però em penso que la cita més immediata la tenim ara
a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria
i amb la nostra unitat mòbil.
Jo crec que ja estan a punt, no?
Joan Maria Bertran, Jordi Sorinyac, bon dia.
Creus bé, bon dia, Jolanda.
Vosaltres no voteu.
No, nosaltres no votem.
Però us faria gràcia votar, no?
Bueno, sí, pel fet de la votació electrònica.
Dic l'autisistema, exacte.
Sí, perquè nosaltres, de veritat, en el món de l'enginyeria química,
poques coses podríem emportar modestament.
En qualsevol cas, comentar-te que, com deies,
estem a l'interior, vaja, al pati de l'ETSE,
l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria,
aquí al campus de Sarsalades,
per parlar d'aquesta votació.
És, de fet, la votació de la Junta de Centre, de l'escola,
però és una votació molt important perquè, com comentàveu,
ja ho hem comentat també al llarg d'aquesta setmana
els serveis informatius,
té la particularitat que combina el doble sistema.
Un, el tradicional, la urna, la papereta, tota la vida,
i l'altre, la votació electrònica.
I és, a més, la primera vegada
que una universitat de l'estat espanyol
posa en marxa una votació electrònica vinculant,
perquè els resultats d'aquesta votació electrònica,
parlant en plata, també aniran a missa.
Per ampliar les dades
i per conèixer una mica com s'està desenvolupant
aquest procés,
ens acompanya el director de l'ETSE,
el senyor Javier Maixer.
Senyor Maixer, bon dia.
Hola, bon dia.
En primer terme, explicar que les votacions
es van iniciar aquest dimarts,
es tanquen aquesta tarda.
Com estan anant el procés?
Pues, de momento, el proceso marcha correctamente.
Es muy difícil hacer un seguimiento
de la gente que vota,
porque precisamente la inmensa mayoría
del personal que va a votar,
el profesor, el SPAS,
lo puede hacer desde su ordenador.
Por lo tanto, es muy difícil saber un poco
cómo va la marcha.
Lo único que sabemos es que estudiantes,
ha habido pocos que se han validado
su firma digital,
por lo tanto, nos imaginamos que al menos
a través del proceso electrónico
pocos votarán,
pero pueden votar también
a través de las urnas de papel.
O sea que, en principio, no sabemos.
Aquesta tarda, quan es faci el recompte,
de ben segur que tindrem
les dades definitives.
Ara li demanaré que ens expliqui
com va ser aquest procés
per fer la votació electrònica,
que és, òbviament,
el fet més obredós,
però abans m'agradaria preguntar-li
sobre com va sorgir la idea.
No sé de qui va ser la iniciativa
d'implantar aquesta votació electrònica,
a més, vinculant precisament
en aquestes votacions.
La idea salió del rectorado
de la Universitat de Rubí i Virgili
por la razón de que
se daban las circunstancias
para poder hacerse este tipo de proceso,
porque el personal de la universidad
todos tienen tarjeta identificativa
con chip.
Por otro lado,
era el momento,
ahora de hacerlo,
porque próximamente habrá
unas elecciones de rector
y se pensaba que sería bueno
que ya las elecciones
de este tipo
ya se hicieran electrónicamente,
entonces,
como nosotros hacíamos
la elección
de la Junta de Centro
en estas fechas,
pareció que era un buen momento
de hacer una prueba
con un caso real
de elecciones.
Si em permet,
doncs,
els ha tocat fer
de conillet d'Índies.
Sí,
d'alguna manera sí,
pero realmente
no queda ningún problema.
De hecho,
nosotros,
obviamente podemos hacerlo,
como decía antes,
porque tenemos la tarjeta
y además esta tarjeta
ya la estamos utilizando
en otros ámbitos,
por ejemplo,
en la Escuela Técnica Superior
de Ingeniería
todos los accesos,
despachos,
laboratorios,
aulas,
se hacen a través
de identificación
a través de la tarjeta electrónica.
Los profesores
cuando califican
las actas
y las firman
la hacen electrónicamente.
Por lo tanto,
era un paso más
de uso
de la tarjeta
que ya es un elemento
cotidiano
en nuestra escuela.
Por lo tanto,
simplemente lo que ha habido
que hacer,
algunos cambios,
de hecho,
ha habido que cambiar
el reglamento de votación
porque no estaba contemplado
inicialmente
que se hiciera,
pudiera hacer electrónicamente.
Eso,
el anterior
consel de Gouver
ya lo aprobó
y ahora simplemente
pues era
un poco
la,
prever
la infraestructura
necesaria para,
bueno,
pues,
sobre todo
para estudiantes
ha habido que dotar
algunos ordenadores
por ahí distribuidos
en el campus
que tengan lector
de tarjeta
para que puedan votar.
Por lo demás,
ya está.
