Sona bé, oi?
Doncs millor sonarà aquest dijous en directe.
Aquesta és la música de Tarragona Hot Trio,
juntament amb l'artista tarragoní Josep Maria Rosselló
d'alguna manera faran l'acte inaugural d'aquestes Nits 10 de TV3,
la cita a la plaça del Rei de Tarragona
a partir de dos quarts de vuit del véspera.
Josep Maria Rosselló pintarà un quadre de gran format
a partir d'un dibuix que va realitzar l'any 72
Els meus ulls sobre la teva pell,
mentre que tres músics més que coneguts i consolidats
interpretaran peces com la que està sonant de fons.
Ens acompanya un dels integrants del Tarragona Hot Trio,
Javier Pied, bon dia, Javier.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
I la nostra unitat mòbil es troba en aquests moments
a l'estudi de Josep Maria Rosselló,
amb Josep Sunyer, bon dia, en Josep.
Hola, Joanda, bon dia.
Amb l'assistència tècnica de Joan Maria Bertran.
Exactament, Josep Maria Rosselló,
què està fent en aquest moment o què feia quan heu arribat?
Doncs mira, quan hem arribat estava llegint el diari, eh?
Mira que bé, això no ho fan els artistes,
s'han d'estar pintant a tot hora, eh?
Els diaris, lleixir els diaris,
és més d'una, ente per aquí de sobre el taller,
però estava ja pensant en el que ens explicaria,
perquè, home, porten temps treballant-ho,
i com comentaves tu amb algun dels sumaris,
no és la primera experiència d'aquests tipus que fan,
sinó que ja n'havien fet una fa alguns anys ja amb la veia Víxil·land,
i ara em comentava algun detall d'això que deies,
d'aquesta peça original de fa 37 anys,
que va fer ell mateix,
i que ha adaptat, doncs, per aquesta ocasió.
Però escolta'm, que ens ho expliqui,
et sembla, Jolanda, que ens acompanya,
Joan Maria Rosselló, molt bon dia.
Hola, bon dia.
No sé si ens escolta el Josep Maria.
Perfectament sí.
Bon dia, Josep Maria.
Bon dia.
Tens aquí el Xavier Pier,
us podeu saludar i conversar entre vosaltres,
que us sentiu perfectament.
Hola, Xavier, com estem?
Bon dia, Josep Maria.
Sí, ja ho teniu tot a punt?
Sí, sí.
Bufeu bé?
Tot, tot, tot a punt,
i amb unes ganes que ja els instruments treuen xispes.
Ja tremolen.
Ja tremolen.
Però escolteu-me una cosa,
no heu pactat les obres que tocareu amb,
i no heu vist el dibuix que reproduirà el Josep Maria?
Bé, a veure, el dibuix s'ha pogut veure en els estudis previs
que s'han anat veient pel taller,
bé, veient, perquè estaven sobre la taula
o estaven algunes peces petites en el cavallet i tal,
i llavors, sí, clar que l'hem vist,
i llavors saben de quin tema es tracta,
i bé, jo conec Xavier Pier i el treball d'ell
i els altres músics també,
l'ho suficient com per saber que no cal que fem cap assaig general, no?
Ja faries un tipus de pintar quadres.
A veure, no, és que a més a més,
això és una performance,
i hi ha d'haver algunes coses, diguem, no previstes.
Tot està previst, però sempre hi haurà algunes coses no previstes,
i a mi m'estimula molt la petita sorpresa
d'escoltar una peça que conec,
una altra que no coneixia, no?
Llavors, ells porten el seu repertori,
saben com anirà tot plegat,
i llavors ja ho tenen tot previst, no?
I a mi em serveix també,
això ha d'estímul, no?
Conec la seva música i bé.
Xavier, el Josep Maria té confiança absoluta,
ja ho ha sentit en la selecció que heu fet de temes.
A veure, també hem seleccionat els temes
i l'ordre i la intensitat creixent
a partir de les converses que he anat tingut jo amb ell,
que he tingut jo amb ell al seu estudi,
perquè es tracta de fer una cosa,
a veure, ell ens ha donat llibertat absoluta,
perquè ja coneix una miqueta de quina matèria prima es tracta.
