Ara anem cap al Campus Centre.
Em penso que Joan Maria Bertran i Jordi Sorinyac
ja són a la Facultat de Lletres,
aquesta facultat a la qual avui s'han incorporat
també els alumnes que abans estaven aquí
a la plaça Imperial Tarraco.
Joan Maria Bertran, Jordi Sorinyac, bon dia de nou.
Bon dia, normalment, Jolanda.
Estàs acompanyat de Jordi Blai, si no m'equivoco?
Sí, efectivament.
Sembla que seria, no sé si m'estic inventant el nom,
la plaça major de la nova facultat.
Jordi Blai, bon dia, bona hora.
Hola, bon dia.
Es diu plaça major?
El Jordi Blai és el vice de la Facultat de Lletres,
això de plaça major?
Ha estat batejat d'alguna manera
o ens ho acabem de treure del serró?
Home, doncs em sembla que tu acabes de treure,
però potser triomfes.
No, això no és l'objectiu.
Perquè, com que la major part de l'extensió,
doncs, bé, és de ciment,
almenys la que hi ha construïda,
la que s'ha de construir, no,
doncs, home, queda més com a plaça dura
d'aquestes modernes, que no pas com...
Dir-ne campus potser seria una mica excessiu,
però, vaja, esperem que més endavant
hi hagi més verd.
És l'espai que queda a l'interior,
entremig dels dos grans edificis,
el que dóna a tocar l'Avinguda de Catalunya
i el que dóna al pàrquing interior
de la facultat,
del que era, aleshores, només la Facultat de Jurídiques
i que ara s'ha ampliat.
Avui, com dèiem, ho hem comentat des de primera hora del matí,
ha fet una de les notícies assecades de la jornada,
s'han estrenat aquestes noves instal·lacions,
els alumnes de Lletres,
d'Infermeria i de Comunicació
ja treballen amb les noves aules.
Pel que us consta, Jordi,
com ha anat aquesta estrena?
Home, doncs, de moment,
almenys per les notícies que en tinc jo,
sembla que bastant bé.
És a dir, hi havia aquí una mica de patiment
la setmana passada,
perquè, esclar, hi havia algunes aules
que encara el divendres
s'acabaven de posar instal·lacions,
especialment tot el que seria
l'equipament informàtic,
i aleshores hi havia una mica
de preocupació entre el professorat,
sobretot per la qüestió de les aules.
Però tal com, bé,
he comentat aquest matí una mica
amb els conserges,
amb el professorat que veia,
i la veritat és que
incidents importants,
doncs, sembla que no n'hi ha hagut.
Més enllà d'aquest problema
de connexió de cables,
d'ordiners que supos que fins de certa manera
és inevitable,
teniu consciència,
però, vaja,
hi ha alguna aula o algun equipament,
més enllà de la biblioteca
que ara en parlem,
algun equipament que encara
doncs li quedi una miqueta
per quedar enllacit?
Bé, algunes de les aules específiques
que no es fan servir tant pel dia a dia,
sinó per alguna classe, doncs,
especial d'algun dels ensenyaments,
doncs encara els hi falta acabar.
Però el que són les aules
per donar la docència normal,
diguem,
de les classes del dia a dia,
estan totes acabades
i en principi no hi ha hagut
cap mena de problema important.
I, vaja,
jo, com a mínim,
molt content de com ha anat.
Amb el Jordi Blay
vam parlar i força
de l'abandonament de l'edifici
pel que fa a la Facultat de Lletres
de la plaça Imperial Tàrraco,
d'aquest component emocional,
emotiu certament important.
Deixant de banda com a mínim
a part aquest era aquell component emocional,
aquí a les noves instal·lacions
treballareu millor?
Treballareu més còmodes?
Home, està claríssim.
Està claríssim.
És a dir,
l'edifici de la plaça Imperial
doncs era antic,
tenia...
Bé, ja...
Els que el coneixien
doncs era una mica laberíntic,
les instal·lacions
no eren les més adients
pel que seria, doncs,
unes classes com Déu mana
i ara, en canvi, doncs,
ha millorat, ha millorat.
L'única qüestió
que alguns hem trobat a faltar
doncs és allò
d'espatxos individuals.
Per això jo crec que són manies
que ens hi podem adaptar,
ens hi podem adaptar perfectament,
però tot el que seria
per la qüestió de docència,
vaja,
em sorti guanyant moltíssim.
I en tot cas,
també...
també és un tipus d'instal·lacions
que també són més fàcils
d'entendre per part de la gent.
És a dir,
allà a la plaça Imperial
et perdies bastant
doncs el que era
segons quines aules
estaven una mica amagades,
segons quins despatxos
i en canvi aquí
hi ha un edifici de despatxos,
un edifici d'aules,
les aules comencen
pel nom del pis,
vull dir que és molt difícil
doncs de perdre's
i en canvi, doncs,
allà baix era més complicat.
I en tot cas,
és tot nou de trinca
i per tant,
doncs també
això s'ha de valorar positivament.
Més enllà d'aquests avantatges lògics,
tenint en compte
que es tracta d'una obra nova,
quines altres millores noteu?
No sé si, per exemple,
en aquestes aules
més específiques
com poden ser els laboratoris,
els estudis de comunicació,
aquí potser es produeix
un salt de qualitat important
pel que fa als estudis.
Home, jo crec que sí.
