Tres minuts, tres quarts de dotze del migdia.
Pessebre, si se'n fan a Tarragona.
I aquesta ruta que tots farem i hem de fer també,
prèviament la reproduïm des de la ràdio.
No podíem faltar a la cita prèvia a la inauguració del Pessebre,
que organitza un any més la colla dels xiquets de Tarragona.
Fins al carrer Santana s'ha desplaçat la nostra unitat mòbil
amb Josep Ardila. Josep, bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Escolta, amb aquesta cançó, no se'ns ha acudit
que podíem haver fet un Pessebre vivent aquí a la ràdio.
És veritat, també allà a la redacció ho podríem haver fet.
Jo crec que sí, ho haurem de treballar el tema.
Potser encara som a temps.
Ho haurem d'estudiar.
I aquest on som ara no és un Pessebre vivent, és la paraula.
Però és ben viu.
Però és ben viu.
És ben viu.
Molt bé, molt bé.
És ben viu perquè fa 19 anys que realitzen aquest Pessebre.
Cada cop s'ha fet més...
Almenys espectacular el Pessebre que tenen els xiquets de Tarragona.
Ens acompanyen avui tres personatges, tres persones que són de la colla,
són castellers, però a més a més són passebristes.
Després els preguntarem si són més passebristes que castellers.
A veure, o igual, a veure què ens diuen.
Ens acompanya la Dolors Plana.
Dolors, bon dia.
Bon dia.
El Salva, bon dia.
Hola, bon dia.
I el Miquel Ciutat, bon dia.
Bon dia.
Crec que no m'he equivocat, els he dit bé.
Déu-n'hi-do l'afanyada que porta això.
Quantes setmanes fa que hi treballeu?
Un mes i mig.
Un mes i mig.
Vam començar veu, però hem acabat sis.
Sis persones.
Vam començar veu o han començat sis?
Vam començar veu, no és el que sempre passa, però som sis persones que hem donat el tallo,
però moltíssimes hores.
Però el que no moltíssim jo ens agrada.
Ens agrada, bueno, ens agrada perquè aquest passebre ja està considerat el passebre de Carragona
perquè passa moltíssima gent, perquè en aquesta època no es fan castells, evidentment,
el pati està desocupat i per això podem fer-ho, perquè si el pati està desocupat,
si no d'altros o marx, doncs francament molt evident, perquè aquí se'n sàpia.
I som castellers i passebristes, i exactament igual, som passebristes només aquests dos mesos
per què? No hi ha qüestions.
El tant igual, el sentiment és igual.
Sí, el sentiment és igual.
Ens estimem a la colla, i això també a la colla, però per Tarragona, o sigui,
a la colla fa això per Tarragona, però clar, ho fem, doncs,
hi són dues persones que sempre...
I el Saúl també pensa el mateix?
Igual de passebrista que de casteller, més d'una cosa que l'altra?
A veure, jo porto més anys fent castells que el passebre, no?
El que passa que, bueno, aquí arribem a passar-s'ho bastant bé,
fes dos mesos que s'han treballant, val?
I és una satisfacció per a nosaltres, no...
de la quantitat de gent que arriba a passar aquí,
per a ser de les escoltes, no?
I aquí, i tal, i moltes hores, i això, doncs,
t'enorgulleix, no?, de ser també passebrista.
Ara, que són moltíssims els hores de treball,
però després ho veieu recompensat, perquè la gent ve aquí,
veu això, i es queda amb la boca oberta, Miquel.
Just, així és.
La cosa, jo em considero més casteller que passebrista,
perquè els castells, doncs, donen moltes satisfaccions.
Això també, les satisfaccions, és el mes i mig que estàs treballant aquí,
i quan venen la gent, i això que et deia abans,
quanta feia aquí, quantes hores, que laboriós,
això no és qualsevol cosa.
Però els castells és un altre món, és una altra cosa,
i no té res que una cosa o una altra.
Ara es pot compaginar les coses.
Les coses es poden compaginar.
Nosaltres, per lo que haiem, és que és una feina molt laboriosa,
dolors, però suposo que vosaltres ja ho teniu una miqueta per la mà,
és a dir, que això ja està força pamadet.
