El meu nom és Monsi Augustus, jo soc president dels Diables Bona Mar,
Biblia de Tarragona i Biblia de Tarragona.
Nosaltres amb potser massa emoció, perquè acabem les festes que necessitem com dues setmanes per recuperar-nos.
Nosaltres participem en totes les activitats de foc, és a dir, cercaviles, processons, pujades a ofici, etc.
Després també tenim els infantils, que porten molt de feina.
Aquest any també participem en el de la bossa de les festes, que també té un tema de producció, venda, etc.
Que també s'ha de tindre gent amb aquesta feina.
I nosaltres aquest any he coincidit que tenim moltes activitats extra a Santa Tecla, que diem nosaltres,
que són correfocs a altres llocs, etc.
que també ens fan que sigui una mica més complicat i més laboriós el tema de totes les festes.
Si tu participes a les festes Santa Tecla, dintre del món associatiu de Tarragona, ets una peça important.
A nivell personal, hòstia, soc de Tarragona, xec. No fa falta dir res més.
No sóc els Amauàs, porto el ball de Cerculets i, bueno, un any fa 25 Santa Tecles que estic a les festes.
Bueno, significa molt perquè és part de la família allà, amb les barres i tot, i significa molt per mi...
No sé, és...
L'arriba al setembre, Santa Tecles són dates assenyalades ja per tots i, bueno, no sé, és una cosa molt especial per mi.
Soc el Jordi Magallón, president dels Vallès d'Esquota Garrofers.
Home, nosaltres, com a entitat, ho vivim bastant intensament perquè, per exemple,
enguany fem un ball de gralles per celebrar el nostre 15è aniversari i ja comencem el dia 18.
Clar, llavors, vulguis, no, del 18 fins al 24, no parem.
El 18 toquem el ball de gralles cada dos quarts d'una, el 19 també toquem a dos quarts d'una de nit amb tots els grups de gralles locals,
el 21, l'arrencada, 22, la vigília, 23, Santa Tecla i 24, la Marsella.
Llavors, tots aquests dies, doncs, és bastant intens, no.
Home, com a tarragoní, és bastant important, no, sortir a les festes de Tarragona, ja que és una festa teva i l'has de dinamitzar i l'has de fer gran, no.
I com a entitat, vamos, és un orgull poder sortir a la festa de Tarragona, no, a nivell personal molt, molt important.
Home, jo porto des dels 5 anys sortint, tinc 39, 34 sortint a la festa major.
Soc el Ricard Costa, cap de colla fins l'any passat del Lleó de Tarragona.
Sí, bueno, per a nosaltres és un orgull poder participar dintre del Seguici, dintre de les festes populars de Tarragona.
Seguici potser és l'acte més multitudinari que hi ha al carrer.
Llavors, per a nosaltres, ja dic que és un orgull de poder participar amb el gran i el petit, perquè en tenim dos.
Tenim el gran, que el vam estrenar, ja dic, fa 16 anys, i el petit, que el vam estrenar fa uns 6 anys, que el porta en canalla també.
Soc Roser Oliver, soc la presidenta de l'agrupació Zona Gralla de Tarragona.
La mateixa especial que és la nostra ciutat, i llavors, ara ho dius, és participar, no és anar a tocar, és viure la festa, no?
És anar-t'ho a passar bé, i, bueno, perquè t'ho estimes, i fer, ensenyar coses noves, no?
Jo em dic Alfred Icarra, i soc el president de l'associació de la Molassa de Tarragona.
Home, doncs, és un exercici de tarragonisme, no?
Diríem que som gent d'aquí, la majoria, i portem des de molt petits, doncs, viuen les festes, han anat canviant bastant.
Vull dir, nosaltres, que som de la quinta, ara tenim uns 30, sobre uns 30 anys, més o menys, la majoria de portants,
doncs, coincideix que, bueno, que hem vist créixer la festa a la ciutat de Tarragona,
i nosaltres ens hem fet partíceps, doncs, de partir del naixement de la nostra peça,
doncs, del seguici popular, que en realitat, doncs, el fan els ciutadans de Tarragona.
Jo soc la Marta, i deu fer ja quasi 7 anys o així que estic al ball.
Ara fa aquest segon any que soc la presidenta.
És una manera de viure les festes completament diferent a com ho pot viure una persona des de fora.
No sé, ho sents molt més i estàs molt involucrat i, no sé, és una manera de viure-ho molt intensa.
No sé, doncs, amb la gent del ball t'uneixes molt i amb els altres balls també vas fent amistat.
