Les 10 del matí, pràcticament 39 minuts.
La Catedral de Tarragona acollirà demà dissabte a les 9 del vespre
un concert extraordinari de presentació de l'oratori
Pau i Fructuós, un dels actes ja que posen el punt final
a l'any jubilar de Sant Fructuós.
Monsenyor Valentí Miseracs és l'autor de la música.
És mossèn, és músic, i amb ella contactem ara mateix.
El saludem, ell es troba al Palau Arquabisbal de Tarragona.
Monsenyor Miseracs, bon dia.
Bon dia, bon dia tingui.
Ha estat molt complicat escriure una obra com aquest oratori de Pau i Fructuós?
Ara ja estava pensant en això, precisament.
Hi ha una frase que diu Sant Pau, quan parla de Fructuós en el segon acte,
i li parla d'aquesta terra on ell va venir, i diu
terra, filla del meu dolor i goig de la meva ànima.
O sigui, que amb aquesta frase està dit tot.
Complicat sí que ho ha estat.
Ho ha estat també per la manera en què jo he hagut de treballar,
perquè tinc molts compromisos, molta feina, moltes ocupacions,
inherents al càrrec, sobretot de president de l'Institut de Música Sacra,
i per tant és una feina que necessitaria molta calma,
molt silenci, moltes hores seguides, per no dir dies seguits.
Jo ho he hagut de fer molt, doncs, interrompent el treball,
i, diguéssim, estones, sort dels mesos d'estiu, que vaig tenir més temps,
ja per endegar tot el segon acte, i també d'uns dies que vaig passar a Mèxic pel febrer de l'any passat,
ara farà un any, que em va permetre, doncs, d'estructurar ja tot el primer acte.
I en orquestració, que ha sigut l'última feina,
hem hagut de fer, doncs, molt ràpidament,
durant pràcticament les vacances de Nadal,
també perquè el mes d'octubre no vaig estar gaire bé
i no vaig poder treballar-hi com jo hauria desitjat.
Però, en fi, el que importa és arribar a la conclusió
i arribar a un bon resultat, com crec que hem arribat, gràcies a Déu.
Com definiria, doncs, aquest oratori de pau i fructuós?
Bé, pel que es refereix, diguéssim, a la meva producció,
doncs, que ja compren bastants oratoris i peces d'una certa importància,
més de tota la música litúrgica i de tot altre tipus que he escrit,
que és molta, doncs, jo crec que és el treball més important que jo he escrit.
No sols com a volum de l'obra, perquè ahir em deien avalls
que dura més de dues hores, i jo gairebé no m'ho volia creure,
em semblava que durarà una hora i tres quarts, més o menys,
i diu que durarà més de dues hores.
També per la concepció mateixa del treball,
que ha significat un treball d'arquitectura musical notable,
també pel volum d'orquestra, perquè hi ha la gran orquestra,
tot això, doncs, són factors que compliquen una mica les coses.
Però quan hi ets a dins, et llences i endavant.
Al contrari, com més alt és el repte,
més et venen ganes, doncs, de desafiar-lo
i d'obtenir un resultat notable.
I què ha volgut transmetre amb aquest oratori?
Jo, simplement, he volgut transmetre amb la força
que pot donar a la música el que diu el text de l'oratori.
O sigui que el text és a la base,
sense el text jo no hauria pogut escriure mai, naturalment, aquest oratori,
ni inspirar-me i seguir uns camins, diguéssim, musicals,
que ja et venen marcats pel text de mossèn Joan Roig.
Té la seva primera part dedicada a tot a Sant Pau,
i que conclau, doncs, amb la visita de Sant Pau a Tàrraco,
i la segona part dedicada a Sant Fructuós.
O sigui, són els de jubileus, no?
Units perquè l'autor, per suggeriment meu també,
va establir al començament del segon acte
un diàleg entre Pau i Fructuós.
Això que la música i l'art pot donar,
de superar els temps històrics,
de fer present el que era passat o el que serà futur,
i d'aquesta manera hi ha una conjunció,
podríem dir molt bonica,
entre el primer i el segon acte,
unint les dues grans figures de Pau i de Fructuós.