Home, el tenim per la mà, però penso una cosa.
Això, quan s'acaba, nosaltres no l'acabem avui,
que l'acabem el dia 18 de gener,
el dia que el camión aquí al davant pren la rulla,
perquè d'aquest pessebre només queda una estida,
les cases, les construccions,
l'acabem avui, la molsa, la bicicleta i les pedres,
també la bicicleta, el camany,
tot el que hi ha, els carges i tal,
tot el que hi ha, tot el que hi ha.
Tot el que hi ha, va amb un camión i va al contenidor.
O sigui que el pessebre a caratge comença de zero.
El tablado aquí al damunt,
les discutides pertinents,
perquè ja t'ho comprendràs que discutim.
Això sempre passa, eh?
I llavors, clar, és que a més això és el que ha de ser.
I llavors, doncs,
sí, ha de ser, és una mica l'essència de...
És la gràcia una miqueta.
Sí, però pensa una cosa,
aquest pessebre, jo ho vull fer sapiguer a la gent,
això ho vull fer sapiguer moltes vegades,
ho vaig dir per TV3 una vegada amb els de la Marató,
aquest pessebre és un pessebre popular,
artístic,
i els pessebres populars normalment es miren d'una cara,
o sigui, es fan arrepenjats a la paret,
es miren de davant i ja està.
Aquest, la gent dona el tomb,
i són quatre cares.
És com si fossin quatre pessebres,
perquè no pot quedar res mal fet.
Llavors, és l'únic pessebre de Catalunya,
ara hi ha uns avalls que fa dos o tres anys
que ja ho intenten fer,
i em sembla que ho fan, no sé.
Ho intenten?
Sí, sí, sí, perquè van venir l'any passat a veure'm,
i a veure'ns, i a mi m'ho va dir un,
i m'ho va dir, jo li vaig dir, d'on sou?
I m'ho va dir, de valls.
Jo no l'he vist, aquest pessebre,
però també els hi va fer il·lusió, això i això,
i els van dir, oh, és que no feia nada,
que no sé, home, clar que sí.
Llavors, què passa?
Les figures d'aquest pessebre són de Castells,
són de Martí Castells,
són d'Olot i de Carlos Delgado.
O sigui, és l'únic pessebre que té un remat
amb més de 200 vents, una trasumància,
i llavors, doncs, està considerat,
això no està federat,
perquè nosaltres no som l'associació pessebrista,
som un grup de gent de castellers que fem un pessebre,
però està considerat pels pessebristes
i per l'associació pessebrista de Tarragona
i per la Federació de Catalunya, un pessebre singular.
Un pessebre singular.
El posen, el posen als seus catàlegs i tot,
hi veig gent, l'any passat, que va ser l'avianal,
va venir gent de tot Espanya a veure aquest pessebre.
Vull dir, això per nosaltres és una satisfacció.
Per mi és una satisfacció.
I jo tinc el mateix sentiment, aquest pessebre,
d'aquests dos mesos, que amb els castells,
que no me'ls toquin, per cas.
Que no me'ls toquin, també.
Perquè, a més a més, com ens comentaves abans,
que, per exemple, les pedres, tot,
cada any canvia una miqueta, eh?
Cada any va canviant, això.
I ja són el tema de muntanyes i tal,
i els marges, per exemple, el riu en guany és superllarg, no?
Llavors, doncs clar, a veure,
mai l'havíem fet que passés per davant del naixement així,
i tan llarg, i en guany ha sigut el primer any que ho hem fet,
les muntanyes, torno a repetir tot,
quan s'acaba, va la brossa i l'any que ve
tornem a fer muntanyes noves.
Vull dir, mai és igual, val?
El naixement en guany està a l'entrada,
l'any passat el vam tindre allà a l'esquerra,
vull dir, sempre anem innovant, no?
Anem canviant coses.
Les cases, un any les posem i les altres no les posem,
sempre falta alguna que les tenim a dalt al magatzem,
però, bé, tot no hi cap, tampoc.
