Ho recordàvem tot just fa uns instants, demà a la tarda,
a la sala de juntes de la Facultat de Ciències Jurídiques,
a l'Avinguda Catalunya, per tant, de la Universitat de Rovira i Virgili,
tindrà lloc la presentació d'aquest calendari.
Es diu, són només que van fer història.
La presentació anirà a càrrec de Cesca Figueres,
és professora de física de l'UB, la Universitat de Barcelona,
i també pronunciarà una xerrada en mig d'un acte
que es titula L'altra meitat del cel.
Dones Astòrònomes.
Tot plegat, insistim, s'emmarca en aquest any de l'astronomia
que se celebra aquest 2009.
Tenim la Cesca Figueres a l'altra banda del fil telefònic.
Què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Com es prepara l'acte de demà?
Molt bé, molt bé. Suposo que molt bé l'acte.
Espero que hi hagi força gent.
Jo m'agradaria, bueno, si em presento una miqueta,
sí que soc professora de l'Universitat de Barcelona,
en particular també soc professora d'Astronomia Galàctica,
per tant, porto molts anys en el camp de l'astronomia i de la ciència,
i aquest any jo lidero un dels que se'n diu pilars
de l'any internacional de l'astronomia,
que és el pilar dedicat, que en diem,
ell és un astrònoma dedicat a treballar per la igualtat de gènere
en la carrera d'astronomia, professional, amateur, etc.
Aquest any de l'astronomia té molts d'aquests pilars,
podríem dir, aixos fonamentals,
100 hores d'astronomia, descobreix el cel fosc,
diaris còsmics, vaja, diversos pilars, podríem dir,
grans línies, i una d'aquestes línies, com comentava,
és la que vostè lidera, aquesta ella és un astrònoma,
en què també es vol contribuir amb aquests objectius del mil·lenni
de les Nacions Unides a promoure la igualtat de gènere.
No han volgut aportar una perspectiva de gènere
en aquesta celebració. Per què?
Bé, s'ha volgut fer ja a nivell mundial,
o sigui, directament ja va ser a l'Universitat Astronòmica Internacional.
Hi ha hagut des de fa molts anys un conjunt de dones
a nivell internacional que sempre han treballat
perquè el paper de les dones es reconeguessin
al camp de l'astronomia.
Si et faig una mica d'estadística,
pensa que encara som un 26% de dones
que podem liderar projectes d'investigació.
Cosa que jo crec que es va estancant en els darrers anys
per una tasca que m'agradarà explicar-ho demà una miqueta,
però el que a vegades és difícil de conciliar
una mica tota la part laboral i científica
amb la part familiar.
Llavors el grup a nivell internacional
es planteja una mica replantejar, mostrar a la societat
tot el paper que han fet les dones al llarg de la història,
que totes les astrònomes que moltes vegades han estat ignorades,
astrònomes que potser perquè han estat germanes
o perquè en aquell moment o filles o companyes de grans astrònoms
en aquell moment no se les va deixar entrar a les acadèmies.
M'agradarà mostrar una mica tots aquests efectes,
m'agradarà mostrar una mica com avui en dia
encara tenim un sostre que en diem un sostre de cristall,
d'alguna manera encara no tenim una plena igualtat.
per tant, com el nostre grup que està format aquí a Espanya,
per exemple, està format per sociòlogues del CSIC,
el Centre Superior de Investigacions Científiques,
astrònomes professionals i astrònomes amateurs,
treballant conjuntament, entre altres coses,
per exemple, a mostrar estudiants de secundària
o estudiants de batxillerat,
el món de la ciència també és un món obert a les dones,
el món de la ciència és apassionant,
el món de la ciència no hi ha com donar un bon exemple
en el cas als nostres feines,
com perquè elles s'animin també a tirar endavant
i canviar aquestes estadístiques.
Una d'aquestes iniciatives és aquest calendari
que es presenta demà.
De fet, el calendari ja es pot veure,
es pot fins i tot descarregar per internet
i ens apresenta les biografies, el retrat,
les il·lustracions de diferents personatges
que nosaltres, sincerament, desconeixem en molts casos,
però que demostren que des d'un bon primer moment
les dones han tingut un paper important en l'astronomia
i un paper segurament ocult en molts casos.
