Les 10 del matí i 11 minuts,
estem en directe en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
parlant durant els propers minuts de la crisi econòmica,
de l'atur i de les mesures que ha engegat
o vol engegar el Departament de Treball de la Generalitat,
concretament aquí a les nostres comarques,
per mirar de pal·liar en la mesura del possible l'impacte de la crisi.
De fet, una de les notícies de la setmana
és que el Departament de Treball de la Generalitat
veurà augmentat l'eminent el seu pressupost global
en un 41%.
Això vol dir que hi ha una clara voluntat
per part del Govern de la Generalitat
de reforçar aquestes mesures, aquestes iniciatives,
per pal·liar l'impacte de la crisi.
Per parlar de les polítiques en general del Departament de Treball
i d'alguns aspectes en concret,
avui hem convidat el director territorial
del Departament de Treball de la Generalitat a Tarragona,
el senyor Josep Maria Solanes.
Senyor Solanes, bon dia.
I també el director del Servei d'Ocupació de Catalunya a Tarragona,
al senyor Ramon Inglés.
Senyor Inglés, també, bon dia.
Bon dia.
Senyor Solanes, un 41%, aquesta és una notícia, suposo que, important,
perquè veure reforçat el pressupost en un moment de crisi com l'actual
i en un moment en què el pressupost, segurament,
del Govern de la Generalitat tindrà aspectes restrictius,
aquesta suposa, senyor Solanes, una voluntat clara del Govern
per reforçar a la mesura del possible
tot el que cal fer contra la crisi econòmica?
Això demostra, efectivament, un veritable esforç
per part del Govern de la Generalitat
per anar a buscar solucions en un dels sectors més afectats avui
pel tema de la crisi, que és el sector dels treballadors
i la gent que està amb l'atur,
les xifres són contundents en aquest aspecte.
Tenint en compte, com vostè mateix ha dit,
que tenim un greu problema pressupostari,
fer l'esforç per potenciar amb aquests increments
el pressupost destinat a pal·liar el tema de la manca de feina
demostra la voluntat, en diferents aspectes,
la voluntat del Govern a través del Departament de Tivall
de donar sortida a aquest problema.
L'augment del pressupost va acompanyat de noves mesures,
de novetats pel que fa a les polítiques de treball
o és més aviat reforçar, amb més diners,
el que ja s'està fent?
Sí, bàsicament és reforçar programes que ja s'estan fent.
De totes formes, en el 2009 ja hi ha hagut novetats,
s'han posat en marxa programes nous formatius,
com són el Crèdit Formació,
o el programa del Format,
que han tingut un èxit, diríem, relatiu,
un èxit important,
i el que pel 2010 s'apartem a fer
és reforçar totes les línies,
bàsicament, de formació, de qualificació professional.
Entenem que la sortida de la crisi
ha de ser a través de millorar
la qualificació professional del conjunt de la població,
aturada i no aturada,
i també una altra línia que es potenciarà,
que el govern va aprovar el dimarts passat,
és la subvenció a la contractació directa de persones aturades.
Això fa a través de convenis amb les entitats locals,
bàsicament, i també amb entitats sense ànim de lucre.
Aquesta fórmula que comenta ara,
en què consisteix?
Això de contractar directament personal aturat?
Bé, el Servei d'Ocupació de Catalunya
subvenciona i selecciona a través d'un concurs
que porta a terme pel sistema que es diu de concurrències competitives,
selecciona una sèrie de projectes,
el que entén que són projectes que poden augmentar la qualificació
i donar una experiència a treballadors que estan en atur
perquè els permeti, posteriorment,
una millor inserció en el mercat de treball,
i subvenciona al 100% la contractació d'aquestes persones.
Aquest any ha sigut ja també molt important
la quantitat que s'han dedicat a aquest programa
i per l'any que ve aquesta xifra s'a més que duplicarà.
Les últimes dades, ja que estem parlant de persones aturades,
les últimes dades oficials ens indiquen
que tenim 59.000 persones inscrites a les llistes de l'atur
en el conjunt de la demarcació.
una xifra que, per cert, l'última del mes d'octubre
va ser especialment negativa,
va créixer un 4,25%,
molt més que altres demarcacions de Catalunya.
