general de Salut Pública de la Generalitat,
Antoni Plasencia, i serà el moment
de conèixer exactament com estan les coses
i, sobretot, a veure,
coses que ens pugui explicar
i que una miqueta tranquil·litzin la població,
que tampoc no cal atabalar-se.
Ara parlem de cinema, d'aquesta
proposta realment magnífica
que ens arriba a la ciutat de Tarragona
amb una trajectòria més que sòlida.
Ha arrencat aquest cap de setmana el REC.
Avui continuen les projeccions,
s'inicia un seminari sobre elaboració
de guions, tot plegat en una edició
que també vol homenatjar el guionista
espanyol Rafael Azcona.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
el comissari del REC, Javier García
Puerto. Javier, molt bon dia.
Hola, bon dia. Primer que tot enhorabona a tu
i a tots els que feu el festival. Un festival
que s'ha mantingut amb un nivell
sempre extraordinari
i que no sempre ho ha tingut difícil
per raons òbvies que sempre
tenen a veure amb els diners, no?
Què vols dir? Que no sempre ho han tingut fàcil.
Efectivament, que no sempre.
No, no, no, que no sempre ho heu tingut fàcil.
Doncs tens raó.
Mica en mica ens ha costat
aconseguir la confiança
de les institucions
i del públic, que
el públic des d'un principi ens ha recolzat
i ara, mica en mica, també va augmentant
la seva presència.
Però ara es pot dir que
més o menys
continua el seu camí
i bé, podem fer propostes
interessants. Nosaltres estem molt contents
a la programació d'aquest any
amb la capacitat de fer-se internacional
i aportar pel·lícules aquí a la ciutat
que d'altra manera serien molt difícil
i, bueno, donar en una empenta
aquest tipus de pel·lícules
perquè després arribin
a les sales comercials
i arribin al gran públic.
És una...
I ja, bueno, dissabte vam inaugurar
amb un petit tastet.
Ahir ja va venir molta gent
veient les pel·lícules a l'antiga audiència
i avui ja comencen tot el gruix dels actes.
De fet, és el que et volia comentar
que és, en guany,
esdevé un aparador del cinema
que es fa pràcticament a tot el món
i és un salt important
respecte a anteriors edicions,
però d'altra banda, diguem-ne,
que és una conseqüència de tota una trajectòria,
el fet que s'hagi internacionalitzat
d'aquesta manera
és que no es podia fer d'una altra manera
tenint en compte el creixement
i l'evolució que ha tingut el festival, no?
Sí, perquè fins ara fèiem pel·lícules espanyoles,
la primera pel·lícula d'un nou director,
però fèiem una petita mostra internacional
que l'any passat vam tenir pel·lícules
com Tropa d'Elite,
per exemple, de Brasil,
i, clar, vam veure que l'evolució natural
era acabar integrant aquestes pel·lícules
al concurs,
fer el concurs més gran
i així poder tenir propostes
d'arreu del món
i el millor exemple és avui mateix, no?,
que tenim l'estrena d'una pel·lícula de Corea del Sud
que es diu The Chaser,
El perseguidor,
i és un thriller,
o sigui, una pel·lícula d'acció
que és de les més destacades de la temporada.
De fet, aquesta pel·lícula ja va estar
al Festival de Sitges
i va guanyar un premi del jurat
perquè està considerada
com la millor pel·lícula d'acció de l'any
tenint en compte la cinematografia mundial.
I després, a la nit,
a l'antiga audiència,
tenim una pel·lícula a les 10 i mitja
que es diu Tulpan,
que és una coproducció
entre diversos països europeus
i la petita nació de Kazajistan.
O sigui,
que hem anat lluny a buscar pel·lícules
per dir-ho,
per dir-ho,
de tot el món.
I aquesta pel·lícula
hem de dir que és preciosa.
És una narració
que és poesia pura
i es detén els petits detalls
per ensenyar-nos
la bellesa de la vida.
Cadascuna d'aquestes pel·lícules
que has esmentat
corresponen
a les diferents seccions
que té el festival,
al concurs d'Òpera Prima,
per exemple,
que és única a Espanya, no?
Sí.
El que dius tu és
que molts festivals
estan especialitzats en gèneres,
com el gènere de terror,
per exemple,
o en pel·lícules generalistes.
I nosaltres ens hem especialitzat
en la primera pel·lícula en directo,
perquè volem parlar
del cine que es farà en el futur,
però des del que es fa ara al present.
