En 5 minuts arribarem al punt d'un quart d'onze.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio
per parlar d'aquesta efemèride, d'aquesta comemoració.
N'hem parlat avui bastament.
De fet, ja en parlàvem ahir, si us recorden,
en aquesta mateixa hora entrevistàvem l'exalcalde de la Tarragona,
Josep Maria Requesens, protagonista, en certa manera,
un dels principals protagonistes d'un període històric
que ara també volem analitzar de forma més profunda.
Ho volem fer perquè, coincidint amb el 30 aniversari
de les primeres eleccions municipals de l'etapa democràtica,
s'està a punt de presentar un llibre que està a punt de publicar-se
i que analitza precisament aquesta etapa política de 30 anys
a l'Ajuntament i, paral·lelament, també, a la ciutat de Tarragona.
Per parlar-ne, ens acompanyen els dos dels seus coordinadors.
D'una banda, el periodista Xavier Balló.
Senyor Balló, bon dia.
Hola, bon dia.
I de l'altra, l'història del Jordi Piquem.
Jordi Piquem, bon dia, benvingut.
Bon dia.
En primer terme, aclarim-me jo conceptes formals.
El llibre crec que es presenta a finals de maig.
no, Jordi?
El 26 de maig.
O sigui, el llibre s'està allò acabant d'embastar.
Sí, està allà premaquetant-se gairebé.
Un llibre que no només parla exclusivament d'aquella etapa
de les eleccions del 1971, sinó que, a partir d'aquí,
fa un recorregut del que han estat els diferents mandats municipals
des d'això, des de l'any 79 fins ara, el 2009,
amb Ballesteros com a alcalde, no?
Sí.
Bé, el llibre es diu
30 anys d'eleccions democràtiques municipals a Tarragona,
a la ciutat de Tarragona.
i aleshores, des de l'any 79 fins al 2007,
que han estat les últimes,
hi han hagut 8 convocatòries electorals.
Aleshores, el que hem fet és,
per cada una d'aquestes convocatòries electorals,
començant des del 1979,
fer com a 3 apartats.
Un, dedicat a la campanya i les eleccions,
en el qual, bàsicament, es publica una selecció de propaganda electoral
de cada una d'aquestes eleccions.
També hi ha fotografies de la campanya i del dia de les eleccions.
Després, un segon apartat, que és el dels resultats electorals,
basat, bàsicament, en una sèrie de gràfics d'aquests normals,
que, cada vegada que analitzem unes eleccions,
surten a la televisió o als diaris,
amb la relació de tots els consellers electes,
els resultats que ha tret cada partit
en cada una d'aquestes eleccions,
els percentatges,
i també el cartipàs municipal
que queda després de cada una d'aquestes eleccions.
I aquest segon apartat
es tanca amb una foto
de tot el grup municipal
que ha sortit de les eleccions en concret.
I després hi ha un tercer apartat,
que potser aquest millor que us l'expliqui en Xavier.
Quin és aquest tercer apartat, Xavier?
Aquests dos primers potser hauríem de definir
que són dos apartats
que parteixen des de la visió més documentalista.
I aleshores la tercera
es trenca una mica aquesta dinàmica,
en aquesta tercera part.
Són vuit visions diferents
dels vuit mandats
que han hagut en aquests 30 anys,
realitzats per vuit periodistes
diferents que han viscut
amb la seva tasca diària,
cada una d'aquestes legislatures.
Per tant, aquí ja no es va tant
des de les fonts més documentalistes,
sinó que és menys treball de biblioteca,
diguem-ho així,
i més treball d'hemeroteca.
Allò que els diaris van analitzar,
allò que van interpretar
del que estava passant
al voltant de la política municipal
i aquells esdeveniments també grans
que van anar succeint a la ciutat
durant aquells anys.
Ara parlarem més àmpliament,
si els sembla,
d'aquestes qüestions que ho ha estat apuntant.
