on és difícil trobar crèdit i en un dels recursos que té el petit empresari
per trobar-lo és poder anar a diferents entitats.
Si aquestes entitats es van concentrant, lògicament l'empresari trobarà menys oferta
i menys competència entre entitats i això l'encarirà i li dificultarà l'accés al crèdit.
Per tant, qualsevol cosa que pugui perjudicar la competència,
i per tant el consumidor en definitiva, jo parlo com a empresari,
però també el consumidor individual, això ho considerem negatiu.
I caldria veure si l'idea només és amb criteris polítics,
perquè és clar, hi ha entitats financeres que estan bé econòmicament,
s'ha parlat també de la fusió de Caixa Sabadell, Caixa Manlleu, Terrassa i Caixa Manresa.
Clar, Caixa Manresa argumenta una bona situació, sembla que sí,
que està en una situació que no té per què.
Per tant, no hi ha condició perquè s'hagi de fusionar amb els altres.
Per exemple, des de Caixa Tarragona s'anuncia que la situació de l'entitat és bona,
des de Caixa Girona també.
Sembla que tothom està bé, per això.
Totes les entitats anuncien que totes estan molt bé.
Doncs també caldrà que els diguem que si estan també donin més crèdits.
Per tant, no caldria, segons vostè, la fusió,
perquè des del punt de vista territorial el que més ens afecta a nosaltres,
el de Caixa Tarragona, una possible aliança, una possible fusió amb les altres Caixes
amb Fundació Pública, com són Caixa Girona i Caixa Catalunya,
creu que seria positiu o seria perjudicial pel territori?
Vostè m'està preguntant, potser, orientant com a territori, com a Tarragona,
si com a guerra de campanar cal que seguim tenint una Caixa Tarragona
o passem a estar diluïts dintre d'una nova entitat,
perquè evidentment estarem diluïts perquè Caixa Catalunya s'ho menjarà tot, no?
Jo crec que el fet de tenir una Caixa a nivell territorial,
francament, no ens aporta cap avantatge.
Jo no crec que a Caixa Tarragona li faci vostè millors condicions
pel fet de ser vostè de Tarragona, o que sigui vostè de Barcelona.
Li farà exactament les mateixes condicions.
Per tant, es pot dir Caixa Tarragona,
es podria dir Caixa d'estalvis i pensions de les comarques meridionals.
En aquest sentit, són qüestions polítiques o qüestions de patriotisme territorial.
En aquest sentit, no tenim cap avantatge.
Per tant, el perdre una Caixa territorial no ens ha de preocupar, penso.
que les Caixes totes tenen la seva aplicació de les seves polítiques socials
vers el territori on estan instal·lades, que ho estan a tot arreu,
totes les Caixes ho fan.
Per tant, en aquest sentit, jo penso que no seria perjudició.
El problema seria, doncs, des del punt de vista econòmic,
en la línia del que comentava al principi,
des d'un punt de vista de perda de competitivitat
i de com pot afectar això a l'empresari i al ciutadà de manera individual.
Exactament. La falta de competitivitat, la falta de tenir més oferta
i que hi hagi competència.
Miri, ho estem vivint amb les companyies elèctriques.
A partir de l'1 de juliol, amb la tarifa d'últim recurs,
tenim 27 comercialitzadores per 550.000 consumidors.
L'oferta és de 27 i la demanda és de 550.000.
Això és un oligopoli.
I, per tant, no hi ha les condicions necessàries,
no hi ha suficient oferta perquè hi hagi competència
i es produeixi realment el que anuncia el govern,
que és que hi hagi una rebaixa de preus,
una moderació de les tarifes, etcètera, etcètera.
En el cas de les entitats financeres, passaria exactament el mateix.
Si hi ha poca oferta per tota la demanda,
no hi haurà prou competència i estarem en unes condicions,
com ens hem trobat en el cas elèctric i en altres casos.
Tenen, però, la sensació, des de PIMEC,
des de la petita i mitjana empresa de Catalunya,
que anem abocats, sens dubte, clarament,
a un procés de fusions, de concentracions de caixes a Catalunya?
No, mirin, nosaltres tenim la sensació que estem abocats
a que si hi ha una entitat financera que no està bé econòmicament,
acabi en mans d'una altra.
Igual que si una empresa no està bé econòmicament,
acabarà en mans d'una altra o tancarà.
