Dos minuts, serà un quart de dotze del migdia.
No sé vosaltres, però jo tinc moltíssima curiositat
sobre el que es cus,
i és que cusen aquestes bosses de material
que han reciclat les gitanes de Tarragona.
Sembla que han trobat el pis,
sembla que estan ben instal·lats
i ens ho poden explicar des de la unitat mòbil.
Joan Maria Bertran, Josep Ardila, bon dia.
Bon dia, Jolanda.
Com dèiem, ja estem en aquest pis
al costat de la casa del Transaú,
al carrer Peixateries Velles, aquí a la part alta.
Hem fet prèviament una visiteta
per situar-nos en l'espai
Déu-n'hi-do el moviment que hi ha aquest matí
en aquesta casa, i per començar
i per situar-nos una miqueta en què consisteix
aquest projecte, en què les dones
de l'Associació de Dones de Gitanes de Tarragona
participen, ens acompanya en Josep Maria
Abordui Vidal, ell és el president
del projecte de desenvolupament local
de la Diputació de Tarragona.
No sé si ho dic bé, Josep Maria.
Director. El director.
Situïns una mica en els inicis d'aquest projecte.
Això és molt fàcil de seguir.
Nosaltres hem de fer allà quatre anys
amb la caixa d'estalvis,
amb l'obra social de la caixa d'estalvis.
El que hem fet és buscar maneres
per mirar d'insertar col·lectius
amb dificultats d'inserció laboral
amb actuacions d'alt valor mediambiental.
La Diputació de Tarragona
té una activitat pública
prou evident, prou extensa.
Ho fem a través d'elements
de publicitat moltes vegades.
Són aquestes típiques pancartes de plàstic
que veiem penjades dels fanals.
Discontinant amb la gent
de l'obra social de la caixa,
van dir, home, hauríem de fer elements
que no només situin el valor mediambiental
a la muntanya,
el que nosaltres entenem
que és una qüestió de, diguéssim,
el paisagístic,
sinó altres situacions
que són molt reals,
com poden ser que ens trobarem
mesures possibles a trucar de casa.
Aquesta col·lectiu de dones de girants
per exemple ens va dir,
home, el primer que farem serà una bossa,
i després explicarem com va això,
una bossa per anar a comprar al mercat,
perquè hem de deixar d'agafar bosses de plàstic.
Intentem que tots els col·lectius
s'involuquin en aquesta lluita
per la millora del medi ambient.
Com ho fem?
Gràcies a que l'obra social de la caixa
fa una aportació molt important,
estem parlant d'una aportació
en aquests dos anys, 2009-2010,
de 1.200.000 euros cada any,
són molts diners pel territori,
i una gestió que fa desenvolupament local,
que és un organitzó de la Diputació,
que és posar una mica el paper tècnic,
a ajudar el que a vegades és més complicat,
que és la burocràcia,
els papers, la coordinació d'equips tècnics,
per buscar aquestes solucions.
I en concret aquí a Tarragona
vam parlar amb el col·lectiu de dones gitanes,
l'associació de dones gitanes,
involucra línies estratègiques del nostre organisme,
que és la visualització de la dona
com a element econòmic,
és a dir, la dona ha de sortir,
diguéssim, d'aquest espai més privat,
per participar activament en la vida econòmica.
He de dir que les 10 dones que tenim en aquest projecte
són extraordinàriament valentes,
van començar el mes d'agost,
no sabien fer anar màquines de cosir industrials,
que són molt diferents a les de casa,
no ens pensem de mirar com la de casa,
és molt diferent,
i avui en dia han estat capaços
de lliurar, per exemple,
totes les bosses que es van regalar
a l'últim congrés de turisme sostenible
que es va fer a la nostra ciutat.
Vol dir que s'han implicat
institucions com la Caixa
i com som la Diputació de Tarragona,
però s'han implicat,
sobretot, que és el que nosaltres més volíem,
s'han implicat les dones gitanes
a entendre que aquesta és una fórmula
que pot donar-los sortida econòmica
més enllà del temps que sigui llarg o curt
d'aquest projecte.
Per tant, fins al moment,
això està funcionant perfectament.
Jo crec que més enllà,
quasi diria, ara que no m'escolten,
de les nostres expectatives.
