.
Molt bona tarda des de la plaça de les Cols,
des on retransmetrem en directe el seguici popular,
un seguici popular que ja ha sortit previsiblement des de la plaça de la Font.
Hem pogut escoltar des d'aquí uns som nosaltres
els tres tocs d'avisos previs a aquest seguici popular.
Per tant, a hores d'ara, estan ja sortint de la plaça de la Font
i veiem el carrer Major, aquest és el tercer vist concretament,
és a dir, que ara en aquests moments sí que surten de la plaça de la Font.
Per tant, estem veient aquí el carrer Major,
ara mateix un autèntic mar de gent,
com també aquí a la plaça de la Font, a la plaça de les Cols,
on ens explicarem en directe tot el que vagi succeint a partir d'ara
i fins que s'acabi aquest seguici popular.
Si més no, perquè tindrem dret a tota la ciutat,
perquè, com deia, fa un minuts faran un recorregut
per diferents carrers d'aquí del casc antic
per tornar altre cop a la plaça de la Font.
Un programa especial que us oferim des d'aquí,
des de la plaça del Rei, des de la plaça de les Cols
i des del Pla de la Seu.
un programa especial amb un comentarista,
que és el Joan Manchón, l'arqueòleg municipal.
Joan, molt bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estem?
Perfectament.
Visca intensament la festa, no?
Hombre, és el que toca, no, avui?
Escolta, abans vas comentar que has passat per la plaça de Massivells
i que, Déu ni roba, la gent que hi havia, no?
Realment, a un quart de set de la tarda ja no s'hi cabia.
No sé com deu estar ara.
Doncs allà a la plaça de Massivells,
ja la nostra companya en la plaça,
que han registrat el primer de Massivells
d'aquesta Santa Tegla d'enguany
i que podreu escoltar després en aquest programa especial,
en aquest mateix programa,
doncs un cop acabi de passar per aquí
i el seguissipopular, Joan.
Un de les civils que ja m'han dit
que han parlat de la gripà,
han parlat també, en fi,
de tot allò que és actualitat, eh?
Home, és el que els toca, no?
Cada any repassar-nos a tots una miqueta
i posar de forma crítica i satirita
la situació de la ciutat,
del país i del món,
doncs una mica ensolfa.
A la set que podríeu escoltar després
en la repetició del Dames i Vells,
que per cert s'anirà succeint
a partir d'ara en diferents indrets
d'aquí del casc antic de la ciutat,
amb noves representacions.
I de fet, ara en aquests moments,
a la set és previst també
que comenci una nova representació
aquí al costat,
a la plaça de Dames i Vells.
Joan, estem a punt de veure
l'arribada d'aquest seguissipopular
aquí a la plaça de les Cols,
encalçada per el Vall de Diables,
que se n'escobriran aquest seguissipopular,
que el podrem veure per primer cop
en totes les festes.
Exactament.
Suposo que ja deuen estar començant
a sortir de la plaça La Font.
Aquí a la plaça, doncs,
està el clima que vull,
està tot ple de gent.
Suposo que quan comencin a arribar els Diables
s'acomençarà a aclarir una miqueta
i podran passar,
però pensem que el centre de la plaça
és ple de gent,
les escales són plenes,
a tot arreu hi ha gent
i especialment Canalla.
Es nota que és un dia d'escola
i s'entateclen les escoles,
a donar fruit,
doncs, participant Canalla
des de la més petita
a 90 anys que els tenim aquí
al mig de la plaça.
Podem veure, Joan,
imagino que tu des de la teva posició
pots veure millor que jo al carrer Major.
Jo més que menys el veig
i crec que està ple de Sam,
ara mateix?
Exactament.
No s'hi pot passar pràcticament.
Hi ha una miqueta d'espai,
però Déu-n'hi-do
la de gent que hi ha
a banda i banda,
al mig passejant
i suposo que prenem posicions
cara a l'arribada del seguici.
Abans ens explicava
el cronista oficial de la festa
amb qui hem pogut conversar una estona
que aquest seguici popular de Tarragona
és un dels més complerts,
un dels més significatius
arreu de Catalunya.
Ens explicava el cronista oficial
que ja comencen a despuntar
les primeres carretilles
del vall aviable.
S'ha sabut que això
en qüestió de minuts
arribaran fins aquí.
I aquí, a peu de plaça,
Joan, hi ha moltíssima canalla
sabillats amb el barret de palla
i també la xaqueta de Texana.
Canalla i gent gran també,
a punt perquè arribin les carretilles.
Exactament.
Ja estan esperant.
La canalla amb més il·lusió que ningú,
doncs l'arribada del foc.
I ho veurem com al llarg de tot el seguici avui,
demà l'anada d'ofici,
a la professora
i especialment al correfoc del dia de la Mercè.
Els protagonistes potser més importants
després del propi foc
que és aquesta canalla
que cada dia estan més il·lusionats
i més vinculats i implicats en la festa.
Josep, ja m'he incorporat, eh?
Ja he arribat de dames i vells.
Bona tarda, Anna Plaza,
que també estarà en aquesta retransmissió especial
des d'aquí, des del Pla de la Seu.
Com ha anat per ser en el dames i vells?
Ha anat molt bé.
Ha anat molt bé.
Hi havia alguns canvis
en els integrants de la formació.
Hi ha un parell de cares noves
i alguns canvis de personatges.
En guany, el capellà no l'interpreta Oriol Grau,
com ja feia bastants anys que feia,
sinó que el fa Fermí Fernández
per unes qüestions d'agenda d'Oriol Grau,
que està fent una obra amb la sala de trono,
l'impossible.
Hi ha hagut aquests canvis de paper,
però la mala bava,
l'humor corrosiu,
les porqueries que diuen sempre,
i això ho sentireu després del seguici.
M'hem registrat i ho podreu sentir
a través de Tarragona Ràdio
després del seguici.
M'han dit que han parlat de la grip A, no?
Han parlat de la grip nova,
de la grip nova, sí, sí, Déu-n'hi-do,
la sangueta que han fet amb el tema.
També han sortit personatges del cor,
també ha sortit la Hannah Montana,
ha sortit la vicepresidenta,
han, com se sol dir, fotut canya a l'Ajuntament,
tot i que han sigut bastant benèvols, eh?
No han fet gaire...
Aquests primer demà se veix, Anna,
que estaven seguint en directe les autoritats,
no?, com és tradicional.
Sí.
Han rebut gaire, o no?
Han rebut, però jo crec que han estat benevolents, eh?
Poden estar contents.
Jo crec que sí.
Molt bé.
S'en queixa molt de les multes, eh?
Però això ja s'ho trobarà la gent.
Doncs aquest dama, ser-les,
que podreu escoltar a continuació,
després d'aquesta retransmissió en directe
del seguici popular,
estem ballant al Vall de Diables,
l'entrenament de Sant Miquel i al Vall de Diables,
que ja despunten més o menys
per la meitat del carrer Major
i arribant fins aquí,
fins a la plaça de les Cols,
on hi ha moltíssima canalla.
Des d'aquí dalt també suposo que podeu veure els barrets,
no?, els barrets de palla.
A poc a poc van arribant,
encara els tenim abans dels quatre cantons,
encara han arribat del tot.
Suposo que per la gran quantitat de gent que hi ha,
que els fan anar més poquet a poquet,
i després que han de tornar a carregar
les masses i els atrotts amb les carretilles.
Si no vindrien sense encendre foc
i no tindria gràcia,
però falta poc perquè ens arribin,
falta poc.
Mira, aquí hi ha canalla que va anar amb el barret de palla,
em veig un que porta fins i tot ulleres de protecció.
Ell m'ha dit que no vol parlar,
però el pare sí, què tal?
Molt bé,
esperant que pugin els diables,
hi ha ganes de festa i foc.
Neu previnguts, eh?
Porta fins i tot el teu fill,
el teu fill, no?
Sí, si és el fill,
portem mocadors, barrets, ulleres,
saquetes, tot preparat,
per no cremar-se.
Tu, què tal?
Com estàs?
Molt bé.
Com et dius?
David.
David, vas molt tapadet, eh?
Sí.
T'agrada posar-te al mig del ball de diables?
No, sí.
El vas cada any?
No, aquest any és el primer.
És el primer, sí, que estàs emocionat, no?
Sí.
I no tens por?
No.
No gens ni mica?
No.
Déu-n'hi-ho, va preparat, eh?
És valent, és valent.
Sí, el primer any que s'estrena sota les espurnes.
Sí, s'estrena, el suig germà ja fa anys que va
i ell aquest és l'estreno.
Molt bé, que vagi bé, eh?
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
L'hauríeu de veure, eh?
No aixeca pràcticament tres fans al terra
i porta aquest barret de paia,
la xaqueta taxana.
Mira, aquí no un parell més, què tal?
Com esteu?
Bé.
Com et dius?
Àngel.
Àngel, vas també tapadet, tu, eh?
Sí.
A punt pel ball de diables?
Sí.
És el primer any que t'hi poses?
No.
I què fas, quan arriben ara, què fas?
T'agafes a un diable i el segueixes?
No.
Me fico al foc i ja està.
Ja està, eh?
Directament al foc.
Ja està.
No et cremes?
No.
Ets valent, eh?
I aquest noi com es diu, què tal?
Pau.
Hola, Pau.
Com estàs a punt de viure-ho, això?
Bé.
Bé?
Sí.
És el primer any que et poses sota el foc del ball de diables?
No.
Bé, què portes?
Explica'm una mica què portes, Sara.
Vas ben preparat, eh?
Sí, la jaqueta, els pantalons i les sabates.
I una mica de mocadors per aquí i el barret.
Em sembla que els diables ja tornen a engegar
i em sembla que estan més o menys davant de l'alçada de la joenia.
El ball de diables que sempre obre aquest seguici tradicional,
de fet són els elements de foc, un darrere de l'altre,
els que donen el tret de sortida, no, Joan?
Exactament.
Tenim una estructura, penso jo, molt bona de seguici,
que és obren tots els grups de foc,
amb la qual cosa tenim la vistositat,
aquest avís sonori i lluminós de l'arribada del seguici
i també hi ha un tema de seguretat,
de separar tots els components de foc i de pòlvora
de la resta del seguici per evitar problemes inherents a l'ús de la pirotècnia.
