És la una del migdia, set minuts, és moment de treure el cap, i mai millor dit, el vestíbul de Caixa Fòrum.
S'està duent a terme una acció artística que volem conèixer de primera mà, per això tenim allà Joan Maria Bertran, Jordi Sorinyac.
Bon dia, Jordi. Hola.
Hola, bon dia, Yolanda.
Estaves embaladit amb aquesta instal·lació?
No, estàvem amb problemes de recepció, que són dos teus diferents.
Ah, veus? I potser és que estàs massa impressionat, no sé.
No, escolta, quan ens fa que no passes pel vestíbul de Caixa Fòrum?
Caixa Fòrum, la setmana passada.
La setmana passada, doncs encara no ho vas veure.
De fet, la setmana passada, a finals de la setmana passada, ja es veia moviment.
Vaig veure el dimarts, que vaig anar a tornar a veure l'exposició de Clim, perquè és d'aquelles que s'ha de veure moltes vegades.
Va, en diferents etapes. Vaja, d'oportunitats per passar al Caixa Fòrum, n'hi ha moltes,
però a finals de la setmana passada i a inicis aquesta, aquest vestíbul va patir una petita revolució.
La gent que veia el procés de muntatge quedava una mica embadalida,
i jo crec que ara, quan està aquesta instal·lació acabada, quedarà més embadalida.
Situem, doncs normalment, tu podràs corroborar, a Llolanda,
quan anàvem al Caixa Fòrum veiem obres plàstiques.
Des de fa un parell o tres d'anys es va iniciar aquest projecte.
Abans el vestíbul era un vestíbul més o menys fred, més o menys convencional.
Doncs es va intentar, doncs això, obrir una obra que se va en exposició durant un parell o tres mesos,
sempre una obra molt concreta, i ara s'ha volgut canviar una miqueta la concepció.
Deixem-nos les obres més tradicionals i ara anem cap a instal·lacions,
i jo crec que aquesta primera d'entrada trenca mollos.
Tu de finès com vas, de finlandès, a Llolanda?
No, a veure, el parlo però no el llegeixo ni l'escric.
O sigui, jo ni vell regular la res malament, no?
Ni idea, ni idea.
Escolta'm, jo també zero a l'esquerra.
Com a mínim avui aprendrem una paraula, que és, la paraula és caupunki,
que vol dir ciutat en finès.
És bonica, eh?
I a partir d'aquí surt el títol d'aquesta instal·lació,
que es diu caupunki, que és la derivació d'aquesta paraula d'origen finès.
I vaja, és que per descriureu millor que saludem el seu artist,
el seu creador, és en Fito Conesa.
Fito, què tal, bon dia?
Bon dia.
Ell és un jove artista, ell és a Cartagena,
però fa ja una temporada que viu a Aficat, a Catalunya,
concretament a Barcelona.
Escolta'm, estem en ràdio i jo ara tinc una feina de por
perquè he d'explicar als oients, que òbviament no tenen imatges,
en què consisteix la teva instal·lació.
Dóna'm un cop de mà.
Bueno, como tú estabas diciendo, parte del término caupunki,
bueno, caupunki, que és delfinés i significa ciudad,
i lo que se plantea aquí és una especie de gincana,
con un recorrido libre,
utilizando els propis códigos de una instalació de arte contemporània
o pora i dura, o sea, de elements colocats en una sala,
que interactúan entre sí.
I és un sistema, com una especie de recorrido con sensors,
con ruedas, que lo que hace es que te deja entrar en la propia sala
y utilizarla, darle como una nueva funcionalidad,
con la excusa esta de la ciudad, ¿no?
O sea, de...
Y tiene elementos como muy generales, como muy de ciudad,
pues desde, lo que decíamos, alta tensión, peligro de muerte,
este tipo de iconos que inundan la ciudad,
hasta frases que salen en pantalles de leds
que son más propias de la propia Tarragona
o están sacadas del propio periódico de Tarragona
y de cosas como más locales, ¿no?