Vostè ha compost un miler d'obres,
entre misses i peces de litúrgia per a cor i orga i amb orquestra,
ha compost oratoris, peces de concert,
de cambra i per a piano, cants litúrgics,
en fi, moltíssimes peces de música.
Què ha suposat per vostè rebre l'encàrrec,
d'alguna manera, de fer aquest oratori
que culmina l'any jubilar de Sant Fructuós?
Miri, es dona el cas que, esclar,
a mi em diuen fa 46 anys que sóc a Roma,
i sembla que en la meva producció grossa,
podríem dir així, d'aquestes obres tipus oratoris,
hauria de ser més dedicada a Roma, a Itàlia o a l'Església Universal.
I resulta que les principals obres que he escrit
són dedicades al nostre país.
Hi ha el Nadal, hi ha l'oratori del Mil·lenari d'Igolada,
el Suït Manresana, i ara aquest Pau i Fructuós.
O sigui que hi ha un pan-champ, com diuen els francesos,
de part meva, vers casa nostra, vers el nostre país.
Són els temes que m'inspiren més sempre.
En qualsevol cas, aquest oratori ja s'ha estrenat, per cert,
a l'Església Sant Joan de Valls.
Aquesta nit va a Reus i demà culminarà, d'alguna manera,
la presentació a la catedral de Tarragona.
Com creu que rebrà el públic, doncs, de Tarragona aquest oratori?
Què li agradaria? Què espera?
Bé, ja crec que amb l'edició que vam fer a Valls abans d'ahir,
ja tenim una pauta, diguéssim, del que serà també a Reus avui
i el que serà la culminació a Tarragona.
Preocupa una mica les dimensions de la catedral
i la dispersió del públic en les naus laterals, també,
però hi haurà un bon servei de pantalles
que potser ho veuran més bé els que són en les naus laterals,
en certa manera, que els que es trobin a la nau central.
Això preocupa una mica, però la reacció del públic de Valls
va ser, doncs, de gran entusiasme i crec que ho serà Reus
i crec que encara més raó ho ha de ser Tarragona,
sobretot quan se senti esclatar tàrrec o tàrrec o immortal,
que aquesta cosa ha de commoure els tarragonins,
tocant-los en la fibra més íntima.
Però, sobretot, és una transmissió d'aquest missatge de fe,
d'aquest missatge espiritual, profundament espiritual,
que la música vol comunicar amb les forces que té,
servint fidelment el text.
Jo crec que la gent vibrarà.
Ja ho havia dit a mossèn Miquel Barbarà,
als començaments, quan vaig començar a posar-me a treballar,
dic, hem d'obtenir que hi hagi llàgrimes de pura fe.
I així ho espero.
Aquesta peça musical, aquest oratori, aquest concert extraordinari de demà,
servirà pràcticament per culminar l'any jubilar de Sant Fructuós,
aquí a Tarragona.
De què creu que haurà servit aquest jubileu, Monsenyor?
Bé, això sempre és difícil de mesurar,
vull dir, les forces de l'esperit i el que s'assembla,
de vegades es necessita temps perquè germini, perquè maduri,
perquè s'arribi a una collita.
Naturalment, sembrar, com diu Sant Pau també,
sembrant arreu el bé, entrava icònia i listra,
podríem dir també que sembrant el bé aquí en el nostre país,
amb aquest jubileu,
sembrem que un dia o altre recollirem.
Aquesta estrena realment culmina l'any jubilar.
Era molt esperada des de fa un any,
pràcticament quan va començar el jubileu,
i arribarà el moment culminant demà dissabte
a partir de les 9 del vespre a la catedral de Tarragona.
Monsenyor Valentí Miseracs,
Monseni Múzica, com dèiem,
vostè és el màxim responsable de l'Institut de Música Sacra.
Moltes gràcies per atendre aquesta comunicació en directe
del matí de Tarragona Ràdio
i que realment demà arribi el moment culminant
que vostè espera segur a la catedral de Tarragona.
Moltes gràcies.
Molt agraïts a vostès.
Adéu-siau, bon dia.
Bon dia.
Bon dia.