Les 10 del matí, 36 minuts,
seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio,
aquest matí de dijous,
parlant ara d'unes activitats de difusió i d'informació
que tindran lloc aquest dissabte a la ciutat de Tarragona
i que promou l'associació Apida.
Es tracta d'actes informatius del transtorn TDA.
Ja n'hem parlat d'altres ocasions d'aquest transtorn,
del dèficit d'atenció que tenen els nens i les nenes,
en fi, la gent jove,
i avui en volem parlar d'aquests actes
i de la Setmana Europea de Sensibilització
sobre aquest transtorn que va tenir lloc la setmana fa uns dies
en el conjunt europeu,
però que aquí a Tarragona tindrà el seu punt principal
aquest proper dissabte.
Per això, avui ens acompanya en el matí de Tarragona Ràdio
la presidenta de l'associació Apida,
Maria Jesús Tàpia.
Senyora Tàpia, bon dia.
Hola, bon dia.
I també el secretari de l'associació, Toni Vargas.
Toni, també bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que res, senyora Tàpia,
expliquem una mica què faran aquest dissabte.
Han previst d'instal·lar-se durant tot el matí a la Rambla Nova, no?
Sí, posarem una taula informativa
per informar del que és el TDA,
del que fem a l'associació
i que la gent s'impliqui una mica en el que és el trastorn.
també han fet un manifest que s'ha fet des de la Federació Espanyola.
Cada any se fa un, no?, de les necessitats que hi ha amb el tema del TDAH.
I aquest manifest se farà entrega a les autoritats.
En aquest cas, bueno,
tenia que vindre el senyor Sabater,
però per motius de gent,
la gent al final no ha pogut vindre,
però vindrà el senyor Joaquim Pallixal,
diguem-ne tot del Servei de Salut.
També segurament se passarà el senyor José Félix Ballesteros,
a l'alcalde de Tarragona.
També vindrà la Victòria Pellegrí,
bueno, vindran unes quantes persones cap allí a la taula,
doncs, bueno, a fer una mica de suport
i agafar aquest manifest que nosaltres li farem entrega
perquè vegin el que s'ha de fer aquí a Tarragona
per al TDAH, no?, que encara falta molt.
El manifest a grans 13, Toni, què indica?
Bueno, indica una mica les necessitats de...
les necessitats que necessita aquesta malaltia, no?
Llavors, totes les associacions a nivell de país, d'Espanya,
fan una aportació del que cada associació pensa o veu
o té necessitat la població afectada.
Llavors, es recull en aquest manifest
i cada any, quan es fa la Setmana Europea del TDA,
doncs, cada autonomia, cada capital
o cada província de tot Espanya,
doncs, ho ha de lliurar amb una...
amb una...
Associació?
No, amb una associació, no, amb un estament públic
o amb un representant d'un estament públic
per una miqueta fer més ressò de la problemàtica que existeix.
Abans de parlar exactament de les necessitats,
del que planteja, de les reivindicacions que planteja l'associació,
valdria potser la pena recordar als oients,
tot i que n'hem parlat altres vegades d'aquest trastorn a través de la ràdio,
valdria la pena recordar ràpidament què és aquest trastorn, el TDAH.
El TDAH és un trastorn neurobiològic
que afecta la part frontal del cervell
i, bueno, causa el que és el dèficit d'atenció,
a vegades té hiperactivitat o a vegades no,
o a vegades també se l'afegeix la impulsivitat, no?
És un trastorn ja considerat d'enfermedat mental,
doncs que és bastant complex i s'ha de fer un diagnòstic molt ben fet,
cosa que a cara aquí a Tarragona no se fa,
perquè s'ha de tindre uns protocols de diagnòstic aquí,
no els tenen i, bueno,
nosaltres envien a tots els nens a diagnosticar el Val d'Hebron
perquè allà hi ha les unitats de TDAH
i els diagnòstics se fan ben fets, no?
A partir de la base que el diagnòstic té que estar ben fet,
també educació s'hauria d'implicar una miqueta més
perquè aquest trastorn és molt complex,
al col·legi els nens ho passen molt malament, no?
Bueno, és un trastorn, com veieu, molt complicat,
que si no se trata com s'ha de tratar,
bé, en tots els àmbits de la vida de l'afectat,
té molt males conseqüències.
Si se trata bé, té molt bones conseqüències,
però si no se trata adequadament,
els TDAHs acaben sovint molt malament
i això s'ha de evitar i s'ha de posar tothom en marxa
perquè això no passi, no?