Desenvoluparem aquests apartats,
però aquesta etapa de 30 anys
és una etapa que vosaltres
heu viscut en primera persona,
fins i tot heu tingut una relació directa
des del punt de vista polític
per les vostres trajectòries professionals,
especialment el Xavier, suposo,
en la seva faceta de periodista.
Treballant, però,
en l'elaboració d'aquest llibre,
fent una revisió de tots aquests fets,
hi ha alguna cosa que us ha sobtat,
que us ha cridat especialment l'atenció?
Això que en un primer moment,
quan ho veus no hi dones importància
i que ara, vist en perspectivus,
caram, Déu-n'hi-do,
no sé si hi ha hagut alguna cosa
que us hagi cridat especialment l'atenció
en el procés de confecció d'aquest llibre.
Jordi, per exemple,
o Xavier, com vulgueu.
Bé, a mi,
com a historiador,
potser el que em crida més l'atenció
són les primeres eleccions
de l'any 1979.
Pensem que, doncs,
el dictador Franco
ha mort
feia gairebé quatre anys,
el 1975,
i que amb un règim, doncs,
que ja està
a les acaballes de tot plegat,
encara falten quatre anys més
perquè hi hagi
les primeres eleccions democràtiques.
Això vol dir
que des del novembre del 75
fins a l'abril de 1979,
continua havent-hi
un ajuntament franquista.
Tenint en compte, perdó,
que l'any 77
ja hi havia hagut
eleccions democràtiques.
Ja hi ha hagut
unes eleccions democràtiques
que guanya UCD,
que, en canvi,
a Catalunya,
el Partit dels Socialistes
queda molt ben situat
i guanyador.
Per tant,
és un ajuntament
totalment deslegitimat
el que hi ha
durant aquells quatre anys.
És que,
vist en perspectiva,
ara sembla que no sigui
gairebé.
És molt de temps.
És com si fos
tot un mandat desactuals.
És com si fos
tot un mandat
d'un ajuntament
que prové
d'un règim dictatorial
però que el dictador
ja s'ha mort.
Per tant,
ja no té sentit
i ja no tenen referent
i ja no tenen res.
Però tot això,
a més a més,
es combina,
si es volen
amb una mena de còctel molotov,
es malcombina
amb un context
a la ciutat
terrible.
tenim una ciutat
que ha passat
en molt poc temps
de l'any 65
a l'any 75
ha crescut
un 75
i mig percent.
Ha passat
d'uns 57.000
habitants
a 100
i pico mil
i escaig,
poc.
Hi ha hagut
40.000
immigrants.
És a dir,
qualsevol
previsió,
per molt
que aquell
ajuntament
franquista
hagués pogut
tenir una bona gestió,
que no la va tenir,
la va tenir pèssima,
però per molt
que l'hagués pogut tenir
és una situació
explosiva,
socialment
i econòmicament
explosiva.
No hi ha serveis
en els barris,
falta d'equipaments,
falta d'infraestructures,
el greu problema
de l'aigua,
el problema
de la falta
d'aparcaments,
és a dir,
és una ciutat
que no va enlloc.
Clar,
tot això serà
la primera herència
que es trobaran
els primers polítics
municipals democràtics
i se la trobaran
just
en un moment
en què hi ha una greu
crisi econòmica,
com ara,
si fa o no fa,
una altra greu
crisi econòmica
internacional
i a més a més
sense tenir cap experiència,
perquè l'última referència
que hi havia
d'un ajuntament democràtic
l'has d'anar a buscar
als anys 30.
Ho recordàvem,
de fet ahir
l'alcalde de Requesens
destacava
que en van haver d'aprendre,
clar,
que eren persones
en les seves diferents
facetes professionals
que no s'havien dedicat
mai a la política
i que van haver d'aprendre
tots els funcionaments
a crear una administració local
entre altres qüestions.
