Les 10 del matí i 37 minuts seguim endavant en directe
en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Seguim parlant de qüestions relacionades amb l'àmbit social.
Ara hem parlat d'algunes de les actuacions previstes
per l'administració, en aquest cas pel govern de la Generalitat,
i ara volem conversar durant uns minuts
amb un professor de la Universitat, de la Roviri-Bresili,
Àngel Belzunegui, que ha dirigit,
que és el responsable d'un estudi que analitza
el paper de les entitats vinculades a l'Església
en l'atenció a les persones més desfavorides,
és a dir, amb el col·lectiu de ciutadans que presenten
una situació d'exclusió social més gran.
Un estudi que es presentava públicament la setmana passada.
Senyor Àngel Belzunegui, bon dia.
Hola, bon dia.
Comencem pel principi una mica. Com ha anat aquest estudi?
És a dir, qui l'impulsa a la universitat
a partir d'una petició de l'administració
o de diferents entitats, i quin és l'objectiu
que s'havien marcat a l'hora de fer aquest informe?
Bé, doncs, el mapa social, que així és com es diu l'estudi,
és una iniciativa de Caritas Diocesana
i de l'Arquivisbat de Tarragona.
Es dirigeixen a la universitat, a la unitat de Sociologia
i en concret al grup de recerca en el qual jo participo,
que és l'anàlisi social i organitzativa,
i ens demanen fer un estudi sobre l'impacte,
l'abast de l'acció social, socioassistencial
que fan les entitats de l'Església Catòlica
en tot el territori de l'Arxidiócesi de Tarragona.
Llavors, en principi, l'impuls, l'interès,
parteix de la pròpia entitat catòlica,
de la pròpia Església,
i compten amb nosaltres, amb la universitat, per fer-lo.
I la conclusió bàsica, ara entrarem una mica en els detalls,
però si haguéssim, si el professor que ha dirigit l'estudi
hagués de posar un titular o una conclusió destacada de l'estudi,
quina seria?
Seria una o dos,
perquè resumir-la en una seria una miqueta complicat.
Jo accentuaria el tema que les entitats catòliques
estan fent una tasca socioassistencial
que, si ara mateix es deixes de fer, de cop,
portaria uns problemes socials molt, molt, molt importants
perquè l'administració no està preparada
ni estaria preparada per assumir tota aquesta tasca.
I, en segon lloc, si em permets,
l'acció social de l'Església és coneguda,
però no reconeguda, socialment parlant.
Anem al principi, o al primer dels titulars.
En què es tradueix, en la pràctica,
aquesta importància assistencial
de les entitats vinculades a l'Església?
Fins al punt que digui Àngel Belzunegui
que, si no existissin,
evidentment l'administració no podria atendre
aquests col·lectius més desfavorits.
Posarem unes xifres, si us sembla,
i jo crec que s'aclararia una miqueta més allò que volia dir.
En el territori de l'Arxidiócesi,
estem parlant al voltant de 164,
entre 164 i 170 punts d'atenció socialistencial diària,
permanentment, les 24 hores del dia
i 365 dies a l'any.
Estem parlant que en aquests 164 punts d'atenció
hi participen al voltant de 1.390 persones
que no cobren per fer aquesta tasca,
són persones voluntàries,
com veurem després majoritàriament dones.
Estem parlant de 10.500 hores d'assistència semanals,
10.000 hores d'assistència social semanals,
l'equivalent a unes 504.000 hores anuals.
Estem parlant d'un volum de 50.000 usuaris
en el període en què es fa l'estudi,
que és l'any 2007,
a cavall entre el 2007 i el 2008,
però bàsicament un any natural, 50.000 usuaris.
Estem parlant que el 90% aproximadament
de les persones més excloses,
severament més excloses,
són ateses exclusivament per les entitats del tercer sector
i en aquest cas per les entitats vinculades a l'Església Catòlica.
Dic que les persones més excloses són ateses exclusivament
per aquestes entitats perquè són persones que es troben
en la majoria de les circumstàncies sense paper,
sense poder anar a l'administració a acreditar res
del que l'administració acredita
en els procediments burocràtics i formals
per a donar assistència.