I aquestes primeres pel·lícules
és una manera de descobrir
quins són els nous autors,
què s'està fent interessant
a les noves cinematografies
i de què parla el món.
Per això també hem presentat pel·lícules
o tenim pel·lícules
que es podran veure tota aquesta setmana
de qualsevol part del món.
Ara hem dit
Kazajistán i Corea,
però tenim dels Estats Units...
El Pagafantast també, no?
La poseu?
El Pagafantast.
Com?
El Pagafantast també la poseu, no?
Sí, sí.
El Pagafantast
és una de les pel·lícules
més esperades.
Sí, per això t'ho deia.
Sí.
És, diguéssim,
una de les comèdies espanyoles
de l'any.
S'espera molt.
surten els nous humoristes
que hi ha a la televisió,
com els de Mutatxa de Nuit
o els de Saturn Night Live
i, bueno,
el director
ja té una trajectòria sòlida
perquè amb el seu últim curt
va ser nominat a l'Òscar,
que no a la Goya,
sinó a l'Òscar de Hollywood
i s'espera molt
d'aquesta comèdia.
que ara el Festival de Màlaga
acaba de guanyar
el Premi de la Crítica
i el Premi de la Millor Comèdia.
O sigui que
ja veiem expectatives.
Qui està aixecant expectatives
també és l'altra pel·lícula espanyola
que tenim,
que és una pel·lícula catalana
dirigida per Marc Coy,
que és un tres dies
a la família
i té unes actuacions
impressionants,
sobretot d'una noia debutant
que es diu
Nausica Bonin
i d'Eduard Fernández,
que ja és un actor
molt consolidat
però encara ens continua
regalant amb aquestes actuacions.
I també és
aquesta pel·lícula
ha guanyat precisament
a Màlaga,
ara aquest dissabte
ho van anunciar,
el Premi de la Millor Direcció
i que és curiós
perquè és una primera pel·lícula,
el millor actor
per la seva seranada
i la millor actriu
per Nausica Bonin.
I bueno,
després d'estrenar-se
mundialment allà a Màlaga,
el segon lloc
on es projectarà
serà aquí a Tarragona
aquest dimecres.
O sigui que
les dues pel·lícules
que no són d'arreu del món
que són espanyoles
o espanyola i catalana
també estan aixecant
expectatives.
I també,
si parlem de nous valors,
el certamen de curtmetratges
és dels esperats
perquè el curtmetratge
és un gènere
que agrada molt
al públic del Rec
en particular
i al públic en general
també, no?
Sí,
de fet,
moltes vegades
ens trobem que
tot i portant pel·lícules
que estan recollint
premis d'arreu del món,
la gent
continua apostant
pels curtmetratges
i li agraden
els curtmetratges
perquè ofereixen també
un menú
amb diversos gustos
si no t'agrada un,
t'agrada un altre
i pot oferir diversos testets
de píndoles
de cinematografia,
no?,
per dir-ho així.
I a part també
fiquem una peça internacional
en cada sessió
que acaba de redonir
la sessió
i després,
com tu deies,
també avui comença
el seminari
en el qual s'apunten
sempre alumnes universitaris
i aquest any
també s'obre
a públic de la ciutat
que es vulgui
apropar també
al món de l'audiovisual
i, bueno,
parlarem del guió
amb diversos especialistes.
I amb noms importants
dins d'aquest seminari
acadèmic sobre el guió?
Clar,
el tema és que els guionistes
sempre són una...
un gènere de treball,
diguéssim,
no tan conegut
pel gran públic.
Però tenim,
per exemple,
el guionista
que va fer
el guió de la pel·lícula
L'espinazo del diablo
de Guillermo del Toro,
que va ser l'última pel·li
que va...
abans de
L'Aberinto del Fauno.
Tenim
a José Luis García Sánchez
que té tres gollas
a millor guió.
Tenim
el mateix Borja Coveaga
que,
aprofitant que va presentar
la pel·lícula
Pagafantas,
parlarà del seu treball
a programes
com Balla Semanita
o Sous Curs
que l'últim
va estar anomenat
a l'Òscar.
Vam,
és que es pot dir
que sí,
que tenim
alguns noms propis
del panorama actual
del guió,
tot i que sempre
ens centrem
en joves professionals,
molts d'ells
ja tenen
una trajectòria consolidada.
