aquest 23 d'abril, a nivell local, a nivell de Tarragona,
perquè es tracta d'un llibre d'aquells de regal,
de tapes dures, de fotografies, de textos,
i que parla de Tarragona.
De fet, el llibre es titula Tarragona, 50 indrets,
amb Encant, és un llibre editat per Cosetània Edicions,
amb la col·laboració del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Es presenta aquesta tarda a les 7 al Saló d'Actes de l'Ajuntament
i té com a autors un professor de la Universitat Rovira i Virgili,
com és Antoni Jordà.
Antoni, bon dia.
Bon dia.
I un fotògraf, José Carlos León.
José Carlos, també bon dia.
Hola, bon dia.
Com sorgeix aquesta idea de fer aquest llibre,
50 indrets amb Encant de Tarragona?
Antoni.
Bé, la idea sorgeix per un encàrrec editorial d'Edicions Cosetània
que ens proposa fer, d'alguna manera, aquest llibre, aquest treball,
buscant uns espais, uns llocs, uns indrets de Tarragona,
o de Tarragona en sentit ampli de la paraula,
que poguessin tenir un atractiu artístic, històric, patrimonial,
vivencial, cultural, i que poguessin ser reflectits,
tots aquests Encants, podríem dir, en un llibre.
I d'aquesta manera sorgeix l'encàrrec.
Un encàrrec de fa temps o de fa relativament pocs mesos?
No, ja fa un cert temps, perquè el procés ha estat una mica laboriós
a l'hora de treballar aquest encàrrec,
he de donar-li forma, he d'anar-lo treballant i preparant,
i no recordo ara, però potser deu fer un any i mig.
I un encàrrec de José Carlos que fa l'editorial a Antoni Jordà a nivell personal
i a José Carlos León també a nivell personal,
sense que ells es coneguin?
Sí, sí, no es coneixíem.
Es van conèixer mirant fotos.
La primera, jo tenia part de la feina feta,
de l'arxiu personal,
i van començar a buscar una guia
a partir de les fotografies que ja estaven fetes
i ens van conèixer, em sembla que a la part alta, un dia,
fent un cafetó i ha estat una relació molt profitosa.
Són 50 perquè també era l'encarreg de l'editorial
o els autors podrien haver fet menys o més?
Són 50 perquè és una col·lecció que es basa en aquest nombre.
Suposo que és un nombre que va bé per el tipus de llibre,
per la mida i per la quantitat de pàgines.
I la col·lecció, que ja han sortit alguna cosa més,
són sempre 50 llocs.
I quin criteri de selecció heu seguit?
El criteri és un criteri totalment personal,
subjectiu, no exhaustiu,
perquè fer una tria de 50 llocs d'una ciutat com és Tarragona
doncs dona per fer 50 i 50 i 50 i 50.
i segurament cada persona té en el seu cap uns 50 llocs.
Per tant, ha estat un criteri totalment subjectiu i personal.
Però no exhaustiu, no vol dir això que una altra persona
o un altre grup de persones trobessin 50 o 100 llocs més diferents.
Però s'han buscat llocs que fossin una mica variats
des del punt de vista geogràfic,
des del punt de vista del que representen per a la ciutat,
o tot està molt concentrat en qüestions, en monuments històrics?
No, hi ha de tot, hi ha monuments històrics i hi ha llocs
que el seu valor és mediambiental, com la platja llarga.
Hi ha llocs històrics, com pot ser el Cis Romà o Sencelles.
i hi ha llocs només de caràcter més ciutadà,
com pot ser carrers de la part alta o passejos.
Tot això a partir d'un material fotogràfic.
Aquí hi ha unes fotografies de José Carlos León
i uns textos d'Antoni Jordà de quin tipus?
Perquè seria com una guia turística, aquest llibre, o no?
No és la pretensió, si més no, d'una guia turística
que té uns condicionants d'espai i de contingut i de forma
molt específics.
Els textos també estaven acotats per l'encàrrec
amb una determinada extensió.
