Dos minuts, serà un quart d'una del migdia.
Aquí seguim en directe des del Pla de la Seu.
Jo m'he espantat una mica perquè dic, home,
aquesta hora no tinen petards ni res,
i clar, des de l'estudi, com que és ràdio, sabeu,
m'ho adornen una miqueta.
Saludem els primers convidats d'aquest espai del matí de Tarragona Ràdio,
des del Pla de la Seu, Javier Felip, president del Vall de Diables.
Bon dia.
Bon dia.
Cap de colla, Javier Rivera, bon dia.
Molt bon dia.
Podeu parlar de moment, cosa que jo dubtava,
dic, no sé si venen, allò per no quedar malament,
però parlar no sé si podran parlar després de la nit d'ahir.
Júlia Moncada, bon dia.
Bon dia.
És la secretària dels portadors del Bou de Tarragona.
La Júlia va sortir ahir a la nit, també.
Sí, a veure la baixada.
Però et veig en bones condicions.
Sí, sí, molt bé.
Vas fer la primera part, només?
Sí, només la primera part.
I a la segona, no?
No, a la segona, no.
El presi dels portadors havia d'aixecar-se a les 4 al matí.
I vam veure la primera.
S'ha de conciliar, no vida laboral i vida familiar,
sinó vida festiva i vida familiar.
Per tot, una mica.
Tot, tot.
Antonia Cantos, presidenta del Drac de Sant Roc.
Antonia, bon dia, benvinguda.
Portes les ulleres de sol, fas sol,
però això també ho veus aquella nit,
en vas fer la baixada de l'àrea.
Pues no.
Ai, no.
Me'n castigava.
Veig quedar castigada a casa amb el meu fill.
Avui em toca a mi.
Avui surts tu.
Sí, avui em toca a mi.
Hem de repartir la vida familiar, festiva,
i com dius tu, ens hem de repartir els fills, també.
Heu de conciliar, també, el tema de qui surt aquesta nit,
qui surt endemà.
El que passa és que quan toca sortir al seguici,
allà no hi ha excusa de sortir tothom.
Ja, però sí.
A llavors hem de repartir-se ben repartits.
Deia la Júlia que la baixada de la Liga ahir va estar magnífica.
A mi va agradar molt.
Home, respecte a la part aquesta de les escales.
Jo vaig estar aquí a les escales
i aquesta part a mi va agradar molt.
Altres visions de la baixada?
Hem de fer el parter, que ho fem cada any.
Nosaltres amb la Liga la veritat és que vam anar força bé.
Sempre hi ha algun moment així més complicat,
com és la sortida pel carrer Marceria,
perquè s'acumula molta gent,
tothom vol estar en aquell moment,
però després vam anar realment força ràpid.
Jo crec que va ser una de les baixades més ràpides que hem fet.
La Júlia que ho comentava,
que com que alguna vegada cau en dissabte,
això prova que molta gent que està al carrer ja es queda
i la gent que va a la baixada de la Liga
va a la baixada de la Liga expressament.
Javier, tu fins molt tard, no?
Jo diria que has fet les matinades aquest matí
amb les gralles pels barris?
Jo crec que és l'acumulació ja de tots els dies,
però la veritat és que és una de les millors baixades
perquè va poder ser molt ràpida i molt participativa.
El fet que vagis més tranquil,
que puguis obrir més el cordó,
et fa poder fer ballar més gent a l'àliga,
poder en alguns moments no avançar tant
perquè la gent la pugui fer ballar més
que al final és l'objectiu d'aquella nit
i realment va ser una de les baixades més participatives
també que recordo.
Comentes l'acumulació, però de fet,
per molta festa que hàgiu fet,
el gruix i la feina dura, entre cometes,
comença justament avui.
Avui a partir de les 7 de la tarda,
l'inici del seguisse ja és un no parar,
com aquell que diu.
Sí, sí, ja són...
Ara venen 3 dies que la nostra casa és el local,
que la nostra rola és la verda,
en el cas dels Diables,
és la samarreta verda,
i que fem vida amb la família dels Diables,
perquè la resta de famílies,
si venen a veure'ls aquí,
si la veiem, si no, no.
I feu vida al carrer, pràcticament.
Sí.
I tant.
Alguna dieta en particular per mantenir...
No us drogueu, ja ho sé,
que drogues no em preneu,
sou gent d'ordre.
