El matí de Tarragona Ràdio
La una del migdia, sis minuts recte final, podríem dir-ho així, d'aquest matí de Tarragona Ràdio, especial des de les onze en directe, des de la terrassa del celler Quim, aquí, a la plaça de la Font, molt ben instal·lats i assistint a canvis de temps constants, ara surt el sol, ara se'n va, ara plou, ara deixa de ploure,
i amb una plaça que cada cop es va omplint més, no només de turistes, que ja en tenim uns quants, sinó també de tots aquells i aquelles, que potser han acabat abans la seva jornada laboral, estan prenent l'aperitiu, i és que clar, estem a poques hores de la nit de Sant Joan, és una nit especial, és un dia especial, tothom que atragina per la plaça de l'Ajuntament i pels carrers de Tarragona, curiosament, porten també en una bossa la seva coca de Sant Joan, tots els preparatius, hem parlat de tradició, hem parlat de foc, de què més hem parlat, de moltíssimes coses,
i no pot faltar, en una nit de Sant Joan, la música. Nosaltres, de música, home, fem el que podem, però hem pensat, busquem algú que realment entengui, que estigui acostumada, acostumada, en femení, a punxar.
Tenim entre nosaltres la DJ La, els que surten a la nit i s'ho vintegen locals, com ara la vaqueria o el cau, segur que el seu nom i la seva presència, i sobretot la música que punxa, els és més que familiar.
Aquells i aquelles que no surten tant, doncs segur que també els és familiar el nom, perquè si ho recorden a les agendes de Tarragona Ràdio,
quan parlem de les activitats de locals, com el cau i la vaqueria, dient, ja aquesta nit punxarà DJ La.
Qui és DJ La? Doncs DJ La és Laura Casadevall. Laura, bon dia.
Hola, bon dia.
Ella és periodista de professió, diu, a mi el que m'agrada és escriure i punxar, però això de parlar no et pensis tu que em va molt.
Ho sento, però avui has de parlar, ni que sigui poquet.
Farem l'esforç.
A veure, ara hem passat al Sònar, tot això tan estupendo de Barcelona, i això de ser DJ,
sembla que gairebé tothom ho relaciona amb músiques molt electròniques.
En el teu cas és diferent, optes per una música que a més té un èxit extraordinari, música de mestissatge, de fusió, no?
Sí, és una música molt diferent a l'electrònica.
L'electrònica potser als anys 90 està molt de moda, però jo crec que des del principi del segle XXI,
ja el mestissatge i la rumba estan en auge i pujant, jo crec que pujant.
Una pregunta que segur no t'han fet mai, per què vas començar a punxar?
Doncs va ser perquè m'agradava aquesta música i realment no hi havia cap local que posera aquesta música.
Vaig venir a Tarragona i em van oferir els dimecres al cau, ja fa sis anys, vaig dir que sí,
i mica en mica la gent s'ha anat animant, ha anat coneixent aquesta música,
i jo soc la primera que disfruto, disfruto molt perquè poso la música que m'agrada.
Ho tindries com a professió única?
No, no és poc.
Més enllà del tema de com ens guanyem tots la vida, que fem el que podem, però com a professió, o és una cosa de més a més?
Com a professió no, perquè m'agrada el periodisme, soc periodista i en el futur voldria fer això.
El que passa és que la música jo crec que té una mica de data de caducitat,
en el meu cas a més soc dona i t'has de proposar algunes coses, no?,
si vols tenir una família, algunes coses, i això implica molt sortir de nit i, bueno, té un límit d'edat, jo crec.
Clar, la maternitat és compatible amb moltes coses, però un local de nit, una criatura, doncs com que no.
No hi ha moltes dones, digeix, n'hi ha, n'hi ha, però no tant com a homes, habitualment.
Aquí a Tarragona jo crec que n'hi ha tres o quatre i, curiosament, n'hi ha una noia que posa electrònica, la Roser,
i hi ha una noia que posa reggae, jo que poso mestizat de rumba, però sí que no és l'habitual.
Quan veuen que ets dona, ostres, una dona que posa música.
Com intueixes que allò que estàs punxant és el que interessa al públic del local?
