Rafael Esteve, bon dia.
Hola, bon dia.
A la cicle Redescobrim les obres mestres, aquesta tercera part comença aquesta setmana.
A qui està espessament adreçat aquest cicle?
Persones que ja estiguin familiaritzades amb la música clàssica o no és necessari?
Doncs mira, val a dir que és un curs obert a tothom, absolutament a tothom.
I encara que potser sembla una mica curiós, en el públic tant hi ha gent que no té cap mena de coneixement musical
com gent que ja és aficionada, per tant coneix una miqueta el repertori,
com gent que és força experta i fins i tot té estudis musicals.
El cicle es titula Redescobrim, suposo que el nom no és casualitat,
i si parla de redescobriment és perquè, en la majoria dels casos,
les obres que seran protagonistes en aquest cicle són obres, algunes d'elles molt conegudes,
com per exemple les quatre sessions d'Antonio Vivaldi.
Com es pot anar més enllà del principal coneixement o del primer coneixement
que tenim amb molts oients d'aquestes peces?
Sí, doncs mira, justament has donat el mal clau, o sigui, és redescobrir.
Ens pensem que són molt conegudes, i la veritat és que és una autèntica sorpresa
quan comences a fer una mínima recerca sobre l'obra, sobre una miqueta el seu context,
fins i tot el seu autor, d'obres tan i tan conegudes i autors tan i tan coneguts,
com per exemple les quatre estacions i Vivaldi.
I després el gran descobriment és quan entres dins l'obra i l'escoltes una miqueta amb unes altres oïdes.
I no és simplement anar escoltant úniques melodies que sí que ho són i són precioses,
sinó que comences a veure tot un joc de símbols, de retòrica, d'estructures musicals que estan allà dins.
Llavors et quedes realment sorpres.
La millor manera de descobrir com funciona aquest redescobriment, valgui la redundància,
és anar cada dimecres d'una de les properes set setmanes a la Fundació La Caixa, al Caixa Fórum,
però en qualsevol cas com es fa aquest redescobriment?
Parlaves ara de diferents passos endavant que podem aconseguir.
Com els podem aconseguir? Com podem anar més enllà d'una primera escolta?
Bé, ens ajuda molt aquesta petita guia, si algú vol venir a aquest curt,
doncs la seva funció és justament aquesta, trencar aquella petita barrera inicial,
que és cert, algunes de les obres, malgrat sent molt famoses i fins i tot populars,
algunes presenten una certa dificultat.
Doncs trencar aquesta barrera inicial, és a dir, és una música escrita per absolutament tothom,
podríem dir, fent servir paraules beethovenianes per tota la humanitat,
no només per un grup d'experts.
i bé, d'altres maneres, i senzillament a partir d'aquestes idees,
anar descobrint des del teu propi, la teva pròpia assimilació, noves coses.
També pots llegir un comentari, és com anar construint una relació d'idees i coneixements
i sensacions que et desperten a tu o altres al voltant d'aquests autèntics monuments
que per alguna cosa han passat a la història de la humanitat.
Aquesta setmana comença la tercera edició del cicle, per tant, ja hi ha dues edicions anteriors.
Per l'experiència d'aquests dos anys anteriors, quina valoració en fan els assistents realment?
Aquest redescobriment s'aconsegueix, es pot anar més enllà de l'estereotip inicial?
Jo diria que sí, per als comentaris que he rebut,
de les persones que de base tenen a parlar, a la pausa o al final de la sessió,
o fins i tot algun mail que m'han enviat, em sembla que ha estat un efecte intens.
Va més enllà fins i tot del coneixement.
Entres una miqueta en un món íntim, personal, que no es pot expressar en paraules,
però que t'ha fet vibrar i obrir fibres internes importants, intenses.
No sé si un altre dels objectius d'aquest cicle és trencar amb prejudicis
que poden envoltar la música clàssica avui en dia,
un tipus de música que potser per un públic en general pot generar d'entrada un cert rebuig.
Un altre dels objectius d'aquest cicle és, doncs, combatre aquest possible rebuig?
La veritat és que el públic que ve ja té superat aquest prejudici,
les coses com siguin tant de bo a partir d'aquí es pugui superar encara més.
Si aquest rebuig inicial cap a la clàssica és absurd, té les seves raons.
Podríem dir, i potser en part el propi sistema musical l'ha generat
amb una sèrie de rigideses i convencions que no tenen res a veure amb la música.
Però la música en si és un art lliure, un art intel·ligent,
una cosa que realment ens fa gaudir d'una manera rica,
que val la pena aprofitar i que val la pena aprofitar tothom,
no té per què generar cap prejudici.
