Seguim en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com dèiem, parlant dels centres cívics de Tarragona,
que continuen amb la seva programació habitual,
amb algunes novetats, per cert, en aquest 2009 que acabem d'estrena,
però que, a més a més, enguany estan d'aniversari,
especialment als centres cívics de Torreforta i Bonavista,
perquè ara fa 20 anys de la seva obertura.
I coincidint amb aquesta efemèride,
l'Ajuntament ha programat algunes activitats especials.
De les especials i de les habituals,
en parlem tot seguit amb la Tirenda Alcalde,
responsable de l'àrea de Participació, Comunicació i Societat de la Informació,
Begoña Flòria.
Begoña Flòria, bon dia.
Bon dia.
20 anys de Torreforta i Bonavista, no?,
els primers centres cívics de la ciutat.
Sí, senyor, 20 anys.
I què es farà per comemorar-ho?
El que es farà, 20 anys, que és una efemèride, evidentment,
però que arriba en un moment especial pels centres cívics,
perquè el que estem fent és reformular-los
i donar-los un caràcter molt diferent al que hi ha hagut
en els darrers 18 anys, diguem-ne, bàsicament,
perquè en aquests 20 mesos és quan hem iniciat aquest canvi,
en aquests 20 mesos d'aquest govern.
Estem reformular-los d'un equipament
que ha estat històricament assistencial,
tot i que no va ser pensat per això,
i que pensem que ha de ser molt més comunitari,
comunitari en el sentit de transversal,
d'assistència al barri,
no una qüestió vinculada estrictament als serveis socials,
tot i que també han d'acollir activitats de serveis socials,
evidentment, però com d'altres àrees.
Llavors, enmig d'aquesta reformulació,
que és una feina que portem fent 20 mesos,
portem ja el que és la definició del model
i aprofitem aquesta definició del model
per celebrar els 20 anys.
Per tant, anar on vam néixer
i veure on estem ara i cap a on volem anar.
Pensem, a més a més,
que és una manera molt maca de donar-los visibilitat,
perquè un altre dels problemes dels centres cívics que hi ha hagut
és que no tenien coneixement més enllà del seu àmbit
d'influència geogràfica, del barri on estan ubicats.
Esperem que aquesta celebració també serveixi
per donar-los a conèixer a tota la ciutadania
i que en puguin gaudir dels serveis que s'ofereixen
a partir d'aquests equipaments.
I les activitats especials,
perquè hem vist que en el programa d'actes,
com a mínim, hi ha fins i tot una exposició
que segurament recordarà aquesta trajectòria
de 20 anys de Bona Vista i de Torreforta.
Els actes comencen a aquest...
Els 20 anys, començo pel principi,
se centraven molt en el que era aquella època,
l'any 88, perquè en realitat va ser el setembre del...
El 12 de setembre de 1988,
quan es va obrir el primer centre,
que va ser el de Torreforta,
el que passa que l'any passat,
per circumstàncies, com us deia,
de reorganització interna,
no vam poder afrontar aquesta celebració
i per això l'hem traslladat uns mesos.
Deia que el primer que farem
és recuperar la història d'aquella època
i, per tant, ja a partir d'entitats
que treballen amb els centres cívics,
com a les playes Curri,
es faran activitats vinculades a la dècada dels 80.
El Carnaval d'enguany, per exemple, de Bona Vista,
anirà molt vinculat a la movida madrilenya,
una part molt més lúdica.
Però, en paral·lel, hem obert un concurs de fotografia
que es diu la millor imatge representativa
dels 20 anys dels centres cívics,
on poden participar totes les persones que vulguin
i amb fotografies d'aquests 20 anys,
la que pensin ells que tinguin dels centres cívics,
que pot ser més representativa.
Això ens permetrà també recuperar aquesta memòria
que ha estat una mica hibernada,
diguem-ne, durant dues dècades gairebé,
i que ara volem obrir i donar a conèixer.