Un exemple,
l'anterior secretari general
de l'Ajuntament de Tarragona,
el senyor Pons Mascaró,
la seva tesi doctoral
va ser,
perquè ja hi estava
en aquell ajuntament
com a oficial major,
la seva tesi doctoral
va presentar
una tesi doctoral
que era com adaptar
un ajuntament democràtic
normalitzant-ho,
adaptant-ho,
tota la legislació franquista
o el marc normatiu franquista
amb el qual es trobaven.
Això és una feinada.
Sí, sí,
ens podem fer una idea
de les complexitats
en diferents àmbits.
El Jordi Escalava,
per la seva transcendència
amb aquests primers comissis
de l'any 79,
Xavier,
des de la teva perspectiva,
amb quins d'aquests moments
et quedes
que t'han sobtat més
o t'han cridat més l'atenció
en l'elaboració del llibre?
No em quedo en un moment.
El que estàveu explicant
és després
com va evolucionant tot.
Des d'aquest primer ajuntament
que arriba,
amb la situació que arriba,
com ara estàveu explicant,
i que van haver d'aprendre
des del primer dia
fins al darrer,
tot el desenvolupament
de les diverses legislatures
o mandats
on això que dèiem
que s'havia d'aprendre
i, per tant,
s'iniciava
des d'una visió
potser més amateur,
com se va professionalitzant
al llarg
d'aquests 30 anys
el que és
l'acció política.
I això,
qui llegeixi el llibre
des de la primera pàgina
a l'última
ho anirà veient.
Com canvia
el tractament
perquè, clar,
estem parlant d'una gent
que no tenia experiència
i, finalment,
ara estem parlant
que ja fa uns quants anys
que en els ajuntaments
no tan sols en el de Tarragona
ja hi ha una certa
professionalització.
És a dir,
gent
que està fent
aquesta tasca
amb tot un seguit
de coneixements
previs.
De totes maneres,
si repassem també
una mica
aquests 30 anys,
home,
evidentment,
hi ha uns moments
que tenen
una significació especial.
Dèiem ara,
potser el primer
és el primer ajuntament,
com se va desenvolupar
aquella primera legislatura
en una institució
en què des del punt
de vista democràtic
no existia res
i s'havia de crear
tot,
absolutament,
absolutament tot.
I després,
home,
jo crec que llavors
ja hauríem d'anar
cap a la moció de censura
del 89.
Mocions de censura
no són massa habituals
i les mocions de censura
sempre creen
tot un seguit
de situacions.
Per tant,
també és un moment
en aquest sentit
clau
a l'hora de repassar
el que seria
la història
d'aquests 30 anys.
I després,
potser ja s'aniríem
a un altre,
que seria quan
aquí, clar,
aquí,
en aquests 30 anys
hi ha altres municipis
i altres ajuntaments
que hi ha hagut
més canvis
d'alcaldes.
Aquí només n'hem tingut tres.
Per tant,
hi ha una altra vegada
un punt d'inflexió
que va ser ara
el van viure,
aquest sí que es fa
recordar tots
perquè el van viure
fa només dos anys,
que és quan hi ha
uns resultats electorals
que canvien molt les coses
respecte als anys anteriors.
De fet,
tornant al que comentàveu
abans
d'aquest pas
cap a la professionalitat,
hem parlat
d'aquesta qüestió,
d'aquesta etapa
fa uns minuts
en temps de tertúlia
i un dels nostres convidats,
l'Àngel Cunès,
l'exsecretari general
de Caixa de Tarragona,
comparava
o deia
que aquest pas
cap a la professionalitat
havia anat acompanyat
paral·lelament
d'una pèrdua d'il·lusió
per part dels representants
polítics.
De s'acaba,
ell deia
en primera persona
haver viscut
aquella primera etapa
i deia
no hi ha res a veure
amb la il·lusió
que es vivia
en aquella època
l'any 1979
amb la il·lusió
que es viuen
a uns comissis municipals
avui en dia
i la il·lusió
que poden tenir
fins i tot
els propis regidors
i regidores.
