La una del migdia, en deu minuts, aquest foc que sona de fons no pateixi, no correm perill,
és foc de Trezo, per il·lustrar el tema que ens ocupa en la contraportada del matí de Tarragona Ràdio.
Vostès ja saben que l'entrada en vigor d'una directiva de la Unió Europea
vol regular l'ús del material pirotècnic i ha generat les protestes de diferents i amplis col·lectius
de diables i entitats que treballen en l'àmbit de la cultura popular.
Volem conèixer els detalls d'aquesta polèmica, donar-nos a conèixer vostès,
sobretot que són usuaris de la cultura popular, quina és aquesta normativa,
per què aquests grups festius estan en contra i quines alternatives hi ha
perquè es pugui esmenar una situació que, segons apunten els grups de diables
i els propis grups de cultura popular, podria acabar amb aquestes manifestacions als carrers.
Ens acompanya aquí als estudis de Tarragona Ràdio, Melcio Bustos,
és president dels Diables Boramar, a l'estudi, Melcio, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
I tenim a l'altre costat del fil telefònic d'una banda Pep Enric Martí.
Ell és president de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya.
Pep Enric, bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
A l'altra línia telefònica, Ramon Fondavila,
director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana,
que li agraïm molt que hagi atès la nostra trucada.
Ramon Fondavila, bon dia.
Bon dia a tots. Què tal?
Bé, tenint en compte que vostès dos estan en dos telèfons,
que el Melcio està aquí a l'estudi, deixem tot obert, intervenen quan puguin,
perquè com que si aixequen la mà, jo no els veuré per donar-los la paraula,
anirem fent de més i menys.
Els sembla bé?
Molt bé.
Molt bé, molt bé.
Doncs anirem improvisant.
Ha sortit a tot arreu la normativa europea.
Algú em pot sintetitzar perquè els oients sàpiguen d'aquí,
no tota la normativa, per favor, que no acabaríem,
sinó aquells punts que afecten els grups festius,
en aquest cas de Catalunya i en particular els grups de foc.
Com els afecta la normativa?
Qui m'ho explica?
Salon Fondavila?
Vinga.
M'ho explica vostè?
L'explico ràpidament.
Aquesta és una directiva europea industrial
que s'adreça a sobretot als que fabriquen i distribueixen pirotècnia
i que es va aprovar al gener d'any 2007,
tenint de temps fins al gener del 2010,
fins al dia 4 de gener,
per fer-ne una adaptació, en aquest cas per l'estat espanyol,
i com que té un origen industrial,
tot indica que se'n faria una adaptació molt industrial.
Què ha generat això?
Un temor.
Un temor que això es carregui en les seves disposicions molt tècniques,
però que ens acaben afectant
perquè allò que regula són, per exemple,
les distàncies en què es poden expulsionar
determinades carcasses pirotècniques
o també, perquè en el tram final també hi apareix,
les edats de manipulació.
Què vol dir, en conclusió, per exemple,
que són uns 15 trons, si hem servit,
nosaltres correfocs necessitaríem entre 8 i 15 metres de distància de la gent,
qual cosa s'ha acabat el correfoc,
o bé perquè les escoles infantils,
com que ens decuen en uns mínims,
que vol dir que passen del mínim 8 a mínim 12 anys
per tirar sabetes,
doncs vol dir que, en definitiva,
tenim problemes en conjunts de participació,
com poden ser valls de diables infantils,
el colla és un de gran menuda,
i també, per descomptat,
i perquè hem de ser conscients que no tot és associacionisme,
també hi ha moments al nostre calendari festiu,
com el nit de Sant Joan,
que se ven afectats perquè els pares i males de Catalunya
normalment,
per molts responsables que siguem
en el tema pirotècnic,
amb una criatura de 12 anys,
normalment ja li posem a l'abast
alguna cosa més que sabetes,
i per tant,
ens quedarà tot un marc de la població molt important
fora de llei.
