Un minut seran tres quarts de dotze del migdia.
Si agaféssim un catàleg, es poden fer cançons absolutament de tot.
Fins i tot cançons que parlin de pedres, com ara aquesta.
Pilar Sada, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Es poden fer cançons de pedres i és una frase
que tots els que us dediqueu a aquest món utilitzeu sovint,
les pedres parlen.
I no ho dieu perquè sigui un eslògan publicitari,
sinó que realment parlen i deixen anar uns missatges extraordinaris.
Com a mínim les podem fer parlar.
Això és veritat.
Potser no parlen, però les podem fer parlar.
Parlen a les pel·lis...
A les pel·lis de Disney.
A jo mateix, però les podem escoltar.
És a dir, podem demanar-los coses perquè ens expliquen moltes
i tenen aquestes pedres antigues nostres,
tenen la traça de tot aquest passat
i el podem anar reseguint.
I és això una mica el que volem fer
i sempre a la nostra feina, com dius,
però a més a més més concretament
amb aquesta exposició que hem tingut des del 7 de juny
de Tàrraco Pedra a Pedra
que una mica és això, anar reseguint les pedres de Tàrraco.
I Pedra a Pedra s'ha anat construint en paral·lel
tot un seguitant d'accions i activitats
que han tingut molt d'èxit, que continuen tenint,
perquè a vegades diu, mira, s'inaugura l'exposició,
fem alguna conferència, a veure, seria l'allògic.
Però el que ha anat fent és anar afegint
molts elements molt atractius,
cridar l'atenció en definitiva de la importància
de les pedres en el sentit material, a més a més.
Sí, a més a més, nosaltres estem convençuts
que una exposició, tant sigui permanent com temporal,
en si mateixa té un valor, però que permet fer moltes coses al seu voltant.
I una mica el que intentem és això, fer determinats projectes
i propostes d'activitats que puguin també una mica
cobrir tots els interessos.
Aquesta exposició, recordo que es va inaugurar
amb motiu d'una celebració científica,
que era el fet que a Tarragona s'estava celebrant
la Conferència Internacional Asmòcia,
que reunia més de 250 persones que són especialistes
en l'estudi de la pedra de l'antiguitat
i, per tant, aquests 250 persones
estaven superinteressats en aquest tema.
Però nosaltres pensem que aquest interès científic
s'ha de passar a la societat,
que és la societat la que ha de rebre aquestes novetats
i el que pugui ser significatiu
pel seu coneixement i per la seva formació.
I això es pot fer amb diferents formats
i és el que una mica hem intentat fer
amb activitats per joves durant l'estiu,
amb tallers per escolars,
grups d'educació en el lleure,
famílies, adults,
durant tota l'exposició,
amb aquest seminari que tenim
tot aquest mes d'octubre
de cinema i història,
que està dirigit fonamentalment
a l'àmbit universitari,
però no exclusivament a l'àmbit universitari,
i que uneix conferències més teòriques
amb projeccions de pel·lícules
que tenen la pedra com a centre d'acció,
Terra de Faraones,
Pompei a l'últim dia,
aquest tipus de coses.
Tenim ara, pel mes de novembre,
junt amb la Biblioteca Pública,
un club de lectura,
també en torna amb una lectura d'un llibre
que té com a centre de l'acció
un marbrista i l'assassinat d'un marbrista tàrraco,
i tota una sèrie d'activitats,
demostració del treball sobre la pedra,
i aquests que hem fet
i que aquest cap de setmana s'acaba,
de l'itinerari per les pedreres de tàrraco.
És a dir, hem intentat fer un ventall de propostes
que puguin tocar a tots aquells interessos
una mica variadets, una mica complexs.
Jo recordo que esmentaves aquest congrés,
que era un congrés professional i acadèmic,
però que es van explicar coses
i es van donar a conèixer moltes informacions
que desperten també l'interès del públic en general.
I bona part d'aquest interès se centrava en el lloc d'origen,
on es treuen les pedres, que són les pedreres.
I justament és aquesta activitat.
Aquest cap de setmana, aquest dissabte concretament és l'última,
teniu l'autobús ja ple?
Queden algunes places.
Jo ja viso que queden algunes places.
Poques, però queden algunes places.
Deixa'm dir si queden o no queden places,
perquè no sigui que la gent s'ha tan substituïa.
Doncs no queden places.
Encara en teniu alguna, truqueu ja al museu.
Perquè el que feu és fer un recorregut físic per les pedreres.
Fem una proposta d'itinerari
per recórrer, no totes,
perquè hem de pensar que estan localitzades
unes 24 pedreres al voltant del territori de Tàrraco.