Aquestes fotografies s'exposaran
al Centre Cívic de Bona Vista a partir del 23 d'abril
i al de Torreforte a partir del 18 de maig.
I el dia 29 de maig es farà publicar el guanyador,
farem el lliurament de premis,
i el dia 6 de juny farem una gran festa
a la plaça de Torreforte amb una jornada familiar
i que farem una gran festa amb nens,
amb les entitats que hi participen, etcètera.
Estem en un any de restriccions pressupostàries,
això és evident,
i per tant la celebració d'aquests 20 anys
hem posat molta imaginació
i hem demanat molta col·laboració
de les entitats que hi participen als centres cívics.
I encara és un calendari viu,
perquè encara hi ha entitats
que potser afegeixen activitats que s'hi relacionen.
Aquestes serien els actes extraordinaris o especials.
De totes maneres, segurament,
una de les millors maneres de commemorar els 20 anys
també és fent tallers, activitats de tota manera,
és a dir, d'alguna manera,
la programació habitual o no tan habitual,
perquè no sé si s'han incorporat
algunes novetats en els darrers mesos
a la programació, a l'oferta
dels centres cívics de la ciutat.
Posem en marxa una modalitat nova en aquesta línia,
que són els monogràfics.
Els centres cívics fins ara tenien dos tipus d'activitat.
Les que duen a terme el propi centre cívic
amb col·laboració amb l'Institut Municipal de Serveis Socials,
que són totalment gratuïtes
i que es duen a terme de forma habitual sempre,
cada any hi ha la programació estable.
Les que duen a terme la vintena d'entitats que hi treballen,
que són un total de 42 activitats
que es fan als diferents centres
i que aquestes van en funció del preu
que també posa l'entitat, etcètera.
Per tant, tots fem una sessió d'espais
i llavors hi ha un compromís amb l'entitat
després d'un cert compromís amb el centre mateix
i per tant de poder aportar,
ara per exemple, amb la celebració dels 20 anys.
I llavors hi posem una nova modalitat en marxa
que són els cursos monogràfics.
Això és una oferta que començarà el mes de març
que estarà als cinc centres cívics,
als quatre centres cívics
i al centre cultural i social de la part alta
que entra dins del mateix circuit
i que es realitzaran 25 monogràfics
al voltant de temes molt variats
com la salut, la jardineria,
el teatre, dansa del ventre, risoterapia, etcètera.
Aquests monogràfics
no són els mateixos a tots els centres.
De manera que el que volem què és?
Doncs aquesta filosofia d'obrir-ho més
a la resta de la ciutadania
de forma que hi hagi gent
de qualsevol punt de la ciutat
que vulgui anar a fer, per exemple,
dansa del ventre a Sant Salvador
o que vulgui anar a fer un seminari
de com enfoquem l'educació dels nostres adolescents
a Sant Pere i Sant Pau
o que vulgui anar a fer un taller
de fer risoterapia a bona vista.
Per tant, tot això
el que farà és aquesta visibilització
a nivell de ciutat
que tothom hi pugui participar
i són tallers, aquests sí que són, de pagament
però amb preus públics i molt raonables
que són simplement per cobrir el cost
de la pròpia activitat.
Pensem que mantenint aquestes tres línies de treball
incrementem la qualitat
de l'oferta que tenim als centres cívics,
li donem aquest punt encara més de treball en xarxa
que és l'objectiu estratègic
des del principi del mandat
i a més a més li donem aquesta obertura
a tota la ciutat
com a equipaments de proximitat
en un moment en què són més importants que mai.
Jo l'altre dia, si m'ho permets, comentava
a les entitats de Sant Pere i Sant Pau
en una reunió que vaig tenir amb elles
que van anar en temps complicats,
tots ho sabem, ja ho són ara mateix.
Hi ha gent que s'està quedant a l'atur
que mai haurien pensat que es quedarien a l'atur.
