Com us deia, Mara, fa un moment, aquesta tarda es presenta el llibre
i també l'audiovisual Una utopia, una esperança,
la història de Josep Alomar.
L'autor és el net d'aquest regidor de l'Ajuntament de Tarragona,
anarquista de l'etapa republicana.
El seu net és en Ramon Gràcia Alomar i avui ens acompanya.
Ramon, molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per ser aquí.
Ens acompanya, d'altra banda,
també el responsable de l'Arxiu Municipal, Jordi Piqué.
Bon dia.
Bon dia.
I l'editor, Alfred Arola, que ha editat aquest llibre
que suposa també l'estrena, podríem dir-ho així,
d'una col·lecció, Tarragona, Història i Patrimoni.
Alfred, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
A veure, Ramon, ha de ser molt emocionant
trobar-te amb la història del teu avi,
que a més l'has escrit tu.
Sí.
Bé, l'origen d'això, bàsicament,
quan estava estudiant batxerà de l'escola,
va sorgir l'oportunitat, a través d'una assignatura optativa,
de d'EI d'Història,
de fer algun estudi monogràfic sobre temes propers a nosaltres.
I hi havia un llibret que corria per casa,
que era la declaració jurada de Josep Maria Lomar,
escrita a la presó de Pilats l'any 42,
i sempre m'havia inquietat aquest llibret.
I el vaig triar per iniciar un treball de recerca d'anàlisi...
Un treball de secundària, en principi.
De secundària,
que després va acabar sent el treball de batxerat,
que el vaig ampliar a tot el període de la Guerra Civil i de la República,
i que, finalment, ha acabat esdevenint aquest llibre
després de vuit anys de recerca.
Aquest llibre que va aparèixer a Pilats va ser quan el teu avi el van condemnar a mort?
Exactament.
El van condemnar a mort per rebel·lió militar, amb moltes cometes,
i, finalment, aquesta pena va ser conmutada
per la tasca labor humanitària que ell va fer a la rereguarda de Tarragona.
Històries com la del teu avi, i probablement d'altres,
entre altres, moltes coses més enllà del que són les dades històriques,
probablement demostrin o ens facin veure amb la perspectiva del pas del temps
que no era una cosa de bons i dolents, ni de blanc ni negre,
perquè, justament, el teu avi es va lliurar de l'execució
que, tot i que pertanyia a aquelles hordes anarquistes,
va fer accions que li van salvar la vida després.
Exacte. És que hi ha molt de mite en aquest sentit.
És a dir, es va produir, al iniciar-se la Guerra Civil,
a través del Decret de Sindicació Obligatòria,
un creixement exponencial de la militància dels sindicats
i de les organitzacions polítiques,
que va perjudicar moltes d'aquestes organitzacions,
perquè les persones més idealistes que portaven molts anys de lluita,
la seva labor es va veure una mica minimitzada
per aquests actes de vandalisme o inclús d'assassinats
que es van produir a la Guerra Guarda.
Però aquesta identificació que s'ha produït posteriorment
també ha ajudat el fet que avui en dia
ja quedin pocs anarquistes.
Home, pel poquet que sabem i que sabrem més a partir d'aquest llibre,
podeu intervenir quan vulgueu,
dona la sensació que el teu avi era allò que anomenaríem romànticament,
però jo crec que és prou entenedor, un anarquista pur.
Exactament.
Que creia en la bondat humana.
Exacte.
I era d'aquestes persones que perquè ells són bons es pensen que els altres també ho són
i això no necessàriament és veritat.
I coses que ells veuen com molt evidents,
o comportaments o maneres de funcionar o d'entendre la vida,
que a ells els semblen decalais i molt lògics,
doncs moltes vegades les altres persones ho veuen d'una altra manera, les coses.
Era obrer de la construcció, molt inquiet culturalment, esportista.
Va haver d'abandonar l'escola molt aviat,
es va haver de posar a treballar perquè el seu pare es va morir
com a conseqüència de la guerra de Cuba.
I ell va mantenir les seves inquietuds
i quan acabava de treballar cada dia de la construcció
s'anava i es tirava cinc hores a la biblioteca
formant-se de manera autodidacta.
