A les 10 del matí, pràcticament en 12 minuts,
temps en aquest matí de Tarragona Ràdio,
en aquesta quarta hora del programa,
per repassar, com dèiem fa un moment, l'actualitat política.
Avui reprenem aquest cicle d'entrevistes
que estem realitzant al llarg d'aquestes setmanes
als diferents diputats per Tarragona al Parlament de Catalunya.
Ho fem perquè ara fa tres anys de la legislatura
i perquè falta només, per tant, un any
per la convocatòria de les noves eleccions al Parlament.
Cada setmana estem conversant amb un d'aquests diputats.
Avui és el torn de Núria Segur,
diputada socialista a la cambra legislativa catalana.
Senyora Segur, bon dia.
Bon dia.
Abans de fer balanç aquests tres anys de la legislatura
i de parlar una mica del que queda,
dels objectius dels socialistes
de cara a aquest últim any de legislatura
al Parlament de Catalunya,
repassant l'actualitat política,
avui hem de parlar de la polèmica del cap de setmana,
de l'actuació dels Mossos d'Esquadra
davant la protesta d'Unió de Pagesos
del passat dissabte a Reus,
bàsicament perquè el sindicat agrari
ha demanat dimissions,
dimissions de dos consellers
i del delegat del govern de la Generalitat
al Camp de Tarragona,
Javier Sabaté.
Com valoren vostès,
els socialistes com a partit,
vostè com a diputada,
el que ha passat
i fins i tot aquestes peticions
de responsabilitats polítiques
per part del sindicat agrari?
Permetim una prèvia
en què caràcter més general.
Estem en un estat de dret,
un estat ja normal,
on hi ha unes regles de joc.
Un vol fer una manifestació,
demana permís,
se li dona i fins i tot,
si vol fer determinada actuació
dintre la manifestació,
per exemple,
en el cas dels pagesos,
abocar fruita,
farem això,
on ho farem,
es pacten les coses.
Hi ha unes regles de joc establertes.
Els Mossos,
en aquest cas,
la Policia de Catalunya,
també sé la seva manera de treballar.
Quan un d'aquests dos
trenca les regles de joc,
jo crec que això és el que va passar
en el cas de la Unió de Pagesos
aquest cap de setmana,
i, per tant,
comet actes violents
contra el patrimoni públic,
sap,
abans fins i tot de fer-ho,
saps la resposta que tindràs
per cas dels Mossos.
Per què és la seva obligació?
Per què és el cos de seguretat
que tenim
i que ens hem dotat
tots els catalans en aquest cas?
Per tant,
quan un fa una acció d'aquest tipus,
la resposta la sap.
Per tant,
alarmismes d'aquest tipus,
quan un trenca les regles de joc
que tenim en un estat de dret,
jo crec que n'hem de reflexionar també.
No solament si els Mossos,
com diuen,
algú ha actuat bé o malament,
els Mossos ha actuat
com tenen d'actuar
quan hi ha
unes determinades actituds
i actuacions,
com va ser el cas
de l'Unió de Pagesos.
I a partir d'aquí,
jo crec que en aquesta reflexió
que serveix pel cas
d'aquest cap de setmana,
però també per altres casos.
És el que hem de tenir clar
tots els ciutadans,
perquè després els demanem
als Mossos
que ens protegeixin
els nostres béns,
la nostra seguretat,
la nostra integritat física,
ho han de fer sempre,
sigui qui sigui,
qui atenti contra els béns,
en aquest cas públics,
o qui atenti contra la seguretat.
Dit això,
crec que queda suficientment
respost i explicat la situació.
Creu que anirà,
de totes maneres,
a més,
aquestes queixes
del Sindicat Unió de Pagesos,
en fi,
després que ahir
també quedessin en llibertat
els tres pagesos
que havien estat detinguts.
Això dependrà
del Sindicat Unió de Pagesos.
Jo el que penso
és que tots
han de ser seriosos
i responsables,
sobretot,
en determinades crítiques
i manifestacions
que es fan
contra els cossos
de seguretat
del nostre país,
perquè són els que
després els requerirem
determinades garanties.
I, per tant,
hem de ser rigurosos
i seriosos,
tots.
