Ho venim repetint al llarg del matí
en cada moment que fèiem el sumari
per tant, si ho tornem a dir ara
no semblarà que ho diem perquè estan aquí davant
perquè ho dèiem quan no hi eren
que tenim dues grans actrius
al matí de Tarragona Ràdio, dues grans actrius
tarragonines, no feu aquesta cara
perquè ho sabeu, ho sabeu
tot i que sou molt modestes
són la Isabel Sanz, la Carme Tàpies, Menuda Tàpies
Isabel, molt bon dia
Menuda, molt bon dia
Gràcies per ser aquí
Aquest divendres i aquest dissabte
A més, tenim doble sessió, no ens estranya
perquè quan Trono Villegas i aquestes dones
posen una obra, amb altres que ara en parlarem
dalt de l'escenari, ja sabem que
les entrades volen, per tant s'aposta
perquè sigui divendres, una de les representacions
a la nit i el dissabte
a la tarda
Amb l'obra, almenys no és Nadal, de Carles Alvarola
una obra que estava anunciada
que s'havia treballat i força, ja feia
un quant temps, però per raons de salut
no es va haver de suspendre
es va ajornar
Exacte
Isabel, que és la més estrella de totes
diu, escolta, jo m'he de fer-la interessant
i ens vam posar una mica potxes, no, Isabel?
I tant, sí
I el va parar per culpa meva
Van parar, a conseqüència
d'alguns problemes de salut
que s'han solventat
Sí, sí
Perquè et veien molt bé
I tant
Entre altres coses vas tenir un problema
de trencar del fèmur
que ja sabem que això és molt ben recuperat
A més, a l'últim ensaig
quan fèiem un ensaig general
vaig pegar una relliscada
Ja veus, eh?
És a dir, que estàvem a punt
amb els cartells
ja posats per tot arreu
entrades vengudes
I es va desvenudes, jo ho recordo
Sí, sí
I es va haver de suspendre
Però et veig molt bé
A punt per aquesta estrena
Sí, home
Ni el bastó portaves ara
que te l'has deixat fora
No, no, és que el bastó
només el porto per anar al carrer
i encara potser no el necessitaria
però...
I la menuda
té una urna, no?
Aquests dies
Sí, clar
Tots la cuidem
De fet, la cuidem sempre
Ah, sí, tots
la tenen una poda
Mira, després de l'estrena
fes el que vulguis
No, no, tampoc
La Javel l'estimem
Té una poda
que tinguem
de tornar a suspendre
No, no passarà
El que passa és que...
Home, és que ara ja
ja que et pega
per tan poc temps
No, no, però ara l'obra ja
això també us ha permès
a lo millor
doncs donar-li un altre tom
i un altre tom
i un altre tom
o dir prou
ja no ens la mirem més
A més, com que som iaies
És l'obra de les dues iaies
doncs ja puc caminar
com sigui
No cal
Passo ligero
És a dir, que el que és
la cosa postural
i la cosa així
doncs, Isabel, jo la porto de sèrie
Sí, però està més fumuda
Sí, de fet, jo feia un paper
de més fumuda a l'obra
i la que porta bastó a l'obra
sóc jo
Perquè diguem que pertanyeu
a la mateixa generació
més o menys
aquestes dues dones
que ara en parlarem
Sí, a l'obra, sí
Són companyes d'una habitació
de residència
Són de la mateixa edat a l'obra
Sí, a una miqueta més gran
Mira-la ella
com diu jo, més jove
Bé, no, de tant
jo dic que tinc quasi 80 anys
i tu en tens 80
Sí, 80 i alguna cosa
Un any
Un any de diferències
És una tragicomèdia
per simplificar
Sí, sí, sí
Sí, clar
Sant i vosaltres hem de riure
però jo crec que també
ens tocareu allò
a la línia de flotació, no?