Per explicar
com funciona
la votación electrónica,
vos heu explicat
tota la comunitat
universitaria,
estudiants,
personal d'administració
i personal docent
disposa de la targeta,
el carnet de la universitat
és un carnet amb xip,
aquest xip conté
una informació personal
i si accedim
a un dels ordinadors
distribuïts
de la universitat
en què hi ha
lector de targetes,
lector d'aquest xip,
nosaltres,
a través d'aquesta tecnologia,
se'ns obre una mena
de menú,
una mena d'accions directes
i ja ràpidament
podem efectuar la votació.
A grans trets
seria això.
Sí, sí, efectivamente.
El que vota
en el momento
que se identifica
a través de su terminal
con la tarjeta
va a una dirección
electrónica
donde está
el aplicativo
de votación
y allí
hace el
puede votar.
Entonces,
la primera acción
es que se identifica
a la persona
que accede
entonces,
automáticamente
el sistema
le muestra
en la pantalla
los candidatos
de su propio colectivo.
O sea,
la comunitat universitaria
te reconeix
per exemple
com a estudiant
i llavors
només tens dret
òbviament
a votar
als representantes
estudiants
el mateix
amb el pas
i amb el mateix
amb el professorat.
En el caso
de los estudiantes
es más complejo
porque cada estudiante
puede votar
a los
candidatos
de su titulación.
Entonces,
efectivamente,
al identificarse
se sabe
qué titulación es
y salen sus candidatos.
El profesorado
ya es menos
complicado.
hay, por un lado
el colectivo
de profesores
doctores
y algunas
no doctores
profesores
colaboradores
y demás
pero bueno
me refiero
ya es menos
complejo.
Hi ha un aspecte
que es
capdalt
si em permet
que es
l'aspecte
de la seguretat
i a mi
m'agradaria
Iolanda
que el senyor
Maixer
ens ho comentés
amb detall
perquè estem parlant
gairebé
d'una mica
d'història
de pel·lícula
perquè estem parlant
d'uns nivells
de seguretat
que a mi
personalment
a vegades
quan ho explicava
en microtancat
em semblen
una mica
espectaculars.
S'estem parlant
que les dades
estan encriptades
que s'han de desencriptar
amb un ordinador
que està fora aquí
i que hi ha
tres claus diferents
vaja
expliqui'ns una altra vegada
perquè la gent
es faci una idea
exacta
del nivell
de seguretat
amb què es fan
aquestes votacions.
Sí,
obviamente
para que pueda
procederse
a una votación
de este tipo
la condición
sin e cuant
es la seguridad.
Entonces,
la seguridad
a dos niveles
la que en ningún momento
se puede identificar
el voto
con la persona
que vota
y por otro lado
una robustez
de todo el sistema
para que externamente
no se pueda acceder
al sistema
y se pueda
d'alguna manera
a hacer de intruso
dentro del sistema.
Entonces,
el proceso
simplemente es
hay un ordenador
que está
siempre desconectado
de la red
en donde
es donde está
el programa
que encripta
y desencripta
la información
que da lugar
luego
al recuento
como si llamamos
de votos.
Por lo tanto,
y a ese ordenador
solo se puede acceder
a través de
tres claves
que
al menos tres claves
que tiene
la llamada
mesa electoral
porque en este caso
aunque sea electrónico
también hay una especie
de mesa.
Hay unas personas
que a cada una
ha recibido su clave
y entonces
para acceder
a ese ordenador
solo tienen que estar
las tres a la vez
e introducir
esa clave.
O sea,
perdoni,
porque la gente
se ha fascinado
de ello
de como si
accedísseme
a un correo electrónico,
un nom
d'usuario,
una contrassenya
de seis carácteres,
res de todo esto,
¿eh?
Seguimos hablando
de una cosa
molt més complexa.
Muchos más carácteres
y mucho más difícil
de intervenir.
Entonces,
luego lo que ocurre
es que ese ordenador
una vez empieza
el proceso de votación,
ese ordenador
se custodia
en un...
concretamente
en este caso
se ha hecho
en los servicios
de...
A Caixa Tarragona,
¿no?
A Caixa Tarragona,
¿no?
Entonces,
en el proceso
normal de votación
los electores
que acceden
a los terminales,
esa información
que va totalmente
encriptada
y codificada
va a unos servidores
del Servicio de Informática
de nuestra universidad.
Entonces,
cuando se termina
el proceso de votación,
toda esa información
que está totalmente
encriptada,
que ni incluso
los informáticos
del sistema de informática
ni nadie
puede desencriptar,
esa información
encriptada
va a un fichero
electrónico,
se almacena
en un PEN
y entonces,
cuando se termina
la votación,
se vuelve a traer
el ordenador
que está custodiado
en Casa Tarragona,
se vuelca
esa información
del fichero,
entonces,
a través de las tres
claves
de la mesa electoral
es desencripta
y entonces
se obtienen
los resultados
finales.
