Dos minuts i mig, un quart de doze del migdia,
el Consell Comarcal de la Terra Alta
ha presentat a la Fundació Príncep d'Astúries
la candidatura al Premi de la Concòrdia
a l'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó.
Ho va fer a finals de juny
i des d'aquells moments l'entitat està recollint
el suport de tot tipus d'entitats i personalitats públiques.
Ja se n'han afegit unes quantes,
però cal rebre tot el suport possible
i ara ho comentàvem amb un dels nostres convidats,
que tenim la sort que ens acompanyi.
Si no s'aconsegueix, que esperem que sí,
com a mínim haurà estat una altra via per parlar-ne,
perquè sembla que la realitat és tossuda
i tot i que hi ha moltíssimes iniciatives, institucions,
persones i entitats que des d'una perspectiva de la pau
volen parlar del que va passar en aquest país,
doncs diuen que no, que s'ha de passar pàgina i no parlar-ne.
Saludem Pere Godall, bon dia.
Benvingut, moltes gràcies per acompanyar-nos.
El Pere Godall, jo imagino que no necessita gaires presentacions
per moltes coses, és una persona molt activa
ja el coneixeu, però l'hem convidat en qualitat de president
de la Lleva del Biberó a Catalunya.
I a l'altre costat del fil telefònic
tenim el coordinador anomenat pel Consell Comarcal de la Terra Alta
per a la promoció d'aquesta candidatura,
que és Antonio Calvo.
Antonio, molt bon dia.
Hola, bons dies.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
A vosaltres, vosaltres.
A veure, aquestes persones que puguin pensar
ja estem una altra vegada amb el mateix, si no, cal continuar.
¿Me lo preguntes a mí?
Sí.
No, yo, bueno, yo creo que los librerons llevan casi 30 años
hablando de paz y de concordia y de hermandad entre las gentes
y de los pueblos, y nadie les ha podido decir que eso es revivir otra vez.
Creo que han dado un ejemplo de lo que, de denuncia de una barbarie,
y lo han hecho con hechos.
Hicieron un monumento en Camarasa
y después hicieron un monumento a la paz en la cota Sechengxing,
en la serra de Pandols,
donde en esos años nadie decía nada,
o casi nadie, no voy a decir nadie,
sino que ellos demostraron con los hechos
lo que durante casi 30 años van diciendo,
paz y concordia entre las gentes,
como una forma de vivir esta vida.
Pere, ¿cuán os van a...?
¿Cuán vau anar a files vosaltres?
Porque cuando es parla de la...
Deixem saludar la amiga Antonio.
Sí, perdona, clar que sí.
Saludeu-vos.
Porque no me he puc saludar encara.
Hola, Antonio.
Señor Pere, un abrazo.
Nada, señor Pere, nada.
Es un gran edicto.
Es el Pere, eh?
No es el señor Pere, es el Pere.
Sí, es el Pere.
Es el Pere.
Ya me conoce de muchos años.
Sí.
Y yo estoy muy contento de estar con él con un medio.
Es el promotor de los aviones de reacción que vienen.
a hacer unas caballolas del día del 25 de julio.
Es el principal promotor.
Y esto hay que agradecérselo porque es un espectáculo en el que el día...
Pues es un ingrediente más para las trobadas.
Muy buenas noches.
Muy buenos días.
El Pere està estupendo, ja el coneixeu i el veieu sovint i el veurem ara a les festes
de Sant Magí al Festival del Montcamp Tarragoní perquè no hi faltarà.
Però clar, cada cop en sou menys, Pere.
Què passarà quan no sigueu cap de vosaltres?
Qui se'n recordarà de tot això?
A l'any de les trobades dels biberons, des del primer fundador que va ser l'Antoni Quintana,
per l'any 82, ja vam assistir, ve truït fer-te una memòria.
A l'any ja es va acordar un justatut, una sèrie de principis, i es va quedar que fins
que quedéssim 10 biberons, tenim que seguir fent les trobades per demanar la pau
i que sempre hi hagi pau, que no hi hagi guerres.
O sigui que, home, últimament fem unes treballades enormes, perquè jo de president provincial,
en un any i mig, que era vicepresident regional, i ara actualment ja soc el president.
O sigui que són molts els meus dos antecessors, dos amics meus, i penso que una sèrie
de mig que tenia, director i dirigents enllaços, se van trencant això.
No sé els que arribarem, perquè cada cop són menys.
El que passa és que la voluntat segueix com el primer dia, tal com ho va fer el fundador.
