A les 10 del matí, pràcticament 12 minuts,
quarta hora del matí de Tarraona Ràdio.
Ho reiterem, avui, 1 de desembre,
es comemora el Dia Mundial de Lluita contra la Sida.
També ho reiterem que a quarts d'una del migdia,
amb la unitat mòbil ens desplaçarem fins al carrer Comte de Rius,
on al llarg de tot el matí s'instal·la una taula informativa,
on les institucions i també les entitats que treballen més en aquest àmbit
exposen tota una sèrie d'informacions i de consells de prevenció.
Això ja anirem, com dèiem, a quarts d'una del migdia.
Recordem que a la una del migdia es farà la lectura del manifest
a la ciutat de Tarragona a motiu d'aquest Dia Mundial de Lluita contra la Sida.
Abans, però, volem repassar la incidència que està tenint la malaltia.
Les persones infectades amb el virus
o que han desenvolupat pròpiament la malaltia de la Sida.
I per això hem convidat al matí de Tarragona Ràdio el senyor Joan Guix.
Ell és el director de l'Agència de Protecció de la Salut
a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona.
Senyor Guix, molt bon dia.
Molt bon dia.
Quina fotografia molt genèrica, després potser hi entrarem en detalls,
quina mena de fotografia podríem fer de la incidència de la Sida
ara mateix al nostre país i a les nostres comarques?
Podríem qualificar-ho com d'estable,
estable en la banda baixa,
però amb una petita senyal de preocupació
d'un cert repuntament,
només un cert repuntament
de les infeccions per VIH,
no la malaltia de Sida pròpiament dita.
És a dir, es repuntarien,
augmentarien lleugerament
les infeccions.
Les infeccions per VIH
i amb la característica
que en el moment actual
hi ha el predomini de població heterosexual,
la qual cosa es relaciona amb relacions sexuals sense protecció.
Com hem d'entendre, doncs, aquesta estabilitat?
És per llongaia des de fa temps, des de fa anys?
Ja fa bastants anys.
El tema està, essencialment,
la interpretació que en donem
és que pel fet dels tractaments actuals,
molt potents en el moment actual
i relativament benignes en quant a suportables,
fa que la gent li hagi perdut la por.
Li hagi perdut la por,
això abans era un horitzó de la mort
amb relativament poc temps
i en el moment actual,
en els nostres terrenys,
és una malaltia crònica
amb molt pocs problemes.
I aquest és un tema important
perquè la malaltia segueix existint,
segueix propagant-se,
segueix infectant nova gent.
Parlant una mica més en detall,
a partir de les estadístiques,
de les dades que deu tenir
el Departament de Sanitat,
quantes persones, per exemple, en un any
es poden infectar,
o les últimes d'aquest últim any,
es poden infectar d'aquest virus?
Mira, per l'any 2008,
això sempre tanquem les xifres d'any acabat,
en el Camp de Tarragona,
les 6 comarques del Camp de Tarragona,
es van detectar 31 casos nous
d'infecció per VIH.
i, a més a més,
15 casos nous de malaltia de sida.
Sabeu que la infecció
significa que ets portador del virus
i que, per tant,
que el pots transmetre,
però que encara no has desenvolupat
una malaltia,
la qual cosa és extremadament perillós
des d'un punt de vista epidemiològic.
31 casos de VIH,
15 de sida,
o sigui,
de malaltia ja plena.
Això és molt,
és poc?
Això és el que estem tenint
durant aquests anys
i, justament,
a nivell de Camp de Tarragona,
el darrer any hi ha hagut
un cert repuntament
de les declaracions de nou VIH.
Hem de interpretar-ho
amb una certa prudència,
perquè no és fins aquest any
que és obligatòria
la declaració
per part dels metges
que fan el diagnòstic
de la infecció per VIH.
Fins ara no ho era.
Per tant,
potser aquesta pujada
que hem vist ara
és més per millor declaració
que no pas per pujada.
Però, de totes formes,
els trets van per aquí.
És a dir,
que quan es tanquen les dades
del 2009,
segurament haurem tingut
més casos que en el 2008.
És possible,
és possible.
És possible
i, si no,
serà una molt bona notícia
perquè ens manifestarà
que realment
el nivell de coneixement
que en teníem abans
ja era prou bo.
Si comparéssim
aquestes xifres del 2009
amb les de fa una dècada,
ja s'havia estabilitzat
molt la malaltia
i les infeccions
o fa una dècada
o fa 15 anys,
perquè a vegades
perdem la memòria,
teníem unes xifres
absolutament,
radicalment diferents
a les actuals.
No,
fa una dècada
ja començàvem
a estar en fase,
diguem-ne,
de canvi.
