Són dos quarts d'una del migdia, nou minuts, matí de Tarragona Ràdio,
ja des d'aquest dilluns amb la mirada posada en Sant Jordi,
més enllà dels llibres, que són els protagonistes, esclar.
El dijous, aquest any és dijous, el 23 d'abril,
té un calcom especial de retrobar-se.
Retrobar-se amb els llibres, amb els autors, amb els amics, amb coneguts.
I aquest Sant Jordi, a Tarragona, sobretot a la tarda,
perquè al matí estarà a Torre d'Embarrans,
podem retrobar-se amb Núria Gómez,
periodista, ara més escriptora que periodista,
que estarà present en Sant Jordi amb una obra complerta,
perquè justament la Núria, en aquesta ocasió,
compleix 10 anys de llibres publicats.
I això és un fet importantíssim en la vida d'una dona i més d'una escriptora.
Núria Gómez, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. No ve a parlar del seu llibre, com deia la famosa frase,
sinó dels seus llibres, de la seva trajectòria
i del que, en definitiva, forma part de la teva vida.
Perquè aquestes publicacions que tenim damunt la taula és la teva vida.
És que és la meva vida, jo no faig res més.
Jo em llevo al matí i la primera preocupació és,
aviam a quina hora em puc posar a escriure.
Jo escric 8 hores al dia, que això ho dic molt aviat, eh?
Per tant, ets escriptora.
Jo soc escriptora, o sigui, jo no faig res més.
No em guanyo la vida en cap altra cosa que no sigui escrivint.
Com a escriptora m'he proposat, i ja ho he aconseguit,
ja ho faig, 8 hores de feina cada dia.
L'únic avantatge és que no fitxo en una oficina,
no tinc una hora d'entrada i una hora de sortida.
No sé si és avantatge o és desvantatge,
perquè acabo escrivint a qualsevol hora, no?
Sí, l'autodisciplina aquella també,
i si dius, home, a les 11 del matí, com que no em fa el pes,
però com que m'he proposat que és una feina,
he de continuar escrivint.
Ja rectificaré el que convingui.
Exacte, i a vegades em dono compte
que per poder complir les 8 hores
escric molt a la nit, perquè, esclar, per exemple...
Horari flexible, no?
Horari molt flexible, però que compleixo.
L'únic que faig, ja he pogut passar del periodisme,
que també faig alguns articles d'opinió,
tinc columnes d'opinió, que disfruto amb el Fento,
i algun reportatge, també faig unes tertúlies literàries,
però, bàsicament, la meva vida professional
ara ja és, des de fa 10 anys, escriptora.
Escriptora, i què vas començar?
Doncs amb aquesta mirada del teu entorn més immediat,
amb aquesta mirada local,
explicant coses de Torredembarra.
Una vila que té molt per explicar
i que té molta història.
Abans d'atrevir-te a explicar històries,
entrar en la novel·la i la narrativa,
que costa no només pel que és la tècnica literària,
sinó perquè quan s'escriu una novel·la
poc o molt sempre es posa bastant d'un mateix,
abans d'entrar en la novel·la,
vas optar per endinsar-te en la història,
les tradicions, els costums de Torredembarra.
Sí, a més, per mi era el camí més fàcil.
Com a periodista havia fet moltes entrevistes
a gent de Torredembarra
que tenien una història com a molt punyent per mi,
em va agradar moltíssim escoltar-los,
que eren persones que havien estat en el mateix ofici
més de 50 anys,
passant des dels besavis, els avis, els pares
i a la gent actual.
Llavors, això era un repte important,
però alhora molt gratificant,
perquè era quelcom que jo sabia fer,
entrevistes periodístiques.
I vaig fer el llibre de comerç a Torredembarra
més de 50 anys de continuïtat familiar,
que m'ha donat molta satisfacció,
perquè quan veus els avis que t'estan tan agraïts
perquè els has dedicat tot un llibre,
doncs això sol ja valia la pena, no?
Però això era molt com a periodista i escriptora,
i després ja la primera novel·la,
que va ser el meu pas, diguem,
cap a la literatura de ficció,
on, com tu molt ben dius,
hi ha trossets de la meva pell de l'ànima
per tots els fulls.
