Seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Ara ens traslladem 2.000 anys enrere,
2.000 anys a la història de Tarragona, del camp de Tarragona.
Parlem de l'època romana, i és que fa uns dies
es va presentar un estudi, l'Àgger Tarraconensis,
que ens situa en això, 2.000 anys enrere a la història,
per saber com vivien o com era l'època romana a Tarragona.
Ens acompanya la directora de l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica, Isabel Rodà, bon dia.
Molt bon dia.
Un estudi realment exhaustiu i que dona una gran quantitat de dades.
Sí, sí, ha sigut i no només 2.000 anys,
fins i tot més enrere, també agafem el poblament ibèric.
És a dir, és veure com 3 comarques de la província de Tarragona,
l'Alcamp, el Baixcamp i el Tarragonès,
estaven poblades a l'Antiguetat i s'ha fet això amb 16 municipis,
Tarragona, Vilaseca, Salau, Constantí, la pobla de Mafomet,
el Morell, Villaronga del Cap, Minyons i els Arcs,
el Cuber, el Milà, el Reurell, la Masó, Cambrils, Reus,
la Serba del Camp, el Moster, Castellbell, Triodoms i Montbrió del Camp.
És a dir, s'ha fet el recorregut intensiu de tots aquests termes municipals
gràcies a un conveni amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
l'Institut d'Estudis Catalans i també amb l'Aixupruc de la Universitat de Rovira i Virgili.
És a dir, no només per saber què passava abans,
sinó què ens pot passar avui i com podem planificar el demà.
És molt important veure l'evolució històrica.
Per sort, estem en unes comarques riquíssimes,
carregades d'història.
L'hem de valorar, l'hem d'estudiar, l'hem de conèixer,
però és que després també tot això serveix com a estri
per, per exemple, planificar actuacions urbanístiques,
obres públiques i privades.
És a dir, sabem més bé què ens pot passar en aquest subsol,
com podem preveure, com podem fer una arqueologia de prevenció.
És a dir, que és per una part un coneixement històric
i, per altra, veure de dotar en aquests municipis
d'uns instruments útils perquè puguin créixer
de la manera més ordenada possible.
Per tant, quines conclusions es poden extreure d'aquest estudi?
S'han, diguem, seguit molts més jaciments dels que es coneixíem.
Hi ha un poblament prou intensiu, concentrat en unes zones,
és a dir, no hem de pensar que és una població tan nombrosa com ara.
el gran centre era Tàrraco, la gran ciutat,
i l'altre era un poblament dispers, com poden ser les masies.
El poblament rural que ens ha arribat fins al segle XIX
i principis del segle XX, o la primera meitat del segle XX.
És a dir, aquestes masies normalment estan a sobre de les romanes,
perquè sempre són els bons llocs, les bones orientacions,
els bons camps de correu, la bona explotació del territori.
És a dir, ens hem d'imaginar aquesta població dispersa
i, amb anterioritat, el poblament ibèric,
primer en llocs alts i després també en lloc de la plana,
perquè era més fàcil cultivar la plana que no pas les alçades.
És a dir, ens permet veure com es va desenvolupar aquest poblament
a l'època antiga i depenent d'una de les ciutats més importants
de tot l'imperi romà, com era Tàrraco.
Des de la Tarragona romana pensem que es governava des de Galícia fins a Múrcia,
passant per la meitat de la meseta, la província més gran de l'imperi romà,
la Hispania Quiterior.
El seu territori formava part també de la ciutat,
era el que li permetia viure, on d'entra eren els seus conreus,
és a dir, les necessitats diàries, l'economia de la població,
l'economia agropecuària era la base.
Després venien les importacions, el comerç, el port, evidentment.
Hem de tenir en compte aquesta importància de la ciutat de Tàrraco
i dels seus voltants.
Perquè se n'ha parlat molt de la Tàrraco romana,
hi ha molts estudis, molts llibres,
però quines dates ens podria portar de nou a aquest estudi?
Sobretot pel que parla de planejament urbanístic,
com es planejaven abans i com pot afectar ara també, oi?
Bé, vull dir, el poblament dispers,
no m'imagina els pobles que tenim avui dia.
Hem de pensar en les masies.