Home, has de mirar molt el que fa la gent, com respon, com balla, i la gent t'acrida, aplaudeix, ho notes molt, ho notes molt l'ambient.
Quan notes que s'apaga una mica l'ambient, has de posar un tema, un èxit, que la gent torni a revifar i torni a ballar.
Que aquí els tens a banda, no? Els de dir, vinga, perquè revifi la gent tens uns quants estàndards que dius, amb això segur que arrasso.
Sí, i els clàssics que s'han de posar sempre, aquests dos s'han de posar sempre.
I digue'm una cosa, Laura, et fan encara allò de demanar-te cançons?
Molt, cada dia.
Jo pensava que això es feia abans.
No, no, me demanen de tot. Tinc, a més, una llista de coses rares que me demanen.
Coses raríssimes. O coses que no estan dintre del tipus de música que jo poso.
Però la gent ha demanat de tot. L'altre dia a la vaqueria me van demanar la lambada.
Jo, bueno, doncs la lambada, no.
La lambada, la lambada. Jo no me'n recordava, de la lambada. Mira que va tenir èxit, això.
Va tenir èxit, però jo era petita i tot, eh?
No, no, potser n'hi havies nascut, perquè jo la recordo, la lambada.
Ara, també, jo m'imagino que hi ha un fenomen, a banda de cançons, perquè la selecció que ens has fet,
són grups actuals conegudíssims, però que a vegades passa que, independentment dels circuits comercials i tot plegat,
tu demà punxes a la vaqueria a la lambada, algú la redescobreix i et veig posant cada dia a la lambada.
Perquè això deu passar, no? Sí.
Passa, passa. Però jo, dintre de la música, què m'agrada? Veus? Aquesta ja no ho seria.
També m'han demanat dir-t'hi dancing. Un dia em van demanar los pitufos maquineros.
Això no ho posaré. No, perquè, escolta, no.
No cal. No cal.
No és el discosolicitado, és a dir, és que dins d'allò que et demanen, si està dins de la teva línia, això és de lògica.
DJ-la, perquè et dius Laura, no té més, no?
Sí, així de fàcil, així de fàcil.
Farem un exercici una mica, a veure, complicat, tampoc no ens podem posar floretes aquí, però tampoc no és fàcil.
La música, Lluís Comas, des de l'estudi, l'anirà punxant, en aquest cas, i bé, la Laura ens anirà comentant.
No sé com quedarà la cosa, perquè és una experiència així una mica, nosaltres al carrer, Lluís a l'estudi, però ho provarem, eh, Laura, què et sembla?
Provem, provem, a veure què tal.
Ens ha triat d'entrada un tema de Jaume Sisa, no és la nit de Sant Joan, no patiu, és un altre tema emblemàtic, però en aquest cas no interpreta Jaume Sisa.
Jo crec que ja pot començar a sonar, eh, que el Lluís ens comença a posar, i és Sabor de Gràcia, no?
Sabor de Gràcia, rumba de Barcelona, rumba 100% catalana, amb la Troba Kung Fu, que és un grup de la Garriga, que també fa rumba catalana, mestissatge, molt bo, i aquesta versió jo crec que és preciosa.
Doncs vinga, escoltem-la.
Van arribant i van omplint tota la casa, de colors i de perfums.
I eus aquí, de Blancaneus, en Pulgarcito, els tres porquets.
El gos esnubi i el seu secretari Emili i en Simba, a l'Ibaba i avui hiverns.
Oh, benvinguts, passeu, passeu, de les tristors, em farem fum, que casa meva és casa vostra, si és que hi ha...
Cases del Lluís.
Hola, Can Mito i Doña Urraca, en Carpanta i en Barba Sul, Frank Esteny y la Mallup, el comte Drácula y Tarzán.
Com recuperen, eh, vells temes, aquestes noves formacions? Són temes sòlids, eh, que aguanten perfectament el pas del temps?
Sí, hi ha cançons que no caducen mai, hi ha moltíssimes cançons que s'estan fent noves, amb nous ritmes i que realment tenen molt d'èxit.
Digue'm ignorant, però des del punt de vista tècnic, com punxes, com treballes, amb quin tipus d'aparells?