L'Ajuntament fa tot allò que pot fer
dins de les seves competències
perquè n'hi ha altres qüestions
on l'Ajuntament no hi pot intervenir,
l'Ajuntament no pot regular el mercat financer,
per exemple,
o no pot fer determinades polítiques d'ocupació.
Però sí que pot fer moltes altres coses.
I una de les coses on sí que pot treballar l'Ajuntament,
sempre dic amb realisme,
perquè solucions màgiques no existeixen,
és ajudar a recuperar aquests valors
de treball comunitari,
de solidaritat, de corresponsabilitat,
de compartir, de generar comunitat
que crec que seran fonamentals
en els temps que venen,
en els que ja estem patint,
i que a més a més faran
que puguem mantenir un nivell de qualitat de vida
i un nivell de sentiment de pertinença a Tarragona
que sigui important.
A més d'obrir-los a la ciutat
i de fins i tot interrelacionar els ciutadans
de tot Tarragona
amb els diferents centres cívics,
el futur dels centres cívics,
d'aquests equipaments de Tarragona,
passen per un canvi de filosofia.
Avui que parlem de 20 anys enrere
i de la creació de la seva posada en marxa
els últims mesos del 88,
de l'any 88,
han passat 20 anys.
S'ha de replantejar el paper dels centres cívics?
S'està replantejat.
Bé, s'ha replantejat ja, com deia.
Vam començar a l'inici de mandat.
Han estat durant tots aquests anys
molt adreçats a el que era un concepte d'assistència social,
és a dir, fem activitats on vingui aquella gent
que no pot optar a cap altra cosa.
A cap altra cosa em refereixo a activitats de pagament
en un altre àmbit
o que vinguin d'aquelles parts més febles
de les capes socials en les que vivim.
Això és important donar servei,
però donar servei des de la integració.
I, per tant, sí que seguirem donant servei
a aquelles famílies o persones
que necessitin una especial atenció,
però ho farem en un sentit comunitari,
no en un sentit assistencial.
I, per tant, les activitats dels centres cívics
han d'anar molt adreçades a la construcció del teixit social,
a la vertebració del barri,
a fer activitats on les entitats puguin desenvolupar-les
i puguin créixer com a associacions,
a fer activitats des del propi Ajuntament,
que afavoreixin aquests espais de trobada
entre els veïns del barri i d'altres punts de la ciutat
i on, en totes les activitats,
evidentment hi hagi una, dues o tres places
que es reservin
per persones amb especial dificultat
de tipus econòmic o social
o del que sigui.
Per tant, passem del que deia
del model assistencial comunitari
i ja ho estem fent.
I, a més a més, això implica una revisió
del reglament dels centres cívics
perquè fa 20 anys que no es toca
i en aquest tema estem ara mateix,
que el tancarem, espero, abans de la setmana santa.
De l'ús que se'n fa ara dels centres cívics,
l'Ajuntament està prou satisfet?
O, dit d'una altra manera,
s'ha tocat sostre i ara mateix
ja no podria haver-hi més gent participant
de totes les activitats i tallers
que s'organitzen al llarg de l'any.
O encara hi ha un camí llarg per recordar?
Bé, hi ha alguns centres més utilitzats
que uns altres
i també no es tracta tant
de número de persones
sinó de perfils
i de poder generar una rotació
que permeti arribar a molta més població.
També he de dir que
durant aquests 20 mesos
hem fet un pla de xoc de posada al dia.
El primer que vam fer
quan es va passar al centre cívics
i l'àrea de participació
és una posada al dia
amb aquelles coses més urgents.
Començar per la A, la B i la C,
que sembla increïble,
però allò de les plaques del sostre
que cauen i que no s'han arreglat en 7 anys,
la calefacció que no funciona
i que no s'ha arreglat en no sé quant de temps,
la maneta de la porta
que porta trencada en no sé quant de temps.
Per tant, primera fase va ser manteniment,
pla de xoc en manteniment.
Segona, que va ser l'any passat,
actuacions d'inversió
en aquelles coses més urgents i de seguretat.
