Bon dia, amb el vostre permís.
El Consell Plenari de l'Ajuntament de Tarragona,
en sessió celebrada el dia 28 de novembre de l'any 2008,
va adoptar per unanimitat el següent acord.
Punt 721.
Vist que en data 31 de maig de 2007
va entrar en vigor el reglament de la Sindicatura Municipal de Greuges
de l'Ajuntament de Tarragona,
politió oficial de la província de Tarragona,
número 31 de 30 de maig de 2007, data de publicació.
atès que en data 4 de novembre de 2008,
la Junta de Portaveus va acordar també per unanimitat
presentar el senyor Josep Frances Ferrer Ibal
com a candidat a la Sindicatura Municipal de Greuges
de l'Ajuntament de Tarragona.
Vist que d'acord amb els articles 7 i 13
del reglament de la Sindicatura Municipal de Greuges
de l'Ajuntament de Tarragona,
el senyor Josep Frances Ferrer Ibal
reuneix els requisits legals per a poder exercir
ser elegit com a síndic municipal de Greuges
previa renúncia com a vocal del Patronat Municipal
d'Esports de Tarragona.
Considerant el que estableix l'article 8.2
d'aquest reglament, que preveu que l'acord
de presentarà el candidat al plenari
perquè aquest últim l'eligeixi.
Viu l'informe de la Secretaria General,
emès en data 18 de novembre de 2008,
pel que fa a l'adequació a la llei de la proposta
i especialment de l'exigència del vot favorable
de les tres cinquenes parts dels membres del Consell Plenari
per a elegir el síndic municipal de Greuges,
tal com estableix l'article 47.2.1
de la llei 7.8.2 d'abril,
reguladora de les bases del règim local,
modificada per la llei 57.2.3 de 16 de desembre
de mesures per a la modernització del govern local.
Considerant el que estableix l'article 59.2
del decret legislatiu 2.2.3 de 28 d'abril,
pel qual s'aprova el tercer reforç
de la llei municipal i de règim local de Catalunya
i l'article 8.1 del reglament
de la Sindicatura Municipal de Greuges
de l'Ajuntament de Tarragona
pel que fa a la competència i el quòrum
per a elegir el síndic municipal de Greuges.
En conseqüència, el Consell Plenari Legal forma
i amb el quòrum de les tres cinquenes parts
del nombre legal dels seus membres
i per unanimitat, adota el següent acord.
Primer, elegir el senyor Josep Francesc Ferrer Bal
a proposta de la Junta de Portaveus
com a síndic municipal de Greuges
de l'Ajuntament de Tarragona.
Segon, significar que els efectes d'aquesta elecció
seran a partir de la data del seu nomenament
per a aquest de l'alcaldia.
Tercer, determinar que es facin els estats necessaris
per dotar convenientment a la Sindicatura Municipal de Greuges
de recursos personals, materials i pressupostaris suficients.
i quart, notificar aquest acord
al senyor Josep Francesc Ferrer Bal
i al Departament de Participació
de l'Àrea de Comunicació, Participació i Societat de la Informació.
Moltes gràcies, senyor vicesecretari.
Procedirem a l'acte de jurament o promesa
del càrrec i lliurament de l'escut municipal
per part del senyor Francesc Ferrer Bal.
Quan vulgui ens posem dret, sisplau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Un cop feta la promesa del càrrec i assent ja el primer síndic de greuges de la història de Tarragona,
té la paraula el senyor jurer francès Ferré Bal, que ens farà un Parlament.
Bé, bon dia.
Il·lustríssim senyor alcalde Josep Fèlix Ballesteros,
excel·lentíssim síndic de greuges de Catalunya senyor Rafael Ribó,
honorable delegat de la Generalitat de Catalunya a Tarragona senyor Xavier Sabaté,
senyor president del Consell Comarcal del Tarragonès senyor Uldal Roca,
tinents alcaldes de l'excel·lentíssim ajuntament de Tarragona,
consellers, conselleres, també de l'excel·lentíssim ajuntament de Tarragona,
senyor amic Matías Vives, ajunt el síndic de greuges de Catalunya,
senyor Carles Dalmau, president del Fòrum de Síndics i Defensors de Catalunya,
síndics, síndiques de Reus de Catalunya, exregidors, senadors, autoritats, familiars,
ciutadanes i ciutadans, amics tots.