Ell també va fer de mestre després.
Exactament, es va titular com a mestre de la república
l'any 36, el 22 d'octubre,
i va fer de mestre de les escoles del Consell de l'Escola Unificada,
que és una institució a nivell de Catalunya
que ell, a més a més, va ser el delegat aquí a Tarragona.
Va dirigir el Diari de Tarragona.
Exactament.
Va ser tinent d'alcalde, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona.
Exactament.
Diuen les cròniques que va fer moltíssimes coses per la cultura,
teatre, cinema, tot el que...
Va promoure tota manifestació cultural,
des de l'esport fins al cinema, al teatre,
i sempre intentant donar-hi aquesta vessant revolucionària
o trencadora, alliberadora, emancipadora de les persones,
i sí, sí, en totes les vessants de la història,
i també molt important també en la conservació del patrimoni de la ciutat.
És el que t'anava a dir, va salvar moltes vides
i va salvar bona part del patrimoni,
i fins i tot la catedral de Tarragona.
Exactament.
A través d'una institució que es va crear just a iniciar la Guerra Civil,
precisament per contrastar aquests atacs de vandalisme i de gangsterisme
que hi havia a la rereguarda,
doncs ell va tenir un paper molt important aquí,
i sobretot pel que fa a la conservació d'edificis que pertanyien a l'església,
que era una de les primeres,
de les principals víctimes de la repressió de la rereguarda.
Es va construir en aquesta cronologia,
amb la seva acció política, social,
tu el vas conèixer, afortunadament,
i com era el teu avi, a banda de tot això?
Com era l'avi que tu vas conèixer?
Era un avi molt estrany.
És que clar, amb aquest passat,
jo no crec que fos un avi convencional d'aquests que van anar amb el parc,
amb les criatures...
Ja, inclús físicament era molt estrany,
perquè normalment la majoria de persones de determinades generacions,
per l'alimentació que van rebre,
per el tipus de vida que portaven,
ell tenia les característiques físiques,
s'operava de molt llarg al metre 80, per exemple.
Era una persona que encara es mantenia en una planta atlètica
als 80 anys, que és una cosa molt estranya.
I era una persona xocant físicament.
I tenia una cavallera blanca,
que era una de les seves característiques principals.
I era...
Tot i tenir aquest vessant tan preocupat per les altres persones i tal,
també tenir un altre vessant era molt agradable en el tracte personal.
Inclús bromista i desenfadat.
Era una persona molt especial.
I com contemplava ell els fets des del final de la dictadura fins a la transició?
Alguna vegada havies parlat amb ell?
Suposo que ell es manifestava en reunions, amb família o amb amics.
Com contemplava la realitat democràtica?
Bé, ell era crític i exigent.
Si bé és cert que durant molts anys amb la família va parlar molt poc d'aquest tema,
perquè ell va matar els seus germans i va passar molt malament
durant l'època de la guerra i de la Md.
de la postguerra,
sí que ell tenia intenció
de donar la seva versió de les coses,
tal com va fer, per exemple, en les entrevistes que li va concedir a l'historiador Jordi Piqué.
i jo recordo que quan tenia 6 o 7 anys em va ensenyar amb molt d'orgull el seu carnet de la CNT.
Jo era molt petit encara per entendre moltes coses,
però sí que sabia que ell havia tingut algun tipus de vinculació social
que per ell havia estat molt important durant molts anys.
Ha quedat alguna cosa?
T'ha quedat alguna cosa personal del teu avi?
Molts records, moltes anècdotes.
T'ha influït d'alguna manera?
Jo crec que moltíssim.
I no només, doblement.
Primer, els anys que ell va viure a casa,
que crec que em va influir moltíssim
perquè teníem un tracte diari.
I, si no, després,
per mi en aquell moment l'avi,
tot i que el vèiem cada dia a moltes hores,
era un desconegut.
Crec que l'he acabat de conèixer després
o de digerir una mica més el personatge després.
Jo crec que m'ha marcat molt
el descobriment que he fet
de l'altre vessant de Josep Maria Lomar aquests últims anys.