Perquè en la pràctica, un nen, una nena,
un noi, una noia que té aquest trastorn,
com porta la seva vida escolar, per exemple?
En què li afecta?
La seva vida escolar i la seva vida personal, evidentment, clar?
Evidentment, amb el desenvolupament dels seus estudis,
de la carrera, etcètera, no?
Si no s'agafa a temps un nen o una nena amb aquest trastorn,
si s'agafa, per exemple, doncs als 12 anys,
és més complicat que si se li diagnostica als 7-8 anys, no?
Per això, arrel d'això que dius,
l'escola és molt important
perquè a casa els pares ja fan el que han de fer,
ja fan el seguiment,
l'adequació que han de fer amb els seus fills.
Quan deixes el teu nen a l'escola,
o la teva filla,
aquí és on comencen els problemes,
perquè hi ha escoles que estan sensibilitzades,
hi ha escoles que, bueno,
que tenen aquest problema
com un problema present,
i que ho han d'afrontar diàriament
i es volen implicar d'alguna manera, no?
Exacte.
En resoldre el tema.
I hi ha altres escoles,
doncs, bueno,
que no pensen que és un nen que abada
o que és un nen que és mogut,
i aquí la lluita està entre els pares i les...
No, no lluita.
No hi ha cap lluita,
però la lluita, entre cometes,
dels pares per conscienciar aquestes escoles
que no estan sensibilitzades
a que necessiten unes atencions especials.
No facilitar-li tot,
sinó que se li ha d'adequar
al sistema d'estudis,
al sistema d'exàmens, etcètera, no?
Amb això, tenint sort
que hem avançat molt,
perquè nosaltres fem cada any
un parell de jornades,
que, clar,
les jornades de fa 3 o 4 anys
no tenen res a veure amb les que fem ara,
perquè fa 3 o 4 anys
no hi havia docents,
no hi havia professionals de l'ensenyament.
I l'última que vam fer,
que vam aplegar
a Caixa Tarragona,
vam convocar
de 150 professors,
professionals de l'ensenyament.
Això, per l'associació,
és molt positiu
perquè s'ha avançat molt.
Clar, és que he vist des de fora
la sensació que aquest rastorn
en 3 o 4 anys
ha adquirit molta notorietat
i s'ha donat molt a conèixer.
Tenen vostès també aquesta sensació
que en 4 o 5 anys
ha canviat molt
i que fa 5 anys
potser ningú sabia
què era això del TDA
i ara s'ha evolucionat molt?
Sí, clar que sí,
perquè, clar,
ara ja se fan els diagnòstics,
perquè van passar per un nen mal educat,
per un nen que no volia estudiar
i pobre tenia un trastorn, no?
Avui en dia
ja se fan els diagnòstics,
gràcies a Déu,
més sovint
encara n'hi ha
que s'ha de fer més diagnòstic,
però bé,
perquè n'hi ha molts nens
que no estan diagnosticats,
però bé,
se coneix molt la malaltia,
les associacions
aquí també han treballat
a Galope,
estem a tota Espanya,
a tota Europa,
aquí treballant
a cada punt de la geografia,
hi ha una associació lluitant,
és una cosa
que quan t'impactes, no?
Perquè jo aquest fit de setmana
he estat a Barcelona,
ens han juntat totes
i t'impacta veure
totes les associacions,
totes els pares,
tota la gent allí implicada,
només que lluitant per això,
no?
I tot això,
doncs clar,
ha tingut una repercussió
i bé,
esperem que tot això
encara avanci més
i s'hi pugui ajudar més
als afectats, no?
Perquè encara n'hi ha
molt de camí per fer.
Perquè una pregunta,
quin pot ser el primer símptoma
que pot detectar
un pare o una mare
respecte al fill
i resulta que té aquest trastorn?
Bé,
doncs quan te comencen a dir
a l'escola
en el cas del dèficit d'atenció,
no?
No s'enterà de res,
està tot el dia a Badam,
està als núvols,
bé,
doncs ja tens que mirar
que aquí n'hi ha alguna cosa,
no?
O el que és molt mogut,
no?
Perquè a veure,
un nen té que ser mogut
però no pujar
per damunt dels mobles
ni fer segons quines coses
que ja no són normals.
Llavors,
bé,
tens que tindre una alarma
i dir,
bueno,
al meu fill li està passant alguna cosa
i a partir d'aquí
anar a un especialista
i que el diagnostiqui.
