Ara són dos quarts d'una del migdia, cinc minuts,
iniciavam aquesta sisena hora del matí de Tarragona Ràdio,
entre altres coses, explicant-vos que a la Nacional 340,
a l'alçada del Vendrell, hi havia dificultats per transitar,
hi havia dos carrils tallats, hi havia pas alternatiu.
El cas és que després de les 11 del matí
s'ha produït un accident de trànsit
que han protagonitzat tres vehicles.
No hi ha hagut ferits, afortunadament,
però sí que ha provocat el tall de la carretera a primera instància
i després que s'enllentís molt la marxa.
Tot això fent memòria per dir-vos que si a les 12 del migdia
hi havia dificultats en aquest punt, ja s'ha normalitzat cap a les 12 i 20,
ja han retirat els vehicles de la calçada
i la situació s'ha normalitzat completament a la 340,
a l'alçada de la localitat del Vendrell.
Dit això, anem cap a l'Ajuntament.
Allà està la unitat mòbil de Tarragona Ràdio,
en aquesta recepció que l'Ajuntament està oferint
als nois i noies d'intercanvi que venen des d'Alemanya,
un intercanvi que tradicionalment des de fa ja 20 anys
realitza l'Institut Martí i Franqués.
Allà està en Joan Maria Bertran, Josep Ardila, hola, bon dia.
Hola, bon dia de nou.
Quin canvi de registre, abans amb les pistoles.
T'ha agradat això del mundó?
Bueno, bueno.
No teníem la seva gràcia.
És interessant, és interessant.
Escolta, és coneixement i això és gratis.
Home, sí, sí.
Mira si hem après coses que no sabíem, tu i jo de les armes.
Cada dia s'aprenen coses amb això de la ràdio.
És l'únic això de la ràdio, ja veus.
Molt bé, Josep, escolta, que sou a la sala de plens, on sou?
Mira, t'explico. Hem arribat just quan, vaja, arribàvem just als estudiants i nosaltres
al mateix moment i cap a dos quarts d'una teníem prevista aquesta recepció per part del regidor
d'Educació, el Joan Seneuges. Els hem rescatat perquè ells estan justament al Pati Jaume I
fent aquesta recepció i hem agafat a la professora d'alemany de Vies Martí Franquès,
a la Maria José Redó. Bon dia, Maria José.
Hola, bon dia.
Que ens parla una mica d'aquest projecte i tenim, a més, dos professors alemanys i dos
dels alumnes. A veure si després me n'enrecordo dels noms, perquè com que són noms que no
són massa habituals aquí, doncs vaja, aneu a veure si ens n'en recordarem, després
els salutarem. Però primer, Maria José, ja fa gairebé 20 anys que feu aquesta iniciativa
a estudiants alemanys que venen aquí. Déu-n'hi-do 20 anys, que en són molts, eh?
Sí, ja fa pràcticament 20 anys que estem en contacte amb un institut del sud d'Alemanya,
és Hoiberg, l'organitza anualment, en periodicitat anual el nostre institut, que rebem els
alumnes ara al mes d'octubre, llavors ells estan aproximadament 8 o 10 dies aquí amb
nosaltres i llavors al mes de març, aproximadament abans de les vacances de Pasqua, anem dues
setmanes a conèixer el sud d'Alemanya. Tot això ho organitza el seminari d'Alemany,
que som la meva companya Carme Torres, la professora d'Alemany i jo, Maria José Redó,
i el predecessor nostre, que va ser una mica el que va posar en marxa això, és el senyor
Jean-Marc Segarra Mauri, que actualment és el delegat de joventut a les Serres de Tarragona.
Déu-n'hi-do, com dèiem 20 anys, i que tampoc no és massa habitual, crec jo, a les assignatures
d'Alemany, a les escoles, o m'equivoco?
No, no t'equivoques, desafortunadament no és una assignatura que s'imparteixi a molta freqüència
a les classes normals. Sol s'ha assignatura optativa, però en el nostre institut
també ho ofereix com a primera llengua, per tant els nois poden optar per continuar
tots els seus estudis en Alemany, i pensem que l'ús de l'element s'ha de potenciar
per molts motius, en primer lloc perquè és la tercera economia mundial i és la locomotora
d'Europa, en altres motius podrien ser també perquè pensem que només saber anglès
no serà prou dintre d'uns anys, i tal com aconsellen els ministres d'Educació
de la Unió Europea, l'objectiu serà que els ciutadans europeus, a més dels seus
idiomes maters, puguin parlar com a mínim dos idiomes estrangers, quan acabin l'escolaritat.