Parles
de panorama actual
però tampoc
no oblideu
els pares
del cinema
d'aquest país
i en aquest sentit
heu dedicat
un cicle
a Rafael Azcona.
Sí,
això és una col·laboració
especial
que fem
amb l'Academa
Estanyola
de Cine
que ells
volen
comemorar
o,
com a mínim
recordar
que l'any passat
va desaparèixer
el Rafael Azcona.
Després de més
de 50 anys
de carrera
sent el guionista
en mayúscules,
han elaborat
ells
conjuntament
amb la solidaritat
estatal
de commemoracions culturals
un cicle
perquè s'hi tineren
per tota Espanya
i han seleccionat
volien
o volen fer
a 10 ciutats espanyoles
han seleccionat
una sèrie d'estats
i de festivals
que ells creien
adient
mostrar
aquestes pel·lícules
i recordar l'Azcona.
I bueno,
una de les 10 ciutats
escollides
i festivals
ha sigut
Tarragona
amb el Festival Rec
i portem
diverses pel·lícules
d'Azcona
que es poden veure
a l'antiga audiència
i també hi ha
un col·loqui
un col·loqui
amb un director
que hagués treballat
amb Azcona.
I aquí tenim
el José Luis García Sánchez
que va fer amb ell
pel·lícules
com
La Corte del Faraón
o El Vuelo de la Paloma
o l'última
Esperpentos
que va ser precisament
l'últim guió
que va escriure
d'Azcona.
I aquest home
ja que és un gran
esperent guió
ja he dit
que té
tres
golles
al guió
per exemple
ell va escriure
el guió
de Belle Époque
que la pel·lícula
de Fernando
troba
que va guanyar
l'Òscar
millor pel·lícula
estrangera
i estrenarà
el que és
el seminari
de guió
cinematogràfic
i audiovisual
en general.
Vostès,
per què estan seguint
la programació
si hi ha programes
demà?
No,
perquè si diem
que el REC
és un gran festival
i ens quedem aquí
això s'ha d'argumentar
i de fet
el seu comissari
ens ho està argumentant
perquè cada cop
que està
explicant breument
perquè lògicament
al festival
hi ha molts més títols
doncs ens adonem
que no estem parlant
d'un festival qualsevol
i la transcendència
i importància
que té
pels amants
del cinema.
Importància també
perquè aquest festival
educa
avui ha començat
el Míram ja,
no?
Per als joves.
Ja ha començat
el Míram
i ja tenim
prop de 200 alumnes
allà a l'Auditori
de Caixa Estragona
que estan gaudint
espero
perquè ara
just acaben
i ara
farem el debat
i espero
que els agrada
la pel·lícula
i estem projectant
El Patio de mi Càrcel
que de fet
va servir
per inaugurar
el festival
aquest dissabte
i és una pel·lícula
de la tarragonina
que és una noia
que tot i haver-se format
a Madrid
i està molt integrada
al context
del cine d'allà
ella n'oblida
que és tarragonina
i bueno
va estar aquí
dissabte presentant-la
i per això
també hem volgut
passar aquesta pel·lícula
als alumnes
dels diversos instituts
de secundària
de la ciutat.
La secció del concurs
no l'hem d'oblidar
tampoc
que parlem molt
d'exhibició
però el tema del concurs
també és important
destacar-ho segurament
no, Javier?