Però,
si ens col·loquem
cap als anys 90,
les xifres eren
terribles,
espantoses.
Penseu,
per exemple,
amb dades
que tinc aquí,
a Catalunya,
en total,
s'han diagnosticat
des dels anys 80
fins al moment actual,
16.200 casos
de sida.
Estem parlant
de sida explícitament.
La major part
van ser
abans de l'any 2000
i amb uns col·lectius
que eren
essencialment
persones drogodependents
per via venosa,
a Catalunya
i a la ciutat
de Barcelona
en especial
van haver-hi
grans problemes
d'heroïna
i amb els col·lectius
homosexuals.
Això ha canviat,
l'utilització
de droga
per via
endovenosa
ha baixat
molt notablement.
Els col·lectius
homosexuals
masculins
han tingut
una gran presa
de consciència
i, per tant,
han fet
el millor que es pot
fer,
que és prevenció.
I el nostre
foco principal
de preocupació
en el moment actual
és la població
heterosexual,
és a dir,
tots.
I aquest és
el panorama
actual,
una miqueta.
I com s'entén
això,
aquests canvis,
sobretot,
i com s'entén
que ara sigui
la població
heterosexual
la que té
més risc,
per dir alguna
manera,
d'infectar-se
del virus?
Perquè no en tenim
consciència.
Hem de ficar-nos
al cap
que tots
estem en risc
de patir
la sida
i especialment
si es mantenen
relacions
heterosexuals
no protegides.
Tots
estem en risc.
No hi ha
consciència
d'això.
Al principi,
la sida
va sortir,
va quedar
molt estigmatitzada
pels dos col·lectius,
els homosexuals
i els drogodependents
i semblava
que la resta
de la població,
la dita
població normal,
no corria risc.
No és veritat.
No és veritat.
Tothom està en risc
de poder
agafar la malaltia.
I a partir d'aquí,
cal,
doncs,
que les campanyes
d'alguna manera
cal revifar un altre cop
campanyes intenses
de prevenció,
potser com les que
s'havien fet
fa 15 anys?
Aquí,
aquí, bàsicament,
són dos focos.
Una,
la prevenció,
però descomptat,
és important
tornar a tocar
les campanes
assometent
perquè la gent
torni a conscienciar-te
que la malaltia existeix
i que la malaltia
es transmet.
Importantíssim,
el problema
de retard diagnòstic.
Aproximadament,
sabem que un terç
de les persones
infectades
en el moment actual
no ho saben.
I si no ho saben,
vol dir que no
tenen capacitat
per prendre mesures
i, per tant,
que poden continuar infectant.
Per tant,
la gran jugada
és evitar el retard diagnòstic,
fer diagnòstic precoç.
Què vol dir això?
Apropar el test
del VIH
a la població.
Això vol dir,
doncs,
que hauríem de ser conscients
de periòdicament,
sobretot si hi ha conductes
que podríem qualificar
de risc,
de relacions heterosexuals
de risc,
doncs,
seria convenient
periòdicament
anar-se fent
el test del VIH
i per això
s'està treballant,
doncs,
amb mesures
del que se'n diu
el test ràpid.
Farmàcies
es pot fer el test,
però descomptat
als centres
d'atenció primària,
apropament
a llocs
i col·lectius
determinats,
saunes,
discoteques,
etcètera,
on s'ofereix
el test ràpid.
La carta
més important
en el moment actual
possiblement
és el retard diagnòstic
i la prevenció.
És a dir,
que el problema
del retard,
clar,
si no es detecta
amb prou agilitat
aquella persona
infectada
pot infectar
altres persones.
Exactament.
No hi ha clínica,
és completament
asimptomàtic
i en conseqüència
seguirà portant
el mateix tipus
de vida
que portar
fins al moment actual
i conseqüentment
correrà risc
de continuar infectant
i no es medicarà,
amb la qual cosa
té més possibilitats
que el procés
vagi malament.
Hi ha una franja
de població
especialment
amb més risc
o que detecten
per les estadístiques
d'aquestes 31 infeccions
de l'any 2008
o d'aquests últims
5 o 10 anys
hi ha una franja
de població
més afectada?
Ara ens estem
movent bàsicament
amb els diagnòstics
tant de VIH
com de SIDA
si d'una mica
més tard
però estem
entre els 30
i 45 anys
o sigui
edat mitjana
de la vida
i això és un tema
força important.
Un altre col·lectiu
amb risc important
és la població
emigrada
però no perquè
en contra
del que pot pensar
la gent
o la llegenda
vinguin infectats
sinó perquè
adquireixen
aquí la infecció
perquè tenen
un tipus
de conductes
diferents
de risc
i
aproximadament
un terç
del total
poden ser
població emigrada.