No sé, és com un altre grup social que pots tenir, doncs, tens la gent de les festes de Santa Tecla.
Jo soc Anna, soc del baile de gitanes, i porto 25 anys ballant.
Hombre, fa moltíssima il·lusió, és molt important participar en la fiesta,
per això llevamos 25 anys i esperamos llevar unos cuantos años más.
És una manera de aconseguir que el patrimoni siga adelante,
i com bueno, pasarnoslo bien personalmente, és pasártelo bien, con tus amigos.
Jo em dic Tere i també ballo al baile de gitanes des que va començar, va 25 anys,
primer de grellera i després, al cap de 3 anys, ja de fer d'enseire, vaja.
Igual, la veritat és que és això, és passar-t'ho bé, però això fa tants anys que sortim.
Si no s'ho passéssim bé, ni tinguéssim, estéssim integrat entre la festa i de la ciutat,
doncs, la veritat és que no sortiria, esclar.
Soc l'Aina Junco de Seurana i pertany a les bars Santa Tecla de Tarragona.
Home, per mi, la primera vegada que em van dir
pots participar en un ball del seguir Santa Tecla,
va ser molt emocionant, tota la vida soc d'aquí,
no fa molts anys que estic a les barriques, gent que està des de ben petit,
però em van dir, mira, tens l'oportunitat de ballar,
doncs, va ser un gran sentiment i molta emoció.
Home, a veure, jo personalment, potser la Cercavila
és potser el moment en què nosaltres comencem.
Des de fons anys participem també a la Baixada de l'Àliga,
però la Baixada de l'Àliga és un moment una mica diferent, no?
En quant a actuació per part de l'entitat comencen les festes
a partir del 22, en la Cercavila, que circula per tota la ciutat,
potser és el moment més àlgid del que seria el seguíssim.
I després també tenim, clar, la professor i l'última Baixada que fem,
que realment és un moment d'alluïment i de passar-ho bé,
i està molt bé.
Home, per l'entitat, jo crec que dintre de Santa Tecla
és enguany el ball, el ball que fem naltros per celebrar el 15 aniversari.
A nivell personal, jo crec que l'entrada del braç, com gairebé tothom,
deu ser la part més emocionant, no?, perquè és la part on esclata d'alegria,
un esclat de tot, de soroll, de músiques, i jo crec que és la part més important de la festa, no?
A mi personalment, i crec que parlo en nom de molts diables,
el moment de les festes que ens agrada més, el dia 23, la Baixada de Processó.
La baixem per les escales, és un moment molt xulo,
és allò una descàrrega d'adrenalina molt guai,
perquè just acaba d'entrar, que s'acaba de fer la ballada conjunta allà al Pla de la Seu,
i comencem a baixar per les escales,
i jo crec que aquest, personalment, és un dels millors moments.
Després, també, hi ha tots els moments de conviure amb els companys dels Diables al local,
tot això que et deia abans de les setmanes prèvies i els dies de preparació,
que és més de, ja no tant de festa, sinó de riures, de treball,
d'estar-hi hores allí, fent els versots, assajant-los...
Doncs significa que els petits de les bars tinguin un pas més on poder vindre a les festes,
perquè hi havia un salt entre els arculets grans i els patatufs,
que hi havia unes edats que no sabien si anar a un no fer res,
i llavors significarà que tindrà els nens que puguin fer alguna cosa més per a Santa Tecla.
Bàsicament és per tenir també una mica de cantera,
i que els nens no decideixin, no, ja no tinc ganes de sortir,
doncs ja els tenim ocupats i poden seguir endavant.
A Santa Tecla jo en tinc dos, una és el retaula, que es fa el dia 20,
i l'altra és l'entrada del braç a la que va la professora el 23.
Ja n'hem d'esparciar-ho.
No sé, suposo que és un sentiment especial que el retaula per tot el que he viscut,
també pels anys que fa, des de petit i al d'edec,
i sé que la feina que va darrere i tot,
i l'entrada del braç perquè és la combinació del treball de Santa Tecla,
i no sé, és un moment especial, sempre he viscut en un moment especial,
i a veure, suposo que molta gent ja ho sent així també.
I, a veure, els nervis que té la gent,
que no, jo no puc estar, que sí, que no pots estar,
però bueno, són coses que passen i que m'agraden a mi que passin,
vull dir, jo si no estigués a la festa m'agradaria poder estar alli davant,
perquè és on t'esborrones quan entra el braç,
m'entens? És una cosa que te fas burronar.