Sempre volem aprendre anglès, però vaja, que hi ha altres llengües que també són importants.
Exactament, és que passem molts anys aprenent anglès, que és molt important, és fonamental,
però dins d'un temps saber anglès serà practicament com dir no res, perquè en sabrà tothom.
Per tant, nosaltres apostem perquè la gent, a més a més de l'anglès, parli altres idiomes estrangers.
I ara fa gairebé 20 anys. Com va sorgir aquesta iniciativa?
Aquesta iniciativa va sortir fa temps, quan el professor Helmut Rösle es va posar en contacte
amb una institució que hi ha a Barcelona, que es diu el Great Institute,
i llavors li van donar com telèfon de contacte la direcció, l'adreça de Jan-Marc Segarra,
i llavors es van posar en contacte, van començar a muntar-ho primer entre Montblanc
i un poble que es deia Suevich Munt, i llavors al cap del temps van anar consolidant l'amistat
i hem consolidat durant tots els anys que rebem alumnes, ara ja es fa des del Martí Franqués,
pràcticament des de fa 17 anys consecutius, en els quals rebem alumnes i portem alumnes.
En aquest cas tenim ara pràcticament 40 alumnes que estan aquí.
Entenc que són alumnes que estudien a la mani aquí i que allà estudien castellà.
Exactament, són alumnes alemanys que estudien castellà i els nostres són tots alumnes alemanys
que també volen aprendre alemany com a primer o segon idioma.
I suposo que l'elaboració d'aquesta experiència, vaja, no cal dir que és totalment positiva.
Jo crec que en general és molt positiva, pot haver algun petit problema,
però en general jo crec que en aquestes edats tan primeren que es poden disfrutar
de dues setmanes a l'estranger, crec que és una experiència fantàstica.
Normalment els alumnes que estan aquí s'ho passin també molt bé,
els alemanys quan venen aquí disfruten moltíssim del clima mediterrani,
de la nostra gastronomia, de tot el que Tarragona té per oferir
com a patrimoni mundial de la humanitat.
I després jo crec que quan anem nosaltres allà també els nostres no és tan freqüent
que un alumne nostre pugui passar allà dues setmanes.
I suposo que la relació ja amb els professors després de tants anys,
deu ser, vaja, hi ha amics suposo, eh?
Sí, la relació comença a ser un intercanvi entre escoles i entre institucions,
però al final acaba sent un intercanvi molt familiar i molt personal.
Perquè això a llarg de l'any hi ha contacte o només contacteu aquestes dues setmanes que esteu aquí,
quina és una mica la vostra relació?
No, normalment quan els nens nostres fan tercer d'ESO escriuen una carta en la qual es presenten,
posen una foto, posen també la seva adreça d'email i llavors nosaltres aquí a Tarragona
fem les parelles amb les cartes que ens han enviat els companys alemanys.
Llavors aquí una mica mirem que tinguin aficions comuns,
per exemple si un toca la guitarra i un altre també la toca,
o que toquen el piano, o si tenen algun esport en comú,
llavors una mica els emparellem seguint aquest criteri, val?
Sempre pot haver vegades que no tinguin res en comú.
Llavors un cop fetes les parelles,
ells s'escriuen durant tot l'any acadèmic de tercer de l'ESO,
s'escriuen, mantenen la correspondència,
i llavors el quart de l'ESO és quan ja rebem els alemanys a l'octubre
i nosaltres marxem allà.
I encara es fa en cartes això, Maria José,
perquè jo me'n recordo quan feia sisè de primària,
jo vaig fer un intercanvi amb Itàbia i ho fèiem amb cartes,
però ara que tenim els correus, tenim els Facebooks,
vaja, encara ho fem amb cartes això?
La primera sí, una mica per fer alguna mica de redacció,
però després ja tot va pel Messenger,
pels que hi estan agregats,
per una cosa que hi ha a Alemanya que és l'ICQ,
que són com una espècie de xat,
i sí, ara ja funciona molt amb noves tecnologies,
amb Facebooks i similars.
