Tres quarts d'una del migdia, un minut i mig en directe des de l'estant de les festes,
activitat frenètica i d'alguna manera estan seguint la seqüència del programa de festes.
Una conversa darrere l'altra, converses que es poden simultanejar fins i tot,
exactament com passa en el programa de les festes.
Fa molts anys, ara ens ho dirà el nostre convidat, no hi era el programa de les festes.
Els portadors de la Lliga l'anaven a buscar i a preparar-la perquè participés, el seguissi.
I un acte espontani i absolutament intern es va convertir de cop i volta en un dels més multitudinaris,
fins al punt que ja forma part de la tradició de Santa Tecla
i és un dels actes més subvintejats en el programa de festes.
Avui es presenta, aquesta tarda concretament, el llibre La baixada de la Lliga, vista pels aligues.
Serà a les 8 del vespre a la Casa de les Festes, l'antropòleg Miquel Àngel Magant n'és l'autor i avui ens acompanya.
Miquel Àngel, bon dia.
Bon dia.
La cosa va anar així, més o menys.
Més o menys, això no estava ni en el programa de festes ni res.
La baixada de la Lliga, aquell ara és un dels actes més multitudinaris.
Sí, va sorgir certament com una cosa espontània, una cosa interna entre un grup,
l'amic, és una escena així íntima, i a poc a poc van agafant volada, van agafant volada,
van assistir més gent, van assistir més gent i al final es va arribar al procés d'institucionalització.
ara fa, em sembla que va ser el 94 o així, que es va institucionalitzar i ara és un dels actes més estimats pels terragonins i les terragonines.
I ens ha permès això, veure com es crea una tradició.
Generalment les tradicions ja ens vénen donades, de moltes dècades, i ningú sap ben bé qui s'ho va inventar, qui s'ho va deixar d'inventar,
però a veure, hi ha diverses generacions en aquesta ciutat que han contemplat com es va creant una tradició.
Això també és molt interessant, no?, com a exercici.
Sí, sí, exacte. Això va començar ara fa 24 anys. De fet, aquest fenomen el vaig començar a estudiar ara fa dos anys i mig,
va ser quan vaig començar a investigar, fent treball de camp, i, bueno, la intenció era treure l'any que ve, no?,
aprofinar l'25è aniversari de l'àliga. Però, bueno, això és una cosa que, la baixada de l'àliga, si tu ara agafessis un micro, no?,
i preguntessis per aquí a algú que passa, què és la baixada de l'àliga, no?,
doncs cadascú t'ho respondria a una cosa diferent, penso jo, i, doncs bé, doncs jo crec que així és com un mite, no?,
és un mite que s'ha entortolligat durant aquests anys i que realment no s'ha sap ben bé, doncs, la baixada de l'àliga.
En el llibre trobaríem la resposta, després d'aquest treball de camp, no?
Bueno, espero que ho hagi aconseguit.
Com l'has plantejat? El que és la història, la cronologia, els canvis que s'han anat produint,
quin era el plantejament inicial a l'hora d'iniciar aquest treball?
La baixada de l'àliga, a veure, el títol sencer és la baixada de l'àliga vista pels àligues,
però es podia dir tranquil·lament la baixada de l'àliga, el que passa que partíem d'informació zero, no?,
tota la informació que regula la ciutadania sobre la baixada de l'àliga ha estat, diguéssim, dispersada
durant els programes de festa, no?, o si consultes el protocol, també s'anomena en nom aquest nom,
també tens una mica d'informació, i a través de diferents retalls de premsa,
però una idea així de la baixada de l'àliga, així consistent, jo penso que a hores d'ara no existeix.
I llavors vaig fer la baixada de l'àliga vista pels àligues, dic,
ja que no disposem documentació escrita, però aclaridora,
dic, doncs, mentiré a partir del testimoni dels àligues.
Llavors, he utilitzat el mètode antropològic, que significa
anar entrevistant els àligues, unes entrevistes llargues, profundes, obertes,
vull dir, tu el que poses que se senti còmode, el teu informador,
no el condicions, que ell s'esbargi, i a partir d'aquí tu les transcrius,
que significa passar el relat oral al relat escrit,
i a partir d'allà fas una visió unitària, que es diu.
Llavors la vas contrastant amb els diferents escrits que han anat sorgint,
i jo penso que a partir d'aquí podem explicar una mica què és la baixada de l'àliga.
I s'explica amb molta emoció, sobretot, perquè aquestes entrevistes,
aquestes converses amb els àligues, hi ha molta emoció,
hi ha una vessant sentimental molt important.
Sí, exacte.
Hi ha moltes maneres d'explicar un fet cultural, un fet festiu,
sovint es critica, per exemple, la manera de fer o d'explicar,
que des d'un despatx, diguéssim, des del terreny del pensament,
però els antropòlegs el que reivindiquen molt és també el terreny de l'emoció,
que és al que t'referies.
