Les 10 del matí, 10 minuts, en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Temps per parlar durant els propers minuts d'un moviment ciutadà
que s'ha donat a conèixer públicament aquesta setmana.
Ho feia en un acte dilluns al vespre al Port Esportiu.
És un moviment del que segur n'haureu sentit parlar.
Es diu Mouta per Tarragona i s'ha marcat, a més a més,
com a primer objectiu que la ciutat no es quedi sense connexió ferroviària
amb l'alta velocitat i amb el corredor del Mediterrani,
en un ampli debat el que hi ha al voltant del tren
en les últimes setmanes i en els últims mesos.
Aquest és el primer objectiu d'aquest moviment ciutadà
que ha aconseguit reunir un miler d'adhesions
en aquests tres primers dies després de la seva presentació.
Avui ens acompanyen tres dels 30 promotors de la iniciativa,
professionals diversos, alguns dels quals segur que els oients de Tarragona Ràdio
també coneixen per diferents motius,
perquè ja han aparegut en aquests micròfons i en aquests estudis
en altres ocasions i per diferents raons.
Els saludem en directe aquest matí i en aquests estudis.
Javier Climent, bon dia.
Bon dia.
Joan Maria Atzarà, bon dia.
Molt bon dia.
I Francesc Diet, també bon dia.
Bon dia.
Un miler d'adhesions en només tres dies.
Quina sensació tenen vostès que són tres dels 30 promotors de la iniciativa?
És realment sorprenent.
Recordo que en uns comentaris previs, quan ho estàvem preparant,
els més optimistes, vam avançar unes xifres que han estat llargament superades.
Això ens demostra que realment aquesta ciutat no estava tan adormida com pensàvem,
i això és una gratificació de poder veure que més de mil persones
ja s'han adherit a la campanya o al moviment.
Com va néixer el moviment?
No sé qui dels tres, o els tres entre els tres ens ho poden explicar,
però com n'és la idea, quan, si fa temps que estan treballant en aquesta iniciativa?
Hi ha coses que no s'han d'explicar gaire.
Però, en tot cas, jo crec que neix no d'una persona sinó de moltes,
i justament el moviment és aquest, és Mouta,
i el que està dient és que hi havia moltes diferents sensibilitats,
que al final, per converses informals, absolutament informals,
de diferents grups de gent, i molts que no estan en aquests 30,
però t'hauria d'acotar amb un nombre determinat de persones,
i intentar fer-lo plural, cosa que jo crec que és important,
per la credibilitat del moviment que hi hagi en aquests 30 persones,
aquí som 3, però som 30,
i quan un mira la llista i les persones veurà gent de diferents espais ciutadans,
i també de diferents ideologies polítiques,
ho dic perquè algunes persones que han pogut dir alguna cosa
saben perfectament que hi ha militants de tots els partits polítics.
Per tant, ja de tots els partits polítics...
I no militants de cap, també.
I també, no, no, també, també.
Però vull dir que claríssimament estava buscant
que pogués ser d'aquesta pluralitat de tot,
i l'únic que ens ajunta a tothom
és intentar fer que, posar sobre la taula,
esperonar certes coses que creiem que la ciutat necessita.
Ara parlarem del primer objectiu concret,
que és el tema del ferroviari,
però els objectius més generals,
quins serien els del moviment?
A veure, n'hi ha els més importants, els més transcendents.
Per exemple, en aquest moment és urgent i transcendent
l'estació intermodal a la ciutat de Tarragona
i a l'ample de via europeu des de l'enllaç
a la desviació del corredor del Mediterrani cap a Perefort.
Aleshores, aquesta és una urgència.
Però és que n'hi ha d'altres,
i n'hi ha una que és la capitalitat de Tarragona
en quant al que serà l'àrea metropolitana.
I aquí a mi sempre m'ha vingut el pensament
una precampanya que aleshores el que va ser president Maragall
va fer a les terres de l'Ebre i aquí a Tarragona
i era que va prometre una llei especial
perquè entenia que a Tarragona i també a Girona
existia una conurbació.
