El matí de Tarragona Ràdio.
Ara són dos quarts de dotze del migdia.
Vuit minuts i mig, que fàcil es canvia de decorat a la ràdio
i que fàcil també trobar a prop de casa nostra
pilots, experimentats, gent del món del motor
que ha fet les seves proeses i que encara té projectes importants.
Ara ens ho comentarà un dels convidats
perquè de fet era un dels aspectes que tractàvem fa uns instants.
Us ho explico.
Avui ens visiten dos motoristes, Mia Sunyer i Jonathan Monclús,
que han participat al Raid de la Baja Aragón,
una de les proves més importants i prestigioses
que està al calendari, no només d'Europa,
sinó al món.
Els dos tarragonins em van quedar entre els 20 primers
en aquesta cursa, que ara ells em rectificaran.
Si m'equivoco, es va celebrar cap a finals de juny.
Segurament serien aquestes les dates.
No, a finals de juliol.
Mia, gràcies, m'he equivocat de més.
Fa dues setmanes.
Doncs efectivament, fa dues setmanes ja han tornat.
És Mia Sunyer, Jonathan Monclús, molt bon dia a tots dos.
Bon dia.
Benvinguts.
Ara comentava amb el Mia això que us deia,
que parlar de motor aquí a la ciutat de Tarragona,
de fet, és com un clàssic,
perquè tu em deies que aquí,
el que són les comarques de Tarragona en general,
és històric, la quantitat d'afició
i sobretot grans noms que han destacat en aquest àmbit,
en Enduro, sobretot.
Sí, aquí, a part que tenim un terreny immillorable,
tot el que és la serralada prelitoral,
hi ha zones molt bones per entrenar,
i, bueno, és de palpar que aquí a la nostra província,
des de l'actual i vigent campió del món d'Enduro,
que ha destacat, ha fet història en el món de l'Enduro,
com és l'Ivan Cervantes,
i, per exemple, l'Alberca Bastanya,
amb el món del trial,
i molts altres noms,
hi ha hagut molts campions i sots campions d'Espanya
de diferents categories d'Enduro,
i hi ha una bona cantera també amb Junior,
i, bueno, o sense anar més lluny,
l'Artur Aragonès, que ha fet quatre decars,
i també ha fet moltes bajes,
i també ha sigut un pilot de rides,
una mica la referència que estem agafant naltros,
perquè també avui dia és amic nostre,
i també ens ha ajudat amb el que ha pogut.
I, bueno, doncs, és típic,
i ha sigut de sempre, no?,
que a cada poble hi ha hagut afició
a la moto de muntanya a la nostra província,
i, bueno, és això.
Els aficionats ja saben i coneixen la dimensió
i el prestigi, com deia, mare, de la Baja Aragona.
En tot cas, parlem-ne per a aquells que no són aficionats,
i que potser la referència d'aquest tipus de proves
és el Dakar, que ens encanta veure
les imatges de la televisió pel desert,
però, vaja, la Baja Aragona,
Déu-n'hi-do, a banda que estan els calendaris
de les proves mundials,
té un nivell de dificultat
i té tots els components
que necessiten una bona prova de motor, no?
Home, sí, no, a veure,
com a aficionat, a veure,
sempre es podrien a córrer, el teu ritme, no?
El que passa és que la Baja Aragona la pots...
A veure, és un dels rangs més importants
i el que fa la gent professional,
m'entens, Marc Coma,
és la cursa en què preparen, no?
Tot el que estem a moto, físic...
És una mica com una iniciació, no?
Amb el fet de dir,
bueno, anem al Dakar,
anem a acabar de preparar-ho tot aquí, no?
Al Dakar voleu anar,
però ja en parlarem, eh?
En parlarem després.
Parlem de la Baja Aragona,
perquè com bé m'heu rectificat,
pràcticament...
Encara segur que esteu descansant d'aquesta prova.
Bueno, estem descansant.
Com et deia abans,
hem fet,
ja fa molt de temps que fem Enduro,
va començar tot com d'una manera...
Tots dos aficionats,
el poble, la Riera de Gaillà,
doncs, bueno,
amb ell, amb el Zardà,
sempre li agraden molt les motos,
i a mi també.
Aquells de petitets,
que ja els hi compren la moto petiteta,
i van fent...