Jo imagino que hi ha aspectes que és indubtable,
que s'ha de regular i s'ha de controlar,
sobretot si parlem de menors,
vostè ha posat l'exemple,
les persones que per lliure d'una manera individual,
que poden adquirir, a més,
aquest material pirotècnic en una botiga,
doncs això s'ha de regular
per salvaguardar la seva seguretat.
Diferent és,
i lògicament,
per això estem parlant
els grups festius.
Ahir, permeti'm,
no faig una broma,
però dèiem,
home,
per exemple,
en el cas de Tarragona,
que és el que més coneixem,
si hem de fer la baixada del seguici
amb aquests 15 metres,
haurem d'anar als Monegros
a fer el seguici de Santa Tecla,
perquè a Tarragona
no hi ha cap espai
ni tan sols la platja
que puguem fer aquest seguici.
Doncs és així.
Per tant,
què vol dir?
Que a partir d'aquí
això ha despertat un temor,
però nosaltres estem treballant
possibles vies de col·laboració.
Ara fa 10 mesos
el Ministerio ens deia
que ho treballéssim,
ens donava molta llibertat,
perquè ells
s'evocaven més
a l'àmbit industrial
i per tant aquí a Catalunya,
sobretot,
aquest segon semestre
del 2008,
l'any passat,
el que es va començar
a treballar
és un acord
buscant vies legals
i d'acord
amb tots els ajuntaments,
que són els que acaben
autoritzant aquestes manifestacions
de cultura popular,
doncs buscar un acord
que allò que fa,
què és?
És el que hem reclamat
a les dades del Ministerio,
que quan el Ministerio espanyol
fa l'adaptació
i ens han dit
que aquest és el trimestre fantàstic,
que l'hem de fer ara de gener a abril
i ja hi estan posats,
nosaltres hem enviat la carta
que dius,
escolta,
reunits representants
de les diputacions
dels ajuntaments
i del Departament de Cultura
de la Generalitat de Catalunya,
els reclamem
que les nostres competències
o les de fer llistes
de festes
reconegudes del país,
vostès les reconeguin també
aquelles que tenen
un ús pirotècnic tradicional
i que, per tant,
se'ls podrà adaptar
a mida
la directiva europea.
I en segon lloc,
reclamem,
que això també té dificultats,
que per poder alterar
el tram d'edat i pirotècnia,
aquells nois i noies
que a Catalunya
passin un període de formació
puguin també esmenar
la directiva
pel que fa a trams d'edat.
Això ja ho hem presentat,
això no ens han dit
que sí ni que no,
per telèfon
ens continuen presentant
algunes dificultats,
però entenem
que aquest és un any
molt important
perquè a mesura que avança
el treball legislatiu
i com s'adapta
la llei europea
a l'estat espanyol,
hem de veure també
com recullen
aquesta voluntat
per tal que
no ens carreguem
i jo penso que
en aquest sentit
no ens ho carregarem,
insisteixo,
però bé,
estem en una situació
de risc,
no podem perdre
tot aquest patrimoni
festiu
de participació ciutadana.
Una altra cosa és
com ho adaptarem,
com ho farem,
què reclama
poder fer això,
d'acord,
ja farem,
ens ve un temps de treball
i especialment
aquest últim any
perquè hem esgotat
els terminis,
però jo penso
que ens en podem sortir
encara.
Aquesta és una altra
que me la guardo
si ens dona temps
perquè és més important
que participi
el Pep Enric
que el Melció,
que és això,
sí,
és del 2007
i ens hem despertat
ara,
però en fi.
Pep Enric,
davant de...
Fes la teva aportació,
perdoneu-me,
però és que a més
és una mica difícil
equilibrar la paraula
de tots tres
estant per telèfon.
Endavant.
jo també estic d'acord
amb el senyor
Ramon de Font de Vila
que aquesta directiva
és una directiva comercial,
això vol dir
que els diables,
bèsties de focs,
petums,
ajuntaments,
generalitats
i el propi Parlament Europeu,
si mai vol muntar
alguna festa,
doncs haurà d'anar
i comprar
els materials
triotècnics,
com qualsevol.