Aquesta és la idea.
La idea és que ja tenim astrònomes en el segle,
diguem-ne, dos...
El segle IV, per exemple,
la Hipàtia d'Alexandria,
si l'has vist ja en el calendari,
és la primera dona que vam voler posar
perquè és clarament un cas d'una dona
que estava al món científic,
que tenia les reunions a casa seva,
una dona que va fer els seus tractats de matemàtiques,
va treballar els eclipsis de sol,
a l'Alexandria del segle IV,
una dona que d'alguna manera després
va ser, diguem-ne, assassinada...
Va patir precisament en la situació del temps.
Exacte, per defensar una mica les seves idees
de la racionalitat.
Llavors, clar, ens sembla que hem de donar pas
a que la societat conegui el paper d'aquestes dones
o moltes d'altres.
Si has vist el calendari, ens hem cenyit una mica
a totes aquestes... a poder ubicar dotze dones.
En teníem moltíssimes més,
però vam fer tot un esforç d'agafar potser
un cert recull que tingués diferents dones
de diferents llocs geogràfics.
Doncs una noia xinès, una persona que pot ser d'Alexandria,
no només anglosaxones,
perquè les anglosaxones, vull dir,
potser han tingut més renom allà de la història,
però també tenim algun astrònoma musulman
del segle X.
Aquestes coses són coses que,
tot just ara algú quan agafa el calendari,
diu, bé, però això ja no ho sabia,
això ho desconeixia.
D'aquest calendari n'hem editat 10.000 exemplars,
és una cosa que, per exemple, també a nivell internacional
la vam editar amb gallec, amb català, amb castellà,
i llavors és una cosa que a nivell internacional
publiqueu també amb anglès,
porteu també amb anglès cap enfora,
perquè altra vegada és mostrar directament
amb unes imatges que jo crec que són provocadores
i molt maques,
doncs mostrar amb unes imatges
alguna claretat de feines científiques importants
a aquestes dones,
situacions difícils que vam patir,
per tant estem, com dius,
fem ciència, fem feminisme,
fem divulgació i fem el reconeixement
a aquestes dones.
El que passa és que en aquest calendari
ens hem quedat curtes,
en el sentit d'aquest 12 mesos...
Necessitau un mes més, se'ls vagi.
Sí, i llavors el que estem muntant
és una exposició,
una exposició que serà una exposició digital
i esperem que també sigui una exposició als grans museus,
però sobretot l'exposició digital
que pretenem que en els departaments d'ensenyament
de totes les comunitats autònomes espanyoles
es pugui fer difusió a tots els instituts
de secundària i de batxillerat,
com et deia, no?
Una exposició on agafaríem,
doncs explicaríem el paper que han tingut aquestes dones,
d'alguna manera,
com de vegades els ha costat
seguir defensant i ser, per exemple,
la dona que ha descobert un cometa,
la dona que ha catalogat més estrelles
al llarg de la història de l'astronomia,
tot això,
poder demostrar això,
però també mostrar la ciència que van fer
i a les estudiants posar-los a punts pedagògics
perquè desenvolupin aquesta ciència,
diguem-ne, que aprenguin tot l'aspecte social,
científic, cultural,
de la història i del moment actual de l'astronomia.
Aquest calendari, aquesta exposició que ara comentava,
s'emmarquen en tots aquests projectes.
N'hi ha d'altres, per exemple,
un porta per títol
Les dones en l'astronomia espanyola,
anàlisi d'una situació singular
i parlen també d'un univers per descobrir.
Quina és la singularitat
de la situació actual
de les dones en l'astronomia espanyola,
l'estat espanyol?
A veure,
en el camp professional,
com et comentava,
hauria estat membre de la Junta
de l'Astronomia,
en el món professional som 650 astrònoms,
dels quals, diguem-ne,
dividim amb els que som astrònoms
i hi ha numeraris,
aquell funcionari, com si diguéssim,
i el que pot ser un astrònom junior
o una persona que està entrant
en el món d'una carrera científica
i de desenvolupament d'una tesi.
En el món de l'astronomia
es pot dir que actualment
en els professionals numeraris
un 30% som dones.
