Passen quatre minuts a dos quarts del matí.
Acabàvem ara fa un moment l'entrevista amb el tinent d'alcalde Javier Terres
parlant de les qüestions urbanístiques relacionades amb el projecte
del Centre Comercial del Corte Inglés.
I ara, al fill també de l'actualitat, més o menys relacionada
o del tot relacionada amb el món del comerç,
parlarem de la decisió de l'Ajuntament de Tarragona
de tirar endavant la reforma del mercat central,
però sense el pàrquing soterrani.
Perquè recordem, ja ho anunciava l'equip de govern la setmana passada,
el projecte presentat per Mercassa costava 46 milions d'euros
i suposava més de quatre anys d'obres.
Aquesta decisió de l'Ajuntament,
anunciada pel tinent d'alcalde Sergi de los Rios,
ha provocat un ampli debat ciutadà.
Recordem que l'equip de govern proposa ara estudiar
la viabilitat tècnica d'un nou aparcament soterrani a la Rambla
que estigués connectat a l'actual de la plaça Cursini.
I, en fi, mentrestant, els venedors del mercat han dit
que no donen per perdut encara el projecte original,
el primer projecte.
I, a més a més, ahir el regidor de Convergència i Unió, Raül Font,
proposava fer dos pàrquings, el del mercat i també el de la Rambla.
En fi, de tot el debat que s'ha originat al voltant del mercat,
volem parlar aquest matí durant els propers minuts
amb el tinent d'alcalde de Promoció Econòmica
i president de l'Empresa Municipal de Mercats,
Espimsa, el senyor Sergi de los Rios.
Senyor de los Rios, bon dia.
Hola, bon dia.
La decisió anunciada per vostè i per l'alcalde la setmana passada
no té marxa enrere? És ja la definitiva que adopta l'equip de govern?
Sí, perquè és una decisió ferma.
Perquè realment, un cop analitzat el projecte executiu
que va ser entregat per part de Mercassa
i veient, bàsicament, doncs, això,
que dels 25 milions d'euros que el projecte bàsic fet l'any 2005
ara passàvem a 46, de 25 a 46,
que el termini d'execució de l'obra eren 4 anys i mig,
amb la qual cosa, si comptem totes les tramitacions
que s'han de fer d'adjudicació d'obra, etc.,
el projecte s'hagués acabat,
l'obra s'hagués acabat a finals de l'any 2014
i, finalment, un tercer aspecte
era que l'aparcament que havia d'anar a sota,
el cos de construcció d'aquest aparcament
era un cos desorbitat
i que feia inviable la gestió d'aquest aparcament,
tant sigui per una empresa pública, municipal,
com per una empresa privada.
I això és degut, doncs,
que el cos de construcció per plaça d'aparcament
pujava a pràcticament 30.000 euros per plaça,
el cos de construcció,
quan per poder ser gestionat un aparcament,
aproximadament el cos de construcció per plaça d'aparcament
ha de ser 20.000 euros.
Per tant, del que hauria de ser 20.000 per ser viable,
resulta que el projecte executiu
deia que això pujava fins a 30.000.
Per tant, absolutament inviable.
I, per tant, amb aquestes dades
teníem un gran problema sobre la taula.
Teníem un gran problema sobre la taula
i davant d'aquest gran problema
el que ha estat ja és buscar una solució i decidir.
I decidir de manera ferma.
Evidentment, totes aquestes dades han estat contrastades
per als propis serveis tècnics contractats per Espimsa.
Per tant, són unes dades estudiades,
mirades de dalt a baix i comprovades.
Per tant, no és una decisió que l'hem pres
d'una manera precipitada, sense estudiar i sobre la marxa.
Sí que davant de l'opinió pública,
quan hem sortit a explicar el problema,
hem sortit a explicar la solució,
que és el que vam fer.
Per tant, les dades, malauradament, són aquestes.
Ja m'agradaria que fossin diferents, però són aquestes.
I davant d'aquesta situació,
teníem dues opcions.
Una, canviar el projecte, que és la que hem adoptat,
i, per tant, fer un projecte viable.
