Les 10 del matí i 11 minuts,
quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com dèiem fa moment en el sumari,
la regidora Carme Crespo ha assumit fa unes setmanes,
ja farà aviat un parell de mesos,
les competències de l'àrea municipal de cultura
que suma a les que ja tenia en matèria de Mediamient.
Recordaran els soients que ara fa un parell de mesos
l'alcalde de Tarragona anunciava uns canvis
en el cartipàs municipal que han suposat precisament això,
que Carme Crespo sigui tinent d'alcalde de Mediamient,
Sostenibilitat, Salut Pública i hagi sumat també
les competències en matèria de cultura.
Avui l'hem convidat precisament a la regidora Carme Crespo
per primera vegada en qualitat de responsable
de la política cultural de la ciutat.
Li volem preguntar per com ha anat aquestes primeres setmanes
de contacte amb el món cultural de Tarragona
i de quins són els objectius i les prioritats
que s'han marcat en aquesta àrea de cultura.
Carme Crespo, bon dia.
Bon dia i bona hora.
Acostumat a parlar amb vostè gairebé sempre de Mediamient,
Sostenibilitat, Salut Pública...
Se'n fa una mica estrany parlar de cultura.
Bé, jo crec que són temes que es poden portar,
que es poden complementar.
Què ha fet en aquestes primeres setmanes?
De fet, no fa ni dos mesos encara,
fa menys, perquè va ser a mitjans d'abril
i llavors fa...
Doncs prendre contacte especialment
amb totes les entitats culturals,
encara no les he rebut totes,
vull dir, els he de dir que els dies tenen les hores que tenen
i que encara que n'he rebut moltes,
jo crec que hi ha gairebé un 70%,
però clar, tot això,
doncs amb les reunions amb programadors
per tota la tasca que no es pot aturar
i a més a més, doncs les reunions amb d'altres entitats,
com la Generalitat de Catalunya,
que n'ha tingut diverses,
per temes que tenim en comú,
tot això fa que, esclar, l'agenda és la que és,
però que els rebré a tots,
que la meva secretària té aquesta ordre
d'anar-los cridant a tots
i bé, doncs la veritat és que bé,
jo crec que el teixit de les entitats culturals
d'aquesta ciutat
estan molt per la ciutat
i el seu objectiu jo crec que és el mateix que nosaltres,
és un objectiu que realment Tarragona
sigui capital de la cultura
i amb això treballarem.
I tot és la veritat és que no n'he trobat cap,
que no estic disposades a treballar conjuntament amb nosaltres
per assolir els objectius de Tarragona.
Què li han demanat?
Si és que li han demanat coses,
que suposo que en els primers contactes
que sempre tenen responsables d'entitats
amb un responsable polític,
el que fan és demanar o queixar-se.
Ha passat així?
Jo crec que menys del que es pot suposar,
és a dir, entenen la situació a veure,
perquè el demanar sempre es demanen,
hi ha vegades que es pensa que demanen només els diners,
no, no, també demanen coordinació,
demanen poder cooperar amb l'Ajuntament
i ens demanen això, que comptem amb ells.
Evidentment que hi ha algun fleco
i a vegades algun tema econòmic,
però fixeu-vos el menys que ens han demanat.
I ens han ofert ajuda,
però ajuda de veritat per a diversos temes.
És a dir, que això la veritat és que
des de la Conselleria de Cultura
ho valoro molt, molt positiu,
és a dir, que no vinguin a demanar,
estic parlant de les entitats culturals de Tarragona,
sense ànim de lucre,
no venen a demanar, sinó que venen a oferir-se.
I això, la veritat, és que és d'agrair,
molt, molt d'agrair.
I què s'ha trobat, a més, amb aquestes entitats?
Molta activitat, un cert cansament, fatiga,
moltes ganes de fer coses noves.
Com definiria el teixit cultural,
ara mateix, de Tarragona?
Doncs tenen ganes de treballar,
tenen ganes de treballar.
Els hi he fet propostes de futur,
que són propostes que no solament són diners,
i ho han rebut molt bé,
i tenen ganes de treballar.
No he trobat a ningú que digui,
doncs jo llenço la tovallola.
Ningú de tots els que he rebut,
i estic segura que no trobaré a ningú.