Déu n'hi do, i tenim com dèiem,
els dos professors,
a veure si me'n recordo dels noms.
Helmut, què tal, com estem?
Bé, estic molt a gust aquí,
i per això, no només per als alumnes,
els estudiants,
només també nosaltres
volem estar aquí,
a Tarragona.
Com ha dit el vostre president,
Jordi Pujol,
fa molts anys,
Catalunya és un bon país per viure,
per treballar i per invertir,
com ha dit abans.
Perquè, clar,
això de ja venir quasi 20 anys,
seguint a Tarragona,
ja quasi eres un tarragonense més.
Sí, quasi pode ser.
Hemos hecho
esa caminata
por la Tarragona romana
17 veces.
Ara conozco cada piedra.
Ja les té contades, ja.
Sí, ja tinc contades.
i no només coneixem a Tarragona,
sinó que fem moltes coses
per a que coneixem el rest de Catalunya.
per exemple,
per exemple,
fem recorris per el Montsaint,
fem recorris,
les deixem
subir,
subir a Sant Jaroni
des de Coybató
i les gustó molt.
No només la ciutat,
sinó també el paisatge aquí.
I ara aquestes dues setmanes
que venen a Tarragona,
després,
volen a Catalunya,
o sigui,
les gusta Catalunya,
quieren volver a lo largo del año?
¿Los alumnes o los profesors?
Ara los profesors,
després ja preguntarem a los alumnes.
Normalmente vengo en enero,
una semana en enero,
i com ara fa el camí de Santiago,
vaig més ben per el nord d'Espanya.
De un idó,
de un idó als viatges que fan.
I otro de los profesors és V,
ho dic ben, eh?
Exactament.
Com la letra,
casi en el alfabeto al español.
Casi igual.
¿Qué és el important
d'una experiencia com aquesta?
Pues, per mi,
me parece molt important
per als alumnes,
sobretot,
segura,
que ven com viven
els joves en el extranjero,
que és parte de formar
o mejorar la paz
en el món també.
Crec jo,
que els alemans
saben més del extranjero
i si ja saben la llengua,
millor,
perquè, doncs,
és molt més fàcil
comunicar-se
amb aquí els catalans.
Estàs d'acord amb Maria José
que estudiar a Baveman
també en Catalunya
és important,
és la tercera potència mondial.
Bé,
econòmicament
és cada vegada més
important el espanyol
i per això,
clar,
que en Alemanya
empeçem
encara amb l'inglès
com a primera llengua
extranjera
i després
tenim el francès,
també el latín,
però cada vegada més
important
el espanyol,
sobretot també
en el nostre institut.
Vosaltres la tenéis
com una assignatura optativa.
Sí.
No és optativa.
Eligir entre ciencias
o español
como lengua tercera.
És la tercera lengua
que poden
aprender,
estudiar
en Alemanya.
O una assignatura más
que poden ser
el español.
En otros
lenders
como
Renania
del Norte
també és la segona
lengua extranjera
el español,
però en Baden-Württemberg
no és possible
perquè té que ser
el francès
la segona lengua
perquè
estem al lado
de Francia.
I com dèiem,
Jovanda,
ens acompanyen
dos dels estudiants
que estan una mica
un poc nerviosos.
Buenos días.
Buenos días.
Os llamáveis,
a ver que no me acuerdo.
Tu nombre?
Me llamo Tawland.
I Janina.
Sí.
Janina,
ja me'n recordo.
Comentava a María José
que os enviáis cartes
antes para conoceros
y después
abais poni el Messenger
que eso
esto de las cartes
està un poco ya
anticuado, no?
Sí, seguro.
los cartes
son un poco antiguas
pero no sé
como decir,
no queremos
escribir mucho
con un escrito
papel
y el Facebook
es más fácil.
¿os comunicáis a través
del Facebook?
Josep, perdona.
Digue'm, digue'm, digue'm.
¿Cuántos años
fa que estudien
espanyol?
Sí, ahora que me siguen.
¿Cuántos años hace
que estudias
espanyol?
Hace tres años.
Tres años, ya.
¿Y por qué decidiste
estudiar a la DEMGA
me gusta mucho.
