12 i 5 minuts després de repassar l'actualitat internacional i nacional.
Tornem des del matí de Tarragona Ràdio.
Matí de Tarragona Ràdio, que ara canvia d'escenari.
Abandonem l'avinguda a Roma i des ara, fins al final del programa,
a dos quarts de dues del migdia,
aquest programa s'estradiada de la mà de Joa Maria Bertran i Jolanda García
al pati del rei Jaume I a la plaça de la Font,
a l'interior de l'Ajuntament de Tarragona.
Aquest és l'escenari que hem escollit, ara explicarem per què,
per fer un programa dedicat a una efemèride molt important.
Només fa 70 anys que es va acabar la Guerra Civil Espanyola a tot arreu
i també a la ciutat de Tarragona.
Jolanda García, bon dia.
Bon dia, Jordi.
Nadie mais sabia
quién era aquel legionario
a la más intempereràrio
que la victoria es la legió.
Nadie sabia su historia
mà la legión presumía
Jordi Piqué, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Per on van entrar les tropes franquistes a la ciutat de Tarragona
el 15 de gener de l'any 1939?
Bé, el 15 de gener de 1939
les tropes franquistes van entrar per dos llocs a Tarragona, no?
Per la banda de la carretera de València
procedien des de Cambrils
van entrar pel pont del Francolí que hi havia.
Allà és on es produeix un dels últims fets bèl·lics, diguem-ne,
una escaramussa entre guàrdies de salt republicans
que tenen emplaçada una metralladora en els plàtans dels arbres
que hi havia al voltant de la carretera
i metrallen els primers camions que procedeixen de Cambrils, com deia,
que són del cos d'exèrcit marroquí
i que causen una trentena de baixes.
Això atura una mica les tropes franquistes,
bàsicament era una operació per intentar fer la retirada el més ordenada possible,
per donar temps que les tropes que s'estaven retirant republicanes
ho aconseguessin fer-ho.
i endarrereixo una mica l'entrada de l'exèrcit franquista
per la part baixa de la ciutat.
Després ja entraran, travessaran el pont del Francolí
i començaran a entrar pel carrer Rallal, sobretot.
Per l'altra banda, però, procedents de Valls,
des de la carretera de Lleida i a la quinta divisió de Navarra,
que són els que entren per l'Avinguda Catalunya,
al portal d'aquí del Roser,
i arriben aquí a l'Ajuntament a les 3 de la tarda
i sent la bandera bicolor ja d'una manera definitiva
a l'Ajuntament de Tarragona
i totes les tropes allà concentrades canten el cara al sol.
Intento visualitzar aquella Tarragona,
intento imaginar com es movien els tarragonins en aquell moment
i a mi em costa moltíssim.
Sí, a veure, és un dia en el qual hi ha dos fets.
Hi ha la victòria, òbvia, de les tropes franquistes,
de l'exèrcit franquista,
i hi ha la derrota de tot el bàndol republicà a la ciutat, parlem.
Pel mig, el que hi ha és una gran massa de població civil
cansada, exausta, famolenca,
amb la por posada al cos,
des de fa no dies, sinó mesos,
des de fa molts mesos.
És una població civil ja que es pot considerar derrotada
des de feia ja uns sis mesos aproximadament.
Aleshores, és una ciutat que des de feia un any i mig
havia patit més de gairebé 150 atacs aèris,
gairebé 4.000 bombes cauen sobre la ciutat,
hi ha 73 edificis completament enronats,
uns 250 edificis més estan parcialment afectats,
més de 6.000 persones estan sense habitatge.
És una Tarragona paralitzada ja des de fa dies,
gairebé no hi ha fluid elèctric.
La majoria de la gent està amagada a les coves del Llorito
o en els refugis antiaeris
o, si no, dispersos entre els masos dels voltants de la ciutat
o en els pobles propers de la comarca.