Però dieta, vull dir...
Dieta, la menjada, el que fots, no?
A cada moment.
No t'ho pregunta tampoc a la persona.
És a dir, per aguantar...
Tenim molta mamadeta, tenim molta menjada,
tenim espineta, encara colins,
dieta, la dieta s'ha d'oblidar per després de festa.
Sí, sí, sí.
El matí de la vigília de Santa Tecla
és el pitjor dia,
perquè hi ha molta gent que sí que pot fer vacances,
però hi ha altra gent que ha de combinar...
La feina, jo imagino que hi ha jefes
que són una mica benèvols,
deixen sortir una miqueta abans,
però clar, no tothom pot agafar vacances
i el matí deu ser molt complicat,
perquè és el moment que tot ha d'estar a punt.
Com prepareu les hores prèvies a la vigília,
a la sortida del seguici a aquesta terra?
El matí és quan costa més reunir la gent, eh?
Perquè la festeta d'aquesta nit ens mata a tots.
Llavors, el matí és dur.
És dur pel que no va a dormir,
és dur pel que va a dormir i s'ha de llevar
i, bueno, clar, porta el que diem,
les hores que hi ha portes trotant
per el seguici i anar-hi a vindre.
Perquè tècnicament,
parlem de cadascuna de les entitats que representeu,
com organitzeu el que és la sortida del seguici?
Nosaltres el veiem quan surt i és magnífic,
tot està bé, tot està a punt,
però això té una preparació prèvia.
Intendència, com organitzeu el tema?
Doncs...
I em diràs, no, agafem les carretilles,
el traje i sortim al carrer.
No, no, no, no.
Però és que en el cas nostre dels Diables,
parlo per nosaltres,
sembla que no és la sortida de les sortides,
per nosaltres els més importants de l'any,
però com que cada any és la mateixa,
tot va rodat.
Ja sabem, tothom sap el que ha de fer,
tothom sap com va,
tothom sap on ha de parar,
tothom coneix el recorregut,
no hi ha sorpreses en aquest sentit.
Per tant, és una cosa que va molt rodada.
Quanta gent sortiu a en Cercavila del Vall de Diables?
Nosaltres amb vestits, 22.
No està malament.
Sí.
I després tota la gent que necessitem a darrere,
i en tendència de vos i jo,
podem arribar quasi bé a 40 o 50 persones.
En el vostre cas és una mica el mateix,
ja ho teniu tot per la mà.
Sí, sí, sí.
Nosaltres també, 35 o així,
el que passa és que es van a fer així,
no hi ha tratges,
però amb la semarreta,
un pantaló negre
i tothom se fica dins del bou.
Vosaltres sabeu perfectament
quin és el vostre paper
i la gent que assistim com a espectadors,
com a públic,
sabem quin és el nostre paper
per l'experiència acumulada que teniu dels anys.
També hem fet una mica de curs,
tots plegats,
hem après tots a gaudir del seguiment.
Nosaltres ho tenim més fàcil,
perquè quan comencen els petardos
tothom s'aparta.
Suposo que els que tenen més difícil
és els que no porten petardos,
que la gent se'ls costa més
i no els deixa ben bé passar.
La Terragona està molt ben educada
amb el programa de festa.
Però sí.
La Terragona fa molts anys que,
sobretot el que és això,
el que dèiem,
aquests tres dies de la seqüència ritual,
que la gent té molt clar
què comença,
què toca,
què no toca.
Potser jo crec que una de les signatures pendents
és aconseguir que sigui més fàcil
actuar als petits,
però jo crec que amb el tema dels grans,
tant públic com actuants,
tenen molt clar què toca fer.
Sí, jo crec que, a més,
en el cas dels grups i elements de foc,
tothom entén perfectament
que és una cercavila,
que és un ofici,
que és una processó
i després que és el correfoc,
que realment el dia
en què és molt més participatiu,
en què tota la gent
es pot ficar sota el foc,
agafar-nos,
ballar amb nosaltres
i això sí que...
Perdona,
acaba de passar l'Àngel Cunesa,
sospito que va preparar el campanar
perquè a les 12
repitin les campanes.
I perdona,
ja havia que t'hagi...
a Tòfol, perdona,
Tòfol, perdona,
que m'he equivocat.
Tu toques tu avui les campanes?
