Repassant 11 minuts de les 10 del matí,
aquí estem a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com dèiem, fa un moment, en el sumari,
repassant durant els propers minuts
una mica l'actualitat política de la setmana,
que ha estat especialment intensa a Madrid
amb la celebració al Congrés dels Diputats
del debat de política general.
S'hi ha parlat, sobretot, de la crisi,
de la situació econòmica,
de les possibles sortides a la crisi.
Hi ha hagut moltes propostes
per part del govern de José Luis Rodríguez Zapatero,
i avui en volem fer balanç del debat.
I, de fet, també comentar altres aspectes
de l'actualitat política més pròxima
amb el diputat del PSC per Tarragona,
al Congrés de Madrid, el senyor Francesc Vallès.
Senyor Vallès, bon dia.
Molt bon dia.
Quina sensació li ha deixat
el debat de política general d'aquesta setmana?
Bé, jo crec que era un dels debats
que afrontàvem amb més dificultat, a priori,
dels cinc anys que portem de legislatura,
entre altres coses per la situació econòmica
en la que ens trobem.
Però, dit això, un cop vist el debat,
i sense dubtar-ho en cap cas,
jo crec que s'ha vist un president del govern
sòlid, que toca de peus a terra,
que té com a prioritat les persones,
els treballadors,
aquells que poden perdre la seva feina,
en definitiva, les persones més vulnerables
de la nostra societat,
que estan patint un moment de dificultat
davant d'aquesta situació econòmica adversa
que tenim. Per tant, és un president
que pensa en les persones,
que és la primera de les prioritats,
la lluita contra la crisi,
i que ha estat capaç de posar damunt de la taula
un conjunt de mesures tan importants
per reactivar aquesta economia
i perquè, a més a més, això suposi
un canvi del nostre model productiu.
És a dir, no pot ser que ens torni a passar
una situació com la que hem viscut ara.
Aquesta crisi és dura, és dolorosa,
però mai l'havíem viscut
amb aquesta intensitat i d'aquesta forma.
Per tant, hem de fer els deures
perquè tot això no pugui tornar a passar.
Jo crec que el president ho ha fet bé,
entre altres coses,
perquè coneix i assumeix la realitat.
Ha assumit errors, també.
Ha assumit errors.
La seva primera intervenció també va dir-ho,
que segurament no s'havia interpretat
prou bé la crisi
i fins i tot tampoc s'havien fet els diagnòstics
adequats per prendre les millors mesures,
però és evident que el govern ha continuat treballant
perquè les solucions a aquesta crisi
siguin les més eficaces possibles.
Per tant, hem vist un president sòlid
i amb un projecte pel nostre país
i, en canvi, hem vist una oposició
que segurament tenia l'oportunitat
de visualitzar que és alternativa del govern
i, en canvi, no ho ha fet.
Jo crec que les cares de preocupació
i de decepció de les diputats del Partit Popular
després del debat,
i especialment de la intervenció del senyor Rajoy,
que jo crec que ja va perdre totalment les formes,
fins i tot havent de recórrer
arguments de desqualificació
dirigint-se a les diputats socialistes,
com que érem uns analfabets
i que no sabíem llegir,
demostra que, efectivament,
aquest debat va estar molt descompensat.
I, si parlem en termes de plantejaments
i de seguretat i rigorositat,
és evident que s'ha confirmat
un lideratge del president del govern.
Entre les moltes propostes que han sorgit aquesta setmana
n'hi ha algunes que han obert ja un ampli debat,
perquè algunes, a més, són d'aplicació immediata,
com, per exemple,
aquestes subvencions directes a la compra de vehicles
que es poden aplicar a partir de dilluns,
tot i que ja han provocat també un enrenou
entre governs i entre partits,
perquè recordem que el govern de Catalunya
ja ha dit que no pensa pagar o no pensa subvencionar
la seva part d'aquests 500 euros dels 2.000
que anunciava ahir el ministre d'Indústria.
És efectiva, realment, aquesta mesura,
creu que vostè, per reactivar el sector de l'automòbil?
Sí, és molt important.