Gràcies per acompanyar-me en un dia tan important per a mi i per a la nostra ciutat.
En primer lloc, vull agrair públicament i amb sinceritat
els portaveus de tots els grups polítics municipals per la confiança depositada en mi,
així com a la resta de conselleres i consellers que formen aquest consistori
amb el seu alcalde al capdavant, per haver-me escollit per representar un càrrec
i dirigir una institució de tanta responsabilitat com és la Sindicatura de Greuges Municipal de l'Ajuntament de Tarragona.
Sens dubte, vaig tenir una grata sorpresa i a la vegada una gran satisfacció
quan el nostre alcalde em comunicava aquest fet, veient que ho havia d'acceptar
per no decebre a les persones que així ho havien decidit i manifestat públicament,
més encara quan tots els quatre grups polítics de la ciutat ho van voler
i es posaren d'acord per unanimitat.
De debò, per això, moltes gràcies.
Veiem, els orígens de la institució de l'Ombudsman, que són els síndics o defensors,
s'han de situar als països nòrdics europeus.
La Constitució sueca del 1809 preveu per primer cop la institució de l'Ombudsman
com una garantia del compliment de les lleis
i com a defensa dels abusos dels funcionaris reials sobre el poble.
Molt aviat, la funció de l'Ombudsman es concreta en la difusió i advertiment públic
de les greuges i els seus responsables,
seguit de la capacitat de proposar solucions i alternatives
que puguin garantir el respecte als drets i el compliment de les lleis.
Un dels drets principals d'aquesta institució
és que es defineix com una magistratura de persuasió
el que suposa que les seves decisions no tenen caràcter vinculant
per l'administració que els rep.
Aquest fet situa que l'autoritat de la institució
no és d'haver per cap exercici ni relació de poder,
sinó que es fonamenta en la convicció de la raó
i dels arguments que aporta,
l'aplicació dels criteris de justícia i equitat
amb els quals treballa des de la seva independència i objectivitat,
a l'hora de resoldre els casos que se li presentin.
L'Ombudsman, el síndic o defensor,
és escollit amb majories qualificades pel Parlament Estatal o Autonòmic,
que el nomena.
A l'àmbit local, és el plenari municipal,
entès com a Assemblea Legislativa i Parlament de la pròpia ciutat,
qui ha d'escollir i nominar el síndic o defensor municipal.
Aquesta configuració en què el vincle formal s'estableix
es manté amb l'Assemblea que el nomena
i garanteix que la institució sigui independent del govern executiu
i de la resta de poders de l'Estat.
L'Estat espanyol incorpora la institució del defensor del poble
en la Constitució de 1978.
Posteriorment, la majoria de comunitats autònomes
opten també per la creació de la institució
dins dels respectius estatuts.
Catalunya incorpora la institució del síndic de Greuges
des de l'Estatut d'Autonomia de l'any 1978.
També a Catalunya és l'única comunitat
que amb la intervenció dels mateixos síndics locals
ha regulat formalment aquesta institució.
La seva inclusió en la normativa d'àmbit local
ratifica i confirma la potestat reglamentària
i l'autoorganització dels municipis,
en virtut de la qual poden optar per crear
la institució del síndic municipal de Greuges
com un òrgan complementari de l'administració.
L'any 2002 es va incloure la sindicatura municipal de Greuges
a la normativa autonòmica,
dins de la llei municipal i de règim local de Catalunya,
on es concreta els mínims que cal implantar la figura als municipis.
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 assumeix aquesta realitat
quan reconeix la possibilitat d'establir relacions de col·laboració
entre el síndic de Greuges de Catalunya
i els síndics i defensors locals.
També cal enmarcar la institució dins de la promulgació i ratificació
per part d'un gran nombre de municipis
de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans de les Ciutats
de data 18 de maig del 2000,
la qual inclou l'ombudsman municipal o defensor del poble
com un dels mecanismes de prevenció i garantia
dels drets humans de proximitat.