Jo treballo amb CD, amb CD perquè amb vinil és molt difícil la música que jo poso, la música electrònica sí que es fa més amb vinil.
Ara està molt de moda també punxar amb ordinador, però jo encara no m'he passat, encara estic amb el CD i tinc una col·lecció important
i m'agrada molt, dona molt de joc.
Ja et va bé, no?, amb el CD.
Sí, sí, sí.
Anem a passar d'una altra, a veure, aquesta, qualsevol nit pot sortir el sol, pot ser una, a quina hora la posaríem aquesta, més o menys de la nit, què et sembla?
Per començar?
Sí, aquesta més aviat per començar o cap al final del tot, pel mig no.
No, no, perquè, bum, baixant, no?
Sí.
Bé, per començar, que la gent comenci a moure's una miqueta, o al final ja que no poden més, eh?
O al final que ja està tothom molt animat i ja això per anar baixant.
Perquè agarrar-os no et demanen, no?
No, no gaire.
La gent està per agarrar-se.
Salsa per agarrar-se una mica sí que m'en demanen.
Rotllo lambada, com deies abans.
Sí.
Passem al següent tema, que ara ens el punxarà Lluís, mentre el va canviant, si et sembla, ens pots presentar qui tocarà ara?
És una cançó de Muchachito Bombo Infierno, un grup de Barcelona, de Santa Coloma de Gramanet.
És la cançó de Siempre que Quiera, que seria el seu gran èxit del seu primer disc, que fins i tot jo l'he sentit en alguna orquestra de la plaça de la Font, o sigui, que ja és un tema molt consolidat.
Són boníssims, Muchachito Bombo Infierno.
Un dia soñando en un sueño soñé, estaba soñando contigo, soñar con hacerte el amor y soñé que no estaba dormido.
Soñó que sueño, piel con piel, calor con calor, cuerpo con cuerpo, y aquel color de tu pelo y tu piel a la vez, a un despierto recuerdo.
Ojalá no tuviera conocido nunca, ojalá no tuviera conocido nunca.
Ojalá no tuviera conocido nunca, para no amarte siempre, para no verte sin verte, para borrar tus recuerdos, de que siempre me acuerdo y nunca me dejan paz.
Personalment l'has encertat, ara t'ho ensenyaré, la tinc a l'iPod, eh?
Dels millors temes de Muchachito Bombo Infierno, donen una força, eh? En plena festa.
Aquesta ja quan estem... En plena festa, ja, eh?
En plena festa, aquesta en plena festa, sí.
A veure, la Laura està al dia, lògicament, és una DJ i està al dia en aquestes músiques de mestissatge.
No podia faltar el que s'alvira que serà l'èxit de l'estiu. De fet, ja ho és, no? Estem parlant de Macaco.
Sí, el seu Moving, que és una cançó, a més que han fet un videoclip on hi ha moltíssima gent coneguda, com el Javier Bardem.
I, curiosament, aquesta cançó, vaig llegir ahir, que a les eleccions europees l'havia fet servir la falange espanyola a la seva pàgina web.
I Macaco els ha demanat perquè retiressin la cançó, perquè, clar, no té res a veure una cosa amb l'altra, precisament.
I, a més, legalment ho pot fer perquè recordem que amb aquesta cançó, Macaco, com que són tan alternatius i tan guais,
es veu que no tenien diners pels seus vídeos d'imatges de naturalesa i, aleshores, van anar al National Geographic i va dir
escolta, jo us cedeixo la cançó per les vostres campanyes i vosaltres em doneu vídeos.
El trueque. I va a la falange i s'apropia del Moving.
