La crisi econòmica és evident que ha augmentat
les necessitats de moltíssimes persones.
Fins i tot hi ha qui diu que ha canviat el perfil de la pobresa.
Entitats com Càritas han d'atendre moltíssimes persones,
però en l'actualitat, a més a més,
en disposen de menys en recursos econòmics,
tot i que treballen i molt per no baixar el llistó
d'aquesta demanda social.
Ens acompanya així en primera instància
Jordi Borràs és el director de Càritas Interparroquial.
Jordi, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
Dolors Vidor, responsable de la Comissió del Voluntariat.
Dolors, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Amb la Dolors i amb altres persones
que aniran passant per aquests micròfons,
ja havíem parlat anteriorment.
Parlarem dels diferents programes que duen a terme Càritas,
d'orientació laboral, programes adreçats als més petits,
projecte d'educació infantil, com el Som i Tots,
o un programa adreçat a les persones grans,
ara sí, al teu costat.
Perquè ara, fa un moment, ho comentàvem amb la Dolors,
que la pobresa no és només la falta de recursos econòmics,
la pobresa són moltes coses, no, Dolors?
Exactament.
Què és la pobresa?
La pobresa, bé, pot ser aquesta part econòmica
que tots potser a vegades pensem, no?
Però també hi ha aquesta altra que és de soledat,
de vendor, de bellesa,
que també cal acompanyar.
Que és de Càritas també és.
Càritas, vaja, jo diria que el patrimoni més important que té
és el voluntariat, segurament, no?
Sí, en efecte, amb la Dolors, si no, després ja ho comentarem,
però Càritas existeix perquè la base de Càritas és el voluntariat, no?
Tenim projectes, tenim programes que després comentarem quins són,
però aquests programes, aquests projectes, no tindrien cap sentit
sense aquesta base, no?
Aquestes persones que estan dia rere dia, doncs, des de les parròquies
i des dels diferents programes, doncs,
atenent a les diferents situacions de pobresa.
Moltes vegades, Càritas és una paraula, un terme, un nom,
una entitat que tothom coneix,
però fora interessant explicar una miqueta com treballeu.
es necessita una estructura que us doni coneixement de la realitat
a través de les parròquies, dels centres.
Com s'estructura Càritas? Com us moveu?
Com preneu les decisions?
Bé, Càritas, Càritas Interparroquial,
ara fa, doncs, potser un parell d'anys
vam celebrar els 25 anys de la seva creació,
ara portem 27,
i va néixer, doncs, aquesta necessitat,
primer, de coordinació, no?
de coordinació de totes les càritas parroquials,
centres i altres persones que s'hi volien adherir o afegir, no?
D'aquesta necessitat de coordinació va néixer
o es va fundar Càritas Interparroquial a Tarragona, no?
Càritas, evidentment, existeix des de fa molts anys,
jo diria que la primera Càritas, evidentment,
la va fundar Jesús, no?,
quan a les primeres comunitats cristianes,
a les primeres comunitats, famílies, etc.,
doncs, s'ajudaven entre elles,
doncs, aquell és el nexe d'unió
que volem identificar amb Càritas, no?
I partint d'aquella base evangèlica,
doncs, en ple segle XXI,
amb totes les mancances que podem tenir
i amb totes aquelles necessitats
que es puguin detectar, doncs, actuem, no?
Sempre amb...
mirant sempre amb les persones,
voluntariat, a les parròquies,
des de les parròquies,
és important el terme de treballar sempre des de les parròquies, no?
Ja sigui Catequesi, Esplai, Càritas,
doncs, Càritas és un grup més
que treballa a les parròquies
i nosaltres el que fem des d'aquí
és coordinar totes aquestes parròquies,
que no és fàcil,
perquè parlarem també,
podríem parlar també de la ciutat de Tarragona, no?
Des de la seva oreografia geogràfica complicada,
els barris, centre-ciutat, no és fàcil, no?
I la coordinació de totes aquestes zones
de la ciutat és complicat.