I jo entenc
que la situació
d'Unió de Pagesos,
la situació del camp
i de la pagesia
al nostre país
és molt difícil
i té difícil solució.
Per tant,
entenc que el malestar
aquí pot haver,
que són causes
que a vegades
sobrepassen
a el que pot fer
un govern
i un estat,
fins i tot.
Ho entenc.
però tot i així
no puc acceptar
determinades actuacions
i conductes.
Jo,
com a persona,
fins i tot,
no hi ha com a diputada,
sinó que me n'hauria segur.
Queda clar.
Al marge,
doncs,
la notícia
d'aquest cap de setmana,
sí que aquesta actuació
polèmica
dels Mossos d'Esquadra
davant del
del Sindicat Unió de Pagesos
en la protesta
convocada per dissabte,
els Mossos seran notícia
si fa no fa aquests dies
perquè farà un any
del seu desplegament
per les comarques
del camp de Tarragona.
Era l'1 de novembre
del 2008.
Des d'un punt de vista
ja molt més general,
parlant com a diputada,
això per la demarcació
de Tarragona.
Quin balanç fan vostès
a nivell polític,
a nivell del PSC
del desplegament dels Mossos?
Ha millorat,
per exemple,
l'índex de seguretat,
creuen els nivells de seguretat
a les nostres comarques?
Jo crec que només cal recordar
fa un any i mig,
dos anys.
Teníem de manera recurrent
els mitjans de comunicació
polèmica sobre una sensació
potser subjectiva,
penso jo,
molt més subjectiva
que objectiva,
de manca de seguretat.
Això fa un any
que no se'n parla
els mitjans de comunicació.
Aquest és un factor objectiu,
no se'n parla
com fa dos anys,
se parlaven determinants
moments de crisi
sobre situacions
de seguretat
potser subjectives,
perquè a vegades
això de la seguretat
i la sensació de seguretat
passa que vas per un carrer fosc
i no hi ha ningú
i camines
i sents els teus propis passos
ja tens una sensació
d'inseguretat
i ho dic per una experiència personal.
Per tant,
això fa un any
que no se'n parla.
Jo no em puc fer
que una valoració
altament positiva.
Cada vegada veiem els Mossos,
crec que s'han desplegat
i s'han desplegat
en proximitat.
Els veiem patrullant
pels carrers
conjuntament amb acords
amb les guàrdies urbanes
de les diferents ciutats
i per tant
una presència
jo crec que significativa
i que ningú pot negar.
A més a més
amb una bona feina
i a més a més
amb un contacte molt directe
el ciutadà,
les entitats,
les associacions.
Jo sí que una cosa
crec que se'ls ha d'agrair
als Mossos,
als agents
que estan aquí
és aquest plus
que fan d'esforç
de proximitat.
Fan la seva feina
però també hi ha
un plus d'esforç
i de proximitat
amb el territori.
Jo crec perquè també
són conscients
del desconeixement
del territori
i per tant
que tu reconeixis
que tens una certa mancança
i per tant
facis un plus d'esforç
per proximitat.
Ja dic,
amb la Guàrdia Urbana,
amb les entitats,
les associacions,
quan van desplegats
es van anar a presentar
a les diferents entitats
i associacions a posar a disposició
el canal està sempre obert.
Jo no puc fer
altra cosa
que una valoració positiva
fins i tot
de com s'ha fet això.
El desplegament
dels Mossos d'Esquerra
a les nostres comarques
ha estat una de les actuacions
segurament més destacades
del govern
en aquesta legislatura.
Portem tres anys,
falta un per tant
per les pròximes eleccions.
Primer,
mirant enrere,
quin balanç fan vostès
d'aquest segon govern
d'Esquerra,
segon el govern d'entesa,
pacte entre el PSC
Esquerra Republicana
i iniciativa per Catalunya
i pel que fa sobretot
a la gestió
de les nostres comarques.
Miri,
jo li tindria que dir positiu,
però no li diré.
Perquè hi ha un factor
que no depèn del govern
i que no és responsabilitat
del govern
que és la crisi.
Per tant,
mai,
jo penso,
els responsables polítics
poden fer una valoració positiva
de les coses que s'han fet,
que sí que les podem anar repassant,
quan els ciutadans
no passen un bon moment.
