El teatre Metropol, que arrencarà la seva tarda,
temporada d'hivern aquest divendres i amb la representació de l'obra La dama de Reus,
una producció del Teatre Nacional de Catalunya que ha estat acollida amb èxit de crítica i públic,
la qual cosa és meritori des d'un punt de vista que ara explicarem.
És una obra d'Ambrosi Carrion, un dramaturg, poeta, novel·lista del segle XIX,
un home que va estar molt vinculat al teatre, no només com a autor,
sinó que a més a més va ser professor de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic de Barcelona,
va fundar Teatre Català...
El cas és que va ser molt prolífic en la seva obra i probablement va escriure una seixantena d'obres,
però bona part d'aquestes obres, la gran majoria, restaven sense publicar o estrenar.
Entre una d'aquestes obres està la dama de Reus.
Per què utilitzem el passat?
Perquè finalment s'ha estrenat a través d'aquesta representació que arriba al Teatre Tarragoní.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic un dels actors d'aquesta dama de Reus,
és l'Ivan Benet.
Ivan, molt bon dia.
Hola, molt bon dia a tothom.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
A veure, té doble interès.
D'entrada, jo m'imagino que qui conegui una mica la línia professional de Ramon Simó
es va trobar, o no sé quines circumstàncies es van envoltar,
que es trobés amb aquest text de l'autor, de l'Ambrosi Carrion,
i digués, mira, aposto fort, una miqueta pensant a veure com l'acull al públic,
i resulta que no era una raresa arqueològica,
sinó que el públic ho va acceptar molt bé, no?
Molt bé, de fet, sí, és un text que d'entrada te'l llegies
i deies una mica la cosa aquesta de, ai, ai, ai, què farem amb això,
o és en vers, en decacíl·lab català, alguns d'ells esrimats,
i dius, ostres, això, potser serà això, una raresa arqueològica,
com molt bé has dit, i no, no, va funcionar molt bé.
També el Ramon ha sabut acostar molt la cosa arqueològica
i deixar de veure el teatre català més antic com una cosa que rinclona,
sinó una cosa que avui en dia es pot explicar perfectament
i explicar històries que són totalment contemporànies, no?
I, a més, ha muntat una història que és una companyia
que està assajant aquest espectacle,
o sigui que hi ha aquesta cosa tan bonica que és el teatre dintre del teatre.
Ah, molt bé.
Sí, sí, sí, ja funciona molt bé, estem encantats de la vida,
perquè a vegades són aquestes sorpreses, no?
És que tu saps, no?, que es recupera un autor,
té un atractiu important de, clar, acusació...
Doncs fem teatre català, fem guimerà, no?
Doncs resulta que algú va i agafa l'Ambrosi Carrion,
un autor, no ens desenganyem, que fins que no s'ha estrenat aquesta obra,
la majoria de gent el desconeixíem,
no sabíem de la seva existència,
i a les obres apareix un teatre molt ben fet,
amb vers, que és molt bonic, el teatre amb vers,
i el vers està ben dit,
però, a més, jo, pel que tinc entès, amb un català força modern.
Sí, sí, és un català molt modern,
perquè ell té una educació francòfona,
l'Ambrosi Carrion,
de fet va viure exilat molt temps a París,
llavors, tot i utilitzar un llenguatge
abans de Pompeu Fabra,
o sigui, prefebrià,
sí, es passa una mica pel forro,
per dir-ho clarament,
algunes normes i diftongs i iats i tot això,
i s'ho fa venir bé per fer el vers més evident,
no?, i que corri més.
Llavors, està molt bé,
i clar, són aquests autors que,
gent d'aquesta que van escriure molt teatre,
però que no els hi van estrenar teatre, no?,
i clar, per un autor dramàtic és un drama,
que no li estrenin res de teatre,
i clar, els calaixos de moltes golfes de Catalunya
hi ha textos segur que molt interessants
i que poden aportar molt més al teatre
que només els que coneixem,
Guimarà, que està molt bé,
Pitarra, això,
però hi ha molta cosa, no?
De fet, és un drama el que representeu, no?
Sí, és un drama,
el que passa que hi ha moments de tocs d'humor,
però sí, sí, és una...
Més que un drama,
és una història d'amor.
Una història d'amor...
Però és un clàssic,
que forma part ja de la mitologia, no?,
del món femení, del món masculí,
és...
Són d'aquelles coses, històries universals, pràcticament.
Sí, sí, de fet, clar,
l'Ambrosia agafa la llegenda de la dama de Reus,
que és això, una dona rebel,
que per salvar el seu marit,
que és el personatge que jo interpreto,
accedeix a uns favors sexuals
del tirar el capitelo.