Potser que tinc un TDA
o tinc un altre trastorn,
però bueno,
se t'ha de diagnosticar
perquè quan les coses
no van normalment
ja tens que veure
que al teu fill
li passa alguna cosa,
no?
Quan abans se diagnostiqui,
abans se trata,
abans té el resultat
i poden acabar sent persones
incloses a la societat,
no?
Perquè són persones
molt intel·ligents
i són persones
molt vàlides,
vull dir,
els grans ejecutius
de les empreses
són TDAs
perquè són gent
molt hiperactives
i tenen una capacitat
de treball
enorme
i mai se rindeixen,
no?
O sigui,
hasta que no acaben
allò no termina,
però bueno,
se t'ha de reestructurar
i se t'ha de fer
tota l'ajuda
que necessiten
aquestes criatures
que no ho tenen,
no?
I per part de l'administració
doncs bueno,
doncs no s'impliquen massa.
Ara tenim diverses reunions,
ja fa un any
que s'estem reunint tots
i bueno,
a veure si acaben ja
de posar les coses
al seu lloc
i que les coses
es facin
com se tenen que fer,
no?
I sobretot
el que demanem
i volem
i se t'ha de fer
és una unitat de TDA
que aquí a Tarragona.
És això el que els anava a preguntar,
més enllà de la implicació
del sector de l'ensenyament
que observo
de les seves paraules
es esperen
que ha millorat
i molt en els últims temps,
què reivindiquen?
Un centre,
com ha dit,
una unitat?
Una unitat de TDA
perquè clar,
tots els nens de Tarragona,
de tota la província
van a Barcelona
perquè aquí
no s'estableixen
els protocols de diagnòstic
i llavors
el TDA
s'ha de diagnosticar
molt bé
perquè hi ha moltes
malalties
que s'assemblen
a un TDA
i no ho són
i el TDA
té moltes coses
que se li afeixen
al llarg de la seva vida,
n'hi ha molts trastorns
que se afeixen al TDA
i llavors
s'ha de fer
un diagnòstic
molt lineal
i molt ben fet
i clar,
això s'ha de fer
amb una unitat de TDA
no es pot fer aquí
si l'endivino la certa
o no?
Llavors,
això és imprescindible
per poder millorar
la vida de l'afectat
perquè si el diagnostiques
d'una cosa que no té
o no el diagnostiques
d'una cosa que té
doncs és vital
el diagnòstic
i nosaltres
estem per la unitat de TDA
perquè allí n'hi ha
els professionals
que és la psiquiatria infantil
que és el que ha de diagnosticar
una malaltia mental
que és el TDA
una unitat que m'imagino
desitjarien que estigués
al centre hospitalari
de Joan XXIII
sí, clar
però no
a Tarragona
sí
però m'imagino que clar
dins d'un centre sanitari
a veure,
muntar una unitat
no és muntar
una nau espacial
com dic jo
perquè quan dius
una unitat
dius
a què volen d'un edifici
sinó una unitat
és una habitació
amb un psiquiatre infantil
amb psicòlegs
que fan els tests
i tots els protocolos
de diagnòstic
de psiquiatria
a partir d'aquí
un neuròleg
també és necessari
per fer les proves
neurològiques
i ja està
o sigui
no fa falta res més
no fa falta
muntar una nau espacial
és una habitació
amb les persones
indicades
per fer el diagnòstic
aprofitant això
que el dissabte
estaran al carrer
i que s'ha celebrat
aquesta segona setmana
europea
de sensibilització
sobre aquest trastorn
demanen altres coses
tenen altres preocupacions
més enllà d'aquesta claríssima
que és la més important
Toni?