És tant el sentiment que tenim per la nostra patrona
que t'omple de joia aquell dia.
A més, aquell moment.
Per mi és aquest el moment,
i penso que els tarragonins que poden gaudir d'aquest instant,
que és l'entrada del braç,
quan tots rendim pleitesia a la nostra patrona,
o el braç, que és el que ens marca,
aquell moment, jo penso que és un moment
que ja poden passar anys i anys i anys i anys
que te s'esborrona tota la vella,
perquè és un moment que sents dintre del teu cor.
Jo penso que és el moment que sempre,
jo penso que tant a mi com als altres picadors,
penso que és un moment de joia però molt gran.
El més emocionant és quan jo estic tocant
amb els ministres que anem darrere el braç,
bueno, davant,
en el moment que entra el braç, peta tot a fora,
sonen els gojos a la catedral,
aquell moment, pòlvora,
allò és màgic, és màgic.
Per mi és el més emocionant.
Sí, sí, sí.
Tot és molt maco, els castells,
hi ha coses emocionants,
però l'entrada del braç,
vull dir, allò no té...
és insòlit, no?
És una cosa, no ho sé, molt emocionant.
Jo a vegades penso, ostres, la gent perquè es mira cada any,
si cada any fem el mateix,
si poden estar tothom aquí plantat,
dius, no sé, l'any que no surti, no sé què faré,
si m'avorriré o què,
perquè, clar, és molt diferent sortir a ballar,
que mirar-s'ho des de fora, evidentment.
Doncs, el rat de la Santa Tecla, el dia 20, a la catedral.
Per què?
Perquè sí que és un ball més,
bé, algú et podria dir,
és el ball clau per mi,
a més és dedicat a Santa Tecla,
i, bueno, no ho sé,
és un moment que estàs, jo, sincerament, molt nerviosa,
sí que has assajat, has fet moltes coses,
però, al moment que entres a la catedral
i et diuen d'aquí una hora i mitja has de ballar,
i, bueno, és tot molt sec,
i per mi és impressionant.
A mi, personalment,
i crec que parlo en nom de molts diables,
el moment de les festes que ens agrada més,
el dia 23, la baixada de processó,
que baixem per les escales,
i és un moment molt xul,
és allò una descàrrega de drenarina molt guai,
però just acaba d'entrar,
que s'acaba de fer la ballada conjunta allà al Pla de la Seu
i comencem a baixar per les escales,
i jo crec que aquest, personalment,
és un dels millors moments.
Després també hi ha tots els moments de conviure
amb els companys dels Diables al local,
tot això que et deia abans de les setmanes prèvies
i els dies de preparació,
que és més de, ja no tant de festa,
sinó de riures, de treball,
d'estar-hi hores allà,
fent els versots, assajant-los.
Per nosaltres, a veure,
nosaltres com a colla de Diables fundadora,
abans de la víbria,
el més important seria el correfoc,
però poder participar en la víbria dins del seguici,
tot això, és una cosa que ens somple d'orgull.
Bé, potser a la processó a la tarda,
quan entra el braç i actuen totes les peces a l'hora,
amb el foc, la música,
els trets dels trabucaires
i totes les bandes a l'hora tocant,
és potser el moment més emotiu de les festes.
Per Sant Atecla és la cercavila del dia 22,
la més llarga,
però, en fi, penso que quan arribes dius,
ha durat poc,
això de baixar la rambla,
que baixes per la paraula,
i després baixes la rambla,
i a més,
per a mi és la més maca,
la més pesada que trobem és nou fici,
que a les nou tés que trobem l'any.
I si ha estat de rebé, ja m'ho diràs.
En comparació amb altres llocs,
que nosaltres hem pogut tindre l'experiència des de dins,
per mi és de les millors festes que hi ha,
incluent capitals com Barcelona, etcètera, etcètera.
El tema de com està de salut,
això crec que ho dirà dintre d'uns anys.
Ara està bé.
Ara està bé.
Dintre d'uns anys, vés a saber.
Home, jo crec que és prou bo.
Hi ha moments que és massa massificat, no?
O sigui, hi ha massa gent.
Per exemple, a la cercavila,
hi ha llocs que és difícil passar-hi,
de la gent d'aquí.
Jo crec que està una miqueta massa massificada,
com la baixada de l'Àliga, per exemple.
Però bé, també és això, la festa, no?
La festa l'ha de veure tothom
i si s'ha massificat, s'ha massificat.
Arreglar-ho no ho arreglarem,
perquè això no es pot arreglar.