Tres quarts de 12
i després a les 12, no?
Estarem aquí, gràcies.
És un altre dels actes rituals.
Fa ràbia perquè a les 12
van les notícies
i les agafem molt bé començades,
però vaja,
una miqueta les podrem sentir.
Parlàvem de la pedagogia,
de tot el que hem après la gent.
A veure,
l'any que ve
estem amb el tema
de la normativa de foc.
Jo no sé tot això
com acabarà.
Els polítics estan fent
la seva feina,
no sé si la fan bé
o malament,
ara hi ha com una moratòria.
Ja veurem què passa.
Vosaltres com esteu viscant
des de les entitats?
No només del fet
que es pugui tirar o no,
però abans parlàvem
amb la Júlia,
clar, això està limitant molt
el pas del seguir-se petit
al pas gran,
perquè aleshores
hi ha un buit
de joves adolescents
que es queden penjats,
que no poden sortir.
Explica una miqueta als oients
les franges d'edat
i com queda,
perquè se'n parla molt
però potser que expliquem
quina és la situació real.
Per això afectarà
poc o molt a la festa.
En el nostre cas
el pas és gran
perquè nosaltres
quan vam constituir
el Ball de Diables infantil
ja teníem clar
que volíem que fossin
molt petitets.
A dia d'avui,
i depèn més de la talla
que de l'edat,
però acostumem a anar
dels 4 fins als 11,
als 12 anys
a molt estirar,
si no hi ha una excepció
d'algú,
és molt petitet
i hi ha un buit evident
fins als 18 anys
que és en el moment
que pots manipular
pirotècnia.
Sí que hi ha
algun pas intermig,
com per exemple
alguna vegada
fer de timbaler,
però el cert
és que és difícil
arrossegar la gent.
També és una edat difícil.
Nosaltres ara tenim
l'Àliga infantil
que sí que és per una mica
més grans,
però una qüestió de pes,
però podríem comptar
amb els dits
de dues mans
la gent
que ha sortit
de l'infantil
i que a dia d'avui
actua
amb el ball de diables.
En el nostre cas.
Sí, perquè tot i amb això
amb l'Àliga,
per molt que parla
pròpia particularitat
de la peça,
que sigui més gran
i el nen
hagi de ser més gran,
hem aconseguit
que nens força petits
la puguin fer ballar
i crec que és un element
característic
de tots els elements
de la Santa Tecla infantil.
I en el cas del foc,
home,
nosaltres,
almenys jo personalment,
crec que la Santa Tecla
petita és petita
i no és ni adolescent
ni és de 18 anys
i la gràcia precisament
cau en que un nen
de 4 o 5 anys
pugui treure una carretilla
o un de 8
pugui portar el draco
o el bou.
Però un noi de 16
que volgués participar...
Un noi de 16
que vol participar
és una mica problemàtic.
Aquí hi està.
Un nen en el món del foc.
Parlem de foc, eh?
En el món del foc, sí.
Els altres elements,
lògicament,
poden participar,
només faltaria.
És que la vida del nen
ens regeix molt a nosaltres
perquè pot ser
que hi hagi un nen
de 16 anys
que la seva mida
és més aviat
tirant a petit.
Aquest nen
el pots arrossegar
més temps.
Però una criatura,
jo he tingut una criatura
d'11 anys
que em portava el drac
que fa un metre 70.
Aquesta criatura pobra
sortirà aquest any
i prou.
Ja no podrà tornar a sortir.
Llavors aquest nen,
l'impàs del petit
al gran
és una distància enorme
d'anys
que a aquesta criatura
o li agrada molt,
li apassiona
anar amb el drac
i s'espera
o, evidentment,
amb aquest impàs
el perds.
Perquè jo he perdut...
Una persona de 17 anys
que esperi per això,
per a qualsevol altra cosa.
Jo he perdut molts de nens
de l'impàs.
Jo n'he posat amb el bou
aquest any
s'han sortit sis
perquè, clar,
els portadors,
dos dins del bou,
és que no hi cabien.
Llavors també fa
una certa cosa.
I tenen 14 anys.
I a més,
mirar la Santa Técla Petita
amb un noi
que faci això
a un 80
ni que tingui 14 anys,
home,
sembla a los mundos
de Miripol.