Ells volen treballar,
perquè ells, a veure, segueixo dient,
són entitats sense ànim de lucre,
treballen, i han treballat durant tots aquests anys
per la ciutat, i l'únic que demanen això,
una certa coordinació i un recolzament
per l'Ajuntament, que és el que se'ls donarà.
Més enllà del fet de reunir-se,
per primera vegada,
amb les diferents entitats i col·lectius culturals
de la ciutat,
quin objectiu s'ha marcat?
Si és que n'hi ha un primer objectiu immediat
o prioritari que s'hagi marcat,
Carme Crespo com a regidora de Cultura?
Bé, n'hi ha dos.
Un, millorar la programació cultural de la ciutat,
perquè crec que tot és millorable,
i l'altre, treballar realment des de Cultura
per assolir la capital europea, Cultura 2016.
Treballar colze a colze, tots els tècnics,
la regidora aquí present,
amb la regidora responsable 2016
i els tècnics responsables
i l'empresa que porta els temes de Dragona 2016,
realment per assolir aquesta capitalitat.
i això és un repte que aquest sí que és un objectiu
que hem fixat i que l'assolirem de ben segur.
De fet, ja ens hem posat a treballar
i hem fet alguna cosa conjunta,
com va ser el concert de Camerata XXI
abans que marxés al Japó,
i aquesta setmana tenim una reunió,
o aquesta o la primera de la setmana vinent,
perquè la gent és tan complexa que no me la puc tenir tota la memòria,
que ja tots els tècnics a una treballarem per això.
Fixarem objectius, fixarem programes
per assolir aquest objectiu.
Amb, evidentment, comptant amb totes les entitats culturals
i moltíssima gent que s'han ofert i s'ofereixen,
inclús que no són entitats culturals constituïdes com a tal,
que s'ofereixen per treballar amb el que sigui
com a voluntaris per 2016.
Parlant de la candidatura al matí de Dragona Ràdio,
que ja fa setmanes que fa un espai setmanal,
precisament els dijous dedicat a la candidatura,
en què han passat molts agents,
moltes persones vinculades a la cultura de la ciutat,
moltes entitats,
vostè en aquests contactes primers que ha tingut amb les entitats,
ha trobat entusiasme, ha trobat ganes,
ha trobat esperances d'aquestes entitats
per la candidatura del 2016?
La veritat és que sí.
Jo crec que tothom ho veu això
com un objectiu que es pot assolir, ara ja.
I jo crec que això és positiu,
que tots ho veiem,
que des dels que governem l'Ajuntament
i les entitats de carrer,
i en aquest cas també els grups de l'oposició
ho veiem com a possible,
jo crec que ens en podem sortir.
Estem ben posicionats perquè tenim un consens
que no totes les ciutats ho tenen.
Més enllà d'això,
també ha citat el tema de la programació cultural.
Millorar la programació cultural,
com vol traduir aquest objectiu en els propers mesos?
Els propers mesos ja haurien de ser 2010.
Els propers mesos,
a veure, els programes estan fixats,
les actuacions programades,
els tècnics treballen amb els programes
que ja estan pressupostats,
com són la D.O. Tarragona,
la temporada de teatre,
tenim un concert de l'OBC
per presentar el Premi Internacional de Música,
tot aquest, el Camp de Mar, evidentment,
tot això ja està programat i en marxa.
Realment, la programació
per intentar millorar ha de ser 2010 i anar endavant.
Llavors, els objectius quins són?
Per exemple, tenir en aquesta ciutat
una temporada estable de teatre que ja tenim,
però amb tots els teatres de la ciutat
de manera coordinada,
perquè recordo que l'any vinent,
després de l'estiu,
tindrem ja Teatre Tarragona, també.
Llavors tindrem quatre teatres
i el Camp de Mar en aquesta ciutat.
quatre, perquè són els dos que són municipals,
el Camp de Mar,
i després hi ha el Teatre Magatzem
i la Sala Trono.
Tot això fa que tinguem programació de teatre
a la ciutat
i llavors ells estan molt d'acord
i nosaltres també
que el que hem de fer
és una programació coordinada de tot això.
És a dir, donar una programació estable de teatre,
però coordinada entre tots.
I després, inclús fer programa conjunts,
programes conjunts,
decidir, hi ha programes conjunts.
Això en quant a les arts escèniques.
Amb música, doncs, similar.