Sí, home
el concurs de curs
es manté com sempre
una de les característiques
que a més ens agraden
és que el públic
és el jurat
no hi ha jurat
a la secció de curs
només a la secció
d'autors de Tarragona
i després el concurs
pròpiament
d'Òperes Primes
que tenim un jurat
que estem molt contents
perquè per una banda
tenim el Xavi Puebla
que va guanyar
l'any passat
el concurs de pel·lícules
amb Benvenida
Farwell Goodman
que després de guanyar el trec
aquesta pel·li
va rebre
12 nominacions
als Premis Gaudí
o sigui
va funcionar
prou bé
després
tenim la crítica
de Sire de Cet
que bueno
és un escriu
al periòdic
és una de les crítiques
hi ha fotogrames
una de les crítiques
més respectades
així joves
i després
tenim el director
del festival
de Sitges
Àngel Sala
que bueno
és la línia
de jurat
que nosaltres tenim
sempre volem tenir
un crític
un director
i un director
d'un altre festival
que a nosaltres
ens ha servit
de referència
i en aquest cas
l'Àngel Sala
s'ha ofert molt
amablement
a venir a fer
i a jutjar
aquestes pel·lícules
és molt cinematogràfic
en dia allò
per a tots els públics
i això
doncs
s'aprèn consciència
quan parlem
de la nit bizarra
en la que també
es donen citar
tota una sèrie
de treballs
que poden omplir
les expectatives
de la gent
una mica rareta
en qüestions de cinema
i poso cometes
a les raretes
sí
sí
és el terme aquest
que es parla tant
de freak
abans
ningú volia ser un freak
i ara sembla que tothom ho és
sí
sí
ara s'ha posat
la cosa
diguem-ne que ha pujat de nivell
el tema
sí
sí
ara ja no és freak
és el gènert
però bueno
no són vídeos
de sèrie B
sinó de sèrie Z
fins i tot
i bueno
és una mica
intentar captar
i doncs veieu això
perquè els productes
que projecteu
els treballs
que projecteu a la nit bizarra
dius home
però d'on poden treure
aquestes pel·lis
aquestes pel·lis
molts
arriben a la pròpia selecció
de curs
en general
i nosaltres se veiem
diguem
home
això
per projectar-ho
a la secció de concurs
doncs potser no
llavors parlem amb l'autor
i li preguntem
en tot aspecte
escolta
és que el teu curs
és una mica
bizarro
i molts d'ells
lluny
d'enfadar-se
al contrari
diuen
ah però si jo
era a la secció
en volia participar
poseu-me en aquesta
que fins i tot
molts d'ells
ja ho envien
amb aquesta idea
no?
de participar
a la secció
més friki
més transgressora
del festival
i d'altres
simplement
gent que coneixes
o aquell que
saps
que ha fet
una cosa rara
i ja
si li demanes
i t'ho passen
de fet
ja
a nivell internacional
també hi ha
alguns festivals
que fan aquests guinyos
i per exemple
una de les peces
que van passar
que es diu
mi amor
viven les altres
illes
havia guanyat
al festival de Boston
el premi
al curt
més ofensiu
imagineu-vos ja
als Estats Units
quins premis
més raros que tenen
al final
es poden fer premis
i seccions de tot
si un subeu
s'ho proposa
també no sé si
a molta gent
li agrada
tenir aquest qualificatiu
o aquest premi
però
diguéssim
que aquest
té aquest valor
sigui com sigui
el festival
està molt equilibrat
perquè hem parlat
de pel·lícules
que han de passar
a les sales comercials
i que el Salvira
que serà un gran èxit
hem parlat
de pel·lícules
que venen
d'altres països
a Romania
pel·lícules
que venen
de festival
com el Sundance
La nit bizarra
El mírem
però també
us agrada
tant en tant
fer aquella mirada
nostàlgica
que ens situa
amb personatges
com per exemple
Marlene Dietrich
I per aquesta
re
que ja prèviament
es va inaugurar
fa uns quants dies
també una exposició
al voltant
del que
algú diu
que no era
una diva
era la diva
del cinema
o la primera diva
si més no
Ella era
la diva
de fet
va ser
la primera actriu
considerada
a nivell històric
que va prendre
consciència
de la importància
de la figura
a la pantalla gran
de com
la màgia del cine
feia possible
esculpir-te
una presència
a la pantalla
i ella va treballar
amb els directors
amb els quals
la dirigien
i es deixava
esculpir
per la llum
i va veure
va ser conscient
que el llenguatge
del cinema
era un altre
ben diferent
al de la vida real
i llavors
es va formar
aquesta figura
i la
i la exposició
és molt diràctica
en aquest sentit
perquè
es veu
fotos d'ella
des del principi
quan estava a Alemanya
que era una
noia
rodoneta
per dir-ho així
típica
Alemanya
com agradava
l'època
també
en aquella època
es veu que