La millor prova de tot és que els fabricants de cotxes,
els treballadors, les empreses,
i alhora també els concessionaris que ven els cotxes
i que saben, darrerament,
que han baixat les seves vendes,
Tarragona és una de les demarcacions
on ha baixat més, i això els fabricants i els venedors ho saben,
són una de les mesures que proposaven.
Per tant, per part dels afectats i dels més implicats,
aquesta s'ha vist com una molt bona mesura.
Certament estem parlant d'una ajuda de 2.000 euros,
1.500-500 que porta l'Estat,
1.000 directament els fabricants de cotxes
i 500 que depenen de les pròpies comunitats autònomes.
Aquesta mesura entrarà en vigor aquest dilluns vinent,
perquè tothom tingui les coses clares.
Des de l'oposició, suposo que han quedat desbordats
a l'hora de veure aquestes mesures
i que poden ser efectives,
el primer que han fet és desqualificar-la,
dient que aquells ciutadans que tenien pensat comprar-se un cotxe
segurament ho deixarien per més endavant,
fins d'aquí un mes o un mes i mig,
que aquesta mesura pugui ser efectiva per comprar-se el cotxe
i això suposaria un estancament encara més important a les vendes.
Doncs, miri, no, el govern reacciona i reacciona bé,
anuncia mesures i les aplica des d'aquest dilluns vinent.
Per tant, jo crec que és una mesura demanada
que pot ser eficaç i que s'ha vist amb molt bons ulls.
Ara bé, és veritat que hi ha hagut un conflicte
amb algunes comunitats autònomes.
Estem parlant de quatre o cinc comunitats autònomes
que per diferents raons s'ho estan pensant,
una de les quals és Catalunya.
Però el president del govern també va dir una cosa molt clara,
que és que tot això es farà de forma consensuada,
concertada i coordinada amb les diferents comunitats autònomes.
No és una mala mesura, però certament s'ha de tenir en compte
el parer de les comunitats autònomes i especialment també de Catalunya.
Catalunya no és que entengui estructuralment
que això sigui una mala decisió o una mala política
per reactivar el sector automobilístic
que a casa nostra, al nostre país, a Catalunya em refereixo,
té un pes molt important.
No només en la fabricació, sinó en tots aquells,
altres fàbriques de components automòbils,
que a la nostra demarcació en tenim molts,
penso en el cas de Valls i d'altres llocs.
Per tant, afecta a molts i molts treballadors el dia a dia,
a l'estabilitat familiar, econòmica i laboral,
de molts i molts milers de treballadors
que es poden veure afectats per la reactivació d'aquest sector.
Què passa en el cas de Catalunya?
Doncs home, que si ens plantegem això,
ho fem entre altres coses perquè tenim un problema de finançament.
Per tant, podem compartir la mesura anunciada pel president del govern
com d'altres que ha anunciat,
però per poder-hi fer front i poder-hi contribuir
és evident que necessitem recursos.
Compartim les mesures del president Zapatero,
però això demostra que la negociació de finançament
és més necessària que mai.
Per tant, el que hem de fer és continuar treballant
perquè això sigui una realitat
i alhora podem donar compliment no només a aquestes mesures,
sinó a d'altres que, des del punt de vista més social,
que afecten directament a la gent,
doncs el govern de la Generalitat vol tirar endavant.
Ja que parla del tema del finançament,
després podem recuperar alguna de les altres mesures
que s'han anunciat aquesta setmana en el debat de política general.
El tema del finançament també se n'ha parlat en aquest debat.
Hi ha una nova data, ara és el 15 de juliol, com a màxim,
per convocar el Consell de Política Fiscal i Financera.
No sé si fins i tot els socialistes catalans,
i vostè que és diputat i coordinador de tots els diputats catalans a Madrid,
n'està cansat far d'aquesta polèmica, d'aquestes negociacions
que no s'acaben mai de donar contínuament dates,
perquè recordem que fa pocs dies els nous ministres
que van entrar al govern espanyol parlaven del mes de maig,
ara el mes de juliol.