I tu ho saps?
I tu ho saps, això, com a marit d'ell?
Sí, sí, jo com a marit d'ell
em plantegen el dilema,
de dir, escolta'm,
si vols viure,
has d'accedir que la teva dona
passi una nit d'amor amb el capitelo,
que d'entrada pot semblar una cosa,
fins i tot,
un punt antiga de dir
qui sóc jo per decidir
el que ha de fer la meva dona,
però li plantegen aquest dubte moral,
dic, però clar,
amb la tensió que et mataran,
o sigui, no és que perdràs la feina
o perdràs no sé què,
simplement que et penjaran, no?
I hi ha aquest dilema, no?
És molt apassionant
l'escriptura d'aquest autor, no?
A vegades també tenim la cosa aquesta
que el teatre català
no és molt apassionant,
doncs...
Depèn, no?
Qui vulgui veure passió
que vingui al Metropol,
perquè és que està molt bé.
Jo és la intuïció que tinc,
lògicament no he vist l'obra,
però la intuïció que tinc
és que hi ha molta passió,
a més, al perfil dels actors
i les actrius que interpreteu aquesta obra,
són autors allò amb molta força.
I hi ha la Maria Molins
que interpreta la dama de Reus
que és fantàstica
i el Maria de Barceló
que interpreta el Capitelo
que també són apassionats,
sí, sí, treballant.
Ivan, explica'm el que puguis explicar,
el que no, no,
perquè, clar,
una obra de teatre s'ha de veure,
vull dir,
parlem una miqueta per crea ambient,
però no desvetllem res
que no es pugui dir.
Per a mi m'ha cridat molt l'atenció
això que has dit del teatre
dins del teatre,
que se suposa que és una companyia,
us representeu a vosaltres mateixos
en aquest embolcall
que té la dama de Reus,
és a dir,
sou una companyia
que recupera un autor clàssic
que no s'ha representat mai
aquesta obra,
o creieu un altre,
un altre escenari?
Això,
el Ramon Simó
és un crac de les cebes,
diguéssim,
de les capes.
Sí, sí, sí.
Hi ha moltes capes,
tu pots,
dintre d'aquest espectacle,
el bo que té és que
pots anar desgranant,
no?
Per començar,
pot ser això,
un encàrrec
que ha pogut fer
el teatre nacional
a un director,
aquest director
encarrega uns actors
fer aquesta obra,
que dintre d'aquesta obra
aquests actors estan interpretant
uns actors dels anys 40,
d'un període d'entre guerres
que estan interpretant
aquesta obra,
que aquesta obra
també parla d'això,
dels exiliats,
de la gent que està fora,
de la gent que està dintre,
o sigui,
hi ha tota una sèrie de coses
que, dit així,
sembla molt difícil d'entendre,
però l'espectacle queda molt clar
perquè senzillament,
i es pot explicar,
és això,
és una mica un homenatge
als actors
que als anys 40
havien de treballar clandestinament,
i evidentment,
sense cobrar
cap duro
ni cap passeta,
i treballant en català,
i en qualsevol moment
podien venir
a les forces armades
i fotre'ls fora,
o matar'ls,
o el que sigui,
llavors hi ha aquest cert homenatge,
i això és molt bonic de fer,
perquè és com estar interpretant
els teus avis,
a nivell professional,
i hi ha tot aquest doble joc,
que és allò,
assajant l'obra,
i això permet molts jocs,
molts jocs que,
hi ha moments còmics,
hi ha moments d'ironies
dintre de les companyies,
de teatre,
el món del teatre,
amb molt l'amor,
evidentment,
però hi ha molta ironia,
també, no?
Del que no hi ha dubte
és que el Boca Orella
ha funcionat
i ha funcionat molt bé,
hi ha alguna gran expectació
davant d'aquesta obra,
que jo m'imagino
que prèviament a l'estrena,
en el seu dia,
tots havíeu estat
amb els dits creuats,
diu,
a veure, a veure,
aquesta aposta forta
que hem fet per recuperar
o per representar
per primera vegada
una obra feta
al segle XIX,
com resulta?
Doncs,
Déu-n'hi-do,
si ha resultat.
Ivan Benet,
moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada,
serà un plaer
anar-vos a veure al teatre
i anava a dir molta sor,
però és que això
no es pot dir en el teatre.
No es pot dir,
molta merda.
Que vagi molt bé,
que vagi molt bé
o molta merda,
com ens agradi més,
d'acord?
Exacte,
moltes gràcies
i molt contents
de venir a Tarragona.
Estem encantats
que vingueu.
Adéu-siau,
bon dia.
Adéu,
bon dia.