Dos minuts a tres quarts d'una del migdia.
Probablement ja formava part de la tradició a la ciutat de Tarragona
fa molts i molts anys, els més joves segurament no se'n recorden,
que quan l'aigua sortia de l'aixeta salada,
molta gent agafava les garrafes i s'anava a la font que hi havia al cementiri,
Déu-n'hi-do, les cues que hi havia el diumenge,
o fins i tot alguns agafaven quatre costelles o un entrepà
i s'anaven a l'Albareda de Sant Escreus a buscar l'aigua.
L'aigua de Tarragona era salada,
l'aigua que sortia de l'aixeta era terrible,
i és que l'aigua, a banda d'un bé escàs en l'actualitat,
al llarg de la història de Tarragona,
també ha tingut el seu que i ha provocat no poques polèmiques.
Aquesta tarda es presenta a la sala d'actes de l'Ajuntament
el llibre L'Aigua a Tarragona 25 anys de maig.
La història de l'empresa mixta d'aigua,
és una història que té molt a veure amb els problemes d'abastiment
d'aigua a la ciutat al llarg de tota la història
i que ha determinat també una miqueta
el que és el seu disseny al llarg dels anys.
Ens acompanya l'autor del volum, el periodista Òscar Ramírez.
Òscar, bon dia.
Molt bon dia.
Enhorabona per aquest llibre que l'ha portat
i, bé, em fa patxocat, un aspecte magnífic.
Enhorabona per aquesta feina
i és que probablement era necessari fer una història
de l'aigua a Tarragona,
sobretot tenint en compte totes les implicacions
que ha tingut a tots els nivells.
l'aigua ha estat a punt de, ara exageraré,
de derrocar ajuntaments,
de provocar baralles veïnals, de tot.
L'aigua és un tema perillós.
De fet, va haver un moment que es parlava de la guerra de l'aigua
abans que es parlés de la guerra de l'aigua a l'Ebre, no?,
aquí a Tarragona.
Exacte.
Feia falta, com comentaves, fer aquell llibre
perquè tot i que l'empresa d'aigua només té 25 anys,
han succeït moltes coses.
I, a més, van succeir coses molt importants
en el moment en què es funda l'empresa,
l'any 1983.
Succeït, doncs, que l'aigua, com comentaves,
era una aigua molt salada,
és a dir, hi havia aigua, però no servia.
Molts dels protagonistes que s'obtenen en aquell llibre,
els que he entrevistat, doncs, ho comenten, no?
El fet que, doncs, l'aigua, quan et dutxaves,
et deixava el cabell com un fregall.
I la pell com si tinguessis escates, eh?
Ja me'n recordo, jo, d'això.
I que molts bars havien de col·locar un cartell
diguent el cafè és d'aigua...
És d'aigua bona.
És d'aigua bona, no?
Sí.
És veritat.
Per tant, es produeix, doncs, fa 25 anys,
es produeix aquest fet, no?
Que en cap de solució, en el 1989,
amb l'arribada de l'aigua de l'Ibre,
que és el punt d'inflexió,
que el que fa és, doncs, és permetre
que la ciutat evolucioni, no?
És un llibre, per tant, que et bases
en un treball de camp tradicional,
el que tu deies a les entrevistes,
i tot un seguit d'informació arxivística.
Exacte.
I anar, doncs, endreçant i traçar una evolució
que també, doncs, ni que sigui a modus d'introducció,
també fas referència, no?, d'aquells
orígens, que si hi ha la font de l'arcabisbe,
que és el pou boronat, no?,
que són referents relacionats amb els recursos d'aigua
que tenia la ciutat abans del trasbassament.
El llibre comença a final dels anys 70,
que és el moment en què l'Ajuntament de Tarragona
fa el concurs per fer la concessió
del servei d'aigües de la ciutat
i l'adjudica a Saúr, que més tard es va convertir en Sòria,
que és una filial d'aigües de Barcelona.
I, per tant, aquí comença una mica la història d'Ematxa.
I sí, llavors hi ha tota aquesta evolució.
Hi ha un resum de tots els pous que hi havia en aquella època,
això m'agrada molt destacar-ho,
perquè jo he quedat molt parat dels pous que hi havia.
I n'hi havia tants i tants, tots molt dolents, eh?
Sí, sí.
Però n'hi havia moltíssims.
I llavors he fet un resum d'aquests pous.
Ha sigut important l'arxiu que té Ematxa,
que té molta documentació,
i llavors tot això ho he complementat
amb la biblioteca de la ciutat de Tarragona,
amb la de Caixa de Tarragona i amb la biblioteca pública.
Però ha sigut molt important la informació que té Ematxa,
com uns 6.000 folis, ja, d'aquests 25 anys,
amb tota la informació, amb els contractes de compra dels pous,
amb les xifres de l'aigua que donen cadascun d'ells,
i, òbviament, amb el PPM,
que és el tant percent de sal que tenia tota l'aigua dels pous.
I que, escolta'm, que és una cosa que és al·lucinant,
perquè si, per exemple, 1.000 PPMs ja és una passada,
a mi de poc tenien 12.000 PPMs.
Això és impossible, no?
És impossible de consumir.
Ara fora impensable que se subministrés,
perquè, clar, ha canviat moltíssim aquesta sensibilitat,
la capacitat tècnica també, doncs,
per poder detectar problemes que pugui haver-hi,
però fora impensable que per una aixeta d'una ciutat
sortís aquella aigua.
Molt tot.
Avui en dia, vull dir, és que no ho permetríem.
El llibre més té, doncs, un fons fotogràfic
realment important
i que recull també les seus que ha tingut,
perquè, a veure, l'empresa Matxa no ha estat sempre al mateix lloc.