Tot no hi cap, eh?
S'ha d'anar a canviar una miqueta.
Què us sembla si encenem l'aigua i ho veurem?
Perquè així veurem, perquè en guany,
dèiem, aquest riu és nou
i ara farem funcionar l'aigua, Miquel.
Bé, és tot nou.
Tot nou, eh?
Aquí en guany hem intentat reproduir el Mont Sant.
Si et mires aquesta muntanya,
les vinyes, el Priorat,
tota la part aquella,
que és la part de la morera,
la part d'allà,
i, clar, diuen,
cada any fem el mateix pessebre.
No, les muntanyes una vegada se n'empunxa,
a vegades planes,
que és el que s'ha d'anar mirant.
Escoltarem l'aigua com baixa,
a veure si ho sentim.
Sí se sent, eh, l'aigüeta?
Se sent o no, Iolanda?
Perfectament.
Se sent aquesta aigüeta que està baixant des de dalt,
i a més a més el campanar, també, el campanar, eh?
És que aquí funciona tot.
I mires la fornal que hi ha allà,
el ferrer com està picant,
veus que hi ha un martinet,
allò és un martinet.
Aquí el molí que està molent el gra.
Tot té els seus detalls, eh?
Allà dintre hi ha la bodega,
que baixa en la premsa,
baixa el vi.
Sí, anem passant i ho anirem veient,
perquè ara el que hem fet, Iolanda,
és apagar-nos els llums,
i ens han encert tots els llumets,
tota la maquinària d'aquest pessebre,
que és realment espectacular.
És molt interessant, això,
és el que agrada.
Aquí què hi tenim?
A veure, aquí, en aquest pessebre,
nosaltres també el que volem transmetre
és la nostra tradició,
no per religió,
però per tradició,
perquè un pessebre a Catalunya
i a tot arreu, a la Mediterrània,
es fa per tradició,
per Nadal, la pessebre,
i, clar, nosaltres no és que estiguem
amb Papa Noel si fóssim a Amèrica,
perquè si estàs a Amèrica,
hi ha el senyor Penxut,
que el va inventar la Coca-Cola,
que la gent ho sàpiga,
i que no és cap història de l'altre món,
i nosaltres metges el nostre trennà,
i el nostre trennà és
al molí antic hi ha un ofici,
la bodega,
o sigui, amb les vinyes,
com si fos un ofici,
que ho estàs veient,
i tot això,
és un altre ofici.
Sí, sí, sí,
les casetes amb els seus ofici,
perfectament,
a dalt de la muntanya,
aquí hi ha la caseta del boter,
com feien les botes,
que hi ha una...
I precisament a la nostra colla
tenim l'únic boter
d'esat de Catalunya
reconegut per la Generalitat,
que encara repara
totes les botes
de tot arreu,
en el d'allò.
Per tant,
encara té més sentit,
encara té més sentit.
Doncs tu veus aquí,
tal com se feien les botes,
amb les botetes
i tota la mandanga.
I aquí tenim els tres reis,
a més a més.
Els reis,
els reis són d'Olot,
són unes figures fantàstiques,
que s'han cedides
quan les ciutats residencials,
cedides,
perquè ells les tenien
amb un home que ens hem arraconades,
i quan van veure que fèiem això,
les van cedir.
I clar,
quan acaben hi posem aquests,
i quan no,
hi posem uns altres.
Llavors teniu l'anunciació,
que també és d'Olot.
Molts figures,
tu mira quines figures
tan fantàstiques,
vull dir aquestes segures,
amb l'àngel,
que s'ha abrens de llum,
això és l'artista...
Que l'ilumina.
Sí?
Això és obra teva,
aquesta és obra teva?
A veure,
tot això està fet entre tots,
vull dir,
a mi no m'agrada...
No, no, no, no, no.
Diuen que és l'artista,
perquè l'àngel,
aquesta llumeta
es va ensenyar apagant
i va il·luminant aquest àngel.
Sí, evidentment.
O sigui,
vull dir,
això ho hem posat sempre,
però això,
anem a veure,
això el passebre
el fem tots,
a mi això no m'agrada,
que jo sigui l'artífice
d'una cosa,
dir l'altra, no?