I esteu d'acord?
Jo crec que l'any 79
el que hi havia
era una il·lusió
no només política
sinó social,
econòmica
de les llibertats
la sentia
la gent jove
la gent gran
els sindicats
els partits polítics
la gent de l'ensenyament
tothom
es passava
d'un règim dictatorial
en un règim democràtic
i és obvi
i normal
que en aquell moment
hi haguessin
moltes il·lusions
moltes esperances
dipositades
en tot això
només el fet
els que vivien aquí
podien sortir a l'estranger
només el fet
de voler
semblar-nos
com era la resta d'Europa
ja era molt
i aquell moment
semblava que era
la possibilitat
d'aconseguir-ho
després
clar
aquesta il·lusió
no es pot mantenir
en tot cas
ara ja
són unes altres il·lusions
és un altre tarannà
hi ha altres aspectes
a tocar
un altre tema
és el tema
que se'n parla tant
avui en dia
d'aquesta certa
o es diu
desafecció
dels ciutadans
cap a
la classe política
jo crec que la classe política
reflecteix la societat
i si la societat
tampoc està il·lusionada
la classe política
tampoc
em sembla que no cal
donar-li més toms
amb això
jo crec que no és comparable
no és comparable
de fet
si nosaltres
pensem
en la nostra pròpia
trajectòria
com a esser-humans
ens passarà una miqueta més
és a dir
amb l'il·lusió
en què prenies les coses
quan eres un adolescent
no dic que
quan tens més de 40 anys
no prenguis les coses
en l'il·lusió
perquè per exemple
aquest és un projecte
que el Jordi i jo
segurament que li hem posat
molta il·lusió
però sí que
les coses són diferents
no són comparables
en aquest cas
a les èpoques
i em sembla que el Jordi
ho ha definit molt bé
és que clar
sortosament
el 79
és irrepetible
sortosament
per d'on venia
per on hem anat
sortosament
espero que jo no l'hagi de veure mai més
perquè voldrà dir
que hem passat una època molt dura
les eleccions municipals
de l'any 1979
si es vol
i de lluny
poden ser comparables
a les del 14 d'abril
del 1931
que també està implicant
tot un canvi
polític
social
econòmic
en tots els sentits
després
quan la democràcia
es normalitza
doncs és òbvi
que s'assumeix
com una cosa més
de la vida
social que tenim
i ja està
de l'evolució
política
de la ciutat
va moltes vegades
paral·lela
a l'evolució
de la pròpia ciutat
de la mateixa ciutat
de Tarragona
en aquest sentit
tenint en compte
aquesta situació
tan complexa
com a mínim
o tan convulsa
fins i tot
que vivia
Tarragona
com moltes altres ciutats
a finals de la dècada
dels anys 70
amb un canvi tan brutal
com abans
ens comentava
en Jordi Piqué
amb la perspectiva
que ens proporcionen
aquests 30 anys
de coixí
creieu que Tarragona
se'n va sortir bé
d'aquesta situació
en què es va embarrejar
doncs això
el canvi polític
una transformació brutal
de la ciutat
una arribada
de milers d'immigrants
i si és això
amb la perspectiva
d'aquests 30 anys
i amb l'ajuda
amb el procés
de refrescar memòria
que us ha suposat
a vosaltres
coordinar aquest llibre
creieu que
Tarragona
se'n va sortir
adequadament
d'aquell procés?
