Les 10 del matí, pràcticament 11 minuts,
som a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
com us dèiem fa moment en el sumari del programa
parlant de turisme en la ressaca de la Setmana Santa
en aquests dies posteriors a la Setmana Santa
i parlant també del projecte del Mercat Central de Tarragona
que en els últims dies també ha presentat novetats prou importants.
Per aquesta raó, avui hem convidat al matí de Tarragona Ràdio
el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona,
president del Patronat Municipal de Turisme
i també president de l'empresa municipal Espinsa,
l'empresa de mercats, que és la que s'encarrega del projecte del Mercat,
perquè bàsicament d'aquestes dues qüestions parlarem en els propers 100 minuts.
Sergi de los Rios, bon dia.
Hola, bon dia.
Comencem parlant de turisme, entre d'altres qüestions,
perquè enrere hem deixat una Setmana Santa,
molt irregular des del punt de vista meteorològic,
amb unes perspectives certament no eren gaire positives,
les dels hotelers, especialment de les zones costaneres,
d'aquí de les comarques de Tarragona,
tenint en compte això,
que les previsions meteorològiques no eren gaire bones.
Al final, però, les dades que ens deien ahir els hotelers de la Costa Daurada Centra
és que les dades finals eren més positives de les previsions,
i avui hem convidat el president del Patronat Municipal de Turisme
perquè ens expliqui com ha anat aquesta Setmana Santa
des del punt de vista de la ciutat de Tarragona.
Ha estat positiva?
Doncs, efectivament, estem en una valoració molt semblant
a la de la resta de la Costa Daurada.
Pràcticament, a nivell de pernoctacions als hotels,
hem mantingut el mateix nivell que l'any anterior,
i jo, quan estic dient això aquests dies,
sempre dic que és importantíssim haver-ho mantingut,
perquè estàvem parlant d'una situació econòmica en guany el 2009,
molt diferent a la que teníem a la Setmana Santa de l'any 2008.
i per mantenir-ho en una situació econòmica tan diferent
és realment una molt bona notícia.
I això ho estic parlant a nivell de pernoctacions.
El que sí que hem tingut un increment
ha estat en la xifra de visitants que ha rebut la ciutat.
Quan parlo de visitants, són aquelles persones
que han vingut a passar un dia,
però, en canvi, no s'han quedat a la ciutat a dormir.
I aquí sí que hem tingut un increment molt important.
De fet, el nombre de consultes ateses
des dels diferents punts d'informació turístic de la ciutat,
hem tingut, un cop ja tancades les estadístiques,
un increment pràcticament del 17%.
I aquest increment ha vingut, bàsicament,
del turisme provinent d'altres punts de Catalunya.
Per tant, aquí la nostra estratègia
d'incidir molt, bàsicament,
la zona de l'àrea metropolitana de Barcelona
perquè vinguessin a Tarragona ha funcionat.
I també, sobretot, ha estat el turisme del sud de França,
que també hem trobat que a nivell de visites
hi ha hagut un increment,
com també s'ha notat en altres punts de la Costa Daurada.
També el provinent del Regne Unit,
en aquest sentit, de les visites.
I això vol dir que també tot aquest turisme
que ha vingut a la resta de la Costa Daurada,
com a mínim ha aprofitat algun dels dies
de les seves vacances per venir a la ciutat de Tarragona.
Bàsicament ha tret per tota la celebració
de la Setmana Santa Tarragonina.
I en aquest sentit, jo crec que l'hem sabut aprofitar.
Aquestes dades demostrarien, doncs,
que algunes de les estratègies concretes
que ha fet el Patronat Municipal de Turisme
d'explicar, en aquest cas, la Setmana Santa Tarragonina,
per exemple, a l'àrea metropolitana de Barcelona
o en altres punts relativament pròxims a Tarragona,
són les millors estratègies del propi Patronat de Turisme?
Sí, perquè a més a més és una estratègia
que obeeix el sentit comú.
És a dir, aquí, a menys de 100 quilòmetres,
tenim un mercat potencial de pràcticament 4 milions de persones.
I el tenim a res, una hora en cotxe.
I precisament el sentit comú et dicta
que primer has d'anar a buscar el que tens més a prop,
i han acabat anar a buscar altre tipus de mercats.
I també confirmen l'estratègia engegada des de l'any passat
d'anar atacant el mercat francès, sobretot al sud de França.
Recordo, doncs, a l'abril de l'any passat
que vam fer una presentació de la destinació turística
de Tarragona a Lió, per exemple,
i ara en guany ho complementarem també anant a Tolosa, etcètera.