Vull dir,
som tots.
No, no, no.
Cadascú una mica,
no?
Té el seu apartat.
Aquí tenim l'hort,
eh?
L'hort,
amb la casa...
D'aquí,
la nostra terra està,
està feta de pedra,
està feta també
per un antic passebrista,
que ara ho ve,
però per ens la va donar,
el curral i tot,
i els vents,
veus la transupència?
I aquí l'hort
amb els bous d'allòs.
i la roba estesa.
Fins i tot es mou
pel vent, eh?
La roba, sí,
i és l'uniforme del casteller.
L'uniforme del casteller,
és veritat,
molt bé,
molt bé,
això és un detall.
I la senyora que renta,
renta la roba del casteller.
Déu-n'hi-do, eh?
Tots els detalls,
tots els detalls,
hem dit abans que...
I ens comentaves abans
que hi ha una peça
que fa 19 anys
que sempre hi és,
o va...
Aquesta casa del farolet
i l'ermita,
això sempre s'ha posat.
És com si fos...
com si...
la mascota?
És com...
És la insígnia del pessebre, eh?
Aquesta casa,
per mi,
té uns records impressionants,
però és així.
Llavors,
aquesta casa
l'hem fet servir de tot.
Un any s'obria,
tancava el corral,
estava més a prop,
un altre any...
Ara està un any,
però els farolets,
ja ho veus, no?
Aquesta casa és nova,
d'enguany,
i aquí presenta
que és la casa del Fuster.
La casa del Fuster.
Per què la casa del Fuster?
Perquè el Fuster
era Sant Josep,
no pot estar Sant Josep aquí,
que té d'estar al naixement.
O sigui,
hem posat la casa del Fuster
amb dues persones dalt,
veus,
que estan mirant per la finestra,
una casa vital.
Però les eines del Fuster
hi són totes.
I a més,
hauríeu de veure
la lletra d'ovelles
que hi ha al mig,
que n'hi ha moltíssimes,
i hem parlat
que des de dalt de la muntanya,
evidentment,
naixia aquest riu,
d'aquest pessebre,
i fins aquí baix,
i fins i tot hi ha peixos, eh?
Sí,
jo referent a la casa aquesta
del Fuster,
també hem de fer referència
perquè es fan totes les peces,
aquestes petitetes,
que està el xipac,
que està tot,
no falta res.
Aquest senyor es diu senyor Blas,
que és la colla,
i ens fa totes les...
...vitrines...
...aquest senyor també
he de donar-li un...
...se li va fer l'homenatge,
però també he de dir-ho
que aquest senyor
col·loca amb nosaltres, no?
Vull dir, solsament amb aquestes coses
és que val un imperi, aquest home.
Home, clar,
és que aquests després
són molt laboriosos.
I aquí al final, eh?,
després de tot el riu,
hi trobem un petit estanc
amb peixos.
Sí, senyor.
Són vius, eh?
I els van fer a la brasa
per sopar.
Home, no deuríeu sopar massa,
doncs, eh?
Se'ls hi dona menjar,
perquè així ens...
Ai, quan acabem el pessebre
estan tots més grans,
o sigui que s'han fet més grossos, eh?
Per tant,
els cuideu ben cuidats, eh?
Veu que els hi ha gran...
Tu mira't el detall
del corral aquell,
com hi ha els pebrots de penjar,
totes les alls,
totes les coses, eh?,
les gallines per allà que tomen,
i aquí hi ha la penaderia,
el forn, eh?
Hi ha la senyora que ven el pa,
llavors mires per aquí,
veus això dels quatre costats que tenen?
Sí, sí, ara que en tota la seva part.
Ara mira't el ramat des d'aquí.
Que es veu molt més espectacular.
Així, no?
Per tant, aquí és per venir
i passar-s'hi una bona estona
mirant cada una de les parts,
mirant tots els detallers,
perquè n'hi ha molts de detalls, eh?
A veure tots els detalls
i a sobre has passat de llarg
del caganer.