Entrarem ara en el que són les novel·les,
la narrativa,
però incidint una mica a Torredembarra,
on tu vius i has viscut pràcticament
la major part de la teva vida,
probablement sigui una de les viles d'aquí,
de la costa,
diguem-ne que han sabut equilibrar millor,
no perdre la seva identitat com a poble,
amb història,
i aquesta vessant més turística,
que altres municipis han gestionat d'una altra manera,
a Torredembarra, independentment,
de partits,
de coses d'aquestes que passen
a totes les cases,
hi ha de tot,
però és una vila que ha sabut conservar
aquell esperit.
Anar a Torredembarra avui dia
és com anar, en el sentit positiu,
com anaves fa 20-30 anys.
Sí, mira, jo conec Torredembarra
des que era petita,
perquè els meus pares passaven l'estiu
i jo vaig sovintejar-ho tots els estius
de la meva primera infantesa,
i després, quan ja estava casada,
vaig anar a viure a Torredembarra,
i d'això ja fa molt de temps,
a Torredembarra m'he fet escriptora,
a Torredembarra m'he afincat,
he fet arrels,
i m'he endinsat a la seva vida.
Però t'asseguro que aquell aire mariner
del Roquer,
tot i que ara han fet el port,
no s'ha perdut.
O sigui,
sí que hi ha un port a Torredembarra.
Jo potser hauria preferit
mantenir l'aspecte més salvatge del Roquer,
amb la roca foradada,
que per mi era un lloc molt emblemàtic,
però malgrat això,
ho han convertit en positiu,
perquè com que hi ha les terracetes,
els bars, els restaurants,
tan a tocar de l'aigua i dels vaixells,
és que tens la sensació que és un port,
hi ha grans vaixells,
però com de poble,
com a molt familiar.
Genera molta vida, eh?
Exacte, sí, sí,
llavors et sents com a molt a gust.
Després al passeig marítim,
tan impressionant,
la platja,
que és una de les millors del món,
jo dic des de la passió,
perquè hi visqui m'agrada,
però també basant-me
en el que és realment autèntic,
perquè Torredembarra,
les barres marines
que hi ha a dins de l'aigua,
les roques,
generen unes algues
que genera a la vegada un ioda,
que això va molt bé
per la salut i per la pell,
el millor del món.
És el més econòmic.
En un moment determinat
decideixes escriure una novel·la,
no me digues no,
va ser la primera novel·la,
i aquest salt com el fas?
Tenies claríssim
que volies fer una novel·la
a partir d'una sèrie de reflexions,
pensaments i experiències,
dius ara faré una novel·la,
què va ser primer?
La idea, la intenció
de fer-te escritora de narrativa?
La idea ja la tenia
feia molt de temps,
potser faltava una mica el tema,
i el tema me'l va donar
a l'apropar-me molt
en el món polític,
perquè jo vaig estar militant
durant un quant de temps,
però sobretot,
com que soc una persona
de molta tertúlia,
em reunia amb gent
de molts altres partits,
i entre el que m'explicaven,
el que havia vist,
el que jo podia intuir
i el que volia denunciar,
va néixer aquesta novel·la.
No me digues no,
és una novel·la molt agosarada,
és una novel·la que,
en el moment que va sortir al mercat,
es van fer fotocòpies
des de les conselleries de la Generalitat,
perquè un polític capdavanter
va ser identificat
pels companys del partit
com si fos el protagonista
d'aquesta història.
Venia a parlar una mica
de l'assetjament sexual
que es pot dir
dins d'una formació política.
I tots els companys d'un partit
van dir
aquest és el protagonista,
llavors anaven repartint
que si en aquell moment
haguessin
en comptes de fotocòpies
haver comprat llibres
jo seria millonària.
Però bé,
va ser molt important
que es donés a conèixer
des del Mundo,
el Triangle,
el País,
tots els diaris
van parlar d'aquesta novel·la.
Especulaven.
Especulaven
i tothom en feia entrevistes
volent saber
qui era el protagonista,
que evidentment
no hi ha cap protagonista físic.
Sí que existeix la novel·la,
però no la realitat.
Però mira si és curiosa.
A vegades hi ha noms
que se senten al centre del món
i dones també,
però ara parlem d'un nom en concret.
Aquest personatge
m'enviava roses
a través del meu editor
dient
on ens hem conegut,
com és que saps això?
Però per favor.
O sigui que ell
es va com identificar.
Escolta, aquest personatge
és una mica justet.
A veure si la gent està especulant
no donis més ales,
com a mínim
mantén-te al marge.
I fins i tot
amb l'editor
ens vam plantejar
un moment determinat
fer públic
el nom d'aquesta persona
que m'enviava flors.