Fins a 24 pedreres?
24 pedreres.
Només parlem del mèdol.
I quan ja estava l'exposició inaugurada,
recordo, imagino que recordareu,
que es va localitzar,
amb les obres que s'estan fent
de remodelació, de restauració de l'aqueducte romà,
una pedrera a peu d'aqueducte
que no es coneixia
i que al anar a fer aquests treballs de restauració
es va localitzar una més
de les que ja es coneixen al voltant d'aquest monument,
de l'aqueducte romà,
que n'hi ha diverses detectades.
Per tant,
és segur que...
que és molt probable que trobem més pedreres
si avança la recerca,
però estan detectades 24.
Per tant, les 24 no les podrem recórrer,
però el que sí que hem fet
ha sigut una mica
fer un recorregut
que ja viso que dura
unes 4 hores, 4 hores i mitja,
és a dir, és tot un matí
de ganes de passejar
i de veure patrimoni
i hem escollit unes
que són molt conegudes,
per exemple, la del mèdol,
és evident que hi havia de sèrie
en aquest recorregut,
que és amb la que acabem l'itinerari,
però d'altres que són menys conegudes
i concretament visitem,
s'inicia el recorregut
per les pedreres de l'aqueducte,
que són molt interessants
perquè són unes pedreres
que van estar fonamentalment
per vestir material
per la construcció del propi aqueducte
o restauracions posteriors
del propi aqueducte.
Es visita la pedrera
de la Torre d'Endolsa,
de Vilaseca,
que és una pedrera molt desconeguda
i que jo convido
a anar-hi a veure
en aquest itinerari
o a qualsevol moment
perquè està...
Aquell part tan bonic,
que és molt agradable.
I realment és una pedrera
que dona molt la idea
del que significa
l'explotació del territori.
És molt interessant
perquè hi ha les traces
de tot el treball,
vull dir que és molt interessant.
La pedrera de l'Elías
a Roda de Barà,
que és una pedrera interessantíssima
pel seu tamany,
que és un tamany impressionant,
també per l'estat
en què està conservada
i perquè també ens ajuda
a entendre
com es va construir
un altre dels monuments
més emblemàtics
de la Tarragona romana,
que és l'Art de Barà.
Clar, els romans no eren tontos
i l'Art de Barà
està fet
amb la pedra estreta d'allà.
D'allà, sí, sí.
I el que passa
que també pensem
que hi ha una explotació
més enllà, segurament,
de l'Art de Barà.
Però, a mi,
no s'exportava
la pedra de Tarracó?
A veure...
Perquè importar
sí que importaven
algun tipus de material,
probablement vas ser tu
algun convidat del Congrés
que a mi em va cridar l'atenció
que importaven marbre,
per exemple,
importaven molt tipus
de material, Petri,
però que nosaltres no érem
o sí érem exportadors de pedra.
A veure, això ho entendrem
molt ràpid.
Per practicitat,
quan es anava a construir
una ciutat,
el que es feia era
aprofitar els recursos
que es tenien més propers.
Per tant,
Tarracó, fonamentalment,
està construïda
en base
a la pedra propera,
que en diem, no?
La pedra propera,
que fonamentalment,
així per fer una mica...
una...
una descripció breu,
era una pedra calcàrea
bastant tova
i no massa consistent,
però fàcil de tallar,
que és el que anomenem
la pedra del mèdol soldó,
per on se va estreure
la gran quantitat de pedra,
que és la pedra del mèdol, no?
Aquesta calcàrea
és la base, diríem,
per la construcció de la ciutat.
Hi havia altres pedres,
també calcàrees,
però més dures,
com podia ser la Santa Tecla,
pedra Santa Tecla,
que era més una pedra
utilitzada per l'ornamentació,
per fer inscripcions,
pedestals,
una pedra també calcàrea
molt dura,
menys marmòria,
diríem,
que la Santa Tecla,
que li podíem dir
el marbre de Tàrrec o no,
que seria el lliçós,
i alguna altra pedra tova,
un soldó.
Tàrrec era autònoma
per construir les seves coses?
En aquest aspecte sí,
però no per la decoració.
És aquí a Tàrrec,
la pedra de més qualitat,
diríem,
és Santa Tecla,
la pedra de Santa Tecla,
que es podríem dir
el marbre de Tàrrec.
És la calcàrea
amb més cristalls
i que, per tant,
permet un polit
que dona aquest aspecte
de marbre.