Finalment, estrets que determinen en la llei municipal
i que es complementen amb el reglament de la institució
aprovat cada ajuntament
són bàsicament els següents.
El síndic o defensor
o síndica o defensora
és nomenat pel ple de la corporació
amb una majoria de tres cinquenes parts.
El càrrec té una durada de cinc anys
i una mateixa persona
no podrà exigir aquest càrrec
més de dos mandats consecutius.
La institució no està subjecta
a cap mandat imperatiu
i actuarà d'acord amb els criteris
de legalitat i d'equitat.
No rep instruccions de cap autoritat
i compleix les seves funcions
amb autonomia, independència i objectivitat.
L'informe anual
presenta al ple de la corporació
és el resum de la seva activitat
i el recull de les resolucions
i recomanacions presentades
per la institució prop al municipi.
La creació de la institució
en un ajuntament
és una mostra de la maduresa democràtica
i del compromís d'atenció i servei
a la ciutadania
dels seus responsables polítics.
La Constitució espanyola de 1978
introdueix la institució
del defensor del pueblo
designat per aquest efecte
i podrà supervisar l'activitat
de l'administració
i donar-ne compte
a les Corts Generals.
El primer defensor del pueblo
de l'Estat espanyol
va ser el senyor
Joaquín Ruiz Jiménez Cortés
qui va ocupar el càrrec
des de l'any 1982
fins al 1987.
El senyor
Álvaro Gil Robles
va assumir el segon mandat
de la institució
entre els anys
1988
i 1993.
El tercer mandat
va correspondre
al senyor Fernando Álvarez
de Miranda y Torres
i que durarà
entre el període
de 1994
al 1999.
Des del 15 de juny
de l'any 2000
el senyor
Enrique Mujica Herzog
ocupa el càrrec
de defensor del pueblo.
L'any 2005
les Corts Generals
van renovar
el seu nomenament
per un segon mandat
de 5 anys més.
Després de tota aquesta
extensa, diria jo,
explicació
del que és la institució
d'una sindicatura
de greuges municipal
i amb el tríptic
que després
els hi donarem
que s'ha confeccionat
és important
i s'ha de valorar
molt
i agrair
que el ple
de l'Ajuntament de Tarragona
i sobretot
l'equip de govern
hagi decidit
crear l'esmentada
sindicatura
perquè s'autoimposa
l'obligació
d'atendre
a través de les queixes
tots els presumptes
greuges
o situacions
agreujants
propiciades
o derivades
de l'activitat
municipal
ja sigui
per activa
o per passiva
bé perquè l'Ajuntament
fa accions
activitats
no del tot
ajustades
a la norma
i per tant
arrojades
per al ciutadà
associació
o entitats
o simplement
perquè omet
o dilata
el que té
l'obligació
de resoldre
dins dels terminis
raonables
des d'aquí
vull demanar
als ciutadans
una mica
de paciència
en els primers mesos
ja que tota cosa
que neix
o comença
de nou
es necessita
un cert temps
d'adaptació
i aprenentatge
és per això
que confio
de ple
amb l'adjunt
del síndic
de greuges
que l'ha destinat
l'Ajuntament
un home
molt experimentat
dins de les tasques
municipals
perquè porta
molts anys
a la casa
coneixent-la
per dins
i per fora
i fins i tot
diria
que hasta
les seves entranyes
el senyor
Josep Magrinyà
Cervelló
és persona
molt estimada
per tot el funcionariat
i per tot
els consellers
el qual
tindré la sort
de compartir
hores de feina
i perquè no
alguna estona
també desvarjo
de segur
al seu costat
aprendrem tots
allò que cal saber
perquè és un pou
de sabidoria
gràcies
amic Josep
per voler acceptar
aquest nou repte
també agrair
a les persones
que sense dir
els noms
ells ja ho saben
han treballat
plegats
durant aquests
darrers dies
per intentar
posar en marxa
aquesta institució
des del departament
d'informàtica
fins a les relacions
ciutadanes
passant per
vicesecretari
aparelladors
funcionaris
imatge corporativa
impremta
compres
i un llarg
etc
tot això
això sí
sota la supervisió
de la tinent alcalde
senyora Begoña Florian
que des d'aquí