Sí, bueno,
no vam tindre motos petitetes,
vam espagrar més de grans,
però, bueno,
teníem les motos per sortir a esmorzar els diumenges,
i, doncs, bueno,
una mica, doncs,
molt, molt, molt, molt com a aficionats.
Vam començar a competir fa tres anys,
vam començar a fer alguna Endurada del català,
vam fer alguna Enduro del català,
i algunes proves així que es feien als poblets,
que ara ja estan totalment prohibides,
però, bueno,
vam començar...
La cosa va començar una mica així,
i hem anat posant-nos com una mica més
d'objectius cada any.
Aquest any...
Bueno, l'any passat, per exemple,
jo vaig fer tota la copa a Tetell,
també en va fer algunes amb mi,
és una copa que es corre per tota Espanya,
per mi és una gran escola d'anar en moto,
perquè agafes molt de ritme d'anar en moto,
i aprens molt a estar en cursa,
i per molts terrenys diferents,
des dels pics d'Europa,
doncs, també faig proves aquí als Monegros,
i, vull dir,
ajuda molt a agafar control
i estar bé en carreres i tal,
i jo les vaig fer quasi totes,
ell també en va fer,
i vam fer alguna de la Campionat d'Espanya,
com els dos dies del Segre,
però va molt física i molt dura,
també la vam acabar,
i, bueno...
Home, per duresa,
a veure, parlem de la Baja Aragón,
són mil quilòmetres?
Mil, mil i algun més, també,
comptant enllasos.
Com el seu propi nom indica,
estem en un territori que al mes de juliol,
moltíssima calor, altíssima temperatura,
molta pols,
segur que heu tregat molta pols,
d'això no hi ha dubte,
per tant és una prova amb una duresa significativa.
Sí, bueno,
més que res perquè és un terreny,
com molta gent coneix el Monegros,
i molta calor i pols,
l'avantatge dintre el que cap,
que al ser un rai vas molt ràpid.
Vull dir que tu notes una calor,
però no és una calor,
jo exagio aquest...
Ara, el problema és quan pares,
llavors sí que notes molt el que és el butxorno,
del que és la calor.
El que passa,
mentre que vas conduint,
perquè, a veure,
estem parlant de raios
que normalment vas 120-130
en puntes de 170 km per hora.
I aquestes velocitats
i en aquests escenaris,
allò quan vas corrents-corrents,
el nivell de concentració
és tal que només penses
anar al següent quilòmetre
o al cap se te'n pot anar a altres coses?
No, el que...
Això, a veure...
Cadascú segur que te'l sou pensant, eh?
Sí, cadascú té a l'oció,
però a mi segurament
que coincideix amb mi
perquè...
A veure,
es tracta d'aquí
hem anat molt en moto
i sabem el que hi ha, no?
I tu pot haver-hi un moment
que pots pensar en una altra cosa
o pots mig despistar.
A la baja no.
És tot el quilòmetre,
quilòmetre per quilòmetre
100% concentració.
No et pots desviar un moment, no?
El tema dels raios
és una especialitat
de la motomuntanya,
de l'enduro,
diguéssim...
Són unes curses molt ràpides,
molt ràpides,
es corren terrenys...
Non-stop, que es diu, no?
Sí, però són ràpides
en el sentit de velocitat, també, no?
Llavors,
s'assoleixen grans velocitats
durant molta estona.
Per exemple,
fèiem dues especials
cronometrades,
és a dir,
que estàs competint
contra un crono,
la primera era de 130 km
i la segona era de 180 km.
Clar,
180 km concentrats,
després d'haver passat
els cotxes i els camions
per la mateixa especial,
deixant el terreny molt mal més,
llavors,
el hàndicap està que
has de córrer molt,
molt, molt, molt,
i en no caure.
Vull dir,
una caiguda en ràpides...
Corren molt,
quines mitjanes de velocitats
es poden assolir?
Vol dir, Jonathan...
170 km?
Bé,
la meva moto, per exemple,
jo està sobre uns
100 km per hora de mitja,
són velocitats molt altes,
perquè això vol dir
que dones puntes
de 145,
150,
en el cas de la meva moto,
i, bueno,
una caiguda
en ràpides,
alguna em vam trobar,
no?,
al mig de les etapes.