Aquesta criatura
l'any vinent
li has de dir
que no pot sortir,
perquè si l'any fa
un metre 70,
l'any vinent
pot ser un metre 80.
és que jo tinc un timbaler
que ja s'ha borrat també
perquè li fa,
diu,
és que sembla
el pare de tots aquests.
Fa un metre 70
i diu,
jo no toco un timbal petit
amb tota aquesta gent
perquè me fa vergonya.
Per mi el problema
més gran
és que els pares,
aquest problema
el tinc i no el tinc,
però que els pares
entenguin
la mida
de la tecla petita.
No entenen
que és una tecla petita.
Llavors, clar,
un pare que et porta
una criatura
d'un metre 70
amb 11 anys,
és una criatura per ell.
però, clar,
nosaltres ens hem de regir
per l'alçada
que és el que diuen ells
com més petits millor
per què?
Perquè és la tecla petita
i costa molt
que una criatura
ho entengui això també.
Està molt de greu
tenir-li que diem un nen
l'any vinent
ja no pot sortir
i jo puc dir
que em considero afortunada
que tinc molts nens
que han passat
del petit al gran
per el que diu el Javi
i per el que diu el Felip
que te'ls emportes
tocant el timbal.
És l'única cosa
que puc fer
i llavors, clar,
l'única cosa
que els he de dir
és que portin
en timbal
perquè, clar,
l'entitat té un tope
de timbal.
Però jo em puc considerar
afortunada
que encara en tinc
uns quants.
Aquest any me'n passen
un munt.
Avui i demà
portaré una canellada
darrere.
Clar.
Jo no sé si
els que elaboren
aquestes directives
no és que tinguin
voluntat o no
però que no coneguin
realment aquesta problemàtica
que es pot
desprendre, no?
Per les entitats.
En aquest sentit...
El que seria
la vessant política
de legislació
tant a nivell europeu
com català i espanyol
és igual
el partit que sigui
a qui han fallat
tots,
tots a qualsevol nivell
perquè els van colar
una directiva europea
a tots els grups
i a tots els parlamentaris
europeus catalans
que van dir
sí, sí, sí
i després la van llegir
i van dir
ostres, què és això?
A nivell espanyol
en teoria havíem de fer
una transposició
també molt bona
i els grups
els diputats catalans
de Madrid
i això també
deien que sí
que estàvem treballant
que sortiria
una directiva molt bona
i resulta que potser
és pitjor
que l'europea
la transposició
que van fer
perquè limitava
el tema
de les distàncies
el deixava exactament igual
i afegia
que totes aquelles persones
que anessin
d'espectadores
amb un espectacle en foc
havien de firmar
un document
conforme coneixien
la perillositat
o el que podia passar
Crearem un cos
de voluntaris
que recolli firmes
Exacte
hauríem d'estar 15 dies abans
per Tarragona
recollint firmes
perquè la gent
pogués anar a córrer foc
Home, si ens ajustem
a les mesures
del tema de les distàncies
que hem d'anar a fer-ho
al passeig del port
i tot i així
no sé si
Plaça de Braus
No hi ha cap carrer
a Tarragona
que mantingui
Sí, sí
És que dius
A veure, no hi ha cap carrer
a Tarragona
que te faci la mida
que demanen
Gairebé a cap ciutat
que celebri
una festa major
mediterrània
amb foc
com la nostra
Llavors, a on?