I és important assenyalar, en tot cas,
el paper que fa Càritas,
que no és només assistencial,
aquella assistència urgent, momentània,
sinó que treballeu a mitjà i llarg termini.
I per això entrarem després en els temes dels programes
que són fonamentals.
Sí, sí.
Són molts programes en aquest sentit.
Molt bé.
O sigui, els voluntaris,
precisament el que fem aquí,
doncs, és l'acollida
i la preparació de cara a aquests projectes
que té Càritas, no?
El voluntari té que teniu una actitud oberta
i d'acolliment
per anar incorporant-se als nous projectes.
Vull dir que quan s'arriba aquí,
doncs, s'omple la fitxa, no?
Se li dona un dia, una hora,
per poder tindre l'entrevista
i després se li fa tota l'explicació
dels diferents projectes.
I aquesta seria, doncs,
la cara d'un nou voluntari.
Les edats, per l'experiència dels últims anys...
L'experiència dels últims anys
és unes persones,
moltes vegades ja prejubilades,
al jove, doncs,
li costa molt més, eh?
Això ho veiem.
Possiblement a les parròquies
hi ha algun jove, no?
Però a pocs,
tampoc és que si n'hi hagi moltíssim.
No, no.
De cara és...
Aquí, precisament,
són aquelles persones
un prejubilat, no?
Que llavors té unes hores
i dedica un temps a Càritas
o un temps lliure
per donar Càritas, no?
Suposo que és a mesura
que vas guanyant temps per tu
és quan prens aquesta decisió, no?
Exacte.
Moltes persones segurament també
treballarien voluntàriament...
Però no poden.
Però no poden.
família, feina,
però és una assignatura pendent
en la seva vida
que probablement l'acompleixen.
Vosaltres heu notat
un augment important
de la demanda d'ajuda?
D'ajuda bàsica, parlo, eh?
Sí, sí, sí.
D'aliments, per exemple.
I tant.
Precisament això
ho detectem més
des de les parròquies, no?
Que per dir alguna cosa
diria que de 30 famílies
passem ara
a 57, 58 famílies
i cada setmana
se van incorporant, no?
Un 50%
estem parlant d'augment
de demanda
d'aliments, en aquest cas.
Sí, sí, sí.
Amb aliments.
Amb aliments.
O sigui, la majoria
la gran majoria
et demana aliments ara
perquè és el que dèiem abans, no?
Que la persona
que abans subsistia
perquè tenia
una petita feina
o s'ha quedat
a l'atur
què passa?
Que si té algun diner
doncs ho vas reservant
pel pis
per aquestes coses
que ha de pagar, no?
I llavors
el que li fa falta
és pel dinar
pel menjar, no?
I és el que
s'arriba a les parròquies
també
venen
doncs
demanant això
l'ajut
per un pagament
de lloguer
d'unes ulleres
de llibres escolars
quan no es poden tenir
i bueno
I quan s'exhaureixen
què ha passat
més d'una vegada
els aliments
que teníeu
que s'han de fer
col·lectes extraordinàries
campanyes puntuals
Campanyes
sí, sí
abans es feia
un desespero
que us deu entrar
o no?
Bueno
molt
perquè veus
que no pots arribar
a tothom
i llavors
això sí que
sap greu
però bé
doncs
de cara a les parròquies
el que fem
és campanyes
abans en fèiem
una per Nadal
i doncs
ara hem de fer
continuar fent campanyes
no?
Sí
abans
fins ara
la campanya
que més
li sonarà a la gent
és per Nadal
que fem campanya
també pels col·legis
diferents col·legis
inclús
instituts
i a les parròquies
es fa campanya
per Nadal
no?