És una estructura que ja està molt consolidada,
no sé si també es repeteix en altres seguicis populars de Catalunya.
Sí, es va veient, també té una qüestió lògica, no?
I al cap i a la fin d'entendre que l'element de foc o l'element de pòlvora
també ajuda a obrir el camp perquè passi el seguici
i ajuda a anunciar tots aquests elements
que després l'anunci veritable de l'arribada dels seguici
és al matí de les timbales.
Sí, de fet, ara ho veurem,
la plaça de les Colses està plena de gom a gom,
però sí que ja estem veient les espurnes que avancen pel carrer Major
i això aviat aquesta plaça tan plena
es convertirà en un cercle obert
a mesura que arribi el foc a la plaça.
Elles estan ja gairebé a l'alçada de l'antic ajuntament.
Podrem veure, per cert, a banda dels Diables,
elements característics d'aquestes i d'altres colles,
però amb aquesta, especialment, la llucifell, la diablesa,
que a part del que volem,
ha estat dissenyada pel Antoni Mas,
l'escultor de Vilaseca, Anna,
que ha fet, crec, els trots
i també el vestuari de l'Arcàngel,
si no l'ha xerrat, eh?
Sí, sí, va ser ell qui ho va fer.
Hem de recordar també el Toni Torrell,
que és el que va dissenyar els dibuixos de la vestuari,
el Nandu Talou, que va fer les masses ja fa uns quants anys,
però que tot plegat, juntament amb els components,
donen aquestes característiques tan especials
del Vall de Diables de Tarragona.
Ara veiem que han fet una petita parada,
més o menys al costat de l'antic ajuntament,
i suposo que carregaran i començaran a venir
d'un en un o en petits grups
cap a la plaça Les Cols,
on esperem la seva exhibició de foc.
Ara parlàvem del Vall de Dames i Vells,
que és un ball parlat,
però el Vall de Diables també té una representació parlada,
de fet, és l'escenificació de la lluita del bé i el mal,
que és l'objectiu final d'aquest ball, no?
Sí, exactament.
Hem de tenir en compte que a la zona del Camp de Tarragona
és molt típica, i també el Penedès,
la representació del Vall de Diables,
no tan sols la pirotècnia, sinó el Vall parlat,
juntament amb altres valls parlats que tenim aquí a la ciutat.
Tenim el Serrallonga, tenim el de Masivells,
tenim els Pastorets, tenim les Gitanes,
i molts altres que encara no s'han recuperat,
que molts d'ells també són difícils de recuperar,
que tenen un sentit religiós,
o són complicats de conèixer com funcionaven,
però que eren essencials a la festa.
I eren mitjans de comunicació, no tan sols lúdica,
sinó religiosa, política, social,
que potser els hem substituït per la ràdio,
per la tele, o inclús per les telenovel·les que veiem actualment.
És, Joan, aquest un dels elements del seguici
que ha tingut més continuïtat?
Sí, realment, però ja ens hem de sentir orgullosos d'una cosa.
Tots els elements del seguici
que s'han recuperat des dels anys 80 a Tarragona
no se n'ha perdut cap, sinó que han hagut generacions
que han anat substituint els primers integrants
i han anat continuant, no?
Després de la pèrdua de molts elements del seguici,
doncs des del segle XVIII, des del segle XIX,
o començaments del segle XX,
amb la recuperació dels ajuntaments democràtics,
tots aquests elements que s'han anat recuperant,
doncs continuen, i penso jo que cada vegada amb més força.
I ha tingut molt a veure, suposem-nos-ho tot en els tarrers anys,
la incorporació del Santa Tecla a les escoles,
el programa d'actes de la Festa Major,
tot el material divulgatiu que s'ha fet
i també la cercaviuda petita,
que precisament van ser al Ball de Diables
que ho van començar a tenir endavant.
Sí, sí, això és la creació, realment, de pedrera,
que molts fills dels que vam estar fa uns anys
sortint per primera vegada al carrer,
o gent que no coneixia la festa,
que no coneixia el seguici,
que no coneixia Santa Tecla,
poc a poc s'hagin anat integrant a la festa.
I ja veiem com la diablesa torna a entrar
de forma més esposa a les escoles de la catedral.
I com dèiem, ara ja s'ha fet aquest cercle,
s'ha abert una mica el cercle a la plaça de l'Escol
amb l'arribada de les espornes.
Un tratge molt característic, també,
el dels Diables de Tarragona.
És un color clar?
Sí, el tenim amb les decoracions laterals
d'aquesta mena de fulles o flames
que ens aburten la imatge del Diable
amb la que puc en les banyes.
A diferència d'altres valls de Diables,
com per exemple el dels del Baix Camp,
és un traje pintat que ens recorda el vestuari.
Escolteu, això val la pena escoltar.
Sí, sí, ara val la pena, val l'espera sentir-ho.
És impressionant aquest sortidor.
I el que serà impressionant
és la quantitat de pirotècnia
que porta el setrot del Lucifer,
que està preparat darrere.
Era la Diablesa, no?,
la que vèiem ara aquí en primer terme.
Sí, ara teníem el tema,
que és la Diablesa per Antonomàstia de Tarragona,
que ha tornat a fer-se mestressa de la plaça
i ara entrarà en Lucifer.
La Diablesa que està representada
per aquest saptrot, que són dues banyes, no?
Sí, pensant la imatge del bo penyut
com a representació de Lucifer o del diable.
Tota aquesta simbologia i aquesta iconografia
ens aboca les forces del mal, pel que ens entenguem.
i també un altre tret característic
que és el barret de copa que porta Lucifer.
Senyal del poder.
I també un element de transgressió, no?
Un barret de copa.
Déu-n'hi veu que està cremado.
Fixeu-vos també en la barreja d'elements masculins i femenins
amb el mateix personatge, no?
La Diablesa és un home i damunt un barbut.
Sí.
Com més barba millor, no?
A més, un altre tret característic d'aquests saptrotts,
a més la capacitat de llançar flames cap amunt
d'aquests sortidors tan impressionants que porten,
és el soroll característic que fa.
Sí, és que a Santa Tecla no és tan sols el que veiem,
sinó el que sentim, que és el so de la pòlvora,
el so de la música, i també, sembla mentida, no?
El que puguem ensumar.
Vull dir, ara tenim l'olor de la pòlvora,
després tindrem al matí l'olor de les espinetes en cargols,
de les olors de moltes coses que es barregen
i és un cúmul de sensacions que anem gaudint
al llarg d'aquests dies i culminen demà
amb l'entrada del braç a Santa Tecla.
Aquí a plaça hi ha una vintena llarga,
vintena no, potser una cinquantena llarga de Canalla,
al mig del Valladiable,
sí que fan arrotllant ara,
faran crec que una enxeta conjunta, eh?
Exacte.
Podem començar a córrer.
I ja tenim el drac preparat, eh, també, això fa por.
Sí, comencen a encendre les carretilles els diables.
I la gent que demana foc.
Però ha estat un intern una mica fallit, eh?
Només una carretilla.
Haurem de veure, a partir de l'any que ve
i d'aquesta legislació europea
que amenaça imposar-se a tot el continent,
aviam com podrem relacionar tot això amb el foc,
no tant sols amb els castells de foc,
sinó amb Diables, Serrallongues
i altres representacions que utilitzen la pirotècnia
en els cercaviles, en els seguissis, etcètera, etcètera.
Però esperem tots una miqueta
que s'imposi el criteri i això es pugui fer.
I realment el seny és que això continuï fent-se amb seguretat
com s'ha fet ara,
que realment a Tarragona no hem tingut mai cap accident d'importància.
Home, imaginem que ara totes les persones que hi ha aquí
aplegades a la plaça de les Cols,
a les escales del pla de la Seu
i als carrers adjacents
s'haguessin de signar una autorització
conforme accepten el risc que suposa
presentació d'un espectacle de foc.
Imagina't quina complicació burocràtica.
Seria impossible.
A la mateixa raó,
hauríem de firmar una autorització
per sortir al carrer
perquè és una lloc de concurrència pública
i ens pot atropellar un autocar.
Per relliscar.
Hem de reduir els temes a t'absurdum,
que dirien els llatins,
per donar-nos compte
que hi ha coses que són realment intersemblants.
Ara sí que arriba l'encessar conjunta.
Ara sí, ara sí que estan encenent.
Ara es farà de dia.
Ara sí.
Increïble.
Realment s'ha fet de dia
i això que baixa el sol...
És un núvol de foc, això mateix.
La gent està ballant.
i això és un núvol de foc.
Hi havia un senyor calc,
possiblement un foraster,
que tot i estàs cremant,
estava sota les flames
i més content que un ginjo.
Sí, però això sí que no és recomanable.
Més pel portar el barret,
com fan els altres.
Una cremada,
o diverses cremades,
sí que seran de primer o de segon grau,
però no deixen de ser molestes
i fan mal, no?
Però fixem-nos que la canalla
que seríem qui haurien de patir
són els que van més ben preparats, no?
Jaqueta taxana,
pantalons tancats fins baix de tot,
sabata tancada,
barret,
alguns van amb ulleres,
i amb aquest sí que no es cremaran.
I el bocador de la cara pel fuc.
Exacte.
I ara ja tenim una altra bèstia
de representació del mal,
que seria el drac,
que comencen a tocar els timbals
i farà la seva entrada
d'un moment a l'altre.
Ara parlaves dels sons,
tant els diables
com també el drac,
que són animals
que van acompanyat
dels timbals, dels travals.
Exacte.
I una altra percussió
que suposo que us arriba,
que són les palmes de la gent
que van tocant acompassadament
i que acaba de reomplir
tot aquest sot,
en especial de la plaça de les Cous.
Ja pren posició el drac,
s'està centrant,
s'està embocant
cap a les escales
i suposo que ens va neirar
amb el seu foc ara.
El salcap, eh?
Déu-n'hi-do quan el salcap...
És una bèstia
bastant terrorífica, el drac.
A més, un element molt extès
de la cultura popular catalana.
I amb múltiples punts de foc.
Li han encès les ales,
li han encès la boca...
La cua.
I li han encès la cua.
I ara hi gira.
I ara comença a girar.
I ara hi gira.
El drac de Tarragona,
que és de color vermell.
Color vermell infernal.