La Clara Boia de Bonavista
que estava a punt de caure
o els finestrals de Torreforta
que eren un perill per la seva magnitud
i que ja s'han canviat
i ja són un altre model,
molt més manejable,
que no hi ha perill
que ningú se trenqui el vidre, etcètera.
I ara en guany
afrontem una inversió molt important
de més de 400.000 euros
en el que és posar del dia dels equipaments.
I això què significarà?
Significarà, també, en alguns d'ells,
redistribució d'espais.
hi ha passadissos,
per exemple, a Sembrer i Sant Pau
s'han recuperat dues sales
posant un envà
en un espai que era un espai obert.
A Bonavista hi ha una escala de cargol
que hipoteca dues sales
que no s'utilitza mai,
que està tancada,
aquesta escala de cargol va fora.
A Bonavista també s'ha posat un ascensor
perquè les persones
amb dificultats de mobilitat
es puguin moure.
Això que permetrà
que puguis fer activitats
a la sala de lectura
que està al segon pis,
que ara no les pots fer,
perquè només les pots fer
adreçades amb aquell
que pot pujar a les escales dos pisos,
no les pots fer adreçades a tothom.
Per tant, en guany afrontem...
O sigui, no es tracta
d'ampliar els equipaments,
disculpeu,
perquè no tenim la capacitat
de poder-ho fer,
però sí que es tracta
de fer obres d'inversió a dins
que permetin redistribuir
millor els espais
i, a més a més,
treballar en aquesta línia que deia
d'optimitzar molt millor
els espais que tenim avui en dia.
Amb aquest context de crisi,
evident que ara no es pot plantejar
la creació de nous centres cívics.
Ara en tenim quatre
i un cinquè,
que és el de la part alta,
que no sé si l'Ajuntament
el considera ben bé
el que hi ha sota del pàrquing...
Li diem centre social i cultural
de la part alta.
Per alguna raó,
aquesta diferenciació?
Sí, bueno,
aquest no és un equipament adequat
a les necessitats d'un centre cívic,
això ho tenim claríssim
des del primer dia.
Els veïns són els primers
que també ens van demanar
que no fos el centre cívic.
Aquest govern està d'acord
en que això no pot ser
el centre cívic definitiu
de la part alta.
El que també era evident
és que no podíem renunciar
a fer activitats a la part alta
perquè no s'hagués previst
un equipament amb condicions.
Per tant,
el pacte que vam...
Bueno,
el pacte no,
la filosofia del govern
és utilitzem aquell espai
dins de la xarxa
de centres cívics
mentre no tinguem
un equipament nou
que el tindrem
amb aquest mandat.
Com a mínim,
el tindrem definit,
no dic que el tinguem obert,
però definit sí,
obert,
ja no m'atreveixo
a parlar de terminis.
Però,
o sigui,
dins de la xarxa
de centres cívics,
però per una qüestió
de no oblidar
que allò és provisional,
és un tema més simbòlic,
no li diem centre cívic estrictament,
tot i que sí que participa
de la xarxa.
De les seves paraules,
doncs,
podem desprendre
que en aquest mandat
com a mínim
es planificarà
un nou centre cívic
que substituiria
l'actual espai
de la part alta.
Un altre
a la zona
de la part baixa,
part baixa
que cobriria
l'Eixample Sud,
també,
i un altre
a la zona de Llevant.
Aquestes són
les planificacions previstes,
que no vol dir
que es puguin obrir
en aquesta legislatura,
però sí que ho deixarem ja llest
perquè puguin tirar endavant
els projectes
l'abans possible.
En alguns d'aquests telecentres,
i deixant ja de banda
el tema de...
En alguns d'aquests centres cívics,
volíem dir,
deixant de banda
la celebració
del 20è aniversari,
funcionen els telecentres,
que són,
en fi,
aquests equipaments
que permeten
que molta gent,
sobretot segurament
la més gran
o amb menys recursos econòmics,
puguin accedir
a les noves tecnologies
i internet.