Jo no ho he volgut
perquè penso que això
forma part del misteri
d'aquesta novel·la.
Ràpidament es va fer
una segona edició.
Va ser una cosa...
I aquest matí
quan he dit
a l'editor
que venia aquí
a Tarragona Ràdio
i he preguntat
com van les vendes
en general dels llibres,
diu
aquesta novel·la
es continua venent moltíssim
perquè és una novel·la molt viva.
Home, i si es va...
Primer, la novel·la en si
la seva qualitat,
la història que explica,
però no ens enganyem,
com si en paral·lel
es va alimentant
aquesta especulació
de realment
estan explicant
la vida
d'aquest polític
i diguem-ne
la seva relació
amb les senyores
del seu voltant.
Clar, això crea
una expectació.
No me digues no,
estarà també per Sant Jordi
de dir que és una novel·la
de l'any 2001
perquè la Núria abans deia
jo no estaré
als estants,
estaràs a l'estant
de la llibreria de la Rambla.
Estic a la llibreria
de la Rambla
de cinc i mitja
a sis i mitja
i a la Capona
de sis i mitja
fins a les vuit del vespre.
La Núria no va
amb una novetat editorial
com fan molts escriptors
sinó que va
amb una obra complerta.
Deu llibres.
Deu llibres.
I bé,
és una trajectòria
com a escriptora
en la qual
doncs hi ha
no només una novel·la
n'hi ha més novel·les.
Hi ha més novel·les, sí.
Després va arribar
Silencio Roto.
Silencio Roto és una novel·la
fixa't que només m'ha inspirat
la ciutat de Tarragona.
És una novel·la que neix
el dia que anomenen
Tarragona Patrimoni
de la Humanitat.
Jo estava fent
una passejada
pel Centre Històric
de Tarragona
i vaig dir
aquest és el moment
d'escriure aquesta novel·la.
Ja tenia al cap
els protagonistes
i com anava
i vaig pensar
que era un moment
molt adequat
per donar a conèixer
el món de l'associacionisme
que jo conec moltíssim
perquè he format part
d'ell activament
però també
els neguits,
el contrapoder,
els paraïsos fiscals
on s'envien alguns diners
com es pot passar
a Tarragona
a Nova York
i ser protagonista
d'un assassinat.
En fi,
Tarragona
tenia molt a dir
a Tarragona
però a tot el món
i jo ho he transmès.
Una novel·la globalitzadora.
Globalitzadora
però Tarragona
centre,
el centre està Tarragona,
els carrerons
aquells tan històrics.
Tarragona,
Patrimoni
de la Humanitat,
el silenci roto,
una dona
que es cansa
de callar
trenca el silenci
i explica
tot el que s'havia d'explicar.
Aquesta Tarragona
d'avui.
Van explicant
dels partits polítics
de la Tarragona
d'avui.
Petons de pluja
que també es va fer
una edició en castellà
Vessos de Llúvia
neix d'una introspecció
realment.
És un món diferent.
Ja no estem tant
en aquestes trames
i aquestes coses
de la pròpia societat
sinó és un món
d'emocions al límit.
Jo soc un capdell
de sentiments.
Sempre estic envoltada
de molta gent
i així
i Petons de pluja
realment és això.
És una explosió
de sentiments.
És una introspecció
dins de l'ànima femenina
perquè tothom diu
què penseu les dones?
Què sentiu les dones?
Doncs mira això.
Els petons de pluja
s'explica, no?
Com es pot fer
una mirada
a l'interior de l'ànima
per mirar
què pensem
i què sentim
com et deia
però també per valorar
que el patiment
de l'ànima
de moltes dones
no és perquè estiguem
amb una depressió
en potes.
No som una depressió
en cames
que circula pel món.
No, no,
és que ens qüestionem
moltes coses.
Però que no han superat Freud
i allò de la histèria femenina
i tot això encara?
Està superadíssim
de portes enfora
però de portes endins
encara hi ha moltes ferides.
No totes les dones
són valentes
per trencar la quotidianitat
i dir
ara faré el que jo vull fer
i petons de pluja
ho fa.
La protagonista
de petons de pluja
fins i tot
està tan embolicada
que ha d'anar
a fer el psicoanàlisi
per descobrir
que un problema
de quan era petita
no l'està deixant
viure plenament
la seva quotidianitat.
Hi ha un amor
a la primera maduresa,
hi ha un trencament familiar
i alhora
un retrobament,
hi ha un sentiment
de dona
molt important.