Per tant, aquesta estratègia d'anar cap al sud de França
també estem veient que té uns fruits.
I que això, per exemple, ja ens porta a un escenari,
com avui estàvem parlant, o millor dit ahir,
estàvem parlant al patronat de turisme,
per exemple, en tot el material promocional
que fem per la Setmana Santa,
que en guany, bàsicament, amb aquest fulletó
o amb aquest programa d'actes
que havíem editat des de turisme,
ho fèiem, bàsicament, en català i en castellà
perquè ens dirigíem al mercat català per un costat
i al mercat espanyol per l'altre,
doncs ens porta ja d'una manera clara
de cara a l'any vinent
a poder també editar aquest material,
aquesta guia, doncs també en francès i en anglès.
Perquè realment ara comences a tenir
un pes específic suficientment gran
com per poder ja enfocar-ho cap aquí.
En l'àmbit de la promocional,
recordem que fa unes setmanes
el patronat municipal de turisme
acompanyat de l'agrupació d'associacions
de Setmana Santa va anar a Barcelona
a presentar la Setmana Santa Tarraunina
a diferents mitjans de comunicació.
Era el segon any que es feia.
L'èxit d'aquesta estratègia,
d'aquest tipus d'activitats,
fa pensar el patronat que en altres esdeveniments
que es facin a la ciutat
es pot operar de la mateixa manera?
I estic pensant, per exemple, en Tarracoviva
o en altres festes
que al llarg del calendari anual pot haver-hi a Tarragona?
Sí, efectivament.
Això ens porta a pensar en aquesta línia de treball.
I, de fet,
jo crec que tots els tarragonins
aquests dies hem vist d'una manera intuïtiva
que es formaven cues
davant dels punts d'informació turístic
de la nostra ciutat,
de gent demanant informació.
o bé només calia, per exemple,
anar a un aparcament,
a l'aparcament mateix de la plaça de la Font
i fixar-te en els concessionaris
de les matrícules dels cotxes.
I veies moltes matrícules de Barcelona,
bueno, matrícules ja no,
sinó els concessionaris de Barcelona,
de Sabadell, de Terrassa,
d'Hospitalet, de Cornellà...
És a dir, totes aquestes zones
realment això ha demostrat
que aquí tenim un públic potencial
que s'ha de treballar,
que bàsicament és un mercat de visites,
per tant, és més difícil que per nocti,
precisament per la proximitat.
I, per tant,
això és un complement
a un altre tipus de turisme
que hem de buscar
que sí que escolleixi Tarragona
per estar un parell o tres de nits,
que a partir d'aquí pugui veure
la Tarra Corromana
o la Tarragona Medieval,
però també ho pugui complementar
amb altres activitats
que pot trobar al nostre voltant,
per exemple,
anant a Port Aventura
o anant amb altres aspectes,
però sempre pivotant
a la ciutat de Tarragona,
que és el que ens interessa,
que pivoti a la ciutat de Tarragona,
perquè això té un efecte econòmic
multiplicador,
per exemple,
en el món del comerç,
doncs important.
Que aquesta gent que ve de fora
pugui passar-se aquí uns dies
i això és el que a nosaltres ens interessa.
Perquè encara predomina més
el visitant d'un dia
que no pas el que es queda per nocte,
i en aquest sentit,
segurament,
Port Aventura fa molt,
que molta gent potser va a Port Aventura
i només ve un dia a Tarragona
o altres zones de la Costa Daurada
i ve a passar un dia a Tarragona,
però no per nocte,
no fa nit a les...
Sí, això jo crec que,
a poc a poc anem,
i precisament el pla de competitivitat turístic
ha d'anar cap a aquesta línia,
treballar,
perquè és una qüestió,
aquesta ja és més,
no és d'una acció concreta
o una acció de promoció conjuntural
que puguem fer en un moment donat,
sinó que és més estructural.
És de model turístic.
I aquí és on, precisament,
per també girar la truita en aquest àmbit,
que jo considero importantíssim
i és el que més impacte econòmic
deixaria a la ciutat,
és precisament el pla de competitivitat tàrraco-romana,
que és el que ens permetrà
fer aquestes accions més d'estructura,
d'estructura com a destinació turística.
Deixem, doncs, enrere les qüestions turístiques,
perquè enrere també queden les festes,
les minivacances de Setmana Santa,
amb aquestes dades positives
que ens comentava Sergi de Llorriós.
