que es presentarà dilluns vinent a l'Ajuntament de Tarragona.
Un llibre titulat La represa democràtica,
30 anys d'eleccions municipals a Tarragona.
Els seus autors són 8 periodistes tarragonins
que han repassat precisament els 8 mandats
que hi ha hagut en aquesta etapa democràtica
a l'Ajuntament de la nostra ciutat.
Avui tenim bona part d'aquests companys periodistes,
els que volem agrair que hagin vingut als estudis de Tarragona Ràdio
per repassar precisament aquestes 3 dècades de política
i de vida també ciutadana aquí a Tarragona.
Ens acompanyen Tomàs Carot, bon dia Tomàs.
Bon dia.
Ferran Gerard, bon dia Ferran.
Bon dia.
Xavier Bass, bon dia.
Bon dia.
Xavier Belló, bon dia.
Bon dia.
I Carles Belló també, bon dia.
Bon dia.
Esperem que s'incorpori de seguida aquí als estudis de Tarragona Ràdio,
una altra companya periodista que hi ha participat, a Salut Muñoz.
També podrem saludar d'aquí uns instants des de Brussel·les,
a Griselda Pastó, que és una altra de les autores d'aquest llibre,
i sí que hem de disculpar una absència a última hora
per raons professionals, la de la companya Sara Sanz,
que precisament ha elaborat la part final del llibre,
la que està relacionada amb aquest mandat municipal,
que encara funciona, el que va arrencar després de les eleccions
del maig del 2007.
Són vuit autors terragonins, vuit periodistes terragonins,
en una idea que d'alguna manera ha coordinat Xavier Belló,
així que ell ens podrà explicar una mica la idea,
com va sorgir i com ha funcionat la coordinació del llibre.
Primer, abans que tot, hi ha vuit periodistes, certament,
però també hi ha una altra persona que ha participat,
que és en Jordi Piqué, l'historiador,
que és el que ha fet la part més gràfica,
és la que ha coordinat les tasques també de dades
des del propi Ajuntament.
Ara bé, a part d'aquesta part més gràfica,
on, per exemple, podrem veure diversos cartells electorals,
on podrem veure fotografies des de les primeres eleccions
fins a les endarreres, com també alguna fotografia
que d'alguna manera, dels temes més importants
que han passat en cada una de les legislatures.
A part d'això, el que, com ja deies tu,
hi ha un article per cada legislatura o cada mandat,
que ha fet, doncs, ja ho has explicat una mica tu,
que ha fet cada un dels periodistes,
són vuit periodistes diferents,
a qui hi ha una gran representació,
i la seva tasca ha estat aquesta,
agafar aquella legislatura,
treball de manoteca, treball d'arxiu personal,
ells t'ho explicaran millor que jo,
i a partir d'aquí, doncs, intentar explicar,
interpretar una miqueta la realitat
de cada un dels quatre anys.
Per tant, la presentació del llibre,
que es farà dir i uns vinent,
anirà acompanyada d'una exposició
que es podrà veure al mateix Palau Municipal.
La part gràfica que estàvem dient abans
també té una part d'exposició,
que és la que s'inaugurarà immediatament
després de presentar el llibre.
Com dèiem, som vuit periodistes tarragonins,
cadascú ha fet un mandat municipal,
per ordre seria Tomàs Carot,
Griselda Pastor, Ferran Gerard,
Javier Balló, Javier Bas, Carles Avelló,
Salut Muñoz i Sara Sanz.
Per tant, el Tomàs Carot és el que s'encarrega
del primer mandat municipal,
el que arrenca amb les eleccions del 1979
fins al 1983, amb la victòria dels socialistes,
Josep Maria Recasens, alcalde de Tarragona.
En síntesi, què destacaries d'aquells quatre anys, Tomàs?
Em pensava que ara m'ha dit que Tomàs és el més jaio.
No sé si això també hauríem d'entrar en aquestes qüestions.
Fa no fa, no? Més o menys.
En algun referèl·l.
Però vaja.
Van ser quatre anys apassionants,
perquè a més veníem del 77 o del 75 fins al 79,
uns altres quatre que també Déu n'hi do, no?
I era la culminació d'aquell procés
que començava el 20 de novembre del 75,
d'alguna manera,
amb un punt d'inflexió que va ser el 15-J del 77, no?
L'esperada dels ajuntaments democràtics
era l'última reivindicació
i l'expectació tant per part dels polítics com de la ciutadania era important.
En 30 anys, en aquesta distància, han canviat moltes coses,
lògicament començant per les persones,
però també per les formes i per un seguit de qüestions
que han contribuït a canviar tota la societat.
Per exemple, la comunicació, és a dir,
el 79, no hi havia gabinet de premsa,
l'Ajuntament va començar a haver un gabinet de premsa
amb un periodista a temps parcial,
però no hi havia fluxos de comunicació,
és a dir, les coses s'enviaven per correu.
Per tant, imagineu-vos la diferència
i la distància que ens separa del correu postal
al correu electrònic.
El fax va venir després
i plantejava qüestions
com a veure qui envies el primer fax,
si el diari,
perquè eren els hàbits ancestrals
del diari espanyol del Movimiento,
o una emissora o una agència,
vull dir, canviar coses d'aquestes
des del punt de vista de la comunicació.