Totes les entitats musicals
que jo estic parlant,
en falta alguna,
però la major part ja n'hem parlat,
estem tots d'acord
en què hem de fer una programació estable de música,
de música clàssica,
de dansa,
i fins i tot d'òpera.
Podem fer alguna òpera
durant l'any.
necessitem també acabar
de decidir els espais escènics
on es fa sobretot la música,
que potser és el que tenim més mancança,
però aquesta és la idea,
una programació estable
d'aquest tipus de música
i de les altres.
No deixo enrere els altres tipus de música,
la música moderna, contemporània,
la de Tarragona,
però sí que tenir com a fixat
que igual que tenim una temporada de teatre,
tinguem una temporada de música,
per exemple.
Un altre tema que tenim pendent
és el tema de les lletres.
O sigui, amb la Generalitat,
precisament avui tenim una reunió
i n'hem tingut dos o tres
per diferents temes,
però avui ho tenim per veure
què fem amb la Casa de les Lletres.
La Generalitat té a cada província
una Casa de les Lletres
i llavors aquí hem de veure
com ho fem,
amb qui ho fem,
de quina manera
i és el lloc on s'han de desenvolupar
totes les polítiques de lletres de la ciutat.
Aquests són projectes de futur,
entre d'altres,
podríem dir més,
però s'han de definir aquestes línies estratègiques
que són les que volem tirar endavant
i treballar.
Que no vol dir que tot estigui el 2010,
perquè tenim un altre tema en la Generalitat
que és el Centre d'Art Contemporani,
també conjuntament.
Són temes que no seran exclusius de l'Ajuntament,
sinó que seran amb cultura de la Generalitat,
però que tindran un potencial de futur important
i de cara a 2016 especialment.
D'això últim que comentava,
d'una de les coses últimes que comentava,
això de la Casa de les Lletres,
el que es tracta és de trobar una ubicació,
un espai?
Sí, sí, sí.
Un espai per...
I després, perquè aquí el potencial,
o sigui, el teixit ja està,
ja està, també ja està.
Cal treballar perquè trobar un espai
que estiguem tots d'acord,
perquè amb això sí que totes les administracions
i també el món de les lletres,
i dotar-lo de contingut
i mirar què fem amb la Casa de les Lletres,
perquè als altres llocs on s'ha fet,
s'ha fet al voltant d'un escriptor sol.
I aquí, doncs, li hem de donar un format diferent
i això és el que hem de treballar encara en la Generalitat.
Quan ho tinguem més treballat ja ho avançarem.
Parlem d'equipaments.
De fet, ja ha citat vostè,
ja ha recordat que a partir de l'any que ve
Tarragona disposarà de quatre sales de teatre.
L'any que ve s'inaugurarà, doncs, el Teatre Tarragona.
Com van les obres?
Quines són les previsions que tenen vostès
d'aquest equipament de la Rambla Nova?
El Teatre Tarragona, ara el que hem fet...
O sigui, les obres van...
L'obra civil va endavant.
Ara el que hem fet és encarregar
amb una empresa especialitzada en so,
l'escenotècnia.
Ara ens faran una proposta de...
O sigui, ens faran diversos preprojectes
perquè triem nosaltres
quina és l'escenotècnia que volem.
Sempre, evidentment, amb les limitacions
que té l'obra civil i l'espai
on està el Teatre Tarragona.
Vull dir que l'escenari és...
Dona el que dona i és el que és.
I bé, intentarem que el so sigui el millor possible.
El so probablement en quant a teatre
i allí ja avanço que els he encarregat
que em presentin una proposta per posar-hi cinema.
Per tant, que es pugui fer cinema,
traslladar el cinema que tenim a l'antiga audiència,
poder-lo traslladar allà.
I bé, i tot plegat, doncs,
ens faran propostes i mirarem quina...
I a això ens n'anem
perquè hem de ser realistes
a acabar les obres a mitjans de l'any vinent.
D'aquí un any i una mica més.
Segurament per després de l'estiu del 2010.
Segurament.
Això, Teatre Tarragona.
Després també hi ha un projecte de remodelació
de millores del Camp de Mar.
Bé, el camp...
A l'entorn de l'auditori
i, en fi, de tota la infraestructura que té, no?
El Camp de Mar.
La veritat és que és un projecte molt, molt, molt, molt maco,
molt agosserat.