Parlem d'una altra qüestió d'actualitat,
perquè tot just abans de Setmana Santa,
el tinent d'alcalde de Promoció Econòmica
i president d'Espimsa
presentava el projecte de mercat central
amb un canvi evident
respecte a l'anunci que havia fet el mes de gener,
perquè finalment el mercat podrà acollir
dues plantes soterrànies d'aparcament,
que tindran una capacitat de més de 300 places,
que aquest aparcament estarà unit
a l'actual de la plaça Cursini
i d'aquesta manera també es dona
una resposta més positiva a les demandes,
el que demanaven,
el que volien els propis paradistes
del mercat central.
Això, aquest anunci de fa
escassament un parell de setmanes,
on situa ara mateix
el projecte de reforma del mercat?
On el posa?
Jo crec que el cop d'itimó
amb el projecte del mercat central
el vam donar al mes de gener,
que va ser quan vam decidir
que amb el projecte tal i com s'havia concebut
des de feia ben bé 5 anys,
era un projecte absolutament inviable
des del punt de vista econòmic,
per un costat,
amb el seu cost,
el qual repercutia que l'aparcament
amb aquell mètode constructiu
que s'utilitzava en aquell moment
ens sortia el cost de construcció
per plaça absolutament desorbitat
i per tant no gestionable
i després també perquè
amb aquell projecte antic
es trigaven 4 anys i mig
en fer-se aquesta obra.
Per tant, des del punt de vista
de temps i de cost econòmic
era absolutament inviable.
I al mes de gener el que decidim és,
com he dit al principi,
és donar un cop de timó
i dir, això s'ha de canviar.
I bàsicament la gran decisió
és la de canvi del mètode constructiu.
Que aquest canvi de mètode constructiu
ens permetia, per un costat,
aparatir el projecte
i per un altre, doncs,
sí que en el principi de l'anunci
vam dir que de moment
l'aparcament no es podia fer.
No es podia fer aquelles 4 plantes d'aparcament
i s'havien de suprimir.
El que vam fer a partir d'aquell dia,
que va ser el 14 de gener d'enguany,
va ser treballar, sí,
per veure i per comprovar
des d'un punt de vista tècnic i econòmic,
si amb aquest nou mètode constructiu,
a part de fer la planta,
el primer semisoterrani,
que és el supermercat,
i el segon, que és la planta logística,
podia anar amb profunditat,
a l'hora d'excavar cap a baix,
podia anar més avall.
I després, doncs,
d'haver fet moltes proves,
tots els càlculs,
tant des del punt de vista tècnic,
per tant, d'enginyeria,
com a econòmic,
es va veure que sí,
que com a màxim es poden baixar,
a part d'aquestes dues plantes
de supermercat i de logística,
que aquestes ja mai les havíem tret,
per entendre'ns,
sí que podíem anar,
dues plantes d'aparcament cap a baix,
des d'un punt de vista tècnic,
i des d'un punt de vista econòmic,
eren viables,
eren viables la seva execució.
I és precisament, doncs,
en aquest punt que ve l'anunciar
ha fet dies abans de Setmana Santa,
de que sí,
de que s'havia analitzat,
s'havia analitzat en profunditat,
econòmicament i tècnicament,
i aleshores sí que era possible fer això.
D'on va sortir la idea,
sorgir la idea de mirar,
amb el nou mètode constructiu,
veure fins quina profunditat es podia anar.
doncs del propi Consell d'Administració
que es va fer dies més tard
d'aquell anunci del 14 de gener.
Allí es va mirar,
des d'un punt de vista que s'analitzés,
des d'un punt de vista econòmic i tècnic,
si això era viable.
I després de la feina feta
durant quasi dos mesos,
no s'ha vist que sí,
i per tant,
la decisió està presa,
de què anem així.
Des d'un punt de vista dels botiguers
i dels paradistes,
doncs, evidentment,
que hi puguin cabre dues plantes d'aparcament,
doncs és un escenari totalment diferent
al que havíem dibuixat inicialment
el mes de gener.
A més a més,
seran 330 places
que s'incorporaran a les 400 i poc
que té l'aparcament de Cursini,
per tant,
estem dient que entre l'aparcament de sota del mercat
i el de la plaça Cursini,
que estaran connectats entre ells,
estarem amb un aparcament
de la vora de 750 places d'aparcament.
I per tant,
jo crec que allò
ja comença a ser, doncs,
un equipament potent,
realment per la potència
que volem que tingui tot aquell entorn
des del punt de vista comercial.
I el projecte executiu, doncs,
quan estarà?