I amb els tratges dels portants
que van ser pintats
per Josep Maria Rosselló.
El següent element
que ja està entrant
és el bou.
També que ha pregat de poc.
l'emvesteix, eh?
Literalment.
Embesteix literalment
la gent que hi ha a la plaça.
També un acompanyament
de tavals.
També és una bèstia
bastant malèfica.
Sí, el que passa
que el bou també
hem de pensar
que és una bèstia
clarament relacionable
amb la mitologia mediterrània.
Pensem
amb les curses de bou
o amb els cossos de bous.
I també se'ls relaciona
amb representacions
del nejament de Jesús
que hi hauria
el bou i la mula
com l'animal intel·ligent
i el tonto.
La mula seria
l'animal tonto
que es menja a la palla
que calenta el nen Jesús
i el bou
seria el que l'acompanya
i li dona calor.
El que passa
que també se'ls relaciona
a vegades
amb bèsties
infernals
com serien
les víbries
o com serien
per exemple
veiem
a la petonda berga
les guites.
Passa que tenen
més relació
segons com
amb les històries
de les molasses.
El bou
que en aquest cas
té dos punts de foc
col·locats a les banyes.
Emet el foc
de manera frontal.
L'altre element infernal
la víbria.
Fixem-vos
que són elements
mitològics
alguns d'ells
que no han existit
la víbria
és una barreja
d'àguila
de dona
de drac
i també és interessant
veure com aquests elements
de la festa major
de Tarragona
els estan portant
grups
associacions
molt vinculades
en determinats barris
de llarga tradició
la víbria
amb el serrallo
i els diables
o la mar
el bou
amb la gent
del cos del bou
o barris nous
com Sant Pere i Sant Pau
que també s'han integrat
perfectament
a la festa
o el lleó
amb el barri del port.
En el cas de la víbria
és un element més curiós
perquè així
com el drac
o el bou
ja estaven documentats
antigament
la víbria
va ser una mica
de criació pròpia.
Sí, exactament
i també és allò
que s'està mantenint
el que coneixem
documentalment
històricament
de tradició
Tarragona
o de documentació
Tarragona
amb altres elements
que no els tenim documentats
no podem dir
que no hi havien existit
aquí
però que també tenen
la seva lògica
raó
de ser
d'estar
no?
La víbria
és un animal
bastant complex
de portar
pel seu
envalum
i també
perquè té
múltiples
punts de foc
la qual cosa
fa una mica
complicat
la tasca
d'encendre-la
i comença
també hauria de ser
bastant difícil
de tirar endavant
gràcies al disseny
del Jordi Samar
i de l'escultor
Josep Agustí
Va començar a sortir
l'any 1993
enguany fa 17 anys
a la víbria
També hem de recordar
que el bou
és obra
de Montserrat Canudes
i del Joan Salvador
i el drac
no desdeixerem a ningú
és del Gabriel García
escultor del drac
i els vestits
de tot el personal
que l'acompanya
de l'artista tarragoní
i el darrere
veiem els trabucaires
i per baix
a mig carrer major
veiem l'àliga
que també va pujant
tu tens molta perspectiva
d'aquí baix
i el que passa
que aquí hi ha molt de moviment
i a més a més
hi ha molt d'espontàni
en càmera fotogràfica
hi ha molta càmera digital
per aquí
també veiem alguna càmera
de vídeo
alguna càmera de televisió
veiem que això
veiem que això
i la víbria que salsa ja
ja la tenim
que està entrant
atenció que puja la víbria
la víbria la porta
també una sola persona
que déu-n'hi-do
que déu-n'hi-do no tan sols
aquestes bèsties
com per exemple
passa molt en l'àliga
no és tan sols el pes
sinó el balanç
que té
el moment de fer-la ballar
que en un moment determinat
per donar un malpast
i
encara de l'equilibri
fer-te mal
i fer mal a la gent
hem de reconèixer que tenim uns portants
de tot el seguit
i que saben molt bé
la feina que porten entre mans
la víbria que saluda
la gent plegada
a la plaça de les cols
va girant sobre ella mateixa
i es va fent espai
perquè és una bèstia molt gran
i necessita molt d'espai
a la cua
dos a cada ala
i dos a la boca
la gent com crida
la canalla
i els fotògrafs ben situats
per fer les fotos
per tindents
destaquen sobretot
aquestes potes
que té unes potes d'àguila
que fins i tot podíem trobar-les
desproporcionades
respecte al tamany del cos
i que li donen un aire
especialment on es diu
i que li donen un aire especialment on es diu
i que li donen un aire especialment on es diu
També hi ha un altre element interessant
que en aquest cas
no som sols tenim
les fotos de la percussió
sinó d'una cobla de garellers
que fan una tonada prou maca
per fer el desenvolupament del ball
que ens lliga una miqueta
la relació d'aquests balls
amb la música
i com després veurem
de forma especialment clara
amb l'entrada de l'aigla
Josep
pensa el llistat dels músics
pensa el llistat dels músics
de les bandes que acompanyen els elements del seguici
també respecte a la música
bàsicament és música tradicional
o també hi ha peces d'altres llocs
diguem-li d'un cert aire medieval
o renaixentista
o peces de nova creació
creades també per la festa major de Tarragona
aquest ball de la bíblia
també és molt carteréssic Joan
exactament
molt cerimoniós
i ara comencen a encendre l'aigla
i ara comencen a encendre l'aigla
i ara comencen a encendre l'aigla
i la cua
i gira
i els més petits que ballen a primera fila
fa una tarda molt encalmada
Si fes una miqueta d'aire potser s'acumularia menys fum, això sí.
Però almenys no tenim la calor dels 3 anys.
Això sí.
I ara ja tenim les espurnes, vermell, groc,
realment colors relacionats amb l'infern.
Hi ha alguns punts que se'ls han encès a la boca,
fa una mica de flama,
i gairebé les espurnes ens arriben a dalt de tot
i per això que estem dalt de les escales de la catedral.
A dalt de tot han arribat aquestes espurnes.
És possiblement la bèstia que dispara més lluny.
I tot i tot hi ha gent que s'aixeca per aplaudir.
Realment ha estat un ball molt maco.
I a poc a poc la vidria que ja es disposa per anar a ser aquí.
Ara entrarà l'últim grup que podíem dir dels grups de foc
o de valls parlats.
O el primer dels valls parlats que veurem,
que és la vall de Serra Llonga,
que va ser recuperada l'any 87.
però tu hi vas estar bastant involucrat, no és?
Sí, una miqueta.
Una miqueta.
Sí, una miqueta dels culpables d'això.
I que recorda les malifetes d'aquest bandoler de les guilleries,
que aquí no el coneixíem,
però va arribar a aquest vall parlats cap al segle XIX,
al sud de Catalunya.
Veiem com comencen a disparar amb els trabucs.
la gent se'n confia i es posa al mig de la plaça
i llavors es troba que amb això que sentiu,
que disparen just al costat.
Peta fort, peta fort.
Van recuperar, crec que no,
el...
l'any passat es va recuperar el vall de Serra Llonga Petit,
que va ser una cosa bastant difícil de recuperar,
entre altres coses perquè hi ha la legislació d'armes,
prohibeix l'utilització d'armes de foc per la canalla
i llavors es va tenir d'optar per un sistema,
penso jo bastant reaixit,
de la combinació d'unes carcasses en forma de trabuc
amb aire comprimit i uns globus que exploten.
no fan el mateix soroll però ens en sortim bastant bé.
Home, no fa tanta impressió,
però clar, un altre d'aquestes característiques...
A més pesen molt aquests trabucs.
Sí, 7-8 quilos i tenen un problema de balanç
perquè la boca del trabuc és de bronzo i pesa bastant.
Escolten la cobla dels tres quartans,
amb Flaviol, Tamborí i Sac de Gemets.
És això el que demanava la llista dels músics, Josep.
Serrallonga va ser dels primers ball parlats de Tarragona,
dels primers grups que van apostar clarament
per la recuperació d'elements musicals
com el Sac de Gemets o la Xeremia, que dirien, a les illes,
i des de llavors pràcticament sempre l'acompanyat.
Un personatge de Serrallonga, Joan Sala,
com deies de les quilleries.
Uau!
Realment era un...
era un veritable lladre de Camila Rau,
un lladregot, un criminal.
El que passa que la literatura romàntica del segle XIX,
especialment el Víctor Balaguer,
el va voler vestir com un personatge nacionalista,
amb les baralles de nyerres i cadells,
però la realitat històrica és una altra, no?
I realment el ball a plaça,
el ball parlat,
ens està parlant d'aquest personatge cruel,
i era un ball de sang i fetge,
com altres valls parlats de l'època.
Escenifica també la relació amb la seva banda de bandolers,
amb la seva dona, amb el seu fill.
Explica tota la història de la família.
com el Joan de Serrallonga recluta tota la colla de bandolers,
que ara continua fent la seva quadrilla i les seves malifetes.
i ara entra pràcticament la reina del seguiti, no?
L'àguila,
obra de l'escultor Mas,
de Vilaseca,
que torna fent també la plaça.
i...
Una liga daurada feta de lleutor,
i amb aquesta furona que li dona l'aire reial.
De fet,
era un símbol de reialesa.
Sí,
era un símbol que també ve de la reputació dels evangelistes,
però és un símbol de reialesa,
només que es deixava de tenir a la ciutat,
com seria el cas de Tarragona.
Escolta amb l'emparita.
Està als primers graons de les escales,
i ja sentim la gent com a companya.
Un element també molt difícil de portar.
L'àliga també el porta una única persona,
pesa moltíssim, pesa 80 quilos.
Pensem que va girant el cap,
i a la primaria el coll de l'àguila es podia baixar.
recordo els primers anys que la podíem baixar,
el que passa que crea un problema de dificultat de balanç molt seriosa,
i és quan realment podries perdre l'equilibri i prendre màu.
Llavors, millor que vagi fixa,
i ja és prou majestuosa.
Escolta.
És daurada,
està feta de lleutor,
i el bé que hi porta aquest color.
Un color blanc.
Sí,
és una representació de l'esperit sant.
i els primers anys,
el primer any va anar amb un colom viu,
el que passa que va crear petits problemes
amb el món ecologista,
i es va optar per un colom dissecat,
i a la baixada de l'àguila,
es canvia el color per coses més reaixides,
com pot ser.
