Les 10 del matí, 10 minuts, en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com us deia, en fa moment, abans de la publicitat,
el nostre primer convidat d'aquesta franja horària
és el president de l'autoritat portuària de Tarragona, Josep Anton Burgassé.
L'hem convidat, entre altres coses, perquè ja comença a ser moment
de fer balanç de l'activitat del port en aquest 2009 que està a punt de finalitzar.
Senyor Josep Anton Burgassé, bon dia.
Bon dia.
En un any marcat clarament per la crisi econòmica,
en entrevistes anteriors, al llarg d'aquest 2009,
ja hem anat parlant de l'evolució de l'activitat.
Ara estem a només 15 dies del final de l'any.
Els números s'eviren que no estan tancats.
Però, en fi, quin és el balanç a dia d'avui?
Quina és la sensació que tenen?
Com podran tancar l'exercici del 2009?
Però pensin que... Bon dia, perdó.
I perdoneu per la veu, però estic una mica encostipat,
com a quasi tota la població.
Una mica, bastant.
Ho podem confirmar.
Donar d'aquest fred, que és bo per moltes coses,
però no per els encostipats, no?
Després parlarem de la gripa.
Que al moment vostè no la té, però he fet...
I nosaltres ens vellovem encara amb dades d'octubre.
I recorda que hem parlat moltes vegades
quin era el nostre objectiu durant l'any 2009,
un any marcat fortament per la crisi econòmica mundial.
O sigui, insisteixo, som la de mundial,
perquè quan nosaltres ens dediquem a la importació i a l'exportació,
estem parlant d'un negoci mundial,
a nivell de tots els països del món.
Per tant, el nostre objectiu, com deia,
era complir dos milions i mig de tonelades més.
Jo crec que podem garantir que avui, de promig,
tindrem dos milions i mig de tonelades més.
O sigui, l'objectiu que teníem,
no ens vam equivocar massa,
a dades d'octubre.
Jo crec que les producions de novembre i desembre
es mantindran en aquest ordre.
Doncs això, Rasicurt, vol dir que no ha anat malament l'any, no?
Pel port?
Bé, sempre que és un número negatiu, sempre és dolent, no?
O sigui, si vostè em diu, escolti,
primer hem complert, ho podem veure positivament,
perquè hem complert les previsions,
hem encertat les previsions.
Segon, nosaltres som uns simples administradors
de l'activitat portuària.
Vol dir que si som capaços de complir aquest objectiu
de dos milions i mig de tonelades al mes,
vol dir que les nostres empreses s'han aguantat millor
del que altres sectors econòmics i industrials
d'aquest país han pogut fer, no?
Aprofito per dir que el que cal és felicitar-los.
Aquests són els veritables agents econòmics
del camp de Tarragona,
les empreses que faran possible
fer dos milions i mig de tonelades cada mes.
En un context molt difícil, eh?
No oblidem que estem en una situació molt complexa
des del punt de vista financer i econòmic,
però bé, jo crec que podem estar satisfets
dintre que tenir números negatius sempre és dolent, no?
Però jo crec que en aquest moment
moltes empreses i molts sectors econòmics,
si tinguéssim només un decreçament del 2,5%,
3 o 4,5%, m'és igual,
al voltant d'aquestes previsions
se donarien per satisfets.
Per tant, a veure, realment estem satisfets?
Sí, però hem de millorar.
El que passa és que nosaltres ja no podem sols millorar més,
s'ha de millorar la economia mundial
i aleshores millorarem nosaltres també.
Per sectors, pel que fa al tràfic de mercaderies,
quins serien els que han patit més la crisi
i quins són, d'altra banda,
els que han pogut aguantar millor
els efectes devastadors de la crisi?
Els efectes més perversos
han estat els relacionats amb el sector immobiliari.
Què vol dir sector immobiliari?
Doncs tot el tema relacionat amb la construcció d'habitatges.