És a dir, a la gent que està pitjor, en pitjor situació,
només hi arriben les entitats vinculades a l'Església.
En aquest cas sí.
Podem afirmar-lo taxativament.
Amb això no estic dient que l'administració
o les diferents administracions siguin absentistes,
sinó que els propis procediments de les administracions,
que segurament han de ser aquests
o haurien de ser altres, no entrar en aquest tema,
s'impossibilita el poder arribar a aquesta gent.
Tota aquesta tasca es fa bàsicament a través de Càritas,
que és l'entitat que més coneixem, o n'hi ha d'altres?
No, n'hi ha d'altres.
Sí, sí.
D'altres, per això deia que un volum molt important
de la tasca que fa l'Església és coneguda,
però no reconeguda.
I en molts casos ni tan sols és coneguda.
Càritas és una entitat,
o les Càritas en plural són una entitat
molt, molt important de l'Església
pel que fa a l'assistència social.
representarien, bàsicament,
del total del que estem parlant,
de la feina feta,
representarien més o menys un 54%,
una miqueta més de la mitjà
de tot aquest volum de feina, de voluntariat,
però després hi ha molts voluntaris
que estan vinculats a les comunitats religioses,
a les ordres religioses i a les comunitats,
que en l'Arxidiósic en tenim una 60,
i cada comunitat religiosa
fa un tipus d'acció social determinada
en el seu barri, en el seu entorn,
i després amb els centres socialistencials
que ve en dirigeix la pròpia Església
o que ve i participen,
encara que siguin de titularitat pública,
i participen religiosos o voluntaris
vinculats a entitats religioses
doncs presten serveis.
Per tant, és Càritas molt important,
però també hi ha d'altres.
I aquesta atenció social
de les entitats vinculades a l'Església
en la pràctica en què es traduís?
És a dir, què fan?
Com atenen aquests col·lectius?
Fan una mica de tot?
Efectivament, fan una mica de tot.
Són una mica tot terreny, en aquest sentit.
Si miréssim els col·lectius
que són més beneficiaris
o els usaris que es repeteixen més
en totes les activitats que fan les entitats,
doncs veríem la tercera edat, famílies, infants,
en els darrers anys, evidentment,
els col·lectius d'immigrants, etcètera.
Però les tasques que es fan
des del punt de vista subsistencial
són des de l'administració
de la pròpia tasca,
és a dir, des de la comptabilitat,
des de l'administració, des de la gestió,
des de tasques que tenen a veure amb això,
fins a fer entrepans i repartir-los
o fer la sopa que fa la comunitat de Sant Egidi
i que reparteix cada setmana els més necessitats.
O sigui, vull dir, també, evidentment,
qüestions relacionades amb l'educació sanitària,
prestació de serveis de salut,
en fi, moltes activitats
que mostren d'alguna manera
que per aquestes entitats
el pobre o les persones necessitades
s'han d'entendre com alguna cosa global,
no només donar-los un donatiu,
donar-los, jo què sé,
en espècies, un entrepà o un dinar,
sinó, se les ha de tractar d'una manera més global.
Com es financen aquestes entitats?
Bàsicament, posaré un exemple.
Bàsicament, la tasca de Càritas,
amb tots els programes que fa,
la Càritas Diocesana,
amb tots els programes que fa,
és finançar a través de l'auto,
del que podríem denominar autofinançament.
Aportacions dels propis voluntaris
o de gent que col·labora amb l'entitat?
Bàsicament, el 49% són aportacions,
aportacions dels propis voluntaris
o aportacions de persones vinculades a l'Església.
Un 11% pràcticament de programes,
dels propis programes que realitza l'Església,
doncs, també es treu alguns diners,
per exemple, la roba filigrana,
doncs, que és pràcticament,
en comptes de donar-se,
doncs, que es cobra un euro,
quasi, quasi simbòlicament,
bé, doncs, també pot aportar alguns diners.
I després de campanyes d'emergència,
que són les típiques campanyes que fa l'Església
de cara a les missions
o de cara al treball de fora del país,
es porta un 3%.
Això estem parlant, més o menys,
d'un 63% dels ingressos obtenguts per càritas
que procedeixen de l'autofinançament.