també li dono
les més sinceres gràcies
afegir en aquest apartat
de personal
o de recursos humans
que quan s'inicia
un projecte
amb tanta il·lusió
perquè segueixi
i perquè acabi
i per donar
un bon servei
al ciutadà
s'ha de comptar
amb un bon equip
tant en quantitat
com en qualitat
i és per això
que confio plenament
en els actuals
mandataris
de l'equip de govern
i en el nostre
alcalde al capdavant
voldria donar la mà
a tota l'organització
municipal
els treballadors
de la casa
personal laboral
funcionaris
personal de confiança
etc
i demanar-los
que en primer lloc
em vegin
com un síndic
segon
com un mediador
i tercer
si cal
que caldrà
potser algun cas
però
que en la majoria
de casos
adoptaré
un aire
més
de missatger
sabedor
que les meves
resolucions
no són vinculants
que no puc modificar
cap acte administratiu
però
certament
és la voluntat
del ple
el qual
vol que exergeixi
aquesta magistratura
de persuasió
en favor
dels ciutadans
i que a través
de les seves queixes
pensin
estan agraeusats
per l'Ajuntament
i jo
cregui
que els he de defensar
no cal dir
que faré la feina
amb objectivitat
i defugiré
de qualsevol tipus
de pressions
s'ha de ser
respectuós
amb els procediments
i el primer
que està obligat
a modificar
rectificar
i esmenar
les errades
i els greuges
és el propi
Ajuntament
i vull recordar
als ciutadans
que qui primer
s'han d'adreçar
és
al mateix
consistori
i posteriorment
a la sindicatura
municipal
de greuges
donar
les més expressives
gràcies
a tots els companys
que m'heu felicitat
síndics
regidors
directius
familiars
ciutadans
amics
però molt especialment
com he dit abans
els senyors
Matías Vives
i Carles Dalmau
perquè en poc temps
he après molt d'ells
i encara n'he d'aprendre
molt més
i també
que plegats
buscarem una data
no massa llunyana
per preparar
i signar
un conveni
de col·laboració
amb la sindicatura
de greuges
de Catalunya
la veritat
és que
és que des d'aquí dalt
i quan aixeques
la vista
com ara
i veus
tantes cares
conegudes
d'amigues
i amics
fa que això
t'honori
i que et doni
una empenta
per continuar
treballant
per la teva ciutat
més
quan penses
que vaig arribar
a aquest món
a pocs metros
d'on som ara
concretament
aquí a les escales
de l'Arbós
per acabar
em resta dir
que em comprometo
a fer allò
que sempre he fet
el que sé fer
que he fet
tota la vida
treballar
treballar
i treballar
treballar pels altres
com sempre he fet
servir a les persones
des de diverses entitats
que he estat
o encara hi soc
bé siguin entitats
col·lectius
o agrupacions
tant esportives
culturals
religioses
o també benèfiques
puc dir
amb molta satisfacció
que sempre he estat
disposat
a col·laborar
en allò
que se'm demana
dins de les meves possibilitats
pel bé
de la nostra
estimada ciutat
encara que això
ha suposat
treure temps
de la família
i per tant
haig de dir
que els nens
se m'han fet grans
accepto doncs
aquest càrrec
dins d'una nova etapa
de la meva vida
com un gran repte
amb molta il·lusió
això sí
seriositat
i responsabilitat
res més
agrair a tots
la vostra presència
la vostra confiança
i
sobretot
els companys
síndics
que heu vingut
de fora
de Catalunya
moltes gràcies
a tots
gràcies
que és un acte
és un acte molt important
el d'avui
titulament d'acord
amb els llibres de Tarragona
aquest saló
fa goig
i d'una mostra
mostra de la importància
de la importància de l'acte

de la importància
d'un equip
que hi haurà
enwirtschaft
i aquí
que a l'acte kat
que el dintreank
de dones i homes que són síndiques o síndics locals
amb el que això significa per a defensa dels drets
des d'una perspectiva de proximitat a la problemàtica de les persones.
Afegiria unes petites notes el que significa aquesta institució
a l'esplèndia presentació que ha fet el síndic de Tarragona.
Tenim un nom una mica difícil, síndic de Greuges.