La regidoria,
l'àrea que dirigeix
Begoña Floría,
és també la de la Societat
de la Informació.
Com estan funcionant
aquests telecentres
que, per cert,
havien estat durant una època
tancats en el seu funcionament
i que ja els van reobrir
fa uns mesos?
Doncs estan funcionant
molt bé.
La veritat és que
és una gran sorpresa.
Hem obert aquest curs,
el de la part alta,
aquí en el Centre Social
i Cultural,
que està funcionant
d'una manera extraordinària
i hem tingut,
tot i que els donarem
cobertura amb els diferents cursos,
una llista d'espera inicial
de 200 persones.
El que passa és que
els anirem
amb els cursos
en la llista d'espera.
Ara mateix no obrim
noves places
fins que s'esgoti
la llista de persones
interessades.
Estan funcionant
molt bé,
no només perquè
s'està donant cobertura
a una necessitat
important
avui en dia.
Avui en dia
no saber
què és internet
o no poder utilitzar
una pàgina web
significa tenir
menys oportunitats,
oportunitats de present
i de futur.
I, per tant,
és en aquest sentit,
en el per què.
El per què és
per donar més oportunitats
aquells sectors socials
que no hi poden accedir
fàcilment
a les tecnologies
de la informació
que ja no són noves.
Per tant,
els cursos d'iniciació
a la informàtica,
d'iniciació a internet,
d'iniciació al correu electrònic
estan funcionant
magníficament.
A més,
hem posat en marxa,
com a novetat en guany,
la modalitat
de càpsules
que són
una espècie
de seminari
molt curtet
de quatre hores
adreçat
a un tema
únic.
D'aquestes càpsules,
les que hem posat
primer en marxa
són
com fer el currículum
i com buscar feina
a través d'internet.
I la veritat és que
també hem tingut
un èxit
espectacular.
Seguidament d'aquestes
posarem la de com fer un blog
o com entrar al Facebook,
etcètera,
però aquestes dues primeres
perquè hem pensat
que era una necessitat
més urgent,
la veritat és que
tenim tots els grups
oberts,
perdó,
plens,
i hem de mirar
de poder quadrar
en hores
per poder-los ampliar.
I el que hem posat
de nou
ja en dos centres,
el de Sant Pere i Sant Pau
i el de Bonavista,
és obrir
fora dels horaris
de classe,
principalment a les tardes,
perquè aquelles persones
que han fet el curs
però que encara
no tenen ordinador
perquè no se l'han comprat,
etcètera,
puguin venir
a connectar-se
i hi hagi un monitor allà
o a recordar
una mica
el que han après
durant la classe.
He de dir també
que m'ha enviat
d'acord
amb el conveni
que vam signar
amb el Ministeri
d'Indústria
l'any passat,
principis,
finals del 2007 va ser,
disculpeu-me,
de foment
compartit
de la Societat
de la Informació,
el Ministeri
ens ha fet arribar
uns díptics
per poder
comprar ordinadors
en sis mesos
de pagament
sense
a zero interès.
Ells tenen
una sèrie
d'acords
amb entitats
financeres
on
se te financia
el que és
la compra
de l'ordinador
i ho pots pagar
sis mesos,
és a dir,
d'una manera,
tenint en compte
que avui
el preu dels ordinadors
ja és important
perquè 300 euros
són importants
per a una família,
però si ho pots pagar
en sis mesos
sense cost afegit
amb l'avant del Ministeri
i abans hem enviat
aquests díptics
a totes les entitats
de Tarragona
perquè ho puguin difondre
entre els seus associats,
també dins dels propis
telecentres
per poder afavorir
també la compra
d'equipaments
a nivell d'usuari.
Molt bé,
deixem doncs aquest capítol
dedicat als centres cívics
i als telecentres.