Cal pensar també que és una Tarragona sense homes,
perquè tots els homes que tenen entre 18 i 45 anys
estan mobilitzats a l'exèrcit republicà,
per tant és una Tarragona de dones, de gent gran, de nens.
És una Tarragona que ja des del dia 13
ja es comença a preparar tota la retirada
de l'exèrcit republicà i de l'administració republicana,
es desmunten les grues del port,
es retiren tots els serveis administratius,
el poc part mòbil que hi havia,
és a dir, els pocs camions o vehicles que hi havia
també marxen entre el 13 i el 14.
Després, a la matinada del 14,
la policia es dedica a desmuntar o a destruir
aquelles instal·lacions que podríem considerar
com a estratègiques, la ràdio Tarragona,
la central de telégrafs, la central telefònica,
és a dir, es produeix allò típic
que allà quan se retira un exèrcit i una administració
hi entra un altre exèrcit i una altra administració.
Una Tarragona exhausta pels bombardejos
que s'anaven produint des de pràcticament
el començament de la guerra.
Recordem-ho.
19 de juliol de l'any 1937.
A un quart de 10 de la nit,
tres trimotors de bombardeja
passen per la ciutat de Tarragona.
El resultat, 51 persones mortes i 47 ferides.
El dia 19 de juliol de 1937,
a les 21.15,
la ciutat feia la seva vida normal i tranquil·la,
sota l'esclat nocturn del seu enllumenat habitual.
Era l'aniversari del fracassat aixecament facciós
i el poble havia considerat la diada quasi bé festiva.
A l'hora esmentada, una gran part del veïnat romania a la llar després del sopar.
Amb tot, a la Rambla 14 d'abril, pel motiu més amunt exposat, hi havia encara força animació.
Per altra banda, la diada es presentava
a que els centres polítics i sindicals es veiessin al vespre molt concorreguts
en la celebració de l'aniversari de la formidable resposta donada per Catalunya als militars sublevats.
La commemoració havia de resultar força més plaent, encara sí, que en altres llocs.
Pel fet que, havent tingut la ciutat fins abans de la proclamació de la República fama de reaccionària,
el dia 19 de juliol espalesava bé prou tot el contrari,
posat que la força armada, confabulada amb els facciosos, ni tan sols s'atrevia a llançar-se al carrer.
Els alts comandaments de la facció així ho sabien.
Tampoc ignoraven que allò esdevingut a Tarragona havia contribuït positivament
al fracàs del pretès aixecament a Catalunya.
No ens ho podien perdonar pel fet en si mateix i per l'odi tradicional
que els militars reaccionaris han sentit sempre envers els catalans.
El seu rancor no estava satisfet, ni havien, esclar, renunciat a la revenja.
Quina ocasió millor pensarien en el seu furi intern que l'aniversari del fracàs
per tal de fer sentir a l'antiga metròpoli catalana el pes del seu rancor venjatiu?
Aquest és un breu fragment.
en el que s'explica el bombardeig del 19 de juliol de 1937,
just un any després del fracàs de l'alçament feixista a la ciutat.
És un fragment d'un dels textos que va fer Lluís de Salvador,
periodista i exdirector del diari de Tarragona,
en el que relata dia a dia els bombardejos de l'aviació franquista
a la ciutat de Tarragona.
L'hem escoltat amb la veu d'Helena Virgil,
historiadora i responsable de la Marioteka Municipal,
que ha estudiat tots aquests documents,
en relats que es poden llegir en el llibre Tarragona sota les bombes
i aquest 2009, per cert, sortirà un nou llibre sobre textos de Lluís Salvador.
Jordi Piqué, que l'hem abordat literalment només començar el programa,
recordem que és historiador, coordinador de totes les activitats
que s'han de dur a terme al llarg dels propers mesos
per commemorar els 70 anys de l'entrada de les tropes franquistes
a la ciutat de Tarragona.