Jo sé que això, fins que si hi haguin 10, aguantarem de fer les trobades
perquè la joventut que sàpiga el que són les guerres.
I el més principal de tot és que s'ha de perdre aquesta geologia que hi ha de manar
un mal a l'altre. Això encara és molt difícil de retirar-ho, eh?
Deies, Pere, que lògicament, que vau perdre una guerra, però vau perdre
quelcom que no es pot recuperar mai, que és la joventut.
Vau perdre la joventut, vosaltres. Ara em deies, jo ara per Sant Magí,
que la gent surt al carrer, els joves entren, surten, això nosaltres no ho vam poder fer,
perquè ens van robar la joventut per posar-nos un arma a les mans.
I sap el que bonic que és això? És que no té preu això, eh?
Jo que no penso que dos dies que troqui que hi ha gent que surt al carrer i que hi surten.
Però, mira, és que no sé, la gent humana, tota la vida hi ha guerres,
i segueixen vivint guerres. I jo sempre he dit que és per manar.
Tot és per manar. I el que passa és que se la carrega sempre el just pel pecador,
el que no té cap culpa.
Perquè, Pere, a quina edat vau anar vosaltres a la guerra?
Jo vaig anar als 17 anys.
17 anys. És a dir, us cridaven, us anaven a buscar, com va anar la cosa?
No va ser, perquè...
Ho di per allò que deies, que els joves no ho saben, expliquem-ho,
per tant, un jove ens escoltarà.
O sigui que jo vaig anar forçat, hi havia un govern de la república,
i llavors, he vist el que passava aquí dins,
van caminar a la nostra quinta,
que van dir la del biberón,
perquè resulta que teníem 17 anys.
Lo mal de la casa és que s'incorporàvem a l'abril,
i sense quasi gens d'entrenos ni res es pot dir,
el més senzill o el més elemental,
el juliol del 25 ja passava amb el riu.
Amb bombes de mà,
o sigui que sense ni més ni menys.
Antonio, jo no sé si tú tienes hijos.
Sí, sí, tengo una hija de 17.
Claro, jo també tinc una,
i ara penso, visualizo,
o tots podem visualitzar a nostres fills o a nostres hijes
con 17 anys i verlos
con un fusil atravesant el Ebro
en una guerra, i ens sembla impensable, ¿verdad?
Sin duda, sin duda.
Arrancar a 27.000 críos,
perquè no dejan de ser críos,
on con 17,
és una barbaritat,
i en aquests moments
uno lo ve en los propios
i evidentment la primera reacció
seria meterlos en un baño
i no salen,
fins i tot dins dos anys.
Des de l'octubre,
de aquí no salen.
De aquí no salen,
sin duda, sin duda.
¿Qué pocas més difíciles?
Ja me gustaría mantener la energia
que mantienen
tots aquests abuelos
amb 89 anys,
que quan els veu subir a pandos
o els he vist en diferents trubades,
la verdad es que desprenden
una energia de juventud
y que, bueno,
la voluntad puede más que sus fuerzas,
pero ahí están,
y es un ejemplo.
Yo me gustaría dar un mensaje
a muchos hijos
y a muchas gentes,
a sus hijos, mejor dicho,
y a sus nietos
para que sepan
que sus abuelos
están manteniendo
un mensaje que es digno
y la sociedad tiene que
terminar de alguna manera
o de otra reconociéndolo.
Yo creo que está
más que reconocida
la labor de estos hombres
y sus mujeres,
porque siempre al lado
siempre ha habido una mujer.
Claro.
Y no es un mensaje
ni de venganza,
no es un mensaje triste,
sino todo lo contrario,
es un mensaje de paz
y un mensaje ilusionante,
porque solo hay que ver a Pera
cuando habla
que siempre sonríe.
Sí.
Ah, sí, sí, sí.
Yo, en casa, cuando...
Yo, Pera y su mujer,
bueno,
la verdad es que mantienen
una sonrisa
siempre en la boca.
Jo sempre dic
que encara
tinc manys
per posar.
Aquí,
el senyor Pere Martí,
que és el president
de la Terra Alta
del Consell Comarcal,
un bon amic meu,
no sé si em sé ara,
però fa molts anys
que ens coneixem,
que també és
alcalde de Pinell,
ja sé,
Pedro Crustell,
sento,
ells són els que han pres
la iniciativa
i sap com som nosaltres
i sap el que hem fet,
perquè molta gent
se pensava que tot això
era com aquestes trobades
i una miqueta així
de joerga,
si hi havia sigut
alguna escrita,
de tant a tant,
però nosaltres
sempre érem els mateixos.