Aquest material de construcció, clinker, ciment,
aquest ha tingut un descens allò espectacular,
però tan espectacular recordi que algun dia
ho hem parlat, el 2007,
que va ser un any, allò,
l'exhoberància econòmica mundial,
a Espanya també, no?
Jo crec que el 2007
vam viure un món irreal.
El que passa és que vivíem l'economia real,
els diners corrien molt, no?
Però, bueno, va ser un moment àlgid.
El Port de Tarragona va allugar
un milió i mig de tonelades de clinker.
El clinker és la matèria prima del ciment.
Un milió i mig.
El segon 2008 vam fer mig millor.
I en guany crec que hem fet
unes 12.000 o 20.000 tonelades,
sinó donar en compte el que significa
per la construcció,
el que ha significat, però és que és veritat,
la construcció del sector immobiliari
està patint una greu crisi.
i l'altre sector que s'està recuperant
en els últims mesos,
però també ha tingut una crisi molt dura,
és el sector automobilístic.
Tant les importacions com les exportacions.
Però això només cal agafar el diari cada dia,
la premsa o sentir la ràdio
i veure la televisió per veure que el sector...
Nosaltres, Espanya, és una gran potència
en creació de llocs de treball
i de riquesa en el sector automòbil, no?
I, per tant, estem patint,
com no podia ser d'una altra manera,
les conseqüències d'aquesta crisi mundial.
El que sí que és veritat és que en els últims mesos
es noten les mesures del govern
de reactivar la compra de vehicles nous,
d'incentivar econòmica i financerament
tot el tema de la compra de nous vehicles
i el recanvi de vehicles vells pels nous,
i això s'ha notat.
Però estem parlant encara de xifres molt baixes.
Sí que és veritat que,
com hem arribat tant a un punt baix,
el 2009, cada mes hem anat incrementant.
Però estem parlant de xifres
escandalosament diferents,
possiblement estiguem parlant de 100.000 a 10.000,
100.000 a 10.000, no?
Estem parlant d'una baixada
en alguns sectors
per ajustar-la més
del 60-70% de l'activitat.
I ara, de cara al 2010,
tenint en compte que, a més,
durant el 2009 s'havien anunciat inversions molt importants,
primer, el ritme d'aquestes inversions
anunciades fa mesos s'està mantenint,
de cara al 2010.
Hi ha algun tipus de replantejament
pel que fa a les pròpies inversions
que el port o l'autoritat portuària
s'havia plantejat de fer
a les pròpies instal·lacions?
No, no per sort.
Nosaltres hem tingut un avantatge
que és que en els anys de bonança
hem fet estalvis.
Jo crec que la cultura de l'estalvi
l'hem perdut en aquest país una mica.
De dir, escolta, guanya avui, gasta demà
i...
Però vostès no.
Nosaltres, deu ser, perquè tenim una cultura diferent,
nosaltres el que hem fet és...
Van estalviar?
Van estalviar.
I ara tenen diners per gastar.
I ara tenim diners,
però com tot estalvi,
i sobretot en tema d'una empresa com la nostra,
els nostres estalvis són per invertir.
Per tant, en aquest moment,
aquests estalvis,
més un petit esforç adicional
que hem fet en guany demanant un crèdit,
doncs ens permetrà mantenir les inversions
del 2009 i 2010.
Bé, és una situació...
2010, amb això la reafirmo,
que el 2010 complirem quasi amb el 100%
les nostres inversions.
Ja puc dir-li, avui les inversions,
per exemple, a Port de Tarragona,
durant el 2009,
certificarem més enllà del 90%.
Quin era el volum de les inversions?
Un 60...
Al voltant,
per entendre,
nosaltres farem 2009-2010
uns 120 milions d'euros.
Això es reparteix amb 60,
quasi 60 milions en guany
i quasi 60 milions l'any que ve.
Però això que li dic,
pensa que nosaltres certificarem,
vull dir que executarem
més del 90% de les inversions.
I aleshores...
Ho fan millor que la majoria
de les administracions públiques.
Bé, també en honor a la veritat,
que siguem més gestos,
tenim més agilitat,
o sigui, la legislació
ens dona molta més agilitat.