Dues vessants més personal
s'ha hagut posar la distància necessària
per fer un llibre de recerca històrica.
Jordi Piqué va tractar,
com ara acaba de dir el Ramon,
el seu net, Josep Lomar,
moltes vegades.
Jo he llegit per algun lloc
que, si ho tinc aquí,
en l'època de la transició,
quan es va començar a restituir
aquelles persones que havien estat marginades,
se li va voler lliurar,
no sé si era la medalla d'or de la ciutat,
o algun reconeixement
que ell no va voler acceptar.
Doncs no ho sé.
Jo he fet el que havia de fer,
a mi no m'heu de premiar per res.
A principis del 80
li van concedir aquesta medalla,
elles van anar a acceptar-la
i li van portar les autoritats a casa seva
per entregar-li.
Com els famosos els Òscars aquells,
no?
Exacte.
Jo no vaig a recollir l'Òscar,
si volen que m'ho portin a casa.
Estava decebut el Josep Lomar, Jordi?
No ho sé,
jo quan el vaig conèixer,
el vaig conèixer a les darreries
dels anys 70,
poc després de la mort de Franco
i quan estàvem tots aquí
amb aquella efervescència política
juvenil i tota l'hora que ens movia tots plegats,
en els locals que la CNT tenia al carrer Mallorca.
Feien unes xerrades,
jo hi anava sovint
i em va cridar l'atenció
tot just això que apuntava el Ramon,
la presència d'un home alt,
corpulent,
amb cabells blancs,
que de fet contrastava molt
amb la resta de persones molt joves
anarquistes que hi havia per allà en aquell local.
I em va dir algú,
quan em vaig preguntar qui era,
em van dir que era un antic militant de la CNT,
un antic líder de la CNT,
que amb la seva pensió de jubilat
ajudava a sufragar les despeses del local.
Esclar.
Aquesta dada és curiosa, també.
Després, pensant-hi,
jo crec que Ramon i Josep Maria Lomar
no s'hi trobava bé allà,
perquè allà del que es parlava
era de la legalització de les drogues,
de l'amor lliure
i de tot el que es parlava
entre els joves,
diguem-ne,
antifranquistes o radicals
a darreries dels anys 70.
Però no era aquell anarquisme primigènic
que ell va militar i va conèixer, esclar.
En canvi, Ramon Lomar,
perdó, Josep Maria Lomar,
el que, com hem dit abans,
que era un anarquista pur,
ell per on havia començat sempre
és per formar-se.
Ell deia que si l'obrer
ha d'acabar sent revolucionari,
aquesta revolució només la pot fer
a partir que ell mateix estigui format.
I jo crec que tot plegat,
nosaltres teníem el cap ple de pardals
en aquell moment.
Per tant,
la relació en aquell moment
no crec que fos massa estreta
o que fins i tot tingués dificultats
per entendre'ns,
atesa la barrera generacional que hi havia.
Després, quan el vaig tornar a tractar,
el vaig tornar a tractar allà
fent recerca històrica...
Jo també més madur, suposo,
en aquella reunió,
que així influeix,
poc o molt.
Ja era més gran,
Josep Maria Lomar.
Vas treure les rastes
i tot allò que portaves, no?
Josep Maria Lomar també era més gran.
I aleshores,
la primera entrevista que li vaig fer
va ser a la plaça de la Font,
amb un altre local de la CNT,
amb un entresol que gairebé
ell havia d'anar mitjà cotxat
perquè tenia el sostre molt baix
i no hi cabia.
I allà li vaig demanar
que el volia entrevistar
i certament va semblar
com si hagués estat esperant
durant anys
que algú li preguntés
per les seves vivències
i per la seva experiència.
Va ser tot un davassall
molt enèrgic
d'explicar coses una rere l'altra
des dels inicis del Moïment Obrer
aquí d'Arragona
a inicis del segle XIX
fins ja gairebé
al franquisme, no?
Després, posteriorment
a aquesta xerrada
encara m'han tenit dues més
una aquí a les dependències
de la Facultat de Lletres
i una altra a casa seva
i en aquestes ja feia
amb una mena de col·loqui, no?