Aquesta última xifra té alguna explicació en concret
o aquestes fluctuacions per damunt
o per sota de la mitjana de Catalunya i d'Espanya,
en fi, són molt collonturals?
Sí, el creixement del 4,25%
va ser també el que va haver quasi en el conjunt de Catalunya.
Tarragona, com altres demarcacions, com Girona,
tenen uns segles, uns segles productius
que, en part, estan lligats al tema del turisme.
Setembre, octubre, novembre, costumen a ser mesos tradicionalment
en què l'atur puja a les nostres comarques.
I aquest any, doncs, hauríem d'afegir aquesta situació de crisi,
doncs l'atur també ha pujat.
I ha pujat més o menys quan va pujar l'any passat.
El que passa és que ara partim ja de quantitats més altes.
I les pujades en termes absoluts són més considerables,
són xifres més elevades.
De totes formes, jo diria que està ralentitzat
aquest creixement de l'atur.
Si anem a les xifres de l'EPA,
el mes passat es van donar les xifres de l'EPA del tercer trimestre,
tenim una xifra d'atur, un percentatge,
una tasse d'atur del 15,95%,
el mateix que té Catalunya,
o sigui, estaríem, diríem, en el promig,
i suposa una ralentització dels increments
que hi ha hagut en els trimestres anteriors.
Les previsions, si parlem d'atur,
suposo que em diran que són molt difícils d'establir,
però podem pensar que encara tenim uns quants mesos per davant
amb xifres negatives?
Home, la veritat és que encara el tema,
m'imagino, m'imagino que encara el tema no l'hem acabat.
Segurament que continuem una mica a la baixa.
Les previsions d'agraixement l'altre dia,
la consellera de treball va participar en una tola rodona
amb dos importants professors d'economia
i parlaven que les últimes dades
representaven ja pràcticament confirmar aquest fet
que havíem arribat ja a la part més baixa de la crisi
i les últimes dades que hem conegut,
no farà un parell de dies, del tema del PIB i tot això d'aquí,
donen la sensació que anem una mica cap endavant.
Però jo penso que retornar a les dades de l'any 2007-2008,
fins i tot seran molt difícils, no ho farem d'immedia.
Tenim un sector molt afectat,
que és el sector de la construcció,
amb una mà d'obra que en aquell moment
va cobrir les necessitats que tenia el sector,
i és una mà d'obra pràcticament sense qualificació,
amb un problema que afecta a molta població immigrant,
amb unes condicions de difícil recol·locació.
L'esforç que ha comentat el senyor Inglés de la formació
s'ha de fer amb aquests col·lectius
que tenen realment una dificultat afegida.
Una persona qualificada li costarà més o menys trobar feina,
però una persona sense qualificació,
tenint en compte que el sector de la construcció
tardarem, com dic, anys en recuperar una mica
el que és la marxa normal,
no tampoc el que havíem patit fins ara,
que allò era una cosa de bogeria.
Costarà integrar aquest col·lectiu,
i costarà, serà difícil de col·locar.
Per això la premissa bàsica és la formació.
Més que abocar aquestes persones
a trobar una feina que ho tenen molt difícil,
prèviament cal passar per un procés de formació.
Això creiem.
L'estructura de la població que està en atur
ens diu clarament que, fonamentalment,
la major part hi ha de tot l'espectre,
diguem, sociològic i formatiu,
i amb totes les titulacions acadèmiques,
però bàsicament és en persones sense qualificació.
Per sortir de l'atur, el primer consell és
qualificar-los professionalment.
sàpiga fer coses que no sàpiguen fer tota la població,
és a dir, no oferir només la força de treball,
diríem, que està qualificada com a peonatge,
sinó poder oferir força de treball
amb una professió, amb una ocupació determinada.
jo abono totalment el que ha manifestat el Joan Maria
en quant a la possible evolució de les xifres d'atur.
