Les dotze del migdia, quatre minuts.
Si encara no han sortit al carrer, ja poden començar a fer-ho.
Jo crec que trobaran un pam, un pam de paviment per poder trepitjar,
perquè la Rambla, de veritat, ara farem servir aquella frase feta,
però és que il·lumina perfectament la situació de la Rambla en aquests moments.
Plena de gom a gom, plena com un ou.
I la gent, doncs, amb un semblant feliç i content,
qui no porta, doncs, la seva farigola, porta la seva rosa i, si no, el llibre.
Si vostès en aquest moment ens estan escoltant i porten un llibre,
no han llançat el tíquet de compra, és a dir, el llibre i el tíquet
que justifica que avui dia de Sant Jordi han comprat un llibre,
si venen aquí a l'estand de la ràdio, els regalem una rosa.
Han de presentar el llibre i el tíquet.
Quantes fins que s'acabin, em penso que tenim una dotzena,
una dotzena de persones que vinguin amb el seu llibre i el tíquet corresponent
que demostri que han comprat el llibre avui, els regalem la rosa de Sant Jordi.
Som així d'estupendos.
Nosaltres i, naturalment, Floristeria Romeu,
que com cada any té la gentilesa d'estar també amb Tarragona Ràdio.
A banda que són uns oients excepcionals, que ho sabem,
ni uns nastiqueros, són generosos i regalen a la ràdio
aquesta dotzena de roses perquè les puguem traslladar
als oients del matí de Tarragona Ràdio.
Immediatament saludaré els següents convidats
que tenim aquí a l'estand de la ràdio davant del Teatre Metropol.
Manuel Rivera, de Silva Editorial.
Manuel, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut, Víctor Navarro, forma part del mobiliari
i de la ràdio, pràcticament, i de la ciutat.
Sí, ja estic per quedar-me a viure dins de la ràdio.
Vine, home, ja et deixem un trosset,
si tenim allà unes xeslongues i unes coses ja estupendes.
Sí, jo, per poder dormir una miqueta i...
una miqueta d'aigua i ja està, eh?
No menges, tampoc?
No, sóc molt barato.
Menjo poquet, menjo poquet.
Molt bé, doncs ja ho negociarem, tot plegat.
Si us sembla, fem una visita a la Capona
per veure quins llibres s'estan venent més.
Jordi, estàs a la Capona, no?
Hola, bon dia, Yolanda.
Què tal?
Bé, bé, bé.
Des de l'última vegada que ens hem vist.
Bé, bé, bé. Més calor encara.
Més calor, va pujant la temperatura.
És que fa més calor.
Ens hem hagut d'acusar una miqueta més
perquè problemes tècnics ens impedeixen parlar ara
en directe amb el Ricard, d'acord,
el responsable de la Capona,
però hem estat conversant amb ell fa uns instants
i ja tenim una primera llista de top dels més...
A veure, vinga, va, que me'ls apuntaré.
Vinga, va, no hi ha gaire sorpreses, eh?
Ja t'avanzo.
En castellà, si haguéssim parlat d'un assaig
d'un autor en català que escriu en castellà,
de qui parlaríem?
Jo què sé, Jordi, per què em fas preguntes?
Vinga, va, va escriure una novel·la
que es deia Soldados de Salamina.
Home, a fer cas i al 23F, no?
Anatomia d'un instant, efectivament.
De moment el més venut i en diferència diuen en castellà.
En català estan parlant de dos títols.
Un, El silenci de Gaspar Hernández,
aquest periodista de Catalunya Ràdio...
També era previsible, eh?
També era previsible.
I l'altre, d'en Carles Casajoana,
l'últim home que parlava català.
Un dels títols que també s'estaven en força en català.
Dels títols relacionats amb els premis,
que això també és un clàssic per Sant Jordi, no?
Funcionen molt bé, aquest reclam funciona molt bé.
Dos títols més que funcionen en català i en castellà.