I modestament, jo em permeto felicitar-los a tots els que han fet possible
aquest cicle d'actes, entre altres coses,
pel nom genèric que se li ha posat.
Només en fa 70.
Ja té prou força, això, no?
Només en fa 70.
Què vol dir que només en fa 70?
Que el temps no ho cura tot?
Vol dir moltes coses.
Vol dir, de cara a la gent jove, recordar-los-hi
o cridar la seva atenció en el sentit de dir-los
escolteu, de tot això que ara en parlarem
o de tot això que ara es faran molts actes,
només en fa 70 anys.
Això què vol dir?
Que no estem parlant de les guerres púniques
ni de la batalla de Bailén.
Estem parlant de Tarragona, l'espai que trepitgem cada dia
i estem parlant dels seus avis,
de gent de la qual ells provenen.
De cara a la gent més gran,
jo crec que és un reconeixement a la seva capacitat
per sobreviure a tots aquells fets dramàtics
i quan estic parlant de la gent gran
estic parlant de totes les persones
que tenen més de 70 anys en aquests moments,
que sortosament encara n'hi ha moltíssimes,
i que d'una manera o altra això ho van viure
i ho van viure també aquí a Tarragona.
Pel mig estem les generacions
que no hi som ja joves, malauradament,
ni encara som massa grans,
que jo crec que el que tenim que fer
és l'obligació de donar a conèixer
totes les vegades que faci falta
el que va succeir,
conèixer-ho, entendre-ho,
després fer totes les condemnes morals que calguin,
perquè és l'única manera de transmetre tot el que va passar
i que no torni a passar mai més.
I per això institucions i entitats de la ciutat de Tarragona
s'han coordinat,
han aplegat esforços
i a partir d'ara i fins al mes d'abril
anirem fent un recorregut històric
que des de molts punts de vista
d'aquests 70 anys,
d'aquest només en fa 70.
Saludem Rosa Rossell,
estinent d'alcalde de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona.
Senyora Rossell, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Saludem Quim Basora,
ell és tecnic responsable de relacions institucionals
del Departament d'Interior.
Senyora Rossell, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut.
En aquest cas parlem de Generalitat i Ajuntament,
però hi ha moltes entitats estudiosos sobre el tema
que apleguen esforços
i heu confeccionat un programa realment magnífic
i que pot donar una visió molt àmplia,
la gent jove, comentava el Jordi,
a tot el que va passar realment.
Després parlarem també de la batalla de la memòria.
No és només una pel·lícula,
és una batalla perquè sembla que la guerra contra l'oblit
encara no s'ha guanyat.
Ja en parlarem després amb el seu director,
que ja és amb nosaltres.
Però parlem, en tot cas, per iniciar aquesta conversa,
de quina manera us heu coordinat,
quina és la visió que voleu donar institucionalment
a partir de la participació de les institucions
d'aquesta efemèride.
A veure, mira, fa ja bastants mesos,
potser diria ben bé un any,
o potser una mica més,
que amb en Jordi,
vam parlar de quin havia de ser el paper
de l'àrea de patrimoni i de l'arxiu històric,
i concretament de l'Ajuntament de Tarragona,
en relació a la commemoració
de l'acabament de la Guerra Civil
o de l'entrada de les tropes franquistes
a la ciutat de Tarragona.
I de quin enfocament se li havia de donar,
i què és el que volíem explicar,
i què és el que no volíem explicar,
i com ho havíem de fer.
I a partir d'aquí vam començar a teixir
aquesta mena de tela d'aranya,
de dir, hauríem de parlar amb institucions,
hauríem de mirar a veure com ho fem.
Al mig de tot això va aparèixer aquest senyor,
que està aquí al costat i que després parlareu.
És el Màrius Pons.
Que és el Màrius Pons.