Aquí en el Camp de Tarragona,
l'atur pot ser que segueixi pujant,
no solament perquè hi hagi destrucció del lloc de treball,
que jo diria les xifres d'afiliació a la Seguritat Social
ens diuen que el lloc de treball actualment
no se n'estan distribuint, no se n'estan destruint.
El que passa és que estem en unes comarques
en què la població creix,
i per créixer la població, creix la població activa.
Les dades de població activa del tercer trimestre
es diuen que la província de Tarragona
ha pujat la població activa,
el conjunt de Catalunya ha baixat lleugerament.
I per tant, tenim de fer un doble esforç,
tenim un doble esforç de mantenir el lloc de treball que tenim,
però de crear-nos de nous perquè s'incorporen
noves generacions i nous ciutadans
al col·lectiu de població activa.
El perfil de persona aturada majoritari,
el perfil majoritari és el que dèiem,
home, bàsicament, amb nula qualificació,
molt poca qualificació,
que ha treballat sobretot en el sector de la construcció
en els últims anys,
i hi ha d'una determinada franja d'edat,
mitja alta, seria aquest?
Exactament.
La situació de crisi ha fet que l'increment d'atur
s'ha produït, bàsicament, en homes.
Avui la tasa d'atur dels homes
és superior a les dones,
no era així, fa dos anys.
I també hi ha un component,
i és que a Tarragona tenim un alt percentatge
de població activa, de població d'origen estranger,
que també és un fet una mica diferencial.
Un de cada quatre aturats,
a l'origen de Tarragona, és d'origen estranger.
Més enllà del tema de la formació,
que han esmentat molt en aquests primers minuts de l'entrevista,
el Departament de Treball té en marxa altres iniciatives,
o altres elements, per exemple,
una cosa que s'anomena,
una cosa que hem permès en l'expressió,
Aula de Recerca Intensiva de Feina, no?
És això.
En què consisteix aquest element que serveix,
que ajuda a les persones a trobar feina?
Sí, el 2009, en els esforços que ha fet el Departament de Treball,
i on hi ha hagut, diguem, una ampliació de l'actuació més considerable,
ha sigut en l'aspecte de l'orientació professional.
S'han incorporat al Servei d'Ocupació de Catalunya
una sèrie de tècnics altament especialitzats,
14 en el camp de Tarragona,
que permeten que hàgim ampliat considerablement
aquest servei d'orientació professional.
Totes les persones que demanen aquest servei
estan en una llista d'espera
i són ateses adequadament.
I una línia concreta d'aquesta funció d'orientació professional
són les aules de recerca activa de feines,
que vam inaugurar ara fa un any,
va inaugurar l'octubre del 2008,
portem un any a escatx.
Són unitats en què, entorn de matí i tarda,
això es té de donar a conèixer,
per si algú es pugui estar interessat
i tingués disponibilitat en un torn o en un altre,
en tots de matí i tarda,
dues persones, uns tècnics altament especialitzats,
l'acompanyen en aquesta tasca tan complicada,
tan difícil que és la recerca de feines.
L'acompanyen donant-li les instruccions necessàries,
compartint un espai on hi ha disponibilitat
de viatjar per internet,
d'utilitzar les noves tecnologies,
se li informa de quines són les webs de recerca de feines
més importants per la seva qualificació professional,
per les seues característiques,
i aquest any que portem,
160 persones actualment han trobat feines a través d'aquest servei,
que suposa una dedicació d'un mes.
tenim funcionant una d'aquestes aules a la ciutat de Tarragona
i esperem el pròxim any
poder-ne inaugurar un altre,
possiblement a la ciutat de Reus.
On està aquesta oficina de Tarragona?
Per a la gent que ens ho estigui escoltant
i pugui estar interessada?
Sí, està a la nostra oficina del carrer de Sant Antoni Maria Claret.
Altres qüestions, senyor Solanes,
altres polítiques que destacaria del Departament de Treball
que, en fi, en la línia del que comentàvem al principi
d'intentar pal·liar la crisi en la mesura del possible.
El Departament, a banda de l'esforç,
que ja fins ara hem estat parlant d'ell,
l'esforç que s'ha fet per aquest any i per l'any que ve,
tenint en compte el problema de la situació de la gent aturada,
no ha deixat de banda altres temes que porten treballant
també fa temps, el tema de la prevenció de riscos laborals.
