Doncs ja som a l'interior de l'església de Nazaré
i al costat de Carles Batges. Carles, molt bon dia.
Bon dia.
A aquestes alçades jo crec que al Carles tampoc no cal que li fem grans presentacions.
És una persona prou coneguda juntament amb altres companys
de totes les confreries i en particular de la SANG.
És d'aquelles persones que fa molts anys que treballa i de valent
perquè la Setmana Santa Tarragonina sigui el que és.
Moltíssimes persones participen, esmercen temps, esforços,
però sempre han d'haver-hi tot un seguit de persones que coordinin
i que estiguin al peu del canó.
I li hem d'agrair a ell i a la confreria la gentilesa que han tingut
perquè a aquestes hores normalment els passos que ara estan exposats
ja estan aquí al mig de l'església perquè s'ha de treballar i molt.
Maria, escolta, no patiu que retardarem aquest moment,
també us farem anar una miqueta més de pressa,
per tant ho agraeixo moltíssim, Carles, i saps que ho dic sincerament.
Estàvem fent el programa a l'exterior de l'església
i és un constant entrar i sortir de persones, eh?
Sí, sí, realment ha sigut un encert això d'obrir les esglésies
i els espais aquests museístics
perquè tothom pogués veure el patrimoni artístic
de la Setmana Santa de Tarragona.
Realment, aquí ho hem vist, nosaltres concretament
ho hem pal·lesat més aquí a la nostra església,
potser també perquè està en un lloc molt privilegiat,
però realment és molta, molta la gent que ha passat des d'aquests quatre dies,
només han sigut quatre dies, però Déu-n'hi-do la gent que ha passat per aquí.
Clar, i és que l'itinerari s'ha intentat, i de fet s'ha aconseguit construir
d'una manera natural a les diferents esglésies,
Nazaré, on som, Sant Llorenç, Sant Miquel del Pla,
i als baixos del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya,
les escrivanies velles, i ja saben que a banda també
l'església de Sant Nicolau de Bari,
en fi, i la carpa que hi ha a la plaça Verdaguer,
on s'estan exposant, ja vam anar l'altre dia amb la unitat mòbil,
aquells misteris que no tenen església pròpia.
Jo la diferència que veig de l'església de Nazaré,
que afortunadament es manté any rere any igual,
que d'això es tracta, són aquests plafons.
Ens acostem als misteris, Carles, i els comentem.
Uns plafons que són molt senzills, però tan indicatius,
que qualsevol persona que entri,
si volen preguntar a integrants de la congregació,
cap problema perquè ells desquida,
però això ja et dona una idea i serveix de guia.
És un plafó amb tota la informació necessària
per entendre cadascun dels misteris, no?
Sí, és el tipus de plafó que s'ha fet igual
per totes les cofredies,
perquè a tot arreu poguéssim veure el mateix disseny,
que és una unitat d'acció el tema del museu,
i hi ha l'explicació del nom de la cofredia,
el nom del pas,
i l'explicació en català i en castellà
de la data de la primera sortida,
de l'escultor,
el detall del que evangèlicament representa el pas
i la manera de vestir dels confrares.
Aquest de la flagellació en va sortir l'any 1948.
Ara està aquí, doncs, posat al costat de la paret,
però ara quan comenceu a treballar
l'heu de desplaçar una miqueta.
Aquest no?
Aquest està bé.
Aquest està bé.
Ara el que necessitem nosaltres
és muntar l'església per l'ofici d'aquesta tarda.
Efectivament,
però el pas ja...
Perquè jo el veig guarnit ja de flors i tot, no?
Sí, aquest està guarnit perquè va sortir ahir al vespre.
És un dels passos que va sortir a la processó del dolor.
Per tant, aquest sempre es guarneix una miqueta abans.
Ara, després, guarnirem el Crist dels Penitents
i també el posarem en aquesta capella del fons
per poder preparar l'església per l'ofici de la tarda.