Efectivament, amb un projecte que estava fent ell,
que res tenia a veure en principi
amb el que nosaltres estàvem començant a treballar,
i que ens va semblar interessantíssim,
que és la seva batalla de la memòria,
que ara ja és una mica la batalla de tots.
En aquest sentit, ens va semblar molt interessant
la proposta que ell feia,
i des de l'àrea de patrimoni vam decidir
col·laborar amb el projecte
i d'alguna manera fer-nos-la una miqueta nostra
i poder, d'alguna manera, obrir,
tal com fem demà, els actes d'aquesta conmemoració.
Ai, perdó, avui, ja no sé ni a quin dia estic.
De començar, doncs, la conmemoració d'aquests actes
amb aquesta batalla de la memòria.
El Jordi ha explicat molt bé el perquè
del Només en fa 70
i d'aquest paraigües que han volgut fer,
que han cabís totes les activitats
que es poguessin fer a la ciutat
a partir d'aquesta efemèride.
Què vam fer?
Doncs vam començar a parlar, evidentment,
en Generalitat, amb Caixa Fòrum,
amb Consell Comarcal, amb URB,
i a partir d'aquí, doncs, poquet a poquet,
hem anat teixint tota aquesta xarxa d'activitats
fins a arribar a confeccionar aquest programa
que penso que és interessantíssim,
que hi ha molts punts de vista,
que hi ha moltes maneres de parlar
del que va passar aquí a Tarragona i a Catalunya
i fins i tot a Europa, doncs, en aquest període de temps
i que ha d'ajudar molt
que entenguem ben bé, doncs,
què és el que ha passat a Tarragona
o què va passar a Tarragona
durant els anys de la guerra.
Vull dir, jo no l'he viscut, gràcies a Déu,
i la imatge que tinc de la guerra,
doncs, és la imatge que m'explicava el meu avi
de les batalles de l'Ebre,
de la que m'explicava la meva avi
de com havien de fer el no menjar,
perquè no en tenien,
i com s'inventaven el poder sobreviure,
o el que m'explicava la meva mare,
doncs, que en aquella època,
doncs, tenia 12, 13, 14 anys,
de com vivien la canalla de la ciutat de Tarragona,
els bombardejos.
Llavors, una mica, amb tot això,
et vas confeccionant aquella imatge horrorosa
del que devia passar, doncs,
la ciutat de Tarragona
durant la guerra civil.
I jo hi ha una imatge,
i ara, perdoneu que vagi a l'anècdota
més o menys personal.
Perfectament.
Però jo hi ha un record
que el tinc gravat a la memòria
i que no li perdonaré a la meva mare,
que me l'hagués clavat
des que era molt petita.
La meva mare sempre ens explicava
coses de la guerra.
I coses, fins i tot alguna vegada,
divertides que passaven
quan hi havia els bombardejos,
una vegada que els van xampar un bombardeig,
que no van tindre temps d'arribar a casa,
que es van amagar sota els bancs
del passeig de les palmeres
i que els nens els van donar un bastó
per posar-se la boca
perquè ells hi havien dit
que havien de tindre la boca oberta,
que estava brut de caca de gos.
coses d'aquestes.
Però sempre, sempre, sempre acabava les històries
dient
però si torna a haver una altra guerra
jo em posaré sota la primera bomba que caigui.
I jo aquesta imatge
d'imaginar-me la meva mare
sota d'una bomba
és una imatge que la tinc clavada.
Jo per tota l'havia dit.
Per tota l'havia dit.
No estic disposada a passar pel que vaig passar.
Clar, i llavors dius
l'horror, no?
I a poc a poc
doncs
al anar-te fent gran
al anar estudiant
al anar veient imatges
entens el perquè
ella et deia
això
però aquesta imatge
que et queda en el subconscient
de veure caure una bomba
i la teva mare a sota
se m'ha quedat clavada al cervell
de veritat
és una imatge d'aquelles terribles.