Ja no era que només parlava ell
sinó que jo també
li anava parlant
i anàvem traient temes.
Ha passat una mica
una mica de temps
des que sembla
que estem recuperant
diguem-ne
amb un cert ritme
persones
que han tingut a veure
i molt transcendents
en la història de Tarragona
ja que parlem d'aquí
podríem parlar
d'arreu dels països catalans
però concretament
d'aquí a Tarragona, no?
Alguna vegada
ella de ment
es recuperava algun nom
però ara sembla
que d'una forma
més o menys sistemàtica
a través del memorial
m'imagino
s'estan recuperant
alguns noms
que calia
donar-los una cara
una forma
i extreure el seu coneixement.
A veure, jo crec que
a nivell d'objecte
de la història
tot això
ja se sap
ja se sabia
és a dir, ja hi havia llibres
hi ha publicacions
que estan fetes
en el seu moment
ja es van fer
però el que hi ha hagut ara
és el que hi havia d'haver hagut
fa molts més anys
és que per part
de les administracions públiques
s'ha donat suport
que de tot això
se'n faci difusió
és a dir, que surti
únicament
d'aquell marc
integrat
per professors
d'història
de la universitat
erudits
interessats
sinó que
transcendeixi
i es difongui
més cap a
la societat
a l'ample
això s'ha vist
amb els documentals
de la televisió
amb sèries
que s'estan fent
ara
avui en dia
a les veus del Pamano
pel·lícules de cinema
amb llibres
hi ha hagut
amb recuperació
d'espais
de la memòria històrica
com els refugis antiaeris
les presons
les foses comunes
tot això
és cert que
darrerament
hi ha hagut
una implicació
per part
de les institucions
públiques
i de les administracions
públiques
perquè se'n pugui
fer difusió
de coses
que ja se sabien
que històricament
ja les sabíem
però el que calia
era aquest empenta
darrere
per difondre-ho
i per d'aquest
el fondre-ho
es necessita
no un editor
sinó l'editor
i quan es tracta
de difondre
temes locals
temes històrics
ara l'editor
normalment sempre
aposta
i no només aposta
per un llibre
aïlladament
sinó que enceteu
una col·lecció
amb aquest primer número
encetem una col·lecció
a l'editor
en coedició
amb l'Ajuntament
de Tarragona
bé
nosaltres sempre
hem apostat
creiem que
és molt important
recuperar
els personatges
que han sigut
influents
en aquesta ciutat
els aspectes
influents
i
perquè
com deia el Jordi
s'ha de
posar a l'abast
de la ciutadania
perquè aquí
perd els orígens
per la identitat
han de saber
on venim
i han de saber
qui havia fet
la Tarragona
d'abans
i qui havia passat
nosaltres
creiem que
això és molt important
que
els estudis
locals
encara que
són
per la població
de Tarragona
lògicament
és difícil
que passin
fronteres
però
sí que és
molt important
que la gent
de Tarragona
tingui
al seu abast
aquesta informació
d'una manera
el més
divulgativa
possible
el més fàcil
possible
que se deixi
parlant amb el Jordi
ja portem parlant
d'aquest
segredo de col·lecció
uns quants mesos
perquè ell tenia
molt clar
donar-los de forma
a una col·lecció
que recollís
sobretot això
biografies
de personatges
capdals
i de fets
importants
i que fos una
i entenia
que l'administració
i en aquest cas
l'Ajuntament
doncs
tenia que tindre
un paper important
perquè
és molt important
que les administracions
destinin
uns esforços
uns recursos
amb això
perquè si no ho fan
elles
lògicament
comercialitzar
aquesta mena de llibres
és molt difícil
o sigui
amb ventes
és quasi
una utopia
que això funcioni
per tant
el Jordi
que és una persona
estructurada
a poc a poc
va anar plantejant
aquesta fórmula
i vam arribar
a la conclusió
que una coadició
seria el més interessant
o sigui
perquè
un editorial privat
el que pot fer