I s'apropia del Moving, sí, sí.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Un, for just one dream
Tiempos de pequeños movimientos
Movimientos en reacción
Una gota junto a otra te oleajes
Luego mares, océanos
Nunca una ley fue tan simple y clara
Acción, reacción, repercusión
Murmullos y unen, forman gritos
Juntos somos evolución
Moving
All the people moving
One move
For just one dream
We say moving
All the people moving
One move
For just one dream
All the people moving
All the people moving
Escucha la llamada de mamma tierra
Cuna de la creación
Su palabra es nuestra palabra
Su tejío es nuestra voz
Si en lo pequeño está la puerta
Si hacia lo simple anda la destreza
Volver a lori que no retrocede
Quítas sea andar a ti al saber
Moving
All the people moving
És que impregna molta alegria
Molta
I moltes ganes de viure
I de passar-t'ho bé
Bé, és macaco
Macaco
Tots aquests grups ja formen part de la banda sonora
De la nostra vida del cap de setmana
Però hi ha molta tendència
Com tu deies que fins i tot grups de rebella
Me'n lleven cançons d'aquests grups
Per posar-les també a les places
Sí, sí, perquè cada vegada arriben a un grup més nombrós de públic
I llavors funcionen molt bé
Abans eren grups d'aquests
A veure, per posar etiquetes que sempre es lleig
Però per entendre'ns
Eren músiques fa uns anys de col·lectius
Més alternatius
Persones que impregnaven una certa ideologia
Ara diguem que s'ha generalitzat a la música de festa, no?
Sí, s'ha generalitzat
Igual que va passar amb Manu Chao
Jo crec que va obrir les portes
I a partir d'aquí han entrat molts de grups
Que la gent cada vegada coneix més
També les ràdios els posen més
I llavors arriben a un nombre més
I escolta, què s'ha fet de Manu Chao, ara que penso?
Perquè no se la sent gaire, últimament
Sí, Manu Chao és el...
Diria que és el 4 de juliol a Mataró
Al Festival Cruïlles
I va fent concert
Va treure l'últim disc
Que potser no ha sigut tan reconegut com els altres dos anteriors
Però va fent gires
Jo diria que és Estiu Macaco, eh?
Sí, aquest Estiu Macaco
Que a més el tenim a Can Vilsalagos, al Can Vilsalagos
És veritat, eh?
I com es posa...
I Ojos de Brujo, també estaran
Ojos de Brujo, Xambau
Uf, quin festivalàs, eh?
No hi faltaràs, no?
No, a més estic punxant el dia d'Ojos de Brujo, de Xambau
Però què ens estàs dient?
Sí, sí, sí
Estàs punxant allà?
Hem d'anar a escoltar com punxa la DJ-la
Que avui la tenim aquí al matí de Tarragona Ràdio
Estic convidat
Sonajeros, què és això?
Això és un grup que ja ha desaparegut
Dos Minguet
Abans parlàvem de la troba Kung Fu
La cançó de Qualsevol nit pot sortir al sol
Doncs el cantant de la troba Kung Fu
Era el cantant de Dos Minguet
Que van treure tres discos
Són de la Garriga
I aquest Sonajeros és potser el seu gran èxit del primer disc
I és una cançó també molt divertida, molt ballable
I que dóna molta festa
Doncs vinga, festa, amunt
Sonajero yo le traigo a la niña de mi corazón
Ahí va
Sonajero de colores
A mi niña yo traigo
Sonajero de colores
Para que me creca me llanto
Ahí va
Sonajero de colores
Pa' mi niña yo traigo
Sonajero de colores
Con mi carro arrastrando
Para la ciudad del desencanto
Traigo un carro dinamita
Pa' cargarme la aburrida rutina
Pa' que me creca me llanto
Sonajero yo le traigo
A la niña de mi corazón
Con el verde suena plata
Con el rojo la jalata
Preparados que mi niña cuando arranca
Ya lo para
Sonajero de colores
A mi niña yo traigo
Sonajero de colores
Con mi carro arrastrando
Amb aquesta música que estàs punxant
jo t'asseguro que em saltaria
el dinar al baranari
ja m'aniria directament a la rebella
Per mi podia començar ara mateix, eh?
Doncs avui per mi no podrà ser
Tu avui no treballes
Jo demà el cau
Demà?