T'has de fer mal, eh?
per molt en equipat que vagis.
Jo, la veritat,
crec que bastant de mau.
Malauradament,
el campionat d'Espanya-Rights
es va suspendre,
la federació espanyola
va suspendre ara,
fa tres anys,
no va ser l'any
que es va fer mal
l'Isidre Esteve
en un d'aquests ràpides,
que es va trencar a l'esquena,
que, bueno,
el van suspendre
per la perillositat,
vull dir, clar,
s'han d'assegurar
els pilots i tal,
i són proves
que,
quan hi ha una caiguda,
són fatals.
Ho veiem en el Dakar,
per exemple,
és un dels esports
que té un...
Per mi,
és un somni estar allà
i estar...
Vull dir,
és un mòdul de vida
que portes durant molt de temps
i t'estàs preparant
per estar allà,
però s'ha de reconèixer
que ni a la Fórmula 1
ni a cap esport del risc
hi ha la mortalitat
que hi ha
en una prova com el Dakar,
que és puntualment
15 dies cada any
i hi ha dos,
tres baixes.
De totes maneres,
i no ho hauria de dir,
però és una opinió personal,
al cap i a la fi
estem parlant d'una cursa
que un va perquè vol.
Per tant,
vull dir que es plantegi
de prohibir o no prohibir
una cursa
quan a nivell de...
No,
que hi ha qui s'ho planteja,
sabeu que hi ha un debat social
amb això?
A veure,
els pilots decideixen participar
i per tant assumeixen el risc,
lògicament.
En el nostre cas,
sí.
No estem parlant
de pilots professionals
que hi ha una esponització
i es guanyen l'evit.
Sí,
no,
i és una altra cosa.
Allò és un puny a part,
no?
El que passa que nosaltres
sí,
com dius tu,
i anem perquè volem,
però també,
com diuen mi,
és com un somni,
nostre
i de molta gent.
M'entens?
No és una carrera
que diem
paguem 100 euros
i tenim l'escripció pagada,
no?
Perquè aquí hi ha una infraestructura
darrere molt important,
no?
Tant econòmicament
com a preparació de motos,
assistència,
hi ha d'estar tot,
entre cometes,
molt bon,
tot molt ben lligat,
no?
El que passa que nosaltres
sí que hi aniríem
perquè volem
i perquè realment ens agrada,
és el mateix que diuen
que s'ha de congust una tica,
no?
Jo estic intentant,
aviam,
la sensació aquesta d'anar
a 140,
150 pels mò negros,
no m'ho puc imaginar,
francament,
em costa molt
d'imaginar-m'ho
però hauria de ser
una sensació
realment gran,
no?
Home,
nosaltres,
a veure,
aquí jo crec que
és important,
ja no és la bona classificació
que entre cometes
no ens esperàvem,
no?
Un 18 i un 20,
vam estar tots dos junts
tota la baja i tal,
nosaltres no hem fet cap ride,
és el primer ride
que correm
i ens posem direct,
es van fotre directament
a córrer una baja.
A veure,
havíem fet un ride
anterior,
jo vaig trencar la moto
la primera volta,
el de Zuera
i ell va caure,
va tindre un...
Vas prendre mal,
important,
no?
No,
contusions,
però no,
mal,
mal,
en sèrio,
no?
Per sort no,
però va fotre,
bueno,
va tindre una bona caiguda,
no?
Això que diem
que es cau molt ràpid.
Jo vaig trencar la moto
i vaig dir que no teníem
que hi hagi experiència
amb rides,
hem pujat a entrenar
els monegros
algun dia,
però clar,
no és el mateix
que fotre't dins
d'una cursa internacional
amb els millors pilots
de l'especialitat
en el moment,
pilots internacionals
i amb experiència
i, bueno,
i,
ostres,
la nostra sorpresa
va ser que anàvem,
bueno,
com els últims
de la fila
i que ens vam trobar
a mitja baja
superbé,
dèiem que anàvem
amb un ritme molt bo
i que les motos
van anar molt bé,
el nostre mecànic
ens va funcionar molt bé,
la nostra assistència
va ser increïble
i, bueno,
per tant,
a banda del lloc
a la classificació
diguem que va ser
una mena d'auto-evaluació
per vosaltres mateixos
plantejar-vos
anar una miqueta més enllà,
que és el que fareu,
ho voleu fer.