Havíem pensat,
nosaltres hem fet aquest projecte
una mica com el que en diem formació ocupacional,
és a dir, donem una capacitació professional
a les dones que estan aquí en aquest taller,
els ensenyem a fer servir aquestes eines,
també recuperem una mica aquests hàbits de treball
que a vegades s'havien abandonat
perquè estàvem més a la cura de la família
o perquè no havien mai treballat,
aquest tipus de coses s'ha posat com a objectiu,
he de dir que les han assolit més que bastament.
I després hi ha una altra cosa
que és que quan nosaltres,
quan la caixa i la disposició de la caixa
i la disposició de la zona ens retirem,
doncs tinguin manera de continuar
fent una actitud productiva
i per això els hi posem un assessorament
per muntar una cooperativa
o per muntar alguna altra forma societària
que els hi permeti,
que us permeti a tots plegats,
als tarragonins i tarragonines,
poder comprar,
perquè al final és un negoci
que elles s'han de guanyar la vida,
comprar els productes que generen.
Jo crec que vosaltres mateixos podeu veure aquí
són d'una gran qualitat
i a més a més són diversos,
són diferents, són divertits,
que és una mica el que hem d'intentar aconseguir.
I ara ens anirem a visitar.
Josep Maria, moltíssimes gràcies
que ens ha servit per situar-nos en aquest projecte
i perquè, com dèiem, té un fons al darrere.
I si et sembla,
el que farem és parlar amb l'Enriqueta Piquero,
ella és la presidenta
de l'Associació de Dones Gitanes de Tarragona.
Enriqueta, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Déu-n'hi-do,
quin peset més arregladet que us ha quedat aquí, eh?
No, molt maquet, molt maquet.
Explica'ns una miqueta,
quin és el vostre dia a dia en aquest pis?
Bueno, venim aquí a treballar,
estar aquí aprenent,
que és un curs de formació, lògic,
però damunt a amunt
vam fer bosses ecològiques,
vull dir, molt bé, vull dir,
aquest objectiu, jo és que no sé parlar molt, eh?
Aquest objectiu és això,
vindre a treballar, vull dir,
el que són les dones gitanes.
Perquè prèviament a tot això
vol fer uns cursets de formació
per poder saber, vaja,
per utilitzar aquestes màquines...
Ben començat amb un curs de formació,
però ja estem produint,
que això és l'important,
vull dir, ben començat per aquí,
per fer,
però de moment s'ha allargat
i la veritat estem produint ja.
Amb el que són dos mesos,
vull dir, em sembla,
no vull ficar medalles,
però em sembla que anem bastant bé.
Fins al moment esteu satisfetes
de la vostra feina, Enriqueta?
Molt contentes, molt contentes,
sobretot les xicotes,
vull dir,
les xicotes estan molt contentes
i jo molt orgullosa
que les xicotes hagin treballat així.
I per què és important això per vosaltres?
Què significa per vosaltres
poder produir aquestes bosses,
posar-vos una nova mira al món laboral?
Bueno, és molt important
per la integració gitana,
vull dir que, bueno,
com tothom sap,
la dona gitana sempre ha marcat,
fardoc i...
No, vull dir, no,
nosaltres, a veure,
el jovent que pugen,
que pugen,
volem treballar
i volem associar-se dintre
del que és el món laboral.
Perquè sempre hi ha aquest tòpic, no?
Vosaltres no,
voleu llançar aquest tòpic, diguéssim.
Vull dir, ja, fer fora,
vull dir,
d'ençà,
això del fardo ja no s'hi va.
Vull dir,
nosaltres saber-ho amb joventut,
que s'agrada estar dins de la integració,
tindre una fenya,
el que fan les altres noies,
vull dir,
que no ho són gitanes,
vull dir,
anar a comprar,
fer la fenya,
però tindre el seu lloc de treball.
I a més a més,
un cop estigueu,
vaja,
ara n'heu produït moltes,
ara farem una mica de visita,
perquè ens expliques els diferents tibos,
perquè jo aquí en veig moltíssimes.
Després,
què passarà amb aquestes bosses?