Perquè hi ha un factor
que és de caràcter més estructural,
que és la crisi
que fa que molts ciutadans
no puguin arribar a final de mes,
tinguin dificultats
per pagar les hipoteques
i això difícilment
en pot solucionar un govern.
Però els responsables polítics
hem de ser conscients
també de la realitat.
I tot i que
hagin fet
20 escoles
i 11 instituts,
per posar un exemple,
en el Camp de Tarragona
des del 2007
i per tant
un esforç d'inversió
i també d'obra pública
i de generar llocs de treball
això no ha estat suficient.
Potser perquè un govern
ja he dit no ho pot fer.
Per tant,
la valoració jo,
primer,
així,
a grosso modo,
a trasgros,
no la puc fer positiva.
Si entrem en el detall,
però jo crec que amb educació,
amb seguretat s'ha parlat.
Tenim la ciutat judicial
de Tarragona encarrilada,
la presó de Callà en marxa.
Per tant,
un nou centre d'emergències
per la seguretat,
arreus,
projectes que es tiren endavant.
Tenim ja
amb el pla d'infraestructures
on hi ha 4.000 milions d'euros
previstos d'inversions
al nostre territori.
I estem parlant d'inversions
que a vegades,
algunes d'elles,
potser no som capaços tots,
i veu la primera,
de veure el seu calat,
que tinguem 100 milions d'euros.
Ahir,
que a vegades no sabem ni on és,
que està tocant el vendrell,
amb inversió i recerca.
O que tindrem 60 milions d'euros
previstos a la URB,
amb centres de recerca i tecnologia,
això és una aposta de futur.
Potser no ho veurem ara ni l'any que ve,
però si estem parlant tots
que estem en una crisi,
i d'un dels factors de sortida de la crisi
és un canvi de model productiu
al nostre país,
i per tant,
no basat en allò que dèiem,
amb la mà d'obra barata,
perquè malauradament tenim després
problemes de tancaments
d'empreses recents i properes,
sinó que hem de fer productes
i produir amb valor afegit,
invertir en recerca i en innovació
és el primer.
Per tant,
tenim damunt la taula diners
i projectes per fer això.
Ara,
jo també entenc
que això als ciutadans
és molt difícil d'explicar-los
perquè després arriba a final de mes
i no podem pagar l'ipoteca
i tenim dificultats per arribar-hi.
Però és que si no fem també
aquestes inversions
que per sort tenim previstes
i que potser s'haguessin previst fa anys,
i aquí la responsabilitat és de tots,
doncs no podem canviar la tendència
perquè si sortir de la crisi
és per continuar competint
amb el que competien
no ens en sortirem com a país.
Però citen algunes d'aquestes inversions
que ara comentava,
per exemple,
el Plan Nacional d'Infraestructures
presentat fa pocs dies.
Moltes entitats,
molts col·lectius,
diuen que són inversions
a tan llarg termini
però es compliran,
s'executaran,
perquè moltes vegades
les queixes del ciutadà
o de les entitats
o dels agents socioeconòmics
és que no s'acaben d'executar
el que preveu el govern
en els seus pressupostos
i en els seus plans,
en aquest cas
el Plan Nacional d'Infraestructures.
Quan parlem d'infraestructures,
igual com parlava de recerca
i d'inversió en recerca,
estem parlant d'inversions
que són plurianuals,
que duren molt temps.
I quan parlem fins i tot
d'inversions en noves línies ferres,
agafis a la taula i a la cadira,
que estem parlant de 15 i 20 anys,
perquè fer una línia de ferrocarril
són molts anys,
i fer una nova carretera desdoblada,
com per exemple l'A27
de Tarragona i a Montblanc,
tot i que hi hagi voluntat política,
que jo crec que se n'ha demostrat
amb el govern de l'Estat,
per exemple,
des que el govern
José Luis Rodríguez Zapatero
s'ha tardat anys.
Per què?
Doncs perquè, a més a més
de tenir diners,
que això sí que hi ha hagut,
sigut sempre damunt la taula,
surten projectes del traçat,
perquè hem trobat
unes restes de patrimoni,
que les hem de canviar al traçat,
perquè no sé quin poble
vol una rotonda
o l'altre no vol la rotonda.