I aquí m'hauràs d'ajudar tu,
perquè jo, de veritat, sempre ho faig en embolic.
Vaja, són els dos llibres de Stig Larsson.
Oh, per favor.
Aquest autor suec.
La trilogia.
La trilogia.
De moment només tenim dos volums.
El tercer sortirà el juny.
El 24 de juny, concretament.
El Parli de Sant Joan.
Coincidint amb l'estrena de la pel·lícula Espanya.
Mira, també t'ho podràs dir això, Víctor, de ben segur.
Doncs vaja, els dos llibres...
Saps que hi ha molta gent que se l'està comprant
el tercer en anglès i en francès,
que no poden esperar la versió catalana-castellana?
Està passant una mica el fenomen similar que Harry Potter.
Sí, efectivament.
Una mica això, que la gent està explotant
la seva vessant més políglota
per avançar-se una mica als esdeveniments.
Doncs bé, els dos llibres d'Estic Larsson,
que tu podràs dir els títols millor que allò,
de ben segur, Jolanda,
l'home que no estimava les dones és un?
És un i l'altre, la xiqueta, els llumins
i no sé què més perquè és complicadíssim el títol.
Doncs vaja, perdonin, eh, ja ens perdonaran els ulls,
però vaja, en qualsevol cas,
els dos llibres d'Estic Larsson funcionen molt bé
tant en català com en castellà.
I en la vessant local ens destaquen dos títols.
De dos d'ells ja n'hem parlat bastament avui
al matí de Tarragona Ràdio.
I un és el 50 indrets a mancant
d'Antoni Jordà i José Carlos León,
que està funcionant molt bé.
L'altre és el llibre del Napi,
el llibre d'Històries de la puta mili.
El llibre també està funcionant molt bé.
I l'altre llibre que també està funcionant molt bé
és el dels Armats de Tarragona,
del company també, el col·laborador d'aquesta casa,
en Jordi Bertran,
que per cert passarà pels micròfons de Tarragona Ràdio
aquesta tarda en el Ja Tardes.
Doncs mira, ja comencem a tenir la llista.
Això és com les eleccions i la loteria.
Fins que no acabi la jornada
no podem concretar.
De totes maneres,
diguem-ne que això és el que interessa
a les editorials,
a nosaltres ens interessa també
conèixer els gustos
i tota la publicació local
que es fa a la ciutat de Tarragona.
I estem d'enhorabona,
perquè a les editorials la veritat és
que cada cop s'hi esforcen més
en que hi hagi llibres, publicacions locals
que donin en penta i en bransida
els autors de casa
i que també posin èmfasi
en temes d'interès local,
no només novel·la, narrativa i poesia.
És el cas de l'editorial
de la qual parlem tot seguit.
Silva, ara fa un moment
saludàvem a Manuel Rivera.
Hem perdut la connexió amb el Jordi.
Jordi, ens retrobem d'aquí una estona.
A més,
Manuela, tu has portat tots els llibres.
És magnífic, eh?
Amb el que pesen.
Perquè mira que heu fet llibres
macos perquè sí, eh?
Sí, perquè no se m'oblidi
el títol d'algú, no?
No m'estranya.
Que hi ha diverses línies
i les tinc aquí damunt de la taula.
Uns petits i altres més grans,
de luxe, perquè
ara avui la gent vol color, no?
Avui un llibre que tingui fotografia
ja la vol la color, eh?
Són més i gens.
I a més de tot,
aquest matí hem parlat amb el Chiqui López,
ens acompanyava a les 10,
hem parlat d'aquest recorregut magnífic
pel Francolí,
un corrent de vida.
Però estem parlant també de,
pas a pas,
la Setmana Santa de Tarragona,
que també combina fotografia i text,
de fet amb l'autora,
amb l'autora,
amb una de les autores,
la del text Gòria Ganga,
vam estar parlant amb ella
el matí de Tarragona Ràdio,
un llibre que jo no sé si
la Setmana Santa justament
doncs va tenir com a molta tirada, no?