I després també tenint en compte
les complicitats, en certa manera,
que hi havia entre premsa
o mitjans de comunicació i polítics
que tothom apostava una mica
per transformar i fer aquest canvi de ciutat
després amb el temps,
i suposo que els companys
que han fet les altres legislatures,
es va veient com, entre cometes,
es va professionalitzant la política,
van haver-hi portaveus
que posen distància en la relació directa
cos a cos més càlida també
entre el professional periodista i el polític.
i grans trets.
Una altra cosa serien anècdotes
o fets històrics.
Després en podem parlar si en tenim temps.
El Tomàs Carot, com dèiem,
fa la primera part, el 79-83.
Després la Griselda Pastor,
actual corresponsal de la cadena Cera a Brussel·les,
fa el segon mandat municipal.
Mirarem de contactar amb ella d'aquí uns minuts.
Avui està en feina també a la capital comunitària.
El tercer mandat municipal,
el del 87-91,
és el que cobreix el Ferran Gerard,
que a més és especialment significatiu
perquè és el mandat de la moció de censura
del canvi de govern, del canvi d'alcalde.
Què dessecaries d'aquell període, Ferran?
Aquell període es podria definir
com uns temps turbulents,
perquè a part hi va haver l'element bàsic,
que va ser la moció de censura,
que va trencar el domini de l'esquerra a la ciutat,
i a la vegada va provocar una diferenciació molt forta
tant dins del moviment social o cívic
com, per exemple, el moviment veïnal,
que es va començar a cindir ja d'una forma clara
i ha continuat fins ara,
i després també dins d'un context
a nivell de les comarques de Tarragona
i sobretot del camp de Tarragona molt mogut,
perquè jo vaig quedar realment sorprès
al mirar dels meus arxius d'aquella època
de la quantitat de fets que van esdevindre.
Podem recordar, per exemple,
dos atemptats al RAC d'Empetrol,
el d'ETA i el del Grapo,
també l'incendi de la central nuclear Vandelló Azul,
que després va comportar el seu tancament,
per altra banda,
el que ja havíem dit de la divisió del moviment veïnal,
que va començar allí,
la moció de censura, lògicament,
que va comportar tota una sèrie de temes
que es van començar a discutir allí,
que després van condicionar molt
l'actualitat informativa de Tarragona,
com per exemple l'especulació urbanística.
Els primers casos van a ser en aquell mandat,
recordo l'aparició d'una empresa que es deia Medsport,
que va generar tot un conflicte d'interessos
i el famós pelotazo del Parc Central,
que encara no s'ha diluït ara,
vull dir que no s'ha averiguat exactament què és el que va passar.
Hi ha una comissió rugatòria per a disos fiscals,
que no en sabem res més,
allò que ha quedat penjat,
m'ha dit els anys que han passat.
També el cas d'un sobrepreu sobre una antiga clínica,
que és l'on hi ha alternatori ara de la ciutat.
Eren casos que van començar en aquell mandat
i que després se n'hi van afegir d'altres,
que la majoria també s'ha de dir van cagar amb no res
perquè els jutges van absolve els imputats,
però que havien sortit en aquell moment.
També podem parlar dels moviments de l'Avellana cada diumenge.
Hi havia la guerra de l'Avellana,
hi havia manifestacions els caps de setmana.
El pla de residus,
que va generar un dels primers conflictes seriosos,
en què va obligar el govern de la Generalitat a retirar-lo,
i fins i tot l'Ajuntament de Tarragona i Alta,
després de la moció de censura amb el tripartit de llavors,
que eren el CDS, el Partit Popular i Convergència i Unió,
van votar una moció a favor de la retirada del pla de residus.
Això demostra fins on havia arribat la conflictivitat
o la dimissió dels alcaldes de Convergència i Unió
de la Conca de Barberà.
i tota una sèrie de temes que també podríem recordar
el crim de la Gemma Biosca, que tampoc s'ha resolt.
Aquell crim va passar també en aquest mandat.
És a dir, que manifestacions de 10.000 persones,
que ara seria impensable,
demanant l'expulsió, per exemple,
de famílies gitanes de Camp Clar,
que estaven acusades de tràfic de drogues,
coses que denotaven també una situació
d'ateriorament social i de plantejaments greus.
És a dir, va ser un mandat que no sols,
evidentment políticament, clau per la moció de censura,
però que dins del context social i civic
també va ser molt mogut.
Déu-n'hi-do.
El relleu d'aquesta història, d'aquest mandat del Ferran Gerard,
l'agafa el Xavier Belló,
que políticament analitza el mandat 91-95,
en què Convergència i Unió assoleix la majoria absoluta
a l'Ajuntament de Tarragona.
Doncs, si l'anterior mandat és la moció de censura,
aquest seria, d'alguna forma,
la consolidació de la moció de censura,
amb uns resultats electorals
que van fer, com tu dius,
la formació Convergència i Unió guanyadora.
Va governar amb un dels seus anteriors socis,
que era el Partit Popular,
i no és una legislatura tan moguda
com la que ha explicat el Ferran,
però que sí que té molts atractius,
perquè comença, tot i que va començar una mica
al final de la darrera legislatura,
la que ja ha treballat el Ferran,
comença una nova manera de fer política en aquesta ciutat.