Clar, per un tema purament generacional
i perquè només en fa 70
tots poc o molt
tenim algun record
que ens han explicat
els pares
els que tenim ja aquesta edat
i els avis, no?
Sí, no?
Bé, jo a casa meva
també la guerra
t'amarca, no?
Perquè jo a la meva família
doncs
hi havia gent d'aquí
i mon pare
va ser un soldat republicà
que el van fer
fer l'Emili
a l'altra punta
i es va casar
ma mare era gallega
i per tant
em va parlar
de la repressió
contra els republicans
a Galícia
que també Déu-n'hi-do
també és un recorç
molt fort.
Jo només volia
fer una intervenció
com
la meva funció
de tècnic
del Memorial Democràtic
en el sentit
que aquests actes
que comentava la Rosa
tan densos
i tan interessants
doncs ens permeten
tindre una doble
felicitat
o fer una doble
felicitació
en primer lloc
com a
una part petita
d'aquest conjunt
d'entitats
que hi col·laboren
que és molt
significada
perquè
és molt
variada
i molt intensa
i nosaltres
d'alguna manera
doncs també
sentim part
d'aquest
un mes
per exemple
l'exposició
que s'inaugurarà
aquest divendres
de Pau Casals
i l'exili
doncs hem intervingut
amb la producció
conjuntament
la Fundació Pau Casals
el tema
de l'exposició
sobre els bombardejos
que és una exposició
que té la visió
de Tarragona
que també
és una exposició
itinerant
però
que cada vegada
es modifica
en funció del lloc
o l'haver col·laborat
en temes
de recuperació
de patrimoni
lligat a la guerra civil
com
el que segurament
anunciarà
la seva protagonista
que és el tema
dels refugis
de Tarragona
en aquest sentit
de ser una part
col·laboradora
doncs ens satisfà
i ens fa sentir-nos
plens de goig
perquè és molt interessant
i amb una altíssima qualitat
i el fet
que hi hagi
el Jordi Piqueu
però per un altre
com a direcció general
del Memorial Democràtic
també ens felicitem
perquè l'Ajuntament
amb la seva iniciativa
d'alguna manera
està fent
el que nosaltres
tenim obligació
de fer
que és complir
l'article 54
de l'Estatut de Catalunya
que demana
insta
als poders públics
per vetllar
per el coneixement
i el manteniment
de la memòria democràtica
de Catalunya
com a patrimoni col·lectiu
que testimonia
la resistència
i la lluita
per les llibertats democràtiques
jo crec que
aquest cartell
que vull
d'alguna manera
fer en públic
a través de
Tarragona Ràdio
doncs compleix
amb escreix
aquest manament
del Parlament
de Catalunya
i del seu estatut
important el comentari
de dir que el programa
és d'una alta qualitat
ningú es pensi
que això és
mira
efemèride
com cada any
celebrem
moltes efemèrides
doncs vinga
fem un acte
realment
si es mira
cadascun dels actes
el nivell
és extraordinari
les persones
que hi col·laboren
les exposicions
que podem gaudir
estan treballades
molt a fons
i jo crec
que quan acabi
el mes d'abril
qui no sàpiga
exactament
el que es va viure
és perquè no té interès
perquè les eines
estan a l'abast
de tothom
a partir d'hi
fins al mes d'abril
jo és que
penso que aquí
el que hem volgut
d'alguna manera
obviar
és la palla
de veritat
vull dir
no hem posat
cap exposició
de cromos
perquè m'entengueu
o no hem posat
cap exposició
per fer bonic
perquè fins i tot
doncs
el fet d'obrir
el públic
el refugi
que tenim aquí
a l'Ajuntament
museïtzat
amb la intenció
que es pugui reproduir
el soroll
que feien les bombes
al caure
o dels avions
doncs
com passaven
per damunt
de Tarragona
no és
precisament
per quedar bé
i per dir
ai mira que bonic
quin soroll
feien
sinó realment
perquè la gent
que baixi