No, no.
Se li va fer una gran crítica aquest llibre.
No, no, no.
L'acte de presentació va estar plens.
Tots els actes de presentació
estan plens
perquè s'implica molt l'autor.
Fins al punt s'implica als autors
que hi ha gent que té la teoria
que en el món futur
no hi haurà intermediaris,
o sigui, entre l'autor i el lector
no hi haurà l'editor,
o sigui, que els que subvençan
són els editors.
Què dius ara?
Bueno, el que més t'has dit, eh?
Sí, sí, hi ha una teoria,
l'edició sense editors.
La gent se podrà comunicar directament,
ja ho fan,
de fet,
mitjançant blogs, internet,
la gent se comunica, no?
però la gent demanarà per comanda
un llibre i tot això.
Bueno, no sé,
són futurologies.
Aprofita'm el moment, Manolo.
Más huesos a la olla.
A mi el que sí m'han explicat
els diferents autors,
i no és perquè estigui aquí Víctor,
que és un casabanda,
ja el sabem,
ja el coneixem,
el Víctor,
però en general,
fins i tot l'Agoria
i altres autors,
a mi m'han explicat
que des de la vostra editorial,
entre altres virtuts,
teniu una que està molt bé.
i és que tracteu
l'elaboració del llibre
amb molta sensibilitat
cap a l'autor.
És a dir,
a vegades,
les editories en general,
l'autor porta el llibre
i l'editorial diu
vinga,
vinga,
cap a casa,
que jo ja me n'ocupo.
Vosaltres no.
Els mimeu molt,
els teniu en compte,
els hi pregunteu,
consulteu, no?
Sí.
Jo sempre dic,
sobretot els comercials de llibres,
que a vegades critiquen
que és que aquest poeta,
aquest narrador no ven,
però jo dic
que és un fet artístic
i l'art no té valor, no?
És allò que deia Antonio Machado,
tot necio confunde valor i preci,
no?
A vegades no saben
el valor de les coses.
A veure,
és gent que està molt emocionada,
un llibre és una de les grans fites
de la teva vida,
has d'ajudar-lo
a portar-lo endavant.
No tothom ha de ser professional,
no tothom és professional,
ni ha de ser professional.
Fins i tot és professional,
els costa vendre, eh?
Acabo de parlar amb Jordi Fol,
que és un ídol del meu nen,
és un autor de literatura juvenil,
que és de Reus.
I Déu-n'hi-do
a la quantitat de llibres
que té publicitat.
Està por aquí a la Rambla
una xaqueta taronja,
o no m'agradaria.
Ah, doncs ja el veurem,
perquè el Jordi Fol que té
aquesta característica
que es fa notar sempre.
I ve milers de semplars
i no pot viure de la literatura.
Els poetes és més dramàtic,
perquè els poetes morts,
alguns poetes morts,
viurien ara de les seves obres.
Machado, Gildeviemma...
Sí, però a més,
com que els drets ja han caducat,
que són 90 anys de drets...
No, no, sí.
Els ereus, els ereus,
els ereus, sí, els ereus.
Ara s'acaben, per exemple,
els drets de García Lorca,
però això ja estan traient...
Sí, ja poden entrar a internet,
a les biblioteques digitals
i tot això, no?
Bueno, és una història dramàtica,
l'art,
el que passa que és lliure
i llavors també és l'aventatge aquest.
Jo trato els llibres com un art.
Que hi ha molta producció,
hi ha molts artistes,
mai hi ha hagut tants artistes
a la nostra societat,
de llibres, de pintura, de tot.
Tothom és artista, vull dir,
clar, això és que hi hagi
un mercat cultural,
a vegades inabastable, no?
Això és l'altra cara, no?
El Cela, que era molt provocador,
deia que antes los escritores
teníamos un público
y ahora el público
se ha puesto a escribir, no?