Després de vuit anys d'unes maneres de fer,
comencen a fer-se les coses d'una altra manera.
En aquest cas, jo no analitzo què és millor o què és pitjor,
simplement que sí que hi ha una manera diferent de fer les coses.
És una legislatura, com dèiem, més tranquil·la que l'anterior,
però no pas tranquil·la del tot,
perquè recordem una miqueta, fem una mica de memòria més ràpidament,
hi ha afers com el nom de la universitat,
que va crear una mobilització important en aquesta ciutat,
i una participació activa tant del govern
com de l'oposició de l'Ajuntament de Tarragona.
Hi ha conflictes que van començar,
potser al final de l'anterior legislatura,
però que en aquesta legislatura es fan més palesos,
com són els conflictes que van protagonitzar l'Ajuntament
amb l'autoritat portuària, etcètera.
Passen tot un seguit de coses
que passen al voltant del que és la pròpia activitat municipal
i fan que sigui una legislatura atractiva,
tot i que remarco, segurament com a fets noticiables,
l'estrella és l'anterior de partir de la moció de censura
i tots els esdeveniments que ja acaba de dir el Ferran.
Després d'aquest mandat municipal,
arriba el període 95-99, que és el que analitza Xavier Bas.
Aquí recordem que políticament el mandat està presidit
per un pacte de govern entre Convergència i Unió i els socialistes,
que arriba uns anys després de la moció de censura
en què Convergència havia desbancat el PSC.
Mira, va passar en les eleccions d'aquell any 95
una gran paradoxa.
Convergència i Unió va obtenir fins i tot millors resultats
que els anteriors, que els que li havien donat majoria absoluta.
Més vots, però no va aconseguir la majoria absoluta,
es va quedar per sota.
I es va produir, uns mesos després de les eleccions,
en què van haver de governar amb minoria,
perquè el PP en aquella època no estava massa per la labor
de tornar a repetir el pacte,
van acabar pactant amb els socialistes.
I això va ser, d'alguna manera, el tancament d'un cicle,
d'una ferida oberta 10 anys abans, gairebé 8 anys abans,
és a dir, amb la moció de censura de l'any 89.
Doncs bé, al 95, finals del 95,
van tornar-se a tancar aquestes ferides
i van propiciar aquest pacte de govern
durant un temps, un temps llarg.
Al marge d'aquesta qüestió,
això va donar estabilitat política,
al marge d'aquesta qüestió va ser un mandat
caracteritzat també, sobretot, per les infraestructures.
És a dir, per tirar endavant grans projectes,
no només en aquest mandat,
ja alguns havien començat,
però sí que es va caracteritzar molt per qüestions com,
per exemple, el nou projecte per al port de Tarragona.
Les inundacions ja havien sigut,
les inundacions de l'any 94 ja havien passat abans de les eleccions,
però en aquell període es va negociar molt.
Va ser també un any per a grans...
es va parlar molt de la variant de la Nacional 340,
hi havia hagut l'accident famós de l'autocar,
es va parlar també en el terreny de la infraestructura
d'un tema que no afecta directament el terme municipal,
però simula la ciutat i que ara torna a ser molt d'actualitat,
que és el tema de l'estació.
En aquell moment, la línia de tren d'alta velocitat
no passava per Perefort,
anava de Lleida a Barcelona,
seguint l'autopista, és a dir, per Vilarrodona podríem dir.
I en aquella època es va aconseguir, es va començar a negociar,
a l'apropar-la,
amb el resultat que és, finalment, apropar-la fins a Perefort.
I altres qüestions, sobretot en clau urbanística
i de grans infraestructures.
Va ser l'època del Palau de Congressos,
també de la construcció del Palau de Congressos,
amb les dificultats que van sorgir,
o del mateix Heròski, també.
Això en situa en el 99,
el 99, noves eleccions,
Carles Avelló analitza el següent mandat municipal,
en què aquí Convergència i Unió continua amb l'alcaldia,
Joan Miquel Nadal al capdavant,
però canvia la parella de socis
i entra a governar el Partit Popular.
Sí, aquí es ve produir el fet que jo defineixo
com el gir cap a la dreta.
Vull dir, és un gir que es podeix aquí a Tarragona
i també a nivell d'Estat,
perquè també els resultats de les eleccions en aquell moment
generals van ser molt positius pel Partit Popular.
I a Catalunya es produïa també una altra situació,
que era que l'hegemonia convergent
es començava a trontollar.
També els resultats d'aquelles eleccions
també es començava a veure
que hi havia possibilitats
que en unes pròximes eleccions
es poguessin perdre.
Llavors, bàsicament,
Convergència i Unió el que va fer
va ser aquest gir a la dreta
per evitar que a Tarragona
la coalició entre ells i els socialistes,
el govern municipal,
els poguessin prendre vots
tal com va ser el resultat
de les eleccions del 99.
Jo crec que va ser una legislatura bastant plana,
una legislatura que potser va estar marcada
bàsicament per un fet històric
que a Tarragona va ser
proclamada Patrimoni de la Humanitat.
Aquest és el fet més significatiu d'aquesta legislatura.
I a més a més,
que va ser una legislatura que,
com deia el de l'Algevilla,
es parlaven de coses
que després s'han anat arrastrant.