Però,
per la marmorització
de Tàrrec,
és a dir,
per la decoració,
l'ostentació,
l'ostentació,
que necessitava l'imperi,
just,
es va importar marbres
procedents
de pràcticament
totes les pedreres
de l'imperi,
que segurament
no vindrien directament
d'aquestes pedreres,
sinó que segurament
passarien per Roma
i després es distribuirien,
però sí que hi ha
les principals pedres.
Fonamentalment,
l'única rara,
és a dir,
una pedrera
del nord d'Itàlia,
que és
del tipus de marbre
que hi ha més quantitat
utilitzat per la decoració,
però hi ha pedres
de tot arreu.
Hi ha pedres de Turquia,
pedres del nord d'Àfrica,
pedres de Grècia,
pedres absolutament
de tot arreu.
I clar,
fàcilment pots identificar
que bona part
de l'aquaducte
estigui fet
de la pedrera
de l'aquaducte,
l'art de Barà
de la pedrera
de Barà.
Traient aquesta localització
geogràfica,
es poden identificar,
perquè deies,
no,
hi ha pedres marbres
que venien de Turquia,
de...
Es poden identificar
l'origen
del que són
les pedres
que tenim ara
a Tarracó?
A Tarracó,
a veure,
això és més complicat,
però, per exemple,
la pedra de la Torre d'Andolça,
segurament,
per lògica,
es devia utilitzar
per construir
les viles
que hi haurien
properes
a aquesta pedrera,
perquè és lògic.
Una de les qüestions
fonamentals
és el tema
del transport,
no?
No transportarien
pedres
molt llunyanes
per fer una cosa
que estava
propera,
no?
Era més fàcil
utilitzar la pedra
que tenien
més a l'abast,
no?
I, per tant,
el que es pensa
pel tipus d'explotació,
per la quantitat
de metros cúbics
explotats,
és que, per exemple,
la pedra de la Torre d'Andolça,
la pedra de la Torre d'Andolça
devia servir
per la construcció
de viles properes,
però també
per la gran quantitat
d'explotació,
segurament,
part d'aquesta pedrera
devia venir també
a Tàrraco
per construir
part de la ciutat.
Identificar
exactament
quin tipus
de pedra
es va utilitzar,
si és tota
del mèdol,
si ens va venir també
de la pedrera
de la Torre d'Andolça,
és més complicat.
Algunes sí que se sap
que segurament
eren del mèdol.
Pensem que
a la pedra del mèdol
es van extreure
uns 66.000 metros cúbics
de pedra,
no?
Llavors,
és la pedrera
amb una explotació
més important
i segurament
la pedra
utilitzada
per les muralles,
la pedra
utilitzada
per el circ,
etcètera,
devia ser
provinent
de la pedra
de la pedra.
La proximitat geogràfica
és lògica,
el que dèiem,
no érem precisament
tontos.
Tota aquesta visita
la fareu dissabte,
diumenge,
feu un taller també.
Diumenge
fem el darrer
dels tallers
dirigits
a les famílies,
el qual no vol dir
que durant tot el mes
de novembre
continuarem tenint tallers
tant per grups
com per escolars
com per adults
que estiguin interessats,
però el que hem dedicat
a les famílies
hem dedicat
el mes d'octubre
a fer parlar
les pedres,
que és com li anomenem
el taller,
com el titulem
i aquest diumenge
és el darrer
dirigit a les famílies
el diumenge
a les 11 del matí.
Estàs parlant
d'un taller
adreçat a les famílies
però em comentaves
que teniu molts projectes
parlaves de col·laboració
amb la Biblioteca Pública
que ja comença a ser veterana
aquesta...
Però esteu treballant molt
amb altres col·lectius
de la ciutat
sobretot col·lectius
amb discapacitats
perquè també puguin gaudir
i participar
de les activitats del museu.