¿Y la DEMGA?
¿Por qué?
Porque quería viajar
a países
que hablan
espanyol.
¿Cuántos años
haces también
que estudias?
Tres también.
Tres años.
¿Y lleváis ya unos días
en Tarragona?
¿Qué es lo que más
os ha gustado?
Vaya,
si vos veréis,
si no...
Los castellos
me gustan mucho.
Los castellos.
¿Eres aficionado
a los castellos?
Sí, sí,
del training
de los castellos.
El ensayo.
Vieron el ensayo
el viernes, ¿verdad?
El ensayo
de la colla jove.
¿Y te gusto?
Sí, sí, mucho.
Es típico
para la cultura
catalana.
¿Y la llanina?
La rama de nuva.
Comprar.
Comprar.
Esto.
¿Y el cataban?
¿Qué domináis
un poco del cataban o no?
Esto ya...
Ya se escapa
un poco de las manos.
¿El catalán?
Ah, sí,
en las familias.
Muchas cosas nuevas
como Tito,
Tita,
Pachés
y otras cosas.
¿Por qué?
¿Qué tal
la convivencia
con las familias?
Es muy bien.
Es una cosa nueva.
No es como en Alemania.
Es bueno.
¿Qué diferencias hay?
Dice que no es como
en Alemania,
las familias.
Las familias no son
como en vuestro país.
¿Qué diferencia
un poco hay?
En la comida o en...
Están una mica nerviosos,
que això del micro
sempre imposa, eh?
Sí.
Sí.
que es comuniquen, eh?
Suposo que...
Si tens aquí traductors,
tots els que vulguis.
Si tenim traductors, eh?
Si així, aquí n'hi ha...
Crida l'atenció a això que diuen
per l'edat que tenen
i tot plegat, no?
De dir que és diferent
el tipus de vida familiar,
el tipus de vida social
que es fa aquí,
el que es fa a casa seva.
Estaria bé,
en la mesura del possible,
que ens ho expliquessin,
les diferències
i què els agrada
i què no els agrada.
Vinga, a veure si ens ho expliquen,
les diferències una mica
entre la família d'Alemanya
aquí a Catalunya
quan venen,
vaja,
quina és una mica
aquesta diferència.
Ara els hi està traduint, eh?
Iolanda?
A veure si ens ho saben explicar...
Som afortunats, eh?
Tres traductors tenim avui.
Ojo, eh?
Déu-n'hi-do, eh?
De totes maneres,
imagina't,
tres anys estudiant espanyol
i la freqüència
deu ser d'un parell d'hores
a la setmana, com a molt,
i Déu-n'hi-do, eh?
I Déu-n'hi-do,
deu-n'hi-do el que alcançaven.
A veure si ens ho expliquen.
A veure, què?
Tres, no.
Ah, quatre, sí,
quatre hores en espanyol.
Quatre hores en espanyol, eh?
Sí.
Un poc la diferència
entre les famílies.
Entre les famílies.
Cenamos més tard
que en Alemanya.
Sí, en Catalunya, aquí,
cenamos a les 10,
a les 11,
i en Alemanya,
com a les 6 o a les 7.
A les 6 de la tarda.
Aquí se sope més tard
que aquí a Réa del món.
Sí, sí, sí.
Els que no ho fem bé
som nosaltres, segur.
És veritat,
i aquí a vegades sopem
fins i tot a les 11 de la nit,
i no tenim problema.
Per tant,
una de les diferències és esta,
l'hora de cenar.
Más diferències, ja, Nina?
Más diferències, vinga, va.
A veure què ens...
No has trobat si els joves
tenen més llibertat aquí o allà.
Sí, dicen que també a la hora de salir,
que aquí se les deja salir
hasta més tard,
que a la hora de salir
por la noche...
¿No?
¿Está hablando?
Sí, a los fines de semana
también salimos toda la noche,
no como en Alemanya.
Porque estuvisteis
el fin de semana ya aquí.
Sí, sí.
¿Y qué hicisteis?
¿De fiesta?
Os habían trobat las tunas, eh.
De fiestas con las catalanas
y los catalanes.
¿Y os gustó?
Sí, sí, mucho.
¿Eso lo visteis?
¿Por el centro de Tarragona?