Jo crec que aquí no s'han tingut en compte
les sensibilitats
i les particularitats
de tot el que és la
i no només de Catalunya
sinó València
i inclús
algunes zones de França
i Itàlia
de lo que és la zona mediterrània
en què la festa amb el foc
és inerent a la pròpia cultura
i és de
tots els pobles
tenen un moment o altre
en què hi ha
festes amb foc
I sobretot
ho deia el Javi
és la falta
potser de professionalitat
dels polítics d'aquí
perquè el que és cert
és que el polític
que surt
de Brussel·les
i que planteja
una directiva
de manipulació
d'elements pirotècnics
no té per què
conèixer
les idiosincràsies
de casa nostra
el que sí que s'hauria
d'haver demanat
és que en el moment
abans d'acceptar
la directiva
potser no
evidentment
potser no haguessin servit
per res
els 19 o els 20 vots
aquests
però
com almenys
haguessis vist el
dona la sensació
que els hagi agafat
desprevinguts
aquesta directiva
com si no se les pareixin
com no ho sé
i a hores d'ara
s'ha fet molt de soroll
s'ha parlat molt
mesos enrere
però ara
em sembla que no se'n parla
com si estigués el tema
solucionat
però de fet
no ho ha estat
no
a hores d'ara
jo no sé si que ara
a la Santa Tegla
del 2010
haurem de
de fer les coses diferents
o vosaltres
clar
no sabeu res
estem una mica
a l'expectativa
va haver-hi l'altre dia
si no recordo
de manera
el dia 5
o 6
a Barcelona
una manifestació
perquè
bueno
el govern espanyol
en aquests dies
en aquest mes
ha de fer la transposició
l'última transposició
en aquesta directiva
que aquest en teoria
ha de ser la definitiva
i esperem que sí
que recullin
totes les demandes
que hem fet
des del món del foc
el que passa és que
a dia d'avui
es fa difícil
de pensar
què podran solucionar
a córrer cuita
recordar que aquesta directiva
es va aprovar
el 2007
temps n'hi ha hagut
de sobres
tres anys gairebé
sencers
per treballar-hi
i no s'ha arribat
encara una solució
no sé si a última hora
i tensant la corda
es podrà arribar
alguna cosa satisfactòria
jo soc optimista
amb el tema
de la utilització
d'elements pirotècnics
amb els elements grans
però hem de ser pessimistes
amb el tema infantil
és un tema infantil
està complicat
aquí tenim la pirotècna infantil
famosa
que no tenim
que no porta cuet
que no porta tro
que no porta nord
però ve complicat també
a més
això jo crec
que té un problema
de fons
que és perquè
per un alemany
un suec
un belga
el foc
és un castell de focs
i ells no es poden arribar
a imaginar
el que fem aquí
i menys que ho faci un nen
de 4 anys
exacte
és una mica lleig
però des del punt de vista
més quotidià
i abans ho comentàvem
amb la Júlia
quan veus que hi ha incidents
d'urgències
afortunadament
cada cop menys
per la nit de Sant Joan
però no hi ha cap incident
quan surt el seguici
objectivament
dius
home
jo crec
jo veig
que la prudència
és la reina
de la festa nostra
vull dir
més prudents
som impossible
ja a la Tecla Petita
sortim
la gent gran
amb els nostres petits
els menys possibles
perquè no
perquè no trenqui l'estètica
de la Santa Tecla Petita
però sembla que per prudents
no serà
la prudència
la tenim tots els grups
i sobretot els de foc
anem amb peus de plou
amb tot
a mi
a mi ni amb ells
és que cap criatura
se li acudeix
és que no se li acudeix
tocar ni una carretilla
ni res del món
és que per a res
les bosses
les portem els grans
encenem els grans
o sigui que
és que no sé
jo crec que amb això
és el que deia abans el Javi
que no s'han tingut en compte
les particularitats
de cadascú
perquè portat
l'element més detallístic
sí que és cert
que s'ha plantejat
el fet de fer un carnet
de manipulació
de pirotècnia
però
jo crec que agafes
les nostres asseguradores
que tenim
assegurança
tots per actuar
i veus el registre
d'accidentalitat
en el nostre cas
sobre 26 anys
en el cas del drac
també en el cas del bou
i és tan ínfim
que al final
si tu fessis
un estudi d'estadística
de l'accidentalitat
en el món del foc
i en el món del foc tradicional
com és el de Tarragona
és tan ínfim
com qualsevol altra activitat
a banda de parlar
del tema de la festa
trobo que és interessant
que a dia d'avui
surti aquesta qüestió
sobretot pensant
que no és un problema
entre cometes
de les entitats
de la festa
sinó que és
de tots plegats
vosaltres sortiu
però nosaltres
ho volem veure
si hi ha aquest canvi