Aquesta activitat
de fer parlar les pedres
i de l'exposició
Tarraco Pedra Pedra
ha sigut un dels projectes
que hem treballat
i que hem tingut
molt d'interès
des de l'inici
que fos un projecte
que fos accessible
a tothom
amb accessibilitat màxima
i llavors hem treballat
estem treballant
amb la ONCE
hem adaptat
el taller
de fer parlar les pedres
per persones
amb ceguesa
i discapacitat visual
i estem treballant
també
amb el servei
de discapacitats
del municipal
per l'activitat
de demostració
del treball
sobre la pedra
que farem
el dia 15 de novembre
que és un diumenge
al matí
en el marc
de la Setmana de la Ciència
pugui també
ser seguit
amb llenguatge de signes
i una mica
jo crec que és
la funció
dels museus
com a institucions
públiques
facilitar
el màxim
d'accés
a les propostes
que fem
i en aquesta línia
estem
creiem que és una via
que és bàsica
per a la nostra tasca
i ha sigut
iniciar
tota una sèrie
d'activitats
que esperem
que donin fruit
en activitats permanents
ja que es quedin
al museu
dirigides
a diferents col·lectius
el que donen
de si les pedres
el que donen
de si
són dures
però no
són molt agradables
però tu te'n recordes
quan es va inaugurar
l'exposició
és una exposició
de pedres
discretament
quan comences
a veure
tot el que dona
de si
la nit
deu
aquella nit
tan especial
a la ciutat
de Tarragona
recordo que
vau posar
a la porta
del museu
allà a la plaça
del rei
uns picapadrés
i a més
amb les eines
que s'aproximaven
al màxim
al tallar la pedra
a l'època romana
aquesta activitat
tindrà continuïtat
el dia 15
és aquesta
que l'escenari
de la ciència
la tornem a repetir
ja estava previst
fer-ho en dues ocasions
realment
aquesta activitat
ens ha servit
per dues coses
una
per treure
una altra vegada
més el museu
fora de les seves portes
que a nosaltres
és que ens agrada
molt aquest tema
de treure el museu
som un museu territorial
que té
molts
molts centres
això mateix
i Tàrraco
l'interessant
que té
precisament
és això
que Tàrraco
està al carrer
no està tancat
amb un edifici
sinó que el Tàrraco
és una realitat
que podem viure al carrer
i la podem viure
tots els ciutadans
de Tarragona
i els que venen
a visitar-se
això va ser
una oportunitat
de treure
el museu al carrer
i a més a més
també ens va facilitar
molta informació
i una gran quantitat
de coneixement
per això
aplicar-ho també
a les nostres activitats
permanents del museu
és a dir que
la tornarem a repetir
el 15 de novembre
però és una activitat
que tenim
en format vídeo
que tenim
en format fotogràfic
que això utilitzem
i utilitzarem
també
per a properes
activitats
i això
el que ens va permetre
és això
que passessin
1.200 persones
la nit 10
apropant-se
a el que eren
les pedres de Tàrraco
que semblen
que siguin
molt
mudes
però que ens van explicar
moltíssimes coses
semblen mudes
semblen dures
però tenen un cor
i són molt tubetes
en el fons
quan comences
a donar-los
aquesta forma
quan acaba l'exposició
Pilar?
El 22 de novembre
acaba aquesta exposició
acaba precisament
amb una jornada
de portes obertes
dissabte i diumenge
dins de la setmana
de la ciència
i a més a més
amb l'activitat
del 15 de novembre
amb el club de lectura
que estarà
durant tot el mes de novembre
comencem el dia 12
amb l'autora
del llibre
que hem proposat
la seva lectura
que és
El sicari
de los idos
de Cristina Teruel
que estarà aquí
és un llibre
de molt recente publicació
es va presentar
al Sant Jordi
i és un llibre
que a més a més
el centre
de la història
és l'assassinat
d'un
és una mica
novel·la negra
l'assassinat
d'un marbrista
que està treballant
en la construcció
del cir de Tàrraco
i al voltant d'això
es farà totes les activitats
del club de lectura
amb l'autora inclòs
ens queda un minut
només per arribar
a les 12
no m'atreveixo
a preguntar-te
què hi haurà
després de les pedres
perquè jo m'imagino
que una miqueta
de secret
sí que us haurà
agradar guardar
ja saps que nosaltres
som molts
un titular
que vindrà
després de les pedres
després de les pedres
vindrà
l'altre Olimp
l'altre Olimp
sona bé
és una exposició
sobre
les Pirineus
a l'antiguitat
ja en parlarem
deixo aquí
no no
ja en tenim prou
és un estímul
prou important
per convidar-te
perquè a més
com sempre
al museu
sempre que us convidem
veniu
i estem encantats
que ho feu
i ha estat un plaer
una vegada més
Pilar Sada Conservadora
del Museu Nacional Arqueològic
la teva companyia
i veure
i posar èmfasi
en tota aquesta activitat
que du a terme
moltíssimes gràcies
a vosaltres
jo convido
les persones
que estiguin interessades
els diumenges
hi ha visites comentades
cada diumenge
a les 12 del migdia
amb entrada
a la mateixa entrada
del museu
per si algú vol vol anar-hi
i truqueu al museu
entreu a la web
www.mnat.cat
si us voleu apuntar
a aquest itinerari
per les pedreres
que diu la Pilar
ja heu sentit
que alguna plaça queda encara
gràcies Pilar
bon dia
moltes gràcies