L'hem demanat amb un ajut FEDER.
De fet, costa gairebé 4 milions d'euros.
Llavors, l'Ajuntament, ja sabeu que els ajuts FEDER
el que fan és que paguen la meitat
i l'altre l'hem de posar a l'Ajuntament.
Però creiem que serà molt important
perquè allà, en aquest projecte,
hi haurà des d'un petit auditori
per 200 persones
el que són els voltants,
o sigui, al costat de l'escenari actual d'ara
i cap baix,
des de sales d'assaig.
És a dir, allí podrem donar cabuda
a moltes entitats culturals, precisament,
que vulguin assajar allà
o que vulguin tenir un lloc allà,
doncs serà un punt important.
La veritat és que és un projecte molt, molt maco.
Segueixo dient,
el juliol crec que és quan decideixen els ajuts FEDER.
Aquest està condicionat, de moment, els ajuts FEDER,
perquè, si no, llavors ja hauria de passar
a formar part del pla econòmic, financer,
d'inversions que té l'Ajuntament
i llavors ja es podria allargar.
Però, si ens concedissin el FEDER,
amb un parell d'anys estaria.
Perquè està condicionat, clar,
als fons europeus, 4 milions d'euros.
Gairebé, 3 milions d'euros.
I l'objectiu de l'Ajuntament seria que tot anés a càrrec dels fons,
si és possible.
La màxima quantitat possible, si més no.
Ja que estem parlant d'equipaments,
segurament, i de fet també vostè ho ha dit,
pel que fa a les arts escèniques, pel que fa al teatre,
estarien ja ben servits
amb l'obertura del Teatre a Tarragona.
En canvi, hi ha més dèficit des del punt de vista musical.
I de fet hi ha l'Associació de Músics de Tarragona
que des de fa temps, ells i altres grups,
bandes de música que assagen, que reclamen espais.
Amb això hi ha la possibilitat de buscar espais?
Jo crec que al Camp de Mar també poden anar.
Una part d'aquests grups també podran anar al Camp de Mar.
El Camp de Mar no només serà per arts escèniques,
sinó també musicals.
Llavors, el que tenim és el futur auditori,
que sí que el tenim contemplat en les inversions,
però ja sabeu que estem condicionats
perquè nosaltres pretenem fer la ciutat de la música
a la Budellera, on hi ha el Camp del Nàstic.
Per tant, primer s'ha de traslladar al Camp del Nàstic
i llavors allà hi ha l'auditori,
l'escola municipal de música i el conservatori.
Però clar, això estem parlant de cinc anys.
Llavors, no podem esperar cinc anys
a tenir una programació estable de música.
Tenim els auditoris que tenim,
estem mirant quines sales ens poden donar cabuda
que puguem fer concerts.
Evidentment, grans orquestres sinfòniques
no els poden posar a tot arreu.
De fet, hi ha un teatre que potser ningú el contempla,
que hem fet fer amb la Generalitat un estudi acústic
i és molt bo, que és el de la laboral.
Llavors, seria qüestió de remodelar una mica aquell espai
i estem en converses amb la Generalitat per aquest tema
i, si pogués ser, seria un lloc per poder fer aquests concerts
fins que tinguem l'auditori.
Llavors, aprofitar tots aquells llocs que tenim,
posar en valor tots aquests llocs que tenim a la ciutat.
Ahir em feien la proposta, jo he de dir,
de l'associació de Setmana Santa,
d'utilitzar les esglésies,
especialment aquelles esglésies que no tenen servei de cult,
per poder fer concerts, la veritat és el que deia,
ens han ofert la seva ajuda.
I no ens demanen diners, sinó que ens ofereixen la seva ajuda,
la qual la veritat és d'agrair.
I llavors, les sales que ja tenim, el Metropol,
el Teatre Tarragona, fins al límit que ho permeti,
perquè és petit, és a dir, al fos de l'orquestra no hi caben molts músics.
Per tant, amb tot això haurem de fer un entramat musical
fins que ja puguem tenir el nostre auditori en condicions
que jo crec que com a ciutat de Tarragona, capital de província,
ja hauríem de tenir.
En fi, hem parlat molt d'equipaments.
Ja per anar tancant aquest repàs a l'actualitat en matèria de cultura,
hem parlat abans dels objectius a nivell de programació.