No existien ni les ciutats, ni comarques,
ni Catalunya en si en aquella època.
Clar, no es pot parlar de Catalunya romana,
es pot parlar dels romans a Catalunya,
però en aquell moment el concepte de Catalunya encara havia de venir.
Esclar que els nostres arrels estan aquí, a l'època romana,
però encara havia de passar altres segles
i altres poblaments i altres evolucions.
Però ens hem d'imaginar això,
la ciutat i després les masies, les cases, les viles,
explotant el territori anèxot només com a lloc de vacances,
d'estiuets, de residència senyorial,
sinó lligades a el que era el territori.
Hi havia poques ciutats a Catalunya, no n'hi havia pas massa.
Pensem que Tàrraco tenia com a veïnes més immediates
Barquino, Barcelona, a 100 quilòmetres,
i després Tortosa, altres 100 quilòmetres pel sud.
És clar, eren territoris molt extensos.
Arribava el territori controlat per Tarragona
des del pont de Martorell al Llobregat
fins al riu Llastres, l'hospitalet de l'infant.
És a dir, que Déu-n'hi-do,
era un territori molt ample.
Era el que podíem dir-ne això,
el terme municipal de Tarragona a l'època romana,
aquell que depenia directament dels magistrats de la ciutat.
I per tant podem veure això,
com s'articulava tot aquest territori en l'època romana.
Els estudis aquests han sigut aquests 16 municipis
que acabo de dir,
que són els de la dreta del riu Francolí,
perquè, és clar, ha sigut unes prospeccions molt intensives,
també amb mitjans tecnològics moderns,
com són les prospeccions geofísiques,
és a dir, per llegir el que hi ha al subsol,
no només recollint ceràmica
per veure l'agrupació d'aquests materials arqueològics,
sinó fent aquests sistemes de detecció
que ens permeten de veure què tenim a sota dels nostres peus.
Alguns eren coneguts,
però moltíssims s'han detectat de nou.
Imagina't el moment de fer una via del tren,
un ave,
el moment de fer una autopista,
una carretera,
ampliar amb una urbanització
un determinat nucli municipal.
Doncs, és clar, si veiem què passava,
es pot fer una arqueologia de prevenció,
es pot fer una intervenció
abans que comencin unes obres,
perquè el pitjor que es pot fer, em penso,
és la política de parar obres.
Això és una ruïna
i és una mala política.
El millor és preveure
medicina de prevenció
i arqueologia de prevenció, també.
I això és el que ens ajuda també aquest estudi,
amb aquestes prospeccions que s'han fet, doncs.
Exactament, vull dir,
és molt important, doncs,
saber, acceptar, assumir,
estimar la nostra història,
perquè aquí estem,
tu has parlat des de l'estudat llatí,
que estem parlant,
un llatí evolucionat,
és a dir, venim d'algun lloc,
el sentitza, doncs,
part d'un projecte històric,
em penso que també ens ajuda
a ser més nosaltres mateixos, no?,
tenir més valors.
I pensar que estem aquí
no només per mirar enrere,
estem per mirar també
el present i el futur, no?
Aleshores, aquests instruments
que l'arqueologia ens posa a l'abast
permeten aquesta visió integral,
doncs, cap enrere
i cap endavant
del nostre esdevent històric.
I es poden enumerar
indrets del territori
on s'han fet aquestes prospeccions
i que, per tant,
s'evidencia
que hi havia restes arqueològiques
i que, per exemple,
per allà, doncs,
més val que no hi passi una obra
o no s'hi faci alguna carretera
o algun planejament urbanístic, vaja.
Mireu,
vaig a llegir-vos una mica
el que s'ha trobat.
Per exemple,
només de Baix Imperi,
és a dir,
del segle III, IV i V,
hi ha 55
llaciments.
No tots, evidentment,
s'han de conservar.
No tots,
doncs,
és a dir,
això ha de ser
un parc arqueològic.
Però sí que
s'han d'investigar
abans
i si hi ha alguna cosa,
evidentment,
a conservar,
a museïtzar,
doncs, aleshores,
es pot preveure
d'aquesta manera.
Ara,
per exemple,
són unes sitges,
posem per cas,
uns magatzems
de cereals.
Doncs,
s'escaven,
s'estudien
i després allà
es pot fer el que sigui,
no?