Home,
nosaltres el que voldríem és saber
que fes un negoci amb això,
vull dir,
poder vendre,
poder produir,
anar venent,
per tindre un sou,
cadascú de les noietes que estan aquí,
o de les que puguin entrar,
perquè si això es fa gran,
el que a mi em faria molta il·lusió
és que entréssim a prendre altres noies
que estan parades
i que no treballen mai,
i la joventut s'ha d'animar a fer tot això.
Per tant,
sí que un objectiu,
no sé si a curt o a llarg termini,
seria comercialitzar,
sí que hem de dir que,
actualment moltes d'elles
s'utilitzen per donar-les a entitats,
o també es donen a congressos,
o coses que es fan a Tarragona,
sobretot de la Diputació i de la Caixa,
que es puguin utilitzar.
Què et sembla, Enriqueta?
Si fem una mica un tom
i ens expliques quins tipus de bosses hi ha,
perquè jo aquí em veig de més petites,
de més grans,
vaja, em veig de diferents tipus.
Mira, ben fet, aquest,
tipus donador,
molt maco, vull dir,
molt modern,
molt d'ara,
actualitzat,
i a més a més,
vull dir,
dissenyat per naltros,
vull dir que també és molt maco,
vull dir, bueno, dissenyat per totes les noies
que estan aquí,
vull dir,
més que jo,
elles.
Després teníem bosseta de mà,
que és petitona,
doncs que si vas a comprar
i no portes la bossa
per el que sigui,
per ficar dos cosetes
que dius,
bueno,
vaig a comprar uns bistecs,
doncs ja portes la bossa.
N'hi ha de passeig,
que és molt maca,
de passeig,
vull dir,
per anar,
a fer una volta.
Aquí tens
un altre estil de passeig,
vull dir,
n'hi ha molts de models.
La de dinar quatre,
que això,
ho vam fer més aviat
per l'estudiant,
perquè porti la seva carpeteta,
les seves dinars quatre
que porten,
els seus llocs,
molt bé,
molt bé,
i molt macos.
En cinturons de seguretat,
que això és molt important.
Perquè aquí està tot reciclat,
hem dit,
tot reciclat.
Tot reciclat.
Són banderoles
que ja estan en desús,
vull dir que ja
les han utilitzat,
i llavors
se les donen
i nosaltres
fem les bosses.
i el que és els cintus,
doncs són
cinturons de seguretat
en cotxes de desús,
que ja no valen,
anem als,
com se diuen,
als semel·ligis de cotxes,
no?,
que diuen,
i bueno,
i s'adonen,
s'adonen els cinturons.
Per tant,
aquí s'utilitza de tot.
I allà veiem que hi ha dos parts,
amb dues màquines aquí
i hi ha dues màquines més aquí dins,
perquè hi ha dos parts diferenciades
en aquest taller,
Enriqueta.
A veure,
són quatre treballadores,
vull dir,
no hi ha,
vull dir,
n'hi ha dos màquines aquí,
i dos màquines,
més aviat per l'espai,
però totes estem en grup,
vull dir,
és el mateix,
dos se fiquen aquí,
dos aquí,
com poden canviar,
i anem rotant,
perquè no estiguin cinc hores
sentades en una màquina de cosir,
doncs vam fer en patronatge,
s'anem tornant,
de tres,
dos,
tres,
i anem tornant així.
Perquè esteu cinc hores,
en aquest taller.
Sí,
és una penya de cinc hores.
I allà veig que és allà,
allà hi ha el cap pensant,
allà és una miqueta
on es fa tot el disseny,
vaja,
tota l'estratègia,
podríem dir,
enriqueta.
Aquí tenim la docent,
que ja es pot explicar
tot el que fa,
vull dir,
tot el que ensenya.
Ella és la Fina Vaques,
Fina,
bon dia.
Hola,
bon dia.
Què estàs fent?
Explica'ns-ho.
Mira,
ara hem tallat una bolsa,
que han pensat elles
com ho podien fer,
ja tenien un patró base,
no?,
perquè aquí dintre
del contingut d'aquest curs,
és dotar a les treballadores,
els coneixements i habilitats
per fer el patronatge industrial
i les màquines industrials.
Llavors,
per exemple,
aquí tenien ja un patró fet,
una vegada que feien un patró base,
un prototiu de patró,
doncs elles diuen,
doncs bueno,
ara volent aquesta bolsa
una mica més ampla,
més estreta.