Jo crec que sí
jo crec que sí
sempre i quan
tinguem
en compte
tot un seguit
de circumstàncies
que abans ha dit
el Jordi
com se va trobar
el primer
ajuntament democràtic
les coses
però l'evolució
jo crec que
ha estat
dins
una evolució
que podem veure
en altres ciutats
del nostre entorn
per tant
del nostre país
i en aquest sentit
segurament
que ara
si poséssim
analitzar
aspecte per aspecte
segurament
que trobaríem
que l'evolució
en alguns
ha estat millor
que en altres
però
jo crec que
en línies
generals
avui
algú que faci
una mica
en memòria
veurà
quina és la ciutat
d'avui
amb quins serveis
està oferint
els ciutadans
i quina era la ciutat
que hi havia
el 79
és evident
que en aquests 30 anys
no perquè
hagin passat 30 anys
sinó
per com han significat
aquests 30 anys
a nivell
de
d'evolució
la ciutat
no és la mateixa
i s'ha anat
adaptant
a les noves
circumstàncies
coincideixen
Jordi
jo crec que
sí
totalment d'acord
amb això
amb aquest marc general
que apunta
Javier
que l'any 79
el primer
les primeres prioritats
que va tenir
el primer govern municipal
van ser els barris
però
no el que avui en dia
veiem com una assignatura
pendent
que encara cal
vertebrar millor
els barris
amb la resta
de la ciutat
que certament
encara és una assignatura
pendent aquesta
perquè és difícil
de resoldre
i encara ho és
sinó
resoldre
necessitats bàsiques
que són molt més prioritàries
necessitats bàsiques
prioritàries
d'assistència mèdica
clavegueres
pavimentació
del carrer
i de les voreres
transport urbà
per connectar els barris
amb la ciutat
bàsiques
jo crec que aquí
va haver un dels grans esforços
del primer ajuntament democràtic
i segurament
no podíem fer
altra cosa
amb els recursos
que disposaven
després
a partir d'aquí
hi ha hagut intervencions urbanístiques
a la ciutat
abans hem
digues-hi
no, només
a veure això
en el primer relat
en el primer article
que fa el periodista
que s'encarrega
d'aquesta primera àpoca
que és del 79-83
que és en Tomàs Carot
que ell va viure molt directament
aquest mandat
es veu per exemple
ara quedem amb això
de l'evolució
com era bona vista
per posar un exemple
només
com era bona vista
el 79
i el que és avui
el barri de bona vista
és que no hi ha color
no hi ha color
hem parlat abans
comparant aquests 30 anys
de diferència
del canvi
d'il·lusió
de professionalitat
però hi ha altres aspectes
que s'ho posen molt més quotidians
avui per exemple
crec que és el diari de Tarragona
que publica en la seva contraportada
alguns dels cartells electorals
que van protagonitzar
la campanya
de l'any 79
òbviament no tenen res a veure
aquests cartells
amb els que treballen
avui en dia
les formacions polítiques
com recordeu
o com estudieu
o com heu recordat
tenint en compte
el procés d'elaboració
d'aquest llibre
sempre
com eren de diferents
vaja
o com han anat
canviant les pròpies eleccions
o el propi dia a dia
de la política
al llarg
al llarg de tota aquesta època
D'aquests quatre cartells
que es publiquen
a la darrera pàgina
del diari de Tarragona
per mi falta
el més bonic
Quin és?