Els camps de sitges
són uns dipòsits
d'excedents
d'aliments
molt importants
a l'època antiga.
Les sitges
són els envasos
en buit
de l'antiguetat,
és a dir,
perquè es tancaven,
es consumia
tot l'oxigen
i allà,
al gra,
podia durar
forces temporades.
Depèn del tipus
de jaciment
que es pugui fer
una previsió
més a llarg termini
o més curt,
però imagina't,
només d'aquesta època
en tenim 55.
Poca broma,
o a 55?
I només d'aquest moment,
vull dir que en èpoques anteriors
encara en tenim molts més.
Hem fet mapes de distribució
de cadascun
de les èpoques
i a més s'han estudiat
i una cosa molt important
és que tenim les restes
arquitectòniques,
tenim uns murs
i poques vegades
veiem el factor humà
que hi ha al darrere
d'aquests murs.
Això ho hem permès,
ens hi hem acostat
gràcies als missatges
en directe
de l'antiguetat
que són les inscripcions
gravades en pedra.
Allà hi ha un missatge
de fa 1.800-2.000 anys
intacte
perquè tu llegeixis
i gràcies a estudiar
aquests documents
en directe
de l'antiguetat
hem pogut
restituir noms
de propietaris
i moltes vegades
eren les grans famílies
de Tàrraco
que tenien també
les seves propietats
al camp
i per tant
les explotaven.
És a dir,
que aleshores
aquest aspecte social
a part dels econòmics
artístics,
arquitectònics
també els hem rastrejat
i podem donar noms
a aquelles cases.
Això és molt bonic.
És curiós
i sorprèn
que després de 2.000 anys
o més anys fins i tot
puguem saber això
el nom del propietari
d'aquella casa
de l'època romana.
És curiós i més no?
Sí, sí.
No passa en tots els casos
evidentment.
La majoria són anònimes
però quan podem lligar
qui era
quina categoria social
pertanyia
moltes vegades
fins i tot eren llivers
cuidados
no vol dir només aristòcrates
senadors
els llivers
els antics esclaus
eren molt rics
a vegades més rics
que els mateixos patricis
és clar
la societat romana
tenia
sistema
d'esclaus
però
l'hem de jutjar
en el seu moment
no pas
des de la nostra perspectiva
un esclau
domèstic
era un de la família
es podia lliberar
i tenir
una fortuna personal
i veure com els seus fills
podien ser magistrats
d'una ciutat
això són les inscripcions
que ens ho diuen
això sabem
com anava
aquesta societat
àgil
perquè en una sola generació
es podia passar
d'esclau a magistrat
Déu-n'hi-do
i n'hi ha algun de nom destacat
que destaqui sobre
per exemple
sí
n'hi ha un
vaja
molt important
n'hi ha diversos
aquí tinc la inscripció
de la família
Emília
per exemple
que era un
important
després un altre
que era
el Garguilius
Maque Raufidianus
que era governador
de l'Hispània Citerior
és a dir
la màxima autoritat
resident a Tàrraco
i que tenia el control
d'aquesta immensitat
de la meitat
de la península ibèrica
aleshores
la seva esposa
a Pronya i Ústia
van ser propietari
d'unes refores
de la ciutat
per exemple
un altre cas
és Clàudia Tiliana
per regir
un enorme
moussoleu funerari
al seu marit
un senador
és a dir
que esclar
ens acostem
això
qui estava enterrat
aquí
què és aquest monument
però
per nosaltres
deslligat
d'un context humà
és bonic
això
i aleshores
penso que d'aquesta manera
també es fa comprendre més
que aquelles restes
van viure gent
més o menys
com nosaltres
no tenien
no tenien aquesta tecnologia
no tenien els mitjans
que estem fent servir
però
la seva mentalitat
era enormement
moderna
contemporània
en el sentit
d'explotació
d'un territori
en el sentit
per exemple
de dotar-lo d'aigua
corrent
les carreteres
les xarxes de camins
els aquaductes
també
aquaductes
per això dic
la cultura de l'aigua
la cultura
de les comunicacions
terrestres
i marítimes
és que
estaven ja
a la base
del que és el nostre món
les autopistes actuals
no fan res més
que resseguir
el traçat
de les grans
artèries romanes
és a dir
que els enginyers romans
eren de primeríssima categoria
no s'equivocaven
de vent molt
en aquest món
hem avançat
evidentment
cap endavant
però
el nostre punt de partida
directe
sembla
en 2000 anys
són molts anys
no són res
doncs
està allà
en aquesta civilització romana
que ens va donar
la nostra primera gran estructura
urbanística
i quant de temps
o quants mesos
o quants anys
m'atreviria a dir
s'ha estat
per realitzar