Si tenim altres elements, una diana, tenim una caseta de fusta,
tenim un parell de pantalles, un parell de bústies,
tot plegat, i vaja, i la paret, la paret central del vestíbul,
doncs pintada amb diferents línies, diferents formes geomètriques
que poden simular carrers, poden simular edificis,
això suposo que cadascú ha el seu criteri, ¿no?
Sí, sí, sí, és una instal·lació lliure per participar,
per qualsevol cosa, no?
D'entrada hem de dir que és vistosa,
i d'entrada hem de comentar també que nosaltres,
els visitants, estem convidats a agafar un paper,
un gran paper de grans dimensions,
no sé si és dinar 3, vaja, quin format és.
És un dinar 2, és un mapa, un mapa conceptual de mi ciudad,
però en aquest mapa jo m'hi perdo.
No, clar, perquè funciona tan complicat com el cerebro d'un humà,
no hi ha brújula per aquest tipus de mapes,
doncs plantea un mapa bidimensional,
que és en realitat com una referència a la gran instal·lació,
o sigui, hi ha elements que pots trobar en la propia instal·lació
i funciona també com una espècie de guia,
o sigui, és com de com es va de la Rambla a la Plaza de Toros,
i aquí pots anar encontrant elements que estan en la propia instal·lació
i altres noves que no apareixen perquè s'obvien,
perquè ja es donen per sabidós o que ja funcionen
dins de la propia instal·lació.
O sigui, hi ha com unes direccions, uns aparatos,
i és això, té la estructura d'un mapa,
però no és un mapa a l'uso,
i és un petit detall, no?,
d'un record del recorrido,
del fet d'habitar Caupunk i d'habitar Tarragona.
A Parrares, que és una gincama, tenim aquest mapa,
com ens hem d'aprendre quan som visitants
i ens plantegem, ens plantem davant d'aquesta instal·lació,
què hem de fer?
Hem de mirar-la, hem de jugar, hem de tocar?
El primer pas sí que és bloquejar-te,
perquè hi ha molts colors, hi ha molts sensors,
i és com...
Jo crec que aquest primer pas l'aconsegueixes
perquè com a mínim impacta, impacta,
i això, vaja, com a mínim, jo com a mínim em dono fe.
Sí, és parar i dir, què vull fer?
Anar cap allà, cap endavant, cap allà, no ho sé.
I després, doncs, habitar l'espai,
intentar entender-lo de forma personal
i captar tots els referents, todas les frases,
perquè cada uno tenga una experiència personal
de lo que és Caupunk, de lo que és su ciudad, no?
Al voltant de la paret hi ha també una columna,
i al voltant de la columna també hi ha diferents elements.
Ara no sé si ho sentirem, però abans,
a través, crec, d'una reixa sentíem,
que suposo que deu haver-hi algun altaveu per aquí,
sentíem diferents sons típics de la ciutat, pot ser?
Sí, estan ara, estan desconectados,
però sí, podran,
por el tema del sonido, ahora contigo y esto,
però sí que podran,
de repente, escuchar sirenas
que estan grabadas con un reverb
que da la sensación que vienen de la calle,
pero realmente parten de la propia instalación.
Hay pájaros, o sea, de repente,
juega con esos sonidos iconográficos,
o sea, que nos crean imágenes de un espacio,
pero que son irreales,
son embotellados,
son realidad en DVD,
que es que emite sonidos,
¿no?
Sí, hay elementos sonoros,
y creo que el elemento sonoro es muy importante
también a tener en cuenta,
porque configura también el iconográfico,
o sea, todo el tema iconográfico de una ciudad,
de sentir,
d'habitar de...
Home, precisament,
un dels tres característics de la ciutat
és el seu soroll,
el seu sou barra soroll,
perquè hi ha molta gent que ho considera soroll.
Deixa'm saludar també el David Armangó.
El David, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
El David ha comissariat aquesta instal·lació,
també serà el responsable de comissaria
a l'altra instal·lació,
que es podrà veure aquí en aquest vestíbul,
serà ja després de l'estiu,
si no vaig errat,
a partir del setembre.