És veritat que després també al llarg de l'any,
més enllà de la programació de teatre, de música, d'exposicions,
de tota mena d'activitats culturals,
hi ha tres o quatre certàmens al llarg de l'any
que destaquen, en molts casos,
perquè també són d'àmbit nacional o internacional.
Recordo, per exemple, de memòria,
el Festival Internacional de Dixieland,
el Festival Escant de Fotografia,
que es va estrenar l'any passat
i que aquest any ha tingut un nou impuls.
Tenim el concurs internacional de focs artificials.
Aquests tres o quatre elements al cap de l'any...
Es mantenen.
Es mantenen.
És evident, és evident.
I és el que dic, el que hem de fer és millorar.
És a dir, el que ja està bé ho hem de potenciar
i la resta millorar.
Evidentment, són tots aquells certàmens internacionals.
I hi ha també el Premi Internacional de Música,
que no és massa conegut per la ciutadania.
I també ho hem de posar en valor.
I crec que quan ja tinguem aquesta programació estable de música,
això també ens permetrà una mica visualitzar-lo.
Fa molts anys que es fa.
O sigui, ens coneixen arreu del món per aquest premi.
I bé, doncs això ens falta una mica aquí, no?
Potser, ja sé que potser hi haurà algú que digui...
Jo ja ho sé, no?
Però tenim la sensació que ens falta, no?
Potser creure'ns més en nosaltres mateixos,
el que fem internacionalment.
Acabem, ja, senyora Crespo.
Un nom propi, de totes maneres,
de l'equip que ha format part durant molts anys
de la gestió cultural de la ciutat,
el de Jordi Bertran, molt conegut,
col·laborador d'aquesta casa, en fi,
una de les persones més implicades des de l'any 86
vinculat a l'Ajuntament de Tarragona.
Ja saben els oients que durant un temps
s'ha deixat l'Ajuntament de Tarragona
per anar a dirigir un certamen a Manresa.
La marxa de Jordi Bertran a nivell d'equip de tècnic
que treballa en l'espai de cultura,
com queda fixat?
A veure, el Jordi Bertran és un tècnic de gestió cultural
que portava molts anys i que, bé,
doncs, tenia un bagatge
que, bé, que és difícil potser de substituir del tot,
però la persona que l'ha substituït
també porta molt bagatge,
porta molt de temps a l'Ajuntament,
coneix molt l'Ajuntament,
per tant, amb aquest sentit,
jo crec que ho tenim cobert.
Però també s'ha de dir
que el Jordi Bertran a mi, personalment,
m'envia correus electrònics,
o sigui, sempre em diu que està a la nostra disposició
per qualsevol cosa
i jo sé que els tècnics,
els altres tècnics de l'Ajuntament també,
és a dir, que aquesta fluïdesa de tracte,
a més, el Jordi és de Tarragona,
per tant, és que me'l trobo pel carrer
quan arriba amb l'autobús,
és a dir, és una persona
que la veritat és que encara que hagi marxat
i de la qual cosa ens alegrem molt
perquè ha sigut per ell per millorar,
creiem, ell com a persona,
està sempre disposat a ajudar.
Però a l'Ajuntament,
els altres tècnics de gestió cultural que hi ha,
en la veritat, també tenen un nivell important
i bé, ens fa falta agafar algú ara
i ja està.
Cobrir potser per d'altres, no?,
per d'altres activitats algú,
però al seu lloc teníem ja la persona
que el podia substituir
fins que decideixi tornar,
que ell té la seva plaça aquí.
Molt bé, doncs així acabem.
Aquest repàs que hem volgut fer
de manera genèrica, de manera general,
a la política cultural de la ciutat
amb la regidora que ha assumit aquestes competències
fa un mes i mitja aproximadament,
que és la tinent d'alcalde,
Carme Crespo.
És la primera entrevista que concedia
un mitjà de comunicació,
és la primera vegada que hem parlat amb ella
de cultura davant d'aquests micròfons
del matí de Tarragona Ràdio,
així que li agraïm molt,
senyor Carme Crespo.
Moltes gràcies i molta sort
amb la nova feina...
Aquesta és la nostra ràdio de la ciutat.
Amb la nova feina de cultura,
que li vagi molt bé.
Gràcies.
Adéu, bon dia.