aquest estudi
perquè això
és molt de temps
de feina
sí
això s'ha realitzat
en 4 anys
va ser a societat
possible
i això s'ha de reconèixer
sempre gràcies a
CSA Avertis
que l'ha financiat
com a grans
constructors
d'autopistes
actuals
vam voler també
saber l'estructura
i els camins
a l'antiguetat
aleshores ha sigut
una estupenda
col·laboració
entre empresa privada
i empreses públiques
com ha dit
Institut d'Estudis Catalans
on Jan Rovira Virgili
Institut Català
d'Estudis
d'Arqueologia Clàssica
és a dir
que ha sigut això
s'han fet 4 fases
s'han fet 4 anys
ha sigut un estudi
en el qual
s'han esmerçat
molts esforços
durant 4 anys
es va signar
un conveni
l'any 2005
i ara
el dijous passat
es va donar
comptes
de l'últim any
que tanca
aquest cicle
de 4 anys
amb l'alliurement
corresponent
de l'estudi
que s'està
preparant
per publicació
perquè les coses
s'han de divulgar
s'han de difondre
s'han de conèixer
tant amb xarxa
com encara amb el suport paper
aquest estudi
s'està fent
i pensem
que estarà
llest per publicació
a finals d'aquest mateix any
se'n farà un llibre
se'n farà un llibre
i se'n farà també
l'oportuna divulgació
com per exemple
es va fer també
amb la planimetria arqueològica
de Tàrraco
que es va fer un llibre
i esclar
està penjat en xarxa
i és
un propietari privat
ja no parlem
de l'Ajuntament
o no parlem
d'institucions públiques
de gran abast
doncs
escolta'm
sota casa meva
què hi ha?
doncs
va a la planimetria arqueològica
de Tàrraco
i sap
si hi ha restes
a quina profunditat
què signifiquen
de quina cronologia
etc.
per tant
tindrà presència virtualment
també
aquest estudi
sí
sí
també
pensem que
almenys pels àmbits
de lletres
el suport paper
no s'ha perdut
perquè nosaltres
som molt importants
els llibres
en canvi
el món
de les ciències
física
química
més tradicionals
més dures
doncs
és molt més valuós
un article
amb novetats
molt puntuals
que aleshores
sí que es pot
penjar en xarxa
només
perquè un article
de 5 pàgines
va molt bé
però un llibre
de 200
és difícil
la documentació
gràfica
sí
però
nosaltres
encara
necessitem
aquest superpapet
però combinat
convivint
compaginat
amb les noves tecnologies
que per això
estem al 2009
i aquest estudi
aporta moltes més dades
per exemple
de la flora
de la fauna
del clima
al camp de Tarragona
fa 2.000 anys
exacte
perquè és clar
l'arqueologia
és una ciència
multidisciplinar
que ha de
conviure
donar-se la mà
ajudar-se
d'altres ciències
afins
aleshores
aquest estudi
ha estat
pluridisciplinar
interdisciplinar
per exemple
s'ha estat importantíssim
les anàlisis políniques
és a dir
les columnes
de polen
s'han pogut analitzar
i d'aquesta manera
veure
quin tipus
de conreus
per exemple
hi havia
a l'antiguitat
què es feia
en aquestes nostres contrades
com es produïa
i quin tipus
d'aliments
quin tipus
de vegetació
hi havia
i sí
sí
també ha estat
molt important
com dius
aquest estudi
de les ciències naturals
entre cometes
que és l'entorn
paisagístic
de les restes
arqueològiques
dels mur
de les viles
dels indrets
que s'han localitzat
materialment
en construcció
i com comentaves
s'han fet mapes
cartografies
de l'època
m'has comentat
que ho podíem consultar
a internet
és curiós
que ho podíem consultar
a internet
comentaves
de veure
si estem en un punt
si allà hi ha restes
arqueològiques
sí
això a la ciutat de Tarraco
això a Tarragona
Tarraco
va ser una gran empresa
això es va fer
es va
diguem
ja donar
la sortida
amb la publicació
al novembre
de l'any 2007
i aleshores
una col·laboració
entre la Generalitat
de Catalunya
la Direcció General
de Patrimoni
després
l'Ajuntament
de Tarragona
i a les webs
d'aquestes tres institucions
i es pot consultar
es pot comprar
evidentment
perquè és un llibre
que està a la venda
però qui vulgui
consultar-ho
tot en pdf
està també
a les webs
d'aquestes tres institucions
amb accés lliure
sense cap mena
de restricció
i a finals d'any
començaves
el llibre
el llibre d'Àger
de Tarraconensis
el llibre
és clar
tot aquests materials
s'han presentat
hi ha forces estudis fets
ara cal posar-ho tot
en sòlfa
és a dir
en format llibre
esperem tenir-ho fet
al text
a finals
del 2009
per què Àger
Tarraconensis?