És la pregunta recorrent des de fa setmanes
en entrevistes de caïda polític?
Bé, les dates són qüestions diferents,
perquè aquí no les coses clares.
El 15 de juliol, com a màxim,
que és la data que ha fixat el president del govern,
és per reunir el Consell de Política Fiscal i Financera.
És a dir, és on s'haurà de validar el nou sistema de finançament.
Per tant, vol dir que abans d'aquesta data
hi ha d'haver acord amb totes les altres comunitats autònomes
de forma que es pugui anar en aquesta reunió,
que serà abans del 15 de juliol,
a refrendar l'acord.
Per tant, vol dir que hem d'estar treballant
durant aquests mesos per poder aconseguir
aquest acord de finançament.
És un debat que cansa, efectivament,
que és un debat que cansa.
És que s'han incomplert molts terminis.
I d'aquí uns mesos ja farà un any
que es va incomplir el primer,
i també es va incomplir el de 1 de gener,
en el que havia d'entrar en funcionament
aquest sistema de finançament.
I aquest el 15 de juliol se'l creu vostè?
Sí, i tant que me'l crec.
Entre altres coses, fixi's,
el president del govern el que ha fet és...
Ara venim d'un debat de l'estat de la nació,
però bé d'una remodelació del govern molt important
que va fer fa unes setmanes, un mes aproximadament.
i, entre altres coses, ha posat persones,
nous ministres, d'un perfil polític molt important,
que són interlocutors de primer nivell
i que se'ls ha donat, entre altres coses,
com a instrucció en la seva gestió dels nous ministres,
el senyor Chávez i el senyor Blanco, em refereixo,
i a la senyora Salgado també,
que impulsin mesures per reactivar l'economia,
que siguin capaços també de solucionar
el nou sistema de finançament,
com la primera de les prioritats
en l'agenda governamental després de...
i molt vinculada també en l'àmbit
de les mesures contra la crisi
i alhora també una aposta definitiva
en l'àmbit de les infraestructures.
Per tant, finançament, escolti,
és un debat que cansa,
però és un debat necessari.
I, per tant, nosaltres tenim la responsabilitat,
com a partit de govern,
d'arribar a un bon acord.
Però no pel simple fet d'arribar-hi,
sinó perquè Catalunya ho necessita.
I perquè Catalunya necessita tenir serveis
de primer nivell.
Serveis públics eficaços de primer nivell.
per fer polítiques socials avançades.
I això vol dir que necessitem
el finançament adequat
per tirar endavant polítiques
en matèria d'ensenyament,
de sanitat,
de polítiques per a la dependència,
en definitiva,
les persones que més ho necessiten.
Aquesta és la necessitat del finançament.
I si tenim tanta pressa
i tanta necessitat,
en part és perquè el sistema
de finançament actualment vigent,
que és el que va pactar el Partit Popular
amb Convergència i Unió,
no donarà resposta a aquestes necessitats.
És a dir,
no tenim l'ensenyament públic
que hauríem de tenir,
no tenim la sanitat pública
que hauríem de tenir
i no tenim tampoc
les prestacions socials,
entre altres coses,
per fer front a la llei de dependència,
que hauríem de tenir.
Per tant, necessitem recursos
i nosaltres continuarem treballant
fins al final
per poder tenir els recursos
que Catalunya es mereix.
Ha citat els nous ministres.
El ministre de Fumé,
José Blanco,
visitava fa pocs dies
precisament el president
de la Generalitat.
Van parlar de moltes qüestions
d'infraestructures.
Des del punt de vista
del nostre territori,
de les nostres comarques,
hi ha un fet fonamental,
cap dalt,
que és el tema
del corredor del Mediterrani.
Ara sí,
es posarà en marxa
i s'activarà d'alguna manera
i serà prioritari
aquesta línia
que ens ha d'unir
amb la zona de València,
de Castelló de València?
És fonamental.