Una última qüestió
a l'atinent d'alcalde
Begoña Floria,
també en l'àmbit
del seu departament
recordaran els oients
que a finals del mes d'octubre
es va constituir
el Senat Terraní,
aquest òrgan assessor
de l'alcaldia.
Es va fer
una posada de llarca,
una primera sessió
amb pràcticament
tots els senadors,
un grup de 35 persones
de terranins
i de terranines
que viuen aquí
i que viuen de fora
i des d'aleshores
no s'ha tornat a reunir.
però ara sí que ja hi ha convocada
per molt aviat
una segona trobada
del Senat Terraní.
El dissabte vinent,
l'ia 28,
a partir de les 11.
I amb quin objectiu?
Doncs al Senat
ens van demanar
l'última vegada
i l'alcalde així
es va comprometre
que parléssim específicament
del tema
de patrimoni,
cultura i promoció de ciutat.
Sobretot vincula també
la candidatura a Tarragona
a Capital de la Cultura 2016
i tenint en compte
que una de les preocupacions
dels senadors
o que van manifestar
en la reunió
de l'any passat
és la posada en valor
del patrimoni històric
de la ciutat.
Per tant,
en aquesta línia
s'ha preparat una sessió
pel dissabte dia 28
que serà monogràfica
d'aquestes qüestions
que començarà
el Metropol
que en guanyes el centenari
amb una
amb una jornada,
amb un petit esmorzar
on hi hagi la rebuda,
etcètera, etcètera,
i se'ls doni la documentació
i seguirem
amb una visita
al Teatre Tarragona
i d'allà
anirem a veure
la Tabacalera
com a futur equipament
important com a pols,
museu arqueològic,
centre de cultura
contemporània, etcètera, etcètera.
A partir d'aquí,
com ja vam fer
el mes d'octubre,
repetirem el format,
es farà una sessió
a Casa Canals
de treball
del que s'ha vist,
del que s'ha comentat
amb la documentació
que se'ls haurà alliurat,
que acabarà amb un dinar,
debat,
on se recolliran
les conclusions.
I estic segura
que serà igual
de positiu
que ho va ser
a l'octubre
perquè la veritat
és que les conclusions
que es van treure a l'octubre
han servit de molt
a l'alcalde
per poder millorar criteri
en molts aspectes
de la ciutat
o posar un punt de vista
en algunes qüestions
que potser no hi havíem
com a govern
o ell com a alcalde
no havíem posat
potser prou atenció
i estic segura
que anirà molt bé
també perquè ells
prenguin consciència
del valor
del potencial cultural
de Tarragona
i del patrimoni
i com a senadors
ambaixadors
que també els dic
que ho són
puguin difondre
en els seus àmbits
professionals
o personals
el que s'està fent
a nivell de ciutat.
I això vol dir
que a partir d'ara
les reunions del Senat
es faran
amb temes monogràfics?
Serà una mica
jo sempre dic
que el tema del Senat
és un tema
que és una figura nova
pionera
i per tant
tots anirem aprenent
una mica
com hauria d'anar funcionant
en principi
ells han demanat
majoritàriament
poder parlar de cultura
alguns d'ells
comencen a plantejar
ja ho han dit
perquè a més
hi ha una correspondència
amb l'alcalde
via mail habitual
poder també
parlar
específicament
d'infraestructures
la veritat
és que encara
no hem acabat
de definir
si hi haurà
una sessió
més genèrica
i després una més temàtica
o seran
totes monogràfiques
això ho anirem construint
una mica
a partir dels comentaris
dels propis senadors
jo crec que en aquest sentit
el dia 28
podrem veure
quin és el seu interès
molt bé
doncs després de la reunió
evidentment
es trauran les conclusions
oportunes
parlant del Senat
de la reunió
i que acabem aquesta conversa
amb Begoña Floria
la tinent d'alcalde
responsable de l'àrea
de participació
comunicació
i societat
de la informació
Begoña Floria
gràcies i fins la propera
a vosaltres
bon dia