La resta, el 37%, restant,
corresponen a subvencions,
bàsicament, de les administracions locals,
bàsicament.
I ahí la Generalitat, doncs,
com deia els seus propis programes d'acció social,
d'uns intervèments.
Tota aquesta tasca es pot fer gràcies als voluntaris.
A les voluntàries, vostè ho ha remarcat abans,
perquè, sobretot, són dones.
Efectivament, molt majoritàriament dones.
Molt majoritàriament dones.
Estem parlant, per exemple,
que les voluntàries de càritas,
el 76% són dones.
Del voluntariat dels centres assistencials,
el 73% són dones.
I del voluntariat que intervé conjuntament amb les comunitats,
el 80%.
Una tasca voluntària amagada,
no reconeguda, com deia vostè,
fins i tot poc coneguda,
que es manté,
que necessita de més persones,
són les suficients, com a mínim,
per tirar endavant la tasca assistencial
que fa en aquests moments,
com a mínim aquí, en aquestes comarques?
En principi, això és una pregunta complicada.
Depèn molt de les conjuntures.
Ara, l'altre dia estava parlant amb voluntaris de càritas
i amb el mossèn Santisoro,
que és el delegat de la pastoral social,
i em deia que estaven desbordats,
o que començaven a estar desbordats,
per la gran afluència de persones
que havien quedat en situació de vulnerabilitat social
donada a la crisi econòmica.
Per tant, ara, en aquests moments,
probablement es necessitarien més mans,
més voluntaris.
Abans que es produeix tota aquesta crisi,
doncs, podíem dir que estem parlant
d'unes 1.390 persones repartides en tot el territori.
Bé, doncs, és un número considerable
com per fer front a aquesta tasca social, no?
Però torno a repetir que això és molt conjuntural.
Més que el volum de persones,
jo crec que en l'informe així també es mostra
hi ha un problema de recanvis generacional,
perquè són dones, bàsicament, com hem vist,
i són dones molt grans.
Per tant, en les nostres converses,
en les nostres pràcticament 700 hores de converses,
en tot aquest estudi,
ha sortit sovint aquest problema
de què passarà d'aquí a 10 anys,
què passarà d'aquí a 15 anys.
Has citat el tema de la crisi econòmica,
aquest informe és de l'any passat,
per tant, no es recull encara segurament l'impacte,
però vostè, i ho acaba de citar,
en fi, continuen parlant, evidentment,
més enllà d'aquest estudi presentat la setmana passada,
continuen en contacte amb els voluntaris,
amb els responsables d'aquestes entitats
vinculades a l'Església.
S'està notant-hi molt, en les darreres setmanes
i en els darrers mesos, l'impacte de la crisi econòmica?
Sí, sí, s'està notant-hi molt.
L'altre dia, el delegat de Pastoral comentava
que els primers càlculs que tenien ara ells fets,
una miqueta sencer, vull dir,
per la pressió de l'afluència de persones
que venien ara a demanar ajut,
estàvem parlant d'un 50% més.
O sigui, es doblava la necessitat
d'assistència socioassistencial.
Si estem parlant de 50.000 persones
que nosaltres vam, 50.000 usuaris, perdó,
que nosaltres vam detectar
durant l'any de referència,
doncs, probablement, ara estaríem parlant,
segons les dades que ens facilitava Caritas,
d'unes 75.000 persones
en tot el territori de l'Arxidiócesi.
Tenint en compte el lligant amb això,
si em permet, amb l'estudi de pobresa
que vam presentar al desembre,
doncs, que estem parlant, en la realitat,
de la ciutat de Tarragona,
d'un 20% de pobresa en les llars.
Per tant, estem parlant d'una problemàtica social
que ara per ara està continguda,
però que és important.
I vostè, en fi, que ho veu des de fora,
però que és un expert en la matèria,
tenint en compte la situació,
com avança la crisi econòmica
i el seu impacte als recursos econòmics,
als voluntaris que dèiem,
amb la pròpia infraestructura d'aquestes entitats,
tot això ho podran fer front
en els propers mesos
o en les properes setmanes
entitats com Caritas i les altres
que han analitzat en aquest estudi?