Per tant,
el primer error
que creiem nosaltres
és la pròpia directiva
que ja no hagi contemplat això,
malgrat que
reguli tot,
perquè el fet
d'haver de comprar
fer una directiva
que has de comprar,
llavors autoobliga
a tothom
el compliment
d'aquesta directiva.
Llavors,
en principi,
ja entraríem
en un primer factor
que és que la directiva
ja s'ha fet malament,
perquè en el moment
que diu venda
i també els seus anexos
vol parlar d'usos,
des de ser purament
comercial
aquesta directiva
i llavors
es converteix
en una cosa més,
que és una directiva
també d'ús.
Per tant,
aquí ja entraríem
en un conflicte.
Per tant,
nosaltres considerem
que aquesta directiva
s'ha redactat
molt malament,
des del punt de vista
aquest.
Cara a futur,
bé,
doncs creiem
que les propostes
que s'han presentat
des de la Generalitat
poden ser correctes,
però que cal
que cal veure
com s'ha de reenvolupar,
no?
I aquest és el nostre
gran temor, no?
Creiem que queda
molt poc temps
perquè realment
el juny,
una cosa així,
s'haurà acabat
el plaç
per poder
fer la redacció.
Si considerem
els plaços
delegacions
i els tràmits
que tenen
qualsevol llei.
Per tant,
crec que anem
bastant justet
de temps.
Nàcil?
Bé,
jo l'única cosa
que a mi
em fa una mica
de por
és el de les llistes
de festes,
això,
a veure,
qui ho decidirà,
les festes
de barri,
què passarà
amb aquestes,
si s'hauran
comptades
com a festes
populars
o no populars.
Després,
la formació,
qui la donarà,
si la donarà
la Federació,
la donarà
la Generalitat,
entitats locals,
etcètera,
etcètera.
Llavors,
això,
si no ho dona
la Generalitat,
qui ho financia,
perquè això
sonarà en costos.
Després,
per tema
de
correfocs,
etcètera,
jo crec que
això serà
un problema
bastant gran,
perquè retallarà
sortides,
retallarà
en un d'actes
i vulguis o no,
sí que podem salvar
els correfocs,
però hi haurà
que se'n perdran
i això és el que a mi
em fa una mica més de por.
I el temor no és tant
que no es facin,
que els diables no surtin,
sinó que es restringeixi
en moments puntuals
de l'any,
en escenaris puntuals
de l'any
i no com ara,
que formen part
de moltes manifestacions
festives,
algunes més antigues
i altres més contemporànies.
Exacte.
Té raó,
el seu emulsió,
de fet,
jo he defensat
aquests mesos
i des de l'any 2007
i el més que el dintre
la Patum
sempre la podem fer,
perquè la Patum
és patrimoni material
de la humanitat
i és més,
la nostra obligació
com a govern
és defensar la Patum.
Ara,
és veritat
que com que la llei,
que inicialment,
també té raó en Pep Enric,
que inicialment
era per a la venda,
per posar en el mercat,
d'articles pirotècnics,
acaba regulant usos,
dius,
escolti,
és que és industrial,
sí, sí,
però quan entra
en el tema industrial,
però acaba posant
en les edats
els menors,
perquè ja ho veu,
que aquí hi ha una realitat
al sud d'Europa
diferent del nord,
per si de cas,
entrem també
en els usos,
això ens acaba
fent nosa,
és a dir,
definitiva,
modifica
els usos i costums
que hem tingut fins ara
i per tant,
és veritat
que aquest és un any
difícil,
perquè,
una,
ens han d'admetre,
ens hauríem de donar competències,
en un tema
que ara mateix
Catalunya no en té,
que és indústria,
són competències
de l'Estat encara,
de cultura,
són nostres,
però d'indústria no,
i nosaltres reclamem
que siguem nosaltres
els que puguem dir
en quins termes
es fan aquests
correfocs,
aquestes celebracions
amb pirotècnia
i la formació
que efectivament
també ens hi haurien
d'autoritzar,
especialment a Europa,
que són els més refractaris
aquestes històries
de modificar dats
i que voldria dir
també un esforç,
això no es pot fer
sense l'associacionisme,
sense la federació
de l'Europació
del Bestiari
ni la cooperació
dels ajuntaments,
que són els que voldran
tenir
un patrimoni viu
i que ens hi haurem
d'ajudar.