Potser ara parlava de cert estirament en qualsevol cas,
perquè creu que existeix aquesta barrera
entre la música clàssica avui en dia i el gran públic.
Sí, això donaria peu a moltíssimes reflexions.
Crec que ha de donat de molt enrere.
Malauradament, la música clàssica s'ha associat
a unes convencions socials des de fa temps,
el poder, perquè entre altres coses és un art molt car.
Implica de vegades moltíssima gent senzillament per executar una obra,
per interpretar-la, que d'altra manera no existiria.
És a dir, existiria només sobre el paper.
Però la música només té raó de ser
quan aquell paper és revidificat amb algú que l'està interpretant.
Això implica una sèrie de conseqüències
que no es poden evitar,
a no ser que hi hagi un suport,
ja sigui per part de l'estat o d'algunes entitats,
que fan que això pugui realment arribar a tothom.
Això ha pogut provar el fet aquest
que la música clàssica que pot ser cara
i realment ho és per executar-ho, com comentava,
ha pogut provocar una barrera
que s'hi considera com un art elitista.
Exacte, sí.
Aleshores ja era com un filtratge del públic
que hi podia accedir,
hi havia com un altre públic que quedava al marge,
i aleshores això, com hem dit fa una estona,
crea una sèrie de causes extramusicals
per aquest allunyament.
En tot cas, si hi ha d'haver un allunyament,
hauria de ser perquè un cop conegut
decideixes que allò no t'interessa.
Però clar, si no tens ni accés a aquest coneixement,
és un accés que d'alguna manera se't frustra
ja des de petit, fins i tot a l'escola,
perquè és molt mediocre la formació que hem rebut nosaltres,
i jo diria que encara estan rebent els infants,
encara que es digui que sí, que es fa molta música,
però s'ha de fer i fer bé,
i amb bons mestres i amb bons mitjans,
que abans tens el bon mestre,
però el pobre no pot ni, gairebé ni treballar.
Doncs amb tota aquesta base,
penso que deixarien d'existir aquestes barreres,
i sobretot aleshores l'elecció sí que seria lliure.
I de cap manera seria incompatible
que a algú li agradi o li entusiasmi el jazz,
o la clàssica, o la música ètnica,
o qualsevol altre vessant d'aquest llenguatge universal,
que és la música.
Parlem d'aquesta formació, senyor Esteve.
Què és el que fem malament?
Perquè actualment s'imparteix en música
en gairebé tots els cursos de primària,
en els primers cursos de secundària,
però vostè l'atillava d'insuficient.
Què és el que se'n fem malament, doncs?
Sí, novament, eh?
Aquesta entrevista està agafant una embargadura enorme,
que potser anem més enllà d'aquest poc espai que tenim, no?
Perquè aquí entraria en joc tot un concepte de l'educació.
Penso que l'educació és una cosa molt gran,
i que justament la formació musical és imprescindible,
des de ben petits, i això sí, ben fet,
això vol dir amb grups d'alumnes
que el mestre pugui treballar amb ells,
amb uns mitjans, amb uns instruments,
de tal manera que ja des de molt petit
l'aspecte psicomotriu que té la música
es pugui, vaja, viure i experienciar,
que no sigui només tenir nens asseguts en un pupitre,
i una mica més gran,
entrar en un nou llenguatge musical,
el qual implica una complexitat cognitiva enorme
de lectura, d'escriptura i d'expressió,
i un domini d'instruments que fins i tot a l'escola es pot realitzar,
i després, evidentment, qui vol, i els seus pares també el potencien cap allà,
pot fer una, podíem dir, entre cometes, carrera en paral·lel,
anant a l'escola de música o al conservatori.
Clar, això és una mica seriós.
És a dir, ja no es fa la música com una assinatura maria més,
entre altres, que quan menys hores les facin millor,
i quan menys nens en una aula millor,
i sobretot que no facin soroll,
esclar, llavors es diu que es fa música,
però en realitat no s'està fent.
S'hauria...
Jo diria que en general els plans d'estudis,
i això va més enllà de la matèria que ara estem tractant,
bé, hauríem de procurar no caure tant en l'eslògan
de que es fan grans coses i grans campanyes,
sinó fer-les de debò,
i buscar bons mestres que se'ls deixi treballar de veritat.
Senyor Rafael Esteve, gràcies per atendre el matí de Tarragona Ràdio,
l'esperem aquest dimecres i durant set setmanes,
durant set dimecres, al Cafeixer Fòrum Tarragona,
i fins la propera, moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres, bon dia.