Que és el que es veu
a tots els candidats
de la candidatura
del partit dels socialistes
de Catalunya
i que estan avançant
es veuen avançant
en un camp
i reprodueix
la mateixa estètica
del quadre aquell
de la pel·lícula 900
o sigui
clar
hi ha tot una
una voluntat
de recuperar
icones antigues
i posar-les
en propaganda electoral
l'any 1979
aquell el trobo
molt bonic
després
home
crida l'atenció
la jaqueta de pana
que porta
en Josep Maria Requesens
com la que portava
s'assembla molt
a la que portava
Felipe González
crec que potser
li faltaven les colzeres
i Alfonso Guerra
en aquella època
és la moda
de l'època
després
l'evolució
del disseny
de les campanyes electorals
doncs òbviament
ha anat evolucionant
com el disseny
de qualsevol
altre article
a veure
aquí també es pot veure
la professionalització
de la política
és a dir
tornem
tornem una miqueta
a la reflexió
que fèiem abans
és a dir
la transició
i el 79
estem encara en plena transició
no sé si el Jordi
no ha la raó o no
estem en plena transició
hi ha un cert funcionament
que en recorda més
un funcionament amateur
que no pas professional
el món
de les campanyes polítiques
de la publicitat política
en aquests 30 anys
ha evolucionat
d'una forma espectacular
és a dir
aquí sí que hi ha hagut
una evolució
que ha professionalitzat
absolutament
les campanyes polítiques
en gent d'aquí
i gent
que al llarg
d'aquests 30 anys
es va importar
de països
on això
de la democràcia
i de les campanyes electorals
ja era
més habitual
i per tant
hi havia experiència
i a partir d'aquí
a veure
si mirem
aquesta primera part
del llibre
veurem
aquesta evolució
aquí perdona
Xavier
el comentari
més gramial
els periodistes
o l'aparició
de periodistes
treballant
directament
per partits polítics
ja ha tingut
un pes
un pes preponderant
en aquest canvi
sí
però més que els periodistes
jo crec que és més
els tècnics en campanya
és a dir
al món local
això
la influència
ha estat poca
però a nivell
de les grans estructures
de partits
a partir de
no en aquestes primeres eleccions
però a partir de mitjans
dels 80
pensem que aquí
han vingut
tècnics
fins i tot
els Estats Units
avui encara
en les campanyes electorals
els grans aparells
dels partits polítics
tenen tècnics
en això
de fer campanyes electorals
i per tant
això ha creat
unes evolucions
que no són
estranyes
o que està passant
arreu del món
no sé si encara es pot dir
occidental
o el primer món
tòric
en el qual
nosaltres
hi formem part
i una de les coses
perquè jo li feia referència
una de les coses
que més es nota
això
és amb els colors
és a dir
com els cartells
veiem
perdona
insistim
recomanem a la gent
que pugui
donar un cop d'ullar
a contraportada
del diari
veiem una preponderància
d'uns colors gris
un color groc
en molts casos
del negre
d'uns vermells
avui en dia
potser el blau
en molts casos
és el color que predomina
el Jordi
crec que va
bastant
els vermells
s'han anat perdent
suposo que és evident
perquè s'han anat perdent
els vermells
és a dir
aquell vermell
que s'utilitzava
el 79
avui no el trobarem
enlloc
en cap campanya
política
però no
no amb aquest marc
que estem parlant
en el local
sinó molt més general
molt més general
i després
es van amb aquest tipus
de colors
que els tècnics
diuen
que donen
més credibilitat
en tot cas
l'evolució dels colors
diu moltes coses
ja per acabar
hem donat
la vista enrere
en aquests 30 anys
però
aquests 30 anys
aquesta fita
aquesta efemérida
ens serveix
no només per recordar
per tirar la vista enrere
no només per fer balanç
sinó també per preguntar-nos
i a partir d'ara
que ho dic
perquè en la tertúlia
abans ens acompanyava
el Quim Vendrell
i ell deia
home aquesta és una bona data
també per preguntar-nos
quin ha estat
el procés
de construcció
del model de l'estat
quin paper juguen
els ajuntaments
avui en dia
i quines són
les assignatures pendents
deia referència
a la manca
de finançament
dels ajuntaments
a la quantitat
de competències
que han d'assumir
a la burocratització
que han d'assumir
en aquest sentit
no sé
segurament no és un dels aspectes
que li toqui recollir
en aquest llibre
però no sé
què en penseu més
en aquesta línia
home
a veure
segurament
que hi ha moltes assignatures
pendents
el que passa
que això suposo
que haurien de
respondre més
altres persones
però és cert
que els ajuntaments
i ara es notarà
especialment
amb la situació
econòmica
tenen aquesta assignatura
pendent
que tu ho has dit
que és l'alfinançament
no?