I el que pretenen els textos és,
de manera clara, entenidora, resumida, breu,
quina importància ha tingut aquell espai, aquell lloc, aquell indret,
en el conjunt de la història i de les vivències
de la ciutat de Tarragona i dels seus ciutadans
i, d'alguna manera, quines són les característiques més singulars
segurament d'aquell espai.
Segurament, al llegir-lo, molta gent descobrirà coses noves
que no sabia o desconegudes
i molta gent trobarà coses que ja sabia
i això és la gràcia, d'alguna manera, dels textos
que, d'alguna manera, pretenen, en aquest resum,
il·lustrar, d'alguna manera, d'alguns aspectes puntuals, bàsics,
d'aquell espai, d'aquest lloc, d'aquell indret.
Cada indret ocupa dues pàgines, no?
Perquè això, des del punt de vista formal,
sé que es veu molt clarament en el llibre
i, des del punt de vista fotogràfic,
José Carlos, també, cada indret,
bàsicament, hi ha dues fotografies,
una gran, que ocupa tota una pàgina,
i una més petita.
I una més petita.
Això també és un criteri teu,
és un criteri de l'editorial?
No, és la col·lecció.
És una mica fixada, ja,
i jo m'he hagut d'adaptar.
No és el que a mi m'agrada fer,
m'agrada que s'adapting a mi, com tothom,
però, bueno, és una altra manera de treballar
i requereix un esforç més per part meva.
Però, bueno, que no passa res,
que estem acostumats
i que, a més a més, és tot un plaer, no?
I què es busca amb una foto gran o amb una foto petita,
des del punt de vista professional de fotògraf?
Ja no dic que en aquest llibre, sinó en general.
Quan tens aquest encàrrec de dir
necessitem de cada espai una gran foto
que impacti el lector
i després potser una foto més petita
que busqui un detall o...
És que de vegades és al revés,
és el contrari.
De vegades és el detall el que impacta
i és la imatge que tenim més vista
la que posem petita.
O sigui, una mica el que segueix
és intentar que la narrativa visual del llibre
tingui una coherència
i que no tot sigui detall i fotogran,
sinó que, de tant en tant,
el detall sigui el que marque la visió
que es té del paisatge o del monument.
La majoria de fotografies ja les tenies
o les has fet després també, la majoria?
La majoria les he fetes noves
perquè he repetit moltes
perquè no m'agradava el que havia fet anys abans.
Un va avançant
i va mirant fotos que ha fet fa uns anys
i no li acaben d'agradar
i he repetit bastant de coses.
Hi ha algun espai especialment agraït
des del punt de vista fotogràfic?
Des del punt de vista...
A mi m'agrada molt la platja llarga.
Des del punt de vista...
A mi m'agrada molt la foto de natura.
I dintre de Tarragona
tot el que és la part alta.
Té una llum especial
i té molts racunets
i és un plaer treballar allà.
S'han de fer les fotografies
en dies determinats,
amb unes condicions climatològiques determinats?
O ara amb això de la fotografia digital,
el Photoshop i aquestes coses
que diuen els moderns?
No, no.
La llum és fonamental.
Si et fixes,
hi ha molt poques fotos fetes al migdia
amb llums molt dures.
Estan fetes a última hora de la tarda
o a primera hora del matí.
El problema de les fotografies
més que la llum,
que tarda o d'hora aquí al Mediterrani arribarà,
és el trànsit, les obres...
qüestions d'aquestes.
Per exemple, la plaça de Braus
ha tingut molts problemes
perquè està completament en obres
des de fa molt de temps
i les que tenia d'arxiu
no es podien aprofitar.
I, bueno, detalls com aquests,
o que és trobar els cotxes
al Pla de la Seu
a les 8 del matí.
I això, clar...
Què dius?
Clar, com és possible que hi hagi, no?
Sí, sí.
Vehicles que més entorpeixen la vista
i, en fi, és una llàstima
que un espai com aquell tingui...
Sí, que t'aixegues molt d'hora
per anar als puestos
perquè no hi trobes
allà amb una furgoneta descarregada,
que és la seva feina,
però, bueno,
tens que esperar una mica.