Aquest número és un número bastant alt
si t'ho compares en altres disciplines científiques
que poden ser la física teòrica
o altres camps.
Malgrat això,
el que s'observa, per exemple,
des de l'any 86
fins a l'any d'avui en dia,
fins al 2005,
és l'efecte que, si bé,
hi ha moltes més noies licenciades
que nois licenciats,
o sigui, estem superant
el número de noies licenciades,
després el número de catedràtiques
o el número de professores
d'investigació del Consell
o el número de professores titulars
segueix com a estancat.
És a dir, no estem d'alguna manera
avançant en el que poden ser
els llocs de decisió
en el món de l'astronomia.
Què es perd pel camí?
Què passa al llarg d'aquestes carreres professionals?
L'estudi que porta un equip de sociòlogues,
el FECIC ens ha donat per això
una quantitat important de diners
per fer aquest estudi,
perquè l'estudi no és només...
Clar, quantitatiu,
tu quantifiques les coses
i és molt fàcil donar una estadística,
però la pregunta que tu fas
és molt difícil de respondre.
Llavors, el que passa
és una cosa que s'estarà treballant
a nivell...
Ho estem fent a nivell de...
Això ho fan les sociòlogues,
no pas les astrànomes,
d'agafar petits grups de treball
com les noies
que actualment estan fent
una tesi doctoral,
un equip de set noies,
noies que hagin fet ja
la tesi doctoral
i hagin marxat a l'estranger,
un grup de noies
que hagin fet la tesi doctoral
i actualment estiguin
en contactes de reinserció
i treballar aquests grups,
diguem-ne,
de manera qualitativa,
debats dintre dels grups aquests
per extreure'n realment
quins són els motius.
Hi ha alguns motius
que són bastant evidents.
Per exemple,
si tu tens dos companys,
un noi i una noia,
que tots dos,
doncs,
són en un moment determinat,
doncs,
contactes de reinserció
que han estat un temps fora,
que investigadors punters,
etcètera,
etcètera,
hi ha una certa,
d'alguna manera,
plantejament d'una noia
que té ganes de tenir una criatura
i està disposada a hipotecar
part de la seva professionalitat
en el camp de l'astronomia
o certes hores
durant una temporada.
Aquest treball encara no,
en molts casos,
no és compartit
per les dues bandes.
I el fet que això
no sigui compartit
per les dues bandes,
això és en detriment
que les coses
puguin avançar en igualtat.
I això és un planteig
que és el dia a dia
i és dintre la mentalitat
de cadascú
i a vegades
quan semblen coses
que no són discriminatòries
realment succeeixen
i això ens ho coneixem.
Vull dir,
potser perquè la noia
té ganes
no m'he determinat
de tenir una criatura,
formar un entorn
de família.
Aquestes coses
són hàndicaps
que la nostra,
diguem-ne,
context científic,
universitats,
consells,
llocs de recerca
no està potenciant
suficientment
el poder tenir
una família
en un entorn
on també hi hagi
recerca científica
i tecnològica.
Estem parlant
amb Francesca Figueres,
professora de la Universitat
de Barcelona,
coordinadora
de la projecta
Ella és un astrònoma
que s'emmarca
en l'any de l'astronomia
d'aquest 2009.
Si ens permet,
ja per acabar,
més enllà d'aquest programa
m'agradaria parlar
de la commemoració
en ella mateixa,
tota sencera.
Què és el que pretenen
en termes generals
en aquest any de l'astronomia?
Perquè hi ha fins i tot
a banda de la divulgació,
hi ha fins i tot
alguna reclamació
o alguna proposta
com per exemple
aconseguir que l'astronomia
sigui reconeguda
com patrimoni
de la humanitat
per part de l'UNESCO.
És així?
Bé,
no que l'astronomia
sinó certs llocs
emblemàtics
en l'astronomia.
Almenys aquí
m'enganxes, eh?
O sigui,
no és que l'astronomia
sigui reconeguda,
sinó jo tenia entès
que certs llocs
i certes
d'alguna manera
demostracions històriques
dels avenços
de l'astronomia
al llarg de la història.
Hi ha diverses reivindicacions.
Mira,
que clar,
tu has comentat
altra vegada
per exemple
la del cel fosc
i és cert
que les nostres ciutats
doncs
qualsevol ja...