O anem en una situació, perdoni,
de fins i tot, entre cometes, de col·lapsar?
Jo crec que sí.
Jo crec que anem en una situació,
per l'agraujament de la crisi,
anem en una situació complicada,
no sé si serà de col·lapse,
però sí molt complicada de gestionar,
pel volum de feina,
i no només pel volum de feina,
sinó per les característiques pròpies
de com s'està quedant la gent.
S'està quedant sense pisos,
han començat ja la gent a quedar-se sense pisos,
encara no hem tocat fons en el tema de la crisi
perquè encara hi ha molta gent
que està cobrant el subsidi d'atur.
També és cert que després vindrà l'estiu
i que l'estiu es genera ocupació
a través del sector serveis,
però en definitiva crec que ens esperen
uns mesos molt, molt, molt complicats
i jo crec que això serà un repte
no només per a les entitats del tercer sector,
sinó també per a les administracions.
Veurem, hem d'esperar a veure
com reaccionaran les administracions,
l'administració local,
les administracions superlocals
i l'administració autonòmica
en aquest acompanyament
del tractament i de la gestió
d'una situació que jo diria
en una situació de crisi.
Una situació excepcional.
L'única via per mantenir
justament aquesta feina
és que les administracions
hi ajudin,
hi ajudin directament,
hi aportin diners directament
per mantenir aquesta feina
amb un volum molt més gran
que han d'afrontar les entitats?
Sí, una part important
jo crec que és el destí de diners
d'unes partides
a les partides socials,
jo crec que l'administració
ha de tenir prou flexibilitat
per poder moure partides
que estan compromeses
en altres llocs
i que ara per ara
no són tan importants
perquè des del meu punt de vista
el primer i més important
són les persones.
Això d'una banda.
I més recursos també assistencials,
no només més diners
sinó més recursos assistencials.
És a dir,
l'administració ha de fer un esforç
per crear una xarxa social
que pugui arribar
on ara no està arribant.
I el mateix diria
per les entitats del tercer sector.
jo crec que aquí
s'imposa un treball
molt col·laboratiu
entre el tercer sector
i l'administració
per fer-ho a fer-ho a això.
Ja deia al principi
de l'entrevista
que si les entitats
vinculades a l'església
no fessin aquesta feina
ningú no la faria.
Per tant,
aquest reconeixement
que vostè deia,
en fi,
com a mínim
caldria tenir-ho
en compte
perquè és una feina
segurament molt amagada,
molt poc coneguda
i menys encara
reconeguda.
Alguna cosa més,
senyor Balzunegui,
de tot aquest estudi,
de tot aquest treball
de camp
que han fet
durant aquests darrers mesos?
No,
simplement remarcar
que, bueno,
jo ha estat un estudi
que ho he fet
i que m'ha servit
molt precisament
també
per descobrir
tota aquesta feina
que fan silenciosament
molta gent
en els barris de Tarragona,
en les perifèries de Tarragona
on més es concentren
les problemàtiques
d'exclusió social
i la veritat
és que m'ha sorprès
poder experimentar
com viuen religiosos,
religioses,
com viuen,
com vivencien
el dia al dia
la tasca social
i en quines condicions viuen.
I això jo crec
que seria també
molt interessant.
En fi,
un dia més
que malauradament
ha coincidit
l'entrevista
que havíem previst
amb el senyor Balzunegui
amb les noves dades
de l'atur
que indiquen
malauradament
que a l'estat espanyol
hi ha més de 150.000 persones
que s'han quedat
sense feina
durant el passat mes de febrer
que les xifres
també són
molt alarmants
en el conjunt
de Catalunya
on ha pujat l'atur
més un 5%
només durant el passat
mes de febrer.
Per tant,
anem en una situació
cada cop més complicada.
Avui hem parlat
d'aquest estudi
tan interessant
sobre el paper
de les entitats
de l'Església
en l'atenció social
amb el seu director
el professor de la universitat
el senyor Ángel Balzunegui.
Moltes gràcies
per les seves explicacions
i que vagi molt bé.
Fins la propera.
Moltes gràcies.
Bon dia.