Nosaltres fa molt de temps
que hi estem lluitant,
però fixi's que si això s'ha retrasat
ha estat per una política
molt clara
de concepció del model d'Espanya
tirat endavant
pel Partit Popular
durant molt de temps
en què
tenia una concepció radial
del territori,
de l'Estat
i totes les línies
havien d'anar directament
cap a Madrid,
fossin d'allà on fossin
els diferents punts d'Espanya.
Per tant,
era una política,
un model,
una concepció d'Espanya
que no fomentava
precisament aquestes aliances
estratègiques
en altres espais
del territori.
Per tant,
la connexió
de tot el país
valencià
amb Catalunya.
I això,
escolti,
Convergència i Unió
hi va estar donant
suport durant molt de temps.
Els pressupostos generals
de l'Estat,
els diners que anaven
per les infraestructures
a València
en direcció a Madrid,
però no cap a Catalunya.
Aquest greuge que tenim
i que ara han de tirar endavant.
Per tant,
és un impuls definitiu.
Fa tres setmanes
ja es va aprovar
la licitació
de l'estudi informatiu
per tal que ja hi pugui haver
un projecte
sobre en què ha de consistir
aquesta línia,
que és fonamental
pel nostre desenvolupament
estratègic
per generar riquesa,
per crear, diguem-ne,
noves empreses,
generació de llocs d'ocupació,
no només en el transport
de viatgers,
sinó especialment també
en el transport
de mercaderies.
la dinamització
del port de Tarragona
com a conseqüència
d'una línia
d'ample europeu,
és a dir,
que ens permeti
no només connectar-nos
amb València,
sinó sobretot
dinamitzar aquest territori
en la seva connexió
amb Europa,
això és important,
jo crec que és fonamental
i cap aquí
hem de treballar.
La voluntat és decidida,
fa falta una segona pota
que és,
en la mesura que això
implica una connexió
amb França,
és evident
que el govern francès
també ha d'impulsar
i ho veure
amb la mateixa
voluntat decidida
i fa un parell
de setmanes,
com sap,
el president Sarkozy
que va visitar
el nostre país
i també va fer
una intervenció
al Congrés dels Diputats
es va comprometre
també públicament
a apostar
per aquest corredor
mediterrani.
Per tant,
per nosaltres
és fonamental
perquè demostra
una concepció
diferent
del nostre país,
perquè dinamitza
fonamentalment
el nostre territori
i Tarragona
d'una forma
molt especial
a través
del seu port,
la sortida
de mercaderies
del port de Tarragona
hi ha dues maneres
que les mercaderies
surtin
del litoral
des de València
o des de Tarragona
cap al nord d'Espanya
o cap a Madrid
o que passin
per l'altra banda
per Tarragona
i cap a Europa.
Jo crec que a nosaltres
ens interessa
aquesta segona línia
i treballarem
perquè això sigui una realitat.
En el debat
d'aquesta setmana
en recuperem aquesta qüestió
s'han parlat
de moltes altres qüestions
també per exemple
hi ha una mesura
que ha obert
un ampli debat
relacionat amb el tema
dels habitatges
de la desgravació fiscal
a partir del 2011
per a aquelles persones
que tinguin
uns ingressos anuals
per damunt
dels 24.000 euros.
Aquí veu realment
efectiu
que això pugui servir
per donar sortida
a la gran quantitat
d'estoc d'habitatges
que hi ha
al nostre país
i a les nostres comarques?
Jo crec que és una bona mesura
i les primeres reaccions
que hi ha hagut
dels agents
i de les persones
que es dediquen
i que coneixen aquest món
des de l'àmbit immobiliari
promotors
etc.