baix al refugi
pugui sentir
l'angoixa
que se sentia
a les persones
que no els va quedar
més remei
que passar
moltes hores
de la seva vida
dins un refugi
o sigui
la intenció
la intenció
és aquesta
sense exageracions
sense treure
les coses
de mare
però que realment
d'una manera
molt clara
molt didàctica
puguem reviure
aquests moments
jo voldria significar
en aquest sentit
que és curiós
que tota aquesta intensitat
perquè aquest acte
aquest programa
és d'una forta intensitat
i marca època segurament
doncs es faci
amb un 70 aniversari
no amb un 75
ni amb un centenari
jo crec que això
també respon
a la necessitat
que té el nostre país
de
de cobrir
una mancança
que era la mancança
de recuperar
la memòria democràtica
i d'alguna manera
tant la república
com la guerra
com la lluita
contra el franquisme
que és un tema
que també
té la seva complexitat
perquè no hi ha
elements patrimonials
sinó que a vegades
és memòria oral
el que s'ha de conservar
doncs la necessitat
d'aquesta col·lectiva
s'està sentint
en aquest moment
d'alguna manera
i per tant
és molt interessant
que l'Ajuntament de Tarragona
hagi fet aquest esforç
i també
deixem-me de felicitar
el Bonpons
per la pel·lícula
que avui presentarà
l'estem reservant
per dedicar-li
només el temps a la pel·lícula
tots tenim ganes
de veure-la en pantalla gran
la veritat és que sí
Jordi, volies comentar
alguna cosa
en aquest sentit
i també volia afegir
que al programa
doncs clar
hi ha molts actes
hi ha quatre exposicions
14 conferències
dos projeccions
l'obertura
de les visites
guiades al refugi
és a dir
és molt dens
i molt variat
però hi ha com a dos vessants
hi ha una vessant
més acadèmica
en la qual
hi ha un congrés
excepcional
que és un congrés
sobre l'església
i la guerra civil
en el qual
durant tres dies
del mes de febrer
estaran presents
aquí a Tarragona
els principals investigadors
historiadors
catedràtics
d'història contemporània
de tot l'estat
debatent
i parlant
d'una manera
dintre de l'àmbit acadèmic
un congrés valent
d'altra banda
molt valent
molt valent
molt valent
estaran debatent
aquest congrés
després també hi haurà
unes jornades específiques
universitàries
promogudes
des de l'Institut
de Ciències de l'Educació
sobre
la metodologia
de la història oral
aplicada
pels treballs
a les aules
pròpiament dites
amb la participació
d'una de les responsables
de memòria democràtica
dels països
del consult
de Sudamèrica
i això és
la vessant acadèmica
però després n'hi ha un altre
hi ha un àmbit
que és el que
apuntava més
la consellera
la Rosa Rossell
que és aquest
més de difondre-ho
a tothom
a la ciutadania
en general
aquí sí que hi ha
aquestes visites guiades
hi ha les projeccions
hi ha les conferències
és a dir
està conjuminant
aquest programa
les dues vessants
la part acadèmica
i la part de difusió
i apuntant
amb el que deia
el Quim Besora
aquesta mancança
que tenim en aquest país
jo crec que fins ara
la part acadèmica
més o menys
l'hem anat resolent
perquè
el que va passar
durant la guerra civil
ara el que està passant
i el que va passar
durant el franquisme
ja fa anys
que és objecte
de la investigació
dels historiadors
però el que ens manca
sobretot
és aquesta feina
que s'està fent
ja des de fa temps
des de la Direcció General
de la Memòria Democràtica
que és tot això
transmetre-ho
a la resta
de la ciutadania
passar
d'aquest àmbit acadèmic
en aquest àmbit
més
d'obertura social
70 i no 75
perquè aquí
el temps
el temps
ens empeny