És a dir,
aquí ara a veure
s'ha fet un edifici de nou
i a partir de les demandes
específiques
de cada grup,
de cada ensenyament,
de cada departament,
amb la qual cosa,
esclar,
això s'ha pogut recollir
i, bueno,
qui més,
qui menys,
per dir-ho d'alguna manera,
doncs té
aquestes aules específiques,
bé siguin, doncs,
bueno,
parlava aquí,
les que potser són més
com a divertides
són les d'infermeria,
per exemple,
tenen allà per fer les pràctiques,
doncs,
amb els fiambres allà posats,
però també, doncs,
de comunicació,
per exemple,
ha millorat molt
perquè també estava, doncs,
en aquesta zona del seminari
que es va haver d'adaptar a un espai
que no reunia les condicions
perfectes per fer això
i, en canvi,
aquí s'han fet les aules
com Déu mana.
És a dir,
que jo crec que,
en aquest sentit,
sí que,
sí que hem millorat
i hem millorat
i hem millorat força.
3 qüestions, Jordi Blai,
que m'agradaria que poguessis
respondre de manera més aviat breu
perquè anem una mica
malament de temps.
Quedem,
parlem del que queda per fer
perquè hi ha aquí un edifici
que fa d'anexa d'unió
entre els dos edificis principals
que això serà la futura biblioteca
que és ara mateix
el que encara no s'ha enllestit.
Com serà aquesta biblioteca
i quan es preveu
que pugui ser enllestida?
Bé, aquesta biblioteca,
ja hem comentat alguna vegada,
passa de ser una biblioteca,
el que en diuen un CRAI,
un centre de recursos
per a l'autoaprenentatge
i la investigació,
si no recordo malament,
i constaran no només de biblioteca,
sinó de sales d'estudi,
de sales multimèdia,
de sales per a fer treballs en grup,
de llocs per a accedir
a bases de dades,
és a dir que, clar,
és un projecte més ambiciós
que fer el que en diem
una simple biblioteca.
Per tant,
això ha dut més temps
del que es pensava
en un primer moment
i segurament fins a Setmana Santa
no estarà enllestit.
Aleshores,
mentre dura aquest temps,
les instal·lacions de la biblioteca
continuen a la plaça Imperial Tarracó,
l'aula multimèdia
de la facultat de lletres
continua a la planta baixa
de la plaça Imperial Tarracó,
però bé,
almenys per les notícies
que en tenim
i tal com avancen les obres,
sembla ser que per Setmana Santa
es podria procedir
al canvi.
El fet que ara
aquí a l'Avinguda de Catalunya
ja s'apleguin
prop de 3.500 alumnes
que no hi hagi estudis
dispersats per diferents punts
de la ciutat,
que ara gairebé
tota la universitat
aquí a Tarragona
es concentrin en dos punts,
Sassalades i Campus Catalunya.
Això és beneficiós
per a la universitat?
Home, jo entenc que sí,
entenc que sí
perquè,
com ho diria
de l'altra manera,
pura i simplement,
per exemple,
per la gent que venia de fora
la imatge que en tens
és una imatge
una mica complicada,
de dir, bueno,
la universitat
però no sabem exactament on és
i és complicada.
Per la gent que ve de fora
diguem, és un guany
i per nosaltres també,
és a dir,
estem més a prop
d'altres companys,
estem més a prop
d'altres professors,
els alumnes també
tenen molta més gent
en contactar
i estem relativament a prop
també de Sassalades,
és a dir,
que l'únic que hem de fer
és travessar,
com aquell que diu
el desviament de la nacional
i estem a l'altra
i per tant,
això també,
doncs, home,
implica una major facilitat
de trasllat
entre un i altre lloc
perquè penseu
que ara hi ha molta gent,
tant alumnes com professors,
que, doncs,
podem fer activitats
en un o altre campus.
I l'última pregunta,
que sigui,
no la faig a Iolanda García,
doncs,
no ens deixa tornar a la ràdio.
Havíem parlat
alguna vegada
que Joan Prat,
del Catedràtic d'Antropologia,
tenia molt d'interès
en portar-se al seu sofà
de la mitjada
a les noves instal·lacions.
Sabem si el trasllat
també s'ha completat
en aquest punt?
Doncs,
t'ho puc dir en primera persona
perquè el trasllat aquest
el vam fer exactament...
És a dir,
que el sofà
el vau haver de traslladar.
Després dels actes
de celebració
entre el Pedro,
el Joan
i alguna altra persona,
doncs,
vam traslladar
el sofà blau.
Pesa molt, pesa molt.
Home, doncs,
Déu-n'hi-do.
I la imatge
era, francament,
curiosa, eh?
O sigui que,
Iolanda,
ja ho pots veure
com...
Veure'ns a nosaltres
traslladant aquell sofà
d'escai blau.
Però tota la casa aquesta
era una imatge
francament surrealista.
Però està ara
a Antropologia
i, per tant,
allà queda
un dels últims símbols
de la plaça Imperial.
No, no, sí.
El Jordi Blai ja sap
que si al Joan Brat
se li posa una cosa
al cap,
vull dir,
l'ha de fer
i ell volia
el seu sofà
per les migdiades
i els despatxos
ja podien ser petits
que el sofà
ha fet cap
a la Campus Centre.
Ja està fet.
Amb aquesta anècdota
hem volgut acabar.
Jordi Ulai,
moltíssimes gràcies
i acabar d'estrenar el piset.
Vinga, ara,
a veure com ha anat la cosa.
Continuant,
els operaris
fent petits detalls,
veiem algú
portant alguna caixa,
però vaja,
els alumnes ja hi són,
queda pendent
com a gran hora
la biblioteca,
però el Campus Catalunya
podríem dir que
ja avui
ja comença a fer patxoca.
Gràcies, Jordi Surinyac,
naturalment,
gràcies, Jordi Blai,
sempre atent
amb Tarragona Ràdio
i Joan Maria Bertran.
Ens retrobem
d'aquí una hora,
aproximadament,
sí, una hora
i ara anem ràpidament
cap al nou estadi.