Igual que si un està malament econòmicament,
potser haurà de vendre el pis i aquest pis acabarà en mans d'una altra.
És un procés de mercat.
El fet que es fusionin perquè hi hagi més grans entitats financeres,
nosaltres no hi estem d'acord.
Entenem que és bo que hi hagi moltes entitats financeres més petites
i que no acabem amb un procés de fusió,
com es va començar en altres èpoques,
també per batalles de campanada que volíem que aquest país,
o que Espanya, tingués grans constructores,
tingués grans companyies elèctriques,
grans companyies del sector de l'energia.
Si hem d'anar en un procés de tenir grans empreses en el sector bancari,
ja els tenim, ja les tenim.
Tenim les entitats com el Banc Santander,
el Banc Bilbao Vizcaya, la Caixa,
que són grans entitats financeres,
que representen el país a l'exterior
i que donen una fortaleza important,
però també és necessari que hi hagi petites entitats financeres
que puguin acabar de donar aquest ventall de competència
i d'oferta al mercat.
De la possible fusió de caixes catalanes,
ja fa setmanes que se'n parla a través dels mitjans de comunicació.
D'un altre procés possible de fusió,
s'han començat a parlar a través dels mitjans de comunicació aquesta setmana,
arran d'una informació que publicava dimarts el periòdico de Catalunya,
una informació segons la qual
les dues grans patronals que hi ha al nostre país, a Catalunya,
Fomento, Fomento del Treball i Pimec,
estarien en un procés avançat de converses
per crear una única entitat empresarial.
Això, traduït a les comarques de Tarragona,
podria dir també significaria una possible fusió de Pimec a Tarragona
amb l'altre patronal, la CEPTA,
la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona.
En quin moment es troben aquestes converses molt avançades?
Anem també a una única entitat empresarial
a nivell de Catalunya i de Tarragona?
Sí i no.
En primer lloc, les converses que s'han mantingut al respecte
ja fa molts anys que van començar, van començar el 2003,
entre Pimec i Fomento del Treball.
Malauradament, aleshores, no van fructificar
i ara fa un any i mig, aproximadament,
van tornar a començar aquestes converses
amb un objectiu que és el que s'ha aconseguit.
L'objectiu és unificar el programa patronal,
clarificar el programa patronal català
i tenir una sola veu per l'empresariat català.
Això vol dir una sola veu patronal a Catalunya?
No.
Seguirà havent dos patronals a Catalunya,
que són Fomento del Treball Nacional i Pimec,
amb dos nips diferents,
però d'una manera, amb la seva independència jurídica i econòmica,
però que les dues aniran de la mà
amb una sola veu a representar l'empresariat català.
Com?
Doncs, miri, Pimec representant les petites,
micros, petites i mitjanes empreses de Catalunya
i Fomento del Treball representant les grans empreses de Catalunya.
D'aquesta manera.
És així de senzill a grans trets.
Què passarà a Tarragona?
Bé, ho haurem de veure.
Ho haurem de veure, però,
després de l'estiu, doncs,
haurem de començar-ne a parlar,
però cal pensar que probablement, doncs,
en els territoris hi hagi d'haver una única patronal.
Veurem com ho farem, això, no?
Però, al final, l'objectiu és el que ja ens demanen les empreses
des de fa molts anys,
i ara amb la crisi ho hem accelerat,
perquè l'empresariat encara ens ha reclamat més,
que és poseu-vos d'acord perquè necessitem una sola veu, no?
I així, doncs, ha sigut.
S'ha arribat amb un preacord.
Molt probablement, aquest mes de setembre,
aquest preacord es signarà i es farà oficial,
i es farà...
Es convido, perquè llavors viurà una roda de premsa,
i, imagino, de les dues persones
que han portat aquesta negociació,
que s'ha portat des de les cúpules de Pimec i de Foment,
que seran el Josep González i el Joan Rossell,
i llavors tindrem, imagino,
tots els detalls i tota l'explicació de com anirà tot.
Les converses a nivell territorial no han començat, doncs?
No, no, no, perquè Pimec és una sola patronal,
i, aviam,
els agents socials a Catalunya són quatre,
dos sindicats
i dos patronals.
Les dues patronals que són agents socials a Catalunya
són Foment del Treball i Pimec.
Després, vostè sap que Foment del Treball
a nivell territorial pot delegar,
i de fet així ho fa,
delega la seva representació,
amb certes entitats, àmbits,
amb altres entitats empresarials
que tenen també un, diguem-ne,
un nip diferent.