Pensa que nosaltres actuem
molt més com una empresa privada
que no com una empresa pública
pel que fa a un contracte d'obres.
Jo veig, per exemple,
el Ministeri de Foment
que per fer una obra
des que comença
fins que la pot adjudicar,
o sigui, potser passa un any,
nosaltres, per sort,
tenim molta més agilitat.
A més, ho fem bé, d'acord,
però tenim molta més facilitats
administratives
que altres administracions.
Repassem una miqueta les inversions,
les que ja s'han fet
o estan en execució en aquest 2009
i les més importants
que s'hagin de fer aquest 2010.
òbviament estem centrats molt
en la nostra inversió,
en aquesta aposta de futur
que hem fet
de cara a diversificar el nostre port.
Pensem que el nostre port
és un port de químic,
matèries primes,
vehicles,
càrrega general.
No teníem contenedors,
hem fet una aposta
molt important
amb un terminalista
de contenedors
a nivell escala mundial
i això ens obliga
a fer una inversió
també,
ens obliga satisfactòriament,
o sigui,
a fer una inversió
de l'ampliació
de la terminal de contenedors
que està en marxa
i que entre enguany
i l'any que ve
doncs
destinem
la gran majoria
de recursos
financers.
Enguany també fem
per intentar
ser competitius,
doncs fem l'ampliació
del calat,
o sigui,
guanyem calat
en el moll d'Aragó,
per què?
Perquè puguin venir
baixays més grans,
perquè
doncs siguem
un port competitiu,
perquè no tinguem
competència
amb altres
ports
del nostre voltant,
ampliem
i millorem
també el moll de Rioja,
o sigui,
per entendre's,
el que estem fent
és millorar
les nostres instal·lacions
perquè puguin venir
més baixays,
de més calat
i puguin tenir
millors instal·lacions.
Inversions menors,
però menors
perquè no són productives,
com són el canvi
de l'edifici
de la nova seu
de l'autoritat portuària,
i l'any que ve
espero poder també
tirar endavant
la construcció
del nou edifici
de serveis portuaris,
vol dir,
on estarà
tot el control marítim,
el control de gestió portuària,
control de seguretat,
policia portuària,
etcètera.
Si complim
les provisions
aquestes de dos milions
i mig
de tonelada d'any,
crec que aquesta inversió
podrem fer-la.
El que volem al final
és fer totes les sobres
del moll de costa,
encara ens queda
el passeig de la independència
que està adjudicada,
però per raons tècniques,
si no m'ho pregunta
ja l'he dic ara,
per raons tècniques...
Ja l'hi pensava preguntar.
Per això ja m'hi ha pensat,
no?
Hi ha un tema
d'una tuberia d'aigua,
d'unes instal·lacions,
el passeig de la independència,
però bueno,
l'obra es farà.
i després el que jo voldria
és una obra
que no sé quan la farem,
que és una petita obra,
que ja l'ha dit
perquè sé que hi ha molts
oïdors del Serrallo
que ens escolten
de a veure com podem fer
per treure les famoses
jambordes del Serrallo,
que són un martiri
per als vianants,
per als transsegents
i per als veïns.
Bueno,
aquesta és una petita obra,
però vull dir que...
I quan ho faran
el més aviat possible?
El més aviat possible
vol dir que m'agradaria
poder fer-lo l'any que ve.
El problema és que
no ho teníem previst
perquè era una obra
que no la teníem prevista,
però haurem de prever-la
i haurem d'ajustar números
i per suposat ja ho veurem.
Però és una obra d'aquelles
que és petita,
però és d'aquelles petites obres
que són importants,
perquè deixarà de patir molta gent.
Aquí reconeix
que es van equivocar
quan van dissenyar
el projecte
de remodelació del Serrallo,
perquè és una obra recent,
fa any i dos anys
que està inaugurada.
Jo en el tema
del disseny del Serrallo,
en el disseny global
sempre he felicitat
a l'arquitecte
que va fer el projecte,
en el disseny global,
com a concepte
i en els detalls,
no m'acaba d'agradar
en molts aspectes.