Però una miqueta, clar,
nosaltres també volem anar paral·lels,
però també dins del context.
Ja us diré que, per exemple,
alguna de les peces que he volgut recuperar,
aquesta que sonava ara, que era opus d'edat,
ja té a veure amb un muntatge
amb el qual Josep Maria Rosselló i jo vam treballar junts
al Tinglado de Tarragona fa uns quants anyets ja,
i d'aquella història va sortir aquesta peça,
i he cregut a dient, una miqueta,
revivint aquell esperit d'aleshores,
que continua vigent i, si més no,
encara sembla que ha crescut,
doncs he volgut recuperar aquella peça
tocada ara per Tarragona Hot Trio,
pensant com una miqueta d'homenatge,
una miqueta a l'esperit aquest del risc
que té una performance.
Ningú sap el producte final fins que s'ha assolit.
I en una acció com aquesta s'ha de mesurar el temps,
ho dic perquè no sé quantes peces heu previst,
i no sabem ben bé quan ha de trigar l'artista,
en aquest cas el Josep Maria Rosselló,
a finalitzar la seva obra.
A veure, l'obra es diu
Els meus ulls sobre la teva pell,
però és que nosaltres, a part,
tindrem els ulls ben oberts,
pendents de tot el que està passant al nostre voltant.
Més a poc a poc, més ràpid,
segons com vagi ell, no?
I pendents també de l'arribada de l'atleta,
tots aquests detalls que,
si més no,
configuren l'espectacle.
És que, com que és una performance,
que heu apuntat tots dos,
una performance no és només aquesta,
que no és poc que la interpretació musical,
la realització de l'obra,
sinó que ha d'incloure altres elements,
que lògicament sempre hi ha la cosa aquella de la sorpresa,
però aquesta és una ciutat molt petita,
molt talentosa,
però molt petita i tot s'acaba sabent.
I participarà la Natàlia Rodríguez,
ho diem perquè ja se sap,
en Josep Maria,
si no mantindríem el respecte més absolut,
participarà fins i tot,
si no ho tinc mal entès,
un equip de la part de Bombers de Tarragona
i l'artista Rubén Fernández.
Exactament.
Un jove molt prometedor, d'entre la banda.
Sí, senyor.
Que ara el tens crucificat al taller.
El tinc crucificat al taller.
El tens crucificat al pobre.
I a més a més és el que ha dissenyat
aquesta moneda que es vol utilitzar
d'un intern en els comerços de Tarragona,
com es diu.
L'ECO, eh?
L'ECO, exactament.
I, bueno, doncs això.
Però per què vols els bombers?
No ens espantis, ara.
La Natàlia és una persona que pot fer moltes coses.
No, perquè els bombers són necessaris, no?
I llavors s'ha de venir a la plaça del rei.
Molt bé, em sembla perfecte que no es vellis res,
perquè això és el que ha de fer aquesta performance,
sorprendre'ns a tots una mica.
Ja havies treballat amb el Javier Pier,
però no amb el Tarragona, Hot Trio.
No.
No, no, no.
Però els mestres són suficientment prestigiosos,
com perquè m'han fi de tots plegats.
Naturalment.
I escolta una cosa,
havies fet alguna acció d'aquest tipus
amb una orquestra de cambra, la de Vilaseca,
si no va xerrada,
però generalment aquestes accions
sempre et decantes per música de jazz, majoritàriament.
Aquestes accions van néixer a Roma l'any 84,
amb la quadra de Sevilla,
l'Enrique Morente
i el Ballet Nacional de Madrid,
per la Pasqua Popular flamenca.
Llavors, és l'única vegada que jo he fet...
Això va néixer per teatre.
Quan vaig arribar a Catalunya,
vaig extrapolar aquest exercici,
per exemple, em va semblar un exercici molt vàlid.
i llavors va ser quan vaig començar a treballar
en orquestes de clàssica,
de jazz de clàssica,
amb l'orquestra de cambra de Vilaseca.