Tot i això,
tarda temps,
i per tant jo crec
que la bontat,
entre altres coses,
d'aquest pla d'infraestructures,
a més enllà
que hi hagi una previsió econòmica,
és que també es marca
el full de ruta.
I això difícilment
ho canvia qualsevol govern.
Quan ja està previst una cosa
i s'ha explicat
per on es vol passar,
governi qui governi,
difícilment es pare.
Bé, tenim un exemple
amb l'A27,
jo crec que desafortunat
quan es va paralitzar
el desdoblament
de l'actual nacional 240,
si no a instàncies
de l'alcalde Nadal
de Llavors
de la ciutat de Tarragona.
Però això és puntual.
Per tant,
jo crec que
l'abundat també
d'aquest pla d'infraestructures
és que està planificat
i que els projectes
tiraran més ràpid
o més lent,
depèn de la voluntat política
del govern de torn.
Però difícilment
es fa marxa enrere
amb un projecte previst
i explicat
i a més a més
jo crec necessari
pel territori.
El tema dels transports
i les comunicacions,
ja que parlàvem
d'infraestructures
i tot això
està molt relacionat,
segurament és una de les prioritats
a nivell de Camp de Tarragona
tenint en compte
que som la segona àrea
metropolitana del país.
De fet,
la setmana passada
se'n parlava
a la Comissió de Política Territorial.
La necessitat
que Tarragona
i la seva àrea d'influència
tingui com una mena
de sistema de rodalies.
El tema del tren,
en fi,
ja he dit que les línies del tren
poden costar 20-30 anys
en fer-se de noves,
però mentrestant
no podem millorar el servei
tenint en compte
que també tenim
una experiència
més aviat positiva
d'ara fa un any
amb el tema d'autobusos
i amb la tarifa integrada,
amb la tarifa única
que ens permet moure
en autobús
per diferents poblacions
del Camp de Tarragona.
El tema del tren
que es pot fer
des del Parlament de Catalunya.
M'explico.
Vostè ha dit molt bé,
jo crec que
la integració tarifària
que cada vegada
anirà extenent.
A més,
és molt bona notícia
per a tots
i la T12
que també es va posar
recentment en marxa
també és bona notícia.
Deia,
fer noves vies
tardanys,
hem de planificar
i hem d'anar treballant,
però mentrestant,
com deia vostè,
molt acertadament,
hem de planificar
i millorar els serveis
que tenim.
Per tant,
una manera
de millorar els serveis
és començar a pensar
i a vestir
com vestim
un sistema de rodalies
amb les línies
que tenim
i les altres
que podem construir.
Molt bé,
però amb les línies
que tenim
un sistema de rodalies
del Camp de Tarragona.
Miri,
això que explicava vostè
de la Comissió de Política Territorial
del Parlament.
Va sorgir arreu
d'una proposta,
en aquest cas,
del Partit Popular
que plantejava
que les rodalies
de Barcelona
havien d'arribar
a estar a Tarragona.
I en aquest cas,
aquí vam discrepar clarament
i a partir d'aquí
va sortir aquesta informació.
Nosaltres creiem
que no les rodalies
de Barcelona
han d'arribar a Tarragona,
sinó que el que ha de tenir
el Camp de Tarragona
són unes rodalies pròpies
que han de vestir-se
al voltant
de les ciutats
més importants
del territori,
fonamentalment Tarragona,
i a partir d'aquí
tindre
els serveis
de comunicació ràpids,
per tant,
les expedicions
de convoys ràpids
fins a Sant Vicenç.
Sant Vicenç
és la ciutat
el punt límit
de les dos sistemes
de rodalies.
I a partir d'aquí
el ciutadà
entra en un altre
sistema de rodalies.
però no podem
fer la banca
en Barcelona
en aquest cas.
I a partir d'aquí
va sortir la notícia
que vostè deia
que l'any que ve
el govern
ha previst ja
licitar
i treure
concurs
un estudi previ
per pensar ja
aquest sistema
de rodalies
del camp.
Com deia vostè,
som la segona ària
metropolitana
de Catalunya
i necessitem també
serveis de ferrocarril.