Per qüestions culturals
potser aquestes persones
no adopten
les mesures
de prevenció
i no coneixen
tant les vies
d'accés
al sistema sanitari.
Ja que diu això
vies d'accés
al sistema sanitari
ens posem
en el cas
de les persones
que han
contret
la infecció
del virus
o que hi han
desenvolupat
la malaltia.
quin sistema
quina xarxa
de serveis
de centres
tenim aquí
al camp de Tarragona?
Hi ha una xarxa àmplia
i ara no us hi podria
fer una enumeració
però a la web
estan tots
posats
però bàsicament
tot el que siguin
associacions juvenils
col·lectius
i organitzacions
de població gai
els serveis
dels centres
d'atenció primària
tots aquests centres
algunes farmàcies
en concret
tota aquesta xarxa
pot oferir
el test
del VIH
amb molta rapidesa
per tant
és molt accessible
senzillament
hem d'aconseguir
dues coses
conscienciar la gent
que se l'ha d'anar fent
i també important
conscienciar
els professionals
sanitaris
que hauria de ser
una prova
diguem-ne
de quasi rutina
en el moment actual
de rutina
només s'ofereix
pràcticament
a les embarassades
hauria de fer-se
una oferta
molt més àmplia
està disponible
però cal
anar-ho a buscar
i la persona
que contrau
el virus
quin tractament
segueix
normalment
s'utilitza
un tractament
un cop
un cop
s'ha diagnosticat
se l'ha d'advertir
òbviament
de totes les mesures
de precaució
que ha de prendre
però hi ha un tractament
amb antirretrovirals
unes pastilles
diguem-ne
que en el moment actual
fins i tot
s'ha reduït
en quantitat
abans eren
moltes pastilles
molt cop al dia
en el moment actual
dos o tres cops al dia
depèn del perfil
del malalt
és suficient
però això sí
és un tractament
per tota la vida
és una malaltia
que ha de quedar clar
que no es cura
és una malaltia
que es cronifica
en el nostre entorn
però que
la potencialitat
de continuar infectant
persisteix en el pacient
encara que estigui fent tractament
encara que només
s'hagi contret
el virus
però no hagi desenvolupat
la malaltia
exactament el mateix
diguem-ne
el virus
és el dolent
de la pel·lícula
la sida
és les conseqüències
el virus
el que fa
és destruir
el sistema immunitari
parlem de sida
en el moment
que el sistema immunitari
ja està fet pols
i llavors
qualsevol altre germen
pot atacar
i fer mal
la majoria són homes
per cert
més homes que dones
molt més
estem parlant
de 80-90% d'homes
Déu-n'hi-do
això ho interpreten
d'alguna manera
més conductes de risc
és a dir
l'home adopta una conducta
adopta més conductes
de risc que la dona
exactament
la població
la relativament
petita població
que encara queda
d'addictes
a drogues
per via
per enteral
per via endovenosa
són essencialment
homes
la població
de risc
dintre dels col·lectius
gais
és bàsicament
homes que
practiquen el sexe
amb homes
i per tant
i les conductes
de risc
fins i tot
de sexe
per pagament
són més
més abundants
amb els homes
i aleshores
el tractament
d'aquestes persones
que han contrat
la infecció
o han desenvolupat
la malaltia
aquest tractament
que ens comentava
evita per exemple
l'hospitalització
l'ingrés
en un centre sanitari
pot evitar-ho
pot evitar-ho
o sigui
justament
la idea
de fer un diagnòstic
precoç
és
intentar
establir
les mesures
per evitar
que es continuï
la infecció
però també
disminuir
la probabilitat
que hi hagi
desenvolupament
de la malaltia
si no hi ha
desenvolupament
de la malaltia
no farà falta
l'ingrés
perquè
això venia
a propós
de preguntar-li
als hospitals
del Camp de Tarragona
n'hi ha un específic
que tingui
una unitat
dedicada
a la sida
n'hi ha més d'un
amb quins serveis
en aquest sentit
comptem?
tant l'Hospital
de Joan XXIII
de Tarragona
com l'Hospital
de Sant Joan de Reus
tenen unitats
específiques
pel tractament
de la sida
i en el moment actual
del sida
i de VIH
i en el moment actual
els altres centres
hospitalaris
poden fer perfectament
el que és
tot el tema
de diagnòstic
i d'inici
de tractament
sense cap tipus
de dificultat
i és a dir
que l'accés
la disponibilitat
del tractament
a casa nostra
no és un problema
justament
el lema
de la jornada
d'avui
a nivell mundial
justament
és accés universal
i drets humans
aquí estem molt bé
hi ha 85 països
que tenen
problemes legals
barreres legals
que dificulten
l'accés
a tot això
des de persecució
dels col·lectius
homosexuals
etcètera
tot això
tot això
són barreres
aquí ho tenim
fàcil
és molt accessible
i és alguna cosa
diguem
la dificultat
que tenim
nosaltres aquí
són les barreres
socials
i la conscienciació
el departament
de salut
l'administració
té dades estadístiques
de les persones
que s'han anat
acumulant
amb el pas dels anys
recordem que la CIDA
els primers casos
apareixen l'any 81
als Estats Units
si no vaig equivocat
en fi
hem acumulat
molts casos
i aquestes dades
aquestes xifres
consten oficialment?