Després, en la mateixa orquestra de cambra de Vilaseca,
es va treballar a Barcelona,
en el Conservatori del Liceu,
perquè l'Eve Liotieles estava de professor al Conservatori del Liceu,
va ser ell qui em va fer la proposta.
I després, en jazz,
amb la Bella Dixilan,
amb la Dixifactoria Tarragona,
i amb l'Olga Txirinax,
l'única vegada que s'ha fet amb poesia,
s'ha fet amb l'Olga al Museu d'Art Modern,
per les interaccions,
i després, amb música popular,
en el Festival de Manresa,
vaig treballar amb les violines.
Magnífiques músiques, també.
Exactament.
Però, com a performance complerta,
complerta,
lleugerament teatralitzada,
jo penso que el sal està de Roma
a la que es farà aquí a Tarragona.
És curiós, Josep Maria,
bé, és curiós, no,
és un fet més que constatable,
que has esmentat el Gaxirinax,
el Xavier Pier,
també,
ha fet col·laboracions musicals i poètiques
amb l'Algaxirinax.
Exacte,
que ells sí que ells esmenten d'una manera inoblidables.
Efectivament,
vull dir que, al final,
hi ha una dogàmia necessària i imprescindible
en aquestes ciutats,
d'aquest punt de vista, no?
Sí.
Home,
Tarragona s'hi presta molt,
aquestes col·laboracions,
aquesta barreja de disciplines,
totes dirigides amb un mateix objectiu,
i m'assembla que la gent,
els artistes,
tendim a juntar-nos amb gent oberta
i amb gent amb mateixos interessos com nosaltres.
I totes aquestes col·laboracions sempre,
a veure,
són molt beneficioses
i sobretot per la nostra ciutat,
o sigui,
perquè és una forma de projecció
molt seriosa i molt important,
portes en fora,
que Tarragona,
ara més que mai,
ho està necessitant.
Explicava Josep Maria una mica l'origen
d'aquest tipus de performance de pintura i música.
En els últims temps,
els meridatges que es fan amb la música
i altres elements de la cultura o no cultura
són increïbles.
Jo no sé a tu com a música en particular,
o a la pròpia formació Tarragona Hot Trio,
que és el més insòlit
que us han pogut demanar
per fer accions d'aquest tipus.
Últimament estava molt de moda
allò dels vins i la música.
No sé, la música.
És a dir,
que últimament,
el que és la música,
sembla que necessitem una banda sonora
per tot allò que fem a la vida, no?
És que, de fet,
la banda sonora sempre hi és.
O sigui,
els que de petits hem crescut veient cine,
d'una manera o l'altra,
conscient o inconscientment,
sempre amb unes imatges inoblidables,
teníem una música
que a vegades no n'érem conscients,
però aquella música
ens feia aquells moments
encara molt més atents.
eterns.
I tot just,
el que treballem amb Tarragona Hotri,
una miqueta,
totes aquelles cançons.
Jo me'n recordo,
o sigui,
de veure imatges inoblidables
que sense la música
no m'ho han semblat tant.
I una miqueta,
aquells moments,
reflectir aquells moments,
sempre els hem buscat
una miqueta amb això.
Llavors, parlant amb el Josep Maria,
és que ens vam entendre
a la primera,
perquè és que, a veure,
quan ja com m'ha de dir el títol
de la performance del quadre
i tot,
ja ràpidament
el meu cervell
ja es va posar a pensar
en una sèrie de músiques
que anirien bé
imaginant-me sempre el moment.
Cada dos per tres
l'he anat a visitar el seu museu,
l'hi envio un SMS,
què hi és el taller?
I m'ha contestat,
ok,
llavors ens fa i cap
al cap de deu minuts,
parlem,
m'explica
i llavors això.
I això amb els assajos
jo ho he anat transportant
una miqueta,
anem a assajar
a l'Escola Municipal
de Música de la Selva,
del Camp,
on és director
el Quim Soler,
el nostre bateria,
i a poc a poc
l'hi he anat transportant
una miqueta
tot això
i configurant
una miqueta
el repertori
pensant
amb això
que serà una pel·lícula
inobidable
la que es farà
aquest dijous.