Jo recordo que mirant l'hemeroteca,
que jo crec que és molt important
que tothom es mire les hemeroteques
perquè veurem la quantitat de coses
que t'arribes a trobar
i que després ressusciten al cap dels anys
i al cap dels anys i al cap dels anys.
Però ja es parlava
de la demolició del Fortí de la Reina,
m'han tardat 10 anys en fer-ho.
Ja es parlava de fer el pàrquing de Joma primer,
en aquella època,
vull dir que ja han tardat 10 anys en fer-ho
i ha sortit com ha sortit.
I també es parlava d'una altra polèmica,
que no sé si en recordareu,
però que el sobrecost del Palau de Congressos,
un sobrecost que també va ser enorme, no?
Vull dir, són fets d'aquells que quan no ho analitzes
veus com la història es va repetint.
I també va haver certs escàndols,
escàndols com pot ser el tema
de la dimissió del subdelegat...
En aquella època devia ser governador civil...
Sí, governador civil.
El subdelegat del govern.
El subdelegat del govern,
pel teu famós cas Irixa i altres d'aquest estil.
I què els ha suposat,
més enllà d'explicar cadascú la seva parcel·la,
el seu mandat municipal respectiu,
què els ha suposat recuperar una mica,
doncs això, els arxius, l'emeruteca,
què els ha suposat rebre aquest encàrrec de recordar,
de repassar un període determinat
de la història recent de la ciutat i de l'Ajuntament?
Com ho han viscut a nivell personal i professional,
tenint en compte que avui ens acompanyen aquí
periodistes que continuen en actiu
en diferents mitjans de comunicació
o en empreses relacionades amb la comunicació?
Per exemple, Ferran.
Va ser com redescobrir,
perquè el temps havia passat,
eren molts anys i moltes de les coses,
doncs les tornaves a veure de nou,
amb una perspectiva nova també,
que això permetia.
Jo crec que un dels elements importants del llibre aquest
és que es va donar llibertat total d'estil
en el moment d'efectuar l'anàlisi del mandat.
Per tant, són molt històries diferents i decisions diferents.
Sí, primer la sorpresa aquesta,
les coses, vull dir que havíem d'estar estressats
els periodistes que fèiem.
Per exemple, com a corresponsal,
és que hi havia vegades que en una setmana
estaves tocant o seguint tres o quatre temes importants,
i petava tot per tot arreu,
i sobretot te sorprens de l'energia que devies tenir
per poder seguir tot allò, no?
Això és el primer.
Hi havia molta més informació.
Sí, sí, i més conflictiva,
i a més a més hi havia més espais també als diaris de Barcelona,
que és el que treballava jo,
que el que hi ha ara.
O sigui, era...
Això és el primer.
Bé, i el segon és el fet aquest
que les coses les veus amb la distància,
jo crec d'una manera molt més complerta.
És a dir, jo vaig optar, per exemple,
per no parlar amb els protagonistes,
i tan sols tenint en compte el que...
el que vaig utilitzar sobretot el meu arxiu.
Llavors tenint en compte el que jo tenia,
el que sí que vaig fer va ser amb alguns personatges secundaris
contrastar alguna cosa,
però jo sabia que evidentment
l'opinió dels personatges importants
seria exactament la mateixa
que haurien de mantenir una imatge.
El fet de veure també l'actuació
de tots aquests personatges al llarg de tots aquests anys
també em va permetre afinar més
la interpretació política del que va ser el mandat.
Jo crec que va ser un...
Jo em pensava, el primer tenia certa por
de que seria complicat,
hi havia també una limitació d'espai,
però no, no, no, em va sortir força...
Crec que força bé i d'una manera bastant ràpida.
Sí, per mi, a part de la qüestió personal,
evidentment que has de recordar una època determinada
que a vegades ja ens està oblidant,
però crec que és interessant una cosa
que ja ha sortit una mica abans en les intervencions,
que és el veure com els temes d'ara
en moltes ocasions arrenquen de fa molts anys
i que tots plegats ens en oblidem.
El tema que he explicat
de l'estació de l'alta velocitat,
no vull entrar a jutjar la solució d'ara,
però això té una història
i de vegades l'oblidem.
Hi ha altres qüestions també,
moltes altres.
Els grans temes no s'acaben i es comencen en memòria.
Seguint amb aquesta línia,
un tema que havia oblidat curiós
és que a l'abril del 89,
és a dir, poc abans de la moció de censura,
es va donar la llicència del Fortí de la Reina.
Sí, sí.
És a dir, un mes i mig abans de la moció de censura,
dos mesos abans de la moció de censura,
es dona la llicència.
I és un tema que ha arribat fins ara, fins res.
20 anys ha estat d'actualitat.
Digues.
Un tema curiós i remarcant això d'on venen les coses.
Per exemple, en la primera legislatura
va ser convulsa,
a part que, clar, era la primera,
la inexperiència i políticament es va forçar
el que es va dir pacte de progrés
per arraconar el CDS i tal,
però va haver...
De l'UCD.
De l'UCD, efectivament.
El CDS va venir després.
Després, després, després.
Doncs, el tinent d'alcalde d'Urbanisme
va dimitir i va plegar.
I el tinent d'alcalde d'Urbanisme
va ser el que va auspiciar l'enderrocament
d'aquell hotel que no es va inaugurar mai
a la punta del Miracle.