O, dos, liar-nos la manta al cap
i tirar endavant en un projecte
que no sabríem ni com pagaríem,
que tindríem un aparcament inviable
i que portaria obres fins a l'any 2014.
I, evidentment, si haguéssim optat
per aquesta segona solució,
el que estaríem és llançant-nos de cap
a una situació idèntica
al pàrquing Jaume I de la Part Alta.
I, per responsabilitat, el que no havíem de fer
i el que no vam fer mai,
és anar cap a aquesta via
absolutament d'una manera irracional,
que veig que Convergència i Unió,
i en concret el senyor Raül Fon
i el senyor Joan Aregio,
sostenten de llançar-nos de cap
cap al projecte original del mercat.
Evidentment, ells, com tenen experiència
amb males gestions de projectes
com el de Jaume I,
el que volien és que l'equip de govern actual
féssim un altre Jaume I.
doncs no, nosaltres som seriosos,
som responsables i mirem a l'interès de la ciutat.
I per això hem pres una solució modificant el projecte.
I quan s'estudiarà la viabilitat tècnica
del projecte de pàrquing de la Rambla que aniria,
segons van anunciar,
del tram de la Font del Centenari
fins al carrer Sant Francesc?
Sí, això és una part de la solució
que vam aportar.
La solució era partir el projecte amb dos,
per un costat fer el mercat,
més un primer soterrani de supermercat,
més un segon soterrani de planta logística,
logística vol dir que totes les càrregues
i descàrregues no només dels paradistes
sinó també del supermercat que hi haurà
es farien soterràniament, això fer-ho,
i un detall que ha passat desapercebut
que crec que és important,
aquest primer soterrani del mercat
que és on estaria el supermercat
estaria connectat amb l'actual aparcament
de la plaça Corsini.
Per tant, hi hauria connexió
amb l'actual aparcament de plaça Corsini
que és un aparcament on hi poden estacionar
400 vehicles, que ja està fet,
ja fa anys que funciona.
Això és un.
L'altre, plantejar-nos,
i vam utilitzar aquesta paraula,
plantejar-nos la possibilitat
de fer un aparcament a la Rambla,
que és aquest tema.
I aquesta viabilitat de l'aparcament a la Rambla
quan s'estudiaria?
Això ja, ara ja,
el que vam anunciar és que ens plantejàvem fer això
i per tant ara el que hem de començar és,
en paral·lel,
ja a treure tot el tema arqueològic
que hi hagi en aquella zona,
és una zona sensible, arqueològicament parlant,
ja quan es va fer la remodelació de la Rambla
a meitats dels anys 80,
quan es va posar aquella rajola blanca
i es van treure els plataners
i es van plantar aquests arbres,
ja es van haver de fer excavacions arqueològiques,
per tant, ja hi ha una part documentat,
però s'ha d'acabar de documentar tot
i concretar com ha de ser aquest aparcament,
si pot o no pot ser connectat,
per exemple, amb l'actual de Corsini,
on ha de tenir les boques d'entrades i sortides de vehicles,
on ha de tenir les boques d'entrades i sortides de persones,
tot això ho anirà concretant el propi projecte
que es començarà a redactar d'immediat,
és a dir, a mesura que anem descobrint tot això,
serà com ho anirem explicant
i per tant aquesta solució,
tant la del mercat com la de l'aparcament
a la Rambla,
a mesura que anem aquestes properes setmanes, mesos,
anant concretant els projectes executius,
és quan aquests detalls que ara s'estan demanant
serà quan els podrem anar parlant.
Per tant, és una solució i una decisió presa,
però que ara, amb la redacció dels projectes corresponents,
serà quan aniran sortint tots els detalls
i es podran anar veient quines decisions es van prenent.
I es podrien fer coincidir les obres
de les dues infraestructures,
si finalment es demostra que tècnicament
es pot fer el pàrquing de la Rambla,
vostè creu que és factible fer-los coincidir?
Coincidir, tothom parlava de fer coincidir
els finals d'acabament de les obres,
perquè l'obra del mercat,
en aquest nou projecte modificat,
molt més senzill, viable,
estaríem parlant de dos anys i mig d'obres,
no dels quatre i mig del projecte original,
dos i mig,
i en el cas de l'aparcament, un any i mig d'obra.
Per tant, són dos temps molt diferents.
El que sí que es deia és que es procurés
que la finalització de tots dos projectes
fos el més propera en el temps.
Evidentment, aquest serà un dels principis
que ens guiarà a l'hora de poder tirar endavant
tots els projectes,
és a dir, que la coincidència en el temps
en el moment de l'acabament
sigui el més propera possible,
per no dir que pugui coincidir totalment.
Això anirà en funció de tot això previ
que ara se farà,
és a dir, la intervenció arqueològica,
al propi projecte executiu,
és a dir, tots aquests detalls,
nosaltres direm que, en tant en quant econòmicament
i tècnicament sigui possible,
sí, ho farem coincidir al final
amb la mesura del possible.
Però què necessitem saber
per poder afirmar-ho amb total rotunditat?
Tots els aspectes tècnics,
que és tot això que hem d'anar avançant.
Ahir, el regidor de Convergència i Unió,
ja ho dèiem en la presentació de l'entrevista,
el regidor Raül Font,
el seu predecessor com a president
de l'empresa municipal de mercat, Espimsa,
deia Raül Font que el seu grup
és partidari de fer els dos pàrquings,
el del Mercat, però també el de la Rambla.
Què n'opina d'aquesta postura
anunciada per Raül Font?
Aquesta postura és una postura
absolutament, per part del senyor Raül Font,
irresponsable i per part de Convergència,
perquè, ja dic, això és prendre la solució
de tirar endavant el projecte originari del mercat
tal com estava.
Doncs bé, si fèiem això,
ens n'anàvem cap a una situació idèntica
al problemon que hem tingut
amb el pàrquing Jaume I, idèntica.
I com es veu, sembla ser que Convergència i Unió
no aprèn dels errors,
del gran error que vam fer
amb el pàrquing Jaume I.
Doncs bé, les declaracions del senyor Raül Font
d'ahir i del senyor Joan Herègio
ens demostren
que no han après dels errors
i que volien que la ciutat,
ells volen,
Convergència i Unió vol que la ciutat
torni a embrancar-se
amb un problema idèntic
al del Jaume I.
Doncs bé, si volen ells
que la gent faci
els seus propis anàlisis,
que els tarragonins i tarragonines
facin els seus propis anàlisis,
però el que ahir van anunciar era
que sí,
que volien el projecte tal com estava del mercat.
Doncs molt bé.
Jo dic que el projecte tal com estava del mercat
ens abocava cap a un Jaume I bis o dos.
Això és irresponsable.
I per tant,
aquesta ciutat ja no s'hagués hagut de permetre
el desgavell del Jaume I.
Doncs bé,
el que estan proposant és no aquell,
sinó un altre.
Això no ens ho podem permetre,
per responsabilitat i per seriositat.
Per tancar els detalls relacionats amb els pàrquings,
per dir-ho d'alguna manera,
amb la part del projecte del mercat
relacionat amb aparcaments,
es tindrà en compte també,
en el cas de la Rambla,
en fi,
la viabilitat de cotxes,
de circulació,
estudis de viabilitat
de circulació,
tenint en compte,
en fi,
que recordem que a la Rambla
ja hi ha el pàrquing
de l'antica zona
coneguda com a Vallellano,
hi ha el pàrquing del Balcó
i fins i tot després tenim aquí
el de la plaça Imperial Tarracó
de la Rambla i Lluís Companys.
però en el cas del projecte
que es planteja,
que és en el tram central de la Rambla,
també es tindrà en compte
els problemes circulatoris
que pot ocasionar?
Quan jo parlava
de la viabilitat tècnica,
estava parlant de tot,
d'entrada,
sortida,
tot i també dir
que a venti ja existent
un pàrquing al capdavall
de la Rambla,
per tant,
on la Rambla s'acaba,
al Balcó del Mediterrani,
per entendre'ns,
una mica el cul de sac
ja està fet,
ja està fet,
ja està fet
en aquests moments
i per tant,
seria menys impacte
a la mobilitat
un aparcament
abans
d'aquest aparcament.
Això des d'aquest punt de vista.
També des d'un altre punt de vista,
jo crec que
plantejar,
plantejar des de l'Ajuntament
un aparcament allí,
doncs també,
en certa manera,
el que fem és reforçar
tot això que hem parlat
moltes vegades,
en quant a l'estructura comercial
de la ciutat,
reforçar d'una manera
ja decidida i ferma
tot el que és
el gran centre comercial
a cel obert
que tenim a la nostra ciutat.
És a dir,
no només estem parlant
del mercat
i de l'entorn immediat
del mercat,
sinó que també
donaria servei
al carrer Unió,
a la pròpia Rambla Nova,
sobretot,
a tota la part
que hi ha comercial
entre la Rambla Nova
i la Rambla Vella,
és a dir,
tot el carrer
és August,
Comte de Rius,
en Agustí,
etcètera.
Per tant,
estaríem posant
el rovell
de l'ou comercial
de la ciutat,
aquesta infraestructura
que realment
dona servei
a tot aquest
gran centre comercial
i que realment
el reformaria
encara més
del que ja està
reformat
en aquests moments.
Deixem els aspectes
relacionats amb el pàrquing.
Tornant al mercat,
els venedors
han dit,
l'associació de venedors
del mercat central
ha dit que,
en fi,
voldrien renegociar
ara el preu
de les concessions
perquè si el mercat
no té pàrquing soterrani
doncs s'hauria
de renegociar
aquest tema.
Està disposat
l'Ajuntament
a parlar
d'aquesta qüestió,
a renegociar?
Jo ho vaig fer públic
ja l'altre dia
que els venedors
del mercat,
els paradistes,
els entenc perfectament
la seva reacció.
De fet,
no deixa de ser
una reacció
que jo mateix
en persona
doncs la vaig viure
amb mi mateix,
no?
Quan vas començar
a veure
doncs els números
d'aquell projecte
doncs veies
que allò era inviable
i per tant
havies de refer
tot el que tenies
al cap,
no?
Tot el projecte,
has hagut de refer
tot el projecte
doncs perquè
els números
són els que són
i els terminis
són els que són
i per tant
era absolutament
una bogeria
anar cap al projecte
originari.
I evidentment,
jo els entenc
que han tingut
doncs un moment
de decepció
però també
els demano
doncs que entenguin
que s'havia de prendre
aquesta decisió
perquè ens n'anàvem
de cap
en una situació
absolutament
inaguantable
per cost
de l'obra
i per termini
d'execució.
En aquest sentit,
ja he dit
que l'actitud
de meva
i de l'Ajuntament
serà
de diàleg
permanent
amb els paradistes
del mercat.
Permanent.
Permanent.
En quant al preu
de la concessió
en principi
no tenim intenció
de reobrir
aquesta negociació.
Jo també vull esperar
que s'acabin
concretant
allò que he dit.
Molts dels detalls
que ells mateixos
ja han posat
a sobre de la taula
els anirem coneixent
a mesura que vagi avançant
aquesta modificació
del projecte executiu.
Per tant,
acabem de tenir
tota la informació
molt més concreta,
tota aquesta informació
més concreta
que fa falta
i aleshores
com aquesta informació
s'anirà comunicant
d'una manera
continuada
i permanent
amb els venedors
doncs ja anirem
amb aquest procés
de diàleg
i ja anirem
veient
com està acabant
i com serà
la concreció final
amb detalls
d'aquest projecte.
La modificació
del projecte
aquesta modificació
del projecte executiu
per quan la preveu?
6 mesos.
6 mesos.
A l'estiu
hauria d'estar?
Sí.
Sí, sí, sí.
I per tant
a partir d'aquí
és decidit?
6 mesos
a veure que és molt poc
perquè...
I la faran, perdó,
tècnics municipals
i tècnics de Marcassa.
Exacte.
Serà una corredacció.
En aquest cas
no deixarem a Marcassa
sola
redactant
aquest projecte.
Això ha estat
una decisió
des de l'Ajuntament
comunicada a Marcassa
i que Marcassa
ha acceptat.
Reconeix doncs
aquí un cert error
per part de vostès
per part de l'Ajuntament
fa una mica
d'autocrítica
de dir
en pecat
de bona gent
deixant Marcassa
sol fent el projecte?
No, a veure,
ens lligava a un conveni
que es va firmar
l'any 2004
per el senyor Raül Font
entre
Espimsa
i Espimsa
l'empresa municipal
que gestiona els mercats
i Mercassa
i amb aquest conveni
entre d'altres coses
fixava que el projecte executiu
el redactava a Mercassa
per tant
jo senzillament
el que vaig fer
és donar compliment
amb un conveni
assignat
pel meu predecessor
com no havia de ser
d'altra manera.
Per tant,
ara sí que intervindran
els tècnics municipals
en la modificació.
Ara sí,
els tècnics d'Espimsa
o els tècnics
que ja tenim contractats
des d'Espimsa
que són els que ens estan fent
tot el seguiment
de l'obra
i que precisament
són els que
aquests sí que han revisat
de dalt a baix
aquest projecte executiu.
Poder,
si Espimsa
l'any 2005
hagués tingut també
doncs
haguessin decidit
en aquell moment
el senyor Raül Font
tenir uns tècnics
que analitzessin
aquell projecte bàsic
que els va entregar
a Mercassa
l'any 2005
poder a l'hora
de revisar-lo
se n'haguessin adonat
que poder
no estava del tot ben fet.
A l'espera
de fer totes aquestes
operacions
de modificació
del projecte executiu
les converses
amb el govern central
que vostè i l'alcalde
havien iniciat
també amb Mercassa
per finançar el projecte
és a dir
per aconseguir
una subvenció
de l'Estat
queden de moment
aturades?
No, no, continuaran
continuaran
perquè
no poden estar
tancades
les converses
amb l'Estat
amb el finançament
fins que el projecte
executiu
no estigui acabat
i aquest era
un dels temes
evidentment ara
canviarem de projecte
i en aquest sentit
passarem
d'un de 47
perquè la gent
ens entengui
a un de 27
i per tant
amb aquest de 27
quin és l'objectiu
de l'Ajuntament?
No, el mateix
perquè des del Ministeri
de la Vivenda
el que no feien
era finançar
la part d'aparcament
i per tant
diguéssim
en quant a la negociació
amb el Ministeri
de la Vivenda
no afecta
és a dir
no vol dir
que amb el de 47
ens haguessin donat
més diners
i amb el de 27
ens en donaran menys
sinó que
ells el que financen
que a més a més
amb els convenis
de Mercasa
així fixa
el que cofinancen
cofinancen
en part
és estrictament
el que és l'edifici
el que és
el primer soterrani
i les plantes logístiques
l'aparcament
era un afegit
i per tant
des d'aquest punt de vista
no hi ha res
però jo sempre dic
ara més que mai
és important
i jo crec
que ens dona la raó
el fet de tenir
la negociació oberta
perquè ara imaginem-nos
que l'haguéssim tancat
la negociació
dels diners de Madrid
amb aquell projecte
bàsic de l'any 2005
i jo crec que ara
doncs
amb tot el que ha succeït
doncs tenim
uns majors arguments
per poder demanar més
d'aquells 5 milions d'euros
que la ministra Chacón
en aquell moment
ministra de l'Habitatge
que va venir aquí a Tarragona
i ella mateixa
va anunciar
que el finançament
per part de l'estat
seria de 5 milions d'euros
doncs tenim més arguments
per aconseguir
per aconseguir més
d'aquells 5 milions d'euros
que es va comprometre
l'any 2007
Aquesta és doncs
la situació
del projecte
de reforma al mercat
una setmana després
de l'anunci
que va fer
l'Ajuntament
de canvi de projecte
per l'elevat cost
del que havia presentat
Marcassa
i també per la durada
de les obres
que suposaven
més de 4 anys
senyor Sergi de los Rios
tinent d'alcalde
de promoció econòmica
i president
de l'empresa municipal
de Mercatges Pimsa
gràcies per venir en directe
aquest matí
a Tarragona Ràdio
i fer-nos aquestes explicacions
gràcies a valtros
adeu-siau
bon dia
adeu