Però l'agent social a Catalunya
és Foment del Treball i Pimec.
Per tant, aquesta negociació es porta
entre Foment del Treball i Pimec
i no hem arribat encara
a arribar al detall territorial.
Jo comprometo que tan aviat
puguem saber alguna cosa,
doncs informar-lo.
En qualsevol cas, per què creu?
Quina és l'argumentació que el fa
dir que el que seria bo a Tarragona,
a les comarques de Tarragona,
és que hi hagués només una única patronal,
una única entitat,
que representés els empresaris?
Perquè, senzillament, així ens ho demanen els empresaris.
Així ens ho demanen els empresaris.
Les empresaris demanen
que per què hi ha dos patronals.
Una micro, o petita, o mitjana empresa,
que és el 99% de les empreses de,
per exemple, la província de Tarragona,
o de Lleida, o Girona, o de Sabadell,
ens diuen que per què ha d'estar, diguem-ne,
associat a dues patronals
quan al final veu que som els mateixos
i que tots acabem fent el mateix
i tots anem als mateixos objectius.
i llavors entenem que té raó
i per això vam començar aquest 2003 les converses
i per això creiem que hi ha una sola patronal
que integri a tothom.
O sigui, no és que ningú es mengi a ningú,
sinó que creiem que hi ha una bona patronal
que integri a tothom,
parts iguals,
sense cap mena de...
No es tracta, com ho he de dir abans,
de fusió, no?
Doncs crec que una fusió és a parts iguals.
En aquest cas empresarial financer,
que parlava abans, potser no seria parts iguals,
perquè hi ha algunes entitats que són
sobradament més grans que altres.
En aquest cas es tracta d'unir-nos
per tenir més força,
per tenir una sola veu,
per tenir un sol objectiu
i que l'empresaret vegi que està defensat
per aquesta sola veu
i poder fer més força davant d'institucions, etc.
Ja sé que segurament és molt aviat
per preguntar-li això,
però significaria en el cas de Tarragona
la unió de les dues entitats
la desaparició d'algun dels dos noms
o justament mantenir els dos noms,
PIMEC, CEPTA,
o això és molt aviat encara per parlar-ne?
És molt aviat per parlar-ne
perquè no se n'ha parlat,
perquè les converses,
l'unió d'estudia entre cúpules,
i s'ha parlat de PIMEC i de Foment,
però jo personalment li puc dir
que la meva opinió,
és una opinió personal,
és que jo crec que
com a entitat
o com a NIF
crec que haurien de desaparèixer les dues.
Crec que haurien de desaparèixer les dues.
Però bé,
és una opinió molt personal,
i per tant no representa res.
I crear-ne una de nova.
Exactament.
Que poden mantenir el nom
o que pot mantenir
lògic de les arrels
i pot mantenir molts dels noms
o tots els noms
o part dels noms, etc.
Però jo crec que
la qüestió és que n'hi hagi una.
En fi,
el que està clar
és que les dues entitats
representen
aquest gran gruix
d'empreses
que són micro,
petites o mitjanes empreses,
les del territori.
Aquí no n'hi ha
moltes de les grans empreses.
I aquestes empreses
representades per PIMEC
han tornat
aquesta setmana
a donar un cert toc d'alerta,
fins i tot
la direcció de PIMEC
va anar a Madrid
a parlar d'aquesta situació.
Recordaran també els soients
que va haver-hi una manifestació
d'empresaris,
entre cometes,
si em permeten aquesta expressió,
la recordam perquè, a més,
va sortir molt
a través dels mitjans
de comunicació
fa d'això
tres o quatre mesos,
si no recordo malament,
senyor Cendra,
i venen a dir
que tres o quatre mesos després
les coses
no han millorat gaire
des del punt de vista
del que estan patint
aquestes petites i mitjanes empreses
per l'impacte de la crisi.
Tres o quatre mesos després
no ha canviat
pràcticament res.
Sí ha canviat
una certa voluntat política,
hem aconseguit
que el Congrés
els diputats,
els congrès,
el Congrés,
perdó,
que el Congrés
de Diputats
hagi aprovat
per unanimitat
l'acord
de modificar
la llei
de morositat,
això s'ha aconseguit,
ara veurem
en quina mesura
es canvia
la llei de morositat,
que aquí està
l'important,
quin calat
de reforma
d'aquesta llei
es produirà,
i jo diria
que és l'únic
que s'ha aconseguit.