la nostra preocupació
la nostra petició
des d'aquí
des de
l'oportunitat
que ens brinda
Tarragona Ràdio
és que les administracions
d'aquí de Tarragona
ens ajuden
però encara queda
molt canvi
o sigui
és allò de les coses
de Palacio Man Despacio
evidentment
que no som
l'única associació
que té
que està establert
aquí a Tarragona
però
veiem que la cosa
va molt lenta
va molt lenta
massa lenta
fins i tot
ens decepa una miqueta
doncs
aquesta lentitud
perquè clar
nosaltres
anem a parlar
amb tothom
exposem
les mancances
que tenim
aquí a Tarragona
tots són
són ben rebuts
vull dir
no hi ha cap problema
però
no
no veiem plasmat
aquesta necessitat
o aquesta petició nostra
d'unitat
de diagnosi
de TDA
a Tarragona
que és
ara per ara
un dels principals objectius
que té l'associació
a part d'informar
els familiars
de què podem fer
una miqueta
donar informacions familiars
d'on es poden adreçar
per diagnosticar el seu fill
o
a part dels tallers
que fem
doncs
amb psicòlogues
i jornades
doncs
bueno
això són activitats
més a l'associació
però
en altres
el que
la nostra
finalitat
és que
es pugui
fer una
crear una unitat
de TDA
de diagnosi
de TDA
aquí a Tarragona
es pot quantificar
quants nens i nenes
per les famílies
que vostès coneixen
poden estar afectades
a la província de Tarragona
estem
amb un 7-8%
de nens
amb TDA
n'hi ha molts
i una de les coses
que és bàsica
també
i es fa molta falta
a l'associació
de la població total
de la població total
aquí a Tarragona
no tenim dades
perquè clar
pensa que tots els nens
la majoria
estan diagnosticats
a Barcelona
o sigui
no poden tindre dades
però bueno
per el que tenim
a l'associació
que el telèfon no para
cada dia venen pares
això és un desbordament total
perquè perdoni
suposo que quan veia
també un pare
una mare
per primera vegada
deu estar com una mica
assustat
pel desconeixement
que deuen tenir
del trastorn
desconcertats
desconcertats
venen diagnosticats
aquí a Tarragona
que diuen
és que no han trobat
canvi
i m'han dit això
m'han dit allò
vull dir
venen desorientats
desorientats
desconcertats
ens demanen assessorament
a veure què podem fer
i clar
nosaltres
no som professionals
de la psicologia
ni res
però
nosaltres
els marquem una miqueta
el camí
el camí
que han de fer
per poder
arribar a un diagnòstic
doncs
correcte
penseu que la unitat
de TDA del Vall d'Hebron
la tenim desbordada
està col·lapsada
vull dir
perquè clar
la gent va cap allà
a veure què és el que passa
i a fer el diagnòstic
perquè aquí no tenen la fiabilitat
com veuen que no li fan uns protocolos
doncs diuen
bueno li donen al meu fill
una pastilla
i per què li han donat
aquesta pastilla
que és el que té
llavors
bueno
tiren cap al Vall d'Hebron
a fer-se el diagnòstic
i tenim les unitats col·lapsades
vull dir
estan els diagnòstics
ja per al març
o per a abril
això és la pèrdua de temps
molt grossa
per a un nen
per a la vida d'un nen
perquè perd tot el curs escolar
vull dir
és horrible
jo
el que sí volia dir
és que
nosaltres tenim una mancança
molt gran d'un local
aquí a Tarragona
perquè nosaltres estem fent un treball
que ho tendria que fer
l'administració
que és donar tallers
als pares i als nens
ho donem gratuïtament
perquè les subvencions
que traiem
ho gastem en tot això
clar
nosaltres estem allà
a la Casa del Mar
però tenim uns dies
perquè està compartit
i allí no és el lloc ideal
per anar amb nens
hiperactius
perquè clar
és un patiment
perquè corren
salten
brinquen
i estàs allà amb els tallers
i estàs amb el cor
enconjit
vull dir
això sí que
seria molt necessari
si l'administració
si no s'està escoltant
o algú
un local
per poder fer
la tasca tan bona
que estem fent
nosaltres no podem permetre
pagar un juguer
ni pagar res
perquè no tenim diners
per tot això
però un local
amb unes característiques especials
tenint en compte
com són els nens
diferent
no només que
una sala
perquè puguin fer
la seva teràpia
una sala
en cadires
i un quartet petitet
per a nosaltres
poder tindre el despatx
i atendre les persones
que venen allí
els pares
adequadament
perquè clar
a la Casa del Mar
venen els pares
a explicar-te la teva vida
és un despatx compartit
amb les dones
entra un
surt un altre
estàs tallant la conversa
no tenim intimitat
i això no es pot fer
perquè quan te ve un pare
te ve plorant
i te ve engoixat
i llavors necessitem
una intimitat
i necessitem
unes coses
que no tenim
clar, nosaltres
lloguers no podem pagar
perquè els socis
paguen una quota mínima
de 6 euros
i tots els diners
que traiem
és per fer tallers
per teràpia
pels pares
i pels nens
llavors això
sí que ho han demanat
però clar
els diuen
oh és que
totes les associacions
estan igual
jo sé que hi ha
moltes associacions
però això
és un problema
molt gros
estem tratant
una malaltia mental
i l'estem fent
des de l'associació
necessitem ajuda
amb tot m'agradaria
dir
agrair a la Casa del Mar
molt tant
evidentment
l'acolliment
sí perquè quan estan
a la Casa del Mar
ho dir perquè
algun pare
alguna mare
alguna persona
que pugui
sospitar o conèixer
d'algun nen
o nena que tingui
aquest trastorn
on us poden localitzar?