I ja,
doncs ha estat fent
les modificacions
i farem una bolsa,
igual que aquesta,
però una mica més ampla.
Aquí sí que té cap
un foli de dinar 4,
però nosaltres volem
posar dintre una carpeta,
llavors l'hem fet
una mica més ampla.
Mira,
aquesta pels universitats
que van tot el dia
amb la carpeta,
però tot he vist.
Sí,
també podria servir
per portar l'ordinador.
i aquí la butxaca i tot.
Llavors,
el curs és això,
habilitar-les
perquè quan hi acabi
estiguin preparades
per la sortida
del món laboral
i si no poguéssim continuar
aquí,
també treballant una mica
quan tenim, per exemple,
comandes de bolses,
que tenim 100 o 150,
treballant una mica
en cadena.
Llavors,
una talla,
les altres la prepara,
les porten aquí
a les màquines
i, bueno,
una fa los costes,
los dobles
i després la que està
més avantatjada,
per dir-ho així,
fa los acabats,
els acabats a mà
i una mica,
a veure,
és desenvolupar,
perquè estiguin preparades
després per la sortida
al món laboral.
I què tal
aquesta experiència fina?
Molt bona.
O sigui,
jo estic molt satisfeta
i molt contenta
perquè no sabien res
de confessió
ni havíem vist mai
una màquina de cursir
i la veritat
que l'han agafat
amb molta il·lusió
i està sortint,
ja veu,
no?,
que dona goig
de veure tot això,
els models que hem fet,
són models nous
que nosaltres hem pensat,
doncs, bueno,
la societat què necessita,
necessita tenir,
això, allò,
podríem fer
aquesta d'esport
o l'altra
i la meva experiència
molt bona.
I aquí,
perquè els oients
se situïn
en una taula gran
amb tot de bones
al damunt,
per exemple,
ara n'hi ha una bec
que deu ser
dels organitzats
de desenvolupament
local
de la Diputació de Tarragona
amb els productes
locals de cohabitat,
no?
Molt bé,
aquestes van ser
les primeres paccartes
que no es van portar ells,
el que passa que ja
les han esgotat
i ja han tingut
d'anar a buscar
unes altres,
no?
Però sí.
Què et sembla
si parlem amb unes?
Vinga, va,
a veure si ens ho van
parlar una miqueta.
Què tal?
Bon dia.
Bon dia.
Com estem?
Molt bé.
Explica'ns què estàs fent ara
i no sé si tu has ideat
alguna d'aquestes bosses
i per què,
explica'ns una miqueta.
Mira,
jo encara no
perquè vaig començar
el divendres
fa una setmana
i ara ella
m'està ensenyant,
i ara m'està ensenyant
a tallar patrons,
a muntar-la una mica
i a acabar,
a cosir
a la màquina.
M'està ensenyant.
Ho veus molt difícil,
això, Anna?
Bona professora.
És bona professora, eh?
Així, bueno,
fa quatre dies que hi és,
així ja aniràs aprenent.
A més, veiem,
moltíssimes gràcies, eh?
Veiem moltes bosses,
l'altra se m'ha escapat, eh?
L'altra no...
No ens ha volgut dir res,
després m'enganxarem.
En Ricata,
hi ha moltíssimes bosses,
aquestes són fins i tot d'esport, eh?
D'esport,
de viatge,
tenim la de plaça,
per anar a comprar la plaça,
que és molt maca,
i dos models.
Ja t'ho ensenyaré ara,
que la tenim amagada.
Molt macos, vull dir,
l'estem fent molt, molt.
La de pàdel.
La de pàdel.
Una de pàdel.
Que això s'ha posat molt de moda,
el pàdel, ara, eh?
Aquesta és famosa.
Aquesta vol que la porti
i es va a parlar
i la de tenis.
A veure, explica'ns-ho, explica'ns-ho.
No, a veure,
que el nostre jefe,
ara que no està,
que no es fa, escolta,
se va dir,
a veure,
tu me vas prometre
que me faries una de pàdel.
I, clar,
van començar a fer moltes bosses,
però la de pàdel
se van oblidar.
I al final va vindre,
i, bueno,
i me vau prometre aquesta,
però jo encara no l'hi he vist per cap lloc.
I llavors la van fer,
i van fer una gran
motxilla de pàdel,
molt maca.