Nadal
doncs
a la gent
li ve
aquella fibra sensible
del naixement de Jesús
i compartir
però ara
hi ha la necessitat
que
moltes parròquies
doncs
han reiniciat
o fer un reset
i
fent campanya
ara
en aquest trimestre
una altra campanya
al setembre
segurament
bé
es fa el que es pot
però
conscient
no?
i tornant
al que dèiem
dels projectes
i programes
evidentment
aquests programes
estan a disposició
de tots
totes aquelles persones
que pateixen
aquesta necessitat
el que passa
que ara potser
hem de baixar el nivell
i posar-nos més
al nivell
assistencial
no?
sí
aliments
necessitem aliments
necessitem
més recursos
però els programes
i projectes
no els podem deixar
de banda
no?
perquè aquests
els tenim
arrel d'una necessitat
que sempre s'ha detectat
des de les parròquies
a la ciutat
al barri
etcètera
des de
programes
per atendre
els infants
programes
fins a
la gent gran
doncs
tot aquest ventall
intentem
donar resposta
a aquestes necessitats
quan plantegeu campanyes
com ara la que esmentaveu
de Nadal
són molt exitoses
en el sentit
que molta gent
fa la seva aportació
hi ha vies
perquè qualsevol persona
que ens escolta
pensi
escolta
doncs jo
també vull col·laborar
però no quan em cridin
perquè no poden estar
dient-me cada dia
que fa falta
jo he de saber
que fa falta
jo en qualsevol moment
puc anar a una parròquia
de Tarragona
i fer una aportació
econòmica
d'aliments
del que sigui
perfecte
qualsevol dia
no cal que feu campanyes
no cal que fem campanyes
diguem-ho
perquè després
se'ns oblida
que ens comencem a enredar
amb altres coses
però a vegades
sembla que sigui puntual
immigrants i persones grans
continuen sent
el gruix
de col·lectius
que tenen més necessitats
en tots els sentits
bé
avui dia
potser també
persones
o parelles
més joves
perquè el que estàvem dient
que s'han quedat
sense feina
jo tenia
un treball
una mica precari
i aleshores
se'ls ha acabat
ja no parlem
dels immigrants
que sense papers
que feien
alguna hora
o alguna cosa
d'aquestes
i ara
s'han quedat
al carrer
parelles
joves
amb criatures
petites
sí
sí
abans
potser sí
que eren
més
els immigrants
i persones
més grans
que potser
no els arribava
prou
la seva prestació
però
avui dia
no
ha canviat molt
vosaltres
no només
treballeu
a partir
de l'experiència
que és
una font
d'informació
molt valuosa
sinó
que per detectar
sobretot
per aquells programes
que feu
a mig i llarg termini
feu estudis
previs
per conèixer
quina és la realitat
de la ciutat
perquè senyor
seria una miqueta
actuar amb molt bona voluntat
però aquí s'ha de ser
una mica científic
a l'hora d'aplicar
un mètode
hem de ser
agosserats
i pensar molt
en tots els recursos
pocs recursos
que tenim
però sí que és veritat
que
vora l'any 2000
penso si no
ajuda amb dolors
vora l'any 2000
vam
van
encomanar
un estudi
de les condicions
de vida
a la ciutat
de Tarragona
centre ciutat
barris
arrel d'aquest estudi
doncs
es va detectar
lògicament
la necessitat
que hi ha
de gent gran
gent gran
que viu sola
i per això
doncs va néixer
el programa
Ara Sí
i Ara Al Teu Costat
que després
ens explicarà
la Teresa
ara
l'any passat
l'any 2007
perdó
vam
encomanar
un altre
estudi
a la Universitat
Rovira Virgili
que
juntament
amb l'ajut
de l'Ajuntament
de Tarragona
i la Diputació
de Tarragona
doncs
vam
posar a terme
aquest estudi
aquest estudi
doncs reflexa
també
les necessitats
de la ciutat
que no ve a ser
una altra cosa
que la continuació
d'aquelles necessitats
que s'havien vist
l'any 2000
segurament
aquest estudi
es va presentar
abans
de l'esclat
d'aquesta crisi
que tothom parla
però ja apuntaven
ja apuntaven
en moltes maneres
potser els perfils
de persones
que apuntava abans
la Dolors
no només
immigrants
sobretot
dones
immigrants
gent gran
però ja
baixem una mica més
i recollim
aquestes necessitats
de persones
soles
amb mares
amb fills
etc.