Per exemple,
aquest de les jambordes.
Les jambordes,
si les posem,
mira, per exemple,
l'Ajuntament
en aquell moment
ha fet una obra magnífica
als carrers interiors
del Serrallo.
I ha posat unes jambordes
que no són com aquestes antigues
que fem servir nosaltres
al passeig,
però les ha lligat
amb formigós
i que no es belluguen,
etcètera,
etcètera.
Doncs,
aquest és un fallo tècnic,
o sigui,
jo crec que aquestes jambordes,
potser que s'estan bé,
perquè són boniques
les que estem posant nosaltres,
el que no pot ser
és que es belluguin totes,
que les pedres es trenquin,
etcètera.
Perquè hi ha un problema
de concepte,
insisteixo,
el concepte general,
jo crec que és un projecte bonic,
però hi ha detalls
que no m'acaben d'agradar
perquè el resultat
no ha sigut bo.
En fi,
l'objectiu seria
reformar el paviment
durant el pròxim 2010.
Tornant al que deia
fa una estona,
deia que s'han de fer
l'edifici dels serveis portuaris,
un nou edifici,
on aniria instal·lat?
Bé,
nosaltres,
lligat a la terminal
de contenedors,
hem fet un edifici
d'un punt d'inspecció
fronterera,
que en aquell moment
estem acabant-lo,
i en aquella mateixa zona,
que és la zona
de Moïda,
Cantàbria i Andalusia,
és on instal·larem
aquest edifici,
concretament ho farem
al moll de Cantàbria,
perquè és un moll
on volem posar aquest edifici
que té una certa alçada,
o sigui,
té una alçada de perspectiva,
que des d'ahir es veu
tot el tràfic portuari,
i aquell és el millor lloc.
Volem, a més,
fer una aposta
amb cuidado
que no se'ns vaixi
el pressupost
d'un edifici sostenible,
o sigui,
volem que sigui un edifici
amb tecnologia
perquè consumeixi
el menys combustible possible,
això ho fem
amb la col·laboració
des del punt de vista disseny
i després des del punt de vista materials
amb una empresa química
de Tarragona
que és especialitzada
en aquest tipus de productes,
i perquè, a més,
està molt professionalitzada
i ha avançat molt
en el disseny
d'edificis sostenibles.
Volem fer aquesta experiència,
volem portar a terme
aquesta experiència,
o sigui, per tant,
volem fer que sigui
un edifici útil,
que consumeixi poca energia,
o sigui,
que sigui sostenible,
i pensem que, a més,
és un edifici
altament tecnificat,
o sigui,
és un edifici
amb molta més tecnologia
que persones,
encara que soni malament,
pot semblar molt
bolista,
però,
per entendre's,
és un edifici
francament molt interessant,
i espero que no se'ns
dispari el pressupost,
perquè el tema
dels edificis sostenibles,
al final,
el problema és que
t'estalvies diners
al cap del temps,
però la inversió
que has de fer
és molt més forta,
i aquest és un problema
que hem de compensar,
que hem d'intentar
compaginar
la inversió inicial
amb l'estalvi,
però jo crec que nosaltres
hem de,
en aquest projecte,
per exemple,
hem de donar
un petit exemple,
perquè tots els edificis
que es vagin fent
en el futur,
doncs,
tinguin algun element
de sostenibilitat
perquè jo crec
que els temps
ho reclamen.
Parlant d'edificis
a futur,
no és de futur
en el sentit
que ja està construït,
però és el de la nova seu
on aniran
les instal·lacions
actuals
de la seu
de l'autoritat portuària,
ara sí,
aquest 2010
serà l'any del trasllat
de l'edifici actual
a l'edifici nou,
és a dir,
el que anomenem
tots centre de negocis?
Si no ho és,
hem de matar algú,
o sigui,
el president,
per exemple,
perquè...
Home,
tampoc no cal.