El Marina Rock.
El Marina Rock, efectivament.
En un restaurant més que tu.
Un restaurant.
Sí, sí, en un restaurant.
Per tant, hi ha un recorregut
i una trajectòria, no?
I el tema urbanístic era important
perquè estava tot per fer, vull dir que...
I la dimissió va estar relacionada
amb el pla de la gran indústria
i la química ha jugat sempre un paper
que l'ha jugat fins ara, no?
I a part d'això,
hi ha la part de convulsió social,
que estem parlant de l'any 79 fins al...
El 79 hi havia més d'un 20% d'atur.
Estem parlant ara en aquests moments de crisi,
però el que hi havia al 79, déu-n'hi-do, eh?
Més d'un 20% d'inflació.
Recordem que les hipoteques, bueno,
pagades fins al 27%.
I a nivell municipal tot per fer, no?
A nivell municipal tot per fer.
Els comitès de parats...
Comitès d'atur...
Han tornat a sortir.
Però no tenen res a veure amb aquells, eh?
Perquè jo era combatiu, eh?
El fenomen s'ha repeteix.
El 81 va haver l'intent de cop d'estat,
vull dir que va ser una legislatura...
Ocupacions de plens,
de salò de plens, d'ajuntaments...
Tot el problema de l'aigua, no ho oblidem,
la salinizació,
totes les negociacions,
s'havia de fer tot d'infraestructures,
de serveis,
els bombers eren irrisoris,
s'havia d'actualitzar...
No sé si recordeu una foto
que em definia molt bé aquesta època,
que és, bé,
la taula del salò de plens
i damunt una noia
amb el puny aixecat,
damunt de la taula amb el puny aixecat.
Ara podrem parlar també...
Una noia que després se va suïcidar.
Ara podrem parlar segurament també
de la manera de treballar
dels periodistes i dels mitjans de comunicació
en la dècada dels 80,
per exemple,
o la dels 90,
i si és molt diferent
a la d'ara,
la del 2009.
Permeteu-me que saludi ara
Griselda Pastor,
des de Brussel·les,
companya corresponsal
de la cadena SER
a la capital comunitària.
Griselda, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Estem aquí amb el Tomàs Carot,
el Ferran Gerard,
el Javier Bass,
el Javier Belló
i el Carles Avelló.
Us estic sentint
i reconegent les veus.
Bon dia a tothom.
Bon dia, Griselda.
Griselda, com estàs per Brussel·les?
Molt bé.
Senadora Tarragonina, per cert,
recordem-ho també.
Escolta, tu vas ocupar-te
del període 83-87.
En síntesi,
què recordaries
d'aquells quatre anys de mandat?
En síntesi,
d'aquells anys recordaria
tot el debat sobre la petroquímica,
tots els problemes amb l'aigua,
i el cas mestre.
Déu-n'hi-do.
I a nivell polític?
Bé, a nivell polític,
és l'Ajuntament de la majoria absoluta, no?
I molt diferent de treballar
en aquella època.
Ara ho estàvem comentant,
en fi, ja ho estava sentint,
amb uns moviments socials
molt més actius,
amb molta més vida,
segurament amb molta més pluralitat
dels tipus d'informacions
dels col·lectius que eren protagonistes.
tens aquesta sensació, també?
Sí, bueno,
jo em passava el dia al carrer,
a les ordres d'en Tomàs i d'en Bas,
i anava amunt i avall,
doncs, als barris,
i a l'Ajuntament,
i a les manis,
i per tot arreu, sí.
Era una època
moltíssim moviment
i moltíssima vida ciutadana
i molt activa, molt crítica.
O sigui, el Javier Bas era cap de la Griselda
i el Tomàs Caró també.
Javier, com era aquella vida activa
dels mitjans de comunicació?
Molt diferent?
Sí, sí, era molt diferent.
I, clar, això...
Jo crec que aquesta pregunta
té una càrrega molt profunda,
que és la qüestió
de com han canviat els mitjans de comunicació
o la feina dels mitjans de...
la feina de l'informador.
Tenim deu minuts
per fer una mica de debat.
No, no, acabo amb bastant menys.
Jo crec que era una època
en què la informació
o sorties al carrer a buscar-la
o no te la portaven a casa.
I això és el que està canviant.
I això ha canviat molt.
I això és el que està canviant
o ha canviat molt.
Que és com tenia que ser,
d'alguna manera o d'altra.
Bé, no ho sé.
És com hem anat a parar, no?
Però en aquella època
els comunicats,
n'hi havia alguns,
però molt pocs.
Però és que els que hi havia
no te'ls creies tampoc.
O els havies de contrastar.
És a dir,
hi havia menys flux d'informació
que t'arribava,
però hi havia també...
I això ha canviat,
per bé o per mal.
I l'altra cosa que ha canviat,
com a conseqüència probablement d'això,
que és l'actitud dels informadors.
I això no hauria d'haver canviat.
Perquè per molt que t'arribi
molta informació de fora,
aquesta actitud de contrastar-la,
de buscar...
Segurament és més difícil
perquè has d'apartar més
la paperassa que t'arriba
o la lleu de dades,
però no hauria d'haver canviat.