a que
es reconegui
amb una certa urgència
són persones
que ja tenen
una edat
els historiadors
tenen una font
d'informació
per estudiar
tot aquest període
magnífica
que són els testimonis
vius
cada cop
en queden menys
hi ha un deute
emocional
si més no
cap a aquestes persones
que no han complert
com a societat
probablement
en Lluís Valar
el director
del Museu d'Història
en parlarà
més detingudament
d'aquest tema
però
en els audiovisuals
que hem fet
per recuperar
la història
de la presó
de Pilats
i dels refugis
antiaeris
dels bombardejos
clar
els testimonis
que tenim
el més jove
té 88 anys
88 anys
en aquell moment
no tenia 18
estem parlant
de gent molt gran
i gent que
se sent menys tinguda
des d'aquest punt de vista
jo crec
o creuen que el tractament
que s'ha donat
i la rellevància
que s'ha donat
a tot plegat
no és suficient
per la vostra experiència
com a historiadors
i el contacte
que he tingut
estem parlant
de temes emocionals
de cadascú
però jo crec que sempre
almenys per la meva experiència
com a investigador
d'aquesta època
sempre que he demanat
amb alguna persona
que hagués viscut
aquells fets
que m'ho expliqués
sempre he tingut ganes
d'explicar-ho
Rosa com a cirereta
d'aquesta primera conversa
la visita als refugis
que es podrà produir
es podrà fer
entre els mesos
de març i abril
del refugi
que està justament
ubicat aquí
a l'Ajuntament
a l'altre pati
sota de l'altre pati
a veure
mentre estigui
l'exposició
oberta
que dura un mes
hi haurà visites
continuades
mentre duri l'exposició
a partir
que l'exposició
es tanqui
llavors ja
les visites
seran
prèvia petició
doncs
en el Museu d'Història
perquè
el que no volem fer
és deixar el refugi
obert permanentment
sense que tindre un control
de qui entra
i de com s'està
a veure
per mi és important
perquè una mica
aquest refugi
doncs
es va trobar
a partir de les obres
que es van fer
aquí a l'Ajuntament
és un refugi
que no ha estat
gens malmès
vull dir
que
que ha estat
tal com es va trobar
que
fins i tot
doncs
hi ha alguna
hi ha alguna
llauna
i algun tros
d'algun coll
d'ampolla
i algun os
d'algun menjar
que es devia
que devien menjar
els que allà dintre
ja estaven
i penso que és important
és petitet
però que ens dona
l'acabuda
ideal
per poder fer
unes visites
guiades
i una bona museïtzació
i jo
la veritat
és que
estic satisfet
em hauria agradat
doncs
poder
també
fer les obres
dels dos
refugis
que hi ha
sota de casa
canals
però bé
quan tinguem
pressupost
doncs
engegarem
aquestes obres
perquè
aquells
sí que són
una mica
complicats
d'accés
tenen unes
escales
molt estretes
i estan
en unes
condicions
bastant dolentes
i per tant
vull dir
allà sí que
necessiten
unes obres
d'adequació
avui comencen
aquests actes
a Tarragona Ràdio
volia
d'alguna manera
començar a fer
difusió
perquè la nostra
voluntat
i ens consta
que les institucions
i entitats
que hi prenen part
doncs
tan bon punt
els demanem
col·laboraran
ràpidament
però la nostra
intenció
de fet
és anar fent
un seguiment
amb diferents
programes
especials
de tots aquests
fets
per tant
jo crec que
tindrem
oportunitat
de donar
a conèixer
fets puntuals
ja siguin
emocionals
acadèmics
en fi
de qualsevol
tipus
moltíssimes gràcies
Jordi Piqué
Rosa Rossell
quín basura
ha estat un plaer
de veritat
fem una petita
pausa
coneixerem
el documental
immediatament
saludarem
amb Màrius Pons
i també
Lluís Valar
director
del Museu d'Història
després una pausa
molt breu
per la publicitat
d'Història