Sindicoi, que ve de molt temps en darrere dels grecs,
encara bastantes institucions a la nostra àrea,
l'institut cultural, fan servir aquest terme,
com per exemple Andorra i el seu Parlament.
I Greuges, que ve de Martí l'Humà,
el rei de la corona d'Aragó, quan fa 600 anys,
ara fa 600 anys, 1409,
va crear els anomenats proveïdors de Greuges.
Clar que allò era una institució medieval,
amb una societat dividida en estaments o braços,
poc a veure a la democràcia actual.
Però d'allà s'agafa la inspiració per aquesta denominació,
que torna a dir, no és senzilla,
i que sovint ens du a posar-li altres qualificatius,
especialment amb afany de divulgar la institució,
quan diem, per exemple,
defensor de les persones,
termes que entren molt més directament a la comprensió popular.
Celebrarem també en guany
el 30 aniversari de l'Estatut de Catalunya
que va crear Catalunya a la institució,
el 25 aniversari de la llei que va crear
els diners de Greuges a escala a Catalunya,
però també el 200 aniversari
que el rei de Suècia
va incloure a la Constitució sueca
que l'ombudsman,
que no és anglès, és suec,
no és l'home de l'ombuds,
és el mediador,
l'aràrtico, el mediater,
la justícia, el síndic,
agafa moltes denominacions arreu de les democràcies.
I el va crear per combatre la mala administració.
I és un concepte tècnic.
Hi ha esplèndida administració.
I jo aniré dient per tot Catalunya,
com ahir feia Santa Coloma Gramenet
en una conferència pública,
que tenim milers de dones i homes
que estan donant més hores que un rellotge
en defensa de l'interès general
fent política i fent tasques públiques.
Però també hem d'admetre
que entre milers i milers de persones
poden haver falles
i poden haver casos concrets
de mala administració,
que és on cal que actuïn
diversos poders,
com els propis responsables de l'administració
i també els defensors o els síndics.
I per això cal, com ha dit molt bé el síndic,
independència,
independència en l'anomenament,
un bon quòrum d'anomenament,
l'unanimitat perfecta,
independència en la seva actuació,
que no tremoli en absolut
en actuar des d'aquesta independència
en defensa dels drets,
independència en els seus mitjans,
des de l'ubicació,
fent allò de l'onor del César,
que ho ha de ser i ho ha d'assemblar,
als mitjans personals,
als mitjans econòmics,
però especialment independència
en el criteri.
L'autoritat d'un defensor,
d'una síndica,
d'un síndic,
mirar creixent,
s'hi mostra que el seu criteri
és plenament independent.
S'hi utilitza,
com diria el poeta Margarit,
el silenci de la paraula escrita,
el digne i solemne silenci
de la paraula escrita.
S'hi sap investigar
amb gran serenitat
allò que se li planteja.
S'hi sap criticar,
i crítica ve de criteri,
allò que se li ha plantejat.
S'hi sap proposar
solucions a les problemàtiques
que se li han plantejat.
S'hi sap fer-ho
amb gran equanimitat,
amb una gran doci de comprensió
cap a la persona
que li plantejarà el problema,
que sovint portarà una angoixa social
afegida a la sèrie problemàtica,
i cap a l'administració
que ara ha de rebre
la proposta de solució.
S'hi sap empènyer els drets
i sap recordar els deures
que sovint la queixa
pot amagar un corporativisme
o una renúncia
a complir amb els deures
com a persones.
Senyor síndic de Tarragona,
sàpigui,
vostè ha citat el conveni,
sàpigui que des d'aquests moments
té, com ja ha tingut,
la màxima col·laboració
des del síndic de l'EUG de Catalunya.
amb un sentit
de col·laboració total,
sense cap jerarquia,
sense cap superioritat,
no som cap instància superior.
Som col·laboradors
i per això
traspassarem
el màxim d'informació
en les dues direccions.
Té tota la nostra
maquinària potencial
mitjans a la seva disposició
d'assessorament,
de formació,
d'arribada a altres administracions.
senyor alcalde,
senyores i senyors regidors de Tarragona,
els felicito.
Han fet en primer lloc
un pas digne
de la Imperial Tarraco.