De veritat,
que llegirà als escritores.
No, és veritat, no, és veritat.
És la democratització, no?
Que també passa al turisme,
a l'ensenyament,
accedeix tothom a l'ensenyament superior,
però bueno,
després hi ha gent
que és més bona que l'altra, eh?
Sempre hi ha una selecció natural
de les espècies.
Víctor, no et sentis incòmode, eh?
Per allò que t'he dit,
pots intervenir quan vulguis.
No, no, no.
El fet que vinguis a la ràdio
cada setmana,
avui també pots intervenir.
A mi m'agrada escoltar
i estic escoltant
i em sembla
que és...
Estava pensant jo
que dieu del futur,
que l'editor desapareixerà,
això,
i em sembla un tema
molt important
i molt vital
per a la indústria,
entre cometes,
una indústria cultural
cap i a la fi de la literatura,
la figura de l'editor,
per molt que,
i en el meu cas
és bastant exemplar,
que tinc contacte directe,
que surto al carrer,
que faig la meva promoció,
però per molt que l'escriptor
estigui disponible
tot el dia
per internet,
amb un blog,
el que sigui,
el fet físic del llibre
jo crec que l'ha de portar
un editor
i en el meu cas
estic contentíssim
i l'he de dir al Manolo
que el tinc al davant ara
que han fet una feina molt bona.
El llibre està ben editat,
està editat amb molta cura
i tot el procés
de desgastació
del que és això,
de la paraula
que prengui forma física
s'ha de fer
amb coneixement de causa
i en aquest cas
amor a l'art
com demostra el Manolo
parlant.
I després el que deia
de viure de la literatura,
també estic d'acord
que la literatura
ha de fer els calés justos
per poder anar tirant
però ha de primar
aquesta voluntat de descobrir
aquesta voluntat
de fer cultura
entesa de forma general
com a la producció
de la societat
i el que consumeix la societat
i per això jo crec
que a Tarragona
hem d'estar contents.
Cada relació
entre l'autor
i l'editor
és única
com a qualsevol
relació comercial
i personal.
Jo no sé com funcioneu
a la vostra editorial,
la Silva,
per exemple...
Víctor és més que un autor, eh?
Sí, no,
Víctor és un...
Bé,
Víctor és moltes coses,
ara parlarem
del seu llibre
i de la seva campanya.
Tu acabes el teu llibre
i aleshores
coneixies el Manolo
prèviament?
Duïdes.
Un bon amic meu
va publicar...
Però no tenies
cap relació amb ell.
No, no, no,
tenia molt bones referències.
Aquest amic
ha publicat ja tres llibres
amb Silo
està a camí del quart
i...
Es pot dir qui és, no?
Sí, Enrique Gómez.
Enrique Gómez,
per favor.
Sí, sí,
li dediquem una salutació
i una abraçada ben forta
i em va dir això,
no dubti
si ves el Manolo
que et cuidarà molt bé.
Prèviament vas anar
sense dir noms, eh?
Però vas anar
a altres editorials
o directament vas anar
a l'Estat?
El meu primer pas
va ser demanar
consell a l'Enrique
i a un altre amic
també escriptor
que és el Rafael Pérez,
també molt bo.
I els dos van coincidir
que a Silva
no només tindria
una bona feina,
una bona edició
curosa i detallada,
sinó que tindria
aquest caliu, no?
Que és molt important.
Al cap i a la fi
estàs transmetent
una cosa que és molt íntima
i fa molta vergonya.
Sobretot quan és
el primer llibre, no?
Després m'imagino
que ja estaràs
una miqueta més curtit
i es farà més fàcil
però anar amb el teu primer totxo
amb coses molt personals
i dir, mira,
escolti,
que avui publica això.
Doncs es va fer
es va fer durillo
i va anar directament
al Manolo
i va funcionar molt bé.
Arriba Víctor,
diu, té, Manolo
i et dona un text.
Et porto això.