O sigui, ja hi havia àrees i hi havia zones
amb calificació urbana que es tocaven d'un terme a l'altre.
Per tant, requeria solucions conjuntes o solucions.
és, diríem, l'àrea metropolitana de Barcelona
però a l'escala que podíem tindre nosaltres.
Això era un canvi, un gir de política,
un canvi perquè fins aleshores
en el govern de Jordi Pujol
al revés s'havia aturat
el que era l'àrea metropolitana de Barcelona
i semblava que tenia un altre impuls.
En aquest impuls, en aquells moments
jo personalment hi vaig creure,
en la promesa,
i en fi, el que es tracta ara
és que això es tiri endavant.
Això per resoldre moltíssimes coses
com, per exemple,
que hi hagi un únic servei d'autobusos
que cobreixi tot l'espai dels 22 municipis
que són, que fora la, diem-li l'àrea metropolitana de Tarragona
o altres coses com és un servei de taxis,
és metropolità, etcètera, etcètera.
Resolt moltíssimes coses
i resol, sobretot, urbanísticament,
el que és l'estructuració
en un nivell de visió més de territori
i menys de municipi,
que a vegades això també és necessari.
El primer objectiu, però, com dèiem,
i que han fet vostès explícits,
és el tema del tren.
De fet, a partir del moviment
es crea ja una primera plataforma
que és Tarragona Bypass.
Javier Climent, explica'm una mica
en què consisteix les reivindicacions,
les reclamacions del moviment.
Què pretén el moviment en el tema ferroviari?
Jo, si em permets, et voldria fer simplement
un petit aclariment des del meu punt de vista.
Aquest moviment sorgeix d'una conjunció
de persones i de circumstàncies
que el fan propici de muntar-lo ara.
El tema de...
O sigui, hi ha moltes qüestions a la ciutat
urgents i pendents, no?
El tren és una, i aquesta és molt urgent.
Per això també hem actuat amb una certa urgència
i no et diria que precipitació,
perquè les coses penso que han estat molt ben fetes,
però sí que hem corregut bastant
perquè és un tema que es decideix ja.
I, per tant, si no entrem, ja no podrem entrar.
Però el que deia el Joan Maria,
vull dir, han hagut moltes persones inquietes
en aquesta ciutat que han anat
amb petits foros particulars i parlant,
i al final s'ha donat la conjunció
i penso que tots ho hem d'agrair
gràcies a, per mi, gràcies a una persona,
que és l'Albert Avelló,
que com a president de la Càmera
ha pogut aglutinar totes aquestes idees,
perquè la Càmera és una entitat,
penso jo que és la més propera
amb aquest moviment,
sense que intervingui,
perquè quedi clar que a aquest moviment
només hi ha persones físiques,
no hi ha cap entitat al darrere.
Tenim, sí, la sort que l'infraestructura
i la logística ens la proporcionen a la Càmera,
si no estaríem perduts.
Llavors, tornant a la teva pregunta del tren...
Per què el tema tren primer i què proposeu?
Sí, és que el tema del tren
quasi és el que primer que surt
i després surt el moviment,
o primer el moviment i després el tren.
És igual, la qüestió és que
tenim una urgència terrible
perquè està a punt d'adjudicar-se
l'estació del sud de l'aeroport,
el nom ja l'hi posarem,
no discutim aquí avui això,
però aquesta estació comporta
una sèrie de condicionants tècnics,
i un d'ells és l'intercanviador d'ample.
La línia que ve des de Castelló
de moment encara és d'ample ibèric,
tardarà molts anys en ser d'ample europeu,
s'està estudiant,
però tardarà, calculem, uns 10-12 anys,
i de moment arribaria amb ample ibèric.
A l'estació es faria l'intercanviador
i a partir d'aquí agafaria d'ample europeu.