Ah, ah, ah, ah.
Després, després, sí,
abans d'acabar
vam trobar el caganer.
Veus aquí ja això, no?
Si veus aquí,
veus un cistellet i tot això,
si veus aquí veus el forner,
veus el forner amb el forn?
El que massa el pa, ta, ta, ta.
i aquí, com se'm diu,
no la despensa,
ara no sé com se diu en català.
El rebost.
El rebost.
El rebost, eh?
El rebost.
El rebost, que aquí té la llenya
i totes les mandanyes.
Veus aquí,
en una casa païdal,
amb un carreret estratet,
amb un balcó,
amb un altre farolet,
veus aquest altre farolet,
i, bueno,
el campanar amb la cigonya,
és tota la història.
Per tant, i ara, vinga,
vinga, anem a buscar-lo.
Abans, però, si et sembla...
El que faré s'ha de buscar.
S'ha de buscar.
No em donaràs alguna pista?
No, ni una.
Ni una?
Bueno,
doncs anem ben aclarits,
doncs.
No el trobaràs.
No el trobaràs?
El trobaràs.
La Dolors diu que sí.
I tant, si el trobaràs.
I el Miquel diu que no.
Per què, Miquel?
Perquè està molt amagat.
Molt amagat.
Massa.
Per a mi, eh?
Massa amagat.
Recordem un moment als oients,
els dies que poden venir a veure,
les hores que poden venir,
s'inaugura demà, eh?
S'inaugura demà a dos quarts de nou del vespre.
Llavors, el dia de la inauguració,
doncs és la parafernali de la inauguració i tal,
i ja està, la gent que ve el veu i tal.
Però llavors, mira.
Si inaugurem demà a les vuit i mitja,
llavors els dies feiners és des de les sis hasta les nou,
dissabtes i festius al matí de dotze a dues,
i per la tarda de sis a nou, val?
Els dies vinticins i vinticins és al matí a les dotze a dues,
i per la tarda de set i mitja a nou.
El dia cinc, només s'obrim per al matí,
de dotze a catorze.
A la tarda s'ha d'anar a tots a la capalcada.
Ara vine, que vull que vegis el caganer.
Vinga, anem a buscar el caganer.
Vinga, a veure.
El caganer és una figura popular.
Jo particularment no el posaria.
S'ha de posar, perquè és popular.
Per què és popular?
Perquè en aquella època, evidentment,
no hi havia cap bàter enlloc.
I els caganers, la gent, anaven al camp.
I allò era un signe de fertilitat.
a la terra, vull dir, això està clar.
On hi posaries tu un caganer?
A la vista, no, no?
Clar, que estigués ben arraconat.
És una coseta, una mica de fer.
Ensenyar-se les barraconyes, eh?
La teoria, ella, l'ha vist de posar l'hort
perquè és a bon orgànic.
Clar, també.
A l'hort, molt bé.
Però no davant del públic.
Però farem una cosa, no ho direm allà on està,
perquè qui no ha escoltat ni vulgui venir...
Josep, som nosaltres els que gairebé no us escoltem.
Pràcticament un minut seran les 12 del migdia.
Deixem aquí i ja descobrirem el caganer,
tan bon punt s'hi inauguri.
Demà aquest pessebre a quarts de nou
al local de la colla dels xiquets de Tarragona, et sembla?
Molt bé, Jovanda.
Moltíssimes gràcies.
I vés pensant els personatges del Pessebre Vivent de la redacció, sisplau.
Molt bé, perfecte.
Moltíssimes gràcies, Sanda, des del carrer Santana,
a la unitat mòbil i demanem disculpes als oients
perquè hi ha hagut algun moment en què el son no arribava
amb la qualitat que desitjaríem,
però tampoc no volíem perdre l'oportunitat de visitar prèviament
les hores prèvies, volíem dir, a la inauguració d'aquest pessebre.
45 segons només i seran les 12.
Per tant, ara sabeu que us proposem breument
posar-vos al corrent del més destacat
de l'actualitat nacional i internacional.
Després continua el matí de Tarragona Ràdio.
Fins ara mateix.