És un quart d'una del migdia, aquestes gralles que esteu sentint
no són unes gralles qualsevol, són les gralles de la colla castellera
dels xiquets del Serrallo.
De veritat, ho podem testimoniar i a més a més les vam enregistrar
als estudis de Tarragona Ràdio.
Per tant, podem tematitzar perfectament la qüestió que ens ocupa
i que ens fa moltíssima il·lusió.
El món casteller, aquest dimecres, té un protagonista especial.
Aquesta tarda a les 7 es presenta a l'auditori de Caixa Tarragona
el llibre 20 anys dels xiquets del Serrallo, explicat per Pinya Blava,
és a dir, Alfred Borràs, Lluís Marçal, Maurici Ferrer i Miquel Àngel Magant.
Ens acompanya l'Alfred Borràs aquí a l'estat de les festes,
al matí de Tarragona Ràdio.
Alfred, molt bon dia.
Molt bon dia.
I tenim a l'altre costat del fil telefònic, Maurici Ferrer.
Maurici, bon dia.
Hola, què tal?
Us podeu saludar, eh, si fa dies que no us veieu.
Hola, Maurici, com va?
Hola, com a temps a veure'ns, eh?
Sí, des d'ahir, no?
Des d'ahir que estava ultimant detalls del que serà aquesta tarda.
Estava ultimant detalls dels assajos castellers.
Assajos que no se'ns oblidi, que no sigui que al final ens endinsem en la història de la colla i se'ns oblidin.
Assajos oberts, compartits per tothom qui vulgui aquests dies.
Sí, sí, tothom qui vulgui està convidat a venir a veure'ns l'assaig
i si vol donar un cop de mà, doncs també cap problema.
I dijous assageu el Pilar Caminant, també, a l'accent.
Sí, dijous assagem el Pilar Caminant des de les escales de la catedral
i farem tot el recorregut per anar ultimant l'últim assaig de cara al Pilar.
Això pel tema notícies puntuals.
Ara parlem del llibre.
Un llibre que jo m'imagino que us ha fet passar moltes penúries,
moltes dificultats, però també moltes estones de nostàlgia i fins i tot de riure.
Perquè quan es fa una història d'una entitat, sempre surt aquella fotografia,
aquella anècdota, aquell record, aquell bon i mal moment, no?
Sí, surt de tot.
Pensa que hem sigut quatre autors amb disparitat d'horaris,
ens ha costat molt poder coincidir, però bé, hi ha hagut de tot.
Com sempre, en un llibre hi ha discussions, hi ha els bons moments i estem contents.
Com va néixer la Colla dels Chiquets del Serrallo?
La pregunta us l'he de fer, perquè un aniversari i un llibre obliga
a preguntar quin va ser el naixement, la llavor d'aquesta Colla Castellera tarragonina.
Bé, la Colla del Serrallo va néixer l'any 88.
Va ser una iniciativa del mossèn que havia de la parroquia del Serrallo,
que va engrescar tota la gent del Serrallo.
Ell havia fet altres esplais i va pensar de fer una colla castellera.
Sobretot el que es van apuntar al principi van ser molts pescadors
i, per tant, també la gent que viu al Serrallo.
I de mica en mica s'ha anat obrint a Tarragona.
Hi havia castellers amb experiència, Maurici?
Del que hagin vist, del que hem trobat,
hi havia cinc castellers que haguessin portat la camisa
amb anterioritat quan has de fondar la Colla.
A veure, tot va començar amb un pilar el dia de la Mare i la Carme,
el set de jubiol.
Perquè mossèn se'n va enterar que anys enrere,
hi havia hagut també la processora de la Mare i la Carme,
que participava en els castellers.
I nosaltres tinc la pensada que als quants del Serrallo,
als quants de jubiol del Serrallo,
hauria hagut que tingués una mica d'experiència en castells
i ells hi podien provar a fer uns pilar.
