Hola, Jolanda, bon dia. Som aquí al barran de la Vuella.
Hem vingut fins aquí per veure aquesta nova campanya d'excavacions
que s'hi està fent, de fet, la segona, podria ser la tercera,
tot i que l'any passat es va fer una mica de preparació per aquesta,
però podria ser la tercera al territori.
I hem vingut fins aquí per veure què s'hi estan fent
i què faran fins al dia 27 d'aquest mes
aquest equip de paleontòlegs que estan treballant-hi de l'IPES.
I, de fet, per veure també, explicar una mica
quina és la rellevància d'aquest jaciment,
d'aquests dos jaciments. Aquí, concretament, a aquesta campanya
hi treballaran amb un que es diu el forn, on som nosaltres ara,
i amb un altre que es diu la mina, que som 30 metres més cap allà del barranc.
Som, de fet, al mig del barranc, a un dels laterals.
I volem també explicar-vos quina és la rellevància d'aquest jaciment,
perquè hi ha alguns que ja el situen com a un dels més importants a nivell europeu.
De tot plegat, en volem parlar amb el director de l'excavació,
és en Josep Vallverdú. Josep, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Ara som, de fet, al forn, no?
Sí, estem aquí en aquella superfície,
que ja la vam obrir l'any passat
i que, en principi, representaria la continuació de la documentació
dels nivells que vam descobrir el 2007
i on vam poder documentar el que tu deies ara,
un lloc que pot ser, potencialment,
després de uns bastants anys,
poden ser uns 10 anys d'estudi,
podrà ser un lloc rellevant
de les primeres ocupacions humanes a Europa.
Estem parlant d'això, és a dir, estem parlant d'un lloc
que pot ser tot un referent a nivell científic,
però també a nivell d'atracció en un futur, no?
Molts coneixem, doncs, a Tapuerca.
Estem parlant d'aquest nivell, eh?
Sí, i més que d'aquest nivell, també d'aquestes tecnologies
en què representaria, com deia abans,
les petjades més remotes de la presència humana
i també aquí al barrec de la Buella també és molt interessant
perquè també pot ser un conjunt de fòssils d'altres animals,
sobretot de grans herbívors,
que, bueno, pot tenir un gran atractiu,
sobretot per la gent que estigui interessada
en qüestions d'història natural,
en aquest cas seria del Camp de Tarragona,
i l'evolució del que seria del que coneixem ara,
del nostre, no només del paisatge físic,
sinó també de l'evolució de les espècies,
i sobretot això com a referent no només a europeus,
sinó també a nivell de, també podria ser dintre del que seria
tot el conjunt d'ofertes de turisme cultural
i principalment també reemprendre tot un camp d'investigació
que ha estat, per dir-ho així,
des de fa bastants decenis,
força poc explorat, en definitiva.
Perquè, parlant en aquest sentit,
és a dir, aquesta resta que heu trobat aquí,
la que esteu, de fet, que podreu trobar en un futur proper,
què ens poden permetre a nivell paleontològic,
és a dir, parlar de 800.000 anys d'antiguitat,
poden ser una mica frontís entre unes restes i altres?
Bé, una de les grans, per dir-ho així,
sorpreses que vam tenir al començar a explorar aquest lloc
és que, com entèiem abans, la riquesa i també la cronologia.
El que fa la cronologia és un tema bastant complex,
sobretot perquè des d'un punt de vista de la determinació
del que sigui de la data d'aquests dipòsits,
és una tasca força complicada i en la qual se treballa
des de diferents línies d'evidències que es diuen.
Per exemple, aquí se treballa en que hi ha taxons,
hi ha espècies, hi ha restes òsies d'animals extints
que es van extingir aproximadament fa entre 700 i 800.000 anys.
També tenim dades des d'un punt de vista del contingut,
sobretot dels minerals magnètics,
en què s'assenyala que hi ha part d'aquests sediments
que tenen una polaritat inversa,
que això vol dir que com a mínim tenen una edat mínima
de 800.000 anys, com és el cas de la mina,
on s'ha pogut determinar molt bé.