El tram camp
ja està en marxa,
està fent-se
l'estudi informatiu
com sap vostè.
Això
és un canvi també
no solament
de posar més serveis
sinó també
és un canvi cultural
i mental
de molts dels que vivim
en aquest territori.
Perquè
hem d'acostumar-los
a dir
el tren
és un mitjà
de transport,
al govern
li toca fer-lo
el màxim
de competitiu
possible
amb altres mitjans,
però dius
el màxim
de competitiu.
Sempre serà
al començament
menys competitiu
però serà
més còmode.
Mira jo
que vaig a Barcelona
alguns cops per setmana
i utilitzo el tren.
Ja,
sempre.
abans
dubtava entre tren
i cotxe
ara no.
Tardo una mica
més de temps
un quart més
però sé que només
tardo un quart més
que a vegades
entres en un embús
i tardes una mica
més de temps
però és molt més
còmode
i menys
estressant
per dir-ho d'alguna manera.
Per tant,
jo crec que també
és un canvi
de mentalitat
que hem de fer
tots i totes.
Des d'un punt
de vista més polític
com valora
aquest govern
aquests tres anys
de govern
de legislatura
pel que suposa
pel partit dels socialistes
de l'aliança estratégica
que ja va començar
l'any 2003
amb el primer govern
de progrés
presidit en aquell moment
per Pasqual Margall
amb Esquerra Republicana
i amb iniciativa
per Catalunya.
Aquest govern
presidit per Montilla
com el valoren
els socialistes tarragonins?
Nosaltres el valorem
positivament
fins i tot
per als temes
de territori.
Miri,
jo soc diputada
des de fa tot just 10 anys
fa una setmana
que vam complir els 10 anys
i he estat per tant
a l'oposició
4 anys
i 4 anys
amb el primer govern
de Pasqual Margall
i aquests 4 anys.
Jo crec que els primers 4 anys
del govern tripartit
de llavors
encapçats
per president Maragall
van ser d'aprenentatge
de desencallar projectes
de repensar-nos
projectes pel territori
i de dur a terme
l'aprovació
del nou estatut.
Aquests 3 anys
són anys
de feina feta
malauradament
han coincidit
amb la crisi
i a vegades
és molt difícil
explicar
que es fan coses
quan tu a final de mes
tens unes problemes
molt més ecuciants
però són de consolidació
de projectes
i també sobretot
jo crec que això
és el perfil
del president Montilla
que és molt pragmàtic
i molt possibilista
d'acords i aliances
amb els ajuntaments
jo crec que per exemple
el cas de l'escola oficial
d'idiomes
d'aquí a Tarragona
amb l'alcalde de Tarragona
de dir
mira
estem en un moment de crisi
tots tenim problemes
pressupostant
i sumem esforços
i anem a fer-ho a mitges
o tu
faci el que pots fer
jo faré el que puc fer
aliances d'aquest tipus
el cas de l'hospital de Reus
per posar un altre exemple
són exemples
d'un president
i d'un govern
que es creu
que els ajuntaments
també són govern
i per tant
que comparteix
projectes
amb ells
en un escenari de crisi
perquè si no
tinguéssim aquesta
intenta
i bona voluntat
de col·laboració
amb els ajuntaments
en un escenari de crisi
una administració
se l'obté
molt difícil
moltes vegades
per tant
fins a un no arriba un
arriba amb l'altre
sabent tots
que ens agradaria
un altre escenari
clar
segurament
al govern de Catalunya
li hauria agradat
fer l'escola oficial
d'idiomes
per seus mitjans
però si no
són possibles
i l'Ajuntament de Tarragona
pot col·laborar
amb fer-ho
perquè l'Ajuntament de Tarragona
també m'interessa
que els tarragonits
tinguin aquest tema resolt
d'una punyetera vegada
si em permet l'expressió
no
doncs jo crec
que això és un
un plus afegit
en aquest cas
jo crec molt
per l'experiència
i la vivència personal
i trajectòria personal
del president Montilla
i aquest any que ens queda
com serà
com seran
preguntat d'una altra manera
els pressupostos
creu que vostè
els pressupostos
encara no s'han presentat
suposem que el Consell de Castells
els presentarà d'aquí pocs dies
des del punt de vista
també territorial
de les nostres comarques