Vosaltres
de Caritas
fa temps
que parlàveu
d'això
de la nova pobresa
fa 4 anys
4-5 anys
de la crisi
econòmica
se'n parla
fa dos
les persones
que heu treballat
sempre
en sectors
més desfavorits
això ja ho vèieu
venir
sí
en principi
sí que es veia
perquè les coses
com anaven
doncs
a veure
i com pujava
com pujava tot
era impossible
mantenir-se
i més a més
doncs
aquestes persones
encara menys
perquè
bueno
si feien unes hores
si tenien
un petit sou
doncs
encara
la treballada
ha sigut molt forta
igual
moltíssima gent
Jordi
abans
parlaves
de la complexitat
que té la ciutat
de Tarragona
d'alguna manera
jo ho visualitzava
perquè a vegades
caiem en els estereotips
determinades zones
de barris
de Ponent
bosses de pobresa
al centre no
tothom viu molt bé
i realment
no és així
a cada racó
de la ciutat
independentment
que sigui un barri
o sigui el centre
trobes
petits espais
o grans espais
segons com
que conviuen
amb altres
que sembla
que no passi res
i al costat mateix
hi ha autèntiques
bosses de pobresa
molt bé
això en diríem
una pobresa
vergonyant
moltes vegades
amb aquest estudi
que es va fer
doncs
de l'ara sí
es va trobar
persones grans
que vivien
bueno
amb una extrema
dificultat
no
de menjar
i de serveis
és clar
vull dir que
i això estava
al centre de Tarragona
vull dir que
en tot arreu
per això va bé
aquests estudis
perquè posa
a l'abast
o conèixer
aquestes mancances
aquestes necessitats
que hi ha
hi ha qui pensa
que és impossible
d'una situació
d'estabilitat
com podria ser
la de qualsevol
nosaltres
que cobrem
la nostra nòmina
a final de mes
que anem fent
que posem el plat a taula
que anem al súper
hi ha qui pensa
que és impossible
que jo
de tenir una situació
estable
demà
hagi de trucar
a la vostra porta
a demanar aliments
això li passa
als altres
sempre
sí
de fet
s'estan donant
situacions
com aquesta
que tu has comentat
ara
de persones
famílies
que tenien feina
que s'han quedat
sense feina
que tenien un nivell
de vida
normal
i s'han vist
abocats
per tema
de què parla tothom
del tema
de les hipoteques
que d'acord
que potser
hauríem de parlar
si som conscients
d'allò
que hem fet
i de totes
les despeses
que hem anat
acumulant
i adquirint
això és un altre tema
però evidentment
aquí
no ens podem
qüestionar
aquestes coses
sinó que
atendre
a tothom
però sí que
s'està començant
a veure
aquest perfil
de persones
de famílies
amb fills
etcètera
més aviat
que s'han trobat
en aquesta situació
Treballeu
abans comentaves
que l'estudi
s'ha fet
amb l'Ajuntament
Treballeu
en la mesura
del possible
amb altres institucions
i entitats
fins i tot
amb les administracions
públiques
Sí
Que és complexa
perquè l'administració
s'ha entrat
també en la burocràcia
en els papers
en determinades prioritats
Sí
Tots tenim
en el fons
burocràcia
tots tenim
aquella lentitud
perquè si vols
fer les coses bé
evidentment
s'han de fer
una sèrie de passos
Evidentment
ens coordinem
amb serveis socials
aquí a l'Ajuntament
és bàsic
també coordinar-nos
és bàsic
entendre aquesta coordinació
des de cada zona
de la ciutat
a través de cada parròquia
a través de cada
institut
de lloc de servei social
que hi hagi a la ciutat
però sí que és cert
sí que és veritat
que
de vegades
hem de dir
que som càritas
que nosaltres tenim
veu pròpia
i que són
la veu
en aquest cas
dels pobres
i s'han de sentir
s'ha de sentir
aquesta veu
però és bàsic
coordinar
evidentment
ho estem fent
i amb aquesta situació
és complicat
però
és bàsic
Vosaltres no sempre
podeu donar resposta
a aquelles persones
que se tancen
a la parròquia
o aquí a l'edifici
del carrer August
no?