No,
perquè la nostra previsió,
la meva seria
haver marxat al gener,
però això és una estupidesa,
va ser una estupidesa
per part meva
de creure-m'ho.
Quan ho pensen fer?
Les males llengües,
o sigui,
els més optimistes
diem que el mes
de març o abril
i els més pessimistes
diuen que a l'estiu,
abans de l'estiu,
jo em nego a acceptar
que tingui que ser tan tard.
Tot aquests processos
sempre funcionen igual,
o sigui,
cada vegada que hi ha
un canvi d'edifici,
sigui de qui sigui,
o sigui,
sempre hi ha una certa tendència
a no acabar mai,
o sigui,
i aquesta tendència
doncs també la tenim nosaltres,
no?,
perquè tots són problemes,
tots són inconvenients,
perquè de vegades
és més fàcil
fer un edifici nou,
ja hem vist
en aquest boom immobiliari
que hem viscut
en els últims anys,
fer un edifici nou
no costa res,
o sigui,
cada setmana fan una planta,
al final,
en un any
acaben un edifici.
Quan t'has de posar
a fer obres
en un edifici ja construït
és un drama.
Per tant,
espero que al final
del primer trimestre
o al començament
del segon trimestre
de l'any
puguem intercedar.
I amb l'edifici actual
tan singular,
què fem?
Perquè d'això
ja n'havíem parlat
en anteriors entrevistes.
Vostè va dir
que s'enterrocaria
mantenir aquesta hipòtesi?
Bé,
és que no hi ha
no hi ha masses alternatives.
Aquest edifici
nosaltres marxem
perquè la gent
que treballa allí
i els serveis
que donem
a aquest edifici
ens ha quedat petit.
Les obres de millora
i de rehabilitació
que cal fer
són costosíssimes.
Per tant,
és un edifici
que no té rendiment.
I si no té rendiment
doncs
o algú li troba
algun rendiment,
cosa que a mi
no me socorreix.
I algú vull dir
jo què sé
si l'Ajuntament
pot tenir alguna idea
o que consti
que no estic passant-li
la patata calenta
a l'Ajuntament.
El que estic dient
és que
o algú té una idea
útil i eficient
perquè aquest edifici
es pugui fer servir
o si no,
un edifici
quan està buit
si té alguna malaltia
el que cal és
o curar-lo
o llançar-lo.
I per tant,
no tinc més interès
a dir
escolti'm,
l'autoritat portuària
i els seus serveis
s'ha desplaçat
a un altre edifici
i aquest edifici
si ha de quedar
buit
doncs el que cal fer
és demolir-lo.
Pot sonar malament
però que
el món urbà
és això,
o sigui,
sobre les pedres
sobre els espais
d'una edificació
es construirà
una altra.
I tenint en compte
que jo és espai portuari
no penso en fer res,
deixar-ho tal qual.
des del punt de vista portuari
nosaltres no tenim
en aquest moment
cap idea
de fer res.