Déu-n'hi-do,
t'has aclarit,
Jolanda,
com a mínim
has pogut
fer-te una idea
de la complexitat
del procés?
A veure,
a mi el que m'ha donat
són moltes garanties
de seguretat,
aclarir-me no,
perquè ho trobo
complexíssim,
jo crec que ni el...
s'ha de ser molt
un hacker de primera,
eh?,
per poder fer fallida
en aquest sistema,
realment.
Vaja,
en qualsevol cas,
l'objectiu és que ni que
siguis un hacker de primera
puguis esbancar,
bé,
en qualsevol cas,
l'objectiu és aquest.
Una última pregunta,
dèiem abans que
vostès,
entre cometes,
feien de conillets
d'índies,
òbviament el procés
de votació encara no
s'ha tancat,
a Sant Cavull
i a les 5 de la tarda,
les sensacions són bones,
creuen que aquest procés
és vàlid
per a eleccions
del rector
i fins i tot
per a explotar-lo,
perquè també en un altre
àmbit es parla moltes vegades
de quan es podran fer
altres tipus de votacions,
fins i tot les eleccions
municipals,
s'havia especulat
alguna vegada,
que el procés
li ofereix garanties
i fiabilitat
per poder exportar-lo
en altres cites?
En principio,
obviamente,
nosotros entendemos
que es totalmente fiable,
de hecho,
vamos a ver,
no es que nosotros
lo creamos,
la empresa que lleva a cabo
este proceso
es líder
de este tipo de votaciones
ya en Estados Unidos,
en países como Suiza,
que hace ya muchos años
que se utiliza
estos medios
para hacer votaciones
y con total garantía.
Por lo tanto,
nosotros,
en cuanto a garantía,
obviamente a la universidad
cuando propuso
que se informatizara
este proceso,
contaba con ese tema
de que era totalmente seguro.
Por otro lado,
es enormemente cómodo,
o sea,
realmente,
yo entiendo
que a partir de ahora
lo razonable sería,
si se tienen los medios,
es votar a través
de sistemas,
porque se puede hacer
en cualquier momento.
Clar,
imaginemos,
perdoni,
la situación
de votar
vostè tranquil·lament
al despatx
quan vostè vol
amb el seu ordinador
a no pas haber
de desplaçar-se
fins a on
està la urna,
fer coaciniar,
presentar la documentació
necessària,
no hi ha color,
entre les dues imatges.
Efectivament,
nuestra visión
es eso de que
a partir de ahora,
bueno,
nosotros lo tenemos clarísimo,
a partir de ahora
todos los procesos
estos de votación
lo vamos a hacer
por este sistema,
si la universidad
no lo autoriza,
claro.
Senyor Maixer,
senyor Javier Maixer,
director de la ETSER,
Escola Tècnica Superior
d'Enginyeria,
gràcies per atendre'ns
en directe
al matí de Tarragona Ràdio,
que vagi bé
a aquesta recta final
del procés
i que vaja,
que tot aquest procés
de desencriptació
de les claus
funcioni correctament,
d'acord?
Yo confio que sí
i moltes gràcies a vosaltres.
Fins ara, moltes gràcies.
Hem explicat aquest procés,
només quedaria
una última cosa
i a més un dubte
que aquesta tarda
o aquest vespre
quan se sàpiguen les dades
serà segurament
curiós o interessant
veure quin percentatge
de la comunitat universitària
ha fet servir
cadascun dels dos mètodes
perquè la votació electrònica
és vigent,
encara és vigent
en aquesta votació
la urna tradicional
i serà curiós,
si més no,
veure per quanta gent
s'ha decantat
per la urna
i la papereta
tota la vida
o bé per fer-ho
amb aquest sistema electrònic.
Però clar, fixa't,
això que explicaves ara
de sense moure't de casa
i en qualsevol moment
pots votar
si això en un futur
es fes per altre tipus
d'eleccions
així com a més
generals, no?
Eleccions polítiques
al nostre país.
Si hi hagués molta abstenció
no li podríem donar
la culpa al temps
ni a la platja.
Vaja, o sigui
que els polítics
en perdó
s'haurien inventat
s'haurien inventat
s'haurien inventat
s'haurien inventat
o que no tenim internet
que s'ha penjat la línia.
Vaja, és un avent
sense aquest tipus de dubte
per la comoditat
per la facilitat
hi ha garanties cècniques
i a veure si aquest procés
es va accelerant
perquè segurament
tots plegats
i acabem sortint guanyant.
Molt bé, Jordi,
doncs moltíssimes gràcies
a tu i al Joan Maria Bertrana.
Ens retrobem d'aquí una estoneta.
Fins ara.
Fins ara.