Clar, aquest intercanviador
per nosaltres és vital,
per Tarragona és vital on t'estigui situat,
perquè si es situa una mica més al sud
abans del ramal que està previst
que doni accés a Tarragona,
nosaltres podrem gaudir d'ample europeu.
Si no es fa així,
tindrem d'esperar-nos 12 anys
perquè tinguem els amples europeus.
Aquest ramal
que vindria del corredor ameriterrani,
que està previst en principi
amb les previsions de la Generalitat,
no sé si les del Ministeri
comulguen amb el mateix,
és un ramal
que el tenim gràcies
a que Tarragona té el port,
perquè si no,
no sé si els serveis pensants
de les nostres administracions
haurien pensat
que Tarragona necessitava una estació.
El que estem demanant
és simplement,
ja que tenim aquesta estació,
aquest ramal
que acabaria en cul de sac
al port i a la ciutat,
tots sabem
que una estació en cul de sac,
com no siguis Madrid o Barcelona,
no funciona,
per tant,
volem demanar a l'administració
que es converteixi,
que segueixin la línia,
que donin una sortida cap al nord,
no volem discutir
si és l'opció curta,
la mitja o la llarga,
perquè no volem entrar
en aquestes discussions,
però sí,
el moviment molt de Tarragona,
el que vol
i la plataforma vol
que hi hagi una sortida cap al nord.
Finalment,
el tercer punt
de les nostres reivindicacions
era que es posin d'acord
els diferents estudis
que s'estan portant a terme
sobre tant el corredor ameriterrani
com la línia de Rodalies,
que sembla que s'està estudiant
finalment,
de passar-la per l'interior
perquè l'estació principal
sigui única,
sigui la mateixa,
sigui una estació intermodal,
Rodalies
i altes mitges prestacions.
I tot aquest conjunt
de peticions
que són les primeres
relacionades amb el tren,
on les volen portar
a partir d'ara?
Vostès es van presentar
públicament dilluns
i a partir d'ara
quin és l'objectiu?
Anar a parlar
amb el govern de Catalunya,
anar a parlar
amb el govern espanyol,
parlar amb les altres administracions?
L'objectiu és
justament això,
buscar tots els canals
que tenen capacitat de decisió
i aportar-los
totes les adhesions
que hi ha
i la pressió
que es pugui fer
per posar sobre de la taula
l'evidència
de la necessitat
que es mantingui l'estació.
Al final,
hi ha una dada
que sempre diu
el Xavi Climent,
que ara no l'ha comentada,
però m'agrada repetir-la,
que és que l'estació de Tarragona
en aquest moment
és la segona
amb tràfic de passagers
de Catalunya.
Quatre milions
de tràfic
a l'any,
la segona.
I, si no tinc mal entès,
la quarta
de l'estat espanyol.
Per tant,
algú se li...
O sigui,
jo, no ho sé,
és el meu rereny,
eh?
Vull dir,
podem tancar l'hospital
tenint ple
i portar-lo
a un altre lloc?
Que no...
Hi ha algun sentit?
Quatre milions
de persones
de viatges
a l'estació de Tarragona
a la segona
de Catalunya
i l'han de treure?
Clar,
per què?
Hi ha alguna lògica?
Per tant,
hi ha un seguit
de coses
que no s'expliquen,
no tenen,
jo crec que no tenen
cap més explicació,
i algú diu,
és que no sé què
dels diners,
jo,
que no em canso repetir,
de dir,
escolteu,
Barcelona
està foradant
tot Barcelona
per poder passar
a l'AVE,
fins i tot
posant en risc
la meravella
de la humanitat
que és la Sagrada Família.
Diu que no és en risc,
però passen per sota,
perquè faci l'AVE
pel centre de Barcelona.
Alguna lògica té,
que passi pel centre
de les ciutats del tren,
que el seu gran valor afegit
està la proximitat
a la ciutat.