I tu què dius?
Editar significa,
és una paraula llatina
que significa edere,
donar llum, no?
Parir, no?
En el cas del Víctor
ja venia avalat
però jo vaig fer una cata
en un dels contes
perquè també
diguent la realitat, no?
Hi ha realitat i mites
sobre el món de l'edició.
Els editors no tenen temps
per llegir-lo tot, eh?
Home, ja molt poc.
A vegades,
és un llibre dos anys
després de ser editat.
Això me passa moltíssim.
Llavors, el llibre...
És que jugues una mica
amb la intuïció també,
amb una mirada ràpida.
Sí, sí.
Sí, fa escales,
vaig llegir un relat,
era solvent i tot això.
I després,
una altra cosa
és que Sant Jordi
la reactiva tot.
Fa rodar tot.
Com tens un termini
que és Sant Jordi,
a vegades anem
una mica de pressa.
Però bueno,
al final les coses surten.
El cas de Víctor,
abans he dit
que és més que notó,
és que ell ha fet
una campanya novedosa,
ha fet una espècie
d'accions de màrqueting
de guerrilla
per posar un títol,
ha posat una pàgina
a internet,
ha anat al carrer,
l'acte va estar pleníssim.
Només una vegada
un autor va vendre
més que ell.
A tots els actes
de presentació
que he tingut jo
com a editorial,
que poden ser
uns 70 o així,
actes de presentació,
el del Víctor
va ser el que
més llibres va vendre.
Jo ho confirmo
perquè hi havia gent al carrer
que no podia accedir
a les salades d'actes
del Museu d'Art Modern.
Sí, sí,
la força,
el cant de la joventut.
Llavors,
bueno,
funciona-nos per intuïció.
Hi ha un altre cas
mític de la literatura
que le va donar
el mecanoscrit
García Márquez
de 100 años de Soledad
a Barral i no lo va editar.
Podia haver viscut
tota la vida d'això.
Això també passa,
aquesta cosa passa.
S'estrevia,
algun mecanoscrit
s'estrevia
i no sobra la llum.
Però bueno,
la majoria sí.
A més,
ja dic,
jo no poso un nivell,
però se sent
molt de soroll,
no?,
de fons.
Sí,
és que comença
un espectacle
d'Alicia,
permeteu,
jo m'aixecaré
per fer el tafanei
i així li explico.
Ah, clar,
és que ens ho han comentat,
però passarà un momentet només.
Estic veient un moment.
Sí, sí,
és un espectacle,
a veure,
és Alicia,
el País de les Meravelles,
aquí veiem el conill,
que va de pressa,
sempre,
és un llibre magnífic.
Doncs aquí el tenim
i és molt bonic
perquè van com
una mena d'artologia
a pedals
i hi ha una gran Alicia
que és una titella gegant
que la van movent
els titellaires pel darrere
i van passant
per aquí,
per la Rambla.
La veritat és que tot s'atura
perquè va acompanyat
d'aquesta música
suau, tranquil·la
i el conill
que sempre té pressa
aquí va lentament.
en el relat d'Alicia
aquell home sempre va estressat
i aquí ara s'acaba d'aturar,
de moment hi ha silenci
i aprofitem,
perdona Manolo,
però havíem de justificar
aquesta sorollada
que se sentia.
Però això demostra
la vida que tenim
avui a la Rambla,
és magnífico.
Hi ha de tot.
A les editorials grans
parlàvem de si l'editor
perquè decideix
a les grans editorials
tenen intermediaris,
lectors,
agents literaris...
Voluntaris,
que també es dediquen a llegir,
altres menys voluntaris.
I s'ha inflat tot
i sortir a la premsa
aquí estem molt mal acostumats,
t'acostumen a sortir,
però per exemple
a l'avantguarda
i al país
cada dia arriben
100 llibres,
a Sant Jordi més.
No hi ha prou pàgines per...
Som una potència editorial,
la veritat.