Sempre les dones.
Jo sempre escric
amb veu de dona.
Però podries també
escriure d'homes,
vull dir,
hi ha grans escriptors
que són capaços
de reflectir
les emocions femenines
realment de manera
extraordinària.
Tu també podries reflectir
emocions i sentiments
masculins
en una novel·la?
Sí,
la que estic escrivint ara
que encara han de vislar llum.
Perquè en general
els homes,
no, no,
no és que els critiquis
ni els deixis malparats
però diguem-ne
que no els hi dones
més protagonisme del necessari
als homes
a les teves novel·les.
És que en aquest moment
per mi
fins ara ha sigut molt important
parlar des de la meva veu de dona
per donar a conèixer
que som les dones
a tothom,
dones i homes.
Llavors hi ha molts homes
que a llegir les meves novel·les
s'emocionen moltíssim
perquè no sabíem
que les dones sentíeu tot això
i que éreu capaços
d'estimar d'aquesta manera
tan esguinsadora
per dins.
Els homes
en les meves novel·les
tenen el paper
tan imprescindible
com ho són
en la meva vida.
O sigui,
jo no concebeixo
la vida sense homes.
El pas és que
jo he volgut reflectir
els sentiments
de les dones
i penso que
des de la meva
passió de dona
perquè jo
he viscut moltes coses,
penso que tinc l'ànima
solcada a foc,
és quan puc transmetre
allò que vull dir
de cada protagonista,
de dones fins ara.
És la mateixa dona,
sempre?
No, no,
en absolutament.
A totes les novel·les?
En el fons?
En el fons és la mateixa autora.
En el fons,
a cada pàgina dels llibres
que trobeu al mercat
trobareu un trocet
de la meva ànima,
dels meus sentiments.
Sempre hi ha un tret característic.
Sempre.
A les protagonistes
de les tres novel·les
hi ha un que dius
no, no,
si són perfils diferents,
però hi ha quelcom
comú entre tals tres,
no?
Abans del sexe, esclar.
La passió.
La passió de ser dona,
no, jo no em canviaria
la meva idiosincràsia
de dona
per res, no?
Amb això no vull dir
ni que sigui feminista
ni que escrigui
només literatura femenina,
al contrari,
diuen els crítics literaris
de mi
que la meva literatura
no és femenina,
el que sí que reflecteix
l'esperit femení
de les dones, no?
I els homes.
Tu concebeixes
una vida sense homes
i jo no en absolut.
I ni la meva vida personal
ni la vida
de les meves protagonistes.
A totes hi ha
els homes
suficients
i necessaris
per entendre
això, no?
L'amor,
la passió,
la sensualitat,
perquè les meves novel·les
destilen sensualitat
per tots els poros
de la pell.
A vegades els homes
a les teves novel·les
sembla que formin
part del decorat
necessari
perquè aquestes dones
es puguin moure
i els hi passin coses
però bé que tampoc
no tenen el protagonisme
que podrien tenir
en altres relats, clar.
Perquè és que
les meves protagonistes
són dones
que viuen
les contradiccions
de la nostra època, no?
Entre la professió
i la maternitat
que es donen moltes vegades,
entre l'amor romàntic
i l'autoestima
o dones que es desgarren
entre el desig
i la responsabilitat.
Perquè et passin coses
has d'estar oberta
que et passin, no?
I llavors penso
que si jo
hagués retratat
parelles
molt consolidades
que res
les fa trontollar
realment no podria explicar
aquesta altra...
Si no hi ha conflicte
no hi ha història
i no hi ha novel·la.
Clar,
no hagués pogut explicar
aquesta altra
basant de les dones
que s'enamoren
a lo millor
quan teòricament
no toca
o que viuen
històries transgressores.
Clar,
si un està molt aposentat
en el seu entorn
la seva vida de parella
no li passa res
perquè ja no miren fora.
Però jo he procurat
que les meves protagonistes
tinguessin la porta
una mica oberta
perquè entrés
una passió de fora
i fes trontollar
la seva ànima
per poder explicar
tot el que ens pot arribar
a passar
i ens passa.
I ara estàs escrivint
una altra novel·la?
Està ja en fase de correcció.
Sí,
és a dir que sortirà...
Però no l'he volgut
treure per Sant Jordi.
Jo mai tinc un llibre concret
per Sant Jordi.
Diuen que és millor
que hi ha molts per Sant Jordi.