I ara resulta
que nosaltres,
que la tenim,
a mi m'és igual
més a la dreta
que més a l'esquerra,
dins el nucli de la ciutat,
que la tenim
i és exitosa
amb el que té que ser
el futur
de molt més tràfic
de gent per tren
i menys per tràfic rodat
amb cotxe.
És exitosa,
la segona més exitosa
de Catalunya
i ara es posa en qüestió
d'acabes a parcer
i així que s'anava a marxar.
Però escolta,
això és el món al revés.
Per tant,
jo el que vull,
l'esforç,
és a dir,
conscienciar tothom
que algú enreda,
algú no diu les veritats
quan està dient
que o perd més de diners,
escolta,
a Girona no passa,
a Madrid no passa,
a Barcelona no passa,
a París no passa.
No és veritat
que quan un va a París
i vol anar a l'aeroport
el tren el tingui a l'aeroport,
no, no, no,
el tren el té a París
i d'allí se'n va a l'aeroport.
Quan un se'n va,
a qualsevol,
un va a Madrid
passa exactament el mateix.
A Totxa
no està a l'aeroport,
a Totxa està a Totxa
i tu agafes un tren
i te'n vas a l'aeroport
i això a quasi tot arreu del món.
Per tant,
els trens estan a les ciutats,
que és on hi ha el tràfic.
Aquí ja el tenim
i una de les coses
molt importants
en dintre aquest moviment
és que no volem perdre res més.
No volem perdre res més.
I aquesta entenem
que és una pèrdua.
Ja ho tenim,
no ho volem perdre.
Volem sumar més coses,
però sumar més coses
hi ha un sac que volem sumar.
Però ara en aquest moment
el que estem és defensant
no perdre.
L'actitud, per tant,
del moviment
serà com actuar com a lobby,
com a grup de pressió
en aquest tema del tren
i en els que puguin sorgir en el futur?
Sí,
jo crec que tampoc
té una cotilla posada,
no?
En aquest cas
actuarà com un grup de pressió
per un costat
i com un grup de suport.
És a dir,
aquí es plantegen
anar del braç
del braç
de les autoritats
que són qui tenen el poder
i qui plantegen
les coses
a Madrid,
a Barcelona
o on calgui,
no?
Aleshores,
el que nosaltres hem de fer
és suport,
donar suport
a les institucions
i exigir
que les institucions
actuïn,
evidentment,
perquè, clar,
si veiem que hi ha
defalliments
en les institucions,
aleshores
pressionarem
d'una manera més directa,
però, en principi,
la nostra actitud
sempre és anar
del braç
de les institucions,
donar-los-hi tot el suport
que calgui,
aportar-los-hi la documentació
que siguem capaços
de crear,
de generar,
ajudar en tot,
perquè, al final,
l'objectiu
és el mateix,
vull dir,
les nostres autoritats
que estan a les institucions,
a l'Ajuntament,
concretament,
el seu bé
és la ciutat de Tarragona,
coincidim amb l'objectiu,
per tant,
no som diferents.
I just al darrere del tren
hi ha algun altre tema
que ja els preocupi especialment?
A la línia aquesta
del que comentava
el doctor Azzerada
que no volem perdre res més,
hi ha alguna altra infraestructura
o alguna altra qüestió
d'equipaments
del que sigui
que consideren
que també és prioritari?
Evidentment,
hi ha moltes coses prioritàries,
potser no tan urgentes
com la del tren,
però sí que són prioritàries.
El pla d'equipaments culturals
que l'Ajuntament
ens està prometent
des de fa uns mesos,
ens agradaria molt
poder-lo estudiar
i analitzar
i ajudar
i col·laborar
amb ells
a veure de donar
una visió
el més global possible
perquè és fonamental.
A veure,
els temes,
la gràcia
o la gràcia
o la bona sort
d'aquest invent
o d'aquesta plataforma
és que hem aconseguit
un objectiu
molt fàcil,
molt directe
i pràcticament
sense cap contraindicació.