No, no, no, han tingut quatre seus.
També, com tota la vida,
ens han anat al·lucinant positivament.
A més a més, una de les seus és ara en estar al Sencat.
Correcte.
Segurament, la carretera allà abans d'arribar a la Canonja,
però hi ha tingut d'altres quatre seus?
Ha tingut quatre seus.
La primera ha de ser la Rambla Nova,
amb un pis molt petit.
Llavors, l'empresa va anar creixent
i se'n va anar al carrer Doctor Zamenoz,
que era un local amb un altell,
i ara una mica més gran que l'altre.
D'allí se'n va anar a Pau Casals.
I de Pau Casals on estan ara,
a la muntanyeta de Sant Pere,
que és la seu actual,
on ja hi tenien una part de les instal·lacions,
i van aprofitar per completar i fer l'edifici que hi ha ara,
que és magnífic, més a més.
És un llibre que té l'estructura d'un llibre commemoratiu
que no oblida les persones que han treballat,
que no oblida tampoc tot un seguit de cronologia
que per les persones interessades en la crònica històrica local,
i sobretot una miqueta el que ha estat també la trajectòria política,
com s'ha anat construint els diferents consells d'administració,
la tasca que han fet els diferents gerents...
Allí hi ha, per començar ja, el senyor Magaroles,
Francesc Magaroles, que era tinent d'alcalde d'Aigües l'any 74-79,
que és l'època en què es concedeix l'aigua, diguem, a Saúr.
Doncs comença per ell,
hi ha tota la gent que està en aquests moments
en el consell d'administració de Matxa,
hi ha els consellers que han estat més anys també a Matxa,
i llavors hi ha gent molt important,
com en José Flores,
que va ser cap de processos i de depuració durant molts anys,
crec que va ser del vellant d'1 fins al 2000,
i també en Xavier de Manuel,
que va ser el gerent que ha estat més anys,
que ho va ser des de l'apuntació fa 25 anys fins l'any 2000.
De fet, només hi ha dues persones
que han estat 25 anys a l'empresa de Matxa,
que són en Ferran Sánchez Camins,
que sempre ha estat o conseller o president...
Que ara és el president,
que estarà aquesta tarda a la presentació.
Ell és un i l'altre és en Manuel Pons,
que és el secretari del consell d'administració.
Són els dos únics que han aguantat els 25 anys.
Ja veus, eh?
Això és ben curiós.
També hi ha la part més tècnica,
el que són les depuradores,
que és això que ha preocupat.
Sí, parlem de la depuració amb la cap de depuració,
parlem de laboratori amb el cap de laboratori,
fem també referència a les xifres de facturació,
a les enquestes que fan els seus clients a cada any a Matxa,
i a els caps de cada departament.
Clar, una companyia com i Matxa
necessita fer unes campanyes d'imatge realment importants,
perquè, i no és un acudit fàcil,
al consumidor, si reclama transparència
en qualsevol àmbit del consum,
en l'aigua, diguem-ne que som molt més exigents,
que no pas a vegades amb altres aspectes com a consumidors
que ho hauríem de ser, no?
Sí, sí, jo crec que ha de fer bones campanyes
i també ha de fer molta pedagogia
per ensenyar als ciutadans
que en aquests moments l'aigua és un bé molt important.
Ara anem sobrats perquè ha plogut i ha gelat
i, per tant, els embassaments estan molt plens,
però fa uns mesos teníem sequera.
Hem estat parlant d'un trasbassament.
La gent té, a vegades, pel que vol, memòria de peix, no?
Té molt poca memòria, però jo crec que una de les funcions
d'un empassament a l'aigua va ser també aquesta de pedagogia,
a través de campanyes, d'ensenyar als ciutadans
l'importància que té l'ús racional de l'aigua.
Doncs un llibre que té aquest component
perquè explica les grans dificultats
que tenia una comunitat com la de Tarragona
per tenir aigua descent.
És que si fem memòria, m'entens?
Però això és bo, aquest llibre, no?
Perquè fa memòria i recorda,
i aquí quedarà ja plasmat,
que ho vam passar molt malament.
I, per tant, no s'ha de repetir la situació.
I que per un litre d'aigua
que surt de l'aixeta a casa nostra
hi ha darrere tota una infraestructura,
una despesa i un treball molt important.
Per tant, no és per malbaratar-la, ni de bon tros.
Aquesta tarda estaràs, doncs, ben acompanyat, no?,
com a autor del llibre.
Sí, estarem en Ferran Sánchez de Mins,
que és president de Matxa,
i ara també en Leonardo Carculler,
que és el conseller delegat, l'alcalde,
en Pep Félix Ballesteros,
i també en Pons Bascaró,
el secretari de l'Ajuntament.
Doncs allà a les set de la tarda,
un acte ober a tothom, lògicament,
que pot participar qui vulgui.
Exacte.
Doncs, Escar Ramírez,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Jo m'imagino que ja tindràs al cap
algun altre projecte,
d'algun tema relacionat amb la ciutat.
De moment, encara no.
Però, escolta, jo el que m'encarregui
no vaig anar fent, eh?
No, no, clar, t'ho diràs.
A més, és una seqüència de treball
que enriqueix molt, també, periodísticament.
Personalment, ha sigut un plaer fer-lo.
Era un repte, també,
quan m'ho van proposar el mes de març de l'any passat,
però ha sigut un plaer fer-lo,
i ara, quan el temps s'ha acabat,
doncs estàs molt content, no?
Home, clar, i a més que ha quedat una publicació.
Ja veus la criatura.
Molt xula, sí senyor.
Òscar, moltes gràcies per venir avui.
Adéu-siau.
Adéu-siau.