estan en aquesta direcció
per tant
ha estat
molt ben vista
ha estat criticada
per l'oposició
perquè diuen
que teòricament
això
podria ofegar
la classe mitja
el límit dels 24.000 euros
podria
ofegar la classe mitja
i per tant
es farien enrere
a l'hora de poder comprar un pis
jo vull dir
dues o tres coses
sobre aquesta qüestió
primer
aquells que han comprat
un pis
i estan pagant
aquesta hipoteca
podran continuar
desgravant-se
aquells diners
que ho estan fent
fins ara
fins que acabin
de pagar aquest pis
no hi ha cap problema
aquells que es comprin
un pis
fins aquest any 2011
podran continuar
ho desgravant
és a partir
d'aquesta nova data
i amb uns determinats
ingressos
com a màxim
que són aquests
24.000 euros
l'any que li estava dient
inferiors a 24.000 euros
per persona
que després podem sumar-hi
amb l'unitat familiar
és a dir
l'home i dona
que normalment
la parella
que es decideix
comprar
no sempre és així
evidentment
però que en els casos
que sigui parella
són quantitats
que es podran sumar
estem parlant
de 48.000 euros
a l'any
una dada
perquè la gent
tingui clara
en el nostre país
hi ha 4.200.000
persones
contribuents
que obtenen
uns ingressos
a l'any
inferior
a 24.000 euros
en canvi
només hi ha
2.450.000
que generen
o guanyen
més d'aquests
24.000 euros
per tant
la mesura
fixi's
és que és gairebé
el doble
4.200.000
persones
contribuents
que declaren
uns ingressos anuals
inferiors
a 24.000 euros
i en canvi
només
2.450.000
que són superiors
per tant
aquesta
és evident
que aquesta mesura
va dirigida
a un determinat
objectiu
de persones
que segurament
tenen aquesta necessitat
de poder accedir
a una vivenda
de propietat
i que amb els incentius
fiscals
que pugui haver-hi
efectivament
podem donar sortida
a dues coses
aquesta anel
o aquesta aspiració
i alhora també
donar sortida
a un estoc
d'habitatges
fruit
d'una política
del Partit Popular
basada fonamentalment
en la política
del Mahó
i de la construcció
que ha provocat
que al nostre país
hi ha una quantitat
d'habitatges
buits
desmesurada
però que efectivament
se li han de trobar
solucions
i mesures
per tal
que es puguin ocupar
El debat d'aquesta setmana
no s'ha acabat del tot
perquè sí que
en fi
les intervencions
dels portadors polítics
es van produir dimarts i dimecres
però ara hi ha
una última part del debat
que són
les propostes de resolució
és a dir
totes aquelles coses
que s'aprovaran
després d'aquests
dos dies de debat
i aquí
això serà
el dimarts
de la setmana vinent
aquí es veurà
els suports
amb els que compta
el Partit Socialista
el grup majoritari
al Congrés dels Diputats
perquè s'ha parlat molt
de la soledat parlamentària
del govern Zapatero
confien en pactes
preferentment
amb determinats
grups polítics
per treure endavant
la majoria
de resolucions?
si alguna cosa
ha quedat clara
en aquest debat
o després d'aquest debat
és precisament
la soledat
del senyor Rajoy
és a dir
després d'haver-lo escoltat
jo crec que és molt difícil
aconseguir
suports majoritaris
per part de l'oposició
estem parlant
que el Partit Socialista
té 169 diputats
en el Congrés
de 350
i per una majoria absoluta
que no sempre és necessària
doncs n'hi falten 7
fins al 176
però
el que sí que és
més difícil
és poder pactar
el senyor Rajoy
és una persona
que no té
alternativa
que no té
un projecte clar
per al nostre país
que ha desaprofitat
una oportunitat
per poder posar
damunt de la taula
receptes clares
per sortir de la crisi
que només ha utilitzat
aquest debat
per castigar el govern
és a dir
per utilitzar
partidistament
el drama familiar
de la crisi
i de l'atur
o sigui
tinc la sensació
moltes vegades
que cada aturat
nou que hi ha
al nostre país
cada dia que passa
és un esglaó
més pel senyor Rajoy
per poder accedir
a la Moncloa
com abans millor
això és el que
s'evida en aquest debat
utilitzar partidistament
i electoralment
una crisi econòmica
jo crec que els ciutadans
això no poden admetre
i segurament
el que reclamen
és que
els partits polítics
donin suport
al govern
en una situació
de dificultat econòmica
és a dir