Clar, i la indústria cultural
té uns criteris
a l'hora, per exemple,
de divulgar-ho
que ho veix
a criteris artístics,
altres vegades
a criteris comercials,
a criteris de convenis,
de simpaties,
de proximitat,
són criteris diferents.
Repassem la llista de llibres.
Vinga,
a tots els que traieu
per aquest Sant Jordi.
Comencem per la poesia.
Vinga.
Dos professors,
els professors escriuen,
no sé si són les vacances
o que estudien literatura.
Que dolent que és.
Rodrigo Rollo,
esa corriente que arrastra,
és un professor
a l'arbós del Penedès,
però és resident
a Tarragona.
I un llibre
amb una vuelta
de tuerca a más,
Vicent Bernet
de la graciosa
tímida del príncipe.
És un cant
contra la injustícia
dels marginats,
en aquest cas
del col·lectiu
de gais i lesbians.
però això no vol dir
que no sigui literatura.
En narrativa,
el Víctor,
que tenim aquí davant,
Oficina de Recuerdos Perdidos.
N'has venut molts?
Doncs estic venent bastant,
eh?
Sí?
I a més,
tot el matí
la gent s'apropa,
pregunta,
escolta,
tu ets el que va sortir
a la tele,
al Canal del Català,
tu ets el que va sortir
al diari,
no sé què.
I jo convido
la gent que vingui
que m'agrada.
Li direm escriptor mediàtic?
No.
No.
No,
que fa comptes.
Sí, sí,
a nivell de Tarragona,
sí.
Bueno,
però això sona
com distanciat,
no?
Escriptor del carrer,
de la gent del carrer,
que és el que m'agrada.
Popular,
sí.
El llibre de Víctor
està encara per fer,
encara,
s'està fent.
El Romanços i Solis
de Francesca Fortó
i una triu
que estava por aquí,
un llibre que connecta
la memòria històrica,
o la memòria democràtica,
Memòrias d'un Quinto,
Mare Carme Rodríguez,
un llibre
d'una història de vida
en la Guerra Civil,
el Concurre
l'As de Família,
el Pas a Pas,
el Francolí,
i un altre llibre
molt curiós,
és que no vull parlar
de mi llibre,
com deia Umbral,
però al revés,
el doctor Aleu,
aquest llibre és molt curiós,
eh?
és un metge
de cent anys,
té centenari
d'aquí a Tarragona,
i té molts llibres
escrits inèdits,
escrivia a la premsa,
i és d'arqueologia,
quan Tarragona
era un paradís arqueològic,
se podia descobrir coses,
d'humor,
de sanitat...
I una mica territori
com anxe,
que tothom campava
i agafava restes
d'allà on volia.
És un llibre
interessantíssim
i s'estan venent, eh?
I a més amb fotografies,
molt interessant.
I aquest de l'aigua de Tarragona,
perquè les editorials
tarragonines també,
un altre vessant que teniu,
és el llibre institucional
per encàrrec necessari,
d'altra banda, no?
I fet per periodistes,
perquè els periodistes
són gent que sap escriure,
que sap treballar,
que s'ho curra molt,
potser no tingui
tanta tècnica arxivística,
però sap connectar
amb el lector,
i estic molt content
de l'experiència
d'en Mòscar Ramírez.
Els 25 anys de Matxa,
el Pas a Pas,
de Gòria Ganga,
que ja vam parlar
al seu dia,
doncs en tens més.
Els relats de família,
l'hem esmentat?
Sí,
els relats de família,
que és un llibre
patrocinat
per l'Ajuntament de Constanti
que fa un concurs internacional
en català i castellà
sobre històries,
històries de vida,
relats de viatge,
relats de...
històries verdaderes
en guany
i relats de família,
però el concepte de famílies
està en revisió, no?
Doncs Déu-n'hi-do,
no està gens malament.