Els resultats d'aquest any
són bastant millors que els de l'any passat
en quant al resultat d'accidents,
fonamentalment amb el tema d'accidents mortals,
que fins ara portem una línia descendent molt important
i que això dona una satisfacció,
encara que siguin dues persones menys,
o sigui, són dues persones que encara continuen amb nosaltres
i això és molt important.
Amb la política d'igualtat,
dintre del que és la política d'igualtat,
hi ha dues parts, una, el tema de la dona,
de la dona en el món del treball,
els esforços que s'estan fent són permanents,
ahir mateix es va fer una presentació aquí a Tarragona
de com està aquesta política,
a Reus es va fer també ahir unes actuacions
de cara a posar en marxa pràctiques
que donin a la societat un coneixement
de la política d'igualtat,
que és el que ens falta,
fer un gran esforç perquè la cultura nostra
s'integri dins d'aquest món de la igualtat.
I un altre esforç que s'està fent també
i que té lògicament una gran importància
des del punt de vista social
és el tema dels centres especials de treball,
que és un esforç que ha fet el Departament de Treball
fins a l'any 2008,
la gestió estava encomanada a acció social i cidadania,
l'any 2009 s'ha transferit aquesta competència
per ordre i de comú acord
amb els acords de govern
i les pràctiques de govern
establertes pel govern de la Generalitat
i ha sigut a partir d'aquest any
quan ha sigut el Departament de Treball
el que s'ha fet càrrec d'aquestes polítiques.
I aquests centres especials de treball
en què consisteixen?
Són centres que tenen com a visió
la inserció al món laboral
de gent amb discapacitat.
Llavors, l'esforç que s'està fent
és perquè aquest sector,
aquest centre especial de treball
que aniran uns 10 o 12,
a tot el camp de Tarragona,
era un sector que estava molt abocat
al sector de la indústria auxiliar de l'automòbil,
que això ha provocat molts de problemes
perquè han anat perdent les fonts d'ingressos.
Perquè no només viuen de l'ajuda
o de la subvenció del Departament de Treball
ara a partir del 2009,
sinó que a més tenien altres fonts d'ingressos
com ha de ser,
que és la participació en processos
de línies del teixit productiu
del sector de la indústria.
I això ha provocat que moltes accions
que les empreses derivaven
en aquest centre especial de treball,
al final l'empresa l'ha tornat a recuperar
per ella mateixa perquè no té feina.
Llavors això va provocar
una sèrie de problemes
i això ha provocat un abocament
d'esforços per part del Departament
amb diferents línies.
Línies que van encaminades
no només a donar subvencions,
perquè el futur d'aquests centres
la subvenció té que ser una part,
però no la font principal d'ingressos,
sinó un esforç
en formar gent que ja treballa
en aquests centres
i formar-los des d'un punt de vista gerencial.
No hem d'oblidar
que la majoria d'aquestes accions
o aquests centres
s'han creat
formant associacions de pares
que tenen familiars,
fills fonamentalment,
amb aquesta situació de discapacitat.
Això ha provocat
que estiguin gestionades fonamentalment
per pares
i això ha fet necessari
per intentar buscar altres vies
i que es mantinguin vives
aquestes associacions
o aquests centres de treball
fomentar la formació
de persones
que siguin capaços de dirigir
més amb el cap que amb el cor
aquests centres
i fer-los productius
perquè realment, en definitiva,
el que pretenen els pares
és que aquestes persones,
per allò de pares
perquè és el que hi ha normalment allà,
aquestes persones,
quan ells faltin,
que és l'obsessió que tenen aquestes persones,
que passarà amb el seu fill,
si dotem de diners
per formar a persones
que siguin capaços
de gerenciar aquests centres de treball,
bé, si subvencionem
la contractació de persones
que permetin orientar adequadament
aquests centres de treball,
acabarem tenint
un centre de treball autosuficients
en feina
que permetin,
després amb el temps,
que aquestes persones
es puguin inclús arribar
a incorporar
al món del treball habitual.