Sí,
tenim un any i mig
per preparar-ho,
el dàcar és el gener
del 2011.
Sí,
ara les inscripcions
del 2010
ja estan,
ja estan quasi tancades.
És a dir,
que anem al dàcar,
no?
Aquesta és la idea.
Almenys ho intentarem,
que no ho haguem intentat,
oi?
Això és caríssim,
tot això,
costa molts diners,
s'han de buscar
molts espònsors,
és molt car,
és molt car.
Clar,
perquè què et costa anar al dàcar?
Home,
així mirat pel damunt...
No,
el bàsic,
perquè jo m'imagino
que pilots com vosaltres,
que teniu altres feines
o us dediqueu a altres coses,
vull dir,
Sí,
clar,
estem parlant
que un dàcar
així bastant
d'anar per casa,
com ara nosaltres aficionats,
hem de pensar
que som uns 36-40 mil euros.
Imagina't.
No te'ls teu ningú.
Això ja d'entrada.
I el bàsic,
què seria per anar al dàcar?
No,
no,
això,
això.
Però,
és a dir,
què seria portar la moto
d'assistència,
els mínims també,
no?
moto,
l'assistència,
bueno,
clar,
amb l'inscripció i tot,
al dàcar ja consta de tot,
el que és assistència,
punts d'assistència,
vull dir,
el fet dels menjars i tot,
això amb etapes
ja entra dintre d'una inscripció,
no?
Però,
bé,
els viatges,
moto,
assistència,
mecànic.
Lògicament,
això no es pot assumir,
recanvis,
no es pot assumir personalment,
per això sempre
els esportistes
que participen
en aquest tipus de proves
han de cercar esponsors.
Clar,
a veure,
nosaltres...
I és un moment
una miqueta complex,
eh?
Per vosaltres i per tothom,
no?
Que fa esport esponsoritzat.
Clar,
nosaltres l'únic que podem,
quan tinguem un esponsoritzat,
és això,
nosaltres el que l'únic que podem estar
és molt agraïts,
donar-los les gràcies,
clar,
com a pilots aficionats,
perquè a veure,
a la baja,
com tal com diu el Mía,
també vam anar a acabar la baja,
a veure com és la baja,
i diem,
bueno,
depèn com sigui,
l'any que ve ja tenim
un altre tipus de preparació,
i tampoc vam quedar sorprès
d'on vam quedar,
no?
El que passa que també a la baja
vam tenir la gran sort
que s'ho vam poder costejar nosaltres,
no?
Però clar,
un Dakar ja no,
a veure,
no t'ho pots treure tot de la butxaca,
vaja.
Sí,
l'any passat vam anar a la Panàfrica,
va ser una mica així,
una mica d'aventura
de baixar a l'Àfrica així,
amb carrera,
vam fer el Marroc,
tot el sud del Marroc,
i vam estar tres dies de cursa,
quatre dies de cursa,
amb navegació,
i, bueno,
també vam estar molt bé,
vam estar allà al davant,
vam disfrutar molt,
i, bueno,
vam agafar experiència,
no?
Com, bueno,
el Marroc,
jo crec que és el millor lloc
per anar amb moto,
els manegures està superbé,
també ho tenim molt a prop.
Deu haver-hi trams
molt semblants,
no?
Sí,
la veritat és que sí,
les pistes dures del Marroc
són molt semblants
a les pistes de Quirals-Monegros,
el Fes-Fes,
és a dir,
quan queda liquada la terra
de passar els camions i els cotxes,
és una mica com
els huets d'allà baix,
vull dir que tot té una mica
de semblança,
no?
I ens va molt bé
entrar a Quirals,
però,
com et deia abans,
bueno,
aquest any s'ha de baixar al Marroc,
s'ha d'entrar al Marroc,
i l'any que ve
també s'ha de tornar al Marroc,
entrar allà,
no?
I,
bueno,
doncs intentar conseguir
el pressupost que necessitem
durant aquest any i mig,
amb l'ajuda,
doncs,
de qui sigui,
no?
I com es busquen els espònsors?
La veritat és que no ho sé,
perquè no n'he tingut
que buscar mai cap,
no?
Escolti,
que me'n vaig al Dakar,
a veure,
vol col·laborar?