I menys rodes de premsa
hi havia en aquella època,
perquè ara el farciment
de rodes de premsa,
i clar,
això comporta el que el periodista
doncs digui,
bueno,
hi ha una roda de premsa
i ja tinc un tema,
no?
I en aquella època,
doncs clar,
tots teníem
les nostres fonts d'informació
i tenies que buscar la vida
d'alguna manera.
És que si no,
difícilment omplies un diari,
no?
I la temàtica també era més variada
que la que ara?
Ara potser segurament tenim
una agenda de temes
i de protagonistes
de l'actualitat
i d'institucions
i de col·lectius
més reduïda que abans?
Potser era més política
en aquella època.
Potser era més política
perquè hi havia
més càrrega política
a l'entorn,
no?
Però, bueno,
hi havia tot.
Era variada,
el que estava tot més polititzat.
Hi havia més conflictivitat,
també.
Això també generava,
doncs,
la més informació.
A més ho relacionaria
també amb el que estàvem dient abans,
la informació ara està
molt més controlada,
per tant,
és molt més variada
per aquest control
que existeix
a partir de les institucions.
Jo recordo molt un cas
que no és dels anys
en els que jo he treballat
però que segurament
en Tomàs se n'en recordarà
que va ser aquella manifestació
en la que la Guàrdia Urbana
va carregar contra els manifestants
que eren del comitè d'aturats.
Sí, efectivament.
I que va acabar
com si fos un cas
de barres de pa.
Sí.
I que va ser molt fort
perquè jo recordo
que estava a l'estudi 5,
als estudis de la Seraquita Raúna
i jo tenia
que donar pas
a una cinta
que en Tomàs
havia enregistrat
des de la manifestació
a peu de l'escala
de l'Ajuntament.
Jo llegia els titulars
suposo que en Vas
estava a Reus
en aquell moment
llegia amb els titulars
i donàvem pas
perquè era molt important
el que havia passat
tot seguit
a la crònica
d'en Tomàs Carot.
Tal com es va acabar
la crònica d'en Tomàs
va sonar el telèfon
us heu d'imaginar
que en aquell moment
treballàvem
estant sols a l'estudi
i per tant
tu et feies
tot
obries la porta
contestaves el telèfon
empantaves la cadira
per engegar les cintes
contesto el telèfon
no hi era en aquell moment
el cap de premsa
de l'Ajuntament
que em va dir
alguna cosa així
com
hola Griselda
com estàs
escolta'm
és que acabo de sentir
crec que hi ha un error
jo dic com
diu
sí
crec que hi ha un error
per què
perquè és que
la Guàrdia Urbana
no ha carregat
com
no ha carregat
i que escolta'm
però si estic sentint
a la crònica del Tomàs
es sentien de fons
els cops i les corredisses
perquè és el que sentia
de fons
jo no sé d'on devies
gravar
perquè no hi havien
els telèfonos mòbils
no Tomàs
llavors érem tots
unitats mòbils
anàvem sols
d'aquí cap allà
fotent-nos
un far de córrer
tot estaves en una cabina
la cabina
t'havies gravat
des de la cabina
de la plaça
de l'Ajuntament
o des de la cabina
del propi Ajuntament
que hi havia
al costat de l'alcaldia
hi havia una cabina
de telèfonos
voleu que hi posem
una llogrimeta
us en recordeu
del procediment
de trucar
a cobro revertit
que tots ens el sabíem
de memòria
què és això
del cobro revertit
sí sí
ara segur que més d'un
al costat
al costat de l'alcaldia
de Tarrone
hi havia una cabina
de fusta
on des d'allí
podies
i des d'allí
es passaven les cròniques
i no estem parlant
de tants anys
les maneres
també es feien
amb cabines telefòniques
connexions
òbviament
caient les monedes
clac-cac-cac-cac
jo en recordo
i desmuntant telèfons
jo era un expert
en desmuntar telèfons
i punxar-hi
el previ
i companyia
ara ja no es poden
els telèfons
ara ja no es poden
la Griselda
ara que la tenim aquí
parlant de la diversitat
abans la Griselda
jo diria que per això
ha triomfat
ja està a Europa
perquè va entrevistar
en exclusiva mundial
l'Adolfo Pérez d'Esquivel
Premi Nobel de la Pau
des de l'estudi 5
Griselda
que n'has de dir d'això?
per exemple
no sé si ho recordes
no me'n recordo
doncs el problema
el problema
va ser després
quan va arribar la factura
perquè estàs als Estats Units
però
clar
des d'aquí
va servir
va ser una de les informacions
servides
per a la cadena CER
no?
Escolta Griselda
amb la teva perspectiva
ara ja portes 8 o 10 anys
segurament a Brussel·les
10 anys
10 anys
com ha hagut de canviar
la informació
que es feia
als anys 80
a Tarragona
sense tants comunicats
sense tants gabinets
de premsa
amb la informació
que ara per exemple
tu pots oferir
als teus oients
des de Brussel·les
no?