Des del punt de vista
hem parlat alguna vegada
i per tant
quan en aquest país
tots érem rics
i el món
tothom era ric
doncs
uns socis
que tenim aquí
nosaltres
que són la gent
de Dubai
es va plantejar
la possibilitat
d'estudiar
la possibilitat
d'incorporar
la Marina Tàrraco
un hotel
etcètera
etcètera
però
tot això és història
el que passa
és que la història
els últims anys
corre molt
perquè això
estem parlant
de fa tres anys
i la història
no és futur
no
i per tant
en tres anys
m'he dit
el que ha canviat
el món
ni la gent
de Dubai
en aquest moment
està interessada
en fer un hotel
jo crec que estem parlant
d'un nou cicle
d'un nou cicle econòmic
aquest espai
jo crec que
és un espai
que
igual que ens hem acostumat
a veure aquest edifici
jo estic convençut
que la ciutat
quan s'acostumi
a veure aquell espai
lliure d'aquest edifici
notarà que el perfil
és molt més suau
i molt més agradable
però això no vol dir
que un altre president
un alcalde
l'alcalde actual
o qui sigui
tal
un dia
doncs
s'inventi
en un altre moment econòmic
un edifici singular
i que la ciutat
digui
escolti
fantàstic
volem ser
allò
un referent mundial
per aquest edifici
tipus
Googleheim
per entendre's
serà molt raro
molt espectacular
però és espectacular
i és un reclam turístic
i l'espai estarà allí
i per tant aquest espai
és un espai
que en el futur
es decidirà
igual que deia
una cosa és la història
tot el tema de l'hotel
etcètera
és història
però el futur està obert
Hem estat parlant
sobretot de coses
que s'han de fer
durant el 2010
però hi ha projectes
a més llarg termini
en anteriors entrevistes
amb el president del Port
havíem parlat
de la voluntat
hem parlat
de la voluntat
d'obrir una nova bucana
al Port
que comunicaria
la darsena interior
directament amb el mar
una bucana
que aniria
precisament molt a prop
d'on estàvem parlant ara
del nou centre de negocis
que travessaria
la Marina Tarraco
també fa uns mesos
ens va anunciar
que havien encarregat
un estudi
per veure si era viable
econòmicament
i tècnicament
o perquè hi havia també
l'opció de construir
la via del tren
que comunicarien
els molls de Reus
i de Lleida
i que permetria
precisament
treure les mercaderies
amb ferrocarril
amb el tema de la bucana
en fi
lligàvem a aquestes dues qüestions
l'estudi ja el tenen
sí, l'estudi ja el tenim
volíem saber
si tècnicament era possible
en quin temps era possible
i què costava
sabem que és possible
tècnicament
sabem que
el temps de construcció
no és curt
perquè l'obra
és complexa
i per tant
és cara
jo crec que
la decisió
que hem pres
és
traslladar
aquest projecte
d'obertura
de la nova bucana
no descartar-lo
sinó traslladar-lo
a un temps
posterior
que és
incorporar-lo
perquè s'estudia
més a fons
en el que és
el pla director
del port
que estudiarà
moltes més coses
i per tant
des del punt de vista
d'impacte ambiental
doncs
aquest serà
un element més
a estudiar
dintre del que és
el disseny
de les futures ampliacions
del port
per tant
el passem a una etapa
diferent
una etapa
que podríem dir
entre el curt
i el mig
s'hi termini
mentrestant
el que hem de reflexionar
doncs
que fem definitivament
amb el ferrocarril
tenim un punt
que m'hi nomarà
que és un punt
de connexió
a la ciutat
que és el moll de costa
per exemple
hi ha una cruïlla allí
que passa el tren
que hi ha una rotonda
que passen cotxes
passen ciutadans
aquest punt
no ens agrada
però hem de veure
junt
amb el ministeri
de foment
que ara fa una aposta
molt determinant
pel tema ferroviari
i mercaderies
doncs
per veure si
podem
potser incorporar-nos
a un projecte
més general
del ministeri
de foment
en què resolguem
d'una vegada
per totes
el tema
del ferrocarril
per tant
Bucana
sí estudiada
però ho passem
una fase
per més endavant
i en els propers mesos
veurem a veure
com evolucionem
junt amb el ministeri
de foment
què fem
amb el tema ferroviari
perquè aquest segon
pont mòbil
perquè la gent
també ens entengui
que aniria paral·lel
a l'actual
que ja funciona
de cotxes
té un pressupost