Jo destaco una poqueta també,
m'agrada,
estava pensant ara,
que hi ha una aposta
molt bilingüe,
i això m'agrada molt.
Tarragona,
m'ho ha dit molta gent de fora
i em diu,
molta gent també de la resta de Catalunya
m'ho diu,
que som un exemple
de bilingüisme sa
i d'una relació molt sana.
A veure,
el meu llibre és en castellà,
jo soc bilingüe total
i m'agrada,
faig la ràdio en català
i m'agrada barrejar els dos idiomes
i considero que la nostra producció literària
des de Tarragona
és una bona mostra
i és un bon exemple,
no?,
a la resta del món.
Home,
els llibres que ha deixat aquí Manolo
damunt la taula
demostren això que tu dius, no?
Sí, sí, per això dic
que és un senyal de salut, no?,
de salut social,
diguem-ne alguna manera.
Arrola i Cosetane
també estan editant en castellà,
jo abans tenia més predomini
el castellà que el català,
continuo,
però ells ja estan
introduint també en títols en castellà.
Bueno,
són coses...
És la demanda
dels dosos també,
dels dosos.
És el que està al carrer,
és el que està al carrer,
no?
Per molta planificació
que hi hagi,
la gent utilitza la llengua
que vol,
la seva llengua mare
o canvien o...
Jo no el veig un problema,
jo veig una cosa per viure.
I escolta, Manolo,
pels editors locals,
Sant Jordi és un dia particular
o no té més?
Vull dir que durant tot l'any
són llibres que vosaltres
doncs teniu a les llibreries
i són llibres més del comprador
que vol temes locals
o autors d'aquí,
però no són llibres
de dia de Sant Jordi,
és quan teniu més tirada o no?
Ja,
és una gran cistella
i allí tots,
eh?
Hi ha un programa molt bo,
el de l'Emilio Manzano,
este de la televisió,
que és molt bo,
fan una cistella
i allí,
pues el Sant Jordi
és així,
hi ha de tot
i s'aprofita de tot això.
És un dia molt maco,
sempre surt el sol,
no sé què passa,
és com un veranillo de Sant Martín
però a la primavera
la llengua
està pleníssim tot,
abans només feia a Tarragona i Arrels,
però ara els pobles
ja s'està fent,
Torredembarra,
Altafulla,
Constantí,
etcètera,
i bueno,
els autors passegen,
no digo los nombres,
para arriba o para abajo
i aquell dia se,
pues bueno,
un dia,
ara faran una recensió
aquí al Teatre Metropol,
a l'Ajuntament.
Com cada any,
els autors locals.
i bueno,
intercanviant quatre experiències,
ja està bé.
El civisme està molt bé,
és una cosa que està molt bé.
I els autors signaran llibres,
Víctor,
signaràs llibres?
Jo estic signant,
home,
on estàs?
Jo estic just enfront de les caixes,
de la caixa PND,
del BBVA...
Per alguna raó en particular,
no estàs davant de les caixes?
Era l'únic lloc que he trobat.
Ah,
que no sigui que...
És una tauleta...
Per anar ingressant els diners
que està guanyant amb el seu llibre.
No, no,
què dius,
què dius?
No,
jo li he dit al Manolo,
no et preocupis,
que jo porto la meva taula,
les meves cadires...
Bueno,
la teva línia.
Sí,
és la paradeta muntada a la meva mida,
molt cutre,
però molt casolana.
Si tu t'has fet la campanya publicitària,
perquè t'han donat permís a l'editorial,
el teu blog per internet,
la teva sèrie...
I va venir l'alcalde,
que això és difícil,
tothom va darrere de l'alcalde.
Té la gent de Planíssima,
però sí,
ho vam veure en un dels vídeos del seu blog,
que el va citar directament,
i com que és una persona persuasiva,
doncs no va poder dir que no.
Sóc assertiva,
no?
Per tant,
si veuen un noi amb una tauleta
que és tipus càmping...
Sí,
és tauleta d'aquestes dades.