¿Por dónde?
Sí, un poco ahí, un poco ahí.
Hemos visto toda la ciudad.
Toda la ciudad.
Se l'han patejat tota ya, eh, Yolanda?
I sobretot, com deia,
de nit també,
perquè, clar,
una ciudad se ha de conèixer
de día y de noche, eh.
Una ciudad se ha de conèixer
de día y de noche.
Eso es importante.
Y tú d'anar pistas.
Sí, sí.
Cuando ellos,
cuando los catalanes
vienen a vuestras casas,
¿qué notáis de ellos?
Es decir,
si se sienten muy extraños,
qué es lo que os comentan
de las diferencias que hay
entre un país y el otro,
qué hacéis allí.
Es que todavía no han estado.
Bueno, si vols et puc contestar.
Ah, clar, clar,
és veritat, clar, clar.
Perdoneu-me que hem tingut la confusió
de que, clar,
ells encara no hi han estat,
però tu sí que hi has estat
ja uns quants anys, Maria José.
Sí, a veure,
si vols te contestar jo una mica
la pregunta de l'afecte
dels altres anys.
Normalment,
quan ells reben els nostres catalans
a Hoibach,
el que més els sobta,
bueno, d'una banda,
dels nostres estudiants catalans
el sobte que matinen molt
perquè amb l'institut
amb el qual tenim intercanvi
a les 7.30 del matí
ja comencen les classes.
Per tant,
han de matinar bastant.
I llavors nosaltres,
a partir de les 7.30
ja comencem totes les activitats
o bé d'excursions,
de viatges
o d'assistència a classes.
I després,
una altra cosa que el sobte
també són els horaris de menjar
perquè aquí a Alemanya
a les 12 del migdia dinarien,
sobre les 5 o les 6 també
de la nit ja soparien.
i després,
sobretot,
la manera de viure
que allí normalment
les festes
i els sopars
i tot se fa més a casa.
Tenen cases grans
i llavors pot ser
que una casa tingui un billar
i allí es troben els amics.
És més, diguem,
més a casa,
més que no la vida fora de casa
com aquí als bars i al carrer.
No surten tant.
Aquí som més de bars i de carrer, eh?
Sí, aquí és tot.
La cultura midterrònia
està sempre pel carrer.
I ells,
quan venen aquí aquests dies,
també van a classe?
Sí, ahir van venir a classe.
Ahir van assistir
a dues hores de classe a l'institut.
Després ells van marxar a Porta Aventura.
Però venen a classe una mica
per veure com són les classes aquí.
El Martí Franques
ha posat en marxa
el projecte aquest de 1x1,
que és que cada alumne té un ordinador
i llavors van veure les aules digitalitzades
en les quals cada alumne
té un ordinador per a ell.
Van veure també les pissarres digitals.
Van tenir una classe
amb la catedràtica de Química
a Pilar Sanz,
que també per l'Alemanya
i llavors els va fer una classe de Química
que diem Química Màgica
i llavors els altres
estaven repartits per les classes
segons els professors
que tenien de llatí,
jo mateixa vaig tenir en Alemanya,
segons.
Per tant,
porteu uns dies
que a part d'avui
que heu fet la visita per Tarragona
no heu parat
i encara ho que us queda per fer.
Sí, exactament.
Demà ens queda la visita
al Centre Gaudí de Reus
i llavors fem un sopar,
bueno, un dinar conjunt
amb els alemanys
que els convidem,
igual que ells
quan estem allà
a l'últim dinar
ens conviden a un restaurant
i anem a una pizzeria a dinar
i llavors ja serà l'últim dia
perquè el dijous
a les 8 del matí ja marxen.
A les 8 del matí.
Escolta'm,
què sembla si ens posem
una mica cap a la porta
perquè està començant a ploure
i vaja,
ja que tenim la porta
aquí de l'Ajuntament
i que aquí encara ens arriba
la recepció
doncs no hi haurà problema.
No sé si tots aquests estudiants
que hi ha per aquí
que són catalans
o no,
no tenen res a veure
amb l'intercanvi o no?
No, aquí he vist alguns
de l'Institut del Martí Franck
el grau és que assistim aquí
a diversos esdeveniments a l'hora.