No, no sempre
és veritat
i en aquests moments
encara menys
perquè són moltes
les necessitats
i moltes persones
que quan pensen
en enviar
amb algú
o si conec
amb algú
que necessita
algú
doncs sí que pensen
en càritas
en aquesta institució
que té bona premsa
avui per avui
càritas
i que la gent
pensa de seguida
com una solució
pel problema seu
o d'un altre
o sigui
això també
és
vull dir que
és una cosa
a tenir en compte
i que vol
que li solucionem
ja
exacte
això també
per tant
transmetre
aquesta sensació
de dir
bé
has vingut a càritas
has vingut a la parròquia
t'acollim
t'acompanyem
de vegades
és difícil
explicar-li
a aquesta persona
que vol
té un problema
i vol
que li solucionem
ja
ràpidament
però i com li dius
que no?
és que moltes vegades
jo crec que
escoltant
només
simplement
escoltant
la persona
que ve
amb una gran necessitat
o
amb ganes
que algú
se l'escolti
perquè millor
va l'administració
i bueno
doncs
no es poden atendre
i llavors
l'últim recurs
és càritas
i aquesta sensació
que poden rebre
allí
doncs
de
una mica
de tranquil·litat
d'acollida
aquella persona
es va relaxant
i llavors
també és bo
fer-li descobrir
que cada persona
té un potencial
d'interès
i que ha de descobrir
no?
i que sí
que és cert
que la seva situació
pot ser molt greu
però de vegades
també fa falta
l'ajut
doncs
nosaltres tenim
per exemple
els professionals
a càritas
que en un moment
així
hi acudim
i veure com
ho podem fer
perquè hi ha
problemes molt greus
que el voluntari
no pot decidir
tampoc
però bueno
i el voluntari
on es posen els límits
emocionalment
i d'implicació
jo m'imagino
que se'ls ha de posar
per sobreviure
per sobreviure
exactament
bé jo crec
que
és veritat
però també
tens
molta
què diré
el lloc
reps moltíssim
també
no?
alhora
i llavors
tens aquests límits
o sigui
sí que pateixes
per aquella situació
però també tenim ajuda
tenim l'ajuda
doncs
de formació
que fem jornades
de formació
no?
vull dir
que no estem sols
no es trobem sols
en un moment donat
doncs
això que diem
ara
no?
doncs
que podem anar
amb un professional
explicar el tema
què et sembla
tenim recolzaments
no?
i llavors
doncs
això també
ajuda
ajuda a portar-ho
doncs
és que emocionalment
no ha de ser fàcil
de vegades
no és fàcil
és veritat
parlàveu de límits
és veritat
que ens hem de posar
límits
clar
som
tots
poden ser voluntaris
o tècnics
és igual
li diem a tots
gent de càritas
no?
perquè tots són càritas
però és important
posar-se límits
no
no preguntar-nos
on ens posem els límits
sinó posar-se límits
no?
