Un minut, tres quarts de dotze del migdia.
Això de la ràdio és com un gran pavelló firal.
Hem sortit de la cuina i anem ara cap a la Siberàgora.
De fet, avui, com ha començat a Tarragona,
són unes jornades de seguretat informàtica.
Avui i demà, diversos ponents experts
debaten a l'entorn de l'aplicació de l'STIC,
de les noves tecnologies a la protecció ciutadana.
Fins allà s'ha desplaçat la nostra unitat mòbil
amb Josep Sunyer, Josep Ardila.
Hola, Joseps, bon dia.
Hola, jo van de català.
Els dos Joseps, no sé, és igual, deixa'm-ho córrer.
Escolta, on està ubicada físicament la Siberàgora?
La Siberàgora està al Palau de Congressos, a la sala de baix.
Baixant totes les escales fins a baix de tot, a la dreta,
és on s'han ubicat aquestes jornades.
Hem arribat, Jolanda, quan feien el refrigeri, aquesta mitja part.
Veus que bé que oportuts que sou.
Hem arribat al moment més oportú i hem aprofitat en aquell moment,
abans que comencies la seva ponència,
per parlar amb en Josep Domingo Ferrer.
Ell és catedàtic de Ciència de la Computació, Investigador i Crea
de l'Acadèmia de la Universitat Rovira i Virgili,
on dirigeix la catedra UNESCO de Privadesa i Dades
i el Departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques.
És llicenciat en Matemàtiques,
va obtenir la llicenciatura i doctorat en Informàtica
a la Universitat Autònoma de Barcelona
i els seus camps d'activitat són la privadesa i la seguretat de dades
i un munt de coses més que, vaja, no direm,
perquè té una llarga experiència, un llarg currículum
amb aquests temes de la seguretat ciutadana aplicada,
l'STIC, vaja, aplicada a la seguretat ciutadana, Jolanda.
Molt bé, doncs podem escoltar el fruit d'aquesta conversa.
Sí, la seva ponència és videovigilància i privadesa.
Hem començat preguntant-los sobre aquests dos conceptes,
quina relació tenen i, vaja, si ens podia explicar
efectes pràctics, què suposen? Escoltem-ho.
De fet, en principi, un podria pensar que són oposades.
La videovigilància i la privadesa persegueixen coses diferents.
La videovigilància persegueix seguretat
i la privadesa persegueix poder-te moure's
sense que la gent sàpiga exactament on vas.
El que tractarem a la ponència és de veure que hi ha tecnologia
que permet de conciliar tots els requisits,
que hi hagi seguretat i, alhora, que hi hagi privadesa,
de manera que només se sàpiguen els moviments de la gent deshonesta.
però que la gent honesta no es vegi afectada
pel control que suposa la videovigilància.
Perquè quin marc legal hi ha en tot això?
A l'estat espanyol hi ha lleis que obliguen a advertir
de quan hi ha videovigilància, però prou.
Hi ha països, fins i tot, en els quals no és ni necessari advertir.
A banda d'advertir sobre l'existència de videovigilància,
el marc legal de l'estat espanyol restringeix l'ús de videocàmeres
a llocs que realment siguin estratègics
o que siguin llocs que cal vigilar per alguna raó especial,
com ara aeroports, hospitals...
És a dir, un no pot posar...
A la balcó de casa seva no pot posar una càmera, per entendre'ns directament.
Ha de demanar-ho.
Per què on és el límit de tot això?
Perquè a vegades s'utilitzen potser eines com aquestes,
com has dit, per persones deshonestes,
que potser a vegades no acaba de funcionar.
Hi ha hagut casos bastant denunciables, com a Àustria mateix,
on els propietaris d'edificis que tenien habitatges de lloguer
optaven per instal·lar càmeres a la façana de les cases
per detectar gent que fes grafitis.
Aleshores, clar, això resultava que al final permetia
de rastrejar els moviments dels estadans, dels llogaters, de la casa.
I això, clarament, era infringir els drets d'aquesta gent
per garantir el dret del propietari de saber qui fa els grafitis.
Això no és proporcional, per tant, aquí hi ha un límit que no cal traspassar.
Situacions com aquesta s'han d'evitar.
Quan es posen càmeres ha de ser per una raó superior,
per una cosa...
És a dir, que el benefici que s'entreu sigui superior
al perjudici que s'ho posa per la gent vigilada.
Quan parlem de privadèsa, també en ve el cap de xarxes socials, internet,
on també una mica fins a quin punt el ciutadà,
la persona que accedeix a la xarxa,
té privadèsa i fins a quin punt, vaja, és totalment vulnerable.
A les xarxes socials, tal com estan muntades avui dia,
n'hi ha molt poca de privadèsa.
I realment fa pensar el fet que la gent s'hagi apuntat en massa
a alguna cosa com Facebook.
És a dir, a dir quines són les teves aficions,
a admetre que es pot anar comunicant a tothom
què fas i què deixes de fer.
Realment, quan veus que la gent fa això,
comences a pensar que potser no la volem, la privadèsa, tots plegats.
Però jo crec que és un problema de falta de consciència.
En el cas de les xarxes socials ja hi ha hagut alguns disgustos.
Són sàlves les històries de caps de personal
que abans de llogar algun empleat
miren si és d'alta Facebook,
si l'empleat resulta que és un senyor,
posem per cas, amant de la diversió nocturna i les festes,
a la millor acaba sent algú que no és llogat.