Com havíem dit al gener,
havíem dit que el juny estaria...
El juny?
El juny estaria a redactar.
No canviar el calendari?
No, no, no, no canviar el calendari.
I a més a més,
el ritme de redacció
és un ritme adequat,
un ritme correcte,
i precisament anem amb aquesta línia.
Per, ja un cop redactat el juny,
fer tot el procés de licitació d'obra
durant tot el segon semestre d'enguany del 2009
i poder començar,
com havíem dit al gener,
poder començar les obres
a principis del 2010.
Pel que fa als diners,
ara s'ha parlat d'una xifra,
33-35 milions d'euros,
aproximadament.
35.
35 milions,
són 12 menys.
Recordem que aquell projecte primer,
inicial,
que recordaran els oients,
el projecte que va elaborar Mercasa,
l'empresa pública de l'Estat,
s'ha parlat molt en els últims mesos del mercat,
des del punt de vista tècnic,
de projecte,
de si aparcament,
si aparcament no,
s'ha parlat poc de finançament.
Recordem que aquí l'Ajuntament ja va començar
a negociar amb l'Estat fa mesos
les aportacions econòmiques
que podria fer el Govern central.
En quin moment es troben aquestes negociacions?
S'ha avançat en el tema del finançament del mercat?
Sí, s'ha avançat.
De fet, vam tenir una...
La darrera reunió va ser també
una setmana i mitja abans de Setmana Santa.
La vam tenir, precisament,
al Ministeri de la Vivenda,
amb el secretari general de l'Habitatge.
I, precisament,
nosaltres, la nostra estratègia,
que sempre hem comentat,
ha estat que quan va venir aquí el mes del 2007,
l'aleshores ministre de la Vivenda,
Carme Chacón,
va parlar o va declarar
que el mercat tindria una ajuda
d'uns 5 milions d'euros per part de l'Estat.
Jo, posteriorment,
amb això sempre he dit
que per l'Ajuntament de Tarragona
5 milions d'euros
és el terra de la negociació.
Per tant, és el mínim, mínim, mínim, mínim.
I que sempre haurien d'anar
per sobre de 5 milions d'euros.
I el que sí que puc dir
és que amb aquesta negociació
llarga, complicada,
sempre que hi ha negociació
de tema de finançament en Madrid,
és complicadíssim.
I no només ho dic jo parlant d'un mercat,
sinó veiem el que està succeint,
per exemple, entre el govern de la Generalitat
i el govern espanyol
per al tema del finançament.
són molt complicades,
aquestes negociacions molt llargues,
però jo crec que de la darrera reunió
sí que podem constatar que,
com a mínim des del Ministeri de la Vivenda,
ja estan en l'escenari
que a nosaltres ens interessa,
que és de xifres superiors
a 5 milions d'euros.
De xifres superiors a 5 milions d'euros.
Quina xifra concreta?
Quan acabem la negociació
ja podrem donar dades.
A mi m'agradaria tenir
aquesta negociació finalitzada
precisament quan tinguem
el projecte executiu redactat.
És a dir, abans de l'estiu.
Abans de l'estiu.
A principis de l'estiu.
A principis de l'estiu.
És a dir, si tindrem el projecte executiu
al juny,
que al juny ja sapiguem exactament
quants diners ens vinguin de Madrid.
Aquesta xifra que ha de ser superior
a 5 milions d'euros
a la qual m'estava referint ara.
S'ha marcat un objectiu de xifres?
Sí, però pertanyen a la negociació.
Pertanyen a la negociació
i estic convençut que des de Madrid
també via internet
agafen Tarragona Ràdio
i poden saber el nostre posicionament.
Per tant, amb això jo prefereixo
ser discret,
senzillament marcar l'escenari
en el qual ens estem movent,
però una senzilla regla de 3.
Quants més diners vinguin de Madrid,
menys hauran de sortir de Tarragona
per aquest gran projecte.
I això crec que és una regla de 3
claríssima que tothom entén
i que realment és amb això
que estem treballant.
I per tant, és aquí on situem
en aquest moment la negociació
i per tant, les trobades
amb el Ministeri de la Vivenda
aquest mes d'abril, maig i juny
seran intenses
per poder-ho tenir tancat
abans que arribi l'estiu.
I el projecte ha anunciat
fa un parell de setmanes.
Ha complegut botiguers, paradistes,
la gent dels voltants,
és a dir, amb les converses
que segur que Espín s'ha mantingut
amb aquests col·lectius.