Una folla de xarxa, per exemple.
O el que faci falta.
I després,
la corona obra del Júlia Blasquez,
com a representació,
o símbol de reialesa,
però per si mateixa ja és una obra d'art.
I amb aquestes perles que la presideixen,
i vuit perles al capdamunt de l'alba.
Els portants com ballen,
no només el que la porta,
sinó els altres,
com animen la festa.
I aquest rima el mantindran fins demà,
a la tornada de la processó,
i en s'undemà els veurem
molts d'ells corrents al correfoc,
i no els hi fallen les piles, no.
Aquest pas doble,
el de l'enferitó roca,
podria dir que ja s'ha convertit
una mica en la banda sonora
de la festa major de Tarragona.
Sí, a més,
és un element de sincretisme,
perquè és un pas doble
creat per un militar
del segle XIX,
típic de plaça de toros,
típic de música
de banda militar,
que s'ha fet...
No relacionaríem per res del món
amb una marxa militar.
Bàsicament,
l'himne de Santa Tegla,
i segons com,
no deixa de ser l'himne oficiós
de la Santa Tarragona.
els tens a prop, eh,
Tisem?
La unió musical de Moura,
que podeu escoltar,
acompanyant la Liga.
Abans us comentava
que hem pogut parlar
amb alguns dels portants,
abans que començés el seguici
pel volar,
i ens deien que avui
han dormit dues hores,
una hora,
tres hores,
com a molt,
i aguanten estoicament.
Clar, clar,
perquè ahir a la nit
hi va haver el que al principi
era la baixada de la Liga,
i que ara s'ha convertit
ja en la baixada
molts elements del seguici,
perquè també s'hi han apuntat
el lleó,
la molassa,
part dels gegants,
i ara la gent
que es comença a aixecar
aquí a les escales
del Pla de la Seu,
perquè el següent element
que s'acosta
segur que s'hi vol enfilar.
Ja s'ho veu en venir
com la molassa
pujarà per les escales amunt.
Ja s'ho veu en venir.
La petita va arribar
fins dalt de tot,
jo no sé què farà la gran,
però la petita va arribar
fins a dalt del Pla de la Seu.
el que convingui farà.
I és un altre d'aquests elements esbojarrats,
comentàvem abans,
la simbologia religiosa
de la mula tonta
o la bula realment boja.
Aquí no té foc,
però té prou ganes
i prou vigor
per pujar les escales,
avaurar-se les fonts
de la plaça a les cols
i fer el que convingui.
I pensem que és un animal enorme,
gairebé tan gran com la de Valls,
i pujarà a les escales
i el porten dues persones.
El porten dues persones?
A més, és sorprenent
com l'alçant de davant.
I en aquest moment
em pren la pujada de les escales.
No sé fins on ha pogut arribar,
perquè hi ha tanta gent...
Doncs la tenim pràcticament
del de tot,
ja la veiem.
Si hi haurà pujant les escales
de la catedral,
tan tranquil·lament.
Tranquil·lo a la cosa, eh?
I ara veurem
per on voldrà baixar.
Ja ho sé,
que és més complicat baixar
que pujar, eh?
recordem que és una obra
de l'artista Joan Sarramià,
escultor,
i tota la part de fusteria
la va fer un dels fusters
més vinculats amb la festa,
que és en Joan Salvador.
Com a altres elements
més antics del segle Icí,
data dintre del segle XIV i XV.
Les primeres vegades
que va ser comentada
aquest element festiu.
Molt característic també
el so dels cascabells
que guarneixen el cap
de la molassa.
Hem de recordar
que abans,
quan havien animals de bast,
quan sortien a festa
o sortien, per exemple,
per Sant Antoni,
els tres toms
anaven guarnits,
i un element important
eren tot el sol
de cascabells
que anaven
amb tota la para
dels guarniments.
I ara completament
amb la traïció,
anant a veure
a la font
de la plaça de l'Escalza,
a la font de les escales
de la catedral.
Gira sobre ella mateixa.
Jo sé que he ficat, eh?
Perquè hi ha una persona estàtica.
El de darrere s'ha ficat al revés
per poder córrer.
I com l'alçant
de davant i de darrere.
que haurien de tenir
bastanta força
per fer això.
I una agilitat important.
L'ambul·la s'ha acabat
recoberta
amb un faldó
de color verd,
amb un altre sobre faldó
de color grana
i amb l'escut
de la ciutat
a banda i banda.
I en acompanyament
dels grelles i timbals
i guardiments
metàl·lics de la mula
que són els grelles
de la torre.
I ara un altre animal
fantàstic
com és la cocafera.
El preferit
per la canalla.
Exacte,
entre altres coses
perquè llança carmel.
a la cua que es mou.
A la cua que es mou.
A la cua que es mou.
Me'n sembla que no me'n deixaran
cap ni una, eh?
Vols dir?
El perill
és que no et foti una queixalada
perquè des d'aquí
se sent el soroll
de quan tanca la boca.
És també un d'aquests
elements fantàstics
i mitològics
que hem de relacionar
amb les tarasques
que encara es veu
en Occitània.
Una representació
del mal
amb un cap
que s'estira
i se ronça,
la cua que es mou.
i aquesta imatge
tan horrorosa
però al mateix temps
tan simpàtica, no?
Sí, perquè és una bèstia
que intenta fer por
però jo crec que no n'acaba de fer.
Sí,
no deixa de ser
un trasto
o un bitxo entranyable.
La coberta
està feta
de cuir.
Com deies,
la cua i el cap
són extensibles
i es deia
que antigament
era per treure
el barret
d'aquelles persones
que no es descobrien
al cap
al passar
la custòdia
o la relíquia
de Santa Tecla.
La molesta
que l'estàs restaurant
recentment
i que per tant
té ara un aspecte
pràcticament impecable.
Sí.
L'estructura
també és l'obra
d'Antoni Mas.
l'escultor
que la va dissenyar
que és a Pagosí.
I evidentment
com que està coberta
de cuir
aquí també hi ha
un treball de vester
que el va fer
i és a Fumull.
Sí,
a més,
és un dels altres elements
que integra
un altre barri
de la ciutat
en el seguici.
Em sembla que
si no m'equivoco
ho porta la gent
del barri del Port.
La gent que aplaudeix
a la CUP de Pena.
també ressalten
aquestes pues
que té a l'espatlla.
El que ens recorda
un drac
i també va
avaurar-se.
També,
també,
també,
ja hi és.
I aixeca la...
Oh!
ha aixecat la cua
fins al de tot
i estava ben
de l'elefant.
Jo des d'aquí
li he ballat les vergonyes,
ara,
estic just al darrere.
Deus haver vist tot,
eh?
Molt ben vist.
Els portants
a la cucafera
amb pantalons verds,
baixa negra,
camisa blanca.
I l'entrecada
de l'amparito.
Oh!
Oh!
Oh!
Oh!
Oh!
Oh!
I ara ja està a punt
d'entrar en Lleó.
Fingeu-vos com revellem
els caramels,
la canalla,
ara mateix,
que els que han quedat
per aquí,
la passa dels cols.
Mira,
encara en van,
eh?
Encara en van.
La cucafera ja ha sortit,
però els caramels
encara...
encara en tiren.
Que porteu molts caramels?
que s'hi portem molts,
sí.
Bastants.
Jo em pensava que sortien
per la boca de la molassa.
Eh?
Jo em pensava que sortien
per la boca de la molassa.
No, de la cucafera.
La cucafera,
això mateix.
Que vagi bé.
Vinga, adéu.
i ara comença a entrar en Lleó,
que seria un d'aquests elements
també documentats
al segle XV
i recuperat
l'any 93
per l'associació de veïns
de la Maraí o del Carme.
Ara veiem la cucafera
recuperada
pels veïns del port,
el Lleó
pels veïns del Carme,
la part baixa de la ciutat.
El Lleó,
que també,
com l'Àlida,
té aquesta aire real.
Sí.
reial,
vaja,
amb la corona
que poseix al cap.
I té un aspecte molt saber,
però no ets ferotge,
aquest Lleó de Tarragona.
Té una cara,
malgrat tot,
com bé dius,
una cara bastant dolceta.
També hem de relacionar
la imatge del Lleó
amb el tema
de la figuració
dels evangelistes,
sinó que és un element
que apareix
a la iconografia
de Santa Tecla
i a les roques
de Santa Tecla
que era una de les representacions
que en el barroc
es deien
de tota la passió
de la santa.
També element
relacionat
amb els evangelistes,
com l'Àlida,
també.
L'Àlida,
Sant Joan,
el Lleó
és un altre evangelista,
si no m'equivoco,
és Sant Marc.
Mirem la...
Sí, sí,
Sant Marc.
En aquest cas,
el Lleó
el porten també
dues persones,
els portants
van vestits
amb pantalons
i camisa
d'un color
entre groc
i daurat
amb la qual cosa
s'assimilen bastant
el color
de la bèstia
que porten.
Té un ball
més tranquil
que l'Àguila
i que la molassa.
També
podem entendre
degut a les dimensions
de la peça,
que no els permet
fer desenvolupaments.
I també va a la font, eh?
Estan assolgades
aquestes bèsties.
Aviam si és que la font
rege a Chartres.
Vols dir?
Ho haurem de provar.
S'hi imagina.
Home,
si a Prades
van instaurar
la festa del Cava,
tot pot arribar
a quita raó, eh?
Sí,
que passa
que així hem de fer
la mamadeza
en Chartres
i granissat de llimó
una mica complicat.
Una mica difícil,
ho veig.
Però tot és qüestió
de proposar-ho
a l'Ajuntament,
no?
Jo crec que la gent
de la Chartres
s'hi apuntarien de seguida.
Oh, i tant.
I ara ja ens arriba
els gegants
precedits
pels gegantons de gritos.
I davant de tot,
evidentment,
el Magí de les Timbales,
que guany,
si no em falla la vista,
que ja em falli gran,
és l'Eduard Serriol,
amb això no et puc ajudar.
A mi em falla més
que en tu, segur.
I em sembla que porta
el vestit antic, no?
És l'Eduard Serriol, eh?
A Parcerra
escoltàvem
la banda de música
de Cardona,
Pobla de Sal,
de mitjans de sal.