A veure,
el que passa,
que el que farem és moure's,
gràcies a ell,
que coneixem gent
d'aquest món
que ja ha anat davant nostre,
en tot cas seria,
bueno,
li preguntaríem,
o seria el nostre mantó,
entre cometes,
no?
Com podem dir l'Artur,
que n'ha fet quatre?
Sí,
l'Artur ha fet quatre de Dakars,
em penso.
I llavors també tenim la gran sort,
que nosaltres tenim un gran mecànic,
que, bueno,
que és experimentat
amb tot aquest tipus de curses,
perquè n'ha fet molts de Dakars
com a mecànic,
i sap tota la infraestructura i tot,
i bueno,
és un mecànic que tenim amb nosaltres,
no?
A part d'un bon mecànic,
un gran amic nostre.
És com un germà, no?
Com el mitjà de família,
però en mecànic,
allò que està tenint tot,
que coneix l'organisme
de la vostra moto, no?
Sí,
és com aquell que porta
els casaments, no?
El fotògraf que ajuda els casaments
i porta el tempo de la boda, no?
Doncs l'Òscar allà baix,
perdó,
aquí els monagros,
a la baja,
ens va ajudar tant, no?
Com que ens portava ell,
ara cap aquí,
ara cap allà,
ara...
Que no cal que dieu res,
ell ja intués.
No,
nosaltres havíem de pilotar,
i punto,
i això és el que es tracta.
Això és un luxe, eh?
No,
i això és molt de greu,
i a part de tot això,
és que també,
a part de tota aquesta gran sort que tenim,
és que ell ens coneix molt en altres,
llavors,
clar,
no cal que li diem això o l'altre,
ell ja sap el que ha de fer
i el que no ha de fer, no?
Perquè ja ens coneixen els altres, no?
I el tema dels espònsors,
com dèiem ara,
doncs,
a veure,
està complicat,
clar,
és un període de crisi mundial, no?
I no està com per anar...
que la gent et pagui els teus somnis, no?
Però, bueno,
hi ha maneres de fer-ho, no?
Com diu el Jonathan,
l'Artur,
i molta gent ha estat...
ha sigut abans quan fet,
i també ens ajuden
i ens expliquen el com fer-ho.
En el meu cas,
en el cas nostre,
doncs,
la meva dona és assessora de màrqueting
i també ha ajudat amb esportistes
a buscar-los i esponsorització,
i és ella també la que m'ha animat una mica,
que collons,
ostres,
ho podeu fer si ho voleu, no?
Tot és proposar-ho,
podem fer mailings,
podem muntar,
vull dir,
buscar consells comarcals,
buscar...
vull dir,
i no sols d'aquí Tarragona, no?
I és una cursa molt mediàtica,
és una cursa que té molta repercussió,
i...
doncs,
per què no, no?
I vull dir,
les oportunitats,
si un no les aprofita,
sempre les acaba aprofitant un altre, no?
Doncs en aquest cas intentarem que nosaltres puguem aprofitar.
Teniu un any i mig per tractar tot aquest tema,
que comentaves ara de l'esponsorització,
però mentrestant,
clar,
vosaltres i la vostra moto,
que no sé si sou com un binomi,
cadascú amb la seva moto,
no sou persones úniques,
sinó que sou vosaltres i la moto,
eh?
Doncs jo m'imagino que aneu participant
en tot un seguit de proves
que hi ha al calendari,
no sé,
l'estatal de Raids,
per exemple,
si no vaig a Rades a l'octubre,
no sé si estan al vostre horitzó,
totes aquestes proves que vagin sorgint,
perquè no deixa de ser l'entrenament pel Dakar,
no?,
i el manteniment.
Sí,
sí,
no,
clar,
són proves que poden puntuar
com a campionat d'Espanya de Raids,
o en tot cas també el català,
que també entra dintre de tot aquest calendari,
i el que passa que també nosaltres utilitzem molt
tot aquest tipus de curses
per també estar al dia i no,
a veure,
una per estar també en plan entreno
i tirar sempre endavant,
i l'altra també és una mica de manutenció,
no?
Clar,
també utilitzem moltes endurades,
que no té res a veure amb un Raid,
però una endurada és molt física,
no?
I sempre et manté un fondo
i un estat físic sempre a punt,
no?