és entrar
en tots els circuits
de distribució
comercialització
i la presència
del llibre
té més força
que si l'edita
una pròpia administració
però sí que és una feina
que l'administració
hi ha d'apostar
per això
però són llibres necessaris
són llibres
totalment
i ho crec
totalment
imprescindibles
més que necessaris
el que dóna molta alegria
és que no sigui
un llibre
que sorti
de manera aïllada
sinó que sigui
el número
d'una col·lecció
això ens fa albirar
que hi ha molts personatges
per recuperar
la història
de Tarragona
perquè
han de mirar
les coses
sempre a llarg termini
d'aquí a 10 anys
quan hi hagi
una sèrie
de volums publicats
la gent
es començarà
a adonar a compte
de la importància
de les coses
perquè aquesta feina
és el que hem de fer
nosaltres
els editors
i l'administració
sabem que hi ha coses
importants a dir
els han de
a poc a poc
anar posant
perquè se les traguessin
totes juntes
tampoc la gent
les païria
a poc a poc
anar-les posant
a l'opinia pública
i al llarg del temps
és una feina
que s'ha de fer
vull dir
qualsevol país
culturalment avançat
això fa anys
que ho estan fent
i crec que aquí
hi ha l'hora
que es comences a fer
i ens dona perspectiva
de les coses
aquí destaca moltíssim
l'Huberta Alatzar
testimonis
d'aquelles persones
que diuen
que el teu avi
els va ajudar
que això és el que
li va lliurar
de la pena de mort
des de la mirada
del segle XXI
continuen aportant-nos valors
aquest tipus de testimonis
és molt interessant
vull dir
és sorprenent
que fa
llibres
d'aquesta mena
que fan una biografia
de personatges
que van ser
o que van tindre
una energia
molt important
que jo crec que
vistos d'ara
que potser
aquestes energies
estan més diluïdes
jo crec que inclús
és
és lúdic
no?
vull dir
entrar en aquesta història
o sigui
ni tan sols
que moltes vegades
els historiadors
se us acusa
d'un cert
avorriment
quan escriviu
amb aquesta
mena de llibres
però han après molt
a fer divulgació
de vegades
jo crec que
les circumstàncies
moltes de les circumstàncies
que va viure
el llibre de la seva vida
Josep Mario Lomar
eren molt extremes
per la conflictivitat social
que hi havia
per les transformacions
socials i polítiques
que hi havia
per el canvi
de molts règims polítics
en molt poc temps
amb molta violència
en alguns casos
d'una dictadura
a una república
d'aquesta república
a una situació de guerra
on mig país
està en revolució
d'aquesta revolució
a una dictadura
feixista
o filofeixista militar
tot això
amb moltes revoltes
amb molta violència
i moltes vegades
aquestes situacions extremes
doncs
és un tòpic
però segurament és cert
treuen a reullir
el millor
i el pitjor
de les persones
i són
circumstàncies
o moments
en els que
un pot fer
una lectura
molt clara
de determinats comportaments
i de determinades maneres
d'haver a la vida
A banda del testimoni personal
de les fonts
de tot el que has pogut trobar
del que hi havia a casa
de llibres
el volum
també recull articles originals
que va escriure
al diari de Tarragona
a banda de fotografies
també escrits
i idees
i pensaments
que tenia
també els recull
el llibre?
Sí
la veritat és que
hem acudit
a moltíssimes fonts
de tot tipus
des de
i pel que fa
a la divulgació
el llibre inclou
a més a més
un DVD
amb un documental
que hem fet
finançat en part
mercès
a una subvenció
per concurs
de la Generalitat
de Catalunya
i estem molt satisfeits
amb el resultat
del llibre
jo no ho he dit
que és el llibre
i el CD
amb el documental
que va inclús al llibre
per cert que tu no
t'has dedicat a la història
tu has estudiat
enginyeria
de ponts i camins
exactament
i?