Llavors intentes no caure el parany de crear un avisme entre l'informador i tu,
però tampoc tancar-te en el despatx i no voler tenir aquest contacte.
Molts àligues has entrevistat?
Perquè, clar, han passat uns cons, hi ha alguns que estan des del començament,
són clàssics, podríem dir, àligues, però n'has parlat amb molts?
A veure, d'entrevistes en profunditat n'he entrevistat a deu.
Llavors, al llarg dels anys, jo penso que és força representativa,
perquè n'he agafat, n'hem escollit 3, 3 que ara es troben jubilars,
per dir-ho així, que no són portadors com a tal,
i després sí que hi ha hagut un flux, com qualsevol associació,
que potser serien uns 15 o així, però d'aquests 15 o 20,
ara no t'ho sabria dir, els he recollit i els he anomenat,
però potser algun l'experiència a Ligueres d'un any o dos,
i sí que penso que s'ha tret una mostra bastant representativa
del que penses a Liguer sobre l'àliga.
De tota manera, jo imagino que esmentaves dos portadors
que ja estan jubilars, és allò d'un és a Liguer per tota la vida,
ni que no per dir l'àliga, segurament, no?
Jo penso que sí.
Marca molt des del punt de vista de comunitat, de ciutat,
aquest element que lliga la festa.
Aquesta és una altra com a antropòleg,
jo no sé si és objecte d'algun capítol del llibre,
per el fenomen de l'àliga, tu te l'expliques,
perquè això només es pot explicar des de les ciències socials,
perquè de manera racional, dius com un ocellot,
daurat, per molt bonic que sigui,
amb la música de l'emperi Turroca,
pot moure milers i milers i milers de persones.
Això vist per un marciano d'un altre planeta no ho entendria
i nosaltres ho trobem tan natural?
No sé si les ciències socials tenen resposta per això, o tampoc?
Bé, ho hem intentat.
A veure, el llibre s'estructura en dues parts.
La primera part és més teòrica, no?
Doncs expliques una mica la simbologia, d'on ve,
expliques una mica també el ball de diables,
que és l'associació que va recuperar l'àliga,
expliques una mica conceptes d'identitat, no?
Que, bueno, tots aquests capítols festius i populars,
doncs ens identifiquen.
I la segona part ja entra de ple, ja,
la baixa l'àliga vista pels aliguers, no?
De manera que, si llegeixes primer la segona part,
després la primera li trobaràs més suc, no?
Això que dius que ho acaba d'explicar, no?
Que un acte així podria ser com absurd.
Per què té tant d'èxit, no?
Bé, jo crec que aquest acte que té el lloc el dia 21 a la nit,
doncs és una part més de la festa, no?
Jo crec que el nucli dur de les festes de Santa Tecla,
podríem dir que és 22 i 23 en un principi,
després amb els castells ja, és el 24, els pilars caminant, no?
Que és molt...
I el 21, jo crec que són aquests 3, 4 dies,
21, 22, 23, 24, el 21 és gràcies a l'aixada de la línia.
És obra, el que tu dius,
obra aquesta presència multitudinària al carrer,
aquesta mena de, no ho sé, d'èxtasi,
en què en molts moments entra, no?
La gent que envolta tots els elements del seguici.
Miquel Àngel, aquest llibre el podem trobar a les llibreries,
un cop es presenti.
Els canals de distribució són els habituals?
Bé, jo, a veure, es presentarà avui,
i a mi el que m'han comentat des de l'Ajuntament
i des de l'editorial,
és que un cop presentat ja començarà a estar a la venda.
A veure, no t'ho sabia dir exactament
quina llibreria l'encomanarà, quina no, suposo que...
Però en principi que es pot trobar
de manera normalitzada a les llibreries.
Recordem que és el número 9 de la col·lecció Titans,
aquesta col·lecció que deixa l'empremta escrita
d'alguns dels aspectes més importants i tradicionals
de la festa.
Què has descobert, què has après,
què t'ha quedat a tu després de fer aquest llibre?
Ostres...
Sempre s'aprèn molt.
Nosaltres aprenem quan llegim el teu llibre,
en aquest cas, o qualsevol altre,
però l'autor, l'investigador...
Jo crec que, bueno,
és un acte relativament nou,
de 24 anys d'edat,
és el que tu deies,
que sembla que les tradicions
hagin estat sempre les mateixes.
Jo crec que no, que precisament la tradició és una cosa
que es va renovant,
que va agafant elements nous,
però amb una base tradicional que es perpetua.
I, no ho sé,
penso que, bueno,
és una fórmula,
fins i tot a la manera d'abordar-ho.
He volgut fugir de...