de normativa
i hem de modificar
la tradició
del nostre seguici
ja és una qüestió
que ens afecta
a tota la ciutadania
per tant és bo
que tots sabem exactament
com estan les coses
i que d'alguna manera
us recolzem
m'imagino
com a ciutadania
com diu el Javi
aquest és un tema
del Vall de Diables
no no no
aquest és un tema
general
dels que gaudim
de la festa
jo crec que sí
imaginem-nos
aquesta tarda
que surt el seguici
que el seguici
comencés amb
Serrallonga
que són els primers
que no
Serrallonga
Serrallonga
també tenen problema
pels trabucs
també tenen problema
doncs amb l'àliga
que va just darrere
Serrallonga
jo crec que avui en dia
tota Tarragona
i tots els pobles
i ciutats de Catalunya
que tenen un seguici
en foc
tenen integrat
completament
que hi hagi un element en foc
o un drac
un Vall de Diables
un bo
una víbria
el que uns trabucaires
i a nivell públic
tampoc no ha passat mai res
clar
és que hem de donar
moltes gràcies
que és el que dius tu
a nivell d'entitat
no ha hagut problemes
d'accidentals
però a nivell públic
jo crec que tampoc
a veure
un espur no li pot claure
qualsevol
si tu vas a veure
el seguici
un espur no et pot caure
si vas al concurs
de focs artificials
també pot caure
però a nivell públic
m'assembla que perfecte
també
vull dir que no
i escolteu que fa goig allò que dèieu
de com estem educats tots
sobretot joves
que tenen més energia
que s'acosten a vosaltres
a les bèsties de foc
Déu-n'hi-do
el barret
la caçadora
els guants
tothom va equipadíssim
i el respecte que et tenen
a tu com a actuant
que això també és molt important
vull dir
em sembla que el grup
el grup de ciència i investigació
del món dels castells
va acabar dient
que els castells
eren activitat de risc
moderada
i com aquesta cosa
també es pot parlar
perquè al final
és estudiar
no allò que t'entra pels ulls
quan ho veus
per primera vegada
sinó realment
l'accidentalitat
que comporta
al llarg dels anys
d'activitat
i amb això
números en mà
podem estar molt tranquils
escolteu
són els Diables de l'Arbós
que han convocat a l'octubre
una sortida
amb pilotes
amb perdó
de Llorenç del Penedès
perdoneu
a veure
jo que voleu que us digui
soc molt defensora de la causa
jo aquí hi veig un risc
home una mica
aquí sí
una mica de risc
perdona
Javier
sí no no segur
d'espulladets
i el risc
el veig fins i tot
abans que engeguin
les carretilles
però iniciatives
com aquestes
que fan moure
una mica
opinió
home evidentment
i segur que
impacte mediàtic
vindrà
i se'n parlarà molt
com a mínim
durant un dia
jo crec que
tothom és el que dèiem
que potser
a vegades és trist
però una cosa
com el tema
de cultura popular
que molts cops
la tenim
oblidada
i és l'últim
ah sí
la cultura popular
és Santa Tecla
i Santa Tecla
surt i tal
i doncs
moltes vegades
no té
el ressò
o el que hauria
de tindre
per les nostres
diverses
alfons nosaltres
tot això que fem
ho traiem
del nostre temps lliure
dels que estem aquí
ningú cobra
per ser portal bo
ni drac
ni fer de diable
no no
ja anireu
a aquesta sortida
no
però no dic
participants
Javier
com a espectadors
ah no ho sé
com a actuants
no
riscos als mínims
riscos als mínims
com a actuants
no
el que faria interessant
és que els mitjans
de comunicació
justament
i aquí tots
hem de fer un exercici
no ens quedéssim
amb l'anècdota
de veure un ball
de diables
despullats
sinó realment
quina és la motivació
que fa que se'n parli
d'aquesta qüestió
cal que s'arregli
perquè és que
tots hi sortirem guanyant
vosaltres
la festa
i la gent
tots en tenim ganes
que s'arregli
i per bé
sobretot
pels petits
teniu molta feina
us deixaré marxar
eh
ara s'anem a fer el vermut
mira que sou
sou ploramiques
tanta feina
tanta feina
i esteu aquí
ara una mica
de l'ombretta
la feina
és descansar una mica
i dormir
ja està tothom
per aguantar
agafar energia
agafar energia
per la tarda
serà magnífic
tot el que havia de ploure
ja ha plogut
per tant
estem tranquils
ja era hora
de tindre una sentetegla
així una mica tranquil·la
ja tocava
l'any passat
l'entrada dels músics
la van fer a la plaça
Barbegui
la processó
Déu-n'hi-dos
hi van patir també
en guany no
en guany tot anirà perfecte
Javier Felip
Javier Rivera
Antonia Cantos
Júlia Moncada
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
bona festa major
igual
moltes gràcies