I se'n va enterar que els de Montongual,
que era mecànic al barri, no era del barri,
però treballava allí al barri,
que havia sigut membre de la colla jove,
i van parlar amb ell i van anar de boca a orella,
van fer uns quants, van fer un parell de pilars el dia del Carme,
amb camises que no eren castelleres,
sinó que eren la camisa de la crèmia de Marejans,
que és de color blau marí.
I a partir d'aquí van gascar la gent
i va començar a fer la colla.
Com es va acollir la iniciativa?
D'una banda al barri, que m'imagino que amb moltes ganes,
i a la resta de la comunitat castellera, diguem-ho així,
de la ciutat, el fet que neixés una nova colla?
Teniu constància de com es va acollir en aquell moment?
Fer-ho jo?
Sí, tu Maurici, que portes més anys a la colla.
Oh, t'està dient que és més gran, ho sento.
Sí, bueno, sí.
No, bueno, jo va començar amb el cas de castell,
però amb una altra colla.
Què m'ho he vist?
Com es va acollir una banda al barri?
Sí, a veure, això va ser,
això la idea del mossèn va ser una mica d'aglutinar la gent.
Ell havia fet moltes activitats,
a veure, el servei que hi havia a finals dels 80 socialment
està deixat de la mà de Déu,
estava benca abandonat,
no estava massa bé.
Llavors ell va impulsar moltes activitats,
o sigui, es pot dir que el centre neuràlgic de la vida d'aquests anys
era la sala parruquial,
va impulsar els colonels de la canalla,
va impulsar que fessin representacions dels pastorets
i era la...
d'això que estàs començant, com se diu,
la representació de la passió,
però veia que això no arribava a segons qui.
I amb els castells de pensar que podia servir de ganxo
i arribar a una sèrie de gent que no arribava a les altres coses,
i així va ser.
De fet, el lema que va sortir de la colla
va ser una colla per aixecar un barri,
o una cosa així, no me'n recordo exactament.
La parròquia del Serrallu sempre ha estat molt dinamitzadora
de l'activitat del propi barri,
per tant, podríem dir que es va crear
a partir d'aquesta iniciativa col·lectiva
en el si de la parròquia de Sant Pere.
Sí, sí, sí.
Va ser un començament així una mica curiós,
no?
Perquè no són les coses castelleres surten d'una altra manera,
però aquesta va sortir així.
I van enganxar molta gent que això,
que no havia sigut castelleres,
només hi havia en 5 o 6,
ostres, en 5.
S'havien portat la camisa,
i així vam començar.
En quant a Castells de Tarragona,
es va encetar un debat de si es podia encirir a Tarragona,
hi havia però l'espai com per 3 colles.
És que en totes aquestes coses de la tradició,
a Tarragona tots tenim la pell molt fina.
T'ho pregunto perquè segur que es va obrir un debat.
Ui, sí, va obrir.
Va ser terrible.
I va durar.
També va coincidir també en aquells,
els anys 80, avall,
que era una tercera colla,
que van ser els xicots de baix,
que van funcionar a 2 o 3 anys.
I aquí també es va dir que el faig
quan tenia això un parell d'ans ja està.
Això, bueno.
Bé, la curiositat és que aquest debat
es va encetar llavors,
encara dura,
i curiosament ara no som 3 colles,
som 4 colles.
Bé, ara sou més per debatre.
Sí.
El dia que neixi una cinquena,
ja no sé què serà de nosaltres,
haurem d'anar debatent per tot arreu.
S'havia parlat de fer una cinquena colla.
Ho deixem per un altre dia,
si et sembla.
Escolteu, i vosaltres penseu que aquest debat,
ha de ser-hi.
Vull dir...
Home, no pot ser-hi.
Si es pot crear una colla,
es crea una colla, no?
Cada un és lliure d'opinar el que vulgui.
Nosaltres estem aquí,
sí que ets el Serrallo,
i som una colla tarragonina.
El que no vulgui que estigui,
doncs ho sento molt.
De moment estem aquí.
Expliqueu-nos una miqueta
quina és la composició del llibre,
de quin material heu tirat,
perquè vosaltres editeu una revista,
periòdicament,
i jo m'imagino que això,
fins a cert punt,
us ha facilitat a l'hora d'estructurar el llibre,
segurament,
i per recollir material.