Aquí al forn, en principi, la determinació d'aquesta evidència
encara està en procés, en progrés,
encara hem de refinar més els mostrejos,
i també tenim altres índexs d'edat,
com per exemple, que en aquest cas seria
dintre del que seria l'estudi de la conca del camp de Tarragona,
que seria tota la geologia superficial del camp de Tarragona,
en què aquest ja estaria molt relacionat amb les terrasses,
el que es diuen els dipòsits de l'antic riu Francolí,
sinó preveniment en aquell lloc de la geografia del camp de Tarragona,
aquí a la Canoja,
ja que tenim evidències que, possiblement,
en torn d'un milió d'anys, entre 800 i un milió d'anys,
el riu Francolí desembocava per aquí,
possiblement per la platja de la Pineda,
i això també és una informació bastant de cronologia relativa,
però que ens indica també la gran antiguitat
i el canvi que hi ha hagut, en aquest cas,
de la paleogeografia de la configuració de la conca del Francolí.
Un canvi important perquè estem a uns quants quilòmetres, no?,
ara de l'actual desembocadura.
Sí, exacte, desembocadura.
Però, bueno, en principi, doncs estem...
Tots aquests temes requereixen força dedicació
i, en principi, com us planteja abans,
són temes que cal treballar en cura,
per avançar, doncs, sobretot amb evidències que siguin fortes,
i també vol dir, també, que, bueno,
que en principi, doncs, s'ha de...
És un projecte que, doncs, com tot passa,
doncs, també s'ha d'ajustar
a la quantitat de gent d'hores que hi puguis dedicar, no?,
i, doncs, amb això, doncs, sí que tenim una mica
l'ull ficat a mig terme,
en el sentit de desenvolupar aquest...
tota la informació que surt d'aquestes excavacions,
perquè siguin això, siguin un lloc
on es puguin agafar dades de molta qualitat
i que puguin, doncs, això, ser portades a terme després,
tant d'un punt de vista acadèmic i científic,
o després, més endavant, si tot va bé,
doncs, poder-ho comunicar i fer la transferència,
per dir-ho així, al que seria, doncs,
tota l'infraestructura d'oci i de cultura
del Camp de Tarragona.
Si ara fóssim tele en contacte de ràdio,
estaríem filmant això d'aquí baix,
què estan fent, què surt per aquí?
Bé, aquí estem treballant amb el que seria el primer nivell
que vam trobar ja l'any 2007,
el primer horitzó on hi ha restes fòssils,
és un horitzó on hi ha forces...
hi ha restes fòssils que no estan molt concentrades,
són forces disperses, però, bueno,
que tenen ja bastant d'interès,
sobretot perquè són, com pots veure,
ossos d'una talla bastant important,
però, bueno, esperem arribar al segon nivell,
que és l'únic que té més avall, mig metro més avall,
on, possiblement, trobarem la continuació
de la superfície que havíem trobat
a les defenses de Mamut de l'any 2007.
Que van ser just aquí al davant, no, on som ara?
Sí, exacte, estan a l'altre costat de Barranc,
i, en principi, és un lloc també molt, molt interessant
perquè, doncs, té unes possibilitats,
un potencial de fossilització
on hi pot haver, doncs, on podem trobar,
sobretot, això,
unes restes paleontològiques
molt ben conservades,
i, també, possiblement,
una de les evidències de la presència humana
més vella del Principat,
d'aquí a Catalunya.
Molt important, sense dubte.
Per cert, el rinoceron,
on va aparèixer, aquí, o a l'altra banda?
Bueno, no, exactament, més que res...
Bueno, aquí el que hem...
De fet, en aquests dipòsits,
hi existeix una que es diu
una llista faunística.
Les llistes faunístiques serveixen molt bé
per, en termes d'associació de restes,
de restes, això, d'esquelet,
d'ossos d'animals,
per trobar, doncs, això,
per tenir una cronologia també relativa.