O sigui,
és molt difícil
trobar
a ningú de Tarragona
que pugui estar
en contra d'aquest bypass
perquè és un benefici
total per a la ciutat.
Clar,
amb els propers objectius
els hem de plantejar
també amb molta cura
perquè
ara ja som mil i pico afiliats,
suposo que arribarem
als dos mil
i hem de procurar
no començar a discutir
entre nosaltres mateixos,
això no seria absurd,
o sigui,
hem de buscar uns objectius
o sigui,
els temes són,
tots els coneixem,
els temes estan claríssims,
però els objectius
han de ser també
molt precisos,
concisos i reduïts
perquè si comencem
a ampliar el ventall
és quan entrem
en discussions
que moltes vegades
són estèriles.
Aquí precisament,
a part de les qüestions
tècniques
que són ineludibles,
no volem entrar
ni en radis de curvatura
ni si el bypass
sortirà pel nord,
perdó,
pel nord sempre ha de sortir,
si serà la solució curta,
mitja o llarga,
és igual,
tinguem-lo.
Després,
si ens deixen
ja opinarem també
quina és millor
de les solucions,
però els objectius
molt,
molt concrets.
I a nivell de funcionament intern
com s'ho plantejen ara?
Perquè són 30 impulsors inicials,
30 promotors,
però clar,
ja tenen més
d'un miler d'afiliats.
Com pensen
funcionar vostès
a nivell intern?
Jo crec que la gran sort
i l'èxit també
en poc espai de temps
d'haver aconseguit
tot el moviment,
tota tanta gent
i tantes adhesions,
està en l'ús
de les tecnologies
de la comunicació,
l'ús d'internet,
l'ús dels correus electrònics,
la pàgina web,
això avui per avui
probablement
ha donat el nombre
de persones
i ha donat
que aquest vol ser
un moviment
que tothom
pugui dir la seva,
que ha de ser democràtic,
fa també
que a l'hora
de dir
quin pot ser
tàcticament
el següent objectiu,
doncs,
per respecte,
s'ha d'esperar
una mica
a poder polsar
l'opinió majoritària
de la gent
perquè, evidentment,
no ha de ser
el moviment
d'aquestes 30 persones,
que això va ser
el grup promotor,
però avui
ja hi ha
més de mil persones
afiliades,
quan has vist
llistes
d'incorporacions
i persones,
penses que són
moltes persones
que tenen moltes coses
a dir
i s'haurà de veure
com això s'articula.
Perquè jo voldria,
dins de l'estratègia,
aquesta que acabem de parlar,
hi ha l'estratègia
i la tàctica.
La tàctica és
dir ara
aquest objectiu
i també amb la tàctica,
en principi,
volem seguir-la dissenyant
d'anar dient
objectiu,
resultat,
objectiu,
resultat,
no fer filosofia,
que per això
grans plans
i grans filosofies
hi ha altres estructures,
sinó un objectiu concret
i a veure quin resultat tenim.
Això sí que d'entrada
ha estat una mica
l'idiari.
Com dins de l'idiari
també està
l'ús aquest
dels mitjans de comunicació
i d'informàtics
i també dins de l'idiari
està
que sigui democràtic,
obert,
plural
i lliure.
També està en aquest ideari.
Per tant,
al final serà
que aquest grup de persones
que tenen només una motivació
que és Tarragona
puguin anar
incidint,
prioritzant
en un moment determinat.
però l'altra cosa
que vam explicar
el primer dia
que també està en l'idiari
és a dir,
abans de res
també vol crear
una certa consciència
ciutadana,
global,
de dir,
no esperis que tot
vingui de dalt
i hi ha moltes altres coses
que no estan
en les llistes
necessàries
ni els hi toca
del que serien
els partits polítics
però estan en l'activitat
cívica i cultural
i econòmica
vital
per la vida
de la ciutat
i pregunta
què pots fer tu
per Tarragona?
què pot fer
el senyor
que s'ha adherit?