no, el telèfon de PIDA
o el correu electrònic
tampoc estem allí sempre
perquè clar
el treball ho fem
des de casa
des dels ordinadors
fem entrevistes concertades
a la llengua
els pares que estan preocupats
ens truquen
però ens quedem tal dia
a la Casa del Mar
això que diu el Toni
de la Casa del Mar
sí que és veritat
que estem molt agraïts
i sobretot a la Eva
que és la que porta
tot el tema
de la Casa del Mar
és que clar
formem molt de follon
i pobres
tot i així estan controlats
els nens
sí, bueno
estan controlats
el que puguen
però clar
tenim més feina
a vegades en controlar
en controlar
que fer coses
totes maneres
coses pràctiques
a PIDA
com a associació
estarà aquest proper dissabte
a on exactament
perquè la Rambla
és molt llarga
sí, ho saps tu
i horari aproximadament
perquè qualsevol persona
interessada o no
o afectada o no
per el trastorn
pugui entrar en contacte
amb vostès
estarem allí
davant de l'OMAC
i estarem
des de les 10 del matí
fins a les dues
farem allí un acte
han fet samarretes
que les vendrem
a un preu
una mica baix
però bueno
perquè una mica d'ajuda
i han fet també
uns globos
que després
els omflaran els nens
posaran el seu nom
i els pujaran
tots
farem una alerada
a les dues
al final de l'acte
una alerada simbòlica
de globos
amb el nom dels nens
cada nen podrà
posar el seu nom
omflarem a Amélie
i al final
els usos
ho farem a l'aira
vine a tots els nens
de l'associació
perquè a fin de comptes
estem aquí per ells
i són els implicats
i són els protagonistes
de tot això
encara que n'hi ha molts d'adults
però bueno
llavors
el diumenge
els portem
a l'esquadre
a l'esquadre
a l'esquadre
de l'hivern
els portem
a pujar
a cavall
i això
ho paguem
des de l'associació
després fem un dinar
de germanor
que això sí
que s'ho paguen
els pares
però els cavalls
i pujar carrosses
i tot això
ho fem des de l'associació
és un regalet
que li fem als nens
per la setmana europea
que a fin de comptes
és...
Perdona
un regalet
però que és
terapèutic
bueno sí
clar
perquè es fa un regal
té una finalitat
té una finalitat
el que passa és que
aquí no li agrada
un cavall
els cavalls
amb aquest tipus de nens
té una resposta
terapòtica
bastant positiva
i m'imagino
que a la taula informativa
de dissabte
també qualsevol persona
podrà trobar
material informatiu
bàsic d'aquells
de saber què és el trastorn
com es pot detectar
en fi
material divers
d'informació
i de difusió
de la malaltia
de difusió
es trobaran altres
que els informarem
del que calgui
i també
els donarem
el nostre contacte
la nostra
dades
perquè
si estan decidits
a venir-se a informar
o a venir-se
a fer-se soci
de l'associació
per ja portar
una miqueta
el tema
dels seus fills
endavant
doncs que
estarem encantats
molt bé
han fet un lema
aquest any
jo estimo un TDAH
i tu
és una mica el lema
és el que apareix
a la samarreta
hem de dir
que jo ara
vendré la samarreta
la samarreta
és exclusiva
hi ha una edició limitada
i
bueno
que qui vulgui
comprarà
doncs que
l'haurà de comprar
el dissabte
a la Rambla Nova
molt bé
doncs estaran a partir
de les 10 del matí
fins a les 2 de la tarda
a la Rambla
a l'alçada
de l'OMAC
davant de l'edifici
municipal
en el tram central
de la Rambla
durant tot el matí
informant
d'aquest trastorn
amb motiu
de la setmana
europea
del TDAH
que ja es va celebrar
fa uns dies
però coincidia
amb Santa Tecla
i els membres
de l'organització
han decidit
evidentment
ajornar-ho
uns dies
per poder-ho
fer amb més
tranquil·litat
Maria Jesús Tàpia
Toni Vargas
presidenta i secretari
respectivament
de l'associació
Epida Tarrona
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
als sassuris
de Tarrona Ràdio
i que vagin molt bé
tots els actes
del cap de setmana
moltes gràcies
a vosaltres
adeu-siau
bon dia