Però bé, jo crec que va per aquí.
No, jo massa no.
Jo crec que està bé.
Que sempre puja un relleu,
en el cas de les gralles,
a l'escola municipal tenim sacaires, grallers,
ja surten a la festa major, també,
i a la poca teníem que els gralles es perdés,
o que s'haguessin de llogar masses de fora.
Tot això ja va anar pujant,
però bé, gradualment.
Crec molt bé.
Jo crec que cada any més,
que la gent s'hi va introduir més.
També ho veus quan tu vas pel carrer
i la gent, cada any hi ha més gent.
Cada any hi ha més gent que veu el seguissi,
cada any hi ha més gent que veu el retaule.
No ho sé, vas veient.
Jo crec que són bastant participatives.
Sempre es pot demanar més, no?
I com més gent, doncs millor, no?
Però jo crec que hi participa molta gent,
la gent que hi participa supercontenta,
i cada any que s'afegeix gent nova,
repeteix, perquè l'experiència és molt bona.
Hem de tindre en compte que ja només el seguissi,
són 2.000 persones que hi participen,
per tant, ja comptant aquestes 2.000 persones,
i més tota la gent que veu el seguissi,
i tota la gent que està durant totes les festes.
al carrer, crec que s'entreté clar,
durant aquests 10 o 11 dies,
a Tarragona es transforma,
i veus sempre gent al carrer.
Sí, a l'hora que sigui, veus gent al carrer,
per tant, crec que això és molt positiu,
i això és bo per la festa.
Jo les veig, les veig bé, vull dir,
almenys pel que fa al seguissi,
la gent, bueno, els carrers s'omplen ja,
es pot veure que a la gent del carrer els agrada molt,
les criatures també es van traient valls petits,
també de la cerca de vila petita,
que això també vol dir que les entitats també es van movent,
nosaltres vam traure el vall petit l'any passat,
i vam tenir molt bona resposta.
Sí, jo crec que sí,
i bueno, es veu perquè cada any hi ha més gent,
quan van sortir el primer any,
fa 25 anys, doncs és que érem 10 grups, 15,
i ara avui hem de dir, bueno, fins aquí,
perquè ja no hi caben més,
si no estarien tota la nit,
donant-nos portar raó,
no, la veritat és que sí,
perquè cada any la veritat és que la gent participa,
i la gent de fora també,
i la veritat és que sí.
No, jo crec que sí,
que és participatiu 100%,
molt participativa,
perquè ja no només a nivell d'entitats,
la mostra està amb tota la recuperació que s'ha fet de la ment,
és a dir, si no hi ha gent,
és impossible recuperar,
per molt que hi hagi ganes i diners,
el que falta, és indispensable,
és la gent,
que pugui ballar les besties,
que pugui ballar els valls,
sigui el que sigui,
i després també la participació de la gent,
més, diguéssim,
la part pressiva,
que serien els espectadors,
tota la resta de la ciutat,
que no està vinculada directament
amb el que seria el seguís,
o qualsevol dels altres actes de festa major,
jo crec que és tots els actes de Santa Tegla,
per petits que siguin,
o per poc importants que siguin al programa,
sempre hi ha gent,
i això és important.
Jo personalment crec que és bo,
crec que és bo,
s'està portant a terme un relleu generacional bastant general,
i jo crec que tot i que hi ha gent que a vegades costa trobar gent per portar,
perquè és una mica sacrificat també a vegades,
però jo crec que en general el nivell de salut és bo,
les entitats es mantenen bé,
i crec que anem endavant,
i a més,
per tant en tant hi ha alguna innovació,
i es va millorant.
Jo penso que cada any això va a més,
va a més,
sobretot has de veure,
que jo, per exemple,
una persona m'ha dit,
aquest any han comprat no sé quants barrilets,
més que l'any passat,
vol dir que la gent participa.
Bona nit
Bona nit
Santa Tecla
Santa Tecla és una barreja de festa pura i dura,
tradició i sentiment.
Home,
aquestes festes són les festes de Tarragona,
són les festes de la nostra patrona,
i són les festes que ens omplen,
ens omplen a tothom,
jo penso que omplen a tothom.