Molt bé.
I ja l'ha estrenat o no?
No, encara no.
Encara no, eh?
Diu que l'hi hem fet una miqueta grossa,
però ja cada un dia
i nosaltres l'hem fet bé
perquè es vegués bé.
Home, clar,
que es vegués bé, eh?
Perquè això,
com decidiu una mica els dissenys?
A través dels colors?
Que es vegi més lletres que colors?
O com ho decidiu, això?
A veure,
segons la pancarta que fem,
que veiem,
la pancarta que veiem,
el colorido,
més que res,
si s'agrada,
doncs veiem,
aquesta quedaria bé
la de viatge
i l'altra
quedaria bé
la de mà.
Vull dir,
i comencem,
clar,
coloridos,
per exemple,
la de pàdel,
que és per esport,
no?
Home,
Déu-n'hi-do,
ho gran que la vol fer, eh?
O sigui,
gairebé hi capsa dins, eh?
Fina.
És familiar.
És familiar total, eh?
He pensat en la mare
que van dos nens
i vinga,
ho fiquen tot dintre,
que això ho fem molt les dones,
no?
Tu no has vist les bolsos grans
i les dones,
doncs la bolsa de pàdel,
la mida d'una dona,
que van los tins.
I no sé si els nens són petits o no,
però jo crec que fins i tot
t'hi caven aquí dintre.
Jo penso que si això la van dir,
és petit,
ho fiquen dintre,
però ha sortit molt xula,
el color i tot,
les pilotes,
i després hem fet aquesta,
aquesta no és que sigui gran,
aquesta està preparada
per la raqueta, eh?
Per la raqueta,
però per anar al can,
o sigui,
no és d'esport.
Aquí te fiques
totes les barquetes dintre,
això ja l'han fet
per la lletxer.
Te vas al cap?
Per la lletxer, ja.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
Enriqueta,
Déu-n'hi-do,
el munt de bolsos que feu,
el gran material que teniu,
aquí teniu,
vaja,
moltíssima producció,
només fa quatre dies
que heu començat.
Com dèiem,
això és molt important
per a vosaltres
i això us ajuda,
com dèiem,
a reinserir-vos
al món laboral.
que és el principal,
és el que volem d'altres.
A veure,
això s'ha muntat d'aquesta manera,
però el que volem és això,
que cedim al món laboral,
tot el que és la joventut d'ara.
Perquè és complicat per a vosaltres.
Home,
sempre n'hi ha el tòpic aquell,
la gitana,
doncs bueno,
aquí no,
ho demostrem que no,
vull dir que nosaltres podem en tot això,
vull dir,
si s'hi posem,
ho logrem tot.
Enriqueta,
són modernes,
vaja.
Enriqueta Piqueros,
Fina Vaques,
moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat,
gràcies a totes les treballadores
d'aquest taller
i que vagi molt bé aquest projecte.
Moltes gràcies,
moltes gràcies.
Això és el que ens explicaven,
Iolanda,
aquestes dones
que durant,
vaja,
estan cinc hores cada dia
fent aquestes fantàstiques bosses
de dones reciclades.
Dones gitanes
treballant en aquest projecte
i el que és més interessant,
estan creant uns articles útils
perquè aquest tipus de bosses
que es fan amb les banderoles
publicitàries de plàstic
i com heu sentit,
també amb la corretja
es fa amb els cinturons
de seguretat
de cotxes endassús,
doncs són bosses
que ja fa temps
que es comercialitzen,
per tant,
hi ha una demanda al mercat,
no és un projecte simbòlic,
sinó que realment
és un projecte
basat en la realitat
de la demanda
d'aquest tipus d'articles.
Doncs,
enhorabona
a aquestes dones gitanes
que s'atreveixen,
que surten al carrer
i que comencen a trencar
ja aquests tòpics.
Gràcies,
Josep,
gràcies,
Joan Maria,
no us entretenim
perquè,
de fet,
ara heu d'agafar ràpidament
la unitat mòbil,
us estan esperant
en aquesta pareta
alliberada,
volíem dir,
per tal que tothom
qui vulgui
pugui fer els seus grafitis.
Abans, però,
truquem al president
de Mediterrània
que aquesta tarda
fan una jornada
de portes obertes.