A nivell de mesures,
la veritat
és que se segueixen
anunciant mesures
però segueixen
sense arribar.
Li donaré un exemple,
a l'Institut de Crèdit Oficial,
l'ICO,
que va anunciar
39.000 milions,
fins a la data
n'ha donat 3.000.
Estem parlant
d'un 10%
o menys d'un 10%.
Això vol dir
que els diners
i aquest crèdit
segueixen sense arribar
on ha d'arribar
que a les empreses.
El dilluns
o al principi de setmana
s'ha aprovat també
al Congrés
el FROP,
que són
90.000 milions
d'euros
per a les entitats
financeres.
Què és el FROP?
O què significa FROP?
És un fons
de reforma
i ordenació
bancària.
És una injecció
de diners
a les entitats
financeres.
Si vostè ho pregunta,
podríem parlar-ne
de què...
Exactament.
Al final són
90.000 milions
d'euros
per a les entitats
financeres.
Si el govern
realment vol
que els diners
arribin a les empreses,
cal fer aquesta llei
de reforma,
d'ordenament bancari,
obliga a les entitats
financeres que d'aquests
90.000 milions
un 10%
arribin a les empreses.
al final,
com li deia,
tots són
anuncis
de mesures
però les mesures
no arriben.
S'anuncien,
la vicepresidenta
i ministra d'Economia
sortia abans d'ahir
també dient que
les entitats
financeres
posarien un 50%,
ells posaven
l'altre 50%,
que si les entitats
financeres
posaven més,
ells també posarien més.
S'haurien de dir,
tots són
anuncis,
anuncis
de mesures
però les mesures
no arriben.
31.000 milions
de l'ICO
i se n'han
accedit
a les empreses
3.000,
un 10%.
Per tant,
jo crec que és molt fàcil,
podem parlar
de mils
de milions
d'euros
i al final
són
anuncis,
no són
diners.
En aquest context,
de totes maneres,
en què segons vostès
encara no acaben d'arribar,
no s'acaben de concretar
les mesures,
la situació va millor
o va pitjor?
En el sentit que
alguns han dit
en les últimes setmanes,
ho han explicat,
ho han donat a conèixer
una sensació,
han donat a conèixer
una sensació
que el pitjor ja ha passat
i que comencem a sortir.
En canvi,
es desprèn
de les declaracions
que van fer
els màxims responsables
de PIMEC
aquesta setmana
a Madrid
en què
el pitjor encara
està per arribar
i que pel que fa
al col·lectiu
de petites i mitjanes
empreses,
precisament a la tornada
de les vacances
a partir del setembre
encara la situació
pot ser pitjor.
Mira,
a Tarragona
que tenim
una tradició
arrelada
d'alpinistes,
diuen ells
que
el més fumut
no és arribar
a l'Alcim,
en el cas de l'Everes,
per exemple,
sinó que és la baixada,
la tornada.
Des de PIMEC
pensem
que
estem arribant
al fons,
estem arribant
al fons,
que podem
començar
a pensar
que aviat
no podem anar
més avall,
però tampoc
estem
en la posició
dels brots
verds
que s'anunciaven
des del govern.
Miri,
des del govern
també s'anunciava
que no hi havia
crisi
quan nosaltres
ja feia mesos
que estàvem
entrant
en una crisi
profunda.
S'està anunciant
jo crec que
massa precipitadament
des de
l'administració
central,
el govern central
que començarem
a recuperar-nos,
fins que no
tinguem un 2,5%
de creixement
econòmic
no es comença
a crear ocupació
i vostè ha vist
que entitats
prou solvents
com el Fons Monetari
Internacional,
el Banc Central Europeu
ens estan augurant
al nostre país
unes condicions
realment encara
negatives
durant el 2010.
Per tant,
nosaltres creiem
que es pot
començar
a haver
alguna llum
en algun sector,
el sector
de l'automòbil,
doncs s'ha recuperat
les ventes
o han frenat
la caiguda,
no és que s'hagi
augmentat les ventes,
és que s'ha frenat
la caiguda,
i és positiu,
perquè clar,
anaven amb una
acceleració
brutal,
i en algun sector
doncs pot haver
alguna petita
mostra
de recuperació,
però encara ens falta
molt per córrer
i encara queda
molta feina per fer
i de cap manera,
i això no voldria
donar un toc pessimista,
però crec que és realista,
hem d'estar encara
treballant i preparats
perquè creiem
que després de l'estiu,
passada la temporada
turística,
que serà
més dolenta
que anys anteriors,
però que encara
és el que és,
doncs la tardor
pot haver
encara
unes dades
més negatives.