ens haurem d'estranyar
molt el cinturó
Mira, tenim un escenari
d'ingressos
de la Generalitat
i dels ajuntaments
vostès han llegit
els mitjans de comunicació
i en sentit
que els ajuntaments
ho tenen magre
la Generalitat més
per tant
en un escenari
econòmic difícil
crec que n'haurem d'anar parlant
i si em permet
el Consell de Castells
és qui l'ha d'explicar
i per tant
en podem parlar
d'aquí poques setmanes
però jo crec que
l'escenari econòmic
d'ingressos
de la Generalitat
serà magre
per tant jo crec
que el que el govern fa
i ha de fer
primer és garantir
el finançament de les infraestructures
que estan en marxa
i no té el garantament
infraestructures
equipaments
inversions
sobretot
i que encara no tenen tancat
tot el finançament
perquè són finançaments
plurianuals
per tant jo crec que aquesta
és la primera prioritat
amb això no crec que hi hagi
cap tipus de problema
amb els nous pressupostos
i preveure
ja
i per tant endegar
projectes com aquests
d'anar pensant
què farem després
per tant si s'ha de fer
l'estudi informatiu
de Rodalies
o s'han de fer
determinats
abans projectes
per dir
escolta
el cicle Mundanya 2
canviarà
i per tant verem
tendrem tots els projectes
preparats
per poder tirar inversions
i per tant
i per l'altra banda
jo crec que la prioritat
dels propers pressupostos
el president
ho va anunciar una mica
ha de ser
despesa social
en aquest cas
hi ha un anunci
de col·laboració
amb els ajuntaments
per tal de fer referència
als fons d'urgència
els ajuntaments
estan desbordats
pel que fa referència
a les peticions
de menjar
d'aigua
de llum
de tallaments
de desnonaments
per tant
que posem
la prioritat
en aquest cas
al servei
i a les persones
i a la col·laboració
amb els ajuntaments
jo crec que això
ens haurem d'alagrar tots
el president
ho va anunciar
la setmana passada
i jo no puc
fer altra cosa
que aplaudir-ho
i al marge dels pressupostos
també des d'un punt
de vista territorial
i en matèria legislativa
o d'altres aspectes
de la feina
que es fa al Parlament
què creu que queda
per aquest any
abans de la convocatòria
de les eleccions
o quines creu
que són
les dues o tres coses
prioritàries
que interessen
i afecten especialment
el nostre territori
permeti'm començar
per una cosa
que em tocarà a mi personalment
que és la llei
que permetrà
que la canonja
sigui municipi independent
jo seré l'aponent
per part del meu grup
d'aquesta llei
que és una llei
corteta i senzilla
però complexa
perquè sentem un precedent
de fet
a més hi ha una altra llei
que s'ha fet
a la història
del nostre país
per creació
d'un municipi
que és Badia
amb una mala experiència
reconeguda
fins i tot
pels governs
de la ciutat de Badia
es va crear
una ciutat nova
petita
molt densament poblada
i amb ingressos nuls
que en generalitat
ha de sofregar
cada any
com preveu la llei
i vam aprovar tots
en aquest cas
els pressupostos
de l'Ajuntament
jo crec que aquest cas
per sort
serà una experiència
de la creació
per llei
per llei
feta ex-professo
per la canonja
que tindrà
un altre escenari
i per tant
això ho començarem
a tramitar
al Parlament
finals d'aquest any
principis de l'any que ve
hi haurà la presa
en consideració
i per tant
tota la tramitació
esperem que estigui
aprovada aviat
esperem que no sigui
una llei polèmica
que no s'hi vulgui fer
política
si em permet
la política
en sentit negatiu
de la paraula
en aquest tema
i que puguem aprovar
la llei
amb tranquil·litat
que permeti
que la canonja
sigui un municipi
independent
que és una reivindicació
de fa molts anys
i que haurem
de ser també curosos
perquè a la llista
n'hi ha molts més
ajuntaments
que volen ser
preixant
els governs anteriors
fins i tot
quan des d'aquí
des de l'alcaldia
de Convergència
se li reclamava
el govern de Convergència
que ho fes
no es va fer
per què?