agradaven així
també
sí
bueno
era
l'estètica
de l'època
però també
la imatge
que recordem
d'ella
és la de
les grans
pel·lícules
com Marruecos
o Lily Marlene
que ja
se li veu
amb aquestes formes
al rostre
tan angulades
i tan
perfeccionades
i estilitzades
no
és una exposició
que ve signada
per l'Institut
Goethe
i el Museu
de Cinema
de Berlín
tinc entès
sí
perquè
diguéssim
bueno
és una col·laboració
que hem fet
amb ells
perquè les fotografies
venen del
FOLS
que té el Museu
de Cinema
de Berlín
i d'allà
s'han escogit
per poder
elaborar
aquesta exposició
es dona un cas
curiós
que és que
ella va mantindre
una relació
d'amor
odi
amb la seva ciutat
Berlín
perquè
quan va haver-hi
l'ascensió
del nazisme
ja va marxar
va treballar
fins i tot
amb els
amb l'exèrcit
d'amèrica
va anar a animar
els soldats
durant la segona guerra mundial
i després
bueno
des d'allà
des d'Alemanya
mai li van perdonar
això
i quan va caure
el mur
i l'Alemanya
el va tornar
a unificar
ella va recuperar
l'amistat
en la seva ciutat
i va decidir
cedir
tot el seu llegat
al museu
d'això
fa 20 anys
fa 20 anys
que va cobrar
el mur
aquest any
es celebren
i ha sigut
una manera
com de recordar
aquell event
perquè gràcies
amb aquest
amb aquest retrobament
i amb què ella
va cedir
aquestes fotografies
s'ha pogut
recuperar material
i fer exposicions
com aquesta
anem
parlant
de la Cluenda
perquè a les 12
em penso
que tens el debat
al Míram
i no arribaràs a temps
i no voldríem ser
nosaltres
els que et féssim
arribar tard
però de totes maneres
ni que sigui breu menys
la referència
a la Cluenda
Clàssics al dia
que ens remet
justament
a una pel·lícula
que s'ha estrenat
fa poc
aquí a la ciutat
de Tarragona
La mirada
de la memòria
és el nom
que s'ha donat
al projecte
de Clàssics al dia
d'aquest any
és que coincideix
amb la pel·lícula
per això
potser jo m'he confós
i t'ho he preguntat
malament
clar
El Clàssics al dia
cada any
es tracta
de recuperació
d'una sèrie
de peces
històriques
desconegudes
pel gran públic
i són
musicades
en directe
per
uns compositors
aquí
músics de la ciutat
que fan una música
especial
per aquell acte
llavors aquest any
també s'ha volgut
recordar
que fa tant anys
que va acabar
la guerra civil
i en aquest sentit
s'ha fet
una recerca
intensiva
buscant
pel·lícules
documentals
fins i tot
filmacions familiars
i amateurs
no professionals
que
ens reflexessin
com era la Tarragona
i
la província
de Tarragona
en general
d'aquells anys 30
principis dels 40
o sigui
hem recuperat pel·lícules
en les quals
es poden veure
episodis
alguns històrics
i altres
de la vida quotidiana
de la segona república
i la guerra
i això serà
musicat en directe
per
tres músics
així
molt professionals
de la ciutat
com són
Gerard Gil
que acaben de fer
la banda sonora
de la nova pel·lícula
d'Isaac i la Cuesta
l'Oriol Aymat
i el Miquel Àngel Marín
i aquest trio
ens farà una música
d'aquesta narració
en imatges
que ens permeten
que ens permeten veure
com va quedar
la casa
en abast
tot just després
de ser bombardejada
que va perdre
una de les seves torres
com va ser
les primeres
els primers assalts
a l'Ebre
amb l'inici
de l'Ebre
com van ser
despedits
les brigades internacionals
quan marxaven del seu
quan estaven
a Montblanc
o fins i tot
després la visita
que va fer
el conte Chano
el ministre exterior
de Mussolini
a Tarragona
per regalar
l'estàtua
d'August
que va ser
l'any 40
i és curiós
veure
espais de la ciutat
com la ràmbla
el passió de les palmeres
o la muralla
decorat
amb els símbols
de l'època
els símbols
falangistes
símbols
de la Itàlia
de Mussolini
i com
aquesta és una reflexió
sobre com
la imatge
del cine
la guerra
va fer
va conformar
la nostra
mirada
sobre aquella història
o sigui
la república
i la guerra civil
són les primeres èpoques
en les quals
la conformació
de la imatge
d'aquells moments
han consolidat
la imatge
que des del present
tenim
d'aquells moments
un festival
sens dubte
que pot atreure
com dèiem abans
tot tipus
de públic
jo no sé
si ja estàs arribant
al teu destí
t'agraïm moltíssim
Xavier García Puerto
comissari del REC
09 de Tarragona
que hagis atès
la trucada del matí
de Tarragona Ràdio
ja ens anirem veient
i mai millor dit
tractant-se d'un festival
de cinema
gràcies
bon dia
gràcies a vosaltres
adeu-siau
que vagi bé