Jo les novel·les
les vaig treballant
i quan estan acabades
llavors els dono el punt final
però mentrestant
la vaig treballant.
I de aquesta altra
pots avançar alguna cosa?
Els homes tindran
més protagonisme.
També parlo de sentiments d'home.
Estic fent com una evolució, no?
També tens intenció
català-castellà
com en altres ocasions?
Aquesta, de moment,
l'estic pensant en castellà
i després igual
sortirà al mercat
en català i castellà.
Però, de moment,
aquesta la penso en castellà
perquè alhora
estic treballant
un llibre de divulgació científica
en català.
I llavors, bueno,
combino sempre
les dues llengues.
Sobre quin tema?
O el tens amb bastadet
o el tens avançat?
El de divulgació científica
el faig amb una doctora de Tarragona.
Llavors, permeten que no expliqui el tema
perquè, bueno,
serà un gran boom
aquí a Tarragona
perquè, bueno,
el faig amb ella
que és una doctora de Santa Tecla
molt numerada,
cap d'equip
i, bueno,
una persona molt de prestigi.
Quan arribi el moment
ja hi arribaré.
Quan arribi el moment
i estigui...
Però no, tu deia
per aclarir una mica
català o castellà.
Vull dir, no tinc conflicte.
Escric i penso
amb els dos idiomes.
De fet, has presentat
algun d'aquests llibres
fora de Catalunya?
Sí, a Madrid, a Sevilla...
Com va ser que et van vetar
una presentació?
A Ponferrada.
A Ponferrada,
amb el no me digues no.
Amb el no me digues no.
Perquè era l'Anne Benca Fernández
i havia passat un tema.
I el cas de l'Anne Benca
i et van vetar
la presentació del llibre.
Sí, vaig haver-la de fer
un parque públic
pujada d'un banc de la ciutat.
Ara, bueno,
res d'això.
Et va vendre moltíssim.
Quan fan aquestes coses
no se n'adonen
que fan un favor
a l'autor.
Per ajudar a vendre moltíssim.
I a l'autor, en aquest cas.
I per Sant Jordi,
la teva idea
en no pots renunciar
a estar una àmplia estona
al matí a Torre d'Embarra
que també estarà...
Perquè a Torre d'Embarra
Déu-n'hi-do
també se celebra a Sant Jordi.
I tant, i tant.
I a més de Torre d'Embarra
hi ha un llibre estrella
que és Jaume Drudis
Confidencies d'un Cocinero
que és un llibre...
Aquest és l'últim, no?
És l'últim que he tret, sí.
Que és un llibre
que parla d'un avasant
molt important
entre humana i culinària
d'un personatge
que ha passat
per tots els restaurants
de Barcelona i de Madrid
i s'ha anat a retirar
a Torre d'Embarra.
I just quan m'havia acabat
d'explicar la seva història
es va morir.
Per tant, és un llibre pòstum
on estan les seves receptes
de cuina,
els seus trucos culinaris.
Clar, a Torre d'Embarra
he d'anar a signar llibres.
A més, també estic
amb el patronat de cultura
a signar llibres.
Però a la tarda
me la reservo per Tarragona
perquè la meva ciutat
és Tarragona.
He nascut a Barcelona,
visc a Torre d'Embarra
però la ciutat de referència
en aquest moment
no n'hi passo moltes hores
i en faig molta feina
és Tarragona.
És veritat.
A més, cada Sant Jordi
veiem la Núria.
Per la Rambla
és de les més matineres
que passeja per la Rambla
de Tarragona.
És un dia molt especial
per tothom, sens dubte.
I com dèiem abans,
més enllà dels llibres
és un dia de retrobar amics,
és un dia de retrobar coneixences.
És un dia molt especial.
És la festa nacional, realment.
Núria Gómez,
enhorabona,
10 anys
i molts més que vindran
amb moltes més novel·les
i esperem que quan estigui
aquesta nova novel·la
ja a punt de presentar
ens reservis una estoneta
i passis per aquí.
Doncs moltíssimes gràcies.
Jo, per acabar,
m'agradaria,
dius-a,
que segons diuen els editors,
que ara hem fet un tríptic
amb tota la meva obra
així de divulgació,
que quan es llegeix
les novel·les de Núria Gómez
s'acaba estimant més
a les dones i a la literatura.
Doncs ja ho saben,
és una recepta infal·lible.
Gràcies, Núria.
Gràcies a tu.