Doncs sí, sí
És veritat que sí
que hi ha un moment
que hi ha algú
que ha dit que inclús ha plorat
Amb algun assaig, sí
De fet, és la història
de dues dones
d'aquesta edat que hem dit
que es comparteixen una habitació
Clar, dones d'aquesta edat
que han estat casades i amb fills
i en aquesta edat han viscut moltes coses
i moltes coses van bé
però no van bé sempre
i aquestes dones expliquen
les seves vides
la seva vivència
com han intentat sortir endavant
amb un grau tremendo
d'amistat i de respecte
que són molt diferents a l'habitació
és molt bonic
és clar, és molt real
i clar, això
Fan balanç de la seva vida
d'alguna manera
totes dues?
Bueno, doncs sí
Sí, expliquen
expliquen la seva vida
Sí, sí
Perquè jo a primera
l'explica en ficció
i després l'explica de veritat
Sí, sí
Però a la fa explicar les titelles
i després l'explica de veritat
Sí, i al meu cas també
per exemple
el meu personatge
aquesta senyora
es va quedar viuda molt jove
i no va superar mai
que la vida no li anés bé
això és una cosa
que ens passa molt sovint
jo per exemple
també sóc viuda de molts anys
i quan ets jove
i tens una desgràcia molt gran
que diu
aquesta diu una altra
dius
no se'n sortirà mai
dius
per què jo això?
per què jo vull ser desgraciada?
i cada un sobreviu com pot
llavors el meu personatge
va sobreviure
d'una manera diferent
de la que he sobreviscut jo
que ja veieu fa i teatre
i però
aquesta dona no ho va poder fer
però això no vol dir
que sigui ni millor ni pitjor
la vida passa això
hi ha gent
que no pot reaccionar
com a nantes ens agradaria
i que estigui bé
i com ens han ensenyat
que tot ha d'anar bé
quan no és així
la nostra filosofia de vida
és que tot ha de ser perfecte
tots guapos
i no
i això ens fa molt infeliços
llavors jo penso
que aquesta obra
és una lliçó d'això
que has d'aprendre
el que et ve a la vida
intentar-ho superar
però bueno
que s'ha de respectar tot
que has d'intentar ser feliç
amb el que tens
s'ha de dedicar un cert temps
al dol
les pèrdues són dures
de qualsevol tipus
sí sí
però que hi ha qui no reacciona
com nantes tenim el model
però és el que tu dius
estem obligats a ser feliços
i a estar contents
quan la tristesa
i aquesta infelicitat
és absolutament normal
i natural
i desitjable fins i tot
clar
i hauries de poder estar content
quan les coses no et van bé
i quan et van malament trista
trista però valorant
el que tens positiu
saps?
i aquesta obra ho fa això
quina va ser la teva vida
com a personatge
Isabel?
el meu personatge
per llei dintre
s'arregla com pot
perquè
ven coses a les infermeres
és un enredo
una mica delinqüent
una mica
una mica
perquè està intentant
vendre Maria
és a dir que
és una mica
i ven els altres malalts
i les infermeres
i bueno
i lliga
i lliga
i lliga
ai sí
i a més
és una lligona
és una lligona
que això passa
i home
que entra dintre
i hi ha barra d'era
i barra d'era
i barra d'era
perquè abans d'arribar
a la residència
quina era la teva vida
o quina vida havies fet
una vida molt irregular
una vida molt monòtona
molt enamorada
però
després doncs
bueno
se li mora un marit
se li mora la filla
és dir que se li va morir
no és això
i el fill desapareix
és dir que
no la vida
pèrdues
moments difícils
però aquesta vitalitat
sí
molt difícil
però doncs
ella per allà dintre
s'arregla com pot
i després
és una
una hippie
si ell és el seu personatge
és el canyero
diguem
el que fa riure
en contraposició del men
és la més dramàtica
no
també fa riure
perquè el dramàtic
és còmic
i a més com que ens ha assessorat
l'Oriol Grau
però aquella és més descarada
que tu