Els ajuntaments
són la primera línia
de foc
de donar serveis
als ciutadans
per tant
d'atendre
en primera
en primera instància
en els ciutadans
i en canvi
segurament
que comparat
amb els governs
o les estructures
autonòmiques
i les estructures
de l'Estat
tenen menys
possibilitats
a nivell
financeres
per tant
jo crec que aquesta
sí
és una de les
assignatures
pendents
que veurem ara
com els ajuntaments
en aquesta
etapa
que tots
preveiem
que serà una mica
difícil
podran fer front
no?
Jordi
Totalment d'acord
amb Javier
i a més a més
ara veurem
com es resol el tema
del finançament
en aquests moments
de crisi
però
si més endavant
i esperem-ho
la crisi
se supera
i la situació
es normalitza
el que no s'hauria
de tornar
és
el sistema
principal
de finançament
que tenien els ajuntaments
fins ara
que eren les llicències
d'obres
perquè aleshores
tornem a caure
una altra vegada
en el parany
que hi ha hagut ara
d'aquesta
especulació urbanística
brutal
aquest és un dels principals
problemes que hi hauria d'haver
quan se surti
d'aquesta crisi
s'ha de resoldre
el tema
del finançament
dels ajuntaments
per no tornar
a dependre
bàsicament
de l'especulació urbanística
un problema
de finançament
que té relació
directa
amb algunes
de les assignatures
pendents
de la ciutat
que es pot veure
en aquest llibre
hi ha temes
que apareixen
ja al primer mandat
del 79-83
i que avui
encara no estan resolts
que tots més o menys
sabem
façana marítima
etcètera
aquest llibre es pot servir
perfectament
per fer aquesta relació
que tots tenim al cap
dels projectes pendents
de la ciutat
i veure que les polèmiques
cíclicament
doncs vaja
això són cícliques
val la redundància
els articles
són unipersonals
són buiperdistes
cada un d'ells
ha agafat una legislatura
ho ha fet
des del seu punt
de vista
des de la seva experiència
personal
i des del seu treball
de manoteca
que deia jo abans
per tant
alguns d'ells
han incidit més
en un tipus de temes
segurament
que d'altres
han incidit
en altres
però hi ha temes
que es van repetint
que veus
que han estat
actualitat
en cada un dels mandats
i per tant
és on pots veure
aquest tipus
de coses
que deia
doncs 30 anys
ajuntaments democràtics
que se celebren
a la ciutat de Tarragona
entre altres qüestions
amb aquest llibre
que insistim
va veure la llum
a finals de mes de maig
un llibre coordinat
pels nostres convidats
avui
en Xavier Avelló
i en Jordi Piqué
un llibre en què
hi han col·laborat
entre altres
citaves abans
Tomàs Carot
crec que en Ferran Gerard
la Sara Sanz
Tomàs
te'ls dic per ordre
perquè si no
m'en deixaré algun
Tomàs Carot
fa el primer mandat
després hi ha
la Grisalda Pastor
després hi ha
el Ferran Gerard
després jo mateix
que participo
en un article
no és que em posi davant
és que així
no me'n recordaré
de tots
després hi ha
en Xavier Abas
després hi ha
en Carles Avelló
després hi ha
la Salut Muñoz
i finalment
la Sara Sanz
doncs companys periodistes
8 companys periodistes
que conjuntament
això amb en Jordi Piqué
han participat
en l'elaboració
d'aquest llibre
de ben segur
que en tornarem a parlar
perquè l'Ajuntament
de Tarragona
té previst
crec que fins al mes de juny
organitzar
diferents actes
fins a finals de juliol
fins a finals de juliol
més concretament
i de ben segur
que ens tornarem a retrobar
per parlar
d'aquestes qüestions
de passat
de futur
de present
dels ajuntaments
i de rememorar
també una miqueta
aquesta època passada
Jordi Xavier
gràcies per acompanyar-nos
i fins la propera
bon dia
gràcies
bon dia