Saps aquestes maneres de detectar a vegades
que les coses no poden haver canviat mai,
sempre han sigut de les mateixes maneres?
En la manera d'explicar la baixa de l'àliga
m'hi ha arriscat,
m'hi ha arriscat
i és bastant innovadora, penso jo.
Sí que hi ha una part que he mantingut,
que es diu refregit, diguéssim,
però que són escasses 10 planes
de les einies que té,
perquè si és un llibre que s'ha de llegir,
i en jove també,
una mica que sàpiga la simbologia i tot això,
però la manera d'abordar-ho,
jo crec que ha sigut...
és atrevida, no?
Això ens defineix,
o si més no, ens ho estimem,
anem a explicar-ho sense embuts,
anem a explicar-ho fent-nos
de la nostra llibertat d'expressió,
i és una cosa que jo penso
que no s'havia parlat encara,
així lliurement, i bueno.
Doncs ara ja saps que et toca
esperar l'opinió dels portadors de la Lliga
i sobretot esperar l'opinió
dels seguidors de la Lliga de Tarragona,
que jo m'imagino que tindran molt d'interès.
A tothom no l'agrada mai tot.
No, bueno...
S'ha de tenir un cert esperit crític també,
però vaja que...
Sí, i tant, i tant.
La presentació aquesta tarda,
heu previst fer alguna cosa?
En particular, la presentació,
qui la farà?
Teniu previst algun...?
A veure, la presentació...
Mira, jo t'ho explico.
Estaré una mica solo en del peligro,
perquè resulta...
Aquest llibre me l'ha anat supervisant.
supervisant...
Això va començar com...
No t'he explicat al principi,
això va començar com un treball d'universitat,
ara fa dos anys i mig,
i a poc a poc, doncs,
van agafant volada,
van anar engrescant,
i el professor d'universitat,
el doctor Joan Prat i Carós,
que si algú del que ens escolta,
doncs té...
se li obre així, no?
A veure qui és...
A l'agradius Joan Prat,
dius, ja està, ja...
Sí, tu busques en un cercador
i veuràs que...
Un trucòleg més que conegut.
Sí, sobre les festes tradicionals
i culturals,
populars de Catalunya,
escrit molt,
i em va dir,
escolta, per què no continues
i, escolta, ja acabes això?
I ja de bon principi em va dir
que tenia dos maneres de publicar-ho,
una a través de l'Ajuntament,
que els processos i els comptes
eren clars, no?
Els processos que arribes al gran públic,
però en canvi, potser,
si hi ha una crítica a l'Ajuntament,
amb qualsevol persona que treballa per algú,
doncs s'ho mira una mica més.
I l'altra era lliurement,
a través d'un editorial,
i vaig escollir aquest segon camí,
lliurement.
El que passa que, bueno,
al final,
l'Ajuntament em va demanar
si volia entrar a través d'entitats,
i us hi vaig dir,
home, si me respeteu el text,
doncs per què no?
I ells, des de l'Ajuntament,
han fet un acte de referència,
penso jo,
des del col·lectiu dels aligués,
han apostat
per explicar la baixada a l'àliga
i ja ha sortit...
Què m'està?
No, no?
Com aniria la presentació?
Però vaja,
està bé tot això que s'ha explicat
a la presentació?
Molt bé.
I, bueno,
jo volia que m'apadrines
la presentació del Joan Prat,
perquè és que m'ha anat supervisant
durant tot aquest temps,
no?
Doncs,
ja he vist com ningú,
doncs,
com anava progressant,
m'insistia que,
per exemple,
la literatura havia de ser directa,
havia d'explicar les coses directes,
que fos senzill,
i m'ha deia també
que, bueno,
que anés directe el tema
i que fos senzill
i que fos contundent,
que la gent tingués una idea clara
en un cop a llegir.
Però resulta que no podrà venir,
es va excusar,
perquè ell està ara fent el camino,
s'ha excusat,
no podrà venir.
Llavors vaig pensar
en una segona persona
que m'ha ajudat molt
a la redacció,
que és l'Albert Blas,
d'aquí del Serraio,
també és antropòleg,
però ell és mestra,
ara estan començant curs...
És de tothom amb les agendes,
és tremendo.
Tu i el llibre hi sereu.
Sí, sí.
Això és l'important.
I serà la casa de la festa,
ben embolcallat,
amb els elements del seguici
i amb l'exposició
que hi ha en aquests moments
de Sergio i Jimena,
la festa als ulls.
Moltíssimes gràcies,
Miquel Àngel Magan,
antropòleg,
antropòleg i autor del llibre
La baixada de la Lliga.
No ens perdrem la seva lectura
i bona festa major.
Gràcies, igualment.
Adéu-siau.
És la una,
les notícies de tornada,
gran exposició
que s'inaugura aquest vespre
al Caixa Fòrum.