Sí, tot va començar,
doncs,
perquè nosaltres quatre som els redactors
de la revista de Pinya Blava,
i al fer el 20 aniversari van dir,
ostres,
podríem fer el que es fa típicament,
fer una revista més gran,
o encuadornar totes les revistes i tira,
no?
Que seria una opció també.
També vam pensar en això,
van dir, ostres,
les encuadernem i tal,
i al final van dir,
saps què?
Fem un llibre.
I hem fet el llibre als 20 anys.
Digues, digues.
No, no, és que quan mirem això d'enquadernar,
valia una pasta,
no se l'acabava.
Valia més pasta que un llibre?
Ah, sí.
Valia molt diners,
perquè si hem perdut les plaques,
enquadernar totes les revistes,
volia fer totes les planxes una altra vegada,
i valia molt diners.
I llavors,
quan parla els rumiants,
em van dir,
va,
fem un llibre.
Clar,
primer,
és una mica de partíge,
no?
Aquest llibre,
dius,
ostres,
una revista de 30 pàgines,
que fem per la colla,
que és de consum intern,
i l'altre era fer un llibre.
Però, bueno,
on hi va,
provem-ho i mirem.
Sí, a més,
cap de nosaltres mai havia escrit un llibre.
O sigui,
en principi ens venia la cosa com molt gran.
Però bé,
de mica en mica,
de discussió en discussió,
hem arribat al final.
Heu arribat al final
i havíem,
val a dir que entitats
com la colla castellera
dels Sigrets del Serrallo
o altres entitats de Tarragona,
tots sabem
que es fa amb molt d'esforç.
I això és una aposta econòmica
que per vosaltres
suposa un esforç material important
com a colla.
tot i que tingueu suport i ajuda,
però a banda de la feina
que heu fet vosaltres,
personal,
això implica també un cost.
Sí,
hem tingut,
a veure,
ens ha ajudat
el programa Tu ajudes
de Caixa Tarragona,
ens ha ajudat la colla,
ens ha ajudat la diputació,
ens ha ajudat l'Ajuntament,
tot una mica,
doncs hem pogut...
La entitat portuària, també.
I l'entitat portuària,
gràcies, Maurici.
Doncs,
entre tot això,
hem pogut arribar al final
a fer el llibre.
però al costat
hem hagut d'anar buscant
calés de soltar les pedres
i, bueno,
de mica en mica...
I el resultat es veurà aquesta tarda
perquè encara no s'ha pogut veure,
no?
Deu estar calentet,
calentet, encara.
Sí,
nosaltres encara no l'hem vist aquí,
però on hem de recollir aquest migdia?
Ui,
quins nervis!
Va,
el tindrem a la presentació.
A veure,
parlem una miqueta del contingut.
És una història de la colla,
fotografies,
textos,
testimonis
de gent que durant 20 anys
probablement encara sigui a la colla,
d'aquells primers que van començar?
Sí,
encara hi ha gent que està a la colla,
ja són pocs,
no sé,
Maurici,
que 5,
6 persones queden.
Bé,
ok.
Des del començament?
Sí,
des del començament,
bueno,
pensa que és el que dèiem abans,
no?
Van començar la gent del Serrallo,
del barri,
els pescadors,
i clar,
en 20 anys va passar molta gent,
no només per la colla del Serrallo,
per totes les colles,
va passar molta gent,
i de mica en mica es va regenerar,
regenerar.
Nosaltres,
doncs,
curiosament,
som del Serrallo,
però també som de Tarragona,
no?
Hi ha molta gent que és de Tarragona,
i jo mateix no sóc del Serrallo,
sóc de Tarragona.
Hi ha molts que no som del Serrallo
i que sentim el Serrallo com a nostre,
això està claríssim.
Comentaves alguna cosa,
no,
Maurici?
Que perdonin els mullets,
però la dificultat del telèfon,
el directe a vegades,
doncs,
hi ha aquest creuament,
digues,
Maurici.