Molt bé.
Acompanyant el Lleó.
Em agirà les Timbales
que representa
el patja de la ciutat
que anunciava les festes.
Antigament n'hi havia
tres,
tres jocs de tavals
i aquí ens n'ha quedat un,
que seria ja
el patja,
com bé diu l'Anna,
que està obrint
l'entrada
de la comitiva
del seguici, no?
També un element
molt popular,
tota la canalla
que frisa ja a dalt.
I fer-se la foto,
evidentment.
El traig del Magí
de les Timbales
també amb l'escut
de la ciutat,
el pit.
I els negritos,
amb la negrita
que en guanya
fa 150 anys
i està així de fresca.
Sí, eh?
No ho diria ningú.
Està estupenda
que es sol dir.
El negrito
que és dels pocs gegantons
que tenim a Europa,
no?
El gegantó seria
aquest gegant
que no té
les potes
que el faria
estar dreta
a terra,
sinó que les cames
són realment
les del portant.
és un gegant
de mig cos.
Exacte.
I que ens aboquen
al passat
dels indians,
a la gent
que anava a fer
les Amèriques.
Anava a fer
la fortuna a Amèrica
i tornaven
uns quants carregats
de duros
i els altres
amb una mà al davant
i al darrere.
Això és costió de sort
a vegades.
I han començat
a ballar
els gegants
negritos
al mig
de la plaça
de les Paus.
És elegant,
eh?
La negrita.
la negrita.
Un vestit de blanc
amb el barret de palla
i allà
amb el vestit
a ratlles
blanc i vermell
senyit a la cintura.
La serventa
de l'època
i,
és una cosa important,
el lloro
multicolor a la mà.
Què és l'element exòtic?
Ja deuria ser exòtic
que en aquella època,
al segle XIX
o a la primaria del XX,
que arribessin els indianos
o viessin gent
de la Guinea
amb persones
amb criats de color,
no?
Estan fent reverències
al públic
que ara,
després d'aquest ball,
el negrita i la negrita.
Es acompanya
no es feia la canya
als gralles de Tarragona,
que podíeu escoltar
ara fa m'aconeca.
I, per cert,
molta canalla
que es volia fer la foto
amb així de les cimbales.
Tot i que anava per feina,
eh?
És un lloc complicat.
Potser la plaça La Font
és el millor lloc
mentre estan preparant
el seguici
per anar-se'n filant
el cavall
i poder-se'n filar
les fotos.
Ara arriben els gegants.
Sí, com els...
Clar, els veus
un darrere a l'altre
i els veus
petits, petits.
Els moros,
que són els que entren ara,
són molt grans.
Sí, hem de reconèixer
que els moros
de la nostra ciutat
són especialment alt.
Però ara tenim
els gegants vells
que, déu-n'hi-do,
amb l'antics
que són,
l'alçada que tenien,
i ja comencen
a ocupar la plaça
els moros.
També tenen
més de 150 anys
aquestes figures.
Com que aquestes
que veiem avui
són rèpliques fetes
amb fibra de vidre.
Això també ho ajudava
bastant a fer-los,
vaja?
És lleugerat.
Home, la fibra de vida
ha lleugerit el pes
i també evita
que si algun ensurt,
un mal pas,
algun gegant que caigui,
prengui mal
o després
que de quan en quan
s'entretegla
un xetí en flujen
i uns gegants antics
que eren de cartró
o de paper
estudien malnetre
de forma molt fàcil.
La geganta mora
tabab,
vestida de verd,
amb un turban verd
també al cap
i un bocador
de coloveix
que li penxa
sobre l'esquena.
Ell de blau
i amb un sabre
petjat a la faixa.
Hem de recordar
que el gegant de Tarragona
com bona part dels nanos
són obres
de l'escoltor
verdarol
que li donen
una qualitat
excepcional
en tot aquest conjunt,
tant per l'antiguitat
com per lo bé
que els va fer
en aquella època.
Té una expressió
més realista.
La geganta
que hi gira
com una boja
en mig de la plaça
de l'escolt.
Ara els gegants del cos
de la bou,
que són els gegants
vells de la ciutat.
Són els més antics.
I dels més antics d'Europa,
de reconèixer-ho.
A més,
també cal recordar
que els gegants
de Tarragona
els tenim
des de
coneixement
de la seva
sortida
del seguici
des del 1425,
que això no vol dir
que abans
no sortíssim.
Segurament
ja els tindríem.
també són
d'inspiració
morisca
d'aquests gegants,
els vells
o del cos
del bou.
Hi ha un element
que el gegant porta
que és típic
dels gegants
més antics,
que és aquesta mena
de gran massa
o xopre
que porta la mà.
La porra.
I ella
amb el tradicional
rat de flors.
ella va vestir
d'un vestit
d'un color
entre rosa
i vermell
amb un vel
blanc
sobre el cap
i ella
amb mantó grana
i un turban
amb plomes.
Els portants
els veiem
amb calça curta
de color blanc
i un brossot
de color
de la mateixa roba
que la geganta.
I evidentment
tots,
com la majoria
d'elements
del seguici
amb esperadenya
de set detes
típica
del Camp de Tarragona.
I toquen una jota,
no?
Té valles de Navarra.
Sí, sí.
estava intentant identificar
la cançó
com sonava molt.
Sí,
és interessant veure
com a nivell de música
s'integren
30.000 tradicions locals,
forasteres,
que això es pot donar
només en llocs
i en festes
com Santa Tegla.
i ara comença
i ara comença
els nanos
presidits
pel nanocapital,
els arlequins,
ja veiem,
els marquesos,
tots els elements
dels nanos vells
d'on Berderol,
que bona part
d'ells
són representants
de famílies
i de gent
com almenys
de coneguts
i reconeguts
a la Tarragona
del segle XIX
que han quedat fixats
a la tradició
i a la memòria
de multitud
de generacions.
el nanocapital
que durant bastant
de temps
el va portar
el que ara
és el cap,
el José Félix Ballesteros.
Són 13
els nanos
que surten
al seguici popular
de Santa Tegla.
I no només
és de destacar
el cap
fet en cartró pedra
sinó també
la indumentària
que porten
molt detallada
i molt realista
de cadascun
dels remis
que representen.
És important
ressenyar
que els nanos
són uns elements
que van sempre
lligats
amb els gegants.
El gegant
potser
com a element
de majestat
element
de prestigi
de solemnitat
i el nano
doncs
un element
una miqueta
segons com
més gamberro
més implicat
amb la gent
més entremaliat
que es barreja
amb les persones
i que el veiem
tombar.
En general
tenen una cara
bastant maca
els nanos
de Tarragona
no tenen
una explosió
excessivament caricaturesca
o
de bufó
que podrien tenir
en d'altres llocs.
El marquès
que ara ens passa
per davant
per exemple
té una expressió
seriosa i serena.
i molts d'ells
del segle XIX
ens estan
abocant
personatges
de l'època
bàsicament
els van retratar
els marquets
em sembla que
ens estan lligant
amb la família
Castellarnau
prou coneguts
a la ciutat
o els nanos nous
que ens estan retratant
gent del Serrallo
o gent
del Nàstic
o de la Colla Vella
prou coneguts
per tots nosaltres.
Vols dir que el senyor
Castellarnau
es veia representat
amb un cap de nano
sortint al seguici?
Les males llengües
diuen que sí.
No deixa de ser
un element
per perpetuar-se.
Saluden.
Els nanos teus
com deies
de tanjar
de la meitat
del segle XX
i els del barri
dels Serrallos
del Club Gimnàstic
i els que representen
els castellers
dels ciutats de Tarragona.
Són sis.
I fixem-vos
que ahir
a l'arrencada
la gran munió
de nanos
de associacions
de veïns
de col·legis
i d'altres entitats
que vulguis o no
estan creant
i enriquint
el patrimoni
de la ciutat.
És que de fet
a l'arrencada
de gegants
es veuen tots
els gegants
que hi ha a la ciutat.
Avui en surten
més representació
els més antics
dels més representatius
però
n'hi ha molts.
També és lògic
perquè així tenim
un seguici
del dia 22
o l'anada ofici
o la professor
amb uns elements
d'una certa qualitat
històrica
i artística
i que serien
l'essència
de la festa.
I molt consolidats.
Exacte.
I ara ja comencen
a arribar
els diferents
entremesos
que conformen
el que podíem dir
el tercer cos
del seguici.
Primer cos
el foc,
segon
les peces
que hem anat veient
del mal bestiari
i els gegants
i nanos
i ara
ja tenim
els balls de bastons.
Els balls de bastons
que podíem relacionar
amb els paloteados
que hi ha a Castella
i danses d'espases
no deixen de ser
tradicions
de danses guerreres
que s'han anat
depurant
i s'han anat
convertint
amb el que tenim ara
que han substituït
els garrots
o les armes
amb aquests bastons
que antigament
eren
els radis
dels carros.
Estan convocant
el ball de bastons
per fer una exhibició
que es convocaran
a la segona continuació.
Com a element diferenciador
dels que tenim
al Camp de Tarragona
és l'existència
del diable
burlesc.
El so característic
del ball de bastons
i aquest Flavió
que l'acompanya
i pesa
que va marcar
el ritme.
Amb un dels personatges
també més estimats
de la festa
que és el Garcia.
Any rere any
el tenim.
per petó
de les festes
de l'any passat
si no m'equivoqué
si no em falla
la memòria.
Aquestes persones
que han vist
des dels anys 60
i 70
implicat a la festa
i que continua
al peu del canó.
Un ball
al ball de bastons
frenètic
i molt enèrgic.
Home,
bé,
molt bé.
Què dieu?
Com esteu?
Algú ha pres mal?
No.
No mirava.
Però bueno,
a veure si algú ha pres mal
i se li trenca una grupada.
Com va aquesta aquesta
d'enguany?
Enguany molt bé,
molt bé.
Una cosa molt magnífica.
Molt bé,
que vagi molt bé,
l'anarabona.
Gràcies a Tarragona Ràdio.
I és impressionant
veure com la gent
coneixedora
del ball de bastons,
coneixedora
que només hi ha
un instrument musical,
fa un silenci sapulcral
per veure i escoltar-los.
I això té mèrit.