Hi ha alguns sectors
que aquí al territori,
vostès que estan en contacte
amb les petites i mitjanes
empreses
a les nostres comarques,
hi ha alguns sectors
que especialment
ho estiguin passant malament
o que creuen
que encara ho poden
passar pitjor
en els propers mesos?
Home, miri,
tot el sector del metall
de la província
de Tarraona
està passant molt malament.
Evidentment,
ja l'he dit moltes vegades,
la construcció
és evident
perquè tot arreu,
no?
I sobretot,
la segona residència,
perdó,
sí,
la segona residència
de costa
és la que ho està passant
més malament.
El sector del metall
està passant malament,
el sector de la construcció
i altres sectors
que puguin patir,
doncs miri,
tothom ho està patint,
però al final,
jo diria que la resta,
el turisme,
el comerç,
doncs estan patint
baixades del 10 al 15%,
que diguem
que són suportables
per poder esperar
sortir de la crisi,
no?
Altres estan patint
caigudes del 40 al 50%
i això són caigudes
importantíssimes
que lògicament
porten a la destrucció
d'ocupació.
En aquest context,
i parlant de la desocupació,
les dades relativament positives
dels últims mesos
en què s'ha creat,
no ha baixat l'atur
a la demarcació de Tarragona,
si no vaig equivocar
ni els mesos
ni de maig ni de juny,
són considerant
unes dades molt transitòries
perquè ha arribat l'estiu?
Evidentment,
l'arribada de l'estiu,
el fil,
el fons d'inversió local,
evidentment,
alguna cosa haurà ajudat
perquè aquests mesos
s'haurà,
però clar,
tants diners
perquè solament
tinguem un atur
més favorable
durant un mes,
doncs tampoc
són justificables.
Al final,
sempre em diguen altres
que el fil era
un fons d'inversió,
un fons de finançament
de les administracions locals.
És una cosa,
és una situació
conjuntural
degut a la temporada d'estiu
i degut a aquests resultats
del fons d'inversió local
i tal com l'hi deia abans,
després de l'estiu
haurem d'estar
una altra vegada
molt atents
a les dades d'atur,
a les dades de creixement,
etc.
I recuperem
el que dèiem
al principi
del tema de les caixes,
parlant de la possible fusió
de caixes,
el tema del finançament
per part de les entitats financeres,
és a dir,
el crèdit,
en aquest cas els empresaris,
perquè vostè representa
els petits i mitjans empresaris.
Hi ha hagut algun símptoma,
algun signe de millora
en els últims mesos?
Jo crec que no.
Jo crec que no.
Les dades que a mi m'arriben
dels empresaris
és que no.
I m'agradaria tornar
a deixar clar
que no estic criticant
les entitats financeres,
elles fan el que
per la seva situació
han de fer,
que és mirar de restringir
o d'augmentar les...
de mirar amb lupa
en qui donen un crèdit
i en quines condicions,
no?
Amb això ja ho he criticat,
sempre he criticat
que els diners
que s'anuncien
des del govern
són els que han d'arribar.
Les dades
que a nosaltres
ens arriben d'empresaris
i el dimarts mateix
estàvem en una reunió
on ens estaven ensenyant
diverses mostres,
és que segueix
sense arribar al crèdit
i que s'estan endurint
les condicions
de qui ja les tenia,
no?
En els casos de pòlisses
de crèdit
doncs s'estan endurint.
Aquests casos
poden canviar molt
en funció de l'entitat
i en funció de l'empresa,
evidentment,
i en els casos particulars
no són significatius,
però segueix sense arribar.
Doncs així acabem
aquest repàs,
hem començat parlant
de caixes
i hem acabat parlant
també de caixes
i de bancs
de les entitats financeres
en aquest repàs
una mica
l'actualitat econòmica
de la que afecta
més directament
a les petites
i mitjanes empreses.
Amb el president
de PIMEC
a Tarragona,
el senyor Joaquim Sendra.
Senyor Sendra,
gràcies i que vagi bé.
Bon estiu.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.