perquè hi havia
molts ajuntaments
després
jo crec que nosaltres
en aquest cas
el govern actual
ha valorat
la singularitzat
del municipi
de la canonja
i per tant
per això tindrem
una llei
i la canonja
serà independent
hi ha alguna cosa més
més enllà
del tema de la canonja
que cregui prioritària?
sí
jo crec que
a nivell del Parlament
vostè sap que fem lleis
i per tant
farem lleis
que afectaran
també de manera indirecta
la vida
dels ciutadans
de Tarragona
com aquesta recentment
que s'ha aprovat
de la salut pública
que permetrà
que tinguem una agència
de salut pública
al territori
conjuntament amb els ajuntaments
que tenen
i hi ha competència
en salut pública
podem millorar
la salut dels ciutadans
per evitar
que no hi ha
que escurin
quan estan malalts
que això ho fem bé
sinó que no
que no em malaltegin
i tenim
moltes altres lleis
damunt de la taula
que fan referència
a infraestructures
a residus
a medi ambient
que d'una manera
o altra
també afectaran
a la vida
dels ciutadans
del camp de Tarragona
deia fa un moment
segur que porta 10 anys
com a diputada
l'any que ve toquen eleccions
queda un any de legislatura
en les últimes eleccions
vostè va ser la número 2
perquè recordem
que el cap de llista
va ser Javi Sabater
que després va renunciar
al seu escó de diputat
recordem que Javi Sabater
és el delegat
del govern de la Generalitat
al camp de Tarragona
amb ganes de repetir
la pròxima legislatura
les pròximes eleccions
fa 10 anys o molts anys
li he de dir sí
però això depèn
entre altres coses
també de la voluntat
del meu partit
a part de la meva personal
jo crec que sempre he intentat
a la meva vida política
saber valorar també
les necessitats dels altres
si no se'm dedicaria
a la política
crec jo
perquè s'ha de tenir
a vegades
en determinats moments
penses una vocació
una mica
una mica important
i significativa
perquè
no és fàcil
algunes vegades
però jo crec que
sempre he posat
el que pensi el partit
a la meva voluntat
perquè penso que això
és temporal
sí que fa molts anys
en el meu cas
però sempre he pensat
que és temporal
però la seva voluntat
quina és?
no, no
jo l'he dit clarament
penso que és temporal
jo ara conjumino
la meva feina
com a diputada
amb la primera tinença
d'alcaldia
de l'Ajuntament de Valls
la qual significa
un sobresforç
però
a mi m'agrada la política
jo vull dir
s'ha de tenir una vocació
la tinc
si ha de ser un lloc
o ha de ser un altre
un altre posto
tampoc
no és per mi
prioritari en aquest sentit
si al partit
li demana encapçalar la llista
ho acceptaria?
ui avança moltes coses
no sé
si va ser la número 2
fa 3 anys
potser serà el més normal
tot i que sigui
amb petit comitè
que ens escolti molta gent
jo soc de Valls
i en aquest territori
hi ha dues ciutats
que pesen molt
que són Reus i Tarragona
Valls
sempre som una mica
la germeteta petita
i que ens costa molt
ser present als fòrums
ser present als llocs
i també ens costa molt
ser presents a determinats llocs
doncs gairebé
doncs gairebé m'ho posa en safata
perquè la setmana passada
un altre diputat
Sergi de los Rios
d'Esquerra Republicana
deia que ja tocava
que un tarragoní
de Tarragona Ciutat
fos el cap de llista
d'Esquerra Republicana
tenint en compte
que històricament
ho ha estat un de Reus
potser vostè
com a socialista
pot reclamar
que ja és hora
que una persona de Valls
encapçali aquesta llista
que anem la bandera de Valls
doncs podria fer una aliança
amb Sergi de los Rios
en aquest cas
un de Tarragona
i un altre de Valls
en fi
així acabem
aquest repàs
a l'actualitat política
amb la diputada
del PSC
per les comarques de Tarragona
al Parlament de Catalunya
Núria Sau
bona feina
en l'any que queda
de legislatura
moltes gràcies
i així està
adeu-siau
bon dia