Fogu Ciceró,
qui a les Barrines,
i Plutarc ens ho recorda,
feia de síndic,
de sindicoi,
molt abans que tots nosaltres.
senyor síndic,
benvingut a la noble tasca
política,
en aquest cas,
de defensar els drets.
Moltes gràcies.
Excel·lentíssim
síndic de Greuges de Catalunya,
moltes gràcies
per la vostra presència
avui aquí entre nosaltres.
Honorable
senyor delegat
del Govern de Catalunya,
distingit senyor president
del Consell Comarcal,
senyores i senyors
estinents d'alcalde,
regidores,
regidors,
president del Col·legi de Metges,
president del Col·legi d'Advocats,
senadors,
tarragonins,
vull saludar un a un
a tots els síndics de Greuges
de Catalunya
que són aquí presents
i us agraeixo
molt de tot cor
la vostra presència.
La senyora Pilar Malla
de Barcelona,
el senyor Carles Dalmau
de Sant Boi,
el senyor Josep Escartín
de Sabadell,
la benvolguda
Misericòrdia Vallès
de Reus,
la senyora
Maria Glòria Valeri
de Vilafranca
del Penedès,
el senyor
Fernando Oteros
de Santa Colova
de Gramenet,
el senyor
Quim Mostarós
d'Argentona
i la senyora
Amparo Villar
de Terrassa.
No sé si en deixo algú,
són la relació
dels que tenim,
en tot cas,
els agraeixo molt
sincerament
la seva presència aquí.
Sé que suposa un esforç
perquè la seva dedicació
és bàsicament
necessàriament, diria jo,
altruista
i Tarragona els està
enormement
reconeguda.
Permetim que,
abans de passar
al discurs
més formal,
els hi digui
que també
quan
escoltava
les intel·ligentíssimes
i encertadíssimes
paraules
del senyor
Síndic de Greuges
a Catalunya,
recordava
que el 3 d'abril
d'enguany
celebrarem
els 30 anys
d'Ajuntaments
Democràtics,
també.
La democràcia
va arribar
als ajuntaments,
va arribar
el 3 d'abril
de 1979.
Tarragona,
30 anys
després,
aproximadament
30 anys després,
instaura
per unanimitat
tant
la figura
com
la persona
del Síndic
de Greuges
de la nostra ciutat.
Potser arribem
una mica tard
en relació
a la resta
de poblacions
que ja el tenen
a Catalunya,
però hi som.
Jo,
aquells que em coneixen
saben que soc
un optimista històric
o compulsiu,
com a mi m'agrada dir,
crec que la democràcia
sempre s'acaba
perfeccionant
al llarg de la història,
per molt
que de vegades
pensem
que fa
passes enrere,
ara acabem de veure
fa poques hores
que el nou president
dels Estats Units
ha signat
la disposició
per acabar
amb la ignomínia
de Guantànamo.
Bé,
la democràcia
progressa,
no sé si adequadament,
però progressa,
i tots
els que tenim
la obligació,
el deure,
la responsabilitat
de defensar-la,
estem compromesos
que això
segueixi sent
així.
senyor
Francesc Ferrer
Val,
síndic municipal
de greuges
de la ciutat
de Tarragona,
hem de ser conscients
que l'actuació
de l'administració
no és impuna
davant de la ciutadania.
El síndic de Tarragona
ha d'encarnar
la protecció
de tots els ciutadans
i ciutadanes,
la defensa
de llurs drets
i des del dia
d'avui
fiscalitzarà
l'administració
municipal
que represento
com alcalde
davant
dels possibles
defectes
imputables,
errades
o desviacions
i ho farà
amb la màxima
independència.
De fet,
ja s'hi referia
al síndic
abans,
mai ha estat
en el nostre camp
ni en el del síndic
tenir un despatx
en aquest saló municipal
o en aquest palau municipal
per evidenciar
aquesta independència
incurs física
del defensor
del ciutadà,
del síndic de Greuges.
Una antiga llegenda
oriental
diu que
hi havia
una comunitat
de monjos
japonesos
que tenien
una regla
que només
els permetia
menjar
carn
d'animals marins.