I aquí la llista d'animals extins
és no només aquest del rinoceron,
que el rinoceron també el van trobar
bé aquest més amunt,
sinó també hi ha, doncs,
com te deia, mamut,
també hi ha el que van trobar
i hi havia uns hipopòtams,
que encara hem de saber
realment quin taxó és,
i que, doncs,
i altres, no?,
com per dir, doncs,
ja són més segundants, doncs,
equits, cavalls,
que, bueno,
i pel lloc que coneixem
sabem que seria possiblement,
doncs, uns llocs
on vivien aquests animals,
especialment l'hipopòtam
i el proboscidi,
llocs on hi hauria molta aigua entollada,
penso que són animals
que no poden viure
baixa lluny de punts d'aigua permanents,
que coneixen gran quantitat
d'elites del dia,
i, bueno,
i aquesta llista faunística,
com te deia,
doncs,
s'il·lustraria molt bé,
doncs,
amb el temps,
no només fer,
com et deia,
a partir de les vivències,
per exemple,
de les terres,
bé,
fer l'evolució
per a la geogràfica,
sinó també l'evolució
dels ecosistemes,
de les poblacions vives
d'aquest temps,
d'aquest temps tan remot,
i, bueno,
per això cal,
doncs,
això,
un bon nombre
d'una població
de fòssils important,
robusta,
perquè puguin fer,
doncs,
estimacions,
sobretot de gaire quantitatiu,
del que seria
la composició
dels ecosistemes
d'aquests
de fa
tan vells,
entre 800 i un milió d'anys.
Teniu constància
o podeu arribar a pensar,
doncs,
que per aquí a la vora
hi pugui haver més
restos importants?
Bé,
el que coneixem
de l'actual sistema,
d'aquest tipus
d'aquest entorn
on hi ha
aquests seguiments
acumulats,
és que
possiblement
representen
un àrea
força extensa
i que hi ha
una sèrie de capes
que
unes capes
que segueixen
a través
de la llera del barranc
amunt i avall,
força important
en el sentit
d'extensió
i que poden,
doncs,
ser lloc
on
podem trobar,
doncs,
molts fòssils.
I no només
aquí a la boella,
sinó,
per dir-ho així,
terra endins,
no només vora
el barranc,
per entendre's
la timba del barranc,
sinó que també
el que estarien
enterrats
dintre
el que seria
aquesta cobertura
de sediments
que poden,
bueno,
que poden arribar
posibilament
i que poden tenir
de més diferent edat,
perquè,
en principi,
hi ha diverses capes
que són fèrtils
des del punt de vista
dels fòssils.
I podria haver,
per exemple,
Josep,
on es fan
o es faran
les teixit termodal,
que és ben bé aquí a la vora,
podria ser un lloc
de sediment?
Sí,
fa temps que ho sabem això
i pot,
amb aquestes capes d'aquí
poden tenir
continuïtat allà dalt,
inclús pot haver-hi capes semblants,
però d'edat diferent,
possiblement més antigues,
que, bueno,
que respondrien a,
que podrien tenir,
doncs això,
un contingut
tan fòssils,
inclús com te deia,
més vells.
I suposo que el problema
és quan vosaltres
acabeu l'excavació,
no?,
quan marxeu d'aquí,
que això queda tot el qual,
no?,
l'aire lliure.
Sí,
és un problema
que solucorra
amb els jaciments,
que es comencen a treballar
fins que no valorem bé
la seva importància,
doncs sí que val la pena
fer una segona
d'aquí dos o d'aquí
un parell d'anys,
i les coses continuen
tal com pensem
que hem d'anar,
doncs fer,
si hi ha algun tipus
de tanca,
algun tipus de protecció,
perquè,
en principi,
doncs això són
els materials
que tenen un interès
des d'un punt de vista
del coneixement,
i, doncs,
ja intentarem trobar diners
per poder,
doncs,
protegir els jaciments
dels agents atmosfèrics,
i, bueno,
és una tasca també
ara estem fa un parell d'anys
que estem tratant això,
doncs,
i fins,
i hem de continuar fent-ho.
Hi ha furtius aquí?