Jo,
el que vull dir,
que sempre ens reben
amb els braços oberts
tots els ajuntaments,
per tot Catalunya
que hem anat
amb els trobades regionals,
ens reben,
però amb els braços oberts.
fixos on arriba la cosa
que ara ens hem dit,
ara que es troca
al president nacional,
Vilassar demà,
l'Ajuntament ha acordat
que a veure si podem
fer la trobada
l'any que ve allà.
Em dic que no podem
fer la trobada
perquè en guany
toca organitzar
la província de Tarragona
i a la fi molt vendré,
encara no sé la data
perquè el pocs dilluns
tinc una visita
a l'Ajuntament
amb l'alcalde de la senyor Benet.
No sé encara la data,
però és que resulta
que després de nosaltres
ha de fer la trobada
de Girona
i llavors
a Barcelona
li toca fins a l'any 2012.
Però els ells
jo què s'han construït?
Es disputen
que vagin vostès
a les seves ciutats, eh?
Sí, jo els he dit
que sí que arribarem.
Doncs de moment
que comencin
a donar suport
a aquesta candidatura
des dels ajuntaments
des de tot arreu, eh?
Que segurament
això és el més important, oi?
Sí, yo creo que sí.
Yo creo que
yo agradezco
a Pere Martí
y en general
al Consell Comarcal
de la Terra Alta
que ya hace unos años
se portaron
y con una colaboración absoluta
cuando montamos
la llegada
del ministro de Defensa
José Bono
y la verdad
es que salió todo perfecto
y después
cuando le propuse
al presidente
alcalde
Pinel de Bray
que encabezara
la propuesta
a la candidatura
de los riberons
tardó medio segundo
en decir
andaban.
De momento, Antonio,
tenéis ya
unos primeros apoyos
hay que decir
que es relativamente reciente
el inicio
de esta candidatura
y ya empezáis
a tener bastantes apoyos
de instituciones
de entidades
y también
de algunas personalidades
que es un poco
lo que buscáis
que hay este apoyo
a nivel nacional.
Sí, bueno
el Consell
ha hecho una
ha hecho una labor
institucional
de Consell
a Consells Comarcals
ayuntamientos
al Parlamento
de Cataluña
al presidente
de la Generalitat
y yo he estado
haciendo otro trabajo
pues de entidades
financieras
universidades
después he estado
pues por ejemplo
pues el Ateneo
de
el Ateneo Español
en la Ciudad de México
pues ya nos manda
un apoyo
el Centro Español
de Buenos Aires
pues también
la Caixa Tarragona
pues tardó
una hora y media
en mandarnos
en mandar ya
la carta de apoyo
que decir
que hay
reacciones
bastante rápidas
cuando les llega
la documentación
¿Y cuál es el camino
que hace?
¿Cuál es el proceso
que hay que seguir
para que la Fundación
admita de entrada
como candidata
a esta propuesta vuestra
y luego bueno
que realmente
fuera premiada
con este reconocimiento
del Premio de la Concordia?
Bueno
según lo que marcan
los estatutos
una entidad
manda
la candidatura
razonada
a la Fundación
Príncipe de Asturias
y después hay
un periodo de tiempo
en el que
otras entidades
a título personal
o de carácter público
pues se van
hacen apoyo expreso
a la Fundación
y la forma
de hacer
ese apoyo
es muy sencillo
Fundación Príncipe de Asturias
en un fax
en una carta certificada
pues
la entidad tal
pues apoyamos
la candidatura
de la lleva
del biuro
para el Príncipe de Asturias
Premio de la Concordia
y con eso
es con algo
que sea
demostrativo
fehaciente
que es una sociedad
una universidad
cualquier tipo
de sociedad
cultural
pues con eso
es suficiente
aquellas personas
que no tenemos
una dimensión pública
que no somos instituciones
ni personalidades
ni personajes
conocidos
también podemos participar
de apoyar esta candidatura
a nivel individual
también puede mandar
una carta de apoyo
bueno pues no sé
si una hora y media
porque estamos en el programa
calculados dos y media
que la enviaremos ya
van a ser más
Caixa Tarragona
no no Antonio
a ver
ahora formalmente
o sea que
el apoyo a esta candidatura
lo podemos hacer
cualquiera de nosotros
si si si
cualquiera
cualquiera
lo puede hacer
todo el mundo
de hecho
todas las universidades
en Cataluña
están con ese comunicado
con esa información
muchas cajas
cajas de ahorros
entidades financieras
pues pues hemos mandado
cartas a muchos sitios
y aún así
estamos siguiendo
mandando documentación
de apoyo
a a muchos lugares
sobre todo
en Latinoamérica
a ver
a ver cómo responden
¿Tienes conocimiento
que en ediciones anteriores
de de este premio
a la concordia
se haya significado
alguna asociación
o entidad
relacionada
con la guerra civil española?