Llavors,
varen
batejar
el port senglar
amb el nom
de
Balena Silvestre
i des d'aleshores
se'l menjaven
sense escrúpols.
És allò
que diem
feta la llei
feta la trampa.
Fet també
contra
aquests abusos
moltes vegades
de matís
s'ha d'actuar.
D'ençà
que vam començar
aquest mandat
que ens esforcem
per imprimir
un estil
de govern
de la ciutat
per la Tarragona
que tots estimem.
Precisament
i per aquest motiu
el bon govern
i la democràcia
a nivell municipal
ha de ser
quelcom més
que bones
intencions
i paraules
búriques.
Perquè les lleis
no esdevinguin
trampes
per ser saltades
ni balenes
silvestres
si em permeten
la broma
i en nom
de les lleis
o al marge
d'aquestes
no es puguin
cometre
excessos
que perjudiquin
la ciutadania.
Com a alcalde
m'esforço
en ser una persona
propera als tarragonins
i les tarragonines
ja sigui
a través
de diversos
mecanismes
de comunicació
que em permeten
posar-me
en contacte
amb la gent
com també
les persones
que rebo
o amb les que
departeixo
diàriament.
I per aquest motiu
constato
que Josep
Francesc Ferrer
com a defensor
del ciutadà
tindrà
molta fenya
i estic segur
que la farà bé.
Estic segur
que amb la bonomia
i entrega
que li és pròpia
aconseguirà
aquesta fenya
que tots volem
que faci
que és
no
enfrontar
l'administració
amb el ciutadà
sinó ajudar
l'administració
a través de les queixes
dels ciutadans
a millorar-se
i a perfeccionar-se.
El cíndic municipal
reforçarà
la proximitat
i la participació
entre l'Ajuntament
i la ciutadania
i serà
una nova via
de comunicació
específica
per a les queixes
els neguits
les inquietuds.
Tots els regidors
i regidores
som aquí
escollits pel poble
per resoldre
els problemes
de la ciutat
i no per fer-los
encara més grans
llargs
o enrabassats.
I aquest equip
de govern
i aquest consistori
no vol fer
altra cosa
que oferir
respostes
i solucions.
En aquest sentit
la figura
del cíndic de Greuges
és una eina
indispensable
pel bon govern.
El bon govern
és aquell
que defuig
d'una democràcia
perversa
per assumir
els més alts
valors
de la democràcia
de bones pràctiques.
Són paraules
que sonen bé
però més enllà
de les paraules
hi ha
les bones
intencions
sinceres.
És obvi
que es necessita
un mecanisme
de correcció
alia al propi govern
per evitar
possibles injustícies.
És per aquest motiu
que el cíndic
farà
les seves funcions
com he dit abans
amb independència
i objectivitat
examinant
i donant tràmit
a les queixes
que se li formulin
però també
podrà iniciar
les actuacions
que ell mateix
cregui oportunes
per iniciativa pròpia.
A partir del dia d'avui
el senyor
Francesc Ferrer
en qualitat
de cíndic de greuges
representarà
amb la força
de la independència
repeteixo
els ciutadans
i les ciutadanes
de Tarragona
per defensar
els seus drets
i les seves llibertats
davant
de l'administració
municipal
no en front
davant
de l'administració
municipal
dels organismes
administratius
que en depenen
així com també
de les empreses
de serveis públics
en capital municipal
i dels concessionaris
dels serveis públics.
Entrem doncs
en una nova etapa
de la història
de l'Ajuntament
democràtic
amb l'inici
de la trajectòria
de la figura
d'aquest síndic
que ha de ser
un aval
de bona salut
democràtica.
Desitjo
de tot cor
que el nou síndic
municipal
tingui la força
i la inspiració
necessària
per desenvolupar
la seva
encomiable tasca
i que junt
amb la seva
bonomia
capacitat de treball
i tarragonisme
pugui oferir
el servei
que Tarragona
es mereix.
Gràcies també
a tots els seus
col·laboradors
sé que heu fet
una feina
molt intensa
i que la fareu
encara més
en els propers dies.
Agraeixo també
la presència
d'exregidors
de l'Ajuntament
de Tarragona
i exregidores
i de debò
de bo
Francesc
molta sort
felicitats
i coratge.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.