I això ha passat.
I suposo que ets un dels riscs que tenen aquestes xarxes,
per exemple, com citaves la del Facebook,
el risc aquest que vaja t'enxampin fent coses
que potser no volies que t'enxampessin.
No, certament.
De fet, la defensió de la privadèsa no és no dir res a ningú,
és dir allò que t'interessa dir en cada moment.
En el moment que tu et connectes a una xarxa social,
t'hi poses com a usuari,
no saps qui està veient allò que t'ho penges.
Per tant, perds el control.
I això és perillós.
I la seguretat a internet?
Perquè sí que cada cop més s'avisca en els darrers 4-5 anys.
La gent confia més en, per exemple, comprar per internet.
Vull dir que sembla que la gent hi té més confiança.
Diguin el que diguin les empreses que produeixen antivirus
i coses similars,
la compra per internet és bastant segura a les d'ara.
En particular, és més segura encara
si fa servir ordinadors que no són de Windows.
Si fa servir Apple, si fa servir Linux, és molt més segura.
Però fins i tot amb Windows es pot confiar
que no és pas més insegur comprar per internet
que comprar en un restaurant
on dones la targeta de crèdit a un cambrer que el perds de vista.
Vull dir, això segurament és bastant més insegur
que no pas comprar un bitllet d'avió per internet en aquest moment.
I en quin moment ens trobem?
Pel que fa a aquesta relació dels dos conceptes
que dèiem a l'inici de l'entrevista,
videovigilància i privadesa.
Suposo, a nivell teòric o a nivell d'investigació.
En quin moment ens trobem?
A nivell d'investigació hi ha tecnologia, com deia,
per combinar les dues coses
i fer que la videovigilància pugui ser selectiva,
només orientada a gent que hagi fet infraccions.
El que passa és que aquestes tecnologies
no estan arribant al carrer.
Al carrer s'estan instal·lant tecnologies velles
que són bastant invasives.
O sigui, són tecnologies que vigilen tothom indiscriminadament.
I d'això parlaré a la meva intervenció d'aquí un moment.
És que caldria que els poders públics,
les empreses que installen videovigilància,
s'assabentessin que hi ha tecnologies que preserven privadesa
i si cal pagar una mica més, que paguin una mica més
i instal·lin coses que respectin la privadesa dels individus.
Això però passa a nivell de l'estat espanyol
o és una mica a nivell mundial, a nivell en general?
És en general.
És més fàcil trobar tecnologia antiga
que no discrimina entre bons i dolents
per dir alguna cosa i que enregistra tothom.
Per trobar tecnologia nova i instal·lar-la
has d'estar motivat
i potser t'has de gastar una mica més de diners.
I això a vegades no és fàcil
per la gent que instal·la càmeres.
Doncs Josep Domingo, moltíssimes gràcies.
No res.
Doncs ja ho heu sentit, Giovanna, realment interessant.
Tot aquests conceptes els repassaran Josep Domingo
al llarg d'una hora i quart de conferència.
Jo em quedaria amb una de les frases que ha comentat
d'allò que la privadesa és dir allò que t'interessa
i dir-ho en cada moment i en el moment oportú.
Per tant, és un cap encara que falta molta investigació
i que es parlarà durant aquests dos dies a la Ciberàgora 2009.
I és el que diem sempre, és la corresponsabilitat.
Legislació naturalment, control naturalment de les xarxes,
però els primers que hem de controlar
i autocontrolar la nostra funció dins de les xarxes
són nosaltres mateixos i ens entestem.
I aquesta falta de consciència social, també, que ha comentat.
La nostra vida privada i la posem en un Facebook
i tot i, escolta, doncs, després no et queixis,
que, de fet, estàs exhibint la teva privadesa,
doncs, després, si totes aquestes dades van a parar allà on no vols,
doncs, també...
En fi, és una mica tasca de tots, com tot, no?
I tant, i el que ho comentava, de la consciència social que vagis,
el camp que encara falta més per caminar.
Si et sembla, Iolanda, repassarem el programa que hi ha per avui,
ha començat ara amb la videovigilància i privadesa,
ha sigut la segona ponència, que parlàvem ara amb en Josep Domingo,
de la una fins a les tres hi haurà una pausa,
i després es reprendran les jornades amb el ciberdelicte,
que anirà a càrrec del senyor Robert Mora,
sergent del cos dels Mossos d'Esquadra,
i la jornada d'avui acabarà amb una taula rodona,
implicacions socials i vagals del rastreig la videovigilància
i el ciberdelicte, moderada, doncs, també per en Josep Domingo,
que hem parlat fa una estona amb ella.
Per tant, ponències interessants que es faran durant dos dies
al Palau de Congressos de Tarragona.
Molt interessant, i ara que esmentaves un dels comandaments
dels Mossos d'Esquadra, aprofitem l'avient entesa per dir
que a partir de dilluns vinent, un cop al mes,
ens visitaran els Mossos d'Esquadra, aquí al matí de Tarragona Ràdio,
i ens explicaran coses molt útils i molt curioses.
La propera setmana començarem, doncs, explicant
algunes estafes que es donen
i en les que podríem caure de quatre potes.
Ja avancem un dels continguts de la propera setmana.
Gràcies, Josep.
Fins després, Joana.
Ens retrobem ara i el que farem tot seguit
és convidar-vos a participar en aquest temps
de concurs, distès, senzill, és l'última paraula.