Realment,
hi haurà cap cosa
que tingui més capacitat
abocadora
que la música?
Bé,
algú podria dir
l'alfacte,
la vista,
no.
La música
té allò que,
diguem-ne,
li dona un embolcall
a la vida diferent.
Combinar sàviament
música i imatges,
imatges i música,
és un art
que queda
i arriba
molt endins.
Jo no sé
si forma part també
de la sorpresa
o d'aquesta capacitat
per sorprendre
el públic
que anirà a la plaça
del rei,
si podem desvetllar
alguns títols
del repertori
que heu triat,
no sé si són estàndards,
si hi ha algun tema
de producció pròpia.
Hi ha uns quants temes
de producció pròpia
que un parell
els estrenarem
també aquest dijous.
Un ha estat
aquest que he tocat ara
que mai havia estat
tocat en directe,
o sigui,
que això ho estrenareu
aquesta música
que hem sentit
l'estrenareu dijous?
Sí.
Això és
que soni una miqueta
de fons,
així s'anem familiaritzant.
Opus d'edat
l'estrenarem aquest dijous.
També estrenem
una altra peça
de John Style
que ha escrit expressament,
va escriure aquest agost,
expressament pensant
en aquesta...
Recordem que el John
és el pianista
de la formació.
Sí, el John Style.
Si algú no ho sap,
cosa que dubto, però...
John Style,
el nostre pianista.
Llavors,
també
hem buscat
i hem tret
de la carpeta
dels temes
ja tocats
i els hem tornat
a reviure.
N'hi haurà un
de molt entranyable
que hem volgut
que sigui una miqueta
la sintonia
d'aquest dijous,
que és un tema
de call porter
que es diu
et porto
dintre la meva,
sota la meva pell.
Mira,
m'estic esborronant,
Javier,
i no és mentida,
no és mentida
que es pot veure,
és que es m'ha posat
la cara de gallina.
Doncs sí,
l'hem volgut...
Una de les grans cançons
de call porter.
Doncs sí,
que justament,
a veure,
que també l'any passat
la nit màgica,
la nit blanca
que van fer aquí a Tarragona
de TV3
salvant els 25 anys,
vam fer un homenatge
a call porter,
però aquesta
no la vam tocar.
O sigui,
semblava que la tinguéssim
a la recàmera.
Com si fos intencionat,
no?
Sembla que sí,
perquè llavors
la farem
i justament,
bueno,
ja ho puc dir,
encetarem el nostre concert,
encetarem
tot el muntatge
amb aquesta peça,
perquè realment,
a veure,
els teus ulls
sobre la...
els meus ulls
sobre la teva pell,
però és que
jo et porto
tan a dins,
tan a sota
la meva pell,
que llavors,
bueno,
això ja fa una idea
de la intensitat
que volem assolir.
Sembla que call porter
pensés en aquest dibuix
de Rosselló
quan va fer...
Doncs qui sap.
...el tema.
Quin luxe,
Josep Maria,
per tu,
quin luxe
pel Tarragona Hot Trio,
però sobretot
quin luxe
per tots nosaltres
que podem gaudir
d'aquest espectacle.
Des del punt de vista
més tècnic,
podríem dir,
com ha de ser
la teva obra.
Això es pot explicar
una miqueta?
La meva obra?
Sobre quina és la superfície,
sobre la que faràs el quadre,
quina tècnica utilitzaràs.
4 metres per dos,
no?
I llavors,
doncs,
bueno,
es pot dir que hi ha
en aquest tema,
no?
En aquest tema
es pot dir
que hi ha
un petit personatge
transgressor
que ha servit
com a motiu
també
per editar
la invitació
i també
per unes samarretes
que portaran
la gent
que hi col·laboren
en aquest treball,
que és el patinador,
que estaven
a la plaça del Rei
i ja no hi són
i bé,
jo en el quadre
el que faig
és fer unes...