Ara, això vol dir
també sindicats forços,
anar plegats,
ho hem fet bé
fins ara,
però ens queda
efectivament
el semestre,
el mig any,
més difícil
del tenir ara,
aquesta és una matèria
prioritària
pel Departament
i pel propi conseller
que tot aquest cap de setmana
l'ha viscut de prop
i com ho acabarem
això,
tens clar el calendari
i la pregunta és
si tenim un calendari
dents
fins l'estiu
perquè també és veritat
i la societat
ja ha comentat,
aquest esborrany
se'n fa exposició pública
entre els que hi som,
els que n'hem reclamat
poder-ne incidir
a partir de l'abril,
a partir de Setmana Santa,
d'abril a juny,
s'anarà a fer
una versió definitiva
i aquesta s'ha de elevar
al Consell d'Estat
i després s'anarà a fer
un decret reial
i s'anarà a fer
abans del 4 de gener a Brussel·les
que ha recorregut
no ens hi podem entrebancar.
Estic també disposat
a dir,
des del 2007
què han fet?
Doncs mira,
el primer any
no gran cosa.
Des de l'estuport
de dir,
no, no,
és que això potser
ho arreglarà
els delegats del govern
que poden autoritzar
i no ens hi atabalem.
Hi havia com una idea
de dir,
no ho polititzem,
no fem marro d'això
perquè això serà
i no,
al final no és fàcil,
això és complicat
i de fet
he de reconèixer
que està un any
a parlar amb el Ministeri
i no sé si la Laic perda
perquè tampoc no és el que t'ajuden
però la relació
la comencem a mancar per dir
l'any passat o el mes de març
com ho hem de fer?
I hem arribat fins on hem arribat.
A la mà, sí, sí.
I hem arribat amb consens fins aquí
i jo espero que
aquest consens
que l'altre dia
s'evidenciava a Berga
perquè vol dir
que això interessa molta gent
políticament,
ja no t'ho dic,
però 400 coses
enllà representades,
gent disposada
a defensar aquest patrimoni,
jo entenc que Berga
en aquest any
tenim molta feina
i que penso
que ens hauríem d'escoltar.
Evidentment,
si no ens en sortim
i tenim molt a perdre també,
per tant,
és lògic
que tots fem un esforç.
La maquinària administrativa
és realment lenta
en general,
a l'europea també,
lògicament
s'han de seguir uns tràmits.
A mi, si em permeten,
saben quina visió?
Que mentre aquesta maquinària
es va movent
perquè s'ha de seguir
tota una seqüència,
els calendaris festius
i la vida de les persones
va passant.
I arribarà Sant Magí,
parlo de Tarragona,
podríem passar-ho a qualsevol altra ciutat,
i arribarà Santa Tecla 2009,
i arribarà la del 2010.
I a mi em costa molt
imaginar
qui arriba a Tarragona
i prohibeix
que es faci un correfoc
en virtut d'una normativa
si al final
no ens en sortim.
I aleshores això
situa els grups festius
en una mena d'alegalitat
o il·legalitat,
que això podria provocar
il·legalitat,
que podria provocar
molts problemes
en un futur.
Perquè vostè visualitza
algú prohibint
que es faci un correfoc
en una festa,
parlo de Tarragona,
perquè és la ciutat propria.
i tot el mengem.
Clar, és que jo trobo
que és una situació,
no que no falti voluntat
i consens que hi és,
però clar,
és que la maquinària legal
és la que és, no?
Bé,
vostè s'imagina
els bussos d'esquadra
requisant bussetes de plàstic
dels menors d'edat...
No, no,
és que per això
no m'ho imagino.
Qui t'ho ha donat, això, nen?
El papa.
El papa.
No, que això t'ho has trobat,
no, i ara...
A veure, però...
Això és una casada.
El problema
de la situació
d'il·legalitat
no és aquesta,
és la problemàtica
de la responsabilitat civil.