exacte
abans d'engegar un programa
un projecte
doncs pensar-s'ho molt
amb els recursos que tenim
tant econòmics
com humans
ens hem de posar límits
la pobresa dóna la sensació
abans ho parlàvem amb el Joer
la pobresa dóna la sensació
que és invisible
no la veiem
de fet
a veure
quan fem
el nostre trajecte
per anar a la feina
jo he pujat
per l'avinguda Roma
fins aquí
fins a càritas
l'únic que he vist
és una noia
d'aspecte
d'aquestes noies
que sembla que siguin romanes
per la forma de vestir
asseguda en un portal
però jo
venint des de l'avinguda Roma
fins aquí
no he vist cap signe de pobresa
i en altres ciutats europees
que quan estàs transitant
Déu n'hi do
la pobresa hi és
és invisible
però nosaltres
no sé si és que busquem itineraris
per no trobar-nos-la
perquè a vegades
ens posem a mirar la televisió
i amb aquesta moda
de fer reportatges socials
ara resulta
que tots hem descobert
que això no passa
a milers i milions
de quilòmetres d'aquí
sinó que també
és a dir
veiem aquest retrat
de la pobresa
a la televisió
i ens sensibilitza
desperta els millors sentiments
de justícia
però
en el nostre dia a dia
la més propera
sembla que intentem desviar-la
no sé si aquesta reflexió
és correcta
sota del vostre punt de vista
jo ho plantejo
amb interrogants
no ho sé
sí
sí
és possible
és possible
si està a la tele
sí
em l'amento
i que malament
però si la veig al costat
quasi que m'aparto
és possible
és possible
que sigui així
que desperti
aquell interès
de solidaritat
i un interès solidari
que tots
que tots tenim
no
i aquests programes
en principi
clar
nosaltres els veiem
de lluny
aquells programes
de la televisió
exacte
però sí que és veritat
que
potser estan donant
aquell ajut
perquè tothom
comprengui
aquesta situació
sí que és veritat
que
tu dius
has vingut per l'Avinguda Roma
per la Rambla
plaça Imperial
clar
és una zona
cèntrica
d'alguna manera
que hi ha d'haver
però
però sí que és veritat
que
dintre d'aquell egoisme
i que s'entengui jo
egoisme
que cadascú ha de sentir
doncs
és evident
que després
et preguntes
clar
tu tampoc tens dret
a decidir
per aquella persona
que ajudi
que sigui solidari
cada persona
té les seves
i per tant
és important
pensar
que també
pensen
aquesta gent
en els demés
jo recordo
ara
el dir això
recordo
quan era més jove
que allò que deien
oi mira els negrets
els negrets
de l'Àfrica
i els apadrinava
les corderes
aquelles del dono
amb el cap
però és clar
el negret
s'ha fet gran
i el tenim aquí
i ara no em sembla
tan bé
no és tan exòtic
com era aleshores
és diferent
això
ja ho tenim aquí
escolta
la pobresa aquesta
d'immigració
la tenim aquí
està aquí molt arrelada
vosaltres com preveieu
el futur més immediat?
a veure
seu capaços de fer previsions
en quant a la feina
que haureu de fer
com podeu atendre
hi ha en parlament
tot el que és al final
del programa
que seran altres persones
que treballen
també treballant
jo crec que estem passant
moments durs
i això ho veiem
des que no es pot arribar
a tothom
i això en el fons
doncs dona
no neguit
perquè no podríem treballar
si tinguéssim un neguit
crec que ho hem de saber
també mesurar
però
és difícil
de moment
perquè si és difícil
per una persona
que està preparada
trobar feina
en aquests moments
molt més difícil
o impossible
diríem
és trobar feina
una persona
que no té
ni papers
ni està preparada
i llavors
hi ha de sobreviure
hi ha de sobreviure
llavors
a veure
de moment
està difícil
per mi
no ho sé
sempre obert
a l'esperança
aquí ara
volia jo ja girar
perquè prou de drama
ara hem de ser positius
a partir d'ara
deies Jordi
no no
és que a veure
una persona que va pel carrer
no està obligada
a ser solidària
no està obligada
a ajudar
ni ningú pot dir res
cadascú és lliure
a vegades potser
és que no ho volem fer
perquè no volem patir
i això ens provocaria
patiment
no és tant un sentiment
d'egoisme
sinó d'això
de totes maneres
tu t'has vist a vegades
sorprès
entre cometes
o no sorprès
quan t'han vingut
no direm noms
però abans em comentaves
des de
el propietari
d'un restaurant
de Tarragona
que va dir
escolta jo a partir d'ara
us portaré el menjar
que no sé
és a dir
casos de gent
que col·labora
de manera absolutament
anònima i generosa
també us en trobeu
sí sí
això passa
això dic
que em referia
que no
ningú pot
qüestionar
ningú
la seva moralitat
o la seva solidaritat
però
perquè després
te trobes
amb sorpreses
hi ha sorpreses
que dius
potser
sortint una mica
obrint una mica
la finestra
i les portes
doncs te trobes
amb moltes sorpreses
positives
en aquest cas
no