Les festes de Santa Tecla
les definiria com les millors festes,
t'ho dic,
abans no,
abans jo me'n recordo que anava
com a graier a Sitges,
i no havia vist unes festes tan boniques com la de Sitges,
però avui en dia, per mi,
les millors festes d'Espanya són les de Santa Tecla,
tant en actes com la gent de participació de gent,
i encara participen poc,
perquè trobo que les festes han de ser participatives,
que la gent entri a la festa,
i avui en dia la gent és més miradora,
vull dir,
així com he anat a diferents punts d'Espanya,
i la gent passa amb els nanos i ballen amb els nanos,
i participen,
s'integren a la festa,
aquí som més miradors,
però, bueno,
com a festa per mi són les millors del món,
que te diré,
del món i de l'universo entero,
és el més bonic que hi ha.
Les festes de Santa Tecla són un sentiment comú a Tarragona,
i Tarragona,
a ser sencera,
se vol que a la festa de Santa Tecla,
no té més,
és això.
Crec que és,
com tu definiria,
és un esclat de la festa,
és quan s'acaba l'estiu,
ja dius,
bueno, va,
anem a fer la gran festa,
no?
A més,
jo crec,
a nivell personal,
a nivell personal és allò que acaba l'estiu,
i la festa de Santa Tecla és ja el punt culminant,
no?,
de l'estiu,
i és la gran festa,
i jo crec que és això,
la paraula és festa.
Però per mi són excel·lents,
eh?
per mi són excel·lents a tots els nivells,
participació,
actuacions,
a tots els nivells.
Bueno,
per mi és que són ja uns quants anys,
i jo des de petit,
que ja he viscut les festes,
tant,
per part de mons avis,
de mons pares,
que ja m'han incolcat des de petit,
doncs,
ser de clé,
i és una cosa que portes dins,
i Santa Tecla,
no és la festa major,
és la teva festa major,
és la nostra,
és la de Tarragona,
i clar,
tu la vius a mi tensitat,
perquè des que tens un any,
ja estàs al carrer,
ja estàs participant de la festa,
i saps el que és,
i saps el que esperes de la festa,
i crec que la festa no decepciona.
I sincerament,
és això que hi ha punts molt emocionants,
i que sempre vols tornar a viure a Santa Tecla,
i cada any és diferent,
però sempre hi vols tornar.
I crec que aquesta també és una de les grans grans mortes de Santa Tecla,
que t'enganxa,
i que tu intentes,
no intentes,
no,
tu passes el millor possible,
i saps que l'any que ve,
doncs,
tornaràs a passar,
i és el que esperes durant tot l'any.
Aviam,
les festes de Santa Tecla,
molt participatives,
per part de les colles,
i per part de la gent,
la gent també participa en anar,
a fer el que és la festa de Santa Tecla,
les tassetes d'espineta en carabolins,
en les presentacions de les peces,
del que es pugui fer durant les festes,
als obres,
als,
als,
això,
com sé,
com te diré,
als,
a les,
a les verbenes,
bueno,
en fi,
sempre veus que hi ha gent per tot arreu,
i sobretot a l'empalmada.
Doncs les festes són com,
no sé,
és la cirereta de la ciutat,
no?
És un,
uns dies,
doncs,
que de disbauxa,
d'alegria,
per passar-s'ho bé.
Doncs alegria.
Bàsicament és alegria.
A veure,
és com,
és el final de l'estiu,
no?
És el final de,
de totes les festes de Junts
que hem anat a actuar,
doncs,
passem un any,
bàsicament,
preparar-nos per,
per exhibir-nos aquí,
per estrenar músiques,
és,
és,
fem l'estrena de tot el que tocarem,
diguéssim,
l'any que ve,
no?
Lo que son es,
bueno,
pasártelo bien,
pero para seguir adelante,
continuar un trabajo
que han hecho los anteriores
o que hemos hecho nosotros
y quieres que, bueno,
que los niños que vienen detrás,
pues que sigan adelante el mismo trabajo,
nuestros hijos,
y bueno,
y los que son,
que no son hijos,
que son nuevos,
que han venido al baile,
es muy importante que continúe la fiesta.
No ho sé,
són unes festes per,
per disfrutar-les,
sobretot per disfrutar-les tots junts,
que sí que hi ha gent que participem,
però és per tothom,
i no res,
a gaudir-me,
per això les tenim.
Definir-les és una mica difícil,
però el que té de bo aquestes festes,
i que és el que fa el que siguin el que són,
és el tema que la Santa Tecla està feta pel poble,
i per poble,
no està feta des de l'Ajuntament,
i això és el que potser està salvant més aquesta festa,
la fa gran i la fa original.
Santa Tecla i la seva gent.
Visca Santa Tecla!
Visca Tarragona!
Visca Tarragona!
Visca Tarragona!
Visca Tarragona!