sí, sí
hi ha registres absoluts
i ja dic
a nivell de
a nivell de Catalunya
de CIDA
en el moment actual
hi ha registres
o sigui
aproximadament
unes 16.000
unes 16.000 persones
han tingut
la CIDA
pròpiament dita
consta que aquestes 16.000
no sé si són
els 16.000
que disposa vostè
continuen vives
o hi ha hagut
un índex
molt alt
de mortandat?
no, hi ha hagut
un índex
alt de mortandat
i sobretot
en els primers anys
perquè això ja no passa
això ja
la mortalitat
existeix
no és una cosa
en absolut
diguem-ne
menyspareable
segueix existint
per suposat
però no és la circumstància
que estàvem parlant
als anys 90
92
als anys olímpics
que
menys d'un any
el 85%
de la gent infectada
moria
Déu-n'hi-do
ara el tant percent?
és molt baix
és molt baix
és molt baixet
molt baixet
i per tant
hi ha oscil·lacions
però pot estar
entorn d'un 5%
però insisteixo
segueix siguent
una malaltia crònica
segueix siguent
un tractament crònic
segueix donant problemes
no es pot
banalitzar
en absolut
clar
l'administració
ha de combatre
aquesta imatge
que podem tenir
ara
de malaltia
poc important
poca mortandat
escassa hospitalització
del malalt
s'ha de combatre
aquesta imatge
més banal
perquè no es repunti
la infecció
però l'estima existeix
i una persona
que sigui diagnosticada
de VIH
i de Sida
tindrà problemes
tindrà barreres
perquè la societat
encara no està
prou preparada
per acceptar
aquestes circumstàncies
o sigui
que segueix siguent
una situació
no vitalment
mortal
com era abans
però sí
diguem-ne
tant mèdicament
com socialment
de risc
aquesta segonament
és una d'aquelles malalties
no sé si
és de les que més
però
que ofereix
un fort contrast
entre el primer món
la incidència
que té el primer món
amb totes les característiques
que estem comentant
del que passa a Catalunya
i la seva incidència
el seu impacte brutal
en un continent
com l'africà
exacte
ara està millorant
una miqueta
perquè l'Organització Mundial
de la Salut
ha fet grans esforços
per aconseguir
portar tractament
diguem-ne
a preus assequibles
en les poblacions
de l'Àfrica Negra
però
hem de pensar
que a nivell mundial
cada any
de l'ordre
de dos milions i mig
de persones
dos milions i mig
tres milions de persones
adquireixen
i moren
del Sida
i que hi tenim
uns dos milions i mig
també
de nanos
de nens
infectats
hi ha països
del tercer món
de l'Àfrica
subsahariana
que el 90-80-90%
de les embarassades
per exemple
estan infectades
Déu-n'hi-do
tenint en compte
tot el que hem explicat
senyor Guix
seguir commemorant
o seguir recordant
cada 1 de desembre
el dia mundial
de lluitar contra la ciutat
no ha perdut
la seva vigència
no ha perdut
la seva vigència
perquè segueix
siguent un problema
i segueixen existint
barreres socials
importantíssimes
que fan que
determinats col·lectius
estiguin
amb
diguem-ne
amb desigualtat
de cara
a poder afrontar
correctament
la malaltia
en fi
avui
n'estem parlant
en aquest programa
i de fet després
ho tornarem a fer
en directe
com dèiem
a través de la unitat mòbil
des d'aquest punt d'informació
des d'aquesta taula informativa
que les institucions
i diversos col·lectius
munten aquest matí de dimarts
a la ciutat de Tarraona
concretament
al carrer Comte de Rius
però avui hem analitzat
la incidència de la malaltia
de les infeccions
de les estadístiques
que té l'administració
ho hem fet
amb el senyor Joan Guix
el director
de l'agència de protecció de la salut
aquí a la regió sanitària
del camp de Tarraona
senyor Guix
moltes gràcies
per venir aquest matí en directe
als estudis de Tarraona
fins la propera
moltes gràcies a vostès
adeu-siau
bon dia