Tauleta,
una cadira...
D'anada del dia de la mona.
És el Víctor,
comprin el llibre...
Sí,
i si algú em porta una gorra
que m'estic cremant el cap...
Sí,
no sé,
posats a demanar,
sempre està demanant.
I una altra cosa
que volia destacar del Víctor...
Que té molt de morro,
no?
No,
no,
a banda d'això,
jo no sé si s'enfadarà,
és una observació sociològica meva,
és que està sortint gent dels barris,
dels barris de Ponent,
de Llevan,
que està destacant,
i un exponent és el Víctor Navarro.
Hi ha periodistes que també...
Jo reclamava això,
no només que la gent de Torrefort
a Campo Claro,
tu barri,
qual era,
Víctor?
Cap clar,
cap clar.
Només anés directament d'allí
a treballar a Salou,
a l'obra,
sinó que també es mogui
al món de la cultura,
no?
I ell és un exponent.
Home,
un exponent ha dit
que Tarragona
no és només la Rambla.
i això ja és hora
que comencem a adonar-nos en tots.
També som Tarragona,
també aquesta idea
que tenim dividida pel riu
ha de canviar una miqueta.
De les dues bandes,
eh?
De les dues bandes,
a los dos lados del río Pecos.
Home,
ja estic...
Que som la mateixa ciutat
i m'agrada que ho digui el Manolo
perquè és veritat,
jo no sé si sóc el millor cas
o no m'agrada posar-me d'exemple,
però sí que hi ha gent molt bona,
periodistes boníssims,
com tenim el...
Recomano a la gent
que es miri el diari cada diumenge,
el Raül Cosano,
que és molt bon amic meu,
però és que és un màquina.
Està fent una sèrie de reportatges
de passejos per la ciutat
i són literatura pura.
És un luxe,
tenia el diari d'aquí,
que s'ho mereix,
no?
És un diari amb molta història
i molta trajectòria
i té una secció a la seva alçada
que és aquesta trajectòria
per cada setmana
un passeig per la ciutat
i a més està fent aquesta barreja
de barris,
Tarragona,
centre,
molt ben triada
i això,
hi ha gent a molt nivell.
Això que dieu és molt important.
O l'Emili Samper,
especialista en la poesia
de Ramon Comas,
que és un escriptor jove
que treballa a la universitat
també de Torreforta.
I sap moltíssim de còmic.
És important,
altres coses,
perquè si ho mirem
des de l'àmbit educatiu,
quan parlem amb professors
de batxillerat,
que també són escriptors
i que estan en centres
de diferents barris
de la ciutat,
si miréssim notes
i finals de batxillerat
i treballs de recerca
que protagonitzen alumnes
que estudien en els barris
són uns resultats
realment extraordinaris
i brillants.
I després surt el que surt.
Homes com aquest,
que es va arrossegant
pels carrers,
venen el seu llibre.
Si és que no anem bé
d'aquesta manera
en aquest país.
Manolo,
moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Víctor,
ens anirem veient avui,
no?
Per la Rambla,
tu, el teu llibre,
la teva taula.
Jo, el Jordi ja me l'he trobat
dues vegades.
Molt bé.
Sí, ja,
avui estic de...
Avui estàs instal·lat.
Dia de ràdio.
Formes part del mobiliari,
no?
Sí.
Moltíssimes gràcies,
molta sort.
Fem una petita pausa
i busquem el Jordi,
que em penso que ens ha de parlar
d'un parell d'autors
també del territori
que estan venent molts.
Un es veu que ja fa mesos
que és dels primers
de les llistes
dels llibres més venuts.
Estem parlant de Toni Orens Sanz
i a més a més
jo crec que tindríem oportunitat
també de conèixer
una obra
que també s'ha publicat recentment.
Es presentava aquesta setmana
La transició des de la plaça
Imperial Tarracó
d'Antoni Panavés.
En parlem després de la publicitat.