Sí,
hi ha,
bueno,
sempre ha sigut
una zona molt visitada
per la gent,
llavors hi ha el típic curiós
que arrenca els ossos,
el que,
i que, bueno,
que no en deixen ninguns
dels que es veuen,
i, bueno,
i, bueno,
però això és un,
és part de,
és part de la realitat,
i, abans,
el que hem de fer,
doncs nosaltres és,
bueno,
tampoc nosaltres som els competents
en intentar arreglar això,
no, de fet,
no, de fet,
però, bueno,
el que podem fer sí que és
expressar les nostres
terracances,
que es poden fer així,
fins que no hi hagi
una protecció adequada.
Què està passant aquí ara?
Bé,
aquí hem trobat un nos de,
si no recordo malament,
és un,
un radi de sèrbit,
i que, bueno,
ha aparegut,
està molt sencer,
de fet,
només té una petita fractura,
i la fractura que té,
té la peça que remunta,
amb aquesta peça gran,
que fa uns,
ben bé,
quasi 40 centímetres,
doncs ha aparegut,
està sencera,
però ha aparegut
totalment aplastada
pel pes dels sediments,
i s'ha fissurat,
i abans d'aixecar-ho,
per dir-ho així,
hi fiquem,
hi fiquem unes gases,
com tu veus,
unes gases de queixes
d'hospital,
i abans,
amb una barreja
d'inmedio
i acetona,
impregnem l'os,
com si fos,
per dir-ho així,
un os enguixat,
i això ho portarem
després a,
als nostres companys restauradors,
a que puguin tornar a ferrar,
bueno,
a desenferrar,
treure la,
l'acetona
i amb l'inmedio,
llavors,
afegar,
acabar de ferrar
correctament,
per assegurar
la conservació
d'aquests fòssils.
Hi ha una darrera qüestió
que s'acaba el temps,
però una cosa que no puc estar
de preguntar-m'ho,
de preguntar-t'ho,
quan es troba un llaciment
d'aquesta magnitud,
d'aquesta importància,
què se sent com a paleontela?
Bé,
nosaltres ja coneixíem això
des de fèiem molts anys,
i el que passa
és que no ho teníem,
no ho teníem més aviat
concebut com un lloc
on només hi havia
restes fòssils d'ossos,
per entendre'ns,
si no en massa,
i el que,
bé,
el que ens va donar
molt de,
molt més d'interès
per aquest lloc
va ser el trobar
també les eines
lítiques de pedra,
ensílex,
que per cert
són d'una,
molt ben,
són d'una,
bé,
d'una qualitat
molt excepcional
per la bona conservació
i també per la destressa
que tenien
els primitius,
els,
els,
els prehistòrics
van fer aquest tipus
d'eines de pedra
i que suposem,
bé,
que això va donar
molt més,
molt més interès
pel nostre,
per sobretot,
pel nostre institut de recerca
en aquesta contrada.
No,
penseu que són uns,
sobretot en termes
de restes d'òssia
són realment
molt rellevants,
especialment les defenses
que van trobar el 2007,
però en guany,
per exemple,
ja estem tornant a
tenir molt bones sorpreses
i molt bones vibracions,
per exemple,
a la mina
estem trobant un estragal
de mamut,
també una peça,
des d'un punt de vista
paleontològic,
molt maca
i esperem que aquí
també puguem
arribar a disposar
d'una
d'una col·lecció
bastant
important
dels teus fòssils.
Doncs esperem que
abans que s'acabi
aquesta campanya d'excavació
puguem tenir
titulars per la ciència,
perquè,
en cas,
puguem
fer grans descobertes
d'aquí.
Josep Bellverdó,
gràcies
i que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres.
Doncs,
això és tot
des del barranc de la Uell
i aquí continuem treballant.
Penseu que hi ha
una quinzena de persones
entre personal
de l'IPES
i també hi ha persones
del Museu de Ciències Naturals
de Madrid
i també arqueòlegs voluntaris
que estan fent
aquesta tasca
aquí en aquests dos jaciments.
La mina
i el forn,
aquest on som nosaltres,
el forn,
com us dèiem al començament,
d'on es van trobar
les defenses de Mamut
l'any 2007
que van crear
tanta expectació
i que van omplir
tants titulars de diaris.
Això tot des d'aquí,
Llohanda.
Fins ara.
Bon dia.