Exactament.
Perquè, evidentment,
les festes estan igualment,
hi hagi una directiva europea o no.
Allò que fem nosaltres
des de fa tants segles
no podem deixar de fer-ho ara,
perquè algú a Europa
té una sensibilitat
completament diferent.
El problema real
és la responsabilitat civil.
Llavors,
ens quedem en fals.
Vull dir,
ens quedem en una situació,
doncs,
que si pren mal algú
hem fet nosaltres
una cosa il·legal.
No?
I per tant,
la responsabilitat
ens supera.
Efectivament,
jo feia la possibilitat
de posar-ho
a l'últim àmbit,
a l'àmbit estrictament familiar,
però, evidentment,
ens sobrem
que si això
no ho hem resolt
correctament,
a partir de l'any 2010,
de l'estiu del 2010,
per situar-nos,
o a falles
al març del 2010,
els alcaldes
que ho autoritgin
estan entrant
en un territori
molt rediscós
perquè fallaran
les assegurances,
perquè extremament
complim la llei.
I per això,
insisteixo,
és tan gran
en el desficàssim,
que no pot ser,
és a dir,
tornem a començar,
la directiva
està feta
per gent
de mentalitat nòrdica,
ho viuen
a molta distància,
això,
però també són capaços
de redactar
la ratlla,
que diuen,
escolti,
ja sabem
que dins de cada estat
hi ha tradicions,
i ho anomena
perquè es torta,
religioses,
és una visió,
podria,
algú us ho ha dit,
que això va de corpus,
però vaja,
diuen,
les religioses,
les populars
i les folklòriques,
ja saben
que algunes coses
les hauran d'excepcionar,
i per tant,
i tornem a allò
que deia aquest senyor Malció,
el risc que hi ha d'haver
que és aquest,
la llibertat que hem tingut,
especialment els últims 25 anys
o 30 anys
d'Ajuntaments Democràtics,
d'anar construint
una eina de participació
popular
i cultural
a l'entorn del foc,
a veure,
on hi posarem
les novetats?
Quin marge ens quedarà
perquè hi ha un lloc
on no n'hi ha hagut
de correr focs,
doncs ara hi puguem anar,
ja ho hi en fem un.
Home, doncs segurament
aquest és el lloc
o el tros
més aspre
i segurament més
més dificultós
de passar de la directiva.
Bueno, però també hem de parlar...
Hem d'anar acabant.
Sí, Pep Enric, sisplau,
si vol intervenir.
Sí, també hem de parlar
d'un aspecte
que no es parla,
que és la legislació espanyola.
Ens queden 3 minuts, eh?
Abans de la directiva
ja estàvem al fet,
per tant, arribem a aquest punt
perquè ja no contemplava
un ús diferenciat
de l'ús privat
de l'ús de les més festius
de control popular.
Malció,
ja hem d'anar acabant,
si vols.
Jo, doncs,
bàsicament el que he dit
ara, el Pep Enric,
que per mi pinta molt malament
en aquest aspecte
però que entre tots
ho podem millorar.
És una primera aproximació
també que a la ciutadania
que tenim la nostra part
de responsabilitat.
No som els grups festius
en actiu
però formem part
com a espectadors
i també tenim
la nostra responsabilitat
i no només
per donar suport
a aquells que volem
que la festa continuï,
sinó també
a l'hora
d'assumir els riscos
o no assumir-los,
que és el que hem de fer
moltes vegades
que no actuem
com caldria,
individualment
en aquestes manifestacions.
Ramon Font de Vila,
director del Centre de Promoció
de la Cultura Popular
i Tradicional Catalana,
molt amable,
gràcies per atendre
la nostra trucada
i bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Eva Panric Martí,
president de la Federació
de Diables i Dimonis
de Catalunya,
gràcies,
bon dia.
Gràcies,
bon dia.
Alciabost,
president dels Diables
Bora Mar,
moltíssimes gràcies,
com que estàs a Tarragona,
ja t'anirem cridant
de tant en tant
per posar els oients
al corrent
de com va tot plegat.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu.
Gràcies.