quin sentit té
aquest nom?
Àger vol dir
camp
agrícola
deriva d'aquí
d'Àger
agri
aleshores
Àger vol dir camp
Àger Tarraconensis
camp
terraconensa
és a dir
la zona
el territori
aquest camp
que envoltava la ciutat
perquè a vegades
quan pensem ciutat
sempre
ens imaginem
el nucli
amb els carrers
ben asfaltats
ben pavimentats
dintre de muralles
tant a l'època antiga
com moderna
però no
en aquest moment
la ciutat
era tant
el nucli urbà
com
els seus
voltants
que podien ser
enormes
fixa't
100 quilòmetres
80 cap al nord
i altres tants
cap al sud
aquell camp
que li permetia
amb ell
tenir els aliments
bàsics
assegurats
perquè lògicament
hi havia un comerç
d'aliments
de gurmet
importantíssims
però el bàsic
es tenia
que tenir al costat
perquè no hi havia
els sistemes
de conservació
que hi ha ara
per exemple
el vi
podia arribar
a Itàlia
però també
el vi
es fabricava
es manufacturava
aquí
es produïa aquí
el mateix
per exemple
els cereals
els llegums
els llegums
eren un producte
alimentari
bàsic
pels romans
per tant
el tenien que tenir
a prop
i això
és el que permetia
que les ciutats
s'autovestiren
amb les
coses essencials
la primera necessitat
s'havia fet mai
un estudi
tan exhaustiu
com aquest
com l'HR
terraconensis?
no
aquesta és la primera vegada
que es fa
aquests 16 municipis
són els que estan
més ben estudiats
en aquest aspecte
de Catalunya
perquè no s'havia fet
una prospecció
intensiva
amb una extensió
que abraça
uns 350 quilòmetres
quadrats
vull dir
no s'havia fet mai
perquè no hi havia
hagut l'equip
no hi havia hagut
les institucions
públiques
privades
i sobretot
aquesta finançació
per part
d'ACS
Abertis
que ens ha permès
portar-ho
a terme
és clar
pot haver
bones intencions
pot haver
projectes teòrics
però
si no hi ha
el marc
econòmic
per portar-les
a terme
de manera adequada
doncs
queden
això
com a projectes
de futur
però això
afortunadament
és una bona experiència
que potser es podria
doncs
practicar
a altres zones
per això
per conèixer el millor
per tenir una carta arqueològica
més ben documentada
i com
aquest instrument
per evitar
doncs
les trosses
del patrimoni
i sobretot
doncs
quan estan
unes obres començades
doncs
haver de modificar
sobre la marxa
el projecte
i la realització
i el timing
de les mateixes
Són totes les dades
que ens aporta
aquest Aguer Tarragonensis
un estudi
exhaustiu
s'ha fet durant 4 anys
que ens permet això
veure com era
el camp de Tarragona
fa 2.000 anys
i fins i tot
abans
amb els pobles
Ibers
Isabel Rodà
directora de l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
perquè ens ajudeu
a difondre
la nostra tasca
que sense això
ens quedaríem curts sempre
moltes gràcies
adeu bon dia