Per tant, les primeres hores del matí
i les últimes a la tarda
són les millors per fer fotografies?
Sí, sí.
O els dies que no hi hagi molt de sol, també.
Això des del punt de vista fotogràfic.
Des del punt de vista de textos,
en fi, ja deia Antoni Jordà
que s'ha hagut d'adaptar
a un espai determinat.
També hem de dir
que cada espai
té com una petita fitxa tècnica,
no sé si dir-li així, no?
Que serien quatre característiques
molt bàsiques,
sobretot per a aquelles persones
de fora de Terraona
que vulguin consultar el llibre, no?
Sí, de fet,
dins del marc
del que és la pròpia col·lecció
hi ha aquesta petita fitxa
que indica la ubicació de l'espai
i alguna característica tècnica bàsica.
És format part del patrimoni local,
o es ve catalogat.
També hi ha un mapa de la ciutat
al començament del llibre
que situa tots i cadascun d'aquests espais
perquè el que no és d'aquí,
per entendre'ns,
i aquest és un llibre que va dirigit
també al públic que no és de Tarragona,
pugui situar-se fàcilment
i pugui ubicar-se
per localitzar-los.
I després d'aquesta petita fitxa tècnica
ve la part d'aquestes 10, 15, 20 línies,
25 línies,
depèn dels casos,
que permeten a l'autor
que expliqui una mica
alguna de les característiques singulars.
És difícil, en alguns casos,
resumir en aquestes 15 o 20 línies,
per posar un exemple,
el recinte emmurellat de Tarragona,
la Catedral,
la Rambla,
això en 15 o 20 línies,
resumir-ho tot,
condensar-ho tot,
vol dir que
he hagut de recordar
com treballar
per poder posar en poques paraules
moltes coses
de manera entenidora.
I això en alguns espais
era més complicat que altres,
precisament perquè
la informació que tenim
o les característiques d'aquell espai
haguessin donat
no per 20 línies,
sinó per 20 pàgines,
o més.
Li preguntàvem al fotògraf,
al José Carlos León,
si tenia algun intret
des del punt de vista fotogràfic especial,
que fos especialment agraït,
des del punt de vista d'escriure,
o també d'espectador
i de ciutadà de Tarragona,
té algun espai
especialment...
No, no...
Agradable per l'Antoni Jordà?
No, tots.
Podríem dir tots
i cap en concret.
De fet,
si es mira el llibre
es veu que hi ha
una part important
d'una presència monumental
d'edificis,
però també hi ha una part
que en aquest sentit
sí que podríem dir
que és agraïda,
que és
la part de la vivència ciutadana,
que poden ser
cosa que a vegades
pot sobtar una mica
en un llibre
que diu
50 indrets mancant,
que s'hagi incorporat,
per exemple,
un capítol,
una part dedicada
a les festes de la ciutat
o a les platges de la ciutat.
Són aspectes també
de la pròpia vivència
del dia a dia
de Tarragona
que tenia ganes
de parlar-ne
i de fer-ne resò.
És un llibre
que omple d'alguna manera
un espai
que no estava cobert.
El llibre es títula
50 indrets mancant.
Els autors són
l'Antoni Jordà
i el José Carlos León.
La presentació oficial
pública es fa aquesta tarda
a les 7
a l'Ajuntament de Tarragona
amb la presència
dels propis autors,
és clar,
i en fi,
estarà ja a la venda
o de fet ja està a la venda
a les llibreries
i pot ser
una de les grans novetats
d'aquest Sant Jordi.
El llibre està publicat
per Cosetània Edicions.
No es coneixien,
s'han trobat fent aquest llibre,
a partir d'ara.
És un llibre d'encàrrec
de l'editorial.
José Carlos León,
Antoni Jordà,
felicitats per la feina feta,
la nostra enhorabona
i en fi,
que vagi molt bé
aquest llibre,
aquesta aventura junts
que han fet
i que es titula
50 indrets mancant.
Gràcies i fins la propera.
Gràcies.
Bon dia.