A veure,
he simplificat enormement
el que és l'espai
que tindré al darrere
del quadre
i llavors
una part d'aquest espai
que és la cantonada
de l'esquerra,
no?
A dalt
hi apareix
el petit patinador
i apareix també
un personatge còsmic
i un petit ram de flors
que dedico
als morts,
als morts
de totes les guerres
els morts
de...
doncs això,
de la diada,
no?
I bé,
m'ajudarà
l'artista
Rubén Fernández
que jo
en cap de les
treballs que he fet
he tingut ajudant
de taller
en l'escenari
però en aquest cas
sí
perquè és realment
necessari
i la seva col·laboració
a mi em resulta
imprescindible.
Jo no sé,
actuareu d'esquena
el Josep Maria
perquè clar,
tu que hi ha
mirat el quadre
que no us despisteu,
per molts professionals
que sigueu,
Javier?
No, no,
ja està pensat,
actuarem una miqueta
al costat de l'escenari
però de cara a ell,
o sigui,
estarem de costat
del públic
i de costat
de l'escenari
perquè
poder estar
als dos llocs
una miqueta,
ja està pensat
i rumiat això.
quina gran experiència.
El quadre
després anirà
al teu taller,
clar,
Josep Maria?
Sí,
bueno,
sí,
sí.
Fa un sí així,
sí,
perquè vull dir
que després
el podrem veure
ja acabat
i reposat
després d'uns dies
perquè recordem
que el teu taller
és ober a tothom.
sempre queda...
O no,
perquè de fet
la meva pretensió
és que es converteixi
en una cosa efímera.
És a dir,
jo he fet moltes pintures
en directe,
em quedava,
si hi tornava,
i em quedava
pel fet
que es convertissin
en peces efímeres.
Són pintures espectacle
i llavors
la meva...
m'ensenyen
les altres arts
i en aquest cas
la música
es perten al vent
i aquesta
és una mica
la meva intenció.
Ho deixem aquí,
ho deixem aquí
perquè
amb una performance
com aquesta
ha d'estar carregada
d'enigmes
que és una altra
de les motivacions
pels espectadors.
No sé si us voleu dir
alguna cosa
entre vosaltres
i el Josep Pobre
que no l'hem deixat parlar.
Ja ho feu,
jo estic aquí.
I mirant les obres
que té el Josep Maria.
Escolta,
això fa por.
De fet,
Jovanda,
les teles són aquí,
les estic veient,
són aquí al costat nostre,
són de grans dimensions
com deia el Josep Maria
i són de tres peces
diferents
que aniran cavallant
per separat
i que un cop allà
s'ho anirà.
Jovanda Maria és això.
Exacte.
Es fan tres
perquè,
esclar,
haver-ho transportat
un vestidor de 4 metres
encara que sigui
del meu teig
a la plaça del rei
és una bestialitat
i si t'agafen
un copet d'aire
podem anar a parar tots
a baix a la platja
i llavors
s'ajunten les peces
un cop estan instal·lades
sobre uns elements
de fusteria.
Molt bé,
Josep Maria,
ja havia el que us deia
si voleu quedar allà,
si heu de quedar
aquesta tarda
per parlar
o que sí,
podeu aprofitar
en lloc de
t'està el llibre
d'un SMS
i pots quedar amb ell.
Ja ens veurem dijous,
Josep Maria.
Ens veurem dijous,
ja ho tenim tot fet
i ara és hora
d'ultimar detalls tècnics
i coses d'aquest tipus
i com que tenim uns mòbils
que funcionen de primera
doncs ja està.
Molt bé,
Josep Maria Rosselló,
gràcies per obrir les portes
del teu taller
a Tarragona Ràdio
ha estat un plaer com sempre.
Gràcies a vosaltres.
I, Javier,
moltíssimes gràcies
per venir a tenir la deferència
de deixar-nos escoltar
una de les peces
que estrenareu dijous.
A vosaltres.
Que vagi molt bé,
bon dia.
Igualment.
Gràcies.
Gràcies.