Quina idea
pots tindre tu
petita o gran
per fer per Tarragona?
Lògicament
aquesta persona
és com a persona
com a ens social
i en el seu entorn social
com a ens associatiu
i dins de la seva associació
com a ens
aquesta riquesa
que té la ciutat de Tarragona
que algú deia
que no existia
clar,
jo
quan diuen
quina lectura em fas?
Escolti,
Tarragona està viva
que deien
la resposta que he dit abans
jo una vegada
vaig tenir un sopar
molt agradable
amb el Rojas Marcos
el que era
el psiquiatre
quan era director
dels hospitals de Nova York
i el Rojas Marcos
jo acabava de fer un llibre
que es deia
que es dedicava
a la psicologia
de les ciutats
i deia
el Rojas Marcos
jo li deia
escolta,
jo no puc entendre tu
perquè és un home pacífic
que tot és brillant
molt brillant
i deia
escolta,
jo no puc entendre
que tu t'agradi tant Nova York
com pot agradar tant Nova York
amb tot això
i em deia
escolta,
les ciutats són com els formigués
són com els formigués
tothom es mou
es va movent
i les formigues
fan una cosa
està escrita la seva genètica
però ningú sap per què
és per la química
del moment
que van fent una cosa
i van construint el formiguer
i les ciutats
és el mateix
aquella ciutat
que té una psique
de moviment activa
que va fent coses
i coses
i coses
van sortint
ara una idea
ara una altra
una altra
i és una ciutat
viva activa
viva activa
i això és Nova York
per tant
jo vull que la meva Tarragona
sigui així
i això no surt
d'una institució
surt de la ciutat
del tegit associatiu
de la societat civil
tarragonina
jo crec que hem de
aquest moviment
vol esperonar
la societat civil
tarragonina
a dir-li
de la crisi econòmica
us heu de sortir
també vosaltres
de les noves iniciatives
han de sortir
vosaltres
fem de la Tarragona
el que la gent
de Tarragona vulgui
després de la presentació
de dilluns
ara
les persones
interessades
en tenir informació
en incorporar-se
en adherir-se
al moviment
la via més fàcil
és a través
de la pàgina web
sí
és la pàgina web
és la via
més fàcil
encara que també
hi ha qüestionaris
que a través
d'algú o altre
també els pot tindre
i els pot omplir
a mà
però normalment
el normal
és que a la pàgina web
ja hi ha
els fulls d'inscripció
de les persones
i fins i tot
fixen el correu electrònic
que és la manera
més fàcil
de comunicar-se
i la més ràpida
de comunicar-se
que no pas
per circular
el moviment suposo
que continua obert
de manera il·limitada
a tothom
que es vulgui incorporar
mentre durem
durarà el moviment
i tots estarem allí
i una última qüestió
volen reforçar
a partir de les paroles
que han dit
la capitalitat
també
és un moviment
tarragoní
especialment
de la ciutat
però amb aquest missatge
de reforçar
la capitalitat
del territori
és estrictament
tarragoní
i potencialment
tarragoní
dictatorialment
tarragoní
si es pot dir així
etcètera
és tarragoní
de pura sang
per nosaltres
la defensa
de la ciutat
i les seves estructures
és el prioritari
per tant
és l'objectiu
que s'ha plantejat
aquest moviment nostre
doncs aquest és el missatge
els primers objectius
que es marca el Mouta
per Tarragona
és evident que el moviment
acaba de néixer
i té molt recorregut
per davant
i ja el seguirem explicant
també a la sintonia
de Tarragona Ràdio
els agraeixo
a 3 dels 30 promotors
inicials del moviment
que hagin compartit
aquest matí
uns minuts
amb els oients
de Tarragona Ràdio
per explicar-nos
alguns detalls
de la iniciativa
Javier Navat
Joan Maria Tzerà
Francesc Díez
moltes gràcies
molta sort
i que vagi molt bé
amb aquesta nova aventura
adeu-siau
bon dia
ja