No,
al començament,
potser més del 90% de la gent
anirem del Serrallo,
i avui el percentatge s'ha impartit,
un 10% de la colla seran del Serrallo
i el 90% són de Tarragona.
A més de fer de Tarragona,
aprovar l'internet a Tarragona.
Com heu previst l'acte d'aquesta tarda?
Com serà?
Vés una presentació d'un llibre?
Ja sabem que no hi haurà focs artificials,
però, home,
una miqueta estructuradet,
segurament el teniu, no,
l'acte?
Sí,
bueno,
a veure,
jo,
sap què passa?
Que no he fet mai una presentació d'un llibre
i no l'he vist mai,
no?
Llavors,
no sé bé què hem de fer,
parlarem una miqueta,
explicarem més el llibre
i també donarem la paraula
als nostres espònsors
i segur que hi ha algun doctor
o algunes vols fer una pregunta
que us ho faci,
suposo que a la colla
fer algun pilar o alguna cosa així.
Que mal,
sempre podeu,
que si no sabeu què dir,
fer un pilar,
que és la millor manera
de deixar testimoni del que sou,
no?
Sí,
i tant.
Ni que sigui amb un sostre,
però sempre es pot fer...
Podem anar fent pilar
i fer un pilar de dos,
jo que sé.
Ja no cal que parlem.
Una cosa així.
No cal que el carregue,
estem acostumats.
També és veritat.
Escolteu,
com es presenta aquesta Santa Tecla,
castellerament parlant,
per vosaltres?
Doncs,
de moment estem preparant
els castells
que volem tirar.
Estem preparant
diverses estructures,
algunes que ja hem fet,
com el 4 amb l'agulla,
el 3 de 7.
En principi,
volem tirar el 5 de 7,
però, bueno,
dependrà d'aquests últims assajos.
Si no plou.
Si no plou.
Que no plourà.
Ha de ploure demà
i poca cosa més.
Bé,
esperem que a partir
de dos quarts de nou
no plogui,
que tenim un assatge
del pilar caminant.
És veritat,
doncs,
jo no sé què dir-te,
perquè com que estem tots
mirant les webs
de les previsions meteorològiques,
demà és un dia xungo.
Podria ploure al matí
i després ja...
A la carta.
Sí.
Que plogui a la carta, no?
Bé,
ho intentarem.
Nosaltres,
en la mesura del possible,
concentrarem esforços
perquè no plogui
mentre tireu
aquest assatge
del pilar.
Com a totes
les colles castelleres,
jo suposo que sempre
les portes obertes
per qualsevol
que es vulgui integrar.
Com esteu de gent?
Bé,
doncs,
a veure,
som una colla
de 7 i mig
i tenim la gent
que tenim.
Mai som prou gent.
Sí,
mai som prou gent.
Des d'aquí,
doncs,
aprofitem per dir
que tothom
que es vulgui
apuntar
a una colla castellera
pot venir al Serrallo,
que allí ens ho passem
molt bé,
fent aquells
i fent altres activitats.
Sí,
perquè feu activitats paral·leles
com a totes les entitats,
no?
Exactament.
que és un punt de reunió
una mica
seguint l'esperit
aquell
del seu inici
de dinamitzar el barri.
Sí,
sí,
sí.
Doncs,
a les 7 de la tarda,
avui,
a l'Auditori Caixa Tarragona,
es presenten els 20 anys
dels Fiquets del Serrallo
explicat
per la Pinya Blava.
Avui
ens han acompanyat
dos dels seus integrants,
l'Alfred Borràs
i el Maurici Ferrer.
Moltíssimes gràcies
a tots dos,
enhorabona
i anem cap als 25 anys.
Molt bé,
anem cap allà.
Un altre llibre,
què us sembla?
I els 30.
Els 30,
els 40 i els que convingui.
Que passi en falta.
Moltíssimes gràcies
i bona festa major.
Adeu-siau.
Gràcies a tots.
Adeu.
Adeu.