com a personatge
sí
però
tu deus ser més retinguda
quan arriba el fill
li surt un gènic
sí
no però a més com que això deia
que ens ha assessorat l'Oriol Grau
i sabeu que el tron
no té un segell còmic
doncs a lo millor
alguna cosa de les que n'entros
considerem que fa riure
a lo millor no en feia el text
però l'Oriol
doncs fa aquestes coses
sí
no que hi han posat coses
des de matitzem dels jaios
també saps
sí que han posat coses
que fan riure
ara
doncs bueno mira
aquestes dues dones
no es coneixien de res
i es coneixen a l'habitació
això no ho sabem
perquè fa tants anys que hi són
fa molts anys que estan
en aquesta habitació
ja fa temps que estan allà posant
sí
i m'imagino que
pel fet que l'autor
doncs triés dues dones
amb aquesta edat
i amb aquests bagatges
també com dient
això és com una mena
de cementiri d'elefants
vosaltres ja no sou útils
ja no pinteu res
en aquesta societat
allà us quedeu
també hi ha aquesta lectura
sí però anem fent
sí però anem fent
després també hi ha altres personatges
hi ha en contraposició
d'això que dius tu
del cementiri d'elefants
hi ha una infermera
que tot el seu
que és la Cristina Casanova
que és la Cristina Casanova
que clar no voldríem desvelar
molt tampoc
no no no no
però aquesta noia
la part de l'enfermera
és el can a la vida
en contraposició
és una infermera jove
amb una sèrie de coses
que li passen
i és un al·legat a la vida
vull dir
no vull desvetllar
no però sí que ens podeu dir
quin personatge fa Pere Navarro
sí
això sí que es pot dir
és el seu fill
sí el Pere Navarro
és el meu fill
que precisament l'obra es diu
almenys no és Nadal
perquè em ve a veure un dia
que no és Nadal
quan explica a l'obra
que per Nadal
hi van més visites
en aquests centres
perquè els malalts
tenen la paga doble
i les residències
no se'ls queden
i diu que fins i tot
van més visites per Nadal
però per cobrar
la paga dels minuts
no és vera
què us li manga
si l'obra
denuncia una mica tot això
en clau d'humor
però ho va desvetllant
clar
quan fa més mal
i el Pere Navarro
ve
almenys no és Nadal
però ve per altres coses
que no puc dir
passa que és molt bonic
perquè el Pere
fa un paper dramàtic
o sigui
el Pere sortirà a l'escenari
i clar
jo suposo que la gent
veurà el Pere
i de moment riurà
riurà
i esperarà un gag
immediatament
doncs no en té cap de gag
o sigui
el paper dramàtic
és el que fa el Pere
precisament
ningú ho ha vist
i ningú ho ha vist
i bueno
jo penso que ningú
s'ho pot perdre
perquè no sé
si farem bolos
o no
en principi
no ho tenim programat
penso que la gent
no s'ho han de perdre
per si no en fem cap més
no ho sé
home
jo espero que feu bolos
però jo no m'arriscaria
jo tampoc
ara de moment
és que fa molt temps
que estem amb això
i ara el que volem
és fer-ho
i bueno
canviar de xip
de moment
ja està mig avorrit
tant de temps
fa temps que us coneixeu
i que treballeu juntes
Isabel Manuda
nosaltres de sempre
de tota la vida
els pares nostres
ja eren amics
no és una cosa casual
de tron
no
perquè els nostres pares
eren molt amics
molt amics
després les meves filles
van anar al conservatori
de música
de música a tots
i el meu pare
era el president
del col·legi de metges
i el seu pare
era l'advocat
del col·legi de metges
és dir que érem
sí, molt amics
a més amics
no coneguts amics
per tant treballar juntes
en el teatre
per vosaltres
ha estat com una
parlemàcia de la vostra vida
és molt més jove que jo
llavors doncs
que dius que tampoc
sí Carme
però molt tampoc
molt tampoc
és que esteu ben conservades
les dos i cos
perquè procurem riure
sempre que podem
això és saníssim