és un canvi
és com si fos una professió
una feina absolutament diferent
o no?
no, no, és curiós
però molt sovint
quan la gent et demana
jo dic que és una mica
com quan treballem
aquí quasi al començament
no perquè no tinguem
tota la paperassa
de la que parlàvem
ja a Vivas
que la tenim moltíssima
i tot ens ve canalitzat
podem anar a les rodes de premsa
o les podem veure
a través d'un servei de televisió
te'n registren
les entrades dels polítics
quan no hi arribes
i te les posen
en una altra pàgina web
és a dir
podries no sortir de casa
com qui diu
i treballar així
però a la pràctica
no te n'assabentaries de res
per tant et passes el dia
amunt i avall
entre tres institucions
que no estan molt allunyades
però seria més o menys
entre l'Ajuntament
el Govern Civil
entre l'Ajuntament
i el Govern Civil
de distància
una cosa així
és fent amunt i avall
aquest recorregut
i veient a moltíssima gent
i invertint moltíssim temps
en intentar entendre
el que passa
el que no fa
que sigui tan diferent
de la feina
Grisalda, tu per què ets així
però segurament
que deu haver periodistes
a Brussel·les
que es queden al despatx
tot el dia, no?
No, no n'estaríem molt segura
perquè no surten
les informacions
i no surten les notícies
Això és el bonic
és que jo crec que
nosaltres
als anys
aquests que parlàvem
ens divertíem
fent periodisme
jo crec que
aquesta diversió
ara
costa més
És una feina més mecànica
la d'ara?
Sí, jo crec que
a més a més
buscaves l'exclusiva
buscaves treure una cosa
quan l'aconseguies
l'adrenalina
pujava
ho notaves
però també hi havia
un cert companyerisme
vull dir que també
amb els companys
dels altres mitjans
en les llarges hores
d'esperar
a peu dret
a molts llocs
per exemple
la sortida de la presó
comparties moltes coses
o de jutjats
podies passar-te perfectament
vuit hores
esperant la declaració
d'un homicida
i ara això pràcticament
seria impossible
impensable
això aquí encara és així
a Brussel·les
de veritat
això et mantens
tan jove
la Griselda Pastor
va fer informació
durant uns anys
aquí a Tarragona
després va marxar a Barcelona
i ja des de fa una dècada
està a Brussel·les
el Tomàs
el Ferran
el Javier
el Javier Vaz
el Javier Belló
i el Carles Avellón
més o menys
han seguit
en fi
han estat
al peu del canó
treballant
i continuen treballant
com a periodistes
a Tarragona
si haguéssim de fer
això
una perspectiva
dels 30 anys
creuen que la ciutat
l'Ajuntament
ha evolucionat
com es pensava
fa 30 anys
podem fer un balanç
globalment positiu
de la classe política
tarragonina
i del funcionament
de l'Ajuntament
en aquests 30 anys
sí, clar
d'aquests 30 anys
amb un Ajuntament
que ha funcionat
20 anys
amb el mateix alcalde
és difícil
de valorar
no hi ha hagut
cares canvis
va haver
el primer Ajuntament
democràtic
va haver 20 anys
d'Ajuntament
governat
per un partit polític
i ara
portem dos
d'un altre partit polític
la ciutat
s'hi ha canviat?
home, sí
la ciutat ha canviat
ha canviat
tal com s'esperàvem
no sabia dir-t'ho
potser no
o potser sí
i l'Ajuntament
en si?
l'Ajuntament
a veure
en forma de funcionar
abans hi havia una persona
en un gabinet de premsa
ara n'hi ha
no sé quantes
i a Tarragona n'hi ha
n'hi ha com a 20
gabinets de premsa
cada dia
vull dir que
són formes
de funcionar diferents
Ferran
la teva perspectiva
dels 30 anys
jo estaria una mica
d'acord amb ell
i a part diria
que hi ha ajuntaments
que han funcionat
han evolucionat
d'una manera
i altres que no
per exemple
l'accessibilitat
que és fonamental
pels periodistes
de parlar directament
amb un regidor
i tal
l'Ajuntament de Tarragona
sempre ha funcionat millor
que el de Reus
que és un ajuntament tancat
que s'havia de passar
sobretot pel responsable
de premsa
llavors ells
localitzaven el regidor
depèn
vull dir
depèn de
hi ha ajuntaments
que han funcionat
a part que evidentment
els primers ajuntaments
eren persones
que no tenien
l'experiència
que tenen
alguns dels regidors
d'ara
que això també es notava
ha canviat
o sigui que ha canviat
en general
home
segons com tu
miris
perquè ara hi ha més control
el que deia també
el Xavier
vull dir que cert
ara hi ha més control
que n'hi havia abans
s'ha burocratitzat
jo crec que és diferent
professionalitzat
la política
s'ha professionalitzat
la política
i s'ha professionalitzat
la feina dels mitjans
de comunicació
en aquest sentit
professionalitzat
en el sentit
de burocratitzar
no no no
què vol dir
professionalitzar
no no
pregunto
en els mitjans
de comunicació
justament el contrari
s'ha perdut
el sentit crític
dels mitjans
de comunicació
en general
i per mi
això és deixar
d'exercir la professió
jo us puc
explicar una anècdota
vull dir que
és que a mi m'ha passat
d'anar amb rodes de premsa
perquè clar
jo com a corresponsal
del periòdico
anava no a totes
però els que tenia
un mínim interès
informatiu
que jo creia
que podia treure un tema