I bé,
algú pot pensar que la feina la fa la màquina.
No,
ja t'asseguro jo que s'ha de treballar molt
i són proves molt físiques
i acabes molt,
molt,
molt cansat.
Jo ho tinc aquí apuntat,
però de totes maneres estaria bé que ho diguéssiu
per als quells que no hi entenen gaire.
Quina moto teniu cadascun de vosaltres?
Jo tinc una Honda,
una 450,
el model de la CRF,
i el MIA té una KTM,
que és 450 també,
que són motos d'un mateix nivell,
però diferents marques.
I viuen bé les vostres motos?
Jo crec que no es podrien...
Dormen a cobertes,
estimades,
ben tractades,
les acaroneu abans d'anar a dormir.
Són molt difícils de mantindre,
suposo que deuen tindre un nivell de vida molt bo.
Parleu amb elles,
fins i tot?
No seria cap tonteria,
hi ha qui ho fa, eh?
La veritat és que,
suposo que el Jonas estarà d'acord amb mi,
acabes formant un binomi
i, hosti,
quan la vens, per exemple,
jo ara vaig vendre fa un any
la que havia corregut-la tot l'any passat i tal,
estres, eh?
Les fotos queden en el record i...
Te m'estàs posant sentimental,
jo veig que aquesta cosa amb la moto
hi ha com una lligama realment bo.
No, el que passa és que jo l'entenc molt bé el Mía,
perquè jo m'hi he trobat,
però clar, tu, per exemple,
quan m'ha amastat a la Panàfrica,
estàs al mig d'un desert
que mires per on te mires
no veus mai on t'acaba res, no?
I arriba un moment que et trobes,
és un dir, no?
Et pares i et trobes un silenci abismal
i et trobes sol tu amb la teva moto
i saps que aquella moto que tens allí
dius, bueno, no em fallarà.
No, no, que hi ha un vincle personal,
no ho dubtem i és lògic.
Llavors, tu quan vens aquesta moto
penses les hores que hi has anat damunt,
els mals de cap que t'ha fotut,
perquè també hi ha mals de cap,
i també dius, bueno,
però també les alegries
que m'ha donat aquesta moto, no?
De fet, l'any passat
quan es van perdre la primera etapa
a la Panàfrica...
Us vau perdre?
Sí, ens van perdre,
es va fer molt bé un GPS
i el seu es va fer molt bé
i el meu no estava ben...
no hi havia els tracks ben entrats
i no podíem seguir.
I allò de les engronetes de pa
no ho heu provat mai?
No funciona, no funciona, vaja.
No funciona.
És un pla B, no sé dir-ho.
El desert, m'ha semblat que poc...
Si no és un GPS ja no funciona gaire.
Arriben els voltors i se'ls mengen,
no, segurament?
Home, ja voltaven, ja voltaven per allà,
que passa que encara vam estar vius.
I va ser...
Això que dèiem, no?
Que crees com un binomi,
allà al mig, me'n recordo,
es fotia una calor...
Estàvem a 50 graus
i estàvem quasi sense aigua
i estàvem, bueno,
estàvem allò...
I hi havia les motos,
era l'única ombra que teníem
i ens vam estirar un,
cada un sota cada moto,
sota l'ombra que feia la moto
i la veritat que, bueno,
ens aliviava una mica, no?
Això és rotllo com els caobois de les pel·lis,
ells i el seu caball pel desert...
Llàstima perquè hi ha un foto d'això, eh?
Llàstima.
Bueno, però com que segur que tindreu,
si no el teniu ja,
que segur que sí,
les pàgines web, els blogs,
que s'han d'activar molt cara al Dakar,
això sí, això sí.
Doncs segurament es poden penjar
i podem gaudir també d'aquestes experiències.
Moltíssimes gràcies, de veritat,
per haver vingut avui a la ràdio,
i tenint en compte que hi ha un any
i es caig pel davant,
doncs espero que ens podem retrobar
i anar posant al corrent als oients
com va la vostra cursa
per aconseguir complir aquest somni.
Sens dubte que és anar al Dakar,
tant de bo que s'acompleixi segur que sí.
Moltes gràcies.
Seguríssim.
Mia, Jonathan, molta sort, eh?
Igualment, moltes gràcies.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.