diuen que surten arrugues
i és mentida
la gent que riu
és tan escual
que surten
però no ens surten
mira
per això t'ho deia
molta gent de la meva edat
que estan molt arrugats
i mira
l'Isabel per mi
és com de la família
més que molta família
a vegades que tinc
que no veï mai
i no tinc res en comú
el fet de tindre
moltes coses en comú
i a veure
jo la cuido de la cama
però jo he passat
les meves penes
i jo he passat moltes penes
i l'Isabel m'ha ajudat molt
vull dir
cada un quan necessita el moment
doncs jo no sé
si aquesta obra
doncs era una obra
que estava obligada
a fer les dues
per tenir aquest contracte directe
en un escenari
va ser casualitat
és que va ser casualitat
aquesta obra
mira
veus és que és
jo a la pedroqueria
estava mirant
aquestes revistes
que com que no les compro
els he de mirar allí
i veig que aquelles dues senyores
d'aquestes
aquestes castellanes
que surten sempre
que havien fet una obra
que es deia almenys
no és Navidad
i eren dues iaies
i surto a la pedroqueria
i trobo amb ella
i dic
m'estic buscant
una altra iaia
per fer aquesta obra
i ella diu
ja la faré jo
i tu no coneixies l'obra encara
sí
jo la coneixia
després se la van dur a casa
la va fer la Mercè Comas
i la Montserrat Carulla
sí
a Catalunya
a Catalunya
sí
però doncs
després
inclús aquestes castellanes
la van venir a fer a Barcelona
i llavors
et diu
si jo tinc el llibre
s'ho vam mirar
i vam dir
doncs mira està bé
si tu et conformes
a tenir 80 anys
diu sí
és a dir
tu li vas atorgar
el paper de més gran
o ho vau decidir
no
perquè va passar
que el seu personatge
és presumida
i això
i la meva
és com una hippie
va més
que anava més
a la personalitat
de cada una
anava més
que ella és més presumida
jo sí
la veritat és
que ho soc presumida
per això
ella havia d'agafar
la presumida
jo havia d'agafar
l'altra
que és més còmica
ja soc més pallassa
també
i a més
el desenllaç
que ara no direm
no no ni parlar-ne
també li agradava més
el del seu paper
que el meu
no podem dir res més
però també
a veure
el desenllaç
hi ha uns
que ho veuen d'una manera
i els altres
ho veuen d'una altra
llavors
jo vaig dir
sí
però l'altre dia
com que em van dir
que totes dues
no ho sé
s'ha de veure
s'ha de veure
i ens hem d'organitzar
és tren absoluta
divendres a la nit
però dius calla
que ara venen sopars de Nadal
que tinc sopa de Nadal
el divendres
no és excusa
perquè dissabte
hi ha una nova representació
a la tarda
a la tarda
i a més a més
l'obra dura
una hora i quart
l'hem retallat una mica
perquè hi havia escenes
per exemple
hi havia una escena
que anaven a la quinta planta
on hi ha els malalts
d'Alzheimer
tot això ho hem suprimit
els que es morien
no dels Alzheimer
els terminals
i llavors tot això
ho hem tret
és massa trífora
que no estem
per massa sotèfes
aquestes coses
la gent ja les sabem
no les hem de recrear
en absolut
en altres pinzellades
de coses
però anar a recrear
això no cal
situar-vos
i contextualitzar l'obra
però no cal
tampoc treure el detall
l'autor diu
una habitació amb dos llits
no n'hi ha cap de llit
no en volem de llits
això en principi
ja ho vam dir
llits fora
res de coses d'aquestes
la vostra adaptació
a més fent tu
com ho havíem de fer
primer la sala a trona
els llits
i havíem de passar
per damunt dels llits
sí però la idea
no és que la gent
ho passi malament
uns plegatins
en lloc de llit
a la sala a trona
la idea no és que la gent
ho passi malament
sinó tot el contrari
i dir les coses com són
i que la gent
no riguin sempre
també està bé
però no ens hi recrèiem
ni molt menys
amb tothom el patiment