Maria Josep,
felicitats per aquesta iniciativa
perquè és molt interessant
que persones dels dos països
intercambien.
Supongo que vosotros
veus que és una experiència
molt interessant.
Sí, sí,
està molt interessant
aquesta experiència.
¿Por qué lo creéis?
¿Por conocer una cultura nueva?
¿Una lengua nueva?
¿Por qué es importante?
Un poco para la cultura
y un poco para la lengua.
Para la lengua más
porque después de dos días
se siente que podemos más hablar.
¿Y qué es lo más difícil del español?
¿Qué es lo que os cuesta más?
o qué...
Pero claro,
son dos idiomas muy diferentes también
en alemán y el castellano.
Pienso que entender
es más fácil que hablar.
Entender más fácil que hablar.
Jo ho penso una mica
també de l'alemanya,
que també déu-n'hi-do,
no una mica al revés,
que déu-n'hi-do
que no és un idioma fàcil.
A veure,
això de que l'Alemanya
és difícil,
a veure,
comparat amb altres idiomes
té coses més fàcils
com la pronunciació
té coses més complexes
com pot ser la gramàtica,
si ho comparem
amb l'anglès
que és el referent normal.
Però a la gent
que els agrada els idiomes
ho troben igual
o més interessant.
I per a ells,
normalment,
els estrangers
el sol costa molt
la conjugació verbal
perquè tenim molts
de temps verbals.
Però,
en tot cas,
el que està dient ell
és veritat.
Sempre és més fàcil
tenir una competència passiva
que no pas una cosa productiva
com pugui ser parlar,
en la qual hi ha molts factors
que intervenen a l'hora.
Superar la timidesa,
parlar,
has d'activar tots els seus coneixements,
és més complicat.
També tenim una altra iniciativa,
el seminari d'Alemany,
per als alumnes de primera llengua,
que fan Alemany com a primera llengua estrangera,
en la qual van a Berlín.
Per tant,
a més a més d'això,
d'aquest intercanvi,
fem només un viatge d'estudis
per als de primera llengua.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do el munt de coses que fan
i és evident que, clar,
quan una llengua no la coneixes,
hi ha aquest prejudici,
ostres,
que aquesta llengua
és molt difícil,
però un cop t'hi poses,
com tot.
Es pot aprendre.
Déu-n'hi-do.
I tu com és que vas decidir,
això de ser professora d'alemany?
D'on ve aquesta vocació?
Bé, a veure,
jo en el meu cas va ser una mica,
perquè sempre m'havia agradat
conèixer alemany,
ja el meu poble,
que sóc de Vinaròs,
i ja em va cridar l'atenció,
llavors vaig estudiar a Barcelona
a la Universitat Autònoma,
a la Facultat de Traducció i Interpretació,
llavors pel meu compte
vaig anar a viure a Alemanya,
després ja vaig fer altres cursos
del Cuita Institut
i llavors ja vaig aprovar les oposicions
i bé, aquí estic.
Maria José,
moltíssimes gràcies
i que vagi molt bé els dies.
Moltes gràcies a vos dos,
que vagi bé.
De nada.
Gràcies.
Doncs ja ho sentit, Jolanda.
Escolta, Josep,
una anècdota que heu comentat,
però poca broma
la transcendència que té,
que és veritat,
que ho hem comentat aquest matí,
que es fa el sorteig
de les taules de la Castanyada.
Ara ve que estan pujant cap d'alba
a la sábada,
suposo la sábada,
que és on faran aquest sorteig.
Sí, sí,
doncs importantíssim,
perquè segons la taula que et toca,
hi ha molts alumnes del Martí Franqués
que realment
basen una part del seu viatge
de fi de curs
en la venda de castanyes
que ara tots sents.
I segons la cantonada que et toca,
fa que sí amb el cap,
que això...
Sí, sí,
doncs escolta,
serà qüestió de restar temps,
eh?,
a la sortida d'aquest sorteig.
Moltíssimes gràcies
a la Maria José
i a tots els professors
visitants,
convidats d'Alemanya
i al Centre Educatiu Martí Franqués
que continua sent pioner
en moltíssimes activitats.
Gràcies, Josep,
d'aquí una estoneta.
Fins ara,
que vagi bé.
Tres minuts,
la una del migdia.