jo dic ara historiador
no ets que no
no sé si haver fet
l'espacitat en estructures
m'ha servit res
per fer això
els càlculs
potser per alguna cosa
alguna mena de càlcul
bé no ho sé
suposo que totes les persones
tenen diferents inquietuds
i en aquest cas
em va venir molt servit
per el fet
doncs que hi ha
una relació familiar
evident
i que l'avi vivia a casa
clar però els historiadors
ja saben que fer un treball
de recerca
donar-li la forma
de llibre
has de tenir uns coneixements
teòrics
vull dir que
no és senzilla
l'empresa
en aquest sentit vull dir
vull fer constar
que vaig tenir
professors
a l'escola
clar perquè jo després
no he estudiat
d'història
doncs
de molt nivell
de molt bons professors
tant a nivell humà
a l'hora d'estimular
la persona
a que investigui
a que busqui
fons originals
etcètera
com a nivell
del rigor
i obertes de ment
i a més a més
després haver pogut
comptar
amb el suport
de persones
com el Jordi Piqué
o altres historiadors
que ens han assessorat
doncs ha ajudat molt
suposo
i aquí hi ha ofici
hi ha tècnica
però hi ha autèntica
devoció
i militància
per recuperar
els noms
de la història
sabem
quin serà
el número 2
a la col·lecció
si es pot dir
si no és igual
quan surtin
parlem
i ja està
doncs no se sap
i t'explicaré
la raó
perquè
aquesta vegada
com que és una col·lecció
que volem que sigui llarga
el que s'ha fet
és constituir
un consell editorial
integrat
per tècnics municipals
de la Conselleria de Patrimoni
i també
per òbviament
per l'Ofret Arola
i entre tots plegats
ara
a partir d'aquest llibre
el que estem intentant
és definir una mica
també
quins són els continguts
que poden entrar
en aquesta col·lecció
i veure una mica
de marcar la periodicitat
si ha de ser
un a l'any
dos a l'any
etc.
fer dictàmens
de les obres
que ens aportin
aconsellar les esmenes
que calgui fer
i és a dir
fer la feina
de la tasca editorial
una mica
depèn d'aquest nou
consell editorial
que s'acaba de formar
per decidir una mica
quin serà del proper
la distribució
es farà a les llibreries
de manera ordinària
com altres llibres
és a dir que
és un llibre
i com a tal
es tractarà
el que deies és cert
que no és una excepció
en aquest cas
però sí que és veritat
des d'aquí tenim
la fortuna
i la sort
que bona part
de les publicacions locals
passen
pel matí de Tarraona Ràdio
tenim ocasió de veure'ls
i la veritat
és que d'un temps
cap aquí
llibres
que esdevindrien
material
per acadèmic
són llibres
que et llegeixes
escolta
com si llegeixes
una novel·la d'èxit
perquè són vides
realment apassionants
i després
quan fas la reflexió
que són vides
viscudes
de veritat
no en l'amplada
de la fantasia
sinó de la realitat
fan una aportació
tu ja l'has vist
el llibre
ja el tenim aquí
a la taula
quina sensació
et va donar
la primera vegada
que l'hi vas veure
amb la fotografia
del teu avi
per cert
comentari allò
una mica
l'he vist
la semblança física
que ho hem comentat tots
que té el Ramon Gràs
amb el seu avi
el meu germà
si sembla més
tu t'assembles molt
fa mitja hora
el tenies entre les mans
l'he vist
la mitja hora
m'ha fet moltíssim
jo havia vist
el disseny
de la portada
via
via
via
ordinador
però
l'he tingut a les mans
fa mitja hora
escassament
i m'ha encantat
crec que la factura
de la editorial
a la dola
és molt
professional
elegant
i estic molt content
amb el resultant
Aquesta tarda
al Palau de Congressos
hi haurà oportunitat
de reunir-vos
totes aquelles persones
que d'una manera
o una altra
personalment
professionalment
estan implicades
en la història
de la ciutat de Tarragona
i el públic en general
lògicament
perquè és un acte obert
a tota la ciutadania
i d'aquí no res
tinc entès
que inauguraran
un carrer
que porta el nom
del teu avi
d'aquí 15 dies
el dijous 3 de desembre
a les 12 del migdia
s'inaugurarà
el carrer
de Josep Maria
Lomar Sanabres
que és proper
a l'Hospital de Joan XXIII
aquí a la ciutat de Tarragona
us agraï moltíssim
de veritat
la vostra companyia
la vostra feina
i que vagi tot molt bé
moltíssimes gràcies
moltes gràcies
adeu-siau
gràcies