No
no no no me consta
no lo sé
mejor dicho
quiere decir
no no no tengo constancia
sé
que por ejemplo
una persona
que nos ha apoyado
instantáneamente
ha sido
el presidente honorífico
del Comité Olímpico Internacional
Antonio Samarán
y estamos
y Vicente Ferrer
también fue
vivero
y estamos
pues bueno
pues pues
esperando
que de algún día
pues nos manden
alguna carta
diciendo
pues oye
hemos mandado
la carta de apoyo
que aunque
es difícil
porque
porque hay
otras personas
o hay
el Comité
la Fundación
pues entenderá
o valorará
todos los
que otras entidades
han presentado
pero nosotros
tenemos
creemos que
sin desmerecer
ni de quitar
la más mínima fuerza moral
que los demás tengan
pues entendemos
que
que la lleva
el Bureau
lleva casi 30 años
con un mensaje
claro
concreto
que no ha variado
y además
ha demostrado
durante todos estos
28 años
desde su creación
desde el año 82
en en en
en capellades
por por Antonio Quintana
y y muchos más
pues ha demostrado
pues que
que han hecho
y y están demostrando
pues eso
ese mensaje continuo
que que que han hecho
a lo largo de este tiempo
pero
además un monumento
que que bueno
después
eh
yo creo que es
un poco mítico
y un poco emblemático
de lo que
es un lugar de encuentro
de paz
¿no?
y puede
es por por la batalla
del Ebro
pero yo creo que es
extensible a
a muchas más
¿no?
Pere en el teu cas
però també
en la resta de
de companys
viberons
les vostres famílies
els vostres fills
els vostres nets
com viuen
aquesta experiència
que teniu vosaltres
de continuar endavant
de reunir-vos
de fer la trobada
cada any
si és
ja està l'àvia
amb les seves batalletes
no
sí
no
o sí
això les batalletes
dels primers dies
després veuen
que era alguna cosa
més important
que tot això
sí
ara els primers dies
que ens vam reunir
les primeres trobades
tothom anàvem aquí
marcant-nos un paper
quins érem
d'on quina divisió
havíem estat
però això va ser
els primers dos anys
però una vegada més
va passar això
ja no se'n parla
més de la guerra
o sigui que les trobades
no parleu de la guerra
les trobades?
no se'n parla
o sigui que
i més quan
fem parlaments
o sigui
ja s'ha de tant
que ningú
se desviï
perquè si desviï
se t'agra
no volem
políticament
que no parli ningú
de la guerra
perquè la nostra trobada
ja viven uns
dels que estàvem
amb els nacionals
i viven uns que estan
amb els nacionals
i des del primer dia
que es vam reunir
som unes germans
vam juntar tots
i això
som parlat moltes vegades
perquè ara fa 3 o 4 anys
vam fer també
el Corvera d'Ebre
va fer el que era
l'alcalde d'un tal
que ell no coneix
aquest de Corvera
va fer un acte
de conciliació
perquè vam ajuntar
els traqueters
els del Franco
els forces aneres
els italians
la brigada de l'Azul
els biberons
i tots se l'hem ajuntat
i fer uns discursos
perquè ens conciliessin
perquè això
i Holanda
encara de dalt
encara existeix
molt
molt d'odi
encara
o sigui que jo
ni trobàvem això
clar
hi ha famílies
que els hem matat
els uns
i la mateixa família
els hem matat
els altres
i esclar
això només fa 71 anys
i encara
aquesta generació
encara hi ha
però jo sempre estic dient
que hem de ser
hem de fer pau
hem de mirar de la pau
hem de mirar
de parlar
abans d'agafar un arbre
perquè quan s'agafa un arbre
tot és destrucció
tot és
ja
el que és
on la persona
s'ha perd tot
perquè me'n recordo
quan estava la guerra
jo per què tinc
que tirar tiros
i els altres
per què me'ls tira
si no el conec de res
aquell home
no ha fet res
entre mi
i jo
per què tinc
és que no ho concebíem
això
però clar
per darrere
quan atacàvem
perquè eren molt obvidients
perquè clar
17 anys
anem obvidients
doncs ens marcaven
que no podíem
retrocedir
i davant
teníem els altres
o sigui que