Per la gent que aguanti la rebella
jo estaré demà el cau
a partir de les 12
Avui no, avui faç Sant Joan
Avui faig Sant Joan
Avui et dones festa
Avui et dones festa
Doncs ho tens merescut
Ja t'anirem a escoltar demà
I a més com que haurem dormit tot el dia
Jo crec que es pot assumir
Clar que sí
Samarreta Imperi
Parla'ns d'aquest tema
Aquest és un tema de Gertrudis
És un grup que ha agafat el relleu
de grups com Dosvinguet
que parlàvem abans
Fa molta rombeta catalana
Aquest tema precisament
és un tema de rumba catalana
molt animat també
que també és per festa
Per festa com avui
Per Sant Joan
Doncs vinga
Samarreta Imperi
Pantanors que no lliguin gaire
I una camisa oberta
Tocos vermells
per no perdre l'aire
Diga-li!
Samarreta Imperi
Pantanors que no lliguin gaire
Samarreta Imperi
Pantanors que no lliguin gaire
i una camisa oberta
Tocos vermells
per no perdre l'aire
Agafa la xancleta i la mobilet
I agafa la xancleta i la mobilet
Que deixis les cavòries
i un pagí fred
Agafa la xancleta i la mobilet
Agafa la xancleta i la mobilet
I agafa la xancleta i la mobilet
Jo crec que ha adoptat aquest tema, Samarreta Imperi,
està aquí a peu dret, anda la mòbil, i escolta, no s'ho acabava,
ella ja es veia, ella ja es veia de rebella.
Jo estava ballant.
A veure, la Laura, la DJ La, està al dia naturalment
en aquest tipus de tendència musical que ens encanta a tots,
però com a qualsevol persona, amant de la música,
diguem que té un fons d'armari complet, i no rebutja els clàssics.
I ens ha triat una autèntica joia per acabar avui.
Si això no aixeca de la cadira, qualsevol, ni que siguin gairebé dos quarts de dues,
és que aquella persona no té sang, diguem-ho així clarament, sí o no?
Anem cap a Fats Domino.
Sí, és un tema...
Explica'ns una miqueta com es dona aquest canvi que venim d'escoltar
Gertrudis, Macaco, i surt-se'n Fats Domino.
T'explico, aquest tema és un tema que sempre a la gira anterior
posa Muchachito con un infierno per acabar el concert
i surt tota la banda ballant.
I és un tema que el van posar una vegada
i de sobretot vam veure que la gent començava a ballar com a boja.
I l'han fet servir tota la gira, i és un tema que m'agrada molt.
És diferent, no?, la resta, però és molt divertit.
Sí, és que sempre hem de tornar als clàssics,
en refer-los i treure el millor de cadascú.
DJ La, aquesta nit on aniràs de Rebella?
No et demanem una cita? Més que res per fer-nos una idea,
aniràs cap a la platja, una cosa més privada?
Aquesta nit estaré fora perquè jo soc nascuda a Barcelona
i aquest any aniré, sempre l'havíem fet a Tarragona, al Sant Joan,
des de fa 7 anys que estic aquí, però aquest any anirem a Barcelona,
a una terrasseta a casa d'uns amics,
i a passar-ho ja tranquil·let.
Però et faran punxa o què?
No, no, no, ja m'ho van dir, però ja vaig dir que no.
Laura, Laura Casadevall, periodista, DJ a les nits,
al cau i a la vaqueria, al cau seràs demà dimecres?
Demà dimecres, sí.
A la vaqueria has de punxar d'aquí poc, també?
Sí, aquest divendres que ve, no, el següent,
que crec que és 2 de juliol.
I recorda'ns la data, si és que ho tens a mà,
de quan punxaràs el Cambri Roc?
Ara m'ho poses en un compromís.
Jo crec que és el 22 d'agost, però no us ho sé assegurar.
És el divendres que toca xambar o Lujos de Brujo?
Molt bé, doncs sabent-hi això, són dades prou suficients.
Tenint en compte que és una dona que treballa de nit,
que ha d'aixecar-se una miqueta més tard,
que avui hagi vingut al matí de Tarragona Ràdio
i ja s'hi ha fet aquest final de programa,
jo l'hi agraeixo moltíssim, de tot cor, Laura.
Moltíssimes gràcies, enhorabona,
i no deixis de punxar mai,
ni que tinguis criatures i facis una família i tot això.
Els portarem, els portarem a ballar també.
Moltíssimes gràcies i bona rebetlla.
A vosaltres, igualment.