Quina reacció creus que tindrà la gent
quan arribi aquí?
De fet, ara hi ha hagut la roda de premsa,
alguns periodistes ja l'han pogut veure,
i aquests dies,
en el procés de muntatge,
suposo que també has pogut comprovar
una miqueta quina era la sensació de la gent
quan ho veia.
Què has vist?
Quin copsa la gent?
Bé, doncs jo,
com et comentava el Fito,
i com tu també deies,
crec que la instal·lació té un impacte directe,
d'entrada,
simplement per una qüestió estètica,
i formal,
una gran instal·lació de color,
amb distribucions geomètriques,
amb una fila de fluorescents
que s'encenen i s'apaguen,
amb tota una sèrie de pantalles de leds amb missatges.
Crec que la reacció serà positiva
com de construir certa expectativa.
És cal com que buscàvem
dins d'aquest projecte d'intervencions als vestíbuls.
El vestíbul com un espai de trànsit,
simplement com a distribuïdor,
de portar-te cap a les sales d'exposicions,
cap a dalt de l'auditori i les activitats,
i poder plantejar una experiència singular.
D'entrada, crec que la instal·lació,
com tu apuntaves,
té un punt inicial de seducció.
a partir d'aquí hi ha tot un discurs plantejat
que lligaria entorn a aspectes vinculats a l'arquitectura,
a l'urbanisme, a la relació entre el lloc i l'individu,
que són alguns dels aspectes que el FITO planteja des del seu treball.
La segona instal·lació que, com dèiem, arribaria a passar de l'estiu,
també va en la mateixa línia?
Doncs no, no va en la mateixa línia,
però comparteix alguns elements com aquesta voluntat interactiva i participativa.
són peces que, d'entrada, plantejen això,
o demanen o conviden a un usuari actiu,
un usuari receptiu,
a la vegada també un usuari crític,
no es tracta tampoc d'un joc gratuït,
sinó de poder dedicar-li una miqueta de temps
i veure això,
com a vegades l'art, en aquest cas,
ens convida a reflexionar,
a pensar sobre les nostres relacions amb el lloc.
El segon projecte d'intervencions al vestíbul pel setembre
és de Comte d'Urgell,
un col·lectiu de dos artistes joves,
també són el Carlos Carboner i el Jordi Ferreiro,
i el títol és Botànic Harmonia,
i està relacionat amb la botànica i està relacionat amb la música,
però no us comento res més.
Ho haurem d'esperar, ho haurem d'esperar uns mesos.
Deixa'm comentar, ja per acabar,
en relació amb el que ens has dit ara per l'última resposta,
que suposo que aquesta intervenció va en la línia
del que avui en dia es pot veure
ja en la majoria de museus d'art contemporani,
en què el ciutadà, el visitant,
ja no som només un mera espectador,
sinó que no només se'ns reclama,
sinó que gairebé se'ns exigeix una participació més directa.
No només contemplem quadres, escultures, el que sigui,
sinó que se'ns provoca, se'ns incita a que toquem,
a que ho trepitgem, a que ho manipulem,
a que siguem més crítics, no?
Suposo, en certa manera?
Sí, jo crec que això és un aspecte que s'ha anat imposant
i és un aspecte bo,
sempre que no es faci tampoc això d'una manera simplement lúdica,
sinó ben plantejat.
És un sistema expositiu que, per exemple,
si penses en Cosmo Caixa mateix,
un museu de ciència,
fa molt de temps que s'ha imposat aquesta idea
de generar un procés d'aprenentatge i de coneixement.
Sí, allò de tocar, d'acord?
De tocar i de saber com funciona.
i crec que és bo i és significatiu
que des del camp de l'art també s'estigui,
bueno, ja des de fa temps,
s'estigui incidint cap a aquesta mateixa experiència.
Com deies, això demana un usuari participatiu,
també un usuari crític,
capaç d'interactuar, de relacionar-se
i de no ser simplement un element passiu
que mira des de fora,
sinó que actua des de dins.
David, merci. Felicitats també per la feina feta.