I hi ha molts punts
de la plaça
de l'escola
que pràcticament
no deu ser visible
en aquest moment
degut a l'acumulació
de gent que hi ha
de veure el ball de bastons,
però el so
el so sí
que arriba a tothom.
Escoltàveu el García,
abans a ell no conegu la veu,
no?
Exactament.
Sí, sí.
Ara en parlàvem.
Ara els pastorets,
que són uns elements
que també els tenim
documentats
des del segle XV
a Tarragona,
que serien aquestes danses
d'arrel de primavera
relacionades amb la germinació,
el naixement de la primavera,
que això ve simbolitzat
amb les figures
d'aquestes alçades
que veiem
que fan al final
de la representació.
Figures alçades
com també fan
amb el ball de Valencians,
i en certa manera
present del que després
no saps que estigui.
En aquest moment,
la gent que conforma
el ball de pastorets
estan distribuïts
en dues files paral·leles
i comencen a avançar
i a avançar entre ells.
I anem picant
els bastons
per sota les cames,
oi?
I els fan passar,
segur.
Això demostra
que tenen un entrenament important
perquè podrien prendre mal
i difícilment
es piquen entre ells.
I també hem de recordar una cosa,
és un dels balls parlats
de la ciutat,
juntament a les Gitanes,
i amb el ball de Diables.
Tot serà llonga.
Aquesta nit
es podran sentir
els parlaments
en les diferents representacions
que es faran
per aquí
en diferents espais
de la penalta.
Els ensaires
del ball de pastorets,
que van amb faldilla
o pantaló negre,
la camisa blanca,
l'armilla de color vermell,
els pantalons blancs,
que ho han dit.
Porten una carbaceta
i aquesta mena de flors
que ens ho relaciona
amb, vulguem o no,
amb aquestes danses
de naixement de primavera.
I tu també suposo
relacionats en aquest sentit
amb, segurament,
la fertilitat.
Exacte.
La figura final
no deixa ser un símbol
de germinament.
Fixeu-vos
que moltes d'aquestes peces
procedeixen
de la celebració
del corpus,
el corpus
amb una termomíneta
i en un moment determinat
aglutina
totes aquestes danses,
diguem-ne,
paganes o no cristianes
i les cristianitza.
I després,
en un moment determinat,
tornen a ocupar
l'espai de carrer
a les festes majors.
Ara han acabat
d'entrallaçar
aquests bastons,
a diferència del ball de bastons,
són unes bares llargues,
les han entrellaçat,
les tenen a terra
i ara s'hi enfila
el més petit de la colla
per alçar-lo
en aquesta figura,
en la bota,
i que saludi tota la gent
a plegada a plaça.
donar el tomb,
amb la balsada,
és una nena,
i saluda tots els assistents.
I acaba, com sempre,
amb un visc a Santa Tecla,
que ha respost tothom.
a la feta major de Santa Tecla.
A la feta major de Santa Tecla.
dels Aramies de Sac a la Trava,
si no va xerrar.
Sí, també és una de les altres colles
forànies,
més presents al llarg dels anys
i més estimades
a la feta major de Santa Tecla.
I ara arriba, doncs,
al ball de Turcs i Cavallets.
Aquí una feina important
de recuperació
que han fet les barres
en Saïda de Tarragona,
en aquest cas,
en la recuperació
del ball de Pastorets,
i també en aquests
Turcs i Cavallets
que ara estan entrant
a la plaça.
Sí, però alerta,
ens estan deixant un grup.
Quin?
No, no, espera,
que s'han posat al costat.
No, no.
Turcs i Cavallets,
presidits per la figura del rei,
amb la cimera
que portava el rei Jaume I.
I també és interessant
veure que a darrere
el Jaume Villalba,
que ha vingut,
que viu a Alemanya,
he vingut expressament
a passar les festes
de Santa Tecla
i a sortir amb el ball de Turcs.
I també és important
veure com gent
que viu fora de la ciutat,
doncs,
per Santa Tecla,
que aigui,
quan aigui,
doncs,
venen a celebrar les festes
amb nosaltres
i a retrobar-se, no?
Són d'aquelles coses
que et fan recordar
d'un teig i un pertany,
encara que visquis lluny.
A la fi,
la festa és un element
que ens identifica
amb nosaltres mateixos
i ens diferencia
dels altres, no?
I això potser
és el bonic
de totes les festes.
Jo sempre he pensat
que deu sentir
un estranger
que arribi aquí a Tarragona
sense saber
res de la festa major
i es troba
amb tot aquest tinglado,
va ser increïble.
Li deuen quedar
els ulls com a plats,
no deu saber
ben bé què passa,
però ràpidament
s'integra.
El ball de Turcs
i Cavallets,
que representa
aquesta lluita medieval
entre els cristians
i els borus.
Sí, aquí hi ha
dos teories,
que segurament
serà tot el mateix,
que seria una representació
de lluita,
doncs,
sabem que la península ibèrica
va estar dominada
a 800 anys
pels musulmans,
una lluita
entre cavallers
de la reconquesta
i musulmans,
o també un altre tema
important,
que fins al segle XIX,
pràcticament,
els atacs
de la pirateria
nord-africana,
turca,
etcètera,
etcètera,
va afectar molt
tota la costa
de la Mediterrània
i va quedar molt
a l'imaginari col·lectiu.
I d'aquí en part
el vestuari
dels turcs,
no diem moros,
sinó turcs,
i un vestuari
que ens aporta
molt més
la imatge
del món
de Pròxim Orient
que no pas
del Magret.
I les imatges
dels cavallers
que ens estan recordant,
famílies nobles
de Tarragona,
alguns d'ells
amb alguns elements
anacrònics,
com els Castellarnau,
que no estaven aquí
a l'edat mitjana,
sinó que van arribar
aquí al segle XVIII.
Però, bueno,
s'han integrat
dintre d'aquest imaginari.
I ara comença
aquesta dansa
amb turcs i cavallets,
amb un pas
molt ceremoniós,
a primera fila
els turcs
i darrere
els cavallers,
que van avançant
a poc a poc
amb les espais
del coll.
El pas previ
de l'inici de la batalla.
Té un element
d'esgrima,
aquestes danses d'espases,
que també veiem
en altres danses
relacionades amb això,
sigui en altres llows,
com per exemple
a Reus tenim
el mossèn Joan de Vic,
el que passa
que porten bastons
i tapes
de tupins d'oli,
o amb els valls
de galeres,
el que passa
que llavors,
més que portar
armes blanques
d'espases,
el que porten
són pistoles
o trebucs.
antigament aquest avall
el portaven
a la confereria
de pagesos.
no deixa de ser
un moviment
de l'associacionisme
de l'època,
de l'edat mitjana
o l'època moderna,
els gremis,
les cofredies
que ara estan
substituïts
per les associacions
de veïns
o per les altres entitats
ciutadanes
com els d'ESBAR,
etcètera,
etcètera.
En aquest moment
els cavallets
no estan encertant
els turcs.
No han dançat
els segurs.
una música
molt simuliosa
en aquest moment.
Es van recuperar
l'any 90
de mans
dels amics
de les bars
de Santa Tecla.
i es documenten
de l'any 1383.
O sigui,
són els més
antics
coneguts
a Catalunya.
Fins i tot
són més antics
d'alguns
dels que hi ha
documentats
al País Valencià.
De fet,
aquí érem
terra de frontena.
Nosaltres estem
a la Catalunya Nova.
A València
tenim un desenvolupament
molt important
d'això
que serien
les grans festivitats
de moros i cristians
que creen
unes dinàmiques
ells mateixos
doncs
prou importants.
Aquest
ball va desaparèixer
al segle XIX
i no va ser
recuperar
fins fa
relativament
poc
fins a l'any
1990.
I ara
la part més
representativa
del ball
on s'enfronten
els torsiós
cavallers
i fan
picar
els nostres
peus.
Fixeu-vos
que al mig
hi ha
l'arcàngel
Sant Gabriel
representat
per una nena
que porta
al pit
un escut
amb la tau
que és el símbol
de Tarragona
i del capítol
de la catedral
i és qui porta
ara l'estandard
que li hagin anat
que el rei Jaume
primer.
Perquè ja ho sabem
qui guanyi
amb aquesta batalla.
Sempre.
Sempre.
Sempre.
Ficada a les espases.
Afortunadament
és una batalla
incruenta.
Sí,
afortunadament.
Tant de bo
totes en fóssim.
i després d'aquesta
dansa enèrgica
començaran a sortir.
Característics
sobretot
d'aquest ball
a banda
de la indumentària
tan lluïda
aquests cavallets.
Aquestes petites figures
de bestiari
també.
Estan integrats
al vestuari
dels cavallers.
Som part del seu vestit.
Deuen acabar
bastant trençats.
Déu-n'hi-do.
I la calor
que deu donar tot això.
Sí,
perquè avui fa un dia
escoltament càlid
després dels dies de fresca.
i després de la taula
i després de la taula
tenim companys
el Jaume Alguaz
de la passant de tecle.
Jaume, què tal?
Molt bé, molt bé.
Estupendo.
Com esteu viscant la festa?
La festa espectacular.
La gent surten al carrer
amb moltes ganes
i ja tocava.
Ja ens tocava.
De moment bé, no?
Tot plegat?
Molt bé, molt bé.
Molt bé
i molt feliços.
Se baixa molt bé.
Gràcies a vosaltres.
De fet,
en guany el timp
s'està respectant
aquí a Sant Aticle.
Llàstima va ser una passada
que es va haver atroceat
el concert de Miquelan,
es va haver de suspendre
el de Mango de Oz
però el temps
s'està sent respectuós
en la part més tradicional.
Fa dos anys, recordem-ho,
va ploure per la Cercavila
i va haver molta polèmica
perquè es va decidir
traslladar l'última hora
a Palau de Congressos
l'any passat.
Va ploure per la processó,
es va haver de fer
per rins la catedral
però de moment aguanta.
I ara el Patatuf
seria el ball
de la canella més petita
que és una manera fantàstica
d'integrar-los a la festa.
També recuperat
per les barres de Sant Aticle.
Majoria de nenes
en aquest ball del Patatuf, eh?
I és dels primers valls
recuperats a la ciutat
després de...
amb els primers
ajuntaments democràtics,
em sembla que és
de l'any 80.