vostès el tenen
pressupostat
saben quant costaria
podríem fer front
a les obres
haurien d'acudir
a l'ajuda
del ministeri
de foment
sí però
sabem el que val
sabem que tècnicament
és possible
tenim el projecte
quasi redactat
però ens plantegem
si hem de fer
aquesta inversió
per exemple
si el ministeri
fa aquesta aposta
decidida
per part de
part del ferrocarril
mercaderies
un nou model
ferroviari
a Espanya
doncs
construir un pont mòbil
potser només
per 4 o 5 anys
perquè duri 4 o 5 anys
això és una inversió
que cal mesurar-la
per tant hem de reflexionar
sobre com resolvem
el tema del ferrocarril
en el curt termini
però també
sobretot
en perspectiva
del mig termini
en aquest tema
estic parlant
de reflexionar
l'any 2010
per veure
conjuntament
amb el ministeri
que fem
si ens posem ja
o si posem ja
o el ministeri
diu
escolti
no és que d'aquí
fins a d'aquí
de 15 anys
no tindrem la solució
aleshores
sobrem de reflexionar
sobre mesures
més immediates
penseu a més
que per
encara que fem
el pont mòbil
que uneixi
a Moll de Reus
a Moll de Lleida
si no fem
altres ponts
sobre el riu
francolí
doncs el tràfic
continua
anant cap al carrer
del mar
per entendre'n
per tant
hem de veure-ho tot
amb una perspectiva
més gran
fem el pont mòbil
però si el ministeri
per exemple
podríem fer el pont mòbil
és un exemple
o sigui
podríem fer el pont mòbil
nosaltres
però el ministeri
ens hauria de fer
els ponts
sobre el riu
francolí
perquè si no
és que tornem a tenir el tràfic
aquí al carrer del mar
sí que és veritat
que eliminaríem
aquesta cruïlla
del Moll de Costa
però també depèn del cost
perquè si per eliminar
només aquesta cruïlla
hem de gastar molts diners
el que cal és reflexionar
hem començat
l'entrevista parlant de números
del tràfic de mercaderies
fem balanç el 2009
hem repassat moltes
qüestions d'infraestructures
d'obres
d'inversions
tornem a acabar
l'última pregunta
senyor Burgasset
de temes de números
d'economia
de les tarifes del port
perquè
vostès havien anunciat
fa setmanes
la congelació
fins i tot
la rebaixa
de les tarifes
de cara
al 2010
això al final
com queda concretat?
Doncs mire
jo que
en el tema
que són
tot allò relacionat
amb els serveis
aigua, llum
energia elèctrica
per entendre
energia i aigua
nosaltres congelarem
les tarifes
vol dir que
a nosaltres
no ens les congelen
les companyies
per exemple
i per tant
aquí hi ha una disminució
dels nostres ingressos
per tant
no només les congelem
sinó que per nosaltres
les rebaixem
encara que l'usuari
mantingui el mateix preu
però nosaltres
posem diners
perquè
els clients
no les
els nostres clients
i les nostres empreses
no les incrementi
el seu cost
i després
rebaixem
les tarifes
doncs un 2%
això significa
que el port
deixarà d'ingressar
uns 750.000 euros
i vol dir
doncs que les empreses
disposaran
de 750.000 euros més
dels que tenien
fins ara
però això és una bona notícia
nosaltres hem de compaginar
els interessos públics
amb que
també els interessos privats
puguin allò
refer-se
de la situació actual
per tant
nosaltres
perquè funcioni bé
el port
el primer que hem de funcionar
bé són les nostres empreses
i qualsevol ajuda
que puguem
establir
per aquestes empreses
doncs benvinguda sigui
mira avui
per exemple
una indústia química
aquest matí
a dos quarts de nou
firmàvem un acord
un tema tècnic
no té res a veure
el primer que m'ha dit
diu no
estem fent números
sobre un tràfic
que tenim
amb en Veres
i el port de Tarragona
que ja el tenim
i tal
i estem fent
ajustos de preus
diu això
de les tarifes
ens vindrà molt bé
perquè d'entrada
tenim un cos
afegit
que va a la baixa
doncs miri
estem per això
doncs
parlant de les tarifes
de l'any vinent
d'aquesta congelació
de rebaixa de tarifes
acabem aquest rebàs
a l'actualitat
del port de Tarragona
que avui hem fet
amb el seu president
Josep Pato Burgas
seu Burgas
moltes gràcies
que es millori
del refredat
per cert
ja estem millor
i que vagi molt bé
fins la propera
bon any
felis 2010
i molta sort
a tots
adeu-sia
bon dia