Bé,
ni Tarragona tampoc
però Barcelona
per exemple
és impossible
a veure...
És impossible,
se n'anaran
molts, molts quilòmetres
allà.
Exacte,
no,
a Tarragona
encara no ha sortit tant
però aquí a Barcelona
és molt difícil
i hem de marxar molt lluny
per començar a veure
alguna cosa.
Aquesta absurditat,
clar,
astrònoms del meu departament
han estat treballant
per la llei
de contaminació
lumínica a Catalunya
pel reglament
de contaminació
lumínica després a Catalunya
i les coses
segueixen avançant
brutalment lentament
és dir si és que avancen,
no?
O sigui,
hi ha tantes pressions
que d'alguna manera
un dels projectes
d'aquest any
és que, senyors,
tenim un cel immens,
tenim una qualitat exquisita
i no som capaços
de gaudir-la,
no?
Mostrar això
és una de les coses
de l'any internacional.
Clar,
altres coses
de l'any internacional
són moltes,
vull dir,
l'objectiu que et creia
és les 100 hores d'astronomia,
que tothom pugui mirar
per un telescopi
i veure els cràters
de la Lluna,
veure els satèl·lits
de Júpiter,
veure Saturn,
això és una cosa important.
També hi ha altres coses
que jo crec
que estan funcionant
a nivell espanyol
i és una mica
que aquest any
ens ha d'ajudar
a conciliar una mica
tota la...
i entre...
crear una xarxa
molt més àmplia
de vinculació
entre l'astronomia professional
i l'astronomia materna.
Hi ha una barrera, potser?
Diguem-ne que
no hi ha hagut
una barrera explícita,
però sí que han estat
dos mons
que aquí, a Espanya,
han evolucionat
fins ara
d'una manera massa independent.
França, per exemple,
amb això
ja té una...
tradició
més de connexió
i jo crec que ara
n'estic convençuda,
després de l'any internacional
seran molts...
Pensa que a l'astronomia materna
actualment
tenen
doncs enginyers,
gent apassionada
per l'astronomia
que té el seu telescopi a casa
que és capaç
d'entrar en una agrupació
i fer grans imatges
i amb grans...
És un col·lectiu molt nombrós.
Aquí a Espanya
estem comptant
amb 5.000 persones,
5.000 persones
que ens ajuden
a desenvolupar
l'any de l'astronomia
d'una manera impressionant
perquè, clar,
si sents,
astrònoms
són molt pocs
però s'haurien
que rei mostrat
amb els telescopis.
5.000 astrònoms
aficionats
amb telescopis
poden mostrar
moltíssima cosa,
no?
Llavors,
de veritat
que s'està fent
una...
Jo diria
un procés d'immersió
amb col·laborar
amb tots alhora,
jo et presento
tal cosa,
jo et passo el dosier
que és el que realment
ha d'haver-hi.
Vull dir,
el professional
pot passar-li
un dosier
d'explicació
però l'altre
pot difondre
moltíssima cosa
o moltes vegades
una imatge
fet per un astrònoma mater
jo em trec el barret
però com amb els mitjans
que tenen
aconsegueixen
fer el que estan fent,
i llavors
aquesta és una de les coses
o de les fites
que jo crec que aconseguirem
per exemple el 2009
però com d'altres
com aquestes
n'hi ha moltíssimes d'altres.
Mirem el cel
tots plegats,
en descobrim-lo,
si intentem
que sigui una miqueta
més fosc
que no haguem d'anar
tants quilòmetres enllà
i vaja
prenguem tots consciència
d'aquesta importància
d'aquesta ciència
que potser
la tenim una miqueta
descuidada
on no li presem
l'atenció necessària.
Francesca Figueres,
moltes gràcies
per atendre'ns avui
en directe matí
de Tarragona Ràdio.
Recordem que aquesta cita
la podrem escoltar
durant molta més estona
demà a la tarda
a la Facultat de Ciències Jurídiques
de la mà
de l'Observatori de la Igualtat
de la Universitat
de Torrebrí i Virgili.
Senyora Figueres,
moltes gràcies novament
i ens veiem demà a la tarda.
Moltes gràcies.
A reveure, bon dia.
Gràcies.