I hem de veure
que molta gent
que va començar
en aquella època
doncs ara són els que
estan portant
altres elements
del seguici
o els seus fills
estan al Patatuf.
L'altre dia, de cert,
que vi la petita
que sortia al ball
del Patatuf petit.
Avui són joves,
però és que l'altre
n'hi era petits!
Petitíssims.
Petitíssims.
Hi ha també elements
recuperats
com la gorra musca
o la barretina morada
típica del Camp de Tarragona.
El vestuari, doncs,
amb l'armilla,
la faixa morada, també.
I una roba molt clara,
la faldilla d'un color veig
amb la camisa blanca
de les senes.
És un ball,
aparentment,
molt simple.
Es balla en parella,
amb les mans a la cintura
i picant de mans.
I després,
canvi de parella.
Una volta cap a un cantó,
una volta cap a l'altre
i canvi de parella.
Una música també
molt característica,
és un ball que es balla
en molts pobles de Catalunya
i que han incorporat
molts els bars.
I ara una peça de música
que no sé ben bé quina és.
No ho saps?
No l'havíem sentit
encara cap vegada.
Deu ser nova.
Tocada en gralla.
De fet,
aquests dies
hem sentit fer coses prodígioses
per les gralles en els balls.
de grellers
que s'han fet
a la plaça dels Tadassos
també avui
a l'entrada de músics.
No només aquest pas doble,
sinó també cançons
molt actuals,
molt de sortir de marxa.
Per exemple,
qualsevol gran èxit
de la música actual
pot ser versionat
pels grups de grellers.
Me'n recordo,
fa anys,
quan vam presentar
el nou vestuari
a la vall de Serrallonga,
doncs als grellers
se'ls va ocorrer
tocar l'himne de Riego
i estava invitat
a l'interventor d'armes,
l'amic Francine,
que ens va ajudar
realment molt
amb tota la legalització
de l'armament
i va quedar
i diu
que sou uns gamberros,
sí,
és que ens agrada.
No, no, va,
vam xalar tots,
però va ser la sorpresa.
Home,
de fet,
el van tocar també
amb un campionat de tenis,
eh,
sense voler un...
Sí,
el que passa
és que hi havia
la reina,
diuen.
i ara tenim
un altre ball
també que hem de relacionar
amb les festes aquestes
de primavera
i els balls
aquests pagans
de germinació
i de fertilitat
que és el ball
de Cerculets.
El de Cerculets
que en guanya més
han estrenat
ball de Cerculets
petits,
han sortit per primera vegada
a la Cercavila Petita.
Van vestits
de manera molt semblant
els bastoners
i els valencians
amb aquests mocadors
de través
i porten
aquests cèrcols florits
que la tradició
diu que eren
cèrcols de bota
aprofitats
per la dansa
que també són forts
per després
poder fer la figura
final d'aixecar
un dels xiquets
del de tot
de la figura.
Tal com fan
amb el ball
de Cerculets
també.
De fet,
aquesta figura
també se n'hi diu bota,
oi?
Sí,
per la forma
que veiem
que el fiquen dalt.
Acaben d'entrellaçar
tots els arcs,
posen el nen
a dalt,
que és petitet,
petitet.
Que no té cap por.
No,
que no ha de tenir
de por.
i està també aquí dalt.
Home,
és l'estrella
de la plaça.
És l'estrella de la festa,
totem l'aplaudeix.
Giren sobre ells mateixos
i el nen
que saluda.
També un ball
recuperat
per les artes
amb la teca,
concretament
l'any 1985.
I també associat
amb un altre gremi,
en aquest cas
el de Sabaters.
Què se n'ha fet
el gremi de Sabaters?
que es busquen.
Home,
doncs,
les sabateries
ara,
però,
bueno,
les tindrem
dintre de la federació
de botiguers.
Però déu-n'hi-do
la força
que tenien els gremis.
Pensem que la capella
dels astres
de la catedral,
que és una
de les més importants
i més maques
del gòtic català,
va ser pagada
per una associació
professional
com aquesta.
i ara,
doncs,
tenim
el ball de bastons
de les bars
Santa Tecla.
Estan demanant
que la gent
s'obri una miqueta
per poder fer el ball.
i hi ha tanta gent
a baix
a la plaça
de les Cols
que gairebé
no tenen espai
per situar-se.
També és interessant
veure que
moltes cares
que surten
al seguici
després els veurem
el divendres sant
portant passos
de Setmana Santa
i participant
activament
en això
o en una altra
de les grans festes
de Tarragona.
Tarragona surt
al carrer
i ocupa el carrer
per Santa Tecla
per Setmana Santa
i els últims anys
per Tarracó Viva.
I una altra vegada
el so del Flavial
que acompanya
aquest ball,
el ball de bastons.
La indumentària blanca
amb una mena
de faixa
ampla
de color vermell
i un mocador verd
lligat de travessa
a l'esquerra.
De tant en tant
algun d'aquests bastons
pateix
i es trenca.
Sí,
o algun dit també,
però bueno,
són baixes col·laterals.
També és important
que el ball de bastons
de les bars d'Ansaire
de Santa Tecla
va ser dels primers
a incorporar
la figura
de les noies
i de les dones
en el seguici.
Que de fet
ara és una presència
bastant majoritària.
Sí,
els homes
hem de reconèixer
que a vegades
ens fa bastanta vergonya
sortir amb aquestes coses.
Així que les dones
som unes desvergullides.
No.
Són més valentes
amb aquestes coses.
Sí,
sí,
segurament.
Un ball frenètic,
en aquest moment.
I un domini
de la tècnica
que déu-n'hi-do.
no.
Perquè a més salten.
Es van entrecreuant
i van saltant.
Aplaudeix
tota la gent
plegada.
Ara molta, eh?
Parlem començant
n'hi havia moltíssima,
però és que
jo tinc la sensació
que cada vegada
n'hi ha més.
Abans comentaves
que fa dos anys
va haver-hi la polèmica
de la pluja,
però fixeu-vos en una cosa
que els déus
són proficis de Tarragona
i l'any que plou
per Setmana Santa
no plou per Santa Tecla.
i en guany
va ploure per Setmana Santa.
No m'ho recordava
ja que en temps
havia fet per Setmana Santa.
Sí, o sigui que en guany
almenys
hem d'esperar
que continuï la profecia
i demà
i avui
que hem de tenir
uns bons dies.
I demà pugui sortir
la processó.
I surt
el ball de bastons
de les barres
de Santa Tecla
en formació
de dues files
caminant
en lateral
i en direcció
al carrer
de Marcelina.
En guany
de recordar
en representació
de la figura
de Santa Tecla
i Sant Magí.
i ara
les gitanes.
També
un altre ball
d'aquests relacionats
amb cerimònies
de fertilitat.
Hem de pensar
que aquests
balls de cintes
es feien
antigament
al voltant
del maig
que era
aquell arbre
que tallaven
i posaven
al mig
de les classes
i ballaven
al seu voltant.
I aquest
està representat
en aquest pal?
Presidir
per un pom de flors
també
una simbologia
clara
de fertilitat
i dalt de tot
l'Escut de Tarragona.
I recordem-ho,
un altre ball parlat.
Que també
podreu veure
aquesta nit.
Si sortiu
a tomar
per la part alta
segur que
se'l trobarem
o alguna plaça.
el ballen
amb parelles
de gitanos
i gitanes
amb un personatge
que aguanta el pal
i després
hi ha el gitano gros
amb un cuet
que és qui
els fa
ballar.
Els fa ballar.
La característica
també
aquesta aixecada
de faldilles.
Els hi veurem
als anagos.
Molt blancs
els anagos.
Molt ben planxadets
en mi donat.
Home,
estem a festa major,
no?
Home,
i tant
s'ha de sortir mudat.
En aquest cas
és una dansa
recuperada
per les barna
en saire
Tarragona.
I característic
també
alça
de les castanyoles.
El coneixem a Tarragona
ja al segle XVI
i va tenir
molta continuïtat
fins a 1877
i fins a principis
del segle XIX
el portava
a un altre gremi
que era el de mestres
de cases
que podíem dir
que serien
els constructors
de l'època.
No me'ls imagino
els d'ara,
eh?
Sortim ballant
al Vall de Gitanes.
Aplaudiments
i crits
per aquesta aixecada
de faldilles
i ara començaran
el que és
l'avança
més característica.
L'anant rodant
aquestes cintes
que porten
de color blau
i de color vermell
i entrellaçant-les
al voltant
d'aquest pal,
al voltant
de l'estaquirot.
És una dansa
que ha d'estar
molt ben sincronitzada
per tots els balladors
perquè després
l'entrellaçat
és pràcticament perfecte
quan l'enllacen
i després
quan el desenllaçen.
clar, perquè l'han de ser
no només esperen-los.
O sigui,
a Santa Tegla
veiem
una presència important
al carrer
els dies 22 i 23
però hi ha
no dies i setmanes
sinó mesos
de preparació
d'un any
per l'altre.
Pràcticament
la festa de Santa Tegla
comença
a l'endemà
del dia de la Mercè
per la preparació
d'un any
cap a l'altre.
Surten al Vall de Gitanes
de la plaça
de les Cols
que en guany
han estat
de celebració
han fet 25 anys
de la seva recuperació
i de fet
d'un metge
van convidar
11 colles
vingudes
de 8 municipis
de Catalunya
11 valls de Gitanes
que van recórrer
els carrers
del centre
de la ciutat
per tal de celebrar
aquest aniversari.
M'hem de fer un record
d'alguns
de la família fa
que han rebut en guany
el guardó de Teclés
i un record
pel recentment
desaparegut
Salvador Fagliana.
Ara tenim
el Vall de Valencians
que seria
l'antecessor més directe
dels castells.
I de fet
està en muntanya
una construcció
aquí al mig
de la plaça
de les Cols.
Exactament.
També veiem
aquesta barretina
morada
que abans comentaves
que és la característica
de les terres
de Tarragona.
Els mocadors
ficats als costats
lligats
amb una banda
l'armilla
i aquestes figures
que sí
amb el temps
se converteixen
en els castells.
De fet
en les primeres notícies
que tenim
de castells
em parla
com a
Baix de Valencians.
De fet
és una construcció
de tres pisos
amb una base
de quatre persones
i coronada
per un home adult
sense pinya.