No tenen per què estar
permanentment
en un centre especial de treball,
n'hi ha que sí
perquè no tenen evolució,
però una part important
de la tasca
consisteix en,
formar amb aquesta gent
perquè es puguin incorporar
després
en un postre de treball
en una empresa
que necessita,
per llei,
perquè la llei obliga
a contactar gent amb discapacitat,
que es puguin incorporar
en uns processos productius
i no en centres de treball especials.
I quins centres de treball,
per posar-ne algun exemple,
estan en aquesta situació
aquí al Camp de Tarragona?
de memòria,
de memòria,
de memòria,
de memòria,
de memòria,
de memòria,
me n'ho diré alguna,
però no ho diré alguna,
però bueno,
al Ventrit tenim
Santa Teresa,
a Valls tenim
la Ginesta,
a Montblanc,
a Prodisca,
aquí a Tarragona,
al Tarragonès,
tenim l'Onada,
al Baix Camp,
tenim l'associació
de Minervalls
de Baix Camp,
alguna més n'hi ha,
n'hi ha 10 o 12,
ara mateix,
de memòria,
aquestes m'han vingut al cap
perquè són les que més
he tingut una relació
més directa últimament
amb ells,
per exemple,
a Prodisca,
a Prodisca és una empresa
que vivia fonamentalment
de la col·laboració
amb processos productius
de l'empresa Flape Bear,
aquest process productiu
per raons d'estratègia
d'empresa
va desaparèixer
i es van anar a portar
a una altra factoria
de l'empresa
que tenen a Sud-àfrica,
l'empresa conscient
del que representava
per a Prodisca
va mantindre aquestes línies
amb diferents ajudes
a posterior
perquè no fos tan traumàtic
aquesta pèrdua
de feina
i això ha provocat
que Prodisca,
veient la seva situació,
ben gerenciada
i ben dirigida,
ha abocat el seu esforç
amb una altra tasca
absolutament diferent
que és el tema
del cultiu
de productes agrícolars
ecològics,
ja ha adquirit terrenys,
s'està començant ara
a treballar aquest tema
perquè s'ha donat compte
que el que nosaltres diem
de posar els ous
al mateix nivell
la veritat és que no és bo.
És un bon exemple
de tots s'asseguir
pels altres centres.
Al març de tot això
que estem comentant,
em permeti'm una pregunta
sobre l'actualitat laboral
d'aquests dies
perquè a les nostres comarques
aquests dies
s'està parlant molt
del cas de Caixa Terreny
i de la fusió
amb Caixa Manresa
i amb Caixa Catalunya.
Fins i tot el delegat
del govern
s'hi ha pronunciat,
en fi,
molts responsables polítics
s'han pronunciat
en aquests dies.
El Departament de Treball
pot fer o farà alguna cosa
si cal,
si és que els demanen
tant les entitats financeres
com els sindicats
per poder mirar
d'arribar en un acord,
si és que s'ha d'arribar
en un acord d'entesa
perquè sembla que ara
les postures estan molt enllunyades
sobre aquest anunci
de 1.800 acomiadaments
fruit de la fusió?
És la política habitual
del Departament.
Quan una empresa
per raons X
decideix
que la seva situació
actual
no pot permetre
mantindre
determinats puestos de treball,
té diferents mesures
a través dels expedients
de regulació d'ocupació,
altres mesures
que s'estan fent
i s'estan fent habitualment,
no ara.
És la política
d'anar buscant
acomiadaments anticipats
de mutu acord
entre les parts
per raó d'edat,
però en aquest tema
sí que realment,
inclús avui,
em sembla que avui o ahir,
l'alcalde de Tarragona
també va manifestar
la seva oposició
a aquesta mesura
perquè donava,
i ell ho deia clar,
o ens han donat
una xifra
que no és correcta,
amb la qual cosa
ens han enganyat,
o no quadren
xifres
amb resultat.
Si es té
que fer un expedient
de regulació d'ocupació
es farà,
i es farà,
i el Departament de Treball
valorarà
la realitat
dels números,
tenint en compte
que els expedients
de regulació d'ocupació
tenen dos motius,
per temes econòmics
i per temes de producció.