tenim un president
que assumeix
que pot haver-hi hagut
errors en el passat
que té un projecte
clar
per dinamitzar
la nostra economia
amb mesures concretes
que esperem
que totes sumades
serveixin
per reactivar-les
i alhora també
canviar el nostre
model productiu
en termes de formació
de competitivitat
de polítiques socials
és que malgrat això
el president del govern
es compromet
a augmentar
la política de beques
augmentar també
les pensions
i el salari mínim
interprofessional
aquestes són les polítiques
clars del govern
ajudar les petites
i mitjanes empreses
ajudar els autònoms
ha creat també
un nou pla zapatero
d'inversió
del fons d'inversió local
que està donant tan bons resultats
no només pels arranjaments
de les ciutats
i la creació d'equipaments
sinó alhora també
per generació d'ocupació
tot això sumat
més d'altres mesures
que puguin haver
i que puguin oportar
aquests partits
de l'oposició
jo crec que han de servir
perquè ens en puguem sortir
i els ciutadans
jo crec sincerament
que el que estan buscant
és que ens posem
tots d'acord
per tirar endavant
el president ha fet
una política de mà estesa
va ser un debat
jo crec que s'ha anat
en aquest sentit
buscant la complicitat
de les forces polítiques
i acceptant
alguna de les propostes
el problema és que
el partit popular
no en va posar cap
damunt de la taula
i per tant
se'n fa difícil
que les altres forces polítiques
puguin donar suport
a les mesures
del partit popular
les del president del govern
i les del partit socialista
estan clares
s'han anunciat
són damunt de la taula
i s'han convertit
en propostes de resolució
el que haurem de fer
és votar-les
negociar
negociar primer
i votar-les dimarts
i negociar
i això que farem aquests dies
buscar les complicitats suficients
perquè tot allò
que hem posat damunt de la taula
pugui convertir-se
en realitat
en definitiva
els ciutadans
els treballadors
les persones més fràgils
aquells que estan a l'atur
i que volen aconseguir
un nou lloc de treball
i per tant
necessitem no perdre més temps
per generar ocupació
per crear més riquesa
estan esperant
que ens posem d'acord
i això és el que
en definitiva
demanem
reclamem
i esperem que les forces polítiques
estiguin disposades a fer
també a partir de la setmana que ve
una última qüestió
que no té res a veure
amb el debat de política general
ni amb la política general
al Congrés de Madrid
però com que vostè fa
dos o tres mesos
en aquests micròfons
va anunciar un acord imminent
del que es va parlar després
durant els següents dies
sobre les negociacions
entre l'Estat
i l'Ajuntament de Tarrona
pel tema del Banc d'Espanya
tres mesos després
com que no s'ha produït
encara aquest acord definitiu
li torno a preguntar
si hi ha alguna novetat
i si vostè està al cas
que pugui haver-hi
algun acord imminent
sobre aquesta qüestió
La imminència depèn
com sempre dels negociadors
en tots els casos
i per tant
la nostra feina
com a parlamentaris
en aquest sentit
ha estat posada en contacte
a les diferents institucions
perquè arribin a un acord
una vegada asseguts
són l'Estat
i l'Ajuntament
qui han de posar
els elements damunt
de la taula
però em consta
que hi ha contactes
de molt alt nivell
i que estan
a punt de concretar-se
però efectivament
estem parlant
d'un element importantíssim
per a la ciutat de Tarragona
d'un immoble
d'un valor
diguem-ne
incalculable
pel que representa
no en termes econòmics
estic parlant
segurament també
però sobretot
com a patrimoni
per ubicació
i per l'emplaçament
que té
com a singularitat
i alhora
per les prestacions
i la utilitat
a la ciutat
que pugui tenir
les converses
són molt avançades
però en qualsevol cas
depèn del govern
de l'Estat
i principalment
de l'Ajuntament
explicant
què s'acaben concretant
però ja li ben asseguro
que s'arribarà
a un acord
cosa que no es va poder arribar
molt bé
doncs així
acabem
aquesta conversa
per repassar
l'actualitat política
amb el diputat del PSC
per Tarragona
a Madrid
Francesc Vallès
senyor Vallès
moltes gràcies
i fins la propera
gràcies a vosaltres
bon dia