doncs hi assistia
a les rodes de premsa
doncs en alguna ocasió
bastantes ocasions
he tingut de fer
preguntes
per evitar
que colessin
a molta gent
que ve a la roda de premsa
doncs un globus
i per desmuntar-ho
he tingut de fer
jo la pregunta
que a mi
vas fer de gabinet de premsa
sí
però de la veritat
crític
sí sí
que evidentment
jo no el tenia
que fer aquella pregunta
perquè ho tenia clar
però per deixar-ho clar
allí
perquè és que si no
l'endemà
haguessis vist
amb molts mitjans
doncs és una cosa
que no tenia res a veure
amb la realitat
o que s'acabés una roda de premsa
i que s'acabés una roda de premsa
i ningú fes una pregunta
això és molt normal
ja havia bé jo
ràpidament
la teva perspectiva
dels 30 anys
jo estava dient
que la ciutat
tot i ben ha canviat
com ha canviat
sortosament
totes les ciutats
en aquests 30 anys
del nostre entorn
estic d'acord
amb el Tomàs
a nivell d'ajuntament
s'ha professionalitzat
moltíssim
i això afecta
a la classe política
però també afecta
a tots els altres organismes
paral·lels
a la dinàmica
política
i també
malauradament
estic d'acord
amb els meus companys
que pel que fa
referència
a l'activitat
periodística
no sé si això
ja ens toca
perquè comencem
a tenir una certa edat
i sempre
els nostres temps
són millors
que els dels altres
però la veritat
és que
aquella activitat
que ens estava explicant
i que ens feia
riure
però en aquest sentit
també
crec que és molt important
la Griselda
des de Brussel·les
a veure
aquesta activitat
avui en dia
és molt complicada
trobar-la aquí a Tarragona
Griselda
per anar acabant
com veus Tarragona
des de la teva perspectiva
ara
des de Brussel·les
una mica de por
de dir Tarragona
però sí que et diré
que a nivell de feina
hi ha una cosa
que aquí sí que sentim
que és la intent
per part dels polítics
de polititzar-nos
la crítica
és a dir
tu em preguntes això
perquè ets dels altres
perquè si fossis dels meus
tu no m'ho preguntaries
que és una actitud
inacceptable
contra la que crec
que qualsevol professional
s'ha de poder quadrar
és a dir
que els periodistes
segons els polítics
estan en una banda
o en una altra
un intent
un intent
per enquadrar-t'hi
que és una forma
d'intentar
dificultar la feina
Griselda
quina és l'agenda informativa
del dia avui a Brussel·les?
uf
tenim aquí
mil rodes de premsa
de preparar
perquè sabeu
que després de les eleccions
hi ha un consell
de caps de govern
i d'estat
en què han de decidir
si finalment
es dona llum verda
que continuï
o no
el mateix president
de la comissió
i com es repartirà el poder
després del 7 de juny
i hi ha moltíssima feina
en fi
ha estat un plaer
poder-te saludar
des dels estudis
de Tarragona Ràdio
a la companya corresponsal
de la cadena Sera
a Brussel·les
Griselda
una salutació
en fi
de tots els companys
que estan aquí
als estudis
gràcies
gràcies
a la Griselda
Pastor
en fi
algun comentari
per acabar
de conclusió
d'aquests 30 anys
d'haver participat
en el llibre
jo personalment
que estic desitjant
de tenir el llibre
ja a les mans
per poder llegir
els altres
els altres
perquè clar
cap de vosaltres
ha llegit
o el Xavier Bello
que ha fet una mica
la tasca
coordinada
hi ha un privilegiat
però els altres
estem a l'espai
són 8 mandats
8 autors
8 estils
podríem dir
sí
són 8 estils
molt diferents
hi ha alguns dels periodistes
que
podríem dir
que pertanyen
a escoles semblants
però que la seva trajectòria
i la seva experiència personal
fa que
siguin
molt diferents
altres companys seus
de la pròpia escola
podríem dir
i per tant
estem parlant
de 8 articles
molt diferents
d'estils
diferents
i de forma diferent
fins i tot
d'interpretar la realitat
per cert
el llibre
qui el publica
l'Ajuntament
estarà a la venda
suposo
estarà a la venda
tot i que aquests aspectes
jo no els porto
a veure
la meva coordinació
ha estat
simplement
coordinar aquestes persones
que hi ha aquí
però coordinar
vol dir
apretar-los
perquè entreguin els textos
trucar-los
ha costat una mica
ha costat una mica
què n'has de dir Carles
i que es presenta
el dia 1
sí
recordem que es presenta
a dilluns dia 1
a les 7 de la tarda
a les 7 de la tarda
hi ha la presentació del llibre
i a les 8
l'exposició
que agafa
elements gràfics
del propi llibre
molt bé
doncs és un acte
hobert a tothom
així que si algú vol recordar
la història de la ciutat
i la història de l'Ajuntament
d'aquests 30 anys
té l'oportunitat
de recuperar-ho
a través d'aquest llibre
titulat
La represa democràtica
30 anys d'eleccions municipals
a Tarragona
Tomàs Carot
Ferran Gerard
Javier Bass
Javier Balló
Carles Balló
moltes gràcies
per participar
aquesta estona
la veritat és que
podríem continuar
segurament parlant
i recordant
molts altres moments
de la història
d'aquestes 3 últimes dècades
gràcies
felicitats per la feina feta
i que vagi molt bé
fins la propera
adeu-siau
adeu-siau
bon dia
Fins demà!