Les raons,
els números,
és el que té
que després
permet al Departament
determinar
si procedeix o no
procedeix
aquesta autorització
administrativa
que representa l'ERO,
que en aquest cas
són d'extinció
de contractes,
que és una cosa diferent,
és una suspensió temporal
de contractes,
que això ja dic,
és una situació
de temporalitat,
una extinció
de contractes
molt diferent,
amb la qual cosa
m'imagino
que es prendran
mesures
perquè això
no pugui passar,
però jo penso,
vaja,
dintre de la capacitat
de diàleg
que tenen els sindicats,
penso que arriben,
espero,
vaja,
seria l'ideal
que s'arribés
a un acord
amb la qual
primers fonamentalment
aquestes idees
de la jubilació
anticipada
o el mútu acord
amb les parts,
no arribar a l'acomiadament
pur i dur,
que penso que seria
la solució
més traumàtica
i més complicada
d'assumir
per la societat
i pels impositors,
en definitiva.
La xifra,
a vostè què li sembla?
permetin com a responsable
del Departament de Treball
a la Generalitat.
Estic d'acord
amb el que diu
el delegat del govern
i el delegat
i el delegat,
però unes xifres
escandaloses,
vaja,
em sembla que
arribar
a plantejar
aquests 1.800
acomiadaments
quan no fa molt de temps
encara s'estaven obrint oficines,
alguna cosa falla,
alguna cosa falla.
Jo ara no tinc dades
ni tinc res
que em pugui
donar
fer dreïtat
a el que jo penso,
però si jo estic veient
aquest arreglament mateix,
que s'estan obrint oficines,
no m'encaixa
això
amb cada cop i volta
que vulguin fotre el carrer
amb 1.800 persones.
És que és molta gent.
És que jo exactament
la plantilla que tenen
amb el seu conjunt
les 3 entitats financieres
no la conec,
però 1.800,
és que és molta gent.
Ara mateix està plantejant,
quan s'han plantejat
acomiadaments de la Nissan,
mai s'han parlat
d'aquestes xifres,
algú ha fallat.
O els que estaven
al davant
de les entitats financieres
no ens deien la veritat
pel motiu que fos.
Jo no sé
si hauria de ser així
o no hauria de ser
per no crear un pànic
amb els inversors
o amb els impositors,
però no,
no té sentit
1.800 persones.
És una xifra
molt,
per mi,
excessivament elevada.
Deixem preguntar
les xifres solanes
per una qüestió
que potser
alguns oients
no relacionaran
amb el Departament de Treball,
però amb ell,
amb el director territorial
del Departament de Treball,
fa mesos n'havíem parlat,
li havíem preguntat
perquè era
el Departament
competent
en les obres
d'aquella passera
de la 340
que ja es va fent
al seu moment,
recordant en tots els oients
tota aquella qüestió.
Recordo que vostè
ens havia explicat també
que hi havia una segona part
del projecte,
que era construir
un ascensor
per fer possible
que les persones
amb qualsevol tipus
de discapacitat
o amb cadira de rodes
poguessin accedir.
Està previst
fer-ho això l'any vinent?
No, ja està fet.
Només falta col·locar l'ascensor.
Anem a veure.
La segona fase,
consistia en això,
en tirar en terra
totes les barreres
arquitectòniques
que dificultaven la mobilitat.
Una part ja s'ha fet,
ja està acabada,
que és tota una rampa
que va,
si mires la passera,
parlo de la part de terra,
mirant cap a Barcelona
a l'esquerra,
ja hi ha una rampa,
a vegades hi havia unes escales
que feien difícil l'accés
i això ja està fet.
I ara a l'altra banda,
parlo d'allà de la pota
que dóna mar,
ja està fet tot
el que s'hauria de fer
des d'un munt de vista
de paleta,
que podríem dir,
que és fer el foso
i ja està arreglat
tota la zona jardinera
i només falta que vingui
ja el constructor de l'ascensor
per col·locar-la,
ja està tot fet.