A diferència
dels castells
que estem acostumats
a veure
els coronats
per un nen
aquí
són construccions
més baixes
i són tot
persones adultes.
que van ballant
han muntat
la figura
amb esparadenyes
la qual cosa
el que està aguantant
el pes sota
doncs
Déu-n'hi duret.
I ara un altre element
important també
de tradició medieval
que seria
el ball de cocis
que antigament
es coneixien també
com balls de cocis
i prims
i el nom aquest
ve per la forma
que tenen
aquesta mena
de barrets
forma troncocònica
que ens aboca
la forma antiga
que tenien
els cocis
de Terrissa.
i un altre
trec característic
d'aquell ball
de cocis
són els cascabells
que porten
els turmenys.
Aquest és un dels elements
que per exemple
encara
no han estat incorporats
a la Saca Vila Petita
encara queda
recorregut
per fer aquest turmenys.
I tant.
Era un ball
que portava
un gremi
molt vinculat
a la economia
des que serien
els corders
pensem que Tarragona
com a ciutat
en port
necessitaven
una quantitat
important
de corda
de maroma
per tot el tema
dels vaixells
i per altres pasques
dels menestrals
de l'època
i el coneixem
ja des de principis
del segle XV
fins al 1804.
Es va recuperar
fa recentment
el 2004
si no m'equivoque.
també per les bars
també per les bars
d'en Saina
és un ball
també molt alegre
com el ball
de Gitanes
sobretot
pel so
que fan
al ballar
que es va
i que es va
vestits amb una armilla
de color fosc
sobre camisa blanca
i pantalons foscos
també.
I aquests elements
que veiem
amb vistes
en diferents valls
que és aquesta mena
de faldilla curta
que s'ha anat repetint
des dels bastoners
als valencians
i altres entremesos.
Com se'n deu dir
d'aquesta faldilla?
No ho sé
abans l'he definit
com si fos una mena
de faixa
però suposo
que deu tenir
un nom propi
que descorrec completament.
També característica
el plomany
que porten
damunt dels cossis.
No l'hem vist
és que el moure
encara li dóna
més gràcia
i ara
entra
un altre ball
que té pocs anys
però que penso jo
que és dels més macos
que recorda
els valls
de la Moma
de València
que és el ball
dels set pecats
capitals
que ja
l'hem de relacionar
amb aquest món
de la geografia cristiana
del bé i del mal
i aquí seria
el triomf
de les set virtuts
sobre els set pecats.
En aquest cas
com en el cas
de la Moixiganga
que veurem després
és una representació
alegòrica.
i és un d'aquells valls
que val la pena
veure de prop
per poder observar
el detall
d'aquestes màscares
que són
jo les definiria
com a bastant terrorífiques.
Sobretot
els pecats
que fan por.
els altres
tenen inspiració
amb elements
com
l'escultura
de la catedral de Tarragona
tot aquest món
fantàstic
dels animals
i figures fantàstiques
del romani
que tenim a la catedral.
en pensant les gàrgoles
exacte.
que són les virtuts
que fan vestides
de l'any
i ells d'un color margós.
les virtuts
porten bares
i un ciner
de l'autoritat
o del cru
del que és sobre el mal
i estan rematades
per un crismó
i almenys
un ciner
totalment cristià
i els pecats
porten uns pals
o uns bastons
símbol també
del pecat.
també porten brodats
els vestits
que representen
aquestes qualitats
dels diferents
pecats i virtuts.
I el disseny
de vestuaris
de Nina Sant Pere.
Una lança
cerimoniosa
i lenta
a la que ballen
potser menys espectacular
que d'altres
i per això
és fúnic
poder-los veure
de prop
per observar
aquest detall
dels canes
i dels vestits.
I ara es desparèixen
i entran
un troc d'altres
valls alegòrics
que és la Moxiganga.
que en guany
estan de celebració
són els protagonistes
de la samarreta
i del cartell
i de la imatge
de les festes.
Fan 10 anys.
I en guany
ha organitzat
la mostra de folclore.
Ja no ha organitzat.
Molt lluïda,
la mostra de folclore.
jo encara estic impressionada
amb el grup
que la va tancar
un grup
vingut de lleó
increïble.
Totalment impressionant.
És un ball
molt majestuós
que el que fa
són figures alegòriques
que ens aboquen
la passió mort
de Jesús.
O sigui,
és un ball
que més que estar
a la festa
de Santa Tegla
estaria molt més
lògicament
com es veu
en altres llocs
per un corpus,
per exemple,
com veiem
al País Valencià.
Bairebé
per ser a la Santa.
També.
Ara comencen ja
a muntar la figura,
van pujant-se
un damunt
dels altres
i un element important
que és la presència
de ciris de cera
amb diferents
elements
que el ballen.
Una construcció
també que s'ha enfilat
un damunt
dels altres.
Quatre pisos.
quatre pisos.
Podríem dir
que és una representació
del Golgotha
amb Jesús al mig
i els dos lladres
al costat.
Podria ser
per la forma que té?
Un tret característic
també de la moxiganga
terragonina
i de fet de totes
és aquests elements
florals
que porten
el cabell,
el cap,
concretament,
un barret
completament forrat
de flors
i que ens aboquen
a això,
a la primavera
i al corpus
del cap Arlada.
Una relació
personal del tema
del floriment
de la primavera
amb un fet
transcendental
per el cristianisme
que és la resurrecció.
Llavors veiem
com s'han lligat
aquests elements.
De fet,
la religió cristiana
molt sincrètica
que agafa també
molts elements
del paganisme
a la configuració
de les seves tradicions.
I amb la moxiganga
s'hi acostem...
Josep, digues.
Arriba la banda
unió musical.
Què vols dir
que ens tocaran,
Josep?
Perdó, diguem-ne.
Què vols dir
que ens tocaran?
Endivines.
Endivines.
Vinga,
va a tothom a ballar.
a tothom a ballar.
Veiem que ara
la música
amb la banda unió musical
agafa
per ser el protagonisme
de la plaça
i de la festa.
Fins ara
l'hem vist
com a element
d'acompanyament
importantíssim,
però ara ja és
l'element central
del Cercavila de Santa Tecla.
Com demà
ho veurem
a l'anada ofici
i també a la professora.
i la banda
que tanca
aquest
seguici popular
de Tarragona.
L'hem seguit
en directe
des de Tarragona
Ràdio
i també des de Tecla TV.
I ara veiem
com la gent s'aixeca
i no s'anirà
cap a casa
sinó segurament
anirà
a la plaça
a la Font
o anirà
a la Rambla
a veure
altra vegada
com passa
el seguici
fins que
arribi a la plaça
de Font
i faci la tanda
de Lluïmell
i demà
se'n tornem-hi.
I demà
se'n tornem-hi
per la processora
que també
podreu seguir
en directe
a través
de la sintonia
de Tarragona
Ràdio.
Recordeu
demà
tot el dia
programació
especial
que comença
a les 9 del matí
amb la nou ofici.
Després
també podreu
seguir
en directe
la missa
des de la catedral.
També
l'actuació
castellera
i a la tarda
la processora.
Gràcies.
La gent
que va desfilant
va marxant
però també
hi ha molts
que es queden
i van ballant.
Realment
Santa Tecla
és una festa
d'allò més participatiu
per totes les edats
i tota la gent
de qualsevol
color,
ideologia,
edat
o forma de pensar.
Això em sembla
que és
l'important
de Santa Tecla.
una eina
també
d'integració
per la gent
que ve de fora
i vol descobrir
el que és llorar.
Josep.
Sembla
que està
xordant
per la música.
Josep,
no ens heu sentit.
L'únic sentit
també
com la gent
canta,
no només
la banda
d'única musical
és de tota la gent
que hi ha al voltant
que va picant
de mans
i cantant
al ritme
de l'emparito
roca.
Li hauríem de posar
lletra, potser.
Vols dir?
Mira,
ho podríem intentar,
eh?
Potser no seria
el mateix.
Es podria
fer un concurs,
eh?
Podríem plantejar-ho?
Ara sí,
ara sí que ja podem dir
que s'ha acabat
aquest Cercavila,
aquest seguici popular
de Tarragona
que ha sortit avui
per primera vegada
al comprar
i que ho tornarà a fer
demà a la tarda
en la processó
del braç
de Santa Tecla.
Ho deixem aquí.
L'heu pogut seguir
en directe
a través de Tarragona Ràdio,
també a través
de la sintonia
de Tecla TV.
Josep,
no sé si encara
en sents
per allà baix.
Ara sí,
ara s'escolto perfectament.
És que fins ara
la música
ja m'ho imagino.
el veiem i tot el José Pérez.
Aquí baixa el so absurditó,
però baixa en qualsevol cas
hem fet arribar això,
aquest so de la festa,
del seguici,
a través dels diferents
acompanyants dels elements.
I ara amb aquest tancament
esplèndid
de la banda de l'únia musical,
amb aquest Amparito,
com a que la gent
per aquí baix coneixaven,
a l'únia musical i a l'únia musical.
La, la, la, la, la, la, la.
La, la, la, la, la, la.
Na, na, na, na, na.
Na, na, na, na, na, na.
Vale, vale.
Em sembla que la gent,
a mi m'heu deixat sorda
i jo crec que Tarragona
ja ha descobert
que les noves generacions
també s'estaven l'amparito.
Moltes gràcies.
Fegi bé la festa.
Adeu, adeu.
Que el tinc ajudit.
Jo mor, Icarriot Lorendo.
Això s'ha descontrolat, eh?
Mare de Déu.
I visc a Santa Tegla.
Anna, per cert,
ens espera ara.
Ens espera ara.
Ara, si elles ens deixen, ens espera Dames i Vells.
Ho deixem aquí, Josep.
Moltes gràcies.
També hem d'agrair la companyia de Joan Menchon.
Ha estat un plaer.
Arqueòleg i també membre durant molt de temps del Vall de Serra Llonga,
que ell ens ha il·lustrat amb els seus comentaris
durant aquest seguici de la Festa Major.
Tornem d'aquí una estona amb la retransmissió de Dames i Vells
i ja ho sabeu que demà us espera tota aquesta programació especial
amb motiu de la Diada de Santa Tegla.
Adéu-siau, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.