llavors l'obra dura
una hora i quart
o sigui es pot vindre
a dos quarts de veu
i amb una hora i quart
vas a sopar tranquil·lament
perfectament
i el dissabte a la tarda
hi haurà cosa més tonta
que un dissabte a la tarda
que acabes o mirant la tele
o anant a gastar diners
no és per les iaies
també que ho hem fet
perquè hi ha moltes
tenim amigues
vam anar
a l'universitat
a les aules de la gent gran
i tots anàvem fent
ens saludaven
vam anar a presentar l'obra
vam dir que ho fèiem de tarda
i tots se saludaven
els coneixíem tots
és a dir que tenim iaies a segure
per tant a veure
encara queden entrades
però no us hi adormiu
no us hi adormiu
perquè a veure
no hi volia anar
però és que ja no estaven
encara queden
una altra cosa
que volia dir
portem micros
ho diem
perquè clar
hi ha molta gent que va
i si no està al davant
a les platees
i tot això
potser després de darrere
penses
no ho sentiré prou bé
vull dir
això no hi passarà
no passarà
el metropol
és prou petitet
perquè es vegi de tot arreu
i estem amb micros
vull dir
que no hi ha ningú
que pugui dir
com que no estic davant
no hi vaig
no, no
que sàpiguen
que se sent perfectament
de tot arreu
representació divendres
persona
volies dir alguna cosa
sobre això
Isabel
digues
volia dir
que el meu personatge
diu molt males paraules
i a més és atea
perquè ningú s'escandalisi
vols dir que ens escandalitzarem
home
amb el perfil
que si ets una mica camella
que si ets una mica delinqüent
que fas trepitxió
que senyor
que entra a la llar de jubilats
que te'l ventiles
clar
si ja dius això
no m'estranya
que digués males paraules
però
és que
si no el personatge
no tindria credibilitat
el que dèiem ara
estreneu divendres
feu dissabte
podria o no
haver-hi una altra representació
més endavant
però mentrestant
a mi em costa creure
que no estigueu
o juntes
o per separades
vinculades
a alguna cosa
o a algun pensament
de continuar fent teatre
no encara no
però
encara no
però
no
però
jo també volia aprofitar
per dir
que ens estan ajudant
els germans Baixeres
l'hem demanat
col·laboració
la Núria
i l'Anton
perquè
en principi
s'havia de fer
la sala Trono
i allí teníem de tècnic
el Ramon Beneito
que també és molt bon tècnic
que és el tècnic
de la sala Trono
però al passar al Metropol
havíem de fer més escenografia
i aprofitant que l'Anton
ja està allí
i com que també són
molt amics
de la seva mare
i tot això
ens va fer il·lusió
i els hi vam dir
i ells de seguida
van acceptar
i vull que quedi constància
que estem super contents
home
perquè aquestes coses
es fan
per carinyo
perquè a més són uns tècnics
professionals
magnífics
i que estem super bé
i després volem agrair
des d'aquí
a la Montse Tauler
perquè l'Oriol
ens ha ajudat molt
i ens ve a polir
la idea era
que n'entros muntéssim
perquè ell té molta feina
i de fet
ha vingut
ens ha polir
una cosa que havia de ser curta
ha durat moltíssim
i ens ha dedicat molt de temps
a l'Oriol
també estem molt agraïts
i sobretot a la Montse
perquè la Montse
ha fet com d'ajudant
de direcció
fa de regidora
fa de producció executiva
fa de tot
vull dir que clar
n'entros soles
tampoc podríem
sense tota aquesta gent
que anem nomenant
clar
un bon text
dues bones actrius
tot una estructura teatral
i escolta
moltíssim
de carinyo
i moltíssimes ganes
que aquest és un element
com acabes d'esmentar
sense el qual
el teatre no t'he sentit
Isabel Menuda
moltíssimes gràcies
per venir avui
a la ràdio
gràcies a tu
moltíssima merda
tota la que us pugui caure
i ens veurem al teatre
molt bé
moltes gràcies
fins aviat
adéu-siau
gràcies
gràcies