és millor aquest que el del mes de gener,
per dir-ho d'alguna manera?
Sí, sí, sí, sense cap mena de dubtes.
A nosaltres també ens convenç més.
És a dir, quan el mes de gener
diem el que diem era perquè
el projecte tal com s'havia entès
fins aquell moment era absolutament inviable
i el que hagués estat irresponsable
per la nostra part
haver-nos liat la manta al cap
i haver tirat endavant
amb un projecte inviable
tècnicament pel temps i per tot.
I per tant, el que vam fer va ser
això, posar sobre la taula
un nou mètode constructiu
que realment li donava viabilitat.
És a dir, durant aquests mesos
el que hem fet ha estat
d'un projecte
que ens venia totalment inviable
transformar-ho en un projecte viable
amb temps,
amb els serveis que acabarà oferint
tot aquest gran equipament
i amb el cost que això tindrà.
I per tant, és el que hem fet
amb aquests dos mesos i mig.
Precisament d'un projecte
absolutament inviable
tècnicament i econòmicament
passar-lo en un projecte viable
tècnicament i econòmicament.
I aquesta està la feina intensa
d'aquestos dos mesos.
En aquest temps també s'han fet
una sèrie d'estudis,
de proves a la Rambla
perquè recordem que l'equip de govern
anunciava la possibilitat d'estudiar
de fer un aparcament soterrani
a la Rambla
entre la Font del Centenari
i el carrer Sant Francesc.
Aquests estudis s'han fet,
s'han acabat,
encara queda per fer alguna cosa.
Descarta l'Ajuntament ara
aquesta possibilitat,
tenint en compte que finalment
el mercat sí que tindrà ja
dues plantes soterrànies d'aparcament?
No,
descartar-ho no es descarta,
la possibilitat de fer l'aparcament
a la Rambla,
però el que sí,
ara ja no és tan urgent
el fet de fer combinar
les dues obres,
perquè una anava a canvi
de les places d'aparcament
que no es podien fer
el mes de gener
a la plaça Cursini.
El que sí es manté
és el plantejament de fer-ho
i per tant,
jo crec que un cop finalitzin,
estem parlant d'un termini
aproximadament meitats finals del 2012,
tota aquesta obra del mercat central,
a partir d'aquell moment
evidentment hi haurà un altre equip
de govern fruit de les eleccions del 2011,
esperem que Esquerra Republicana
també hi siguem
amb aquest govern municipal,
però si més no,
hi haurà un altre govern
i per tant,
quedarà a mans
d'aquest govern
del proper mandat
al decidir si es tira endavant o no
aquest aparcament.
Sí que l'actual equip de govern
el que fa és treballar,
deixar-ho tot clar,
per tant, geològicament
s'han acabat de fer les proves,
s'han d'entregar els resultats en breu,
geològicament,
ara s'hauran de complementar
amb les proves arqueològiques
i per tant,
quan es tinguin aquestes dues dades
a les mans,
sí que pràcticament
ja es podrà determinar
de quina manera i com.
Ara, repeteixo,
ja no corre aquella pressa
de fer-ho coincidir en el temps
amb l'obra del mercat.
Serà un projecte
per un altre mandat municipal,
pel proper mandat.
Per el proper mandat municipal.
En qualsevol cas,
aquest anunciat últimament,
suposen més de dos anys d'obres,
ens situaríem segurament...
Dos i mig.
Dos i mig.
Dos i mig va ser el que vam dir el gener,
amb aquestes dues plantes d'aparcament
sempre s'estava parlant
que es podria allargar
tres, quatre mesos més,
per tant,
ens estem situant
al segon semestre del 2012,
en tot cas.
És a dir,
jo crec que la idea
que pogués estar acabat
abans de la campanya de Nadal
del 2012,
doncs jo crec que seria
un objectiu ambiciós,
però real.
La reobertura del mercat
en l'edifici antic
seria, per tant,
també en el proper mandat municipal.
Així acabem aquesta conversa,
aquest repàs,
alguns dels temes d'actualitat
d'aquests dies,
amb Sergi de los Rios,
tinent d'alcalde de Promoció Econòmica,
president del Patronat Municipal de Turisme,
president de l'empresa municipal Espinça,
amb ell hem fet
el balanç turístic de la Setmana Santa
i hem situat
en el moment exacte
on es troba ara
el projecte del Mercat Central de Tarrona.
Sergi de los Rios,
moltes gràcies,
que vagi molt bé,
fins la propera.
Bon dia.
Gràcies a vosaltres, bon dia.