els altres
total
que el que és la guerra
no es pot parlar
jo sempre dic
el mateix
es té que mirar
de parlar
i parlar
i parlar
jo primer
jo m'encaro
les bombes
a casa
quan tenia 16 anys
vam matar
el pare
la filleta
la padrina
moltíssim
de la família
pel dia
que van entrar
els nacionals
aquí
el dia 15 de gener
jo vaig entrar
junt
amb la retirada
junt amb ells
i per no
mesclar-me amb ells
al campo de Marta
em van vestir
de pagès
o sigui que
jo vaig entrar
barrejat
amb els nacionals
vestits de pagès
em vaig quedar aquí
perquè vaig dir
jo no camino més
baixia de l'Ebro
fins aquí caminant
jo no volia més
però vaig dir
escolteu
per això
has de quedar a pensar
però jo la mateixa nit
que el meu germà
treballava a l'hotel París
em vaig dir
Pere
vols vir a tocar el piano
tenim uns italians
aquí
que no els hi fa res
conyar
vi
menjar
això no els hi fa res
i farem una festa
que busquen musis
jo
vaig entrar
el mateix dia que entrava aquí
jo tocava el piano
pels italians
aquells italians
van resultar
que eren els que vien
tirar les bombes
la seva patrulla a casa
m'hi girar-vos
aquells per als qui tocaves
eren els que havien llançat
les bombes
que havia matat la teva família
escolti
i jo
sense dir res
em van dir que toqués
em van donar un himne
la Giuvenessa
italià
que encara el tinc a casa
perquè els hi toqués l'himne
jo vaig tocar l'himne
que sí
i van cantar
i cantar ells
però com són les coses
van dir que ells
anaven per la CNT
que estava uns 100 metres
van comentar allí
sense dir res
nosaltres jo no vaig dir res
que era militar ni res
jo m'he passat
de la persona
però vull dir que
jo vaig per reconèixer
però s'ha de ser
perquè les idees
que pensi tothom com vulgui
si aquí
per mi que tot solidarit
i som demostrat
aquesta lleve
té això
que hi ha una solidaritat enorme
una lleve
que té un sinònime
que és concòrdia
jo no sé si la rebreu
en forma de premi oficial
de la fundació
però a vosaltres
el premi de la concòrdia
ja l'heu guanyat
amb les accions que feu
i amb la relació que teniu
que s'enombri
i estic content
el que em sap greu
és que molts
que s'han mort
els companys meus
que venien
o els punxaven a l'edat
ja no veuran
que els joveu
es fet molta il·lusiós
però és bé
és bé d'això
molt bé
Pere Godall
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
sempre que cridem al Pere
no dubten venir aquí
per cert
que diumenge
teniu el festival
del Montcamp
a l'edat
aquest és un altre tema
tocaràs unes altres peces
en aquest cas
no aquests himnes
i aquestes coses
sinó tot al contrari
un altre tipus de música
de veritat
moltíssimes gràcies
i enhorabona
per la tasca que feu
Antonio
doncs no res
que la gent
ha enviat adhesions
i això servirà
si no se consigue
el premi
servirà
perquè se siga
hablando
de la lleva del biberó
esperem
esperem
y desejamos
que sea así
y recordar
que el día
10 de noviembre
la trubada
se hace
en la serra
de Pándols
en la cota
Setzenzing
no
se está equivocando
Antonio
Antonio
10 de octubre
10 de octubre
ah sí
10 de octubre
menuda memoria
que tiene pera
el 10 de noviembre
y a 10 de mucho frío
ahí arriba
el 10 de octubre
es una buena idea
el 10 de octubre
además
estamos ya
preparando
y mandando la garda
para que
también siga habiendo
una exhibición aérea
muchas gracias Antonio
pues nada
recordemos que
este tipo de encuentros
están abiertos
a todo el mundo
que quiera ir
que no solamente
para los de la lleva
del biberó
y las familias
quien tenga interés
que vaya
ahí estarán todos
puntualmente seguro
Antonio Calvo
muchísimas gracias
por atender nuestra llamada
mucha suerte
y buenos días
buenos días
y un abrazo
encantado de poder hablar
con vosotros
hasta pronto
adiós
hasta luego
chau