Gràcies a vosaltres.
Apuntar que aquesta instal·lació es podrà veure
fins al 3 de maig,
i per acabar només voldria preguntar-li al Fito,
ens hem, més enllà d'experimentar amb aquesta instal·lació,
hi hem de buscar algun sentit, algun missatge,
o com acostumeu a dir als artistes,
que cadascú busqui el missatge que trobim més adient?
Per a mi és molt més interessant
que cada un tingui la seva experiència personal
i el seu propi mensatge.
O sigui, el que deia abans,
hi ha moltes formes de fer política,
i el propi hecho de trabajar ya con referentes tan genéricos,
frases de la propia ciudad,
ja és una forma de crear un mensaje,
però vamos, creo que no,
que lo más divertido es que cada uno se vaya pensando
que esto tiene mucho color
o que esto tiene muchas letras,
o no sé, algo más personal.
Fito, moltes gràcies.
Convidem això, tothom a que vingui aquí
i que busqui el missatge, el sentit,
l'explicació que creï més oportuna.
Comentàvem, doncs, això,
que aquesta instal·lació, aquest Coupunt,
estarà oberta fins al 3 de maig,
i un parell apunts, només per acabar,
d'una banda, que a partir del que dèieu a la línia directa,
efectivament, el carrer Colom
encara està obert davant de la vorera
a l'alçada de l'Acadèmia Roig,
o sigui que a partir de dilluns segurament
s'haurà de tenir en compte aquest punt,
que el carrer Auresa ara continua mig tallat,
d'acord? Vull dir que els carrils ja estan habilitats
a partir de dilluns, recordem que el carrer Colom
sobra el trànsit una altra vegada,
podran circular els vehicles i una altra vegada els autobusos,
ja s'ha fet aquesta divisió en carrils,
hi haurà el carril de la dreta
reservat exclusivament a parades d'autobús,
el carril del mig serà només carril
perquè passin els buss, i el carril de l'esquerra,
el de la vorera del Caixa Fòrum,
que abans estava habilitat a la zona de càrrega i descarrega,
a partir d'ara haurem de canviar el xip,
ja no hi podrem aparcar, sinó que és un carril
que serà destinat al trànsit
de tots els vehicles, d'acord? O sigui que
a partir d'ara haurem de canviar el xip, ara el carrer
doncs vaja, ja està completament asfaltat,
ja no hi ha cap tipus de problema per passar-hi,
però la circulació encara està restringida.
Molt bé, Jordi, tu has fet els deures?
En quin sentit?
No, els papers, no, home, no,
els deures els has fet tot, dic aquí a l'exposició,
només faltaria. Sí, els hem fet, els hem fet.
Si tu ets noi de matrícula, ets noi d'excel·lent,
clar que has fet els deures.
No, no, jo et deia això del mapa,
això que explicava el Fito i tot això.
Ho hem fet, ho hem fet, ho hem fet.
És entretingut, d'entrada és curiós,
és impactant, això és innegable,
i després crida't, convida't,
realment hi ha peces d'art contemporani
que pots arrastar més indiferent,
però aquesta té un punt de provocadora,
d'incitadora que és molt curiós,
perquè realment tens ganes de jugar-hi,
que al cap i a la fi, suposo que en bona part
es tracta d'això.
Clar, i farà les delícies d'aquelles persones
que sempre passen una mala estona
quan troben el cartell de no tocar,
aquí no, aquí s'ha de tocar.
No, aquí no, aquí hem de tocar,
hem de putinejar, fins i tot una miqueta amb aquest allò,
escolta, passar-nos-ho bé,
aquí tenim diferents elements,
toquem-ho, intentem no trencar res,
però toquem-ho tot una mica.
Doncs toquem tot allò que es deixi,
moltíssimes gràcies, Jordi,
amb jo, Maria Bertran, adeu-siau.
A veure, fins després.
És un quart de dues, sis minuts,
fem una petita pausa,
i de tornada ja el tenim aquí,
assegut lligat a la cadira en Josep Sunyer.