Només falta
el que és l'aparell,
l'aparell elevador,
que l'estan fent
lògicament a mida
perquè té unes característiques
especials,
no és un ascensor estàndard,
és molt semblant,
serà molt semblant
a aquests que hi ha
aquí a la ciutat,
que són aquests de vidre,
vidre i acer,
i per les seves dimensions
i la seva situació exterior,
ja dic,
no és un ascensor habitual
de dintre d'una vivenda,
l'estan fent
i amb res
i ara tindrem
perquè tot allò d'altres
ja està fet.
Més falta acabar
de fer això
i acabar de plantar
els arbres
perquè ja s'ha adequat
tota la zona
que envolta d'això
per donar-li
un aspecte més agradable.
Més agradable.
I aquesta meia,
i acabo,
la ciutat de repòs i vacances,
hi ha unes negociacions
confirmades per portaveus
del Departament de Treball,
hi ha unes negociacions
entre el govern
i l'Ajuntament
perquè l'Ajuntament
segurament es quedés al final,
en fi,
ara s'ho podrà aclarir,
amb aquest equipament.
Com estan aquestes converses,
senyor Solanes?
Continuen.
No hi ha cap decisió presa,
estem a finals d'any,
l'any que ve segurament
que continuarem
amb la mateixa normalitat
que hem continuat fins ara
i el dia que s'arribi,
si s'arriba
a algun tipus d'acord,
doncs farem
el que hem de fer.
El tema dels treballadors
que és el que més preocupa
és el tema
que ja està clar
i resolt,
no cap treballador
aniria al carrer,
sinó que tots serien recol·locats
dintre la mateixa administració,
com s'ha fet
algunes altres vegades
quan s'ha fusionat
algun tipus d'organisme.
No serà la primera vegada
que això es produeix.
La recol·locació
és personal laboral
de l'administració,
no tindrà cap problema.
Hi ha molts aspectes,
molts centres de treball
que acceptarien
aquests puestos de treball
perquè, a més,
és el que dic jo,
són puestos de treball
que van amb la motxilla econòmica,
o sigui,
el pressupost,
el porta cada treballador
per si mateix,
el pressupost
de les seves despeses
com a treballador.
Per tant,
on vagin,
aniran,
és com una transferència
de l'administració
de l'Estat
a la Generalitat.
El pressupost
del cos d'aquesta persona
ve amb ella.
Quan de l'Estat
passa a la Generalitat,
la Generalitat rep
per cada treballador
la seva
dutació pressupostària,
sempre.
Per tant,
no és que diguin,
no, no,
sempre,
aquesta dutació pressupostària
passarà,
en aquest cas passaria,
a lo millor,
d'un departament de treball
a un departament de justícia,
per dir alguna cosa,
o al diàstic social,
però sempre
tindrà la seva dut
pressupostària.
Per tant,
increment de despesa,
zero.
Recol·locació,
totes amb la possibilitat,
segurament,
que la majoria
de treballadors
són de caràcter fix
a discontínu,
lògicament,
pel tipus d'activitat,
són 9 mesos d'activitat,
si s'integren
a l'administració,
possiblement passin a ser
com la resta
de treballadors,
amb un contracte laboral
de 40 hores,
tot l'any.
El traspàs
el contempla
per d'aquí un temps
o a llarg termini?
No ho sé,
els temes aquells
ja saps que són
una mica complicats.
D'acabar de rematar,
sempre surt,
algun problema,
sé que s'està negociant,
però no puc dir res més.
Així acabem,
doncs,
aquest repàs
que hem començat
amb totes les polítiques
que està engegant
o que ha engegat ja
el Departament de Treball
de la Generalitat
en un ampli repàs
que hem fet
i que tindrà continuïtat
els pròxims dies
amb alguns aspectes concrets
que ja us explicarem.
Avui ens han acompanyat
el director territorial
del Departament de Treball
a Tarragona,
Josep Maria Solanes,
i el director
del Servei d'Ocupació
de Catalunya
també a les nostres comarques,
Ramon Inglés.
senyors Solanes d'Inglès,
moltes gràcies.
A vosaltres.
Fins la propera.
Bon dia.
A vosaltres.
Que vagi bé.