L'ofici de la tarda,
que l'església de Natserés deu quedar petita, no?
Sí, sempre tenim aquest problema.
Hauríem de tindre una ubicació d'espai
i que es pugués veure tot el que es fa des del carrer.
Però bé, penso que és part del seu encant.
La capelleta tal com és
i la gent procura...
Clar, a l'hora de l'ofici,
si reuneix tothom que pugui,
després el tema dels armats,
que és una part de la cerimònia,
les persones el van veient
amb els diferents canvis que hi va haver.
Van canviant els armats
i van canviant les persones de dins, també.
Quan passi la crisi,
sempre podeu fer allò de les pantalles gegants a l'exterior?
Sí, exactament.
A veure, demanar quatre calorons,
a veure si...
A veure, els misteris de Setmana Santa
es miren cadascú sota la seva mirada
absolutament íntima,
de creences, de no creences,
però tenen una vessant artística extraordinària,
en què de vegades són creacions de grans escultors.
I la veritat és que t'hi pots estar molta estona,
des d'aquesta vessant que jo et dic ara,
més enllà de la que és emocional, íntima, religiosa,
la bellesa extraordinària de cadascuna de les figures,
i les expressions són impressionants.
Sí, realment hi ha algunes de les imatges
que són realment impressionants.
Aquí, justament, ens trobem dintre de dues imatges
del mateix autor,
de la Universitat de Setmana Montagut,
que tenen, d'alguna manera, la mateixa escola,
tot i que tenen molts anys de diferència,
perquè aquesta és una figura de postguerra,
aquesta que estem veient ara,
de la fregelació,
amb cinc figures de metro 80
que es van sisallar l'any 47,
va sortir a la Setmana Santa del 48 per primera vegada,
i després passarem,
veurem el Quís dels Penítences,
que és del mateix autor,
però que ja no és, és de l'any 61,
que ja explicarem els detalls d'aquest pas després,
quan hi siguem.
Si vols, ja anem-hi,
perquè em val a dir que l'any 36,
l'Església de Nazaré,
amb tot el seu contingut,
va ser dels espais que van ser destruïts a la guerra,
hi va haver una pèrdua per la confraria absoluta,
pràcticament.
Sí, la pèrdua va ser per la Setmana Santa de Terracona en general,
la pèrdua va ser la nit el 21 de juliol,
que hi va haver tot el tema que ja sabem,
de destrucció d'imatges,
les esglésies i tot el que tot això representava.
Aleshores, clar,
el patrimoni s'ha d'anar recuperant poquet a poquet
per fer les coses ben fetes
i no començar a tenir coses
que després en el temps s'hauríem arrepentit
d'haver-les fet de pressa.
Així veiem que estem parlant de l'any 39,
fins a l'any 48,
bueno, cal dir que l'any 40 vam tenir el Sant Gris,
que és la imatge emblemàtica,
que és la primera que vam recuperar
com a imatge titular de la congregació.
Vuit anys després,
va sortir per primera vegada el pas dels Assots,
però fins l'any 61
no vam poder recuperar el Cris dels Penitents,
que és un pas que ja teníem abans de la guerra,
un pas que va sortir només dos processons,
la del 31 i la del 35,
perquè és un pas que es va fer l'any 31,
el 32, 33 i 34 no hi va haver processó
per diferents motius aliens a la congregació,
i l'any 35 va sortir
i després ja va desaparèixer.
És a dir, és una talla molt maca
de l'escultor barrigós,
i ara vam substituir el perquet soriano montegut
d'un altre estil, una mica més modern,
i que va néixer, ja dic,
l'any 61,
fruit de les desvels de la congregació
i també d'una donació de fusta
molt important per poder fer això.
Aquest pas és tot d'una peça,
això és tot massís.
roca, imatge,
i pesa 1.200 quilos.
1.200 quilos, clar,
és que fins i tot l'extrema de la creu,
posterior, també vèiem que està encastat en la roca.
Sí, sí, sí, això està esculpit,
i el que representa la roca és massís.
És a dir...
1.200 quilos, has dit, Carles?
Hi ha un aspecte, des del punt de vista estètic i artístic,
que ha destacat abans el Carles,
i que ara realment ho podem comprovar.
Totes dues escultures són de soriano montegut,
però aquells que no som experts
podríem pensar que són d'autors completament diferents,
perquè és que sí que tenen els trets característics
de la firma de soriano montegut,
però hi ha una gran diferència, Carles,
entre una talla i una altra.
Aquests 20 anys d'evolució de l'artista es noten.
Es noten molt.
Aquesta evolució del pas dels Crist dels Penitents
és un...
Ai, perdó, el pas dels assortis és un pas més antic,
una mica més carregat de barroquisme,
i aquest, el pas dels Crist dels Penitents,
és un pas una mica més modern,
una línia més oberta,
amb el Crist obert a terra,
i amb la creu...
Ai, amb la corda penjada del coll,
és a dir, és una imatge diferent.
Diem-ne que és un pas més clàssic,
el pas de la fagellació,
i l'altre, doncs, és un pas més modern.
Es nota, evidentment,
la diferència de l'evolució de l'artista
en aquests anys que han passat.
Les persones que estan molt imbrincades
en la tradició de la Setmana Santa,
diguem-ne que hi ha opinions controvertides
quan es fa un pas,
en quant a opinions...
No dic polèmiques, eh?
Dic controvertides en el sentit
de, doncs, a mi m'agrada més aquest estil,
a mi m'agrada més aquest altre.
Sí, evidentment.
És a dir, jo penso que una de les coses
que bàsicament s'ha de tenir
i s'hauria de tenir en compte, sobretot,
és el fer la qualitat,
la qualitat de la imagineria.
Pensem que estem fent una cosa
que és un patrimoni artístic d'una ciutat
que quedarà per sempre,
si no passa res més,
que esperem que no passi.
Per tant, una cosa...
Sí que després es pot canviar,
però també representa duplicar els esforços i tal.
Penso que es tracta d'això,
d'anar recuperant a poc a poc el patrimoni
i, bueno, ara estem en un moment dolç
d'assistència de la gent,
de la ciutadania,
en definitiva,
bolcada sobre aquesta celebració,
que hem aconseguit que tingui
un renom de festa tradicional
d'interès nacional
i penso que aquí és on hem de lluitar.
Hi ha la sensació,
abans ho comentàvem,
fora d'antena amb el Carles,
i hi ha la sensació,
potser és una sensació subjectiva,
segur que sí,
si parlem de sensacions,
que hi ha com una...
És a dir, allò que la Setmana Santa
s'ha consolidat,
ja hem superat aquesta sentència,
és que ja estava més que consolidada,
però ara és un element imprescindible
dins del que és la tradició ritual
de la ciutat de Tarragona.
Per tothom.
Sí, per tothom, exacte.
Evidentment,
és una cosa que tothom té ja
com una etapa de l'any normal
de cada persona,
és a dir,
una etapa que ocupa força temps
perquè les preparacions són molt importants,
i penso que també hem de tenir en compte
que és una cosa,
però que hem de ser molt conscients
que no la podem deixar a dormir,
és a dir,
sola no es farà,
cada any és nova,
és a dir,
la Setmana Santa és nova
perquè cada any s'ha de fer,
és a dir,
no és allò de dir,
és que ja ho tinc,
i s'ha de guanyar el prestigi,
s'ha de mantenir el prestigi,
i cada any hem de treure
les imatges al carrer
amb la millor professionalitat possible,
de la millor manera,
i amb la millor,
diguem-ne,
d'alguna manera,
perquè donem la sensació
de representar tot,
de perspectivitat del poble,
de la ciutat.
Exacte.
Nosaltres la compartim,
la Gaudín,
i darrere hi ha tot un conjunt de persones
de tot en les confreries,
ara perquè estem aquí
a l'església de Nazaré
de la confreria de la Sang,
però hi ha una feina realment important,
i elements que estan molt imbrincats
en el que és la ciutat de Tarragona,
com els armats,
i el Carles m'ha promès
que després de les 12
pujarem a les golfes,
és així, no?
Sí, exacte,
us pujarem a les golfes
i podrem fer una mica d'explicació
de la vida íntima dels armats
des del mateix cor del seu estatge social.
Doncs esperarem a dos dels armats veterans,
que és el Miquel Blai,
el Salvi Guinari,
i els saludarem després de les 12.
Carles, ens veiem d'aquí un moment.
Gràcies.
Vinga, gràcies a vosaltres.
Fins ara mateix.
Ara sortirem de l'església
i anirem cap a l'exterior,
més que res per no molestar,
perquè ja els hem comentat
que han esperat posar tots els bancs,
totes les cadires,
per la representació del misteri d'aquesta tarda,
perquè tenim...
Anem cap a la setmana...
Ui, ens han posat una ombrella!
Gràcies!
Un parasol, moltes gràcies, eh?
Que bé, perquè ens tocava el sol.
Doncs el que dèiem,
ens anem cap a Sevilla,
jo crec que ja tinc el Jordi Bertran,
a Sevilla.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia, Iolanda.
On estàs, exactament?
Jo sí que a la plaça del Rei,
un territori per tu molt familiar
i molt localitzable,
però tu a Sevilla, exactament, on ets?
Doncs nosaltres estem a tocar
d'una altra plaça nobiliària,
la plaça del Duque,
concretament,
que és un dels epicentres
de la Setmana Santa sevillana,
molt a prop del que és
l'església de Sant Antoni Abad,
on precisament hi ha una de les confreries senyeres
d'aquesta nit sevillana,
que és la confreria del Silencio,
una confreria, doncs, molt carismàtica,
on precisament hi ha aquest costum
d'estar durant certes estones
esperant per entrar a veure la imatge titular
en aquest moment amb una cua
que jo diria que a menys d'una hora
no te la treu ningú.
Home, és que a més, no et pensis,
que m'he he documentat i he buscat coses,
i avui realment has de portar una guia,
per poder seguir el que és el dijous Sant
a Sevilla,
perquè hi ha moltíssimes processons.
A més, és possible que jo vegi aquí
una durada de 15 hores o de 12 hores?
Bé, de fet,
podem dir que aquesta jornada,
realment són tres jornades en una,
perquè és el dijous que s'empalma
amb la madrugada
i després s'empalma amb el divendres,
i realment podem parlar
de tres jornades en una,
però realment no has comptat malament
perquè des que surt
pràcticament el primer cris
cap a primera hora de la tarda
d'avui dijous
fins que torna a les darreres,
demà ja divendres,
realment aquestes jornades són maratonianes.
I un dels primers cris
que us ha sortit avui, diguéssim,
té bastant a veure
amb un home en clàtor
de la ciutat de Tarragona,
perquè una de les primeres conferies que surt
és coneguda popularment
com Los Negritos.
Sí?
No patiu, perquè si no surtin els gegants de ballar.
No són els nanos, ni els gegants, ni res d'això, no?
No té res a veure amb això,
sinó que és una conferia de llarga tradició
que es remunta al segle XIV
i que realment diuen que des del 1393
ha estat als carrers de Sevilla,
precisament aquest dijous i divendres sant,
a Sevilla surt a les conferies amb més antiguitat.
I si té aquest nom,
bàsicament és perquè
pràcticament fins al segle XIX
només podien pertànyer
a aquesta germandat
persones que fossin de raça negra,
d'etnia negra, no?
I per d'aquí aquest nom popular.
De fet, encara avui en dia
surten persones
de raça negra en aquesta conferia,
però evidentment
no amb aquesta preponderància
que havia tingut fins al segle XIX.
A veure, jo tinc aquí el nom
de l'hermano mayor, Julio Sanz Granados.
Aquest senyor no té nom
de ser bastant local, eh?
Jo l'andarà et perd una mica.
Em perds? A veure si podem recuperar
és la cosa de la telefonia mòbil.
Em sents? Molt bé.
Allò com quan parlem amb el moi
mou-te tu, no, no.
Em penso que t'has de moure tu
perquè jo no em puc moure en aquest moment.
Què t'anava a dir, Jordi?
Aquesta confraria,
com la majoria de confraries de Sevilla,
estem parlant de confraris
de 800, 900, fins a 1.000 confraris, no?
Sí, bé, de fet,
aquesta confraria no és de les més nombroses
perquè porta dos passos
i 900 nazarens només,
és a dir, tarda de 35 a 45 minuts,
però precisament l'altra confraria
de la que estem, doncs,
avui també a les portes
d'Església del Silenci,
també precisament és una confraria
també de la mateixa època,
del segle XIV, amb els seus orígens,
amb dos passos i 900 nazarens,
i no són de les més nombroses,
podríem dir, no?, si se n'anem a confraries,
que també surten aquesta nit,
com per exemple el Gran Poder,
doncs estem parlant de 2.300 nazarens,
això vol dir, per fer una idea,
més o menys la meitat de la processa de Tarragona,
o la mecanina amb 2.600 nazarens, no?
Són moltes processons simultànies
que acostumen a acompanyar d'un a tres passos,
en funció una mica de la tradició,
del volum de nazarens que els acompanyen,
també de les diverses vicissituds que han tingut,
i veient-les unes al costat de les altres,
a vegades t'expliques una mica
la història de la Setmana Santa,
jo m'atribaria a dir-te,
no només a Sevilla,
sinó també al conjunt de la Mediterrània, no?
Precisament aquí on estem ara,
a les portes d'aquesta església del Silenci,
o des d'aquí fora, doncs,
a l'an d'aquesta,
podem veure aquesta cua,
també podem veure la imatge titular,
doncs, de l'església,
de la confraria,
precisament aquesta confraria
explica una mica com eren antigament
les processons,
perquè tenim sovint la imatge
de la Setmana Santa sevillana,
doncs, molt sorollosa,
amb molta música,
tal, doncs,
aquesta és una mica tot el contrari.
És una confraria que és de silenci,
d'aquí el seu nom,
una confraria, doncs,
que només és acompanyada,
doncs,
per la música,
doncs,
com a molt tranquil·la
i molt suau
del que se'n diuen uns rios
de
de
toboes i fagot,
que van davant de cada un dels dos passos,
i aquí,
en aquest cas,
fins i tot,
la confraria
es caracteritza,
doncs,
per aquest sabor antic,
pel fet que Jesús
no porta la creu
com estem acostumats a veure'l.
És a dir,
aquí,
Jesús porta la creu
a l'espatlla,
però amb la postura inversa
a l'habitual,
és a dir,
la creu va,
diguéssim,
com fent balanç cap endavant.
Ara veiem,
ara veiem el Crist dels Penitents
que hi ha aquí a l'interior
de la sang,
i justament,
de l'Ecclesi de la Nazaré,
justament dèiem
que estava la creu
tota imbrincada
dins del que és
el roc que porta darrere,
i aquí seria el contrari.
El contrari,
exacte,
i el Crist de la sang
de Tarragona,
en aquest cas,
el Crist dels Penitents
de la sang de Tarragona,
doncs,
és la imatge,
podríem dir,
arquetípica
d'un Crist
amb la creu al coll,
del que aquí en diuen
un Nazaré,
perquè,
de fet,
aquí tots els
sants Crist
que porten
la creu
són normalment
coneguts com
Nazarenos,
també,
igual que els penitents,
probablement,
que els de les Cucurulles,
i, en canvi,
els Cristos
crucificats
són coneguts
com a tal,
com a Cristos,
o crucificados,
com a imatge diferent
dels Nazarens,
no?
De fet,
en aquesta mateixa
conferia del Silencio,
també els penitents,
pròpiament,
doncs,
porten les creus
d'aquesta manera
a l'inrevés
del que seria
l'habitual,
és a dir,
també les persones
de la conferia
que desfilen
amb el Crist,
doncs,
també porten
aquesta creu
a l'inrevés.
És una mica
el sabor antic
del que seria
la Setmana Santa
de Sevilla.
Una mica,
seria una de les conferies
que resumeix
aquesta Setmana Santa
més antiga.
Et veiem,
com no podia ser
d'una altra manera,
absolutament immers
en la Setmana Santa
a Sevilla.
No és la primera
vegada
que et contactem
amb tu
un dijousant
a Sevilla
o altres indrets
on es fan
processons
realment magnífiques.
Ens queden
només dos minutets,
però Jordi Bertran,
amb la seva experiència,
també sap
com moure's
per Sevilla,
eh?
no només
en temes
de processons.
Com et mous,
dius,
perdona?
No, no,
que tu saps moure't
per Sevilla
més enllà
de les processons,
no?
De fet,
avui tenim
una mica
un cert posicionament
d'uns quants
tarragonins
en diferents
Setmanes Santes,
perquè entre altres
teniu a Còrdoba
també
una expedició
tarragonina
amb l'escultor
Senyor Menors,
també veiem passos
per la Setmana Santa
cordobesa,
per tant,
doncs,
una mica
anem posicionant-nos,
no?
Igual que
van fer ja
segles enrere,
doncs,
aquí mateix a Sevilla,
una confraria
de llarga tradició,
també,
que és la confraria
de Montserrat,
de la Mare de Déu
de Montserrat,
que precisament
venien a comerciar
les terres andalusas
i van decidir
apuntar-se
amb aquesta tradició
de la Setmana Santa
sevillana,
això sí,
no posant una Mare de Déu negra,
sinó posant-la
de color sevillà,
no?
Per entendre'ns.
Jordi,
una mica el mateix
que els hi passa
als cordobesos.
Es veu fina
o també per Setmana Santa?
Es veu el que
algú vol
o hi ha alguna
cosa característica?
Es veu el que vol,
evidentment,
però jo diria
que és una festa,
diuen que és la festa
major de Sevilla,
però normalment,
doncs,
no és el més habitual,
és a dir,
aquí normalment
la...
Sí,
però la gent sopa
i dinar,
com a tot arreu.
Sí,
sí,
no,
no,
i bueno,
hi ha un lema
que diu,
doncs,
que hi ha gent
que practica,
doncs,
el veure un pas
i acompanyar
d'una tapita
i d'un beure,
normalment,
és una canya,
normalment,
no s'estilen tant els finos,
tot i que aquí hi ha
un mitjà de comunicació
que és el Correu d'Andalucía,
que suposo que per aquells
menys de vots
té tots recorreguts paral·lels,
un,
el dels sants recomanats
i de les imatges recomanades,
i per altra banda,
el dels bars recomanats
de plena paral·lela
a la processó
que es va veure,
no?
Desconec una mica
l'afiliació
d'aquest mitjà
de comunicació,
però, vaja,
tinc la sensació
que molt així,
molt de vot,
tampoc ho deu de ser,
no?
Jordi Bertran,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
una vegada més
al matí de Tarragona Ràdio.
Salut i t'enyorrem molt,
eh?
Salutacions
a la passada de Tarragona
i a aquesta magnífica
conferia d'aquí
de Tarragona de la Sang,
que també és
de les de llarga tradició
en el conjunt de l'Estat.
Una abraçada, Jordi,
bon dia.
Salut i bon dia.
Són les dotze
les notícies,
immediatament tornem
en directe
des de la plaça